Cavalcada dels Reis a Badalona


reis

La Cavalcada de Reis és tot un espectacle que val la pena compartir amb tota la família. És la nit màgica, la darrera gran festa del Nadal abans no arribi la tornada al cole, a la feina, a la normalitat. Abans no arriba la llarga travessia del desert dels mesos freds, foscos i grisos del gener i febrer. Abans no arriba Carnestoltes. Arreu del país podeu anar a rebre a Ses Majestats d’Orient. Son per tot. Pobles, viles i ciutats, grans i petits. Avui us volem convidar a venir a Badalona, on la cavalcada sempre ha tingut renom, i sempre ha estat un bon espectacle. La gran festa dels Reis Mags a la nostra ciutat serà el diumenge 5 de gener. Tot començarà al pont del Petroli de Badalona a les 16.30 hores, quan els reis arribaran a bord del vaixell “Ciutat de Badalona”. Un cop arribin al pont del Petroli els Reis i els patges recorreran la passarel·la de 250 metres i a les escales del pont hi haurà la rebuda institucional. Allà l’alcalde de la ciutat lliurarà a Ses Majestats el pa, la sal i la clau perquè puguin entrar a totes les cases. L’inici de la Cavalcada Reial serà a les 18 hores i començarà a l’avinguda de Pius XII, cantonada amb el carrer Ramiro de Maetzu. Seguiran per Marquès de Sant Mori, Salvador Seguí, carrer Don Pelayo, Avinguda d’Alfons XIII, carrer Francesc Macià i de la Creu, carrer de Francesc Layret fins arribar al final del carrer d’en Prim, ja passades les 21 hores, o encara molt entrada la nit. (A Badalona és tradicional que els Reis acumulin retards escandalosos!). A Badalona podeu arribar-hi molt fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop dels carrers del centre de la ciutat. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Serà difícil, millor dit, impossible aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro, on els Reis seran revuts. Veniu abans i aprofiteu el dia per visitar amb els vostres fills i filles les restes arqueològiques romanes del Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increible i fantàstica. O pujar amb temps de passar unes hores, al matí, o a la tarda, pels voltants del monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, una joia ben desconeguda, i que forma part del Parc Natural de la Serra de Marina. Sant Jeroni també és un bon lloc per fer-hi picnic, jugar a pilota i còrrer amb la canalla. Al centre de Badalona també es pot anar a fer picnic amb la canalla el Parc de Can Solei, això si, una mica lluny del centre. Però si voleu menjar de restaurant en teniu de molt bons. Recomanem, al carrer del mar, a tocar de la plaça de la vila el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. No us perdeu l’arribada dels Reis a Badalona!.

La Cabalgata de Reyes es todo un espectáculo que vale la pena compartir con toda la familia. Es la noche mágica, la última gran fiesta de la Navidad antes de que llegue la vuelta al cole, al trabajo, a la normalidad. Antes no llega la larga travesía del desierto de los meses fríos, oscuros y grises de enero y febrero. Antes no llega Carnaval. En todo el país puede ir a recibir a Sus Majestades de Oriente. Hoy os queremos invitar a venir a Badalona, ​​donde la cabalgata siempre ha tenido renombre, y siempre ha sido un buen espectáculo. La gran fiesta de los Reyes Magos en nuestra ciudad será el domingo 5 de enero a las 16,30 horas cuando llegaran al pont del petroli. Una hora más tarde, sobre las 18,30 horas, pero posiblemente más tarde, comenzará en Llefià la cabalgata propiamente dicha, por la Avenida de Pío XII, la del Marqués de Sant Mori, Salvador Seguí, calle Don Pelayo, Avenida de Alfonso XIII, calle Francesc Macià y de la Cruz, calle de Francesc Layret hasta llegar al final de la calle de Prim, ya pasadas las 21 horas, o aún peor, muy entrada la noche. (En Badalona es tradicional que los Reyes acumulen retrasos escandalosos). Se repartirán 4.000 kilogramos de caramelos, que son aptos para celíacos. Llevense unas buenas bolsas. Participarán unas 300 personas, entre ellas los grupos Bufones del Fuego, la Banda del Conservatorio Profesional de Música de Badalona, ​​varias escuelas de danza, los Kapaoltis de Llefià y miembros del Orfeó Badaloní. A Badalona se puede llegar muy fácilmente con el metro de la línea 2, la lila, bajando a Pompeu Fabra, la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías. Ambas estaciones estan muy cerca de las calles del centro de la ciudad. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centre, bajen a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Será difícil, mejor dicho, imposible aparcar en la Plaza Pompeu Fabra, la misma del metro, justo donde los Reyes llegaran. Venid antes y aprovechad el día para visitar con sus hijos e hijas los restos arqueológicos romanos del Museo de Badalona, ​​que incluyen una ciudad romana subterránea, increible y fantástica. O subir con tiempo de pasar unas horas, por la mañana, o por la tarde, por los alrededores del monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, una joya bien desconocida, y que forma parte del Parque Natural de la Sierra de Marina. San Jerónimo también es un buen lugar para hacer picnic, jugar a la pelota y correr con los niños. En el centro de Badalona también se puede ir a hacer picnic con los niños el Parque de Can Solei, eso sí, un poco lejos del centro. Pero si deseais comer de restaurante tenéis algunos muy buenos. Recomendamos, en la calle del mar, junto a la plaza de la villa el bistrot del Forn Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas muy buenas: La Bota de Aragón, un poco alejado. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o lo Miranapoli es una pizzería familiar. A raíz de playa, puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel. 93.384.07.18. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, tiene buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barlet es un pequeño local, otro bistrot. Más tradicional tiene el Nero, en la calle Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de prestigio en Txistu, en la calle San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. No os perdáis la llegada de los Reyes en Badalona!.

