Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Plasencia

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

El Museu Blau de Barcelona

Un dia de pluja?. Fa fred?. Una ventada que no convida a passejar amb els nens pel carrer?. Penseu en el Museu Blau. El nou museu de les ciències naturals de Barcelona. Està situat en aquell grandiós edifici blau que es va construir amb motiu del Fòrum de les Cultures, i que ningú no va saber bé ben per a què servia, exactament. Ara, mal que bé, s’ha pogut donar sortida a 9.000 m2 molt mal distribuïts, i pitjor aprofitats. El resultat és un museu curiós, un xic decimonònic malgrat l’aire modern. I és que animals dissecats, fòsils i pedres son difícilment conjugables amb disseny. Però s’ha intentat. No és el Cosmocaixa, però mereix una visita. És curiós. Te espais per a exposicions temporals, una mediateca i una sala, molt xula, on fan tallers pels infants de 0-6 anys, anomenada el niu. En algún lloc que no vàrem visitar hi ha un bar i un restaurant. Sortint una botiga. L’exposició principal es diu Planeta Vida, i no està malament. Te alguns atractius per la canalla, de caire tecnològic, com ara les pantalles lupes d’informació, que son molt aparents. El Museu Blau és, doncs, una bona alternativa a quedar-se avorrit a casa. Obert de dimarts a divendres de 10 a 19 hores. Dissabtes i diumenges fins les 20 h. Els primers diumenges de mes, o els diumenges a la tarda, gratuït. L’entrada val 7 €, (2012), amb reduccions per famílies, per petits i grans. Gratuïta pels menors de 16 anys. Ja veieu que donen moltes facilitats. I, a més, l’entrada serveix per veure també el Jardí Botànic de Barcelona, que està a Montjuïc. Podeu arribar-hi molt fàcilment en metro de la L4, la groga, baixant a Maresme-Fòrum, millor la sortida Rambla Prim. També amb el tram T4, parada Fòrum, o en els busos 43, 41, 7, 141, 36, 99 i B23. En cotxe el millor fora utilitzar els aparcaments del centre comercial de Diagonal Mar, que donen tres hores gratuïtes i son molt grans. Una bona idea si fa fred, plou o fa mal temps!.

¿Un día de lluvia?. ¿Hace frío?. ¿Un viento que no invita a pasear con los niños por la calle?. Piensen en el Museo Azul. El nuevo museo de las ciencias naturales de Barcelona. Está situado en ese grandioso edificio azul que se construyó con motivo del Fórum de las Culturas, y que nadie supo bien bien para qué servía, exactamente. Ahora, mal que bien, se ha podido dar salida a 9.000 m2 muy mal distribuidos, y peor aprovechados. El resultado es un museo curioso, un poco decimonónico a pesar del aire moderno. Y es que animales disecados, fósiles y piedras son difícilmente conjugables con diseño. Pero se ha intentado. No es el Cosmocaixa, pero merece una visita. Es curioso. Tiene espacios para exposiciones temporales, una mediateca y una sala, muy chula, donde hacen talleres para los niños de 0-6 años, llamada el nido. En algún lugar que no visitamos hay un bar y un restaurante. Saliendo una tienda. La exposición principal se llama Planeta Vida, y no está mal. Tiene algunos atractivos para los niños, de carácter tecnológico, como las pantallas lupas de información, que son muy aparentes. El Museo Azul es, pues, una buena alternativa a quedarse aburrido en casa. Abierto de martes a viernes de 10 a 19 horas. Sábados y domingos hasta las 20 h. Los primeros domingos de mes, o los domingos por la tarde, gratuito. La entrada vale 7 €, (2012), con reducciones para familias, para peques y mayores. Gratuita para los menores de 16 años. Ya veis que dan muchas facilidades. Y, además, la entrada sirve para ver también el Jardín Botánico de Barcelona, que está en Montjuïc. Pueden llegar muy fácilmente en metro de la L4, la amarilla, bajando en Maresme-Fòrum, mejor la salida Rambla Prim. También con el tram T4, parada Forum, o en los buses 43, 41, 7, 141, 36, 99 y B23. En coche hay que utilizar los aparcamientos del centro comercial de Diagonal Mar, que dan tres horas gratuitas y son muy grandes.

