El Firamar de Sant Pol


Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira marinera, molt bonica, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment bella, amb molts alicients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, on us banyareu de fàbula, i els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana d’agost, en que fan la fira de mariners, i una cantada d’havaneres. Despedireu l’estiu com ha de ser, vora el mar, gaudint de la sorra, de l’aire i del fet de ser mediterranis. Ja ho sabeu del 16 i 29 d’agost gaudireu de bona platja, d’una fira d’arts, oficis i motius mariners, i el concurs de composició d’havaneres Vila de Sant Pol. No us perdèssiu pas el festival d’Havaneres, sublim!. Sant Pol no és gens lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. Temps de bany, de platges, petites, netes i boniques, que acolliran la vostra calor i els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles peròn bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria marinera y una cantada de havaneras en el bellísimo pueblo de Sant Pol de Mar, para invitaros a ir. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol. ¡Somos del Maresme!.

Anuncis

Festa Major a Vilabella


La festa major de Vilabella, que es celebra aquest primer cap de setmana d’agost, és una festa per no perdre’s. Una festa com les d’abans. Hi ha pregó, psicolabis popular, ruta de tapes, diables i correfoc, molt espectacular, no n’heu vist mai cap de tan bestial, increïble. Fan inflables per la canalla, a la piscina, inflables aqüàtics!. Balls amb orquestra i sopar popular pels grans, disco mòbil pels joves. Una fira d’artesans i de productes ecològics, i una visita guiada a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, un bon museu d’art, únic a la comarca. També cercavila, espectacle infantil i jocs a la piscina. Vilabella te una piscina esplèndida, sense aglomeracions. Vilabella del Camp és un poble de l’Alt Camp, proper a Valls i Tarragona, no lluny d’Altafulla. Tot això ho fan aquest cap de setmana, el primer d’agost, festivitat de la càtedra de Sant Pere. No deixeu de visitar el museu amb pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa, que també celebra, els mateixos dies, la seva festa major. En tot cas podreu dinar a la zona. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants no n’hi ha al poble, però bons bars, com el del Casal, el del Sindicat o a la piscina us faran bones coses de menjar. I si no podeu anar a Nulles, al restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un bon lloc per menjar, tapes i plats combinats, al Casal, a la plaça, al cul de l’església. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestígi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està de festa!.

La fiesta mayor de Vilabella es una fiesta para no perdersela. Una fiesta como las de antes, con pregón, psicolabis popular, diablos y correfoc, muy espectacular. También hinchables para los niños, y un trenecito que da la vuelta al pequeño pueblo. Baile con orquesta y cena popular. Una feria de artesanos y de productos ecológicos, y una visita guiada, el domingo, a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, un buen museo de arte, único en la comarca. También pasacalles, espectáculo infantil y juegos en la piscina. Vilabella tiene una piscina espléndida. Vilabella del Camp es un pueblo del Alt Camp, cercano a Valls y Tarragona, no lejos de Altafulla. Todo esto lo hacen este fin de semana, el primero de agosto, festividad de la cátedra de San Pedro. Venid a ver Vilabella, a u fiesta mayor familiar, y a su fiesta para la juventud. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta!.

Revetlla Sant Joan a Barcelona


La nit de Sant Joan, la nit més màgica de l’any, també es celebra a Barcelona. Teniu foguera i revetlla a la rambla del Raval, amb cantada d’havaneres amb el grup Mar Brava, a partir de les 19 hores. A les 20 hores creuen que serà l’arribada de la Flama del Canigó i l’encesa de la foguera, amb sopar de germanor. I la festa amb ball a partir de les 23 hores. A la plaça del Poeta Boscà, en plena Barceloneta, a tocar del mar, la cercavila de la Flama del Canigó hi arriba a quarts de nou. L’encesa de la foguera a les 21 hores, amb nit de Foc a la plaça de la Barceloneta, amb els Diables de la Barceloneta. A l’Arc de Triomf, passeig de Lluís Companys, hi ha un sopar de carmanyola, foguera i concerts. De les 20 hores a la matinada. En ple barri gòtic, a la cruïlla entre el carrer Nou de Sant Francesc i el de Josep Pijoan també teniu gresca, a partir de les 19 hores. A la cruïlla entre els carrers del Consell de Cent i del Comte Borrell hi haurà una foguera legal, i a la dels carrers del Consell de Cent i de Viladomat, una revetlla amb sopar popular, correfoc i actuacions musicals, a partir de les 20 hores. A l’avinguda de Mistral, a la cruïlla amb el carrer d’Entença i el carrer de Floridablanca, de 21.30 a 0.30 hores, revetlla de Sant Joan!.

