Ávila Medieval


Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila cal veure-la. I si avui us parlem d’Àvila és en motiu de les seves famoses jornades medievals, que seran aquest cap de setmana, del 7 al 9 de septiembre de 2018. Un imponent mercat, amb els carrers i l’espectacular muralla medieval del siglo XI como teló de fons. També torneig, tir amb arc, cetreria, focs d’artifici, música… En total més de 250 activitats de tota mena!.  Totes impressionants. I per completar el dia podeu allotjar-vos en un palau, ara reconvertit en còmode hotel. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila amb motiu de les seves jornades medievals i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. Y si hoy hablamos de Ávila es porque allí, del 7 al 9 de setiembre de 2018, se realizan unas de las mejores jornadas medievales de España. Se llaman Ávila Medieval 2018, y tienen el reconocimiento de Fiesta de Interés Turístico. Podreis ver el famoso Mercado de las Tres culturas, torneos y justas medievales, pasacalles, exhibiciones de tiro con arco y cetrería, espectáculos de pirotecnia, lanzamiento nocturno de flechas desde la muralla, conciertos de música medieval… En total seran más de los 250 espectáculos y recreaciones históricas programadas. Podeis alojaros en un palacio, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Otras veces lo hicimos en el Hotel los Cuatro Postes. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Aprovechen las jornadas de Ávila Medieval y hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Plasencia


Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Noves barbacoes a la Riera de Nespres


barbacoas_nespres

D’entre totes les zones de pícnic amb barbacoes que podeu trobar a Barcelona i voltants, aquesta era, fins fa uns anys, quan nosaltres la vàrem visitar, la més petita i desafavorida. Llavors hi havia quatre taules mal comptades, i uns quants fogons, en un estret marge de terreny, entre la carretera rural que va de Mura a Rocafort, i un rierol, la riera de les Nespres, que dona nom al pícnic. Sortosament una amiga de la localitat ens ha escrit i ens ha recomanat el paratge, que està totalment renovat. Continua estant a la sortida del bellíssim  poble de Mura, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Allà preneu la pista asfaltada que va en direcció Rocafort i d’allà segueix cap el Pont de Vilomara. L’àrea de pícnic i barbacoes està sota l’empara de la Diputació de Barcelona, que gestiona tot el parc, i ha millorat molt. Ara disposa de moltes més barbacoes, exactament 13, segons ens diu la persona que ens ha proporcionat la informació, i teniu 30 taules, amb capacitat per 250 persones. Hi ha servei de bar i lavabos. Les taules es lloguen, així com les barbacoes, és a dir son de pagament. També venen begudes, llenya i el que necessiteu. Atenció: com tots els equipaments públics situats en parcs naturals, a l’estiu està tancat, pel perill de foc forestal. L’horari d’obertura és de l’1 de març al 31 de juliol, agost tancat pel perill d’incendi, i de l’1 de setembre al 30 de novembre, només els dissabtes, diumenges i festius, i sempre de 10 del matí a 17 hores de la tarda. Podeu obtenir més informació trucant al telèfon: 93 831.04.72, o mirant el seu Facebook. Des de la zona de picnic es pot accedir a la riera de les Nespres pròpiament dita. El paisatge és grandiós, i el lloc és fabulós, ideal per correr i saltar amb la canalla. Visitar el poble de Mura és imprescindible. Una vila medieval magnífica, perfectament conservada.  Des del picnic també podeu fer excursions a peu pel Parc Natural de Sant Llorenç, entre boscos meravellosos, rierols de muntanya, cascades… i tot a molt pocs kms. de Terrassa. Hi arribareu fàcilment des d’aquesta ciutat per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. És la carretera BV-1221. No us oblideu de parar a Mura, que ja hem dit que és un poble medieval realment guapíssim, de carrers estrets, cases de pedra i una església romànica. La natura dels voltants és verge, amb uns entorns deliciosos. Hi ha un munt de rutes i passejades possibles, a peu i també en bici, amb racons idíl·lics. Si us decidiu a arribar-vos fins a Mura per fer la costellada, o la calçotada, a la Riera de Nespres, podreu aprofitar per visitar unes balmes amb cases troglodites fantàstiques, habitades, amb restaurant inclòs. Menjareu sota una balma increible, com ja hem comentat, tot molt rústic, molt i molt rústic. S’anomena el Puig de la Balma. Telèfon: 937433274. Si ha plogut veureu caure l’aigua des de dalt la balma. Espectacular. S’hi arriba des de la carretera de Mura a Rocafort, per un trencall a mà esquerra a uns tres kilòmetres de l’àrea de picnic. És una pista de terra, normalment  en bones condicions. Si no voleu recular cap a Terrassa, podeu continuar la carretera cap a Rocafort i al Pont de Vilomara, i sortir a l’autopista Manresa-Barcelona. Bon picnic, bona barbacoa a la Riera de les Nespres!.

