Festes de la Laia de Barcelona

Per Santa Eulàlia, a Barcelona, fan molta festa. La patrona de la ciutat, encara que sigui la petita, atreu moltes famílies amb nens i ganes de passar-s’ho bé. Perquè la festa de la Laia és una festa per anar-hi acompanyats dels més petits de la casa. I és que la Laia és la festa familiar per excel·lència del calendari barceloní. En honor de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, els carrers de Ciutat Vella s’omplen de gegants i gegantes, diables, dracs, àligues, lleons, castellers, dansaires i molts altres personatges i expressions de la cultura popular que formen part d’una tradició festiva que compta amb segles d’història. A la Festa Major d’hivern d’enguany hi participa el Seguici de Manresa, la ciutat convidada, i es presenta, com a novetat, la colla Ball de Bastons de Barcelona, una formació creada per totes les colles bastoneres de la ciutat perquè tot Barcelona pugui estar representada en un sol conjunt bastoner. A més a més, l’associació de recreació històrica La Coronela de Barcelona ha confeccionat una reproducció de la bandera de Santa Eulàlia per oferir-la a la ciutat. Però serà durant el cap de setmana quan tindran lloc el gruix dels actes. La tradició de les Laies es remunta a centenars d’anys a Barcelona. Son unes festes entranyables, que ofereixen a les famílies tota mena de propostes lúdiques. Escolliu del ampli programa d’actes i gaudiu-ne!.

La tradición de las Fiestas de Santa Eulalia se remonta a cientos de años atras en Barcelona. Son unas fiestas entrañables, que ofrecen a las familias todo tipo de propuestas lúdicas para los pequeños y para los adultos. Las fiestas de Laia, sencillas y familiares, las fiestas de invierno de Barcelona, son una propuesta que no podemos dejar de haceros. La mayoría de actividades tienen por escenarios los magníficos espacios de la Barcelona gótica, de Ciutat Vella, de las Ramblas. Plaza Sant Jaume, Catedral … un privilegio, un lujo. Durarán todo el fin de semana. Mirad el programa y eligid.

Fira de la Carbassa a Sant Feliu de Codines

 

A Sant Feliu de Codines aquest cap de setmana de setembre hi fan la fira de la carbassa. Trobareu Sant Feliu al és un municipi del Vallès, un xic més amunt de Mollet, on cal deixar l’autopista, per agafar la carretera C-59, que va cap a Caldes de Montbui. Cal continuar més enllà de Caldes, perquè Sant Feliu que es troba situat a mitja muntanya, quan ja el Vallès deixa de ser una plana. Malgrat això el poble està situat a uns 40 kms. de Barcelona, i en una horeta hi sereu de sobres. Hi haurà una mica de tot. Parades d’agricultors i artesans, amb servei de bar per esmorzar, llançament de coets, escultures de carbassa, música, xocolatada gratuïta, carbasses per a menjar i carbasses per a decorar. Durant el cap de setmana de la fira, els bars i els restaurants locals oferiran una gran varietat de plats de carbassa. També podeu aprofitar que hi ha jornada de portes obertes al Museu de Can Xifreda per visitar-lo. A més de la festa i el museu, podeu passejar pel Parc Usart, amb un gran mirador sobre tot el Vallés i el Montseny, i fer una ruta per veure les viles modernistes de Sant Feliu. Si voleu completar el dia, penseu que pot ser molt interessant per a la mainada anar fins el parc temàtic “Cim d’Àligues”, un centre únic a Catalunya on poder veure volar les aus rapinyaires. Curiòs també el monestir i la cascada de Sant Miquel del Fai. A Sant Feliu poble hi ha bona oferta de restauració. Teniu El Castanyer, al carrer de la Travessia, 2, Tel: 938 66 30 18 ‎, o Can Tastet, al carrer Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91 ‎. A les afores, en direcció Moià, teniu el restaurant del Cim d’Àligues, dins de les instal·lacions, o el restaurant del Club de Golf Can Bosch, al mig del bosc. Tel: 938 66 31 45‎ i 93 8663096. Una zona poc coneguda, on hi ha moltes coses a fer amb la família!.