Nos complace encontrarnos, de nuevo, en las puertas de la noche de San Juan, la noche más mágica. Queremos que esta noche os lo paséis muy bien, con vuestros hijos e hijas, con la pareja, con nuestros parientes, con los amigos y conocidos. Haciendo juerga y fiesta en la calle, en casa. Ya el año pasado hicimos una entrada como esta intentando descubriros los lugares de la ciudad de Barcelona donde la gente se reunirá para dar la bienvenida al verano. El barrio gótico, la Barceloneta… un motón de sitios en toda Barcelona. Escoged i que ¡viva San Juan!.

La Festa Major de Montgat


Per Sant Joan, o Sant Pere, els pobles mariners, fan festes majors. Per això els pobles mariners del Maresme, la fan. I comencen per Sant Joan de Montgat, la vila marinera maresmenca més propera a Barcelona, tot just 12 kms. Arriba l’estiu. I a Montgat ho celebren amb la Festa Major de Sant Joan, que enguany serà fins el 30 de juny. Com sempre, la vila s’omplirà d’activitats per a tots els públics que tindran com a epicentres principals la plaça de la Vila, la plaça de Sant Joan i el Parc de la Riera d’en Font. Els actes començaran avui, dijous 21 de juny amb el tradicional pregó i la posterior festa amb coca i vi dolç. L’endemà divendres 22, a la tarda, la plaça de Sant Joan acollirà la ballada de sardanes, i a les 20h al Parc de la Riera d’en Font hi haurà una trobada de food trucks, on s’oferiran plats creatius per agafar forces per al ball de Festa Major que es farà a les 22h. El dissabte, dia de la revetlla de Sant Joan, arribarà la flama del Canigó i s’encendrà la foguera a la plaça de Sant Joan. I ja a la nit, hi haurà el sopar i el ball de revetlla al Parc de la Riera d’en Font. Finalment, el diumenge 24 hi haurà el castell de focs a la platja de Sant Joan, que posarà punt i final a la Festa Major 2018. A Mongat podeu anar-hi en cinc minuts, amb un cop de cotxe, per les autovies C-32 o C-31, direcció Mataró. També molt fàcil arribar-hi en tren, baixant a l’estació de Montgat o de Mongat Nord (Montsolis). A la vila hi ha molt bons restaurants, com la Fonda Marina, a la sortida cap a Masnou per la carretera N-II o dins la part marinera del poble El Mirall.  Recordeu que Montgat te una platja maravellosa. No us oblideu el banyador!.

San Juan, San Pedro, San Andrés, apóstoles pescadores, abren las fiestas mayores de los pueblos marineros del Maresme. La primera es la de San Juan de Montgat, que comienza el jueves. Hay verbena, food trucks, y castillo de fuegos artificiales el domingo por la noche. Ya veis, poca cosa, pero divertida. Además, a Mongat, se puede ir en cinco minutos por las autovías C-32 o C-31, en dirección Mataró. También muy fácil llegar en tren, bajando en la estación de Montgat o Mongat Norte (Montsolis). En la villa hay muy buenos restaurantes, como la Fonda Marina, en la salida hacia Masnou por la carretera N-II o en la parte marinera del pueblo El Mirall. Recuerden que Montgat tiene una playa maravillosa. ¡No se olviden el bañador!.

