Ávila Medieval

Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila cal veure-la. I si avui us parlem d’Àvila és en motiu de les seves famoses jornades medievals, que seran aquest cap de setmana, del 7 al 9 de septiembre de 2018. Un imponent mercat, amb els carrers i l’espectacular muralla medieval del siglo XI como teló de fons. També torneig, tir amb arc, cetreria, focs d’artifici, música… En total més de 250 activitats de tota mena!.  Totes impressionants. I per completar el dia podeu allotjar-vos en un palau, ara reconvertit en còmode hotel. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila amb motiu de les seves jornades medievals i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. Y si hoy hablamos de Ávila es porque allí, del 7 al 9 de setiembre de 2018, se realizan unas de las mejores jornadas medievales de España. Se llaman Ávila Medieval 2018, y tienen el reconocimiento de Fiesta de Interés Turístico. Podreis ver el famoso Mercado de las Tres culturas, torneos y justas medievales, pasacalles, exhibiciones de tiro con arco y cetrería, espectáculos de pirotecnia, lanzamiento nocturno de flechas desde la muralla, conciertos de música medieval… En total seran más de los 250 espectáculos y recreaciones históricas programadas. Podeis alojaros en un palacio, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Otras veces lo hicimos en el Hotel los Cuatro Postes. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Aprovechen las jornadas de Ávila Medieval y hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Madrigal de las Altas Torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

La mi villa de Arévalo

La mi villa de Arévalo, que deia la Reina Isabel de Castella, famosa ara per la sèrie de televisió, està situada al mig d’una vasta plana cerealera, entre Madrid i Valladolid, no lluny d’Àvila i de Segovia. La població es composa de dues parts molt diferenciades. La nova, sense interès històric ni turístic, jove, dinàmica, i la part antiga, a dalt d’un petit turó aplanat, vella, bruta, deixada, amb cases barates ocupades per immigrants, barris perduts, abandonats a la seva sort. I tanmateix molt bonica i evocadora, plena de monuments que val la pena visitar. I no sabem per on començar. Potser per la seva plaça major, coqueta i petita, teatral, escenogràficament enmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis delicat, d’una filigrana mudèjar corprenedora de Santa Maria. Allà hi ha l’oficina de turisme, amb personal amable, servicial i disposat, i un museu divertit, gratuït que repasa la història, llarguíssima de la vila. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increible. Per dormir, al centre, clàssic, decoració castellana antiga, amb encant, Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. S’arriba molt fàcil a Arévalo per l’A-6, entre Adanero i Medina del Campo. Imprescindible en una ruta per Castella. Podeu visitar també Medina del Campo mateix, Madrigal de las Altas Torres i Olmedo, en una ruta seguint les passes d’Isabel la Catòlica.

La mi villa de Arévalo , que decía la Reina Isabel de Castilla , famosa ahora por la serie de televisión , está situada en medio de una vasta llanura cerealera , entre Madrid y Valladolid , no lejos de Ávila y Segovia . La población se compone de dos partes muy diferenciadas . La nueva , sin interés histórico ni turístico , joven , dinámica , y la parte antigua , en lo alto de una pequeña colina aplanada , vieja , sucia , dejada , con casas baratas ocupadas por inmigrantes , barrios perdidos , abandonados a su suerte . Y sin embargo muy bonita y evocadora , llena de monumentos que vale la pena visitar. Y no sabemos por dónde empezar . Quizá por su plaza mayor , coqueta y pequeña , teatral , escenográficamente enmarcada por la poderosa torre de la iglesia de San Martín , y por el ábside delicado , de una filigrana mudéjar sobrecogedora, de Santa María . Allí está la oficina de turismo , con personal amable , servicial y dispuesto , y un museo divertido , gratuito que repasa la historia , larguísima de la villa. Pueden visitar las cuatro iglesias de Arévalo por tres euros . Vale la pena . Y , al terminar, pasear hasta el poderoso e imponente castillo, con la torre del homenaje más grande que nunca hemos visto . Increible . Para dormir , en el centro , clásico , decoración castellana antigua, con encanto , Los Cinco Linajes, con buen restaurante . Más sencillo el Hotel Fray Juan Gil . En las afueras un hostal, el del Campo. Para comer , tradicional , el Asador Siboney , carnes a la castellana , o el Figón de Arévalo , otro lugar de buenas carnes . Se llega muy fácil a Arévalo por la A -6 , entre Adanero y Medina del Campo. Imprescindible en una ruta por Castilla . Pueden visitar también Medina del Campo mismo , Madrigal de las Altas Torres y Olmedo , en una ruta siguiendo los pasos de Isabel la Católica