En Sant Feliu de Codines este fin de semana de septiembre hay una feria de la calabaza. Sant Feliu el es un municipio del Vallès, situado un poco más arriba de Mollet, donde hay que dejar la autopista, para coger la carretera C-59, que va hacia Caldes de Montbui. Hay que seguir más allá de Caldes, porque Sant Feliu se encuentra situado a media montaña, cuando ya el Vallès deja de ser una llanura. A pesar de ello el pueblo está situado a unos 40 kms. de Barcelona, y en una horita os plantais allí de sobra. Habrá un poco de todo. También se puede aprovechar que hay jornada de puertas abiertas en el Museo de Can Xifreda para visitarlo. Además de la fiesta y el museo, pueden pasear por el Parque Usart, con un gran mirador sobre todo el Vallés y el Montseny, y hacer una ruta para ver las villas modernistas de Sant Feliu. Si desean completar el día, puede ser muy interesante para los niños ir hasta el parque temático “Cim d’Àligues”, un centro único en Cataluña donde poder ver volar las aves rapaces. Curioso también el monasterio y la cascada de Sant Miquel del Fai. En Sant Feliu pueblo hay buena oferta de restauración. Tiene El Castanyer, en la calle de la Travesía, 2, Tel.: 938 66 30 18, o Can Tastet, en la calle Doctor Fleming, 6, Tel.: 938 66 31 91. En las afueras, en dirección Moià, tiene el restaurante del Cim d’àligues, ya dentro de las instalaciones, o el restaurante del Club de Golf Can Bosch, en medio del bosque. Tel: 938 66 31 45 y 93 8663096.

Festes de Santa Eulàlia a Barcelona

Per Santa Eulàlia, a Barcelona, fan molta festa. I és que a Barcelona aquest proper cap de setmana és Santa Eulàlia, la patrona de la ciutat. I encara que sigui la festa petita, atreu moltes famílies amb nens i ganes de passar-s’ho bé. Perquè la festa de la Laia és una festa per anar-hi acompanyats dels més petits de la casa. I és que la Laia és la festa familiar per excel·lència del calendari barceloní. En honor de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, aquest cap de setmana, els carrers de Ciutat Vella s’omplen de gegants i gegantes, diables, dracs, àligues, lleons, castellers, dansaires i molts altres personatges i expressions de la cultura popular que formen part d’una tradició festiva que compta amb segles d’història. Tot en honor de santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. La tradició de les Laies es remunta a centenars d’anys a Barcelona. Son unes festes entranyables, que ofereixen a les famílies tota mena de propostes lúdiques. Escolliu del ampli programa d’actes i gaudiu-ne!.

La tradición de las Fiestas de Santa Eulalia se remonta a cientos de años atras en Barcelona. Son unas fiestas entrañables, que ofrecen a las familias todo tipo de propuestas lúdicas para los pequeños y para los adultos. Las fiestas de Laia, sencillas y familiares, las fiestas de invierno de Barcelona, son una propuesta que no podemos dejar de haceros. La mayoría de actividades tienen por escenarios los magníficos espacios de la Barcelona gótica, de Ciutat Vella, de las Ramblas. Plaza Sant Jaume, Catedral … un privilegio, un lujo. Durarán todo el fin de semana. Mirad el programa y eligid.

Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Santa Eulàlia a Barcelona

Per Santa Eulàlia, a Barcelona, fan molta festa. I és que a Barcelona aquest proper cap de setmana és Santa Eulàlia, la patrona de la ciutat. I encara que sigui la festa petita, atreu moltes famílies amb nens i ganes de passar-s’ho bé. Perquè la festa de la Laia és una festa per anar-hi acompanyats dels més petits de la casa. I és que la Laia és la festa familiar per excel·lència del calendari barceloní. En honor de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, aquest cap de setmana, els carrers de Ciutat Vella s’omplen de gegants i gegantes, diables, dracs, àligues, lleons, castellers, dansaires i molts altres personatges i expressions de la cultura popular que formen part d’una tradició festiva que compta amb segles d’història. Tot en honor de santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. La tradició de les Laies es remunta a centenars d’anys a Barcelona. Son unes festes entranyables, que ofereixen a les famílies tota mena de propostes lúdiques. Escolliu del ampli programa d’actes i gaudiu-ne!.

La tradición de las Fiestas de Santa Eulalia se remonta a cientos de años atras en Barcelona. Son unas fiestas entrañables, que ofrecen a las familias todo tipo de propuestas lúdicas para los pequeños y para los adultos. Las fiestas de Laia, sencillas y familiares, las fiestas de invierno de Barcelona, son una propuesta que no podemos dejar de haceros. La mayoría de actividades tienen por escenarios los magníficos espacios de la Barcelona gótica, de Ciutat Vella, de las Ramblas. Plaza Sant Jaume, Catedral … un privilegio, un lujo. Durarán todo el fin de semana. Mirad el programa y eligid.