Delta del Llobregat

Un dels espais naturals llacustres més bonics de Catalunya el tenim només a dues passes de Barcelona, just al costat, a la vila del Prat de Llobregat. Es tracta dels aiguamolls que aquest riu forma en arribar al mar. El Llobregat ha estat tradicionalment un riu molt maltractat. La seva llera ha estat desviada uns quilòmetres per permetre l’ampliació del port de Barcelona.  Per l’altre costat l’aeroport s’ha fet més gran. Però aquests desastres han servit per alguna cosa. S’han creat uns quants espais naturals protegits, unes reserves, que són molt interessants de veure i visitar, malgrat la seva joventut. Per una banda teniu la zona de Can Tet, o ca la Arana, a la desembocadura del riu. Hi ha un calaixos de decantació i un gran estany. Per arribar-hi cal anar fins el Prat i, un cop allà, seguir les indicacions que porten al cementiri i a la platja. Passat el Cementiri, cal desviar-se a la primera rotonda i seguir les indicacions ”Espais Naturals del Riu”. Al final de la pista oberta al trànsit, a tocar de la capçalera de l’aeroport hi ha l’aparcament.  Si hi aneu amb bici disposeu, al costat del riu Llobregat, una xarxa de camins rurals ben condicionats i de vials especials per vianants i ciclistes. Hi ha una caseta d’informació, amb prospectes i materials. També lloguer de prismàtics, imprescindibles. Trobareu talaies per albirar les basses, i de cases d’aguait per observar els ocells. Veureu Bernats pescaires, Martinets, Fotxes, molts ànecs de tota mena. Passeig pla i agradable. Per tots els públics. Poca ombra. Protegiu-vos del sol. Caminant una mica més podeu fer cap a la platja. Un avís: els infants estaran molt menys interessats en les llacunes i els ocells que en els avions. De fet observar els avions, n’aterra un cada tres minuts, és un espectacle impressionat. Passen damunt del cap, a pocs metres, sembla que podríes fins tocar-los!. L’altra zona seria la del Remolar i Filipines. Des de Barcelona  o Castelldefels, per l’autovia C-31, cal desviar-se a la sortida Viladecans – Les Filipines. Des de Viladecans, cal agafar el Camí del Mar que ens portarà, si aneu seguint bé les indicacions de les rotondes, a l’Espai Natural Remolar-Filipines. Aquest és un altre magnífic lloc per descobrir la natura i els ocells amb els vostres fills i filles. Potser millor que l’altre. La llacuna del Remolar, molt ben conservada, i l’espai de Filipines, fou lloc habitual de caça d’ànecs de la burgesia barcelonina. Avui és una delícia passejar-hi. Hi ha bon aparcament, bona zona per dinar-hi, i un centre d’interpretació. Allà us donaran un mapa amb itineraris i informacions sobre el Delta. Els recorreguts són curts. Trobareu observatoris ben equipats. Podeu completar la visita amb una passejada fins a la riera de Sant Climent i la platja de Viladecans o Gavà, des de l’aparcament. Els espais naturals estan oberts de primera hora del matí fins a la posta de sol. No us perdeu aquestes maravelles a tocar de Barcelona. No hem dinat mai al Prat, està molt a prop de casa, però a la web hi ha molts restaurants, i als espais, llocs per fer pic-nic.