Ávila Augusta

Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila també és els seus palaus ferrenys, impressionants. De fet podeu allotjar-vos en un d’aquests palaus, ara reconvertits en còmodes hotels. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. De hecho pueden alojarse en uno de estos palacios, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Mejor hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Madrid

Madrid és un destí molt interessant en tots els aspectes. Un destí a considerar molt seriosament en tota època de l’any i tota circunstància. Madrid és la capital d’Espanya i una de les grans capitals europeas. Els seus monuments, palaus, (a la foto el palau reial), i museus mereixen una visita. El Prado, el Reina Sofia, el Thissen. Museus internacionals. El casc antic, amb la plaça major, amb les esglèsies, els carrers dels Austries… o els parcs, com el Retiro, o la Casa de Campo. Fins un temple Egipci!. Però Madrid és molt més. És un centre cultural de primer ordre. Teatres que ofereixen primícies. És inaudita la quantitat de teatres, i d’estrenes, que trobareu a Madrid. De tot tipus: musicals, clàssic, infantil, comèdia…  Madrid, a més, és un fantàstic punt de partida per fer excursions per la part central de Castella. Toledo a 90 Kms. El Escorial, a 60 Kms. Àvila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caidos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms. Podeu passar tranquil·lament una setmana a Madrid i no us faltaran coses per veure. És un destí ideal per nens. El parc d’aventures de la Warner, cinemes, parcs d’atraccions, parcs… Aneu-hi aprofitant que tothom en marxa. Per vacances de Nadal, de Setmana Santa, ponts llargs, estiu… (fa molta calor…). Llavors les grans cadenes d’hotels de negocis us obriran les portes, a les famílies també, i us oferiran habitacions amb totes les comoditats a preus arrebentats. Mireu-vos NH Hoteles, AC Hoteles, Novotel o Holiday Inn. Madrid és a només 600 Kms. de Barcelona en cotxe. I en tren podeu anar-hi amb l’AVE en tres hores. I en avió, darrerament, quasi volareu gratis.

Madrid es un destino muy interesante en todos los aspectos. Un destino a considerar muy seriamente en toda época del año y en toda circunstancia. Madrid es la capital de España y una de las grandes capitales europeas. Sus monumentos, palacios, (en la foto el palacio real), y museos merecen una visita. El Prado, el Reina Sofía, el THISSEN. Museos internacionales. El casco antiguo, con la plaza mayor, con las iglesias, las calles de los Austrias … o los parques, como el Retiro, o la Casa de Campo. ¡Hasta un templo Egipcio!. Pero Madrid es mucho más. Es un centro cultural de primer orden. Teatros que ofrecen primicias. Es inaudita la cantidad de teatros, y de estrenos, que se encuentra en Madrid. De todo tipo: musicales, clásico, infantil, comedia … Madrid, además, es un fantástico punto de partida para hacer excursiones por la parte central de Castilla. Toledo a 90 Kms.. El Escorial, a 60 Kms. Ávila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caídos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms.. Pueden pasar tranquilamente una semana en Madrid y no les faltarán cosas para ver. Es un destino ideal para niños. El parque de aventuras de la Warner, cines, parques de atracciones, parques … Vayan a Madrid aprovechando fechas en las que todo el mundo se va. Por las vacaciones de Navidad, de Semana Santa, puentes largos, verano … (atención que hace mucho calor …). Entonces las grandes cadenas de hoteles de negocios les abrirán las puertas, a las familias también, y les ofreceran habitaciones con todas las comodidades a precios de saldo. Vea NH Hoteles, AC Hoteles, Novotel o Holiday Inn. Madrid está a 600 Kms.. de Barcelona en coche. Y en tren puede ir con el AVE en tres horas. Y en avión, últimamente, casi vais a volar gratis.

Ávila de los Caballeros

Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal descobrir-se i treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incolume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i ferrenya, les seves esglèsies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, els seus palaus impressionants. De fet podeu allotjar-vos en un d’aquests palaus, ara reconvertits en còmodes hotels. Nosaltres ho varem fer al Vallderrábanos, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila i visiteu també els voltants. O millor feu una ruta per la Castella intemporal, per Segóvia, per Zamora i Salamanca, per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. De hecho pueden alojarse en uno de estos palacios, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Mejor hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.