Festes de Santa Eulàlia a Barcelona

Per Santa Eulàlia, a Barcelona, fan molta festa. I és que a Barcelona aquest proper cap de setmana és Santa Eulàlia, la patrona de la ciutat. I encara que sigui la festa petita, atreu moltes famílies amb nens i ganes de passar-s’ho bé. Perquè la festa de la Laia és una festa per anar-hi acompanyats dels més petits de la casa. I és que la Laia és la festa familiar per excel·lència del calendari barceloní. En honor de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, aquest cap de setmana, avui, divendres, demà i el diumenge, els carrers de Ciutat Vella s’omplen de gegants i gegantes, diables, dracs, àligues, lleons, castellers, dansaires i molts altres personatges i expressions de la cultura popular que formen part d’una tradició festiva que compta amb segles d’història. A la Festa Major d’hivern d’enguany hi participa el Seguici de Mataró, la ciutat convidada. Vinga nens i nenes, al carrers de Barcelona son plens de gegants i gegantes, capgrossos, dracs, diables, colles sardanistes..  tot en honor de santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. Una festa que, quan es fa fosc, il·lumina Barcelona amb Llum BCN, un festival en què la tradició es fon amb noves formes d’expressió que transformen la ciutat amb el llenguatge de la llum. La tradició de les Laies es remunta a centenars d’anys a Barcelona. Son unes festes entranyables, que ofereixen a les famílies tota mena de propostes lúdiques. Escolliu del ampli programa d’actes i gaudiu-ne!.

La tradición de las Fiestas de Santa Eulalia se remonta a cientos de años atras en Barcelona. Son unas fiestas entrañables, que ofrecen a las familias todo tipo de propuestas lúdicas para los pequeños y para los adultos. Las fiestas de Laia, sencillas y familiares, las fiestas de invierno de Barcelona, son una propuesta que no podemos dejar de haceros. La mayoría de actividades tienen por escenarios los magníficos espacios de la Barcelona gótica, de Ciutat Vella, de las Ramblas. Plaza Sant Jaume, Catedral … un privilegio, un lujo. Durarán todo el fin de semana. Y este año, además, el barrio gótico se ilumina con las propuestas escenográficas de Barcelona Luz. Patios, calles, rincones, palacios ilumninados, chulísimo. Mirad el programa y eligid.

Festes de Santa Eulàlia a Barcelona

Per Santa Eulàlia, a Barcelona, fan molta festa. La patrona de la ciutat, encara que sigui la petita, atreu moltes famílies amb nens i ganes de passar-s’ho bé. Perquè la festa de la Laia és una festa per anar-hi acompanyats dels més petits de la casa. I és que la Laia és la festa familiar per excel·lència del calendari barceloní. En honor de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, aquest cap de setmana, avui, divendres, demà i el diumenge, els carrers de Ciutat Vella s’omplen de gegants i gegantes, diables, dracs, àligues, lleons, castellers, dansaires i molts altres personatges i expressions de la cultura popular que formen part d’una tradició festiva que compta amb segles d’història. A la Festa Major d’hivern d’enguany hi participa el Seguici de Mataró, la ciutat convidada. Vinga nens i nenes, al carrers de Barcelona son plens de gegants i gegantes, capgrossos, dracs, diables, colles sardanistes..  tot en honor de santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. Una festa que, quan es fa fosc, il·lumina Barcelona amb Llum BCN, un festival en què la tradició es fon amb noves formes d’expressió que transformen la ciutat amb el llenguatge de la llum. La tradició de les Laies es remunta a centenars d’anys a Barcelona. Son unes festes entranyables, que ofereixen a les famílies tota mena de propostes lúdiques. Escolliu del ampli programa d’actes i gaudiu-ne!.

La tradición de las Fiestas de Santa Eulalia se remonta a cientos de años atras en Barcelona. Son unas fiestas entrañables, que ofrecen a las familias todo tipo de propuestas lúdicas para los pequeños y para los adultos. Las fiestas de Laia, sencillas y familiares, las fiestas de invierno de Barcelona, son una propuesta que no podemos dejar de haceros. La mayoría de actividades tienen por escenarios los magníficos espacios de la Barcelona gótica, de Ciutat Vella, de las Ramblas. Plaza Sant Jaume, Catedral … un privilegio, un lujo. Durarán todo el fin de semana. Mirad el programa y eligid.

