Plasencia


Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Anuncis

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Formatges a Sant Pol de Mar


Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una saborosa fira de formatges artesans, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment molt bonica, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blau, és l”església de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar l’església parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana, en que fan la fira de formatges que ja us hem anomenat. És la 6a. Fira del Maresme d’Artesans del Formatge i de Pastor que se celebrarà aquest cap de setmana d’abril a la Plaça Anselm Clavé i que inclou xerrades, tastets, tallers i parades de venda de productes. Totes les activitats al carrer son gratuïtes. Es disposarà de servei de bar, i si plogués, els fats no ho vulguin, es farà tot a cobert, al pavelló municipal. Sant Pol no és lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. No fa temps de bany, però podreu gaudir de les seves platges, petites, però molt netes i boniques, que acolliran els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel-escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles però bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamur? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de quesos en el bellísimo pueblo marinero de Sant Pol. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. Además de la feria del queso artesano, de sus catas, de sus talleres, estan sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol.  Menudos somos nosotros. ¡Somos del Maresme!.

Santa Eulàlia a Barcelona


laia1

Per Santa Eulàlia, a Barcelona, fan molta festa. I és que a Barcelona aquest proper cap de setmana és Santa Eulàlia, la patrona de la ciutat. I encara que sigui la festa petita, atreu moltes famílies amb nens i ganes de passar-s’ho bé. Perquè la festa de la Laia és una festa per anar-hi acompanyats dels més petits de la casa. I és que la Laia és la festa familiar per excel·lència del calendari barceloní. En honor de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, aquest cap de setmana, els carrers de Ciutat Vella s’omplen de gegants i gegantes, diables, dracs, àligues, lleons, castellers, dansaires i molts altres personatges i expressions de la cultura popular que formen part d’una tradició festiva que compta amb segles d’història. Tot en honor de santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. La tradició de les Laies es remunta a centenars d’anys a Barcelona. Son unes festes entranyables, que ofereixen a les famílies tota mena de propostes lúdiques. Escolliu del ampli programa d’actes i gaudiu-ne!.

La tradición de las Fiestas de Santa Eulalia se remonta a cientos de años atras en Barcelona. Son unas fiestas entrañables, que ofrecen a las familias todo tipo de propuestas lúdicas para los pequeños y para los adultos. Las fiestas de Laia, sencillas y familiares, las fiestas de invierno de Barcelona, son una propuesta que no podemos dejar de haceros. La mayoría de actividades tienen por escenarios los magníficos espacios de la Barcelona gótica, de Ciutat Vella, de las Ramblas. Plaza Sant Jaume, Catedral … un privilegio, un lujo. Durarán todo el fin de semana. Mirad el programa y eligid.

Nin


A Croàcia, a tocar de Zadar, bellíssima ciutat medieval de la costa Dàlmata, teniu el petit poblet de Nin. Avui dia Nin és un bonic poblet medieval, amb bones platges i una església molt petita i bonica, un port amb barques com adormides i unes salines. Però fa molts anys Nin era un important enclau en aquesta zona. Testimoni d’això son les seves muralles, ben conservades, i el fosat que rodeja la vila. Aquí predicava Gregori de Nin, que te estàtues arreu del país. Passegeu per aquesta diminuta vila, admireu la seva catedral enana, la catedral més petita del món amb aquest títol. Una església blanca, preromànica, una cucada. I si us dona temps banyeu-vos en una de les platges de Nin, amb sorra, i fins i tot amb fangs terapèutics, negres com el petroli. Aparcament pagant sota el pins, bona ombra. I un xic més enllà, l’illa de Pag, sorprenent, marina, desolada, amb bon formatge i puntes de coixí. Podeu fer una excursió a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja si esteu uns dies a Zadar, cosa que recomanem molt. A Nin hi ha bons restaurants, els vam veure però no els vam provar, perquè nosaltres dormirem a Zadar , una de les ciutats més boniques i importants de la costa dàlmata del mar Adriàtic, a Croàcia,  en uns bons apartaments: els Lavandula, nous i molt bonics, no lluny del centre, i no gaire lluny d’una platja que no estava malament. Per menjar, a Zadar, teniu el Bruschetta, fabulós, molt bo,  el Bistro Pjat, molt maco, divertit i acollidor, o bé el Zadar Jadera, fantàstic, a tocar de l’absis de l’església de Sant Crisògon. Nosaltres hem sopat al restaurant 2Ribara, molt elegant i bona teca, al centre de la ciutat. També ens va agradar el La Famiglia, un italià amb pizzes, desenfadat. No oblideu Zadar en una ruta per Croàcia, i si us hi quedeu un parell de dies aneu fins al petit poblet de Nin.