Festa Major a La Morera de Badalona


La Morera és un barri de Badalona. Està situat cap a la muntanya, camí de l’Hospital General de Can Ruti, a tocar de Pomar, i al costat de Bufalà.  Aquest cap de setmana son les Festes del Barri de Morera. El dissabte, 9 de juny, al matí, de 10:30 a 12:30 hores, hi ha la banyetada dolça festa ideal pels nens i nenes. Es tracta d’una passejada a la recerca de llaminadures des del carrer Pirineus fins la plaça Bac de Roda. Aquell mateix dia, a la tarda, de 16:30 a 18:00 hores diverses actuacions de dança. A les 18:30 tindrà lloc el tradicional berenar infantil, seguit a les 19:30 de la cercavila amb la Dragoneta Espurna, amenitzada per la Colla de la Pugui- Pugui, de l’Ampa del Salvador Espriu, els Bufons del Toc, els Bufons del Foc. Serà per l’Avinguda Prat de la Riba, carrer Sant Vicenç, Sant Agustí, Dipòsit, Juan de la Cierva i Avinguda Morera. A la nit sopar, i a les 22:30 hores ball amb orquestra i rom cremat. El diumenge 11 hi ha, al matí, de 10:30 a 13:30 hores, uns inflables al carrer Pirineus, i un munt d’activitats amenitzades amb el grup de percussió X-Kajones. Arribar a la Morera, a Badalona, amb el tren de la línia C-1 no és difícil. L’estació queda al centre i caldrà agafar un bus a la mateixa estació fins el barri de la Morera. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, que us deixa al barri veï de Pomar, o a l’entrada de la Morera, just a la gasolinera. O el metro de la línia 2, la lila, fins parada final: Pompeu Fabra. D’allà de nou cal agafar un bús: B27, B3, B4, B25… B8… Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord, i preneu en direcció muntanya, cap a Can Ruti. La Morera és el primer barri que trobareu. Si veniu per la B-20, llavors haureu de baixar cap al mar. Fàcil aparcament als carrers de La Morera. Animeu-vos!.

La Morera es un barrio de Badalona. Está situado hacia la montaña, camino del Hospital General de Can Ruti, junto a Pomar, y junto a Bufalà. Allí hay este sábado y domingo una bonita fiesta mayor. Llegareis hasta Badalona, con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro y habrá que coger un bus en la misma estación hasta el barrio de la Morera. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona, que llega al barrio vecino de Pomar, o bién bajar en la entrada de la Morera, justo en la gasolinera. O el metro de la línea 2, la lila, hasta parada final: Pompeu Fabra. De allí de nuevo hay que coger un autobús: B27, B3, B4, B25 … B8 … Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Norte, y tomar en dirección montaña, hacia Can Ruti. Si venís por la B-20, entonces tendréis que bajar hacia el mar. Fácil aparcamiento. ¡Animaros!.

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Formatges a Sant Pol de Mar


Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una saborosa fira de formatges artesans, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment molt bonica, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blau, és l”església de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar l’església parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana, en que fan la fira de formatges que ja us hem anomenat. És la 6a. Fira del Maresme d’Artesans del Formatge i de Pastor que se celebrarà aquest cap de setmana d’abril a la Plaça Anselm Clavé i que inclou xerrades, tastets, tallers i parades de venda de productes. Totes les activitats al carrer son gratuïtes. Es disposarà de servei de bar, i si plogués, els fats no ho vulguin, es farà tot a cobert, al pavelló municipal. Sant Pol no és lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. No fa temps de bany, però podreu gaudir de les seves platges, petites, però molt netes i boniques, que acolliran els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel-escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles però bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamur? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de quesos en el bellísimo pueblo marinero de Sant Pol. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. Además de la feria del queso artesano, de sus catas, de sus talleres, estan sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol.  Menudos somos nosotros. ¡Somos del Maresme!.