Temps de flors a Girona


Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2018 podeu anar-hi del 12 fins el diumenge 20 de maig. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts  clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Sofisticados el Occi, o el Massana. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona. Fuera del centro está el Hotel URH, modular, y el Sidorme, un hotel barato en Salt. También la posibilidad del càmping en Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital.

Anuncis

Plasencia


Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

San Gimignano, revisitat


Image00062

San Gimignano, la ciutat de les torres, és una vila medieval que cal recòrrer a plaer, sense ruta, sense pensar, només gaudint-la. A l’aparcar al darrer lloc que vam trobvar, a l’altra punta de l’entrada principal, el primer que vam anar a veure aquesta vegada va ser l’església de Sant Agustí, que no havíem vist mai, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada. Després ja vam poder fer una volta pel casc antic, com és natural. Increibles les torres, les places, els carrers, els palaus. Al mig de la Toscana, no gens lluny de la turística Florència, aquest bellíssim poble medieval alça les seves torres que, en altres temps, les guerres entre famílies varen obligar a aixecar. Avui, només els turistes lluiten per obtenir la millor foto. Propera Siena també, San Gimignano és un lloc preciòs que no pot faltar en la vostra sortida per la Toscana o per Itàlia. No hem dormit ni menjat mai a San Giminiano, ho sentim, però hem vist restaurants i hotels que valien la pena!.

Image00063
En medio de la Toscana, este bellísimo pueblo medieval alza sus torres que, en otros tiempos, las guerras entre familias obligaron a levantar. Hoy, sólo los turistas luchan por obtener la mejor foto. Próxima Siena o Florencia, Gimignano es un lugar precioso que no puede faltar en vuestra salida por la Toscana o por Italia. Web: http://www.sangimignano.com

 

Cap de setmana: molts Carnavals


Aquesta setmana, arreu de catalunya, d’Espanya, d’Europa, del món, carrers i places s’ompliran de festa i de gresca. És carnaval, carnestoltes, carnival!. Agafeu els més petits i traieu-los a veure les rues que dissabte i diumenge funcionaran arreu del país. Us en recomanarem alguns dels més interessants que hem viscut: per exemple el de Platja d’Aro, que és el més semblant a Rio de Janeiro que tenim a casa nostra. A la banda contraria, el Carnaval de Solsona. Divertit, molt cassolà, molt català. El Carnaval de Vilanova és tota una altra cosa. Espectacular, coreogràfic, tradicional, amb la seva batalla de caramels i les colles amb vestit de pagès. Gens familiar, el carnaval de Sitges farà que els vostres adolescents vulguin tornar a viure experiències amb vosaltres. Un carnaval canalla i festiu, per jovent.  Encara que no us ho creieu, les comparses més conjuntades i més lluïdes les hem vist al carnaval de Calella de la Costa. Senzill, però molt impactant. Aneu a Badalona, a Barcelona, a Mataró, a Cervera, a Tarragona, a Torredembarra, a Súria, on vulgueu. Nosaltres ja us hem dit la nostra!

Esta semana, en toda cataluña, en toda España, Europa, en el mundo, las calles y plazas se llenarán de fiesta y de juerga. Es carnaval, carnestolendas, carnival!. Tomen a los hijos y vayanse a ver los desfiles y ruas del sábado y domingo. Os recomendaremos algunos de los más interesantes que hemos vivido: por ejemplo el de Platja d’Aro, que es lo más parecido a Río de Janeiro que tenemos en nuestro país. En el lado opuesto, el Carnaval de Solsona. Divertido, muy casero, muy catalán. El Carnaval de Vilanova es otra cosa. Espectacular, coreográfico, tradicional, con su batalla de caramelos y los grupos en traje regional. Nada familiar, el carnaval de Sitges hará que sus adolescentes quieran volver a vivir experiencias con vosotros. Un carnaval canalla y festivo, para la juventud. Aunque no os lo creais, las comparsas más conjuntadas y más lucidas las hemos visto en el carnaval de Calella de la Costa. Sencillo, pero muy impactante. Vayan a Badalona, Barcelona, Mataró, Cervera, Tarragona, Torredembarra, Súria, donde quieran. ¡Nosotros ya os hemos dado pistas!

Festa Major de Sants


 

Si sou addictes a les festes de Gràcia i us agraden els carrers guarnits. Si teniu mono d’aquelles nits de gresca, d’aquelles tardes mediterrànies, amb balls i espectacles a les places, de les activitats per a infants que podreu gaudir a cada cantonada. Si esteu molt tristos i tristes, perquè s’han acabat les festes de Gràcia, no us desespereu, no us cal esperar compungits fins l’any vinent. Ara tot just comencen les festes del barri de Sants!, del 19 al 27 d’agost de 2017. Sants és un barri potser més obrer i proletari, més popular i divertit. A Sants engalanen els carrers igual, o millor, que a Gràcia, i organitzen tota mena d’actes per a les famílies: cercaviles, xocolatada, gegants, música, balls, correfocs, castellers, focs d’artifici i concerts. Animeu-vos a passejar pels carrers i places, que en un prodigi d’imaginació sense límits han decorat els seus veïns, i gaudir del que allà trobeu, sigui el que sigui: actuacions, pallassos, cantautor, màgia… Mireu-vos la web de l’ajuntament de Barcelona o la web de la festa. Escolliu i trieu, però no deixeu de treure el nas a les festes de Sants.