De entre todas las zonas de picnic con barbacoas que se encuentran en Barcelona y alrededores, esta es la más bonitas. Cuando nosotros fuimos, hace ya unos años, habia solo cuatro mesas mal contadas, y unos cuantos fogones, en un estrecho terreno, entre una carretera rural y un arroyo escuálido. Pero parece ser que esto ha cambiado. Una amiga de la zona nos comenta amablemente que todo está renovado. Que son 13 las barbacoas, y unas treinta mesas con capacidad para 250 personas. Además cuenta con servicio de bar y lavabos. El paisaje es grandioso, y el lugar es fabuloso. Se encuentra en la salida del pequeño pueblo de Mura, en medio de la sierra de l’Obac, en el mismo corazón del Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa. Se llega fácilmente desde esta ciudad por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. Es la carretera BV-1221. Mura es un pueblo medieval realmente guapísimo, de calles estrechas, casas de piedra y una iglesia románica. La naturaleza de los alrededores es virgen, con unos entornos deliciosos. Hay un montón de rutas y paseos posibles, a pie y en bici, con rincones idílicos. Pues bien, saliendo del pueblo, por el camino rural asfaltado que va hacia Rocafort, a continuación, a mano izquierda encontrarán el área de picnic y barbacoas, cerca de la Riera de Nespres, junto a la carretera. Los niños se lo pasarán muy bien haciendo el indio por las grandes piedras del arroyo, y aún más si lleva agua, que no siempre lleva. Ya hemos dicho que hay todo tipo de servicios, en el bar, con alquiler de mesas y parrillas, venta de leña y bebidas, servicios sanitarios y recogida de basuras. El horario de apertura es del 1 de marzo al 31 de julio, agosto cerrado por el peligro de incendio, y del 1 de septiembre al 30 de noviembre, sólo los sábados, domingos y festivos, y siempre de 10 de la mañana a 17 horas de la tarde. Si se deciden a ir hasta Mura para hacer la barbacoa, o la calçotada, en la Riera de Nespres, podrán aprovechar para visitar unas grutas con casas trogloditas fantásticas, habitadas, con restaurante incluido. Comeréis bajo una gruta increible, como ya hemos comentado, todo muy rústico, muy, muy rústico. Denomina el Puig de la Balma. Teléfono: 937433274. Si ha llovido veréis caer al agua desde arriba la gruta. Espectacular. Se llega desde la carretera de Mura en Rocafort, por un desvío a mano izquierda a unos tres kilómetros del área de picnic. Es una pista de tierra, normalmente en buenas condiciones. Si no se quiere retroceder hacia Terrassa, se puede continuar la carretera hacia Rocafort y el Pont de Vilomara, y salir a la autopista Manresa-Barcelona. ¡Buena barbacoa en Mura!.

Ávila Augusta


avila

Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila també és els seus palaus ferrenys, impressionants. De fet podeu allotjar-vos en un d’aquests palaus, ara reconvertits en còmodes hotels. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. De hecho pueden alojarse en uno de estos palacios, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Mejor hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Les barbacoes de la Riera de Nespres