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Puntes a Arenys de Mar


Des del divendres, 27 abril de 2018, a les 16 hores, i fins al diumenge, 29 abril 2018, a les 14 hores, trobareu a l’antiga fàbrica del licor Calisay, a Arenys de Mar, una bonica fira de les puntes. L’antiga fàbrica Calisay, que ara és Centre Cultural El Calisay, situat a la Riera, Pare Fita, 31, d’Arenys de Mar. L’art de fer puntes està molt arrelat als dos Arenys, el de Mar i el de Munt, i en aquesta zona del Maresme, Canet i Sant Pol. A Arenys de Mar hi ha un museu de puntes molt bonic, que no podeu deixar de visitar quan hi aneu. Des de fa molts anys l’ajuntament d’Arenys de Mar i Associació de Puntaires han intentat donar a conèixer aquesta artesania tan maca. A la fira hi haurà participació de puntaires de diferents països europeus: Polònia, França, República Txeca i Bèlgica i també escoles de Catalunya, com ara l’Associació Catalana de Puntaires, Associació de Puntaries Flor d’Alba d’Arenys de Mar, Puntaires Verge del Remei d’Arenys de Munt, Escola de Puntaires de Barcelona, Associació de Puntaires de La Garriga, Associació de Puntaires de Girona, Associació de Puntaires d’Arenys de Munt i Museu de les Puntes de l’Arboç. Durant els tres dies es realitzaran diverses activitats com ara tallers de fer puntes, demostracions diverses, jornada de portes obertes al Museu Marès de la Punta, i naturalment, una trobada de puntaires. Tot és gratuït i es realitzarà, com ja hem dit, a l’antiga fàbrica de licor, el Centre Cultural El Calisay d’Arenys de Mar. Arenys de mar, a més, és una bona idea per una sortida familiar. El poble té molts llocs ben xulos de veure, com ara el palau neoclàssic construït com a hospital per a pobres per l’americano Josep Xifré, molt proper al Calisay. O bé l’antic hospital de Sant Jaume, on ara hi ha el museu de la punta, o el museu de minerals, que acull una important col·lecció de minerals catalans i d’arreu del món, donació de Joaquim Mollfulleda. Al cementiri teniu la tomba de Salvador Espriu. Ben bonic aquest mític cementiri marí de Sinera, elevat en un turó per damunt del poble. No us perdeu l’espectacular retaule de l’Església parroquial de Santa Maria, obra de Pau Costa, un dels millors escultors del barroc català. Arenys conserva alguns trams de muralla, amb torres del segle XVI, pensades per defensar el poble de les incursions pirates. Cal anar a passejar pel bonic port pesquer, on fan la subhasta de peix, i probar alguna especialitat marinera en un restaurant de la vila. Al final us en recomanarem alguns de bons. Ja ho veieu, haureu d’anar a Arenys de Mar aquest cap de setmana!. No us caldrà dormir. Arenys és a 40 kms. de Barcelona per l’autopista de la costa. Per dinar hi ha bons llocs, però haureu de reservar. Teniu la Marina, a la Riera, prop de l’ajuntament. A tocar del Calisay hi ha l’Hotel Vila d’Arenys, amb bon restaurant, i habitacions maques. També proper La Raclette, un restaurant ben condicionat, bones fondues!. Bon peix, restaurant de tota la vida, davant de l’estació de tren: Casa Poncio. Per cert, el tren és una bona manera d’anar fins Arenys!. Carretera NII més avall, cap el port, La Nona, un local fresc, pasta i amanides, molt acollidor. Tots cap a Arenys!