Festes de la Laia de Barcelona

Per Santa Eulàlia, a Barcelona, fan molta festa. La patrona de la ciutat, encara que sigui la petita, atreu moltes famílies amb nens i ganes de passar-s’ho bé. Perque la festa de la Laia és una festa per anar-hi acompanyats dels més petits de la casa. I és que la Laia és la festa familiar per excel·lència del calendari barceloní. En honor de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, els carrers de Ciutat Vella s’omplen de gegants i gegantes, diables, dracs, àligues, lleons, castellers, dansaires i molts altres personatges i expressions de la cultura popular que formen part d’una tradició festiva que compta amb segles d’història. A la Festa Major d’hivern d’enguany hi participa el Seguici de Manresa, la ciutat convidada, i es presenta, com a novetat, la colla Ball de Bastons de Barcelona, una formació creada per totes les colles bastoneres de la ciutat perquè tot Barcelona pugui estar representada en un sol conjunt bastoner. A més a més, l’associació de recreació històrica La Coronela de Barcelona ha confeccionat una reproducció de la bandera de Santa Eulàlia per oferir-la a la ciutat. Però serà durant el cap de setmana quan tindran lloc el gruix dels actes. La tradició de les Laies es remunta a centenars d’anys a Barcelona. Son unes festes entranyables, que ofereixen a les famílies tota mena de propostes lúdiques. Escolliu del ampli programa d’actes i gaudiu-ne!.

La tradición de las Fiestas de Santa Eulalia se remonta a cientos de años atras en Barcelona. Son unas fiestas entrañables, que ofrecen a las familias todo tipo de propuestas lúdicas para los pequeños y para los adultos. Las fiestas de Laia, sencillas y familiares, las fiestas de invierno de Barcelona, son una propuesta que no podemos dejar de haceros. La mayoría de actividades tienen por escenarios los magníficos espacios de la Barcelona gótica, de Ciutat Vella, de las Ramblas. Plaza Sant Jaume, Catedral … un privilegio, un lujo. Durarán todo el fin de semana. Mirad el programa y eligid.

De nou la Laia a Barcelona!

Per Santa Eulàlia, a Barcelona, fan molta festa. La patrona de la ciutat, encara que sigui la petita, atreu moltes famílies amb nens i ganes de passar-s’ho bé. Perque la festa de la Laia és una festa per anar-hi acompanyats dels més petits de la casa. I és que la Laia és la festa familiar per excel·lència del calendari barceloní. El dimarts, 12 de febrer, s’inicia la gresca amb la passejada de les Laies, perquè just aquell dia és la diada de la santa, i de les Laies. Felicitats!. Una cercavila arrencarà de la plaça de Sant Josep Oriol fins a la plaça Nova. Però serà el cap de setmana quan tindran lloc el gruix dels actes. El dissabte, 16, a les 20 h, a la plaça de Sant Jaume, l’Àliga de la ciutat, l’Àliga de Reus, La Coronela de Barcelona, el Lleó, els gegants de Santa Maria del Mar i els Trabucaires de Perot Rocaguinarda faran una cercavila fins Santa Maria del Mar. I ballaran dins de la Basílica. El diumenge, 17, a les 10 h, la plaça Reial s’omplirà de gegants que vénen de tota Barcelona i de Catalunya. La tradició de les Laies es remunta a centenars d’anys a Barcelona. Son unes festes entranyables, que ofereixen a les famílies tota mena de propostes lúdiques. Escolliu i gaudiu-ne!.

La tradición de las Fiestas de Santa Eulalia se remonta a cientos de años atras en Barcelona. Son unas fiestas entrañables, que ofrecen a las familias todo tipo de propuestas lúdicas para los pequeños y para los adultos. Las fiestas de Laia, sencillas y familiares, las fiestas de invierno de Barcelona, son una propuesta que no podemos dejar de haceros. La mayoría de actividades tienen por escenarios los magníficos espacios de la Barcelona gótica, de Ciutat Vella, de las Ramblas. Plaza Sant Jaume, Catedral … un privilegio, un lujo. Durarán todo el fin de semana. Mirad el programa y eligid.

