Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Rocaguinarda a Olost

Olost de Lluçanès és prepara per acollir l’11a Fira d’en Rocaguinarda aquest primer diumenge de novembre de 2019. Els carrers del poble es tornaran a omplir amb espectacles al carrer protagonitzats per més de 100 actors i actrius locals. Aquest any serà una fira de por. El 3 de novembre Olost tornarà a retrocedir al s.XVII per reviure una època en què la palla omplia els carrers juntament amb bandolers, barjaules, bruixes i capellans. El poble farà un pas enrere per tornar a l’època del bandoler del Lluçanès Perot Rocaguinarda i ho farà amb molt d’espectacle i humor al carrer, parades, foodtrucks i molt més. No hi faltaran les escenes més habituals i també més esperades de la fira com l’escena de les vidents, l’escena de la tortura o la baralla dels Nyerros i Cadells, que tindrà lloc a la plaça a la 1 del migdia. La fira està dedicada a Perot Rocaguinarda, que era originari del Lluçanès, i s’amagava als fabulosos boscos dels voltants d’Olost. Aquesta és una altra bona raó per pujar al Lluçanès, una terra verge, plena d’espais naturals magnífics amb boscos de roures i de pi roig, solcat de l’aigua de mil rieres frescals com ara la Gavarresa, la més gran d’aquesta terra. Un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar, i per dormir, us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’Hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Hi ha moltes cases rurals a la zona:mireu-vos la web de turisme. També hi ha un parell de bons càmpings, un a Olost mateix, i l’altre al capdemunt de la riera de Merles, on nosaltres hi hem estat i hem dinat també. Olost, el Lluçanès i l’espai Perot Rocaguinarda son una bona destinació de cap de setmana!.

En Olost de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, tendrá lugar una feria de bandoleros, dedicada a Perot Rocaguinarda. Es uno de los primeros fines de semana de noviembre. Olost es la capital real de una comarca que existe, pero no está reconocida por la ley. Sin embargo, el Lluçanès es una comarca bellísima. Por eso os recomendamos que la visitéis, con ocasión de la feria en Olost. La feria contempla muchísimos actos y actividades para todas las edades, pero principalmente para nuestros niños. Títeres, música, espectáculos de calle, teatro, acción … También una feria artesanal. Todo esto el domingo. El sábado por la tarde, correfoc. Ved el programa en la web del ayuntamiento. Seguro os gustará. Si la feria se acaba pronto, o si quereis pasar un bonito fin de semana lejos de los nervios de la ciudad, podeis aprovechar para rondar por la comarca. Os recomendamos muy especialmente el monasterio románico de Santa Maria de Lluçà. Un desconocido cenobio de la Cataluña más escondida, con unas pinturas fabulosas. O el entorno de la riera de Merlés con sus espacios naturales. Llegareis hasta Olost de Lluçanès vía Vic, en poco más de una hora, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos la Fonda Sala. Uno de esos lugares que dan sentido a la palabra fonda. Buena cocina, familiar e innovadora, habitaciones limpias. Carta de temporada, excepcional, y menú cuidado. Fuera de Olost, o por si está lleno, se puede ir a Prats donde, en las afueras, tienen Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente, demasiada, pero tienen mucha habilidad en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Precio elevado y único. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va de Prats a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats también hay buenos alojamientos. Tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante y un hostal rural con encanto: el hotelet. Hay buenos campings en Olost y en la riera de Merles.

Fira del Formatge a Olost

 

Olost de Lluçanès és una bonica vila situada al cor més desconegut de Catalunya, a la comarca bellíssima del Lluçanès.  Doncs bé, a Olost hi fan aquest proper cap de setmana la seva famosa fira del formatge.  Aquesta és una altra bona raó per pujar al Lluçanès, una terra verge, plena d’espais naturals magnífics amb boscos de roures i de pi roig, solcat de l’aigua de mil rieres frescals com ara la Gavarresa, la més gran d’aquesta terra. Un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar, i per dormir, us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’Hotelet. Hi ha moltes cases rurals a la zona: mireu-vos la web de turisme. També hi ha un parell de bons càmpings, un a Olost mateix, i l’altre al capdemunt de la riera de Merles, on nosaltres hi hem estat i hem dinat també. Olost, el Lluçanès i la fira del formatge son una bona destinació de cap de setmana!.