Si os gustó Gracia, y sus calles adornadas, si tienen mono de las noches mediterráneas, de las plazas, de las actividades para niños de las que disfrutaron allí, no desesperen, porque no hay que esperar hasta el próximo año. En Sants, barrio más obrero y proletario, popular y divertido, engalanan las calles igual, o mejor, que en Gràcia, y esta tercera semana de agosto, organizan todo tipo de actos para las familias. Lo mejor, ya os lo decimos ahora, y como en el caso de Gracia, es ir pasando por las calles y plazas, que en un prodigio de imaginación sin límites han decorado sus vecinos, y disfrutar de lo que allí se encuentre, sea lo que sea: actuaciones, payasos, cantautor, magia … Consulten la web del ayuntamiento de Barcelona y elijan, pero no dejen de ir a las fiestas de Sants.

Festa Major de Gràcia



Nosaltres no faltem cap any a la nostra cita d’estiu amb les festes de la vila de Gràcia, a Barcelona. Ens trobareu passejant i badant pels carrers guarnits. Perquè la festa major de Gràcia ens encanta. Ens ho passem d’alló més bé. Ens agrada anar mirant la decoració, escoltant els músics que actuen en les tarimes que es munten a cada carreró, veient els espectacles de màgia, en fi, vivint la Festa Major més bonica, tradicional, popular i meravellosa de Barcelona. Aquest any, de nou, escolliu un dia, entre el 15, de fet el dilluns 14, des de la Mare de Déu d’agost i el 21, i arribeu-vos a Gràcia, en bus, metro o caminant, i quedareu bocabadants amb el que fan els veïns de Verdi, de Joan Blanques i de les altres vies i places de l’antiga vila. Increïble, meravellós, formidable. Inventiva, geni, “savoir faire”, ganes, entusiasme, dedicació, feina, hores i hores perdudes muntant uns penjols impossibles, unes flors paradisíaques o un decorat de cinema que transforma el carrer en qualsevol cosa, en un lloc inoblidable. Pareu i preneu-vos un gelat, un refresc, una cervesa, tot escoltant, gaudint, d’un dels més de 600 actes i actuacions programats, la majoria infantils, una tarda qualsevulla. O si sou joves encara, o us en sentiu, gaudiu d’una nit d’estiu mediterrània, sota la lluna plena, en la màgica Gràcia, en una plaça amb sabor de poble, ballant amb una orquestra de les de tota la vida. No deixeu d’anar fins la novel·lística i literària plaça del Diamant, la seu del millor jazz de la festa. O a la plaça del Sol si sou amants de la rumba. Pels més petits de la família,  matinades de grallers, amb gegants i trabucaires, cercaviles populars, castellers, correfoc, tabalada, pallassos, músics. Per tothom concerts a les esglésies, folk a les places. Vermuts, i sopars, ni que sigui d’entrepà, en un ambient familiar, veïnal, amb cinema a la fresca, ballades, rom cremat, disco mòbils, tallers, havaneres, jocs tradicionals, màgia, xocolatada… És difícil d’explicar què és el que enganxa de Gràcia. Mireu-vos la web de la festa, trieu i veniu a comprovar-ho!.

No faltamos ningún año. Nos encanta. Nos lo pasamos de lo lindo paseando por las calles y las plazas de Gracia, admirando la decoración, escuchando los músicos de las tarimas que se montan en cada callejón, viviendo la Fiesta Mayor más bonita, tradicional, popular y maravillosa de Barcelona. Cada año, no faltamos nunca, un día entre los que rodean el 15, la Virgen de agosto. Deben de ir a Gràcia, como sea, en bus, metro o caminando. Quedaréis alucinados con lo que hacen los vecinos de Verdi, de Joan Blanques y de las otras vías de la antigua villa. Increíble, pasmoso, maravilloso, formidable. Inventiva, genio, savoir faire, ganas, entusiasmo, dedicación, trabajo, horas y horas perdidas montando unos adornos imposibles, unas flores paradisíacas o un decorado de cine que transforma la calle en cualquier cosa, en un lugar inolvidable. Tómense un helado, un refresco, una cerveza, escuchando, disfrutando de uno de los más de 600 actos y actuaciones programados, la mayoría infantiles, una tarde cualquiera. O si sois jóvenes todavía, o os sentís así, disfrutad de una noche de verano mediterránea, bajo la luna llena, en la mágica Gracia, en una plaza con sabor de pueblo, bailando con una orquesta de las de toda la vida. No dejeis de ir hasta la novelística y literaria plaza del Diamante, la sede del mejor jazz de la fiesta. O hasta la plaza del Sol si sois amantes de la rumba. Para los más pequeños de la familia, tenemos las madrugadas de grallers, con gigantes y trabucaires, pasacalles populares, castellers, correfoc, tabalada, payasos, músicos. Para todos los públicos los conciertos en las iglesias, el folk en las plazas. Vermuts, y cenas, aunque sean de bocadillo, en un ambiente familiar, vecinal, con cine al aire libre, bailes, ron, disco móviles, talleres, habaneras, juegos tradicionales, magia, chocolatada … Es difícil de explicar qué es lo que más engancha de Gracia. Consultad la web de la fiesta, elegid y venid a comprobarlo.