Baixada de llits

A Sant Feliu de Codines, el tercer cap de setmana de setembre, fan la seva festa major. És a dir, els dies 15 i 16 de setembre de 2012. Però abans, aquest diumenge, celebren la genuïna, única, inimitable i boja, baixada de Llits i Andròmines. Un aconteixement previ a la festa major que cada vegada és més conegut i seguit. Es tracta de fer baixar pels carrers i places de la població qualsevol mena de llit i/o andròmina casola, que pugui lliscar o rodar. N’hi trobareu de vingudes de tot Catalunya. Son valeroses estructures i armatostes de tot tipus de materials, que portades per la gravetat, baixen a gran velocitat pels carrers del poble. En un principi, només eren llits o somiers amb rodes i els participants anàven vestits amb pijama però, darrerament, han millorat molt i molt. Cada any la gent s’empesca noves maneres de decorar els seus trastos. No només es xula la baixada de les andròmines, sinó també l’ambient de festa que regna a la vila. Una festa que s’acaba amb una botifarrada popular i un concert. Per això us recomanem de pujar a Sant Feliu de Codines, al final del Vallès, un xic més amunt de Mollet. Aneu fins aquesta ciutat per l’autopista AP7, i allà preneu la carretera C-59, cap a Caldes de Montbui i Sant Feliu, que ja es troba situat a mitja muntanya, quan ja el Vallès deixa de ser una plana, a mig camí de Moià. El poble, però, està situat a només 40 kms. de Barcelona, i en una horeta hi sereu de sobres. Tampoc us perdeu, la semana següent, la Festa Major. Una celebració tradicional, amb balls amb orquestra, a l’envelat, com abans. I un correfoc, gegants, cercavila…  Aprofiteu la visita a Sant Feliu per veure el Museu de Can Xifreda, o per passejar pel Parc Usart, o fer la ruta modernista per dins Sant Feliu. Si voleu completar el dia, penseu que pot ser molt interessant per a la mainada anar fins el parc temàtic “Cim d’Àligues”, un centre únic a Catalunya on poder veure volar les aus rapinyaires. Curiòs també el monestir i la cascada de Sant Miquel del Fai. A Sant Feliu poble hi ha bona oferta de restauració. Teniu El Castanyer, al carrer de la Travessia, 2, Tel: 938 66 30 18 ‎, o Can Tastet, al carrer Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91 ‎. A les afores, en direcció Moià, teniu el restaurant del Cim d’Àligues, dins de les instal·lacions, o el restaurant del Club de Golf Can Bosch, al mig del bosc. Tel: 938 66 31 45‎ i 93 8663096. Una zona poc coneguda, on hi ha moltes coses a fer amb la família. Bona baixada d’andròmines a tothom!.

En Sant Feliu de Codines, el tercer fin de semana de septiembre, hacen su fiesta mayor. Es decir, los días 15 y 16 de septiembre de 2012. Pero antes, este domingo, celebran la genuina, única, inimitable y loca, bajada de Camas y Trastos. Un acontecimiento previo a la fiesta mayor que cada vez es más conocido y seguido. Se trata de hacer bajar por las calles y plazas de la población cualquier tipo de cama y/o trasto que pueda deslizarse o rodar. Son valerosas estructuras y armatostes de todo tipo de materiales, que llevadas por la gravedad, bajan a gran velocidad por las calles del pueblo. En un principio, sólo eran camas o somieres con ruedas y los participantes iban vestidos con pijama. Sin embargo, últimamente, han mejorado mucho el aspecto decorativo. Cada año la gente inventa nuevas maneras de decorar sus trastos. No sólo es bonita la bajada de los trastos, sino también el ambiente de fiesta que reina en la villa. Una fiesta que termina con una butifarrada popular y un concierto. Por eso os recomendamos subir a Sant Feliu de Codines, al final del Vallés, un poco más arriba de Mollet. Id hasta esta ciudad por la autopista AP7, y allí tomar la carretera C-59, hacia Caldes de Montbui y Sant Feliu, a medio camino de Moià. El pueblo, sin embargo, está situado a sólo 40 kms. de Barcelona, ​​y en una horita llegareis de sobra. Tampoco se pierdan, la semana siguiente, la Fiesta Mayor. Una celebración tradicional, con bailes con orquesta, en la carpa, como antes. Y un correfoc, gigantes, pasacalles … Aprovechen la visita a Sant Feliu para ver el Museo de Can Xifreda, o para pasear por el Parque Usart, o hacer la ruta modernista por dentro Sant Feliu. Si desean completar el día, piensen que puede ser muy interesante para los niños ir hasta el parque temático “Cumbre de Àligues”, un centro único en Cataluña donde poder ver volar las aves rapaces. Curioso también el monasterio y la cascada de Sant Miquel del Fai. En Sant Feliu pueblo hay buena oferta de restauración. Tenéis El Castanyer, tel: 938 66 30 18, o Can Tastet, en la calle Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91. En las afueras, en dirección Moià, tienen el restaurante del Cim de Aguilas, dentro de las instalaciones, o el restaurante del Club de Golf Can Bosch, en medio del bosque. Tel: 938 66 31 45 y 93 8663096. Una zona poco conocida, donde hay muchas cosas que hacer con la familia. ¡Buena bajada de trastos!.