En Olost de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, tendrá lugar una feria de bandoleros, dedicada al queso artesano. Olost es la capital real de una comarca que existe, pero no está reconocida por la ley. Sin embargo, el Lluçanès es una comarca bellísima. Por eso os recomendamos que la visitéis, con ocasión de la feria en Olost. Si la feria se acaba pronto, o si quereis pasar un bonito fin de semana lejos de los nervios de la ciudad, podeis aprovechar para rondar por la comarca. Os recomendamos muy especialmente el monasterio románico de Santa Maria de Lluçà. Un desconocido cenobio de la Cataluña más escondida, con unas pinturas fabulosas. O el entorno de la riera de Merlés con sus espacios naturales. Llegareis hasta Olost de Lluçanès vía Vic, en poco más de una hora, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos la Fonda Sala. Uno de esos lugares que dan sentido a la palabra fonda. Buena cocina, familiar e innovadora, habitaciones limpias. Carta de temporada, excepcional, y menú cuidado. Fuera de Olost, o por si está lleno, se puede ir a Prats donde, en las afueras, tienen Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente, demasiada, pero tienen mucha habilidad en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Precio elevado y único. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va de Prats a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats también hay buenos alojamientos. Tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante y un hostal rural con encanto: el hotelito. Hay buenos campings en Olost y en la riera de Merles.

Fira de Sant Jaume a Prats de Lluçanès

 

Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés hi ha el poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquí, aquest cap de setmana, te lloc una nova edició de la Fira de Sant Jaume i de la mostra gastronòmica, TastaQmarca. Dissabte a la nit teniu una mostra gastronòmica del Lluçanès, diferents tastos entre 1 i 4 euros. Música en directe, havaneres, cant de taverna i sons cubans. El diumenge, durant tot el matí, als carrers del centre del poble, hi haurà parades d’artesans, firaires, botigues al carrer i mercat. També motos antigues, cançons amb el taller dels enCants del món, festa bastonera i cercavila, i teatre infantil amb la Pepa & Pili. A la tarda festa d’escuma. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, molt maca, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. El Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Jaime este fin de semana. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria tiene mercado, música, concierto, juegos tradicionales, bastoneros… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito.

Tres tombs a Santa Perpètua

 

Aquesta setmana celebren els tres tombs a Santa Perpètua de la Mogoda, que és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu la C-17, l’Autovia de l’Atmella, sortida Mollet del Vallès, en direcció Santa Perpetua de Mogoda. També per l’autopista C-33, prenent la sortida 1, en direcció C-59, Mollet del Vallès i Santa Perpetua de Mogoda. La vila, gran, molt gran, no te res d’especial, potser només l’agregat de Santiga, o el bosc de Can Oller, espais naturals xulos per anar a passejar o en bici. Però aquest diumenge fan els seus tres tombs, organitzats per la Societat de Carreters de Sant Antoni abat de Santa Perpètua de Mogoda. Hi haurà presència de tots els pobles federats a la passada. No hem dinat mai a Santa Perpètua, perquè sempre anem i tornem a casa.

Este domingo, en Santa Perpètua, unos tres tombs de San Antonio muy bonitos. ¡No hay que perderselos!.

Sant Jaume a Prats de Lluçanès

Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés hi ha el poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquí, el cap de setmana del 21 i 22 de juliol de 2018, te lloc una nova edició de la Fira de Sant Jaume i de la mostra gastronòmica, TastaQmarca. Dissabte a la nit teniu una mostra gastronòmica del Lluçanès, diferents tastos entre 1 i 4 euros. Música en directe, havaneres, cant de taverna i sons cubans. El diumenge, durant tot el matí, als carrers del centre del poble, hi haurà parades d’artesans, firaires, botigues al carrer i mercat. També motos antigues, cançons amb el taller dels enCants del món, festa bastonera i cercavila, i teatre infantil amb la Pepa & Pili. A la tarda festa d’escuma. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. El Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Jaime este fin de semana. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria tiene mercado, música, concierto, juegos tradicionales, bastoneros… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito.

