El dia europeu dels parcs


El 24 de maig de 1909 es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals a Covadonga i Ordesa-Monte Perdido. El 1928 veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural a Catalunya, a la qual va seguir, ja més tard, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol. Al nostre país tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per difondre’n els valors entre la ciutadania, la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC), va declarar el 24 de maig Dia Europeu dels Parcs. Per tot això, us convidem a participar en alguna de les més de cinquanta activitats de caràcter gratuït que la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Parcs Naturals han organitzat entorn dels caps de setmana del 19 i 20 de maig, i també del 26 i 27 de maig de 2018. Hi trobareu caminades a peu, rutes guiades, jornades de portes obertes, matinals festives, tallers infantils, exposicions, audiovisuals, concursos de fotografia, recitals poètics, rutes literàries… En algunes, però, us hi haureu d’inscriure prèviament. No us ho perdeu!.

El próximo sábado y domingo de mayo, y el siguiente también, tienen una cita en cualquiera de los parques naturales de Catalunya y de España, porque se celebra el dia europeo de los parques naturales y se han montado una gran cantidad de actos para las famílias en todos los parques. Atención: es muy conveniente reservar.

Plasencia


Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Dia Europeu dels parcs 2017


El 24 de maig de 1909 es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals a Covadonga i Ordesa-Monte Perdido. El 1928, ara fa vuitanta-cinc anys, veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural a Catalunya, a la qual va seguir, ja més tard, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol. Al nostre país tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per difondre’n els valors entre la ciutadania, la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC), va declarar el 24 de maig Dia Europeu dels Parcs. Per tot això, us convidem a participar en alguna de les més de cinquanta activitats de caràcter gratuït que la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Parcs Naturals han organitzat entorn el cap de setmana del 26 al 28 de maig. Hi trobareu caminades a peu, rutes guiades, jornades de portes obertes, matinals festives, tallers infantils, exposicions, audiovisuals, concursos de fotografia, recitals poètics, rutes literàries… En algunes, però, us hi haureu d’inscriure prèviament. No us ho perdeu!.

El próximo sábado y domingo de mayo tienen una cita en cualquiera de los parques naturales de Catalunya y de España, porque se celebra el dia europeo de los parques naturales y se han montado una gran cantidad de actos para las famílias en todos los parques. Atención: es muy conveniente reservar.

Baden-Baden


selvanegra105

Baden-Baden és un nom que sona exòtic, com ara Bora-Bora o Machu Pichu. Però és una bella ciutat, existeix i està situada a Alemanya, no lluny d’Strasbourg. És una vila balneària, de llarga tradició. Te una part antiga, situada en un turó, amb carrers coquetons i edificis barrocs. I una part plana, amb carrers comercials molt animats, hotels, restaurants i grans parcs i amples avingudes. Tota la ciutat està als peus de la Selva Negra, regió natural alemana encisadora, plena de boscos i llacs, que ofereix a les famílies molt bones possibilitats de vacances, senderisme i contacte amb la natura. Nosaltres hi vam estar a l’hivern, els dies de Nadal i us hem de dir que vam quedar maravellats. Baden te un mercat de Nadal preciós que, a més, dura fins els volts de cap d’any. Un mercat amb tota mena de paradetes, instal·lat en un gran parc verd. Hi trobareu art, artesania, natura i una gastronomia molt cuidada. A banda d’això tot Baden està decorat, les botigues rivalitzen en oferir motius nadalencs i els carrers son una festa. Però també és bonic a l’estiu, quan el bosc està en el seu esplendor i a Baden s’hi està fresquet. O a la tardor, quan els primers freds pinten de colors els voltants de la ciutat. Ideal per passar uns dies en família. Tot i que sempre està plena de gent i que el trànsit és molt intens, hi ha molts parquings subterranis on és relativament fàcil trobar un forat. Per dinar nosaltres vam anar a la pizzeria i trattoria Osteria Stromboli, a la Rettigstraße 4, al centre de Baden. Bona teca en un lloc típic sicilià. Si preferiu un alemany típic, llavors el vostre lloc es troba un carrer més enllà, i es diu Schneider’s Weinstube, deliciós. Si finalment decidiu fer una parada a Baden-Baden, camí de berlín, de la Selva Negra o de Baviera, no deixeu de fer una ullada al Kurhaus, a l’establiment de banys del XIX, al Casino, al castell i la colegiata del seu dalt la vila antic, a les ruines de les termes romanes, ni de passejar i perdre el temps pels grans parcs i jardins que la vila te al costat del riu que la travessa. I també en podeu fer el centre d’excursions per la Selva Negra, incloent Friburg i la seva magnífica catedral, el llac Titisee, o els rellotges de Cucut. O bé rondar per la regió franco-alemanya  d’Alsàcia, amb Strasburg, Colmar i tots els petits poblets vinícoles tan bonics que hi ha. Suissa no està gens lluny!. Per dormir a Baden teniu, als afores, en un petit poblet, l’Hotel Rebenhof, al mig dels camps. Xulo i familiar. Més bé de preu però també molt còmode el Holiday Inn Express. Molt recomanable. Bona estada a Baden-Baden!.