Festa Major a Sant Feliu de Codines

A Sant Feliu de Codines, el tercer cap de setmana de setembre, és festa major. Trobareu Sant Feliu al és un municipi del Vallès, un xic més amunt de Mollet, on cal deixar l’autopista, per agafar la carretera C-59, que va cap a Caldes de Montbui. Cal continuar més enllà de Caldes, perquè Sant Feliu que es troba situat a mitja muntanya, quan ja el Vallès deixa de ser una plana. Malgrat això el poble està situat a uns 40 kms. de Barcelona, i en una horeta hi sereu de sobres. Hi haurà una mica de tot. Destaquem els actes més familiars, com ara un espectacle infantil a la plaça Josep Umbert Ventura, el concert de Festa Major, amb orquestra, a l’envelat, com abans, correfoc del Follet i la Fantasma, piromusical, gegants, cercavila…  També podeu aprofitar que hi ha jornada de portes obertes al Museu de Can Xifreda per visitar-lo. A més de la festa i el museu, podeu passejar pel Parc Usart, amb un gran mirador sobre tot el Vallés i el Montseny, i fer una ruta per veure les viles modernistes de Sant Feliu. Si voleu completar el dia, penseu que pot ser molt interessant per a la mainada anar fins el parc temàtic “Cim d’Àligues”, un centre únic a Catalunya on poder veure volar les aus rapinyaires. Curiòs també el monestir i la cascada de Sant Miquel del Fai. A Sant Feliu poble hi ha bona oferta de restauració. Teniu El Castanyer, al carrer de la Travessia, 2, Tel: 938 66 30 18 ‎, o Can Tastet, al carrer Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91 ‎. A les afores, en direcció Moià, teniu el restaurant del Cim d’Àligues, dins de les instal·lacions, o el restaurant del Club de Golf Can Bosch, al mig del bosc. Tel: 938 66 31 45‎ i 93 8663096. Una zona poc coneguda, on hi ha moltes coses a fer amb la família!.

En Sant Feliu de Codines, el tercer fin de semana de septiembre, es fiesta mayor. Sant Feliu el es un municipio del Vallès, situado un poco más arriba de Mollet, donde hay que dejar la autopista, para coger la carretera C-59, que va hacia Caldes de Montbui. Hay que seguir más allá de Caldes, porque Sant Feliu se encuentra situado a media montaña, cuando ya el Vallès deja de ser una llanura. A pesar de ello el pueblo está situado a unos 40 kms. de Barcelona, y en una horita os plantais allí de sobra. Habrá un poco de todo. Destacamos los actos más familiares, como un espectáculo infantil en la plaza Josep Umbert Ventura, el concierto de Fiesta Mayor, con orquesta, en la carpa, como antes, correfoc, piromusical, gigantes, pasacalles … También se puede aprovechar que hay jornada de puertas abiertas en el Museo de Can Xifreda para visitarlo. Además de la fiesta y el museo, pueden pasear por el Parque Usart, con un gran mirador sobre todo el Vallés y el Montseny, y hacer una ruta para ver las villas modernistas de Sant Feliu. Si desean completar el día, puede ser muy interesante para los niños ir hasta el parque temático “Cim d’Àligues”, un centro único en Cataluña donde poder ver volar las aves rapaces. Curioso también el monasterio y la cascada de Sant Miquel del Fai. En Sant Feliu pueblo hay buena oferta de restauración. Tiene El Castanyer, en la calle de la Travesía, 2, Tel.: 938 66 30 18, o Can Tastet, en la calle Doctor Fleming, 6, Tel.: 938 66 31 91. En las afueras, en dirección Moià, tiene el restaurante del Cim d’àligues, ya dentro de las instalaciones, o el restaurante del Club de Golf Can Bosch, en medio del bosque. Tel: 938 66 31 45 y 93 8663096.