Uno de los espacios naturales lacustres más bonitos de Catalunya lo tenemos sólo a dos pasos de Barcelona, justo al lado, en la villa de El Prat de Llobregat. Se trata de los humedales que este río forma en llegar al mar. El Llobregat ha sido tradicionalmente un río muy maltratado. Su cauce ha sido desviado unos kilómetros para permitir la ampliación del puerto de Barcelona. Por el otro lado, el aeropuerto se ha hecho mayor. Pero estos desastres han servido para algo. Se han creado varios espacios naturales protegidos, unas reservas, que son muy interesantes de ver y visitar, pese a su juventud. Por un lado tiene la zona de Can Tet, o ca la Arana, en la desembocadura del río. Hay un cajones de decantación y un gran estanque. Para llegar hay que ir hasta El Prat y, una vez allí, seguir las indicaciones que llevan al cementerio y a la playa. Pasado el Cementerio, hay que desviarse en la primera rotonda y seguir las indicaciones “Espacios Naturales del Río”. Al final de la pista abierta al tráfico, junto a la cabecera del aeropuerto está el aparcamiento. Si vas en bici teneis, junto al río, una red de caminos rurales bien acondicionados y viales especiales para peatones y ciclistas. Hay una caseta de información, con folletos y materiales. También alquiler de prismáticos, imprescindibles. Encontraréis atalayas para divisar las balsas, y de casas de acecho para observar los pájaros. Verá garzas reales, garcetas, pollas, y muchos patos de todo tipo. Se trata de un paseo llano y agradable. Para todos los públicos. Poca sombra. Protéjanse del sol. Caminando un poco más pueden llegar hasta la playa. Un aviso: los niños estarán mucho menos interesados en las lagunas y los pájaros que en los aviones. De hecho observar los aviones, aterriza uno cada tres minutos, es un espectáculo impresionante. Pasan encima de la cabeza, a pocos metros, ¡parece que podrías hasta tocarlos!. La otra zona sería la del Remolar y Filipinas. Desde Barcelona o Castelldefels, por la autovía C-31, hay que desviarse en la salida Viladecans – Las Filipinas. Desde Viladecans, hay que tomar el Camino del Mar que nos llevará, si vais siguiendo bien las indicaciones de las rotondas, al Espacio Natural Remolar-Filipinas. Este es otro magnífico lugar para descubrir la naturaleza y los pájaros con sus hijos e hijas. Quizás mejor que el otro. La laguna del Remolar, muy bien conservada, y el espacio de Filipinas, fue lugar habitual de caza de patos de la burguesía barcelonesa. Hoy es una delicia pasear. Hay buen aparcamiento, buena zona para comer, y un centro de interpretación. Allí le darán un mapa con itinerarios e informaciones sobre el Delta. Los recorridos son cortos. Encontraréis observatorios bien equipados. Pueden completar la visita con un paseo hasta la riera de Sant Climent y la playa de Viladecans o Gavà, desde el aparcamiento. Los espacios naturales están abiertos de primera hora de la mañana hasta la puesta de sol. No os perdáis estas maravillas junto a Barcelona. No hemos comido nunca en El Prat, está muy cerca de casa, pero en la web hay muchos restaurantes, y los espacios, lugares para hacer pic-nic.

Vallderoures

Vallderoures és un bonic poble, capital de la Matarranya, a l’Aragó, concretament de Terol. Està situat al peu dels Ports de Beseit. És la porta natural d’entrada a aquest parc natural fantàstic. A més, el poble conserva un esplèndid castell, una fenomenal esglèsia i tot el sabor medieval en els seus carrers estrets. L’ajuntament, renaixentista, i el pont sobre el riu matarraya, mereixen menció a part. De veritat que mai no heu vist quelcom tan autèntic. Aneu-hi abans que el turisme de masses ho faci malbé tot. Si amb la vila no en teniu prou, feu una volta per la comarca, desconeguda i poc explotada, encara. Us deixarà sense alè. Veureu rius i torrents d’aigües cristal·lines, espais naturals de somni, voltors, pobles medievals, palaus renaixentistes, castells, ermites i una via verda. Cicloturistes, senderistes, atenció: la millor via verda de Catalunya. Aneu fins Beseit mateix. Visiteu la Freixeneda o Arnes. Si, a més, disposeu de dies, lligueu aquesta sortida amb la d’Horta de Sant Joan o Alcanyís. Per dormir i menjar recomanem l’Hotel El Salt, nou, i amb una relació qualitat preu fantàstica. Als poblets, i a Vallderoures mateix, hi ha restaurants fabulosos. Prop, a Arnes, s’ha inaugurat un Vilar Rural, un xic més car, però amb les atencions a les famílies i la qualitat dels Vilars.

Valderrobres es un bonito pueblo, capital del Matarraña, en Aragón, concretamente de Teruel. Está situado al pie de los Puertos de Beceite. Es la puerta natural de entrada a este parque natural fantástico. Además, el pueblo conserva un espléndido castillo, una fenomenal iglesia y todo el sabor medieval en sus calles estrechas. El ayuntamiento, renacentista, y el puente sobre el río matarraya, merecen mención aparte. De verdad que nunca ha visto algo tan auténtico. Ir allí antes que el turismo de masas lo estropee todo. Si con la villa no tenéis bastante, dais una vuelta por la comarca, desconocida y poco explotada, todavía. Os dejará sin aliento. Veréis ríos y torrentes de aguas cristalinas, espacios naturales de ensueño, buitres, pueblos medievales, palacios renacentistas, castillos, ermitas y una vía verde. Cicloturistas, senderistas, atención: la mejor vía verde de Cataluña. Vaya hasta Beceite mismo. Visite La Freixeneda o Arnes. Si, además, dispone de días, una a esta salida la de Horta de Sant Joan o Alcañiz. Para dormir y comer recomendamos el Hotel El Salt, nuevo, y con una relación calidad precio fantástica. En todos los pueblos, y en Valderrobres mismo, hay restaurantes fabulosos. Cerca, en Arnes, se ha inaugurado un Vilar Rural, un poco más caro, pero con las atenciones a las familias y la calidad de los Vilars.