Baden-Baden es un nombre que suena exótico, como Bora-Bora o Machu Pichu. Pero es una hermosa ciudad, existe y está ubicada en Alemania, no lejos de Estrasburgo. Es una villa balnearia, de larga tradición. Tiene una parte antigua, situada en una colina, con calles coquetas y edificios barrocos. Y una parte más llana, con calles comerciales muy animadas, hoteles, restaurantes y grandes parques y anchas avenidas. Toda la ciudad está a los pies de la Selva Negra, región natural alemana encantadora, llena de bosques y lagos, que ofrece a las familias muy buenas posibilidades de vacaciones, senderismo y contacto con la naturaleza. Nosotros estuvimos en invierno, los días de Navidad y os tenemos que decir que quedamos maravillados. Baden tiene un mercado de Navidad precioso que, además, dura hasta de fin de año. Un mercado con todo tipo de puestos, instalado en un gran parque verde. Encontraréis arte, artesanía, naturaleza y una gastronomía muy cuidada. Aparte de eso todo Baden está decorado, las tiendas rivalizan en ofrecer motivos navideños y las calles son una fiesta. Pero también es bonito en verano, cuando el bosque está en su esplendor y en Baden se está fresquito. O en otoño, cuando los primeros fríos pintan de colores los alrededores de la ciudad. Ideal para pasar unos días en familia. Aunque siempre está llena de gente y que el tráfico es muy intenso, hay muchos parkings subterráneos donde es relativamente fácil encontrar un hueco. Para comer nosotros fuimos a la pizzería y trattoría Osteria Stromboli, en la Rettigstraße 4, en el centro de Baden. Buena comida en un lugar típico siciliano. Si prefieren un alemán típico, entonces su sitio se encuentra una calle más allá, y se llama Schneider s Weinstube, delicioso. Si finalmente deciden hacer una parada en Baden-Baden, camino de Berlín, de la Selva Negra o de Baviera, no dejéis de echar un vistazo al Kurhaus, al establecimiento de baños del XIX, el Casino, el castillo y la colegiata en la ciudad antigua, a las ruinas de las termas romanas, ni de pasear y perder el tiempo por los grandes parques y jardines que la ciudad tiene junto al río que la atraviesa. Y también podéis hacer de ella el centro de excursiones por la Selva Negra, incluyendo Friburgo y su magnífica catedral, el lago Titisee, o los relojes de Cuco. O bien rondar por la región franco-alemana de Alsacia, con Strasbourg, Colmar y todos los pequeños pueblos vinícolas tan bonitos que hay. Suiza no está nada lejos. Para dormir en Baden tiene, en las afueras, en un pequeño pueblo, el Hotel Rebenhof, en medio de los campos. Chulo y familiar. Mejor de precio pero también muy cómodo el Holiday Inn Express. Muy recomendable. ¡Buena estancia en Baden-Baden!.

Festa Major a Sant Just Desvern


Cartell_Festa_Major

Avui us volem parlar d’una festa major, propera a Barcelona, que promet activitats per la primera setmana d’agost. És la festa major de Sant Just Desvern. No sabem si està a Sant Just o a Sant Joan Despí, però per allà hi ha un bon restaurant gallec: el Mesón Gallego, no lluny del parc de Torreblanca, per cert molt bonic. Si el preu no és un problema i voleu gaudir d’una experiència al·lucinant aneu a El Mirador, restaurant situat a dalt d’una xemeneia d’una antiga fàbrica. Bona festa major!.

Hoy hablaremos de la festa mayor de Sant Just Desvern. És un lugar al que es fácil llegar, en coche o transporte público. Ya lo saben, fiesta mayor, estos dias, cerca de Barcelona.