Plasencia

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Fira d’en Rocaguinarda a Olost

Olost de Lluçanès és una bonica vila situada al cor més desconegut de Catalunya, a la comarca bellíssima del Lluçanès.  Allà hi ha un centre d’interpretació del bandoler Perot Rocaguinarda, anomenat Espai Perot Rocaguinarda, que ofereix una visió de conjunt de la figura del bandoler del Lluçanès. Doncs bé, a Olost hi fan aquest proper cap de setmana de primers de novembre, en concret el diumenge dia 5 de novembre, matí, tarda i nit, la seva famosa fira de bandolers, dedicada a Perot Rocaguinarda, que era originari del Lluçanès, i s’amagava als fabulosos boscos dels voltants d’Olost. Un any més, la Fira d’En Rocaguinarda us transportarà a l’Olost del S. XVI, amb bandolers, rapinyaires i personatges de tota mena. Us portarà als temps dels bandolers, en què en Perot Rocaguinarda i la seva colla de Nyerros feien de les seves per aquelles terres. Aquesta és una altra bona raó per pujar al Lluçanès, una terra verge, plena d’espais naturals magnífics amb boscos de roures i de pi roig, solcat de l’aigua de mil rieres frescals com ara la Gavarresa, la més gran d’aquesta terra. Un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar, i per dormir, us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’Hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia del monestir romànic de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen, novedòs i un pèl contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit. Hi ha moltes cases rurals a la zona:mireu-vos la web de turisme. També hi ha un parell de bons càmpings, un a Olost mateix, i l’altre al capdemunt de la riera de Merles, on nosaltres hi hem estat i hem dinat també. Olost, el Lluçanès i l’espai Perot Rocaguinarda son una bona destinació de cap de setmana!.Aquest cap de setmana podeu arribar-vos fins Olost de Lluçanès, al cor de Catalunya. Olost és una vila gran, sitauda a la comarca bellíssima del Lluçanès.  Allà hi fan sempre a primers de novembre una fira de bandolers, dedicada a Perot Rocaguinarda. El bandoler era originari del Lluçanès, i s’amagava als fabulosos boscos dels volatnts d’Olost, plens de roures i de pi roig, solcats de l’aigua de mil rieres frescals com la Gavarresa. En resum, un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Hi haurà moltíssims actes i activitats, principalment per a la nostra canalla: fira d’artesans i oficis antics, parades animació musical pels carrers del poble, ball de gegants, correfoc infantil, titelles, música… però sobretot, el diumenge, que és el dia fort, espectacles de carrer, amb teatralització de la vida i mort d’en Rocaguinarda, un teatre amb molta acció, que encatarà a tothom. Tot això el diumenge. El dissabte a la tarda, correfoc. Mireu-vos el programa a la web de l’ajuntament. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost, o per si està ple, podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia del monestir romànic de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen, novedòs i un pèl contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit. Hi ha bons càmpings a Olost i al capdemunt de la riera de Merles. Olost, una bona destinació aquest cap de setmana llarg de tardor. Boscos de tots colors!.

En Olost de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, tendrá lugar una feria de bandoleros, dedicada a Perot Rocaguinarda. Es uno de los primeros fines de semana de noviembre. Olost es la capital real de una comarca que existe, pero no está reconocida por la ley. Sin embargo, el Lluçanès es una comarca bellísima. Por eso os recomendamos que la visitéis, con ocasión de la feria en Olost. La feria contempla muchísimos actos y actividades para todas las edades, pero principalmente para nuestros niños. Títeres, música, espectáculos de calle, teatro, acción … También una feria artesanal. Todo esto el domingo. El sábado por la tarde, correfoc. Ved el programa en la web del ayuntamiento. Seguro os gustará. Si la feria se acaba pronto, o si quereis pasar un bonito fin de semana lejos de los nervios de la ciudad, podeis aprovechar para rondar por la comarca. Os recomendamos muy especialmente el monasterio románico de Santa Maria de Lluçà. Un desconocido cenobio de la Cataluña más escondida, con unas pinturas fabulosas. O el entorno de la riera de Merlés con sus espacios naturales. Llegareis hasta Olost de Lluçanès vía Vic, en poco más de una hora, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos la Fonda Sala. Uno de esos lugares que dan sentido a la palabra fonda. Buena cocina, familiar e innovadora, habitaciones limpias. Carta de temporada, excepcional, y menú cuidado. Fuera de Olost, o por si está lleno, se puede ir a Prats donde, en las afueras, tienen Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente, demasiada, pero tienen mucha habilidad en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Precio elevado y único. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va de Prats a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats también hay buenos alojamientos. Tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante y un hostal rural con encanto: el hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia del monasterio de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es alucinógeno y contracultural, pero os gustará seguro. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto vuestro alojamiento rural preferido. Hay buenos campings en Olost y en la riera de Merles.