Desde el Viernes, 27 de abril de 2018, a las 16 horas, y hasta el Domingo, 29 de abril 2018, a las 14 horas, encontrará en la antigua fábrica del licor Calisay, en Arenys de Mar, que ahora es Centro Cultural El Calisay , situado en la Riera, Pare Fita, 31, de Arenys de Mar, una bonita feria de las puntas. El arte de hacer puntas está muy arraigado a los dos Arenys, el de Mar y el de Munt, y en esta zona del Maresme, Canet y Sant Pol. En Arenys de Mar hay un museo de puntas muy bonito, que no puede dejar de visitar cuando vaya. Desde hace muchos años el ayuntamiento de Arenys de Mar y Asociación de Encajeras han intentado dar a conocer esta artesanía tan bonita. En la feria habrá participación de encajeras de diferentes países europeos: Polonia, Francia, República Checa y Bélgica y también escuelas de Cataluña, como la Asociación Catalana de Puntaires, Asociación de punta Flor de Alba de Arenys de Mar, Bolillos Virgen del Remedio de Arenys de Munt, Escuela de Bolillos de Barcelona, ​​Asociación de Encajeras de la Garriga, Asociación de Encajeras de Girona, Asociación de Encajeras de Arenys de Munt y Museo de las Puntas del Madroño. Durante los tres días se realizarán diversas actividades como talleres de hacer puntas, demostraciones diversas, jornada de puertas abiertas en el Museo Marès del Encaje, y naturalmente, un encuentro de encajeras. Todo es gratuito y se realizará, como ya hemos dicho, en la antigua fábrica de licor, el Centro Cultural El Calisay de Arenys de Mar. Arenys de mar, además, es una buena idea para una salida familiar. El pueblo tiene muchos lugares bien chulos de ver, como el palacio neoclásico construido como hospital para pobres por el americano Josep Xifré, muy cercano al Calisay. O bien el antiguo hospital de Santiago, donde ahora está el museo de la punta, o el museo de minerales, que acoge una importante colección de minerales catalanes y de todo el mundo, donación de Joaquim Mollfulleda. En el cementerio tiene la tumba de Salvador Espriu. Ben bonito este mítico cementerio marino de Sinera, elevado en una colina por encima del pueblo. No se pierdan la espectacular retablo de la Iglesia parroquial de Santa María, obra de Pau Costa, uno de los mejores escultores del barroco catalán. Arenys conserva algunos tramos de muralla, con torres del siglo XVI, pensadas para defender al pueblo de las incursiones piratas. Hay que ir a pasear por el bonito puerto pesquero, donde hacen la subasta de pescado, y probar alguna especialidad marinera en un restaurante de la ciudad. Al final os recomendaremos algunos de bonos. Ya lo veis, deberá ir en Arenys de Mar este fin de semana !. No necesitará dormir. Arenys es a 40 kms. de Barcelona por la autopista de la costa. Para comer hay buenos lugares, debería reservar. Tiene la Marina, en la Riera, cerca del ayuntamiento. Cerca del Calisay está el Hotel Villa de Arenys, con buen restaurante, y habitaciones bonitas. También cercano La Raclette, un restaurante bien acondicionado, buenas fondues !. Buen pescado, restaurante de toda la vida, frente a la estación de tren: Casa Poncio. Por cierto, el tren es una buena manera de ir hasta Arenys. Carretera NII más abajo, hacia el puerto, La Nona, un local fresco, pasta y ensaladas, muy acogedor. ¡Todos hacia Arenys!