Escaldàrium

El segon dissabte de juliol, aquest any 2011 s’escau en el dia 9, altres anys pot variar, celebren a Caldes de Montbui una nova edició de l’Escaldàrium, la seva festa del foc i l’aigua. Durant tota la tarda hi haurà activitats ben diabòliques, que faran les delícies dels vostres fills i filles més grandets. Al vespre hi haurà un sopar popular a la plaça onze de setembre, i just a mitja nit, començarà el gran espectacle a càrrec dels Diables de Caldes, “La Banya”. Tot i que l’hora no és precisament gaire familiar, ens atrevim a proposar-vos la festa als que tingueu adolescents, perquè és un dia, perquè és dissabte i perquè és l’estiu i són vacances escolars. També va bé treure a pastorar els infants més grans amb tot el ramat familiar, oi?. L’Escaldàrium és una festa adhoc per a ells. Molt espectacular, plena de foc, però amb molta aigua i música. Els diables han coregrafiat diverses danses, unes de foc, altres d’aigua, totes amb un tema musical propi, original i diferent, interpretat per una orquestra en directe. Cada dansa, a més, representa una llegenda mitològica, l’eterna lliuta entre les forces del bé i del mal. Dualitat creadora mítica. Aigua i foc. Cel i infern. Us esperem a la plaça de Font del Lleó de Caldes de Montbui per participar de la gresca de l’Escaldàrium. Trobareu Caldes de Montbui, la vila termal del Vallès, molt a prop de Barcelona, a uns 50 km. per l’autovia que surt des de l’autopista B-30, o la AP7,  just a l’entrada de Mollet. Sense pèrdua. Si voleu passar el dia a Caldes, una bona idea, tot esperant la nit, podeu visitar el banys romans, molt bonics, i el museu Thermàlia, dedicat a l’aigüa termal, i amb obres de Manolo Hugué i Picasso.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Robert de Nola, o el Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Prop de Caldes, a Sant Feliu de Codines, hi ha el Cim d’Àligues, una proposta lúdica i cultural interessant!.

El segundo sábado de julio, este año 2011 cae en el día 9, otros años puede variar, celebran en Caldes de Montbui una nueva edición del Escaldàrium, su fiesta del fuego y el agua. Durante toda la tarde habrá actividades muy diabólicas, que harán las delicias de vuestros hijos e hijas más mayorcitos. Por la noche habrá una cena popular en la plaza once de septiembre, y justo a media noche, comenzará el gran espectáculo a cargo de los Diables de Caldes. Aunque la hora no es precisamente muy familiar, nos atrevemos a proponeros la fiesta a los que tengáis hijos adolescentes, porque es un día, porque es sábado y porque es verano y son vacaciones escolares. También va bien sacar de paseo a los mayores con todo el rebaño familiar, ¿verdad?. El Escaldàrium es una fiesta adhoc para ellos. Muy espectacular, llena de fuego, pero con mucha agua y música. Los diablos han elaborado varias danzas, unas de fuego, otras de agua, todas con un tema musical propio, original y diferente, interpretado por una orquesta en directo. Cada danza, además, representa una leyenda mitológica, la eterna lucha entre las fuerzas del bien y del mal. Dualidad creadora mítica. Agua y fuego. Cielo e infierno. Os esperamos en la plaza de Fuente del León de Caldes de Montbui para participar de la fiesta del Escaldàrium. Encontrarán Caldes de Montbui, la villa termal del Vallès, muy cerca de Barcelona, a unos 50 km. por la autovía que sale desde la autopista B-30, o la AP7, justo en la entrada de Mollet. Sin pérdida. Si desean pasar el día en Caldes, una buena idea, en espera de la noche, podrán visitar los baños romanos, muy bonitos, y el museo Thermalia, dedicado al agua termal, y con obras de Manolo Hugué y Picasso. Si necesitan comer en Caldes puede disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya la ermita, en lo alto del pueblo. Cerca de Caldes, en Sant Feliu de Codines, se encuentra el Cimd’Àligues, una propuesta lúdica y cultural interesante.