Joans i Elois a Prats de Lluçanès

Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés, s’hi celebra els caps de setmana de finals de juny, la festa dels Joans i els Elois. Aquest esdeveniment te lloc al poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquesta fira és d’aquelles d’abans, amb tota mena d’actes i activitats per grans i petits. Us expliquem ara el tradicional programa de la festa. El dia de la revetlla al migdia, arriba la Flama del Canigó, al vespre, cercavila amb la Flama, lectura del Manifest i encesa de la foguera de Sant Joan. El dia de Sant Joan, 24 de juny, al matí té lloc el Cross de Sant Joan i al migdia una cercavila amb els gegants i la txaranga. A les 10 de la nit al balcó de l’Ajuntament Vell hi ha l’encesa del petardàs, que dóna el tret de sortida a la cercavila i la tradicional marxa de torxes; a la plaça Vella i a la plaça Nova, es balla el Contrapàs. La jornada finalitza amb el castell de focs i el ball de gala; a la mitja part del ball, té lloc l’elecció de la Pubilla i l’Hereu de la vila. L’endemà, el 25 de juny, se celebra el dia dels Elois. Amb la passada dels carreters, mules, cavalls, ases, carruatges i músics. A les places, ballada del Contrapàs. A la tarda concentració i benedicció dels animals que correran les curses i a les 6 de la tarda, al camí de l’ermita de Sant Sebastià, curses dels Elois. L’acte acaba amb el repartiment de premis i una audició de sardanes. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Juan y San Eloy el último fin de semana de finales de junio. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria es de animales, con carreras de burros y pasada por el pueblo, però también hay música, cena popular, concierto, juegos tradicionales, gigantes… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta de los Juanes y los Eloys. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.

Candelera a Perafita

Aquesta primera setmana de febrer continuen les passades de Sant Antoni, els tres tombs. Una nova cita familiar amb els carros, els cavalls, burros i els seus cavallers. Per més informació mireu-vos la web de la festa de tres tombs. El diumenge 5 de febrer us volem destacar però, la passada del poble de Perafita, que coincideix amb la festa petita del poble, i amb una fira. Una excusa perfecta per anar a passar un cap de setmana al Lluçanès. Serà els propers 2, 3, 4 i 5 de febrer  de 2017, just la Festa Major d’hivern de Perafita. Arriben juntes, el primer cap de setmana de febrer, les Festes i Fires de la Candelera i la Festa del Cavall del Lluçanès. El dijous ja hi ha actes, però nosaltres us referirem els del dissabte i diumenge. El dissabte, a 2/4 de 10 del matí, al Pavelló, concentració per iniciar una ruta amb cavalls, pels grans, i ponis pels infants. Super xulo!. A 2/4 d’11 del matí, al Niu, inauguració de l’exposició “Ermites del Lluçanès sota els estels”, de Xavier Serra i a 2/4 de 12 del migdia, al Pavelló, un espectacle infantil anomenat “Blau el planetari, els secrets del cel”. A la tarda, a les 6, al Pavelló, concert amb l’orquestra Liberty i sopar popular de la Candelera, seguit de ball, de nou amb l’orquestra Liberty, fins la matinada. El diumenge, 5 de febrer, de les 10 del matí a les 2 del migdia teniu la Fira de la Candelera, amb activitats infantils, cercavila i animació al carrer, malabars, foc i acrobàcies. A partir de les 11 del matí la benedicció a Sant Antoni, i seguidament Missa Solemne en honor al Sant. A 2/4 de 12 del migdia, pels carrers del poble, passada de carruatges i cercavila amb animació infantil. A la 1 del migdia, a la plaça de Sant Antoni, audició de la nova Banda de Música de l’Escola Heurom i sardanes amb la coble jove de Berga. A les  4 de la tarda, al camí de Can Carbó, gran cursa de cavalls i rucs. Perafita està al mig del Lluçanès, sobre Vic. Hi arribareu si agafeu la C-17 a Vic i la transversal, C-25, camí de Lleida i Manresa fins la sortida 170. Aneu en direcció Olost i Prats per C-62. Passat Prats agafeu la carretera BP-4653 cap a Perafita. Per dinar al poble teniu el Bar 9, al carrer de Dalt, 5. Tel: 93 853 01 56. Al carrer Major, 5 teniu Cal Pensiró, un altre restaurant, 93 853 01 34. Per dormir teniu els allotjaments rurals de Ca l’Estamenya, situats al mig del poble, guapos, guapos. La casa rural La Roca és una masia catalana antiga, amb mobiliari d’época, bellíssima.  Cal Terri, o Can Terricabres, està molt bé també. La Masia la Tria és una altra gran masia del segle XVII restaurada amb gust però molt dedicada a casaments. La masia de Cal Teulats, és una casa de camp envoltada de camps i boscos. Tel: 649 096 421. La Casa Pedra Salera ofereix 12 places a qui la vulgui llogar. Tel: 655 101 551. No deixeu de comprar algun bon producte de la comarca al Forn Franquesa, on no només venen bon pà, sinó les famoses coques de Perafita. No podeu tornar sense una!. Animeu-vos i pugeu a Perafita aquest cap de setmana, no per la passada, ni per la fira, ni pel poble, sinó pel Lluçanes, que és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. Si el poble està tot ple, fora de Perafita, i per dinar, us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

