El Divendres de Dolors a Perelada

A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 12 d’abril de 2019 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Divendres de Dolors a Perelada

A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 23 de març de 2018 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Els Tres tombs a Alella

Ens agrada tornar-vos a recomanar una sortida familiar a Alella, que és un poblet de la costa del Maresme, situat a tocar de Barcelona. I ens agrada per tres motius, entre molts d’altres. Primer perquè Alella és un poble coquetó, ben muntat i organitzat, amable, amb un casc antic curiós, situat en una vall fresca, a mig camí entre el mar blau de El Masnou, i la serralada verda de Marina. Un poble on ve de gust anar, caminar, rondar pels camins a peu o en bici. Segon perquè Alella està a tocar de Barcelona, un quart d’hora en cotxe per l’autopista C-32, la que va a Mataró, a només 15 kms. No arriba a un euro el peatge!. I tercera perquè Alella fa una bonica passada dels tres tombs de Sant Antoni aquest mateix diumenge. Alella, a més, és una capital del vi. Al poble hi ha cellers de tota mena, bons vins i bon cava. La D.O. Alella és la més petita de Catalunya, però ofereix uns excel·lents vins, sobretot blancs, i uns quants caves d’altíssima categoria. Tot això ho podeu comprovar visitant algun dels molts cellers i vinoteques que trobareu en aquesta vila. Si preferiu voltar, dins el seu terme trobareu masies molt interessants, que en alguns casos són vertables palauets. Can Magarola alberga un museu sobre el vi, i can Lleonart un centre cultural on es fan moltes actvitats. Des d’Alella es pot accedir al parc de la Serralada de Marina, amb vistes aères sobre tota la comarca i el Vallès. Pujeu al Sant Mateu, amb bici o en cotxe, des de la carretera que va a Granollers, i agafeu la pista que va a l’ermita de Sant Mateu. Podeu, fins i tot, fer la travessa d’Alella a Orrius, per sobre Mataró. Boscos i vistes damunt el mediterrà, que no puc explicar perquè cal que ho aneu a veure. A banda de la mostra gastronòmica heu de saber que, a Alella, hi ha molts restaurants, alguns molt bons i molt cars, com ara el 1789, o Els Garrofers, al Passeig Antoni Borrell, 13, tel: 935 40 17 94. Tots dos d’un luxe exquisit i uns preus en consonància, però també llocs més casolans com ara La Plaça, o la masia de Can Sors, que no desmereixen. I no son els únics, també ens agrada la informalitat del Solko, cuina d’arreu del món i bones pizzes. Menjareu molt bé a Alella. Bona passada de Sant Antoni a Alella!.

Alella es un pueblecito de la costa del Maresme, situado junto a Barcelona, donde este fin de semana, el domingo 25, hacen una fiesta de San Antonio con pasada de los burros, bendición de los animales y paseo en burro para los niños, en la riera de la población, de 10 a 12 de la mañana. Alella además es un pueblo chulo para ver. Alella vive del vino y para el vino. La D.O. Alella es la más pequeña de Cataluña, pero ofrece unos excelentes vinos, sobre todo blancos, y unos cuantos cavas de altísima categoría. Todo esto lo podéis comprobar visitando alguno de las muchas bodegas y vinotecas que encontrarán en esta villa. Si prefieren caminar dentro de su término municipal encontrarán casas muy interesantes, que en algunos casos son verdaderos palacetes. Can Magarola alberga un museo sobre el vino, y can Lleonart un centro cultural donde se hacen muchas actvidades. Desde Alella se puede acceder al parque de la Serralada de Marina, con vistas aéreas sobre toda la comarca y el Vallès. Subid al San Mateo, en bici o en coche, desde la carretera que va a Granollers, y tomad la pista que va a la ermita de San Mateo. Pueden, incluso, hacer la travesía de Alella a Orrius, por encima de Mataró. Bosques y vistas sobre el mediterráneo, que no os puedo explicar porque es necesario que lo veais. Aparte de la muestra gastronómica debeis saber que, en Alella, hay muchos restaurantes, algunos muy buenos y muy caros, como el 1789, de un lujo exquisito y unos precios en consonancia, pero también lugares más caseros como La plaza, que no lo desmerecen. Y no son los únicos. ¡Comeréis bien en Alella!. Buena fiesta de San Antón.