La calçada dels gegants


gegants

No és que Irlanda del Nord, l’Ulster, sigui el país més encantador del món, que no ho és. Ni que la seva gent sigui la més amable, que no ho son, almenys els habitants que nosaltres ens vam topar. Ni els seus pobles o paisatges siguin molt i molt bonics, que tampoc no ho son. De fet l’Ulster no resisteix la comparació en cap d’aquests camps amb la seva veïna del sud, la república d’Irlanda, on la gent potser és més pobre, però a canvi és molt acollidora i sembla feliç, on els camps i les viles, la costa i les muntanyes son meravelloses. La gent del nord, potser de tanta guerra, son una mica sorruts, com tristos, no gens amables, ja sigui conduint, venent o com a cambrers. Amb un cert aire de superioritat. Les ciutats i pobles no tenen la gràcia d’altres dels seus veïns, sembla que hi impera una mena de llei seca, com un puritanisme social força estès. Però igual que la nostra impressió va ser aquesta, ara us diem que heu d’anar a l’Ulster, entrar-hi si voleu des d’Irlanda o d’Anglaterra, o fins i tot des d’Escòcia o, si molt m’apureu, viatjar-hi expressament, només per veure la calçada dels gegants, patrimoni de la humanitat, i un dels indrets més màgics i magnífics que he vist. Una colada de lava volcànica que cau al mar, formant hexàgons perfectes, grans, molt grans. I ara sí que deixarem anar un parell de floretes per la gent del nord: les indicacions perfectes, ben guiats des de Londonderry o Belfast, la carretera de la costa, (us la recomanem per arribar-hi), guapíssima, amb penya-segats de somni. Menció especial mereixen les romàntiques runes del castell de Dunluce. Bon aparcament just a l’entrada, ordenat, ampli, organitzat. Bé la recepció, moderna, eficient, personal que sap el què és fa. Bonic, entretingut i interessant el museu, interactiu, pensat per la canalla, molt pedagògic. Tota mena de serveis. L’entrada no és barata, però tampoc cara. D’allà, si voleu amb autoguiat per audioguia, preu inclòs en l’entrada, una curta passejada de 500 mts. us porta fins el lloc on les columnes de basalt entren al mar. Si fa bon temps, i no hi ha onatge, us deixaran escalar-les. El recorregut complert és d’un parell de kms. però no val la pena fer-lo si no sou geòlegs o aficionats. Prop hi ha uns quants restaurants, i alguns hotels. Nosaltres no els vam fer servir. I vam anar des de Ballybofey, on estàvem al Villa Rose, un hotel molt recomanable, tan per dormir com per menjar-hi. I vam dinar a Coleraine, una població gran, propera, on als carrers peatonals del centre hi ha molts bars i restaurants interessants.

La calzada de los gigantes, en Irlanda del Norte, es una excursión que no debeis perderos en una visita familiar durante unas vacaciones en Irlanda.

La Carretera de les Aigües


carretera_aigues

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

La Font del Prat a Piera


font_prat_piera

Al bonic poble de Piera, que està situat a la plana de l’Anoia, a l’ombra de Montserrat, i que no està molt lluny de Barcelona, hi ha una àrea de pícnic, amb una barbacoa, taules, bancs i una font. La Font del Prat, que dona nom a la zona d’esbarjo que avui recomanem, està situada no gaire lluny del propi nucli urbà de Piera, just al costat de la zona esportiva, i és un lloc habitual d’activitats de l’ajuntament i espai per a l’esbarjo del poble. No fa gaire temps es va fer una remodelació, arranjant el terreny, fent-li un rentat de cara i construïnt unes barbacoes fetes d’obra, que incorporen mata guspires, i estan situades en una zona sense vegetació. També s’hi van posar quatre taules i bancs de fusta, dels típics i tradicionals i, pels més petits i petites de la casa, una zona infantil amb un parell de gronxadors. Així mateix es van instal·lar punts de llum i de sanejament. Es va senyalitzar correctament, i es van col·locar diversos rètols informatius amb recomanacions d’ús. S’hi accedeix, des del poble, pel Passeig del Prat. Fa menys de dos anys es va ampliar amb unes quantes barbacoes més i es va doblar el nombre de taules disponibles. Per arribar-hi cal que aneu fins Martorell per l’AP-7, la deixeu abans del peatge, a la sortida 25, agafant l’enllaç cap a l’A2, i tot seguit preneu la carretera B-224 en direcció Capellades i Igualada. Un cop dins Piera es millor demanar pel Passeig del Prat o bé per la carretera que va al Badorc. L’àrea es troba a la dreta de la marxa. Però per accedir-hi haureu de girar a l’esquerra, si veniu per la carretera de Badorc, per trobar el Passeig del Prat, i passar per sota la mateixa carretera per un pont, molt estret. Hi ha poc aparcament, però el camí va a una urbanització. Aparqueu al passeig i anaeu-hi a peu, o bé passeu de llarg i aparqueu on pugueu, si la cosa està plena. El poble de Piera te un casc antic amb cases medievals amb esgrafiats, i porxades, i un munt d’ermites al camp i boscos circundants, i també una església romànica, molt remodelada, on s’hostatja el famós Sant Crist de Piera, objecte de veneració i d’una lluïda festa. També hi ha un castell, medieval però encara més remodelat que l’església, i que els seus propietaris dediquen a celebracions privades, noces i esdeveniments. És visitable. L’obren els primers diumenges de mes i per les festes del poble, de 12 a 14 hores. També podeu arribar-vos a Piera en tren, amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, línia direcció Igualada, que surten de la Plaça Espanya de Barcelona. O amb el bus de l’empresa Hispano Igualadina que para a Piera i que surt de l’estació de Sants. Una altra possiblitat és arribar-hi per Esparreguera, anat per l’A-2, lliure de peatge, fins arribar a la sortida 580 Pierola/Esparreguera. Sortiu i, a mà esquerra, agafeu la BV-231 fins el poble. Serà difícil dinar a les barbacoes segons el dia, perquè sol estar tot prou ple, però si no us mola el pícnic, o no hi ha lloc, cal saber que a Piera, de restaurants no n’hi falten. Teniu el Gall Mullat, al carrer de Sant Cristòfol, 46, tel: 937789605, la Cantina, a la Carretera d’Igualada, tel: 937788100, el Cañada, al carrer de Piereta, 22, o el Bressol, al carrer de Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Ens agraden les pizzes de Piera, com les que fan a Ca la Montserrat, al carrer de la Diputació, 54, 937762626, o les del restaurant Racó del Amics, al carrer de Sant Cristòfol, 15, 937761941, que estan fetes amb forn de llenya, i es nota. Tradicional és la Paradeta, al carrer d’Àngel Guimerà, tel: 937727960. Bona barbacoa a Piera!.