Por estas fechas de enero, pasadas la Navidad y los Reyes, nuevas fiestas tradicionales llaman a la puerta de las familias. Fiestas de invierno, para ir bien abrigados, pero fiestas del ciclo del año, que nuestros niños disfrutan. Y entre todas, cuál encontrarían más auténtica que los tres tombs?. Carros, caballos y caballeros comienzan a prepararse para el primer fin de semana laborable de enero. Hay muchas citas posibles con la fiesta de San Antonio. Muchos sitios de toda Cataluña donde los más pequeños y pequeñas podrán admirar el trabajo de mulas, caballos y burros tirando del carruajes adornados en honor del patrón de los animales. Elijan una convocatoria, por la proximidad, o por la fama, pero no dejen a su familia sin disfrutar de los tres tombs. Si podemos recomendarles alguna cita en concreto nos decantaríamos por la pasada de los burros en Perafita, un pueblo de la hermosa y desconocida comarca del Lluçanès. Allí hay feria del caballo y pasada, todo en uno.

La Fira Rocaguinarda a Olost

Olost de Lluçanès és una bonica vila situada al cor més desconegut de Catalunya, a la comarca bellíssima del Lluçanès.  Allà hi ha un centre d’interpretació del bandoler Perot Rocaguinarda, anomenat Espai Perot Rocaguinarda, que ofereix una visió de conjunt de la figura del bandoler del Lluçanès. Hi trobareu textos explicatius amb descripcions sobre el bandolerisme a Catalunya, mapes, dibuixos, fotografies i gravats sobre el tema, un parell de projeccions audiovisuals, dedicades Perot Rocaguinarda, i un munt d’objectes de l’època, com ara pedrenyals, monedes, punyals o espases. Tampoc no falta una sala on es guarden els gegants d’Olost, en Perot i la Mercè. L’equipament obre els dissabtes i diumenges de les 10 a les 14 hores, però us l’obriran també si sou un grup de, com a mínim 5 persones, i us faran una visita guiada per pocs calers. La tarifa és de 3 €, que seran dos si sou més de 15 persones en el grup, o un i mig pels infants de 5 a 12 anys. Per més informació contacteu amb Sascha Schüler, el gestor de l’Espai: (lespairocaguinarda@gmail.com, tel. 690.810.289). Doncs bé, tot això ho dèiem perquè a Olost hi fan aquest proper cap de setmana de primers de novembre, en concret el diumenge dia 6 de novembre, matí, tarda i nit, fan a Olost la seva famosa fira de bandolers, dedicada a Perot Rocaguinarda, que era originari del Lluçanès, i s’amagava als fabulosos boscos dels voltants d’Olost. Un any més, la Fira d’En Rocaguinarda us transportarà a l’Olost del S. XVI, amb bandolers, rapinyaires i personatges de tota mena. Us portarà als temps dels bandolers, en què en Perot Rocaguinarda i la seva colla de Nyerros feien de les seves per aquelles terres. Aquesta és una altra bona raó per pujar al Lluçanès, una terra verge, plena d’espais naturals magnífics amb boscos de roures i de pi roig, solcat de l’aigua de mil rieres frescals com ara la Gavarresa, la més gran d’aquesta terra. Un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar, i per dormir, us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’Hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia del monestir romànic de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen, novedòs i un pèl contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit. Hi ha moltes cases rurals a la zona:mireu-vos la web de turisme. També hi ha un parell de bons càmpings, un a Olost mateix, i l’altre al capdemunt de la riera de Merles, on nosaltres hi hem estat i hem dinat també. Olost, el Lluçanès i l’espai Perot Rocaguinarda son una bona destinació de cap de setmana!.Aquest cap de setmana podeu arribar-vos fins Olost de Lluçanès, al cor de Catalunya. Olost és una vila gran, sitauda a la comarca bellíssima del Lluçanès.  Allà hi fan sempre a primers de novembre una fira de bandolers, dedicada a Perot Rocaguinarda. El bandoler era originari del Lluçanès, i s’amagava als fabulosos boscos dels volatnts d’Olost, plens de roures i de pi roig, solcats de l’aigua de mil rieres frescals com la Gavarresa. En resum, un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Hi haurà moltíssims actes i activitats, principalment per a la nostra canalla: fira d’artesans i oficis antics, parades animació musical pels carrers del poble, ball de gegants, correfoc infantil, titelles, música… però sobretot, el diumenge, que és el dia fort, espectacles de carrer, amb teatralització de la vida i mort d’en Rocaguinarda, un teatre amb molta acció, que encatarà a tothom. Tot això el diumenge. El dissabte a la tarda, correfoc. Mireu-vos el programa a la web de l’ajuntament. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost, o per si està ple, podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia del monestir romànic de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen, novedòs i un pèl contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit. Hi ha bons càmpings a Olost i al capdemunt de la riera de Merles. Olost, una bona destinació aquest cap de setmana llarg de tardor. Boscos de tots colors!.