Barbacoes de la Creu del Codó

Si sortiu des de Solsona, camí de Sant Llorenç de Morunys i el Port del Comte, per l’antiga carretera que puja el Coll de Jou, una mica abans de coronar el coll mateix, veureu que surt, ma dreta,  una petita carretera asfaltada, molt estreta que ens porta a una zona de lleure preciosa, un pícnic increible, amb barbacoes i molt d’espai per gaudir d’una natura ben espectacular, de muntanya. Bon aparcament pels cotxes. A l’àrea de pícnic hi ha molt de lloc i hi cap moltíssima gent. No us podem dir quantes taules hi ha escampades per un bosc de pins rojos centenaris, potser una vintena llarga. També ha moltes barbacoes de ferro, d’un disseny espectacular, repartides per tot l’espai. És un lloc ideal per arribar-hi amb la família o els amics a fer una bona carn a la brasa, o a gaudir de la natura. I si sou amants de les passejades, de les rutes o el senderisme, no us podeu perdre l’excursió fins el fantàstic i super espectacular Mirador de la Creu del Codó, que és el que dona nom a l’àrea de pícnic que avui us presentem. Per anar-hi cal seguir el sender que surt de l’àrea, ben indicat en un pal a la sortida. El primer que trobarem serà la font de la Creu del Codó, entre uns bonics boixos. Seguirem el sender guiats per les estaques de fusta, creuant una gran esplanada. de nou trobareu un poste indicador amb la direcció del mirador. Arribarem al peu d’una penya que cal remuntar seguint les fletxes vermelles, primer en llaçades i després pujant graons. S’arriba a una balma i cal continuar amunt. Ara serem a una cruïlla de camins. Cal continuar per un caminet pla, que va seguint la carena fins a arribar al mirador. Tindreu als vostres peus tota la vall de Lord en una vista aèria, de vertígen. Al fons la serra del Verd, i la de Busa. Els voltors son amos del cel. L’estació d’esquí del Port del Compte, bona neu familiar a l’hivern i primavera, està molt aprop d’aquí, a uns 10 kms en cotxe. Baixant el coll de Jou podeu anar fins el poble Sant Llorenç de Morunys, medieval, amb una església romànica que dins te una capella barroca que us deixarà bocabadats. De Sant Llorenç, agafant la carretera que va a La Coma i La pedra, i puja al Port del Comte pel darrera, podeu visitar les fonts del riu Cardener, amb una altra àrea de lleure fatàstica. La Vall de Lord te racons fabulosos, d’una natura verge. Reculant cap a Barcelona, baixant el Coll de Jou per on haureu arribat, hi ha la meravellosa ciutat episcopal de Solsona, capital de la comarca màgica del Solsonès, increiblement maca. Al coll de Jou s’hi arriba, com hem dit des de Solsona. I a Solsona s’hi arriba anat per la C-58, o per l’autopista C-16, i després per la C-55 fins a Manresa, per continuar després en direcció Cardona i, finalment, Solsona per la mateixa C-55. La ruta és preciosa. Si podeu pareu a Cardona, amb les mines de sal i el seu castell medieval fabulós, una passada de fortalessa, grandiosa. O potser a Súria, per veure’n el casc antic. L’excursió és ideal per un cap de setmana o pont. La increïble Vall del Lord us espera. Per menjar informalment a Sant Llorenç aneu a la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!.  Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el tradicional Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. També podeu pujar, passat el Port del Comte, fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens a tocar la neu de l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de l’àrea de pícnic que us hem dit de la Font del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa. Per tornar podeu canviar de ruta, i fer la que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, que és molt bonica, El ferm està en molt bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. No oblideu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant La Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, i a l’àrea de barbacoes de la Creu de Codó que us estem explicant, però dins del poble encara. Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Per cert, hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. Bona botifarrada o calçotada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, el de la Coma i la Pedra, a la sombra del Port del Comte. Y en este valle remoto, bonita, bien conservado, tienen un lugar espectacular para hacer un buén pícnic o una buena barbacoa. Un lugar en medio del bosque, impresionante, dentro de un bosque de pinos rojos increible. Un lugar muy agradable para pasar un día en familia haciendo una buena carne a la brasa. Se trata del área de pícnic y barbacoas de la Creu del Codó, muy cerca del Coll de Jou, que desde Solsona da acceso a la Vall del Lord, a Sant Llorenç de Morunys y a la estación de esquí familiar del Port del Comte. Al coronar el puerto, o casí, viniendo de Solsona, miren a mano derecha la carreterita que lleva al àrea. Buén aparcamiento, muchas mesas y barbacoas de diseño moderno. Es un lugar muy adecuado para que los niños corran y salten, esperando la comida familiar. El bosque és frondoso, maravilloso, fantástico para preparar allí una buena carnada o unos calçots. Y si subís un fin de semana no dejeis de visitar otros lugares de la increíble Valle del Lord, como la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç de Morunys. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente, fuera del pícnic, vayan a la pizzería “El Cau”,  en Sant Llorenç de Morunys. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien Cal Zaragoza. La estación de Port del Comte es otro destino familiar muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. O otra área de pícnic de ensueño, la de las fuentes del Cardener. Si pasan el fin de semana por allí, una buena idea, se pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la misma carretera que sube al pícnic de la Creu de Codó y que luego baja a Sant Llorenç de Morunys. Pero atención, está dentro del pueblo todavía. Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el pícnic más chulo de todo el Valle del Lord!.