Hoy recomendamos un espacio de pícnic con barbaoas, bancos, mesas y una fuente en el bonito pueblo de Piera, muy cerca de Barcelona. Además el pueblo tiene un casco antiguo con casas medievales con esgrafiados, y porches, y montón de ermitas en el campo y bosques circundantes, y una iglesia románica, muy remodelada, donde se hospeda el Santo Cristo. También un castillo, medieval pero aún más remodelado que la iglesia, que sus propietarios dedican a celebraciones privadas, bodas y eventos. Es visitable. Abren los primeros domingos de mes y por las fiestas del pueblo, de 12 a 14 horas. Pueden llegar en tren, con los Ferrocarriles de la Generalidad de Cataluña, línea dirección Igualada, que salen de la Plaza España de Barcelona. También el bus de la empresa Hispano Igualadina para en Piera. Sale de la estación de Sants. Si vais en coche id por la AP-2, autopista de peaje que va a Lleida, dejándola en Martorell, en la salida 25, para coger la carretera B-224, en dirección a Capellades, hasta llegar a Piera. Otra posibilidad es llegar por Esparreguera, yendo por la A-2, libre de peaje, hasta llegar a la salida 580 Pierola/Esparraguera. Salid y, a mano izquierda, tomad la BV-231 hasta el pueblo. Será difícil comer, porque estará todo bastante lleno, pero de restaurantes no les faltaran. Tenéis el Gallo Mojado, en la calle San Cristóbal, 46, tel: 937789605, la Cantina, en la Carretera de Igualada, tel: 937788100,  Cañada, en la calle Piereta, 22, o Bressol, en la calle Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Nos gustan las pizzas de Piera, como las que hacen en Can Montserrat, en la calle de la Diputació, 54, 937 762 626, o las del restaurante Racó dels Amics, calle San Cristóbal, 15, 937 761 941, que están hechas con horno de leña, y se nota. ¡Buena barbacoa en Piera!.