Cerca de Zadar teneis la antiquísima ciudad de Nin, ahora un pequeño pueblo de pescadores, pero en la edad media una de las más bonitas e importantes de la costa dálmata del mar Adriático, en Croacia. Es una ciudad minuatura, com murallas medievales. Un pueblo pequeño, con una curiosa y interesante catedral preromànica, muy pequeña, la más pequeña del mundo con ese título, y con buenas playas de arena muy chulas donde las barcas están como dormidas y unas salinas. Incluid Nin en una ruta por Croacia si parais unos dias en Zadar. No comimos ni dormimos en Nin, aunque vimos buenos sitios donde hacerlo. Nosotros estábamos en unos muy buenos apartamentos: los Lavandula, en el centro de Zadar, y no lejos de una playa que no estaba mal. Para comer, también en Zadar,  recmendamos el Bruschetta, fabuloso, muy bueno, el Zadar Jader, fantástico, junto al ábside de la iglesia de San Crisógono, o el 2Ribara, elegante y buena comida, o La Famiglia, un italiano con pizzas, desenfadado.

The city of Nin is very small but it is one of the most beautiful towns in the Dalmatian coast of the Adriatic Sea in Croatia.

La petite ville de Nin est une des plus beaux villes de la côte dalmate de la mer Adriatique en Croatie.

Festa Major d’agost de Badalona


La Festa Major d’Agost és l’antiga festa gran de Badalona, ara convertida en la petita. Es celebra la mare de Déu d’agost, com correspon a un poble que estava sota l’advocació de Santa Maria. Les activitats es concentren el 13, 14 i 15 d’agost de 2017. Si us arribeu fins aquesta vila tan propera a l’àrea metropolitana gaudireu d’alguns actes interessants per a la canalla, sobretot les tardes, i les nits. Son concerts, cercaviles amb molta pòlvora, desfilades de grups folklòrics, espectacles infantils, teatre de carrer, actuacions musicals i un castell de focs. Veniu a turmentar-vos amb la Gran Xeringada, una gegantina traca de més de 1/2 km. de llarg, a la que seguirà una cercavila, el castell de focs i un concert de música a la Rambla de Mar. No us perdeu, a partir de les 6 de la tarda, els espectacles per a la canalla del Passeig de Mar (La Rambla) i la banyada de les Bèsties de foc i les colles de diables al mediterrani. Estiu pur, essència de festa.  Tot això el dilluns 14 d’agost. Veniu fins a Badalona. Està a tocar de Barcelona. En cotxe, per la B-20, C-31  o la C-32. En bus amb el B-25, que surt de la plaça Urquinaona. En metro la línia 2 fins el final, Pompeu Fabra, però atenció que ara està en obres i us faran agafar un bus a La Pau!. En tren, agafeu la línia C-1, la que va a Mataró. Pels motoritzats heu de saber que hi ha un parell de parkings subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. No son lluny del centre. Si veniu tot el dia podeu aprofitar per anar a la platja. Per sopar podeu anar al nou restaurant L’Estupendu, a tocar del mar, a tocar de la fàbrica d’Anís del Mono, terrassa privilegiada, carta curta però saborosa, molt recomanable, o bé al Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, per la Rambla de Badalona i voltants, hi ha CAN QUIM, tradicional català, mariner, al carrer de Sant Pere. O bé CAN FRAI, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una boníssima pizzeria és el CAÑO 14, no gaire lluny del centre cap d’ells. Veniu i baixeu a gaudir de la festa major d’estiu i de la fresca del mar, a Badalona.