Tres tombs a Alella

Ens agrada tornar-vos a recomanar una sortida familiar a Alella, que és un poblet de la costa del Maresme, situat a tocar de Barcelona. I ens agrada per tres motius, entre molts d’altres. Primer perquè Alella és un poble coquetó, ben muntat i organitzat, amable, amb un casc antic curiós, situat en una vall fresca, a mig camí entre el mar blau de El Masnou, i la serralada verda de Marina. Un poble on ve de gust anar, caminar, rondar pels camins a peu o en bici. Segon perquè Alella està a tocar de Barcelona, un quart d’hora en cotxe per l’autopista C-32, la que va a Mataró, a només 15 kms. No arriba a un euro el peatge!. I tercera perquè Alella fa una bonica passada dels tres tombs de Sant Antoni aquest mateix diumenge. Hi trobareu la tradicional passada dels burros, i la benedicció, és ben clar, però també una divertida passejada amb ponis, que de 10 a 12 hores estaran esperant els nens a la riera. Alella, a més, és una capital del vi. Al poble hi ha cellers de tota mena, bons vins i bon cava. La D.O. Alella és la més petita de Catalunya, però ofereix uns excel·lents vins, sobretot blancs, i uns quants caves d’altíssima categoria. Tot això ho podeu comprovar visitant algun dels molts cellers i vinoteques que trobareu en aquesta vila. Si preferiu voltar, dins el seu terme trobareu masies molt interessants, que en alguns casos són vertables palauets. Can Magarola alberga un museu sobre el vi, i can Lleonart un centre cultural on es fan moltes actvitats. Des d’Alella es pot accedir al parc de la Serralada de Marina, amb vistes aères sobre tota la comarca i el Vallès. Pujeu al Sant Mateu, amb bici o en cotxe, des de la carretera que va a Granollers, i agafeu la pista que va a l’ermita de Sant Mateu. Podeu, fins i tot, fer la travessa d’Alella a Orrius, per sobre Mataró. Boscos i vistes damunt el mediterrà, que no puc explicar perquè cal que ho aneu a veure. A banda de la mostra gastronòmica heu de saber que, a Alella, hi ha molts restaurants, alguns molt bons i molt cars, com ara el 1789, o Els Garrofers, al Passeig Antoni Borrell, 13, tel: 935 40 17 94. Tots dos d’un luxe exquisit i uns preus en consonància, però també llocs més casolans com ara La Plaça, o la masia de Can Sors, que no desmereixen. I no son els únics, també ens agrada la informalitat del Solko, cuina d’arreu del món i bones pizzes. Menjareu molt bé a Alella. Bona passada de Sant Antoni a Alella!.

Alella es un pueblecito de la costa del Maresme, situado junto a Barcelona, ​​donde este fin de semana, el domingo 25, hacen una fiesta de San Antonio con pasada de los burros, bendición de los animales y paseo en burro para los niños, en la riera de la población, de 10 a 12 de la mañana. Alella además es un pueblo chulo para ver. Alella vive del vino y para el vino. La D.O. Alella es la más pequeña de Cataluña, pero ofrece unos excelentes vinos, sobre todo blancos, y unos cuantos cavas de altísima categoría. Todo esto lo podéis comprobar visitando alguno de las muchas bodegas y vinotecas que encontrarán en esta villa. Si prefieren caminar dentro de su término municipal encontrarán casas muy interesantes, que en algunos casos son verdaderos palacetes. Can Magarola alberga un museo sobre el vino, y can Lleonart un centro cultural donde se hacen muchas actvidades. Desde Alella se puede acceder al parque de la Serralada de Marina, con vistas aéreas sobre toda la comarca y el Vallès. Subid al San Mateo, en bici o en coche, desde la carretera que va a Granollers, y tomad la pista que va a la ermita de San Mateo. Pueden, incluso, hacer la travesía de Alella a Orrius, por encima de Mataró. Bosques y vistas sobre el mediterráneo, que no os puedo explicar porque es necesario que lo veais. Aparte de la muestra gastronómica debeis saber que, en Alella, hay muchos restaurantes, algunos muy buenos y muy caros, como el 1789, de un lujo exquisito y unos precios en consonancia, pero también lugares más caseros como La plaza, que no lo desmerecen. Y no son los únicos. ¡Comeréis bien en Alella!. Buena fiesta de San Antón.