Cirkàlia

A Sant Feliu de Codines, un poble gran, molt gran, cada vegada més gran, del Vallés, s’hi celebra el darrer diumenge de maig Cirkàlia. És una fira de circ al carrer. Un espectacle totalment recomanable per petits i grans. Comença a quarts de dotze, no cal matinar, amb una rua portada pel Sr. Cir i el Sr. Kàlia, des de la plaça al Centre Cívic. Acompanyaran un grup de batuka i tabalers. Tot seguit un munt de tallers de malabars, equilibris, globoflèxia, xanques i maquillatge. Al darrera un lluït espectacle de monoclicles, i cap a dinar. A la tarda continua la festa: pallassos i més tallers. Per berenar: xocolatada per a tothom. Clourà un altre espectacle, ara d’acrobàcia per a tota la familia. Si us ve de gust viure la nit a Sant Feliu, podeu quedar-vos al divertit sopar popular sense estovalles, amb sessió de màgia inclosa. No podia faltar!. A més, durant tot el dia podreu gaudir d’animació pels carrers. Els espectacles i tallers tindran lloc a la zona del Centre Cívic “La Fonteta”. No us perdreu perquè hi haurà muntada la típica carpa de circ. També altres espectacles familiars pagant, preus familiars i populars, com el de màgia del Mag Lari o el del petit Circ, a la Plaça Josep Umbert Ventura. Arribareu a Sant Feliu de Codines molt fàcilment si aneu fins Mollet per l’AP-7 i preneu la C-59 en direcció Caldes de Montbui i Moià. Sant Feliu és passat Caldes. Un cop allà podeu visitar el Museu Municipal de Can Xifreda, passejar pel Parc Usart, amb un gran mirador sobre tot el Vallés i el Montseny, i fer una ruta per veure les viles modernistes de Sant Feliu. També molt interessant per a la mainada el parc temàtic “Cim d’Àligues”, un centre únic a Catalunya on poder veure volar les aus rapinyaires. Curiòs també el monestir i la cascada de Sant Miquel del Fai, una curiositat, (sic) que era excursió obligada pels nostres pares i avis quan compraven el primer cotxe. A Sant Feliu poble hi ha poca oferta de restauració. Teniu El Castanyer, al carrer de la Travessia, 2, Tel: 938 66 30 18 ‎, o Can Tastet, al carrer Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91 ‎. A les afores, en direcció Moià, teniu el restaurant del Cim d’Àligues, dins de les instal·lacions, o el restaurant del Club de Golf Can Bosch, al mig del bosc. Tel: 938 66 31 45‎ i 93 8663096. També hi ha restaurant, però de BBC, (Bodes Bateig i Comunions) a Sant Miquel del Fai. Cap a Sant Feliu!.

En Sant Feliu de Codines, un pueblo grande, muy grande, cada vez mayor, del Vallés, se celebra el último domingo de mayo Cirkàlia. Es una feria de circo en la calle. Un espectáculo totalmente recomendable para pequeños y mayores. Empieza a las once y media, no hay que madrugar, con un desfile del Sr. Ciro y el Sr. Kalia, desde la plaza hasta el Centro Cívico. Acompañarán un grupo de batuka y tambores. A continuación un montón de talleres de malabares, equilibrios, globoflexia, zancos y maquillaje. Detrás un lucido espectáculo de monocliclos, y a comer. Por la tarde continúa la fiesta: payasos y más talleres. De merienda: chocolatada para todos. Incluirá otro espectáculo, ahora de acrobacia para toda la familia. Si os apetece podeis quedaros al divertido evento: cena popular sin mantel, con sesión de magia incluida. ¡No podía faltar!. Además, durante todo el día podrán disfrutar de animación por las calles. Los espectáculos y talleres tendrán lugar en la zona del Centro Cívico “La Fonteta”. No os perdereis porque estará montada la típica carpa de circo. También habrá otros espectáculos familiares pagando, a precios familiares y populares, como el de magia del Mag Lari o el del pequeño Circo, en la Plaza Josep Umbert Ventura. Llegarán hasta Sant Feliu de Codines muy fácilmente si van hasta Mollet por la AP-7 y cogen la C-59 en dirección Caldes de Montbui y Moià. Sant Feliu está pasado Caldes. Una vez allí podrán visitar el Museo Municipal de Can Xifreda, pasear por el Parque Usart, con un gran mirador sobre todo el Vallés y el Montseny, y hacer una ruta para ver las villas modernistas de Sant Feliu. También muy interesante para los niños el parque temático “Cim d’Àligues”, un centro único en Cataluña donde poder ver volar las aves rapaces. Curioso también el monasterio y la cascada de Sant Miquel del Fai, una curiosidad, (sic) que era excursión obligada por nuestros padres y abuelos cuando compraban el primer coche. En Sant Feliu pueblo hay poca oferta de restauración. Tiene El Castanyer, en la calle de la Travesía, 2, Tel: 938 66 30 18, o Can Tastet, en la calle Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91. En las afueras, en dirección Moià, tienen el restaurante dentro del Cim de Águilas, dentro de las instalaciones queremos decir, o el restaurante del Club de Golf Can Bosch, en medio del bosque. Tel: 938 66 31 45 y 93 8663096. También hay un restaurante, pero de BBC, (Bodas Bautizos y Comuniones) en Sant Miquel del Fai.