Festa Viu el Parc a Montesquiu


Viuel parc

Aquest primer diumenge de juny toca la festa de “Viu el Parc” al Castell de Montesquiu. La Diputació de Barcelona organitza a la primavera un “Viu el Parc” a cadascun dels espais naturals que d’ella depenen. Montesquiu és un petit parc natural, gens visitat. Està pujant a Ripoll, un cop passat Sant Quirze de Besora, a un centenar de kms. de la ciutat comtal. Només cal seguir les indicacions. La festa comença a les 10.30 hores, però sempre triga un xic en arrencar. Val la pena treure el nas amb la família perquè aquestes trobades són molt boniques, hi ha moltes activitats pels infants, i podreu gaudir d’un entorn privilegiat. Hi trobareu una fira d’artesans i productes alimentaris, tallers de natura, jocs d’enginy i espectacle final de màgia i humorSi mai no heu vist el castell de Montesquiu serà la vostra oportunitat perquè hi haurà jornada de portes obertes, (cal recollir la invitació el mateix dia i les places son limitades, no arribeu gaire tard). Pels amants de l’art fotogràfic es convoca cada any un concurs molt divertit. Porteu la càmera. Mireu la totalitat de la informació en aquest web: Viu el parc. Per descomptat totes les activitats són completament gratuïtes. En concret l’horari és el següent: de 9 a 11 h inscripcions al ral·li fotogràfic del Castell de Montesquiu. De 10.30 a 12:45 hores hi ha tallers de natura a càrrec d’ACER, i taller de manualitats per fer la mascota del parc amb Jumping Clay. També els jocs de Fefe i companyia, que posaran a prova les vostres habilitats. La música de Semproniana ens acompanyarà durant tota la festa i hi haurà una mostra de productes locals del Parc a taula. Com a fi de festa, a les 12:45 hores, el gran clown Marcel Gros posarà punt i final amb humor per a tothom. I, ja ho sabeu: tot el dia d’11 a 14 hores i de 16 a 19 hores, teniu jornada de portes obertes al castell de Montesquiu. La visita és gratuïta però recordeu que caldrà inscriure’s durant el matí perquè l’aforament és limitat. Ah!. I teniu servei de bar. Si la festa no es prou per decidir-vos a pujar, us hem de dir que el desconegut i maravellós Parc Natural de Montesquiu, val molt la pena. Amb el seu castell i el prat, i el bosc, i la riera on banyar-se els peus i alguna cosa més. Passareu un bon dia i repetireu la visita segur. Els nens i nenes disfrutaran amb les activitats, i un cop acabades tindran molt d’espai per còrrer i jugar. Hi ha rutes possibles de tots els nivells, llargues, curtes i especials per a infants. S’hi pot fer pic-nic. Ja ho sabeu: preneu la C-17 i, en arribar a Sant Quirze de Besora, sortiu a la primera sortida, en direcció al poble de Montesquiu, a mà dreta. Cal passar el pont fins a l’altra banda del riu Ter i seguir el camí fins el parquing amb la caseta d’informació. Per dinar recomanem el Restaurant de la Casanova, al mateix parc, que ofereix cuina comarcal i fins te habitacions. Al poble teniu La Ferreria Vella, al carrer Ral, 4. Tel: 938 529 646, i també una divertida llibreria restaurant. O a Sant Quirze de Besora, a 4 kms. hi ha Ca La Cándida, bon menú, ambient agradable, casolà. No us ho penseu més, un dia de jocs i natura!.

Uno de los primeros domingos de junio toca la fiesta de “Vive el Parque” en el Castillo de Montesquiu. La Diputación de Barcelona organiza en primavera un “Vive el Parque” en cada uno de los espacios naturales que de ella dependen. Montesquiu es un pequeño parque natural, muy poco visitado. Está subiendo hacia Ripoll, una vez pasado Sant Quirze de Besora, a un centenar de kms. de la ciudad condal. Sólo hay que seguir las indicaciones. La fiesta empieza a las 10.30 horas, pero siempre tarda un poco en arrancar. Vale la pena llegarse con la familia a estos encuentros. Son muy bonitos, hay muchas actividades para los niños, y podrán disfrutar de un entorno privilegiado. Encontraréis productos artesanos, con puestos de artesanía, gastronomía y otros. También juegos para los niños, malabares, talleres participativos donde ellos y ellas podrán hacer muchas cosas: cerámica, origami, hilos, lanas, madera, vidrio y mucho más. A menudo actúan magos, músicos, payasos o hay títeres o teatro. Si nunca habéis visto el castillo de Montesquiu esta es vuestra oportunidad porque habrá jornada de puertas abiertas. Para los amantes del arte fotográfico se convoca cada año un concurso muy divertido. Llevense la cámara. Por supuesto todas las actividades son completamente gratuitas. Si la fiesta no es motivo suficiente para decidirse a subir, les tenemos que aclarar que el desconocido y maravilloso Parque Natural de Montesquiu, vale mucho la pena. Con su castillo, el prado, el bosque, y la riera donde bañarse los pies y algo más. Pasaréis un buen día y repetireis la visita seguro. Los niños y niñas disfrutarán con las actividades, y una vez terminadas tendrán mucho espacio para correr y jugar. Hay rutas posibles de todos los niveles, largas, cortas y especiales para niños. Se puede hacer pic-nic. Ya lo sabéis: hay que tomar la C-17 y, al llegar a Sant Quirze de Besora, salgan en la primera salida, en dirección al pueblo de Montesquiu, a mano derecha. Hay que pasar el puente hasta el otro lado del río Ter y seguir el camino hasta el parking donde está la caseta de información. Para comer les recomendamos el Restaurante de la Casanova, en el mismo parque, que ofrece cocina comarcal y hasta tiene habitaciones. En el pueblo tienen La Ferreria Vella, en la calle Real, 4. Tel: 938 529 646.