Retorn a 1714!

Avui us proposem una anada a la bonica vila de Moià, la capital de la comarca del Moianès, amb motiu de la celebració de la seva famosa Festa barroca del Retorn a 1714, una recreació històrica de les més boniques que es poden veure avui dia a Catalunya. Te lloc sempre el cap de setmana anterior a la diada nacional de l’11 de setembre, i està dedicada a la memòria d’en Rafel Casanova, fill de la vila. Hi participen nombrosos actors que teatralitzen escenes de la guerra de Successió, i també de la vida al poble en aquells anys. També hi trobareu un homenatge a un personatge destacat de la mateixa Guerra de Successió, aquest any 2012 dedicat al general Josep Moragues, malaguanyat heroí català. Pels infants hi ha un formós mercat de productes artesans i una lluïda demostració d’oficis antics de la Catalunya del segle XVIII  com ara ferrers, fusters, picapedrers, cadiraires, teixidores i filadores. També son fantàstics els tallers pensats especialment per a la participació dels infants i relacionats amb la temàtica de la festa. Se’n organitzen aproximada-ment una quinzena. Inclouen un apartat de jocs tradicionals en que persones grans del poble els ensenyen als nens a gaudir dels jocs d’abans. Un apartat ja molt tradicional son les passejades en ruc. A Moià s’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per l’AP7 fins passat Mollet, per agafar la C-59 que us portarà a Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol i finalment a Moià, en una ruta de 60 kms. per una carretera comarcal, amb algunes voltes i molt bon paisatge. Un cop allà podeu passar el dia, o tot el cap de setmana, molt entratinguts i de manera agradable. A més de la recreació històrica teniu la possibilitat de visitar les “Coves del Toll“, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Es troben prop de la vila, seguint la carretera antiga en direcció a Vic. Al centre de Moià podeu gaudir de la casa museu de Rafael de Casanova, molt ben muntada, molt didàctica, en un palau noble dels segles XVII i XVIII, eix de la festa que us estem explicant. Tampoc no heu de perdre-us el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, amb el seu claustre maravellós, però fent atenció als horaris, que son una mica estranys. Si us decidiu a passar el dia, o el cap de setmana, o un pont al Moianès, també podreu visitar poblets encantadors, com ara Granera, amb el seu castell, o bé el de Castellcir, amb un parell de castells, la possibilitat de visitar una masia construïda sota una balma. Castellcir és un lloc encisador, amb molta natura, riuets i boscos de faig impressionants. A Moià hi ha tants restaurants bons, que ens costa de citar-ne alguns entre tots. Però us recomanem dinar al restaurant Padrisa, o bé a Les Voltes, o al molt recomanable “El Colom“.  Si us decidiu a dormir al Moianès, podeu fer-ho en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping. ¡Bona Festa Barroca a Moià!.