La Fiesta Mayor de Agosto es la antigua fiesta grande de Badalona, ahora convertida en la pequeña. Se celebra la Virgen de agosto, como corresponde a un pueblo que estaba bajo la advocación de Santa María. Las actividades se concentran el 14 y 15 de Agosto. Si se llegan hasta esta villa tan próxima a Barcelona disfrutarán de algunos actos interesantes para los niños. Son conciertos, pasacalles con mucha pólvora, desfiles de grupos folklóricos, espectáculos infantiles, teatro de calle, actuaciones musicales y un castillo de fuegos artificiales. Venid a la atormentada sesión de la Gran Xeringada, una gigantesca traca de más de 1/2 km. de largo, a la que seguirá un pasacalles, el castillo de fuegos y un concierto de música en la Rambla de Mar. No os perdáis, a partir de las 6 de la tarde, los espectáculos para los niños del Paseo de Mar (La Rambla) y la bañada de las Bestias de fuego y los grupos de diablos en el Mediterráneo. Verano puro, esencia de fiesta. Venid hasta Badalona. Está muy cerca de Barcelona. En coche, por la B-20, C-31 o la C-32. En bus con el B-25, que sale de la plaza Urquinaona. En metro la línea 2 hasta el final, Pompeu Fabra. En tren, tomen la línea C-1, la que va a Mataró. Si quieren cenar, les recomendamos, cerca del centro, el restaurante CAOLILA, de diseño, en la calle León, 79. Telf.: 93.464.27.30. O también Ca l’Arqué, carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. Nos encanta CAN QUIM, un restaurante tradicional catalán, con buen pescado, en la calle de Sant Pere, 97 Tel.. 93.384.51.70. También Can Frai, muy gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.93.384.07.18. Una buenísima pizzería la tenéis cerca de la Rambla, se llama CAÑO 14, en la calle Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y buenas raciones LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. Buena fiesta mayor de Badalona, ¡la pequeña!.

Nit de bruixes a Gualba


El poble de Gualba està situat als peus del Montseny, al límit nord del Vallès Oriental, fent ja frontera amb les terres de Girona. Del Parc Natural del Montseny en gaudeix una natura fabulosa, fantàstica i meravellosa. Ideal per fer unes bones passejades familiars, moltes rutes i senderisme, en entorns tan privilegiats com ara la riera de Gualba. Precisament és aquest un rierol on us podreu banyar sense recança en uns gorgs molt bonics. En aquests gorgs és on les bruixes creaven els seus encanteris. La nit de les bruixes de Gualba vol recrear aquells temps. Serà aquest dissabte, 5 d’agost, a les 11 de la nit, a la plaça Joan Ragué de Gualba. Hi podreu veure la rebel·lió de les bruixes, amb actuacions musicals cantant en directe, i danses de bruixes i dones d’aigua. L’entrada com és gratuïta. A més hi haurà una fira de bruixes tota la tarda, que començarà a les 5, on podreu trobar tota mena de productes artesans i esotèrics, així com productes d’alimentació i on podreu fer un entrepà i una beguda tot esperant la nit. També ofereixen tallers per a nens i nenes, tarot i conta-contes de bruixes i fades. Tota la informació a nit-de-bruxes.webnode.cat/. Gualba, la de les mil veus, mereix una excursió familiar. Si us cal quedar-vos a dormir per la zona, que ofereix suficients atractius per fer-ho, us recomanem l’Hotel Masferrer a Gualba mateix. Per arribar al poble només us cal agafar l’autopista AP-7, en direcció Girona, fins la sortida 11 (Sant Celoni i Montseny). Seguiu la carretera C-35 cap a Sant Celoni, però sense entrar-hi, passant de llarg. En uns 3 kms. trobareu una rotonda. Seguiu cap a Gualba de Dalt. Un cap de setmana anti-estrés, al bosc, amb bruixes i dormint en un hotelet amb encant. És el paradís?.

El pueblo de Gualba está situado a los pies del Montseny, en el límite norte del Vallès Oriental, haciendo ya frontera con las tierras de Girona. Del Parque Natural del Montseny hereda una naturaleza fabulosa, fantástica y maravillosa. Ideal para hacer unas buenos paseos familiares, muchas rutas y senderismo, en entornos tan privilegiados como la riera de Gualba. Precisamente es en este un arroyo donde os podréis bañar en unas pozas muy bonitas. Gualba, la de las mil voces, merece una excursión familiar. ¿Y cuando mejor hacerla que con ocasión de su noche de brujas?. Si necesitan quedarse a dormir por la zona, que ofrece suficientes atractivos para ello, les recomendamos el Hotel Masferrer en Gualba mismo. Para llegar al pueblo sólo necesitan coger la autopista AP-7, en dirección Girona, hasta la salida 11 (Sant Celoni y Montseny). Sigan la carretera C-35 hacia Sant Celoni, pero sin entrar, pasando de largo. En unos 3 kms. encontrarán una rotonda. Sigan hacia Gualba de Dalt. Un fin de semana anti-estrés, en el bosque, escuchando música y durmiendo en un hotelito con encanto. ¿Es el paraíso?.