En Olost de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, tendrá lugar una feria de bandoleros, dedicada a Perot Rocaguinarda. Es uno de los primeros fines de semana de noviembre. Olost es la capital real de una comarca que existe, pero no está reconocida por la ley. Sin embargo, el Lluçanès es una comarca bellísima. Por eso os recomendamos que la visitéis, con ocasión de la feria en Olost. La feria contempla muchísimos actos y actividades para todas las edades, pero principalmente para nuestros niños. Títeres, música, espectáculos de calle, teatro, acción … También una feria artesanal. Todo esto el domingo. El sábado por la tarde, correfoc. Ved el programa en la web del ayuntamiento. Seguro os gustará. Si la feria se acaba pronto, o si quereis pasar un bonito fin de semana lejos de los nervios de la ciudad, podeis aprovechar para rondar por la comarca. Os recomendamos muy especialmente el monasterio románico de Santa Maria de Lluçà. Un desconocido cenobio de la Cataluña más escondida, con unas pinturas fabulosas. O el entorno de la riera de Merlés con sus espacios naturales. Llegareis hasta Olost de Lluçanès vía Vic, en poco más de una hora, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos la Fonda Sala. Uno de esos lugares que dan sentido a la palabra fonda. Buena cocina, familiar e innovadora, habitaciones limpias. Carta de temporada, excepcional, y menú cuidado. Fuera de Olost, o por si está lleno, se puede ir a Prats donde, en las afueras, tienen Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente, demasiada, pero tienen mucha habilidad en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Precio elevado y único. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va de Prats a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats también hay buenos alojamientos. Tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante y un hostal rural con encanto: el hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia del monasterio de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es alucinógeno y contracultural, pero os gustará seguro. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto vuestro alojamiento rural preferido. Hay buenos campings en Olost y en la riera de Merles.