Hoy os proponemos ir a la bonita villa de Moià, la capital de la comarca del Moianès, con motivo de la celebración de su famosa Fiesta barroca del Regreso a 1714, una recreación histórica de las más bonitas que se pueden ver hoy en día en Cataluña. Tiene lugar siempre el fin de semana anterior a la fiesta nacional del 11 de septiembre, y está dedicada a la memoria de Rafel Casanova, hijo de la villa. Participan numerosos actores que teatralizan escenas de la guerra de Sucesión, y también de la vida en el pueblo en aquellos años. También encontrarán un homenaje a un personaje destacado de la misma Guerra de Sucesión, este año 2012 dedicado al general Josep Moragues, malogrado héroe catalán. Los niños disponen de un hermoso mercado de productos artesanos y una lucida demostración de oficios antiguos de la Cataluña del siglo XVIII como herreros, carpinteros, canteros, silleros, tejedoras y hiladoras. También son fantásticos los talleres pensados ​​especialmente para la participación de los niños y relacionados con la temática de la fiesta. Se organizan aproximadamente una quincena. Incluyen un apartado de juegos tradicionales en que personas mayores del pueblo les enseñan a disfrutar de los juegos de antes. Un apartado ya muy tradicional son los paseos en burro. A Moià se llega muy fácilmente desde Barcelona, por la AP7 hasta pasado Mollet, para coger la C-59 que les llevará por Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol y finalmente Moià, a lo largo de una ruta de 60 kms. por una carretera comarcal, con algunas curvas y muy buen paisaje. Las cuevas del Toll son el otro gran atractivo de la zona del Moianès. Se encuentran cerca de la villa, siguiendo la carretera antigua en dirección a Vic. En el centro de Moià se puede disfrutar de la casa museo de Rafael de Casanova, muy bien montada, muy didáctica, en un palacio noble de los siglos XVII y XVIII. Tampoco deben perderse el bellísimo monasterio de Santa María de l’Estany, con su claustro maravilloso, pero prestando atención a los horarios, que son un poco extraños. Si se deciden a pasar el día, o un fin de semana, o un puente, en el Moianès, podréis visitar pueblecitos encantadores, como Granera, con su castillo, o bien el de Castellcir, con un par de castillos, o la posibilidad de visitar una masía construida bajo una cueva. Castellcir es un lugar encantador, con mucha naturaleza, riachuelos y bosques de haya impresionantes. En Moià hay tantos restaurantes buenos, que nos cuesta citar algunos entre todos. Pero dado que siempre lo hacemos les recomendamos comer en el restaurante Padrisa, o bien a Las Voltas, o al muy recomendable “El Colom”. Si se deciden a dormir en el Moianès, pueden hacerlo en un hotelito acogedor de Castellterçol: “La Violeta”, justo delante de donde sale la carretera que va a Castellcir. Si les gusta más el turismo rural, pueden miraros la casa rural “Las Umbretes”, muy coquetona, en medio de la naturaleza. En Sant Quirze Safaja tenéis un bonito camping. Buena fiesta barroca en Moià!.

Rucs del Far a Arenys de Munt

Els Rucs del Far divertiran els vostres infants. Els trobareu no gaire lluny de Barcelona, a uns 40 kms. A la sortida de l’autopista C-31, o per la C-32, a l’entrada d’Arenys de Munt, just al pagar el peatge i sortir de l’autopista en direcció Sant Celoni. Pugeu cap a Arenys de Munt i, en passar la gasolinera, gireu a mà esquerra, travessant la riera per un gual. Seguiu els rètols que us menen al castell de Can Jalpí, que ja haureu vist des de la carretera. Aparqueu el cotxe i endinseu-vos dins el parc de Can Jalpí. Allà trobareu els Rucs del Far. Passejades en ruc per tot el parc i els voltants. Els vostres fills voldran tornar-hi. Ideal per una matinal de dissabte o diumenge. Si voleu allargar el dia podeu entrar a Jalpiaventura. Un parc d’activitats en els arbres: tirolines, ponts de mico… Si ho feu, i cal menjar al poble, us recomanem el restaurant l’Era, al rial Pasqual, a la zona industrial, ben a prop del parc Jalpí. Bon menjar. Entorn bonic, pensat per infants, i amb ludoteca pròpia. Si he anat als rucs, el menú infantil us el regalen.

Los Burros del Far divertirán a sus niños. Se encuentran no muy lejos de Barcelona, a unos 40 kms. En la salida de la autopista C-31, o por la C-32, a la entrada de Arenys de Munt, justo al pagar el peaje y salir de la autopista en dirección Sant Celoni. Hay que subir hacia Arenys de Munt y, al pasar la gasolinera, girar a mano izquierda, cruzando la riera por un vado. Sigan los rótulos que les llevan al castillo de Can Jalpí, que ya habréis visto desde la carretera. Aparquen el coche y sumérjanse dentro del parque de Can Jalpí. Allí encontrarán los Burros del Far. Paseos en burro por todo el parque y sus alrededores. Sus hijos querrán volver. Ideal para una matinal de sábado o domingo. Si deseais alargar el día podéis entrar en Jalpiaventura. Un parque de actividades en los árboles: tirolinas, puentes de mono … Si lo haceis, y hay que quedarse a comer en el pueblo, les recomendamos el restaurante l’Era, en el Rial Pascual, en la zona industrial, muy cerca del parque Jalpí. Buena comida. Entorno bonito, pensado para niños, y con ludoteca propia. Si hebeis ido a los burros, el menú infantil os lo regalan.