Pícnic i barbacoes de Can Torrents


Can-Torrents

L’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents es troba dins el propi casc urbà de Gelida, ja a a la sortida des d’aquesta població, just al peu de la carretera de Sant Sadurní. Si hi passeu per davant la veureu. És una àrea molt bonica, familiar, que sempre està molt plena de gent. Hi ha 15 taules, i 11 barbacoes, molt xules, a disposició del públic, i una font molt gran, de la que la gent del poble diu tenir propietats curatives. Aquí si que s’hi poc fer una bona carn a la brasa, o uns calçots, perquè és un dels únics llocs de la zona on és permès de fer foc. De manera que si us ve de gust anar amb els amics o familiars a fer una bona costellada, us recomanem que us arribeu fins la bellíssima població de Gelida. És aquesta una vila molt propera a Barcelona, a una trentena de kms. i amb bona comunicació per l’autopista AP-2 i AP-7, que te sortida a Gelida. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del penedés. De fet si no disposeu de cotxe podeu anar a Gelida en tren, agafar el funicular, i caminar fins l’àrea de lleure. És un km. de passejada, planera, dins el casc urbà mateix. Sense dificultats. Un quart d’hora. Des de fa uns anys la la zona de pícnic de Can Torrents ha estat lliurada, a través d’una concessió, a Antonio Rodríguez perquè en porti la gestió i explotació. Ell és qui regula l’ús de les barbacoes que son molt boniques i útils, de les taules de fusta, que es paguen a un preu molt mòdic, arregla els bancs i tira endavant el servei de bar. Us pot servir qualsevol amanida, entrepà o unes bones tapes, a més de les begudes. Hi ha un bon aparcament, a l’altra banda de la carretera, és a dir, a mà dreta, just al costat contrari de la zona de pícnic, ben senyalitzat i tancat. Adreceu-vos a l’encarregat del bar si necessiteu informació o qualsevol altra cosa. És aquesta una bona zona de lleure, que atrau molta gent de Gelida gelidencs i molts visitants durant tot l’any. L’espai es distribueix en tres zones ben diferenciades. Al costat mateix de la carretera hi ha unes quantes taules i totes les barbacoes, sota l’ombra d’uns plàtans magnífics, molt bonics. Es veu el parquing i pot molestar estar tan a tocar del trànsit. A sobre hi ha el bar, amb unes quantes taules més. Bona ombra també. Més a munt encara hi ha els wàters, dins el bosc. S’hi puja per un camí al costat del bar, hi ha rètols que ho diuen. A costat dels lavabos hi ha unes quantes taules més. Tota la zona està envoltada de bosc preciós, i en surten molts camins i senders que van a nombroses fonts dels voltants. Escolliu la passejada que més us agradi. Podeu anar a la Font de Cantillepa, a la Freda, a la del Ferro, o pujar fins el castell. L’Ajuntament de Gelida cuida molt aquesta àrea de lleure, i neteja la franja de seguretat de 25 metres que rodeja la zona de barbacoes. D’aquesta manera, fins i tot a l’estiu s’hi permet fer foc, ja que barbacoes compleixen tots els requisits de seguretat, i no son un perill per al bosc. De tota manera, ja sabeu que la normativa pot canviar. També convé trucar perquè hi ha dies, i temporades, en que l’àrea no està oberta, o bé el bar fa vacances. Per això us reconamem vivament que, abans d’anar-hi truqueu al xiringuito de Can Torrents, per assegurar-vos. Móbil: 650095025. Ja ho sabeu, a Gelida, a peu de la carretera C-243, que va de Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, un àrea de pícnic amb barbacoes que us sorprendrà per entorn natural, tan boscós, amb tantes fonts. També us sorpendrà el poble, coquetó i el seu impressionant castell medieval, amb unes vistes fantàstiques sobre la comarca, que heu de visitar si podeu. (S’hi pot arribar en cotxe). Si no voleu fer pícnic, o plou, o el què sigui, tranquils, a Gelida hi ha molt bons restaurants com ara Can Terra, tel: 937 79 09 81, o Ca l’Amadeu, tel: 937 79 01 07, que estan ‎ situats tots dos al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Bon pícnic a Gelida!.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, hay una bonita área de pícnic, con mesas, barbacoas, un buén aparcamiento y servicio de bar y lavabos. Gelida està en una colina, a la salida de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona. Desde allí hay que tomar la carretera que va desde Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, que cruza el pueblo, siempre en subida, llena de curvas. También podeis ir en tren y subir a Gelida en un curioso y simpático funicular que va de la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés hasta el centro del pueblo. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Desde allí habrá que caminar hasta el área de la Fuente de Can Torrents, que es como se llama este espacio de diversión familiar. En coche está a la salida del pueblo camino de Sant Sadurní de Anoia por la C-243, a pie de carretera. Un sitio con una gran fuente, un buén xiringuito que os cobrará por la mesa y que os dará todo lo que necesiteis en cuanto a información. Aparte de todo esto, Gelida tiene un castillo precioso, que no siempre se visita, y es una verdadera lástima, porque es bién bonito. Cerca del área de pícnic hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. Se puede llegar desde las barbacoas andando unos 15 o 20 minutos. No dejeis de visitar el área de picnic de la Fuente de Can Torrents con vuestros amigos y parientes, vale la pena. Recordad: llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Os lo recomendamos porque es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.