Joans i Elois a Prats de Lluçanès

Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés, s’hi celebra els caps de setmana de finals de juny, la festa dels Joans i els Elois. Aquest esdeveniment te lloc al poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquesta fira és d’aquelles d’abans, amb tota mena d’actes i activitats per grans i petits. Comença tot aquest dissabte, 18 de juny, amb la Trobada de Gegants, que serà a les 5 de la tarda, davant del Cafè Orient a l’Avinguda de Pau Casals. Amb la participació de les colles geganteres: Gegants de Catalunya (Treball i Cultura), Aiguafreda, Alpens, Artés, Avinyó, Carrer de la Riera de Vic, Esbart de Badalona, Gironella, Lloret de Mar, Lluçà-Sana Eulàlia de Puig-Oriol, Manlleu, Montcada i Reixac, Navàs, Olost, Roda de Ter, Santa Maria d’Oló, Sant Bartomeu del Grau, Sant Feliu Sasserra, Sant Julià de Lòria, Santpedor, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicenç de Torelló, Torelló i Vilassar de Dalt. Després hi ha una cercavila pels carrers del poble i un sopar geganter. A la nit, concert, a les 10 de la nit. El diumenge, 19 de juny, trobada de puntaires, de les 10 del matí a dos quarts de 2 del migdia, al Passeig del Lluçanès. I d’11 del matí a les 2 del migdia, a la plaça Vella, diada castellera. A les 4 de la tarda, als Jardins de Cal Bach, berenar popular. A les 6 de la tarda, a l’avinguda de Rafael Casanova, campionat de bitlles catalanes. I la setmana següent, la del pont de Sant Joan, teniu, el dijous, 23 de juny, el dia de la revetlla, a dos quarts de 8 del vespre, al balcó de l’Ajuntament Vell, l’encesa del petardàs infantil. Tot seguit, al mateix lloc, cercavila infantil amenitzada per la Txaranga Tximiletak. A dos quarts de 9 del vespre, a la plaça Nova, rebuda de la Flama del Canigó, lectura del Manifest de la Diada Nacional dels Països Catalans i encesa del peveter. A dos quarts de 10 de la nit, a la plaça Vella, encendran la foguera de Sant Joan amb audició de sardanes, repartiment de coca amb xocolata i moscatell. A dos quarts de 12 de la nit, a la plaça Vella, ball de revetlla amb l’Orquestra Girasol. En cas de pluja se celebrarà al Pavelló Municipal. Seguidament, a la Sala Polivalent Municipal, espai jove amb Dj Cruz. El divendres, 24 de juny, a la tarda, al Pavelló Municipal d’Esports, concert de tarda a càrrec de l’orquestra Rosaleda.  A les 10 de la nit, al balcó de l’Ajuntament Vell, encesa del petardàs, i a dos quarts d’11 de la nit, davant de Cal Tià, concentració de carreters, cavalls, mules, ases, carruatges i músics i cercavila i tradicional Marxa de torxes. Acompanyats pel Grup Orquestral de Prats de Lluçanès i la Txaranga Tximiletak, i tot seguit, a la plaça Vella i a la plaça Nova, badallada del Contrapàs. I seguidament, traca final i continuació de la cercavila amb la Txaranga Tximiletak fins a la plaça de la Roca Xica. Tanca un castell de focs a càrrec de la Pirotècnia Igual, i ball a la nit, al Pavelló Municipal d’Esports, de gala amb l’Orquestra Rosaleda. Entrada gratuïta. En acabar el ball, ja de matinada, al mateix lloc, espai jove amb Dj Grande i Dj Chacón. Entrada gratuïta. Dissabte 25 de juny, a les 9 del matí, al Polígon Industrial de Les Saleres, hi ha una trobada de carros, i esmorzar de carreters, missa, tast de coca beneïda i barreja. A dos quarts d’1 del migdia, davant de Cal Tià, una altra concentració de carreters, mules, cavalls, ases, carruatges i músics, amb passada acompanyada pel Grup Orquestral de Prats de Lluçanès i lal Txaranga Tximiletak. Es balla de nou a la plaça Vella i a la plaça Nova, naturalment el Contrapàs. A la tarda, a les 6, al camí de l’ermita de Sant Sebastià, la gran cursa dels Elois: Ases, mules i cavalls. A dos quarts de 8 del vespre, al Passeig del Lluçanès, una audició de sardanes amb la Cobla Ressò. A dos quarts d’1 de la nit, al Pavelló Municipal d’Esports, ball amb el grup de versions La Banda del Coche Rojo. Entrada gratuïta. I tot seguit, al mateix lloc, una discomòbil amb Dj Xandri. Entrada gratuïta. Diumenge, 26 de juny, tot el matí, al centre del poble, mercat i festa Tot Terreny. Prova cronometrada, acceleració d’asfalt amb històrics amb motos clàssiques, pilots habituals dels anys 70 i 80, convidats i campions. De les 10 del matí a les 2 del migdia, al Passeig del Lluçanès, trobareu inflables per a la canalla, i a les 5 de la tarda, una festa Cacaolat amb berenar per a tothom i espectacle infantil amb Els Xescos de la Companyia Lluçanenca. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Juan y San Eloy el último fin de semana de finales de junio. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria es de animales, con carreras de burros y pasada por el pueblo, però también hay música, cena popular, concierto, juegos tradicionales, gigantes… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta de los Juanes y los Eloys. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.

Els tres tombs de Perafita

Aquesta primera setmana de febrer continuen les passades de Sant Antoni, els tres tombs. Una nova cita familiar amb els carros, els cavalls, burros i els seus cavallers. Per més informació mireu-vos la web de la festa de tres tombs. El diumenge 7 de febrer us volem destacar però, la passada del poble de Perafita, que coincideix amb la festa petita del poble, i amb una fira. Una excusa perfecta per anar a passar un cap de setmana al Lluçanès. El dissabte 6 de febrer, a 2/4 de 10 del matí al Pavelló, hi ha una concentració i una ruta amb cavalls pel Lluçanès, amb servei de lloguer de ponis. A 2/4 de 12 del matí, també al Pavelló, espectacle infantil de màgia. A la tarda concert amb Ray-Band i al vespre sopar popular de Candelera, amb ball a la nit. El diumenge 7 de febrer, de les 10 del matí i fins a les 14 hores al Casc Antic de la vila hi ha instal·lada la fira de la  Candelera i continuen els ponis a la plaça de l’església. A 1/4 d’11 del matí, hi ha la benedicció de Sant Antoni, amb missa. A 2/4 d’11 del matí al Parc de Can Riera teniu espectacle de malabars, foc i acrobàcies. A 2/4 de 12 del matí, els cavalls i carruatges fan una cercavila, i després, a la Plaça de Sant Antoni, hi ha aardanes. A la tarda al Camí de Can Carbó, teniu curses de cavalls i de rucs. Perafita està al mig del Lluçanès, sobre Vic. Hi arribareu si agafeu la C-17 a Vic i la transversal, C-25, camí de Lleida i Manresa fins la sortida 170. Aneu en direcció Olost i Prats per C-62. Passat Prats agafeu la carretera BP-4653 cap a Perafita. Per dinar al poble teniu el Bar 9, al carrer de Dalt, 5. Tel: 93 853 01 56. Al carrer Major, 5 teniu Cal Pensiró, un altre restaurant, 93 853 01 34. Per dormir teniu els allotjaments rurals de Ca l’Estamenya, situats al mig del poble, guapos, guapos. La casa rural La Roca és una masia catalana antiga, amb mobiliari d’época, bellíssima.  Cal Terri, o Can Terricabres, està molt bé també. La Masia la Tria és una altra gran masia del segle XVII restaurada amb gust però molt dedicada a casaments. La masia de Cal Teulats, és una casa de camp envoltada de camps i boscos. Tel: 649 096 421. La Casa Pedra Salera ofereix 12 places a qui la vulgui llogar. Tel: 655 101 551. No deixeu de comprar algun bon producte de la comarca al Forn Franquesa, on no només venen bon pà, sinó les famoses coques de Perafita. No podeu tornar sense una!. Animeu-vos i pugeu a Perafita aquest cap de setmana, no per la passada, ni per la fira, ni pel poble, sinó pel Lluçanes, que és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. Si el poble està tot ple, fora de Perafita, i per dinar, us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

Por estas fechas de enero, pasadas la Navidad y los Reyes, nuevas fiestas tradicionales llaman a la puerta de las familias. Fiestas de invierno, para ir bien abrigados, pero fiestas del ciclo del año, que nuestros niños disfrutan. Y entre todas, cuál encontrarían más auténtica que los tres tombs?. Carros, caballos y caballeros comienzan a prepararse para el primer fin de semana laborable de enero. Hay muchas citas posibles con la fiesta de San Antonio. Muchos sitios de toda Cataluña donde los más pequeños y pequeñas podrán admirar el trabajo de mulas, caballos y burros tirando del carruajes adornados en honor del patrón de los animales. Elijan una convocatoria, por la proximidad, o por la fama, pero no dejen a su familia sin disfrutar de los tres tombs. Si podemos recomendarles alguna cita en concreto nos decantaríamos por la pasada de los burros en Perafita, un pueblo de la hermosa y desconocida comarca del Lluçanès. Allí hay feria del caballo y pasada, todo en uno.

Cavall Fort a Prats de Lluçanès

Al mig de la comarca natural del Lluçanés, al poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic, s’hi celebra aquest proper diumenge 22 de novembre, la Festa dels Lectors del Cavall Fort. Es faran més de 40 activitats aptes per a tots els públics i que es concentraran al Passeig del Lluçanès. Així, des de les 11 del matí fins a les 17 hores de la tarda, tothom qui ho vulgui podrà gaudir de tallers, jocs, actuacions, concursos, trobades amb els autors del Cavall Fort, gimcanes i d’altres activitats. A banda hi trobareu altres activitats d’entitats pradenques com ara l’Escola Lluçanès, l’Escola Municipal de Música, la Colla Gegantera de Prats, Grup Dansa i Tradició de Prats de Lluçanès, entre d’altres. I es podrà gaudir d’actuacions com les del grup Blú, Perot Contacontes, Imma Zapata, Marc Oriol, Toni Massagué o Lali Barenys. També tindrà lloc el 3r concurs de galetes del que pots llegir-ne les bases aquí i el Gran Prix de patinets, carretons i ginys rodats casolans amb les normes consultables en aquest enllaç. Per a les tres persones guanyadors d’ambdós concursos hi haurà