barbacoas_nespres

Una molt bona, i maca zona de pícnic amb barbacoes que podeu trobar no gaire lluny de Barcelona. La riera de les Nespres, que travessa una vall magnífica, plena de natura, i el bellíssim poble medieval de Mura, dona nom al pícnic. El paratge està totalment renovat. Està situat a la sortida del bellíssim  poble de Mura, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Allà preneu la pista asfaltada que va en direcció Rocafort i d’allà segueix cap el Pont de Vilomara. L’àrea de pícnic i barbacoes està sota l’empara de la Diputació de Barcelona, que gestiona tot el parc. Disposa de moltes barbacoes, exactament 13, i teniu 30 taules, amb capacitat per 250 persones. Hi ha servei de bar i lavabos. Les taules es lloguen, així com les barbacoes, que son també de pagament. Allà mateix venen begudes, llenya i el que necessiteu. Atenció: com tots els equipaments públics situats en parcs naturals, a l’estiu està tancat, pel perill de foc forestal. L’horari d’obertura és de l’1 de març al 31 de juliol, agost tancat pel perill d’incendi, i de l’1 de setembre al 30 de novembre, només els dissabtes, diumenges i festius, i sempre de 10 del matí a 17 hores de la tarda. Podeu obtenir més informació trucant al telèfon: 93 831.04.72, o mirant el seu web o el seu el seu Facebook. Des de la zona de picnic es pot accedir a la riera de les Nespres pròpiament dita. El paisatge és grandiós, i el lloc és fabulós, ideal per correr i saltar amb la canalla. Visitar el poble de Mura és imprescindible. Una vila medieval magnífica, perfectament conservada.  Des del picnic també podeu fer excursions a peu pel Parc Natural de Sant Llorenç, entre boscos meravellosos, rierols de muntanya, cascades… i tot a molt pocs kms. de Terrassa. Hi arribareu fàcilment des d’aquesta ciutat per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. És la carretera BV-1221. No us oblideu de parar a Mura, que ja hem dit que és un poble medieval realment guapíssim, de carrers estrets, cases de pedra i una església romànica. La natura dels voltants és verge, amb uns entorns deliciosos. Hi ha un munt de rutes i passejades possibles, a peu i també en bici, amb racons idíl·lics. Si us decidiu a arribar-vos fins a Mura per fer la costellada, o la calçotada, a la Riera de Nespres, podreu aprofitar per visitar unes balmes amb cases troglodites fantàstiques, habitades, amb restaurant inclòs. Menjareu sota una balma increible, com ja hem comentat, tot molt rústic, molt i molt rústic. S’anomena el Puig de la Balma. Telèfon: 937433274. Si ha plogut veureu caure l’aigua des de dalt la balma. Espectacular. S’hi arriba des de la carretera de Mura a Rocafort, per un trencall a mà esquerra a uns tres kilòmetres de l’àrea de picnic. És una pista de terra, normalment  en bones condicions. Si no voleu recular cap a Terrassa, podeu continuar la carretera cap a Rocafort i al Pont de Vilomara, i sortir a l’autopista Manresa-Barcelona. Bon picnic, bona barbacoa a la Riera de les Nespres!.

De entre todas las zonas de picnic con barbacoas que se encuentran en Barcelona y alrededores, esta es la más bonitas. Son 13 las barbacoas, y unas treinta mesas con capacidad para 250 personas. Además cuenta con servicio de bar y lavabos. El paisaje es grandioso, y el lugar es fabuloso. Se encuentra en la salida del pequeño pueblo de Mura, en medio de la sierra de l’Obac, en el mismo corazón del Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa. Se llega fácilmente desde esta ciudad por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. Es la carretera BV-1221. Mura es un pueblo medieval realmente guapísimo, de calles estrechas, casas de piedra y una iglesia románica. La naturaleza de los alrededores es virgen, con unos entornos deliciosos. Hay un montón de rutas y paseos posibles, a pie y en bici, con rincones idílicos. Pues bien, saliendo del pueblo, por el camino rural asfaltado que va hacia Rocafort, a continuación, a mano izquierda encontrarán el área de picnic y barbacoas, cerca de la Riera de Nespres, junto a la carretera. Los niños se lo pasarán muy bien haciendo el indio por las grandes piedras del arroyo, y aún más si lleva agua, que no siempre lleva. Ya hemos dicho que hay todo tipo de servicios, en el bar, con alquiler de mesas y parrillas, venta de leña y bebidas, servicios sanitarios y recogida de basuras. El horario de apertura es del 1 de marzo al 31 de julio, agosto cerrado por el peligro de incendio, y del 1 de septiembre al 30 de noviembre, sólo los sábados, domingos y festivos, y siempre de 10 de la mañana a 17 horas de la tarde. Si se deciden a ir hasta Mura para hacer la barbacoa, o la calçotada, en la Riera de Nespres, podrán aprovechar para visitar unas grutas con casas trogloditas fantásticas, habitadas, con restaurante incluido. Comeréis bajo una gruta increible, como ya hemos comentado, todo muy rústico, muy, muy rústico. Denomina el Puig de la Balma. Teléfono: 937433274. Si ha llovido veréis caer al agua desde arriba la gruta. Espectacular. Se llega desde la carretera de Mura en Rocafort, por un desvío a mano izquierda a unos tres kilómetros del área de picnic. Es una pista de tierra, normalmente en buenas condiciones. Si no se quiere retroceder hacia Terrassa, se puede continuar la carretera hacia Rocafort y el Pont de Vilomara, y salir a la autopista Manresa-Barcelona. ¡Buena barbacoa en Mura!.

Ávila de los Caballeros


avila

Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal descobrir-se i treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incolume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i ferrenya, les seves esglèsies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, els seus palaus impressionants. De fet podeu allotjar-vos en un d’aquests palaus, ara reconvertits en còmodes hotels. Nosaltres ho varem fer al Vallderrábanos, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila i visiteu també els voltants. O millor feu una ruta per la Castella intemporal, per Segóvia, per Zamora i Salamanca, per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. De hecho pueden alojarse en uno de estos palacios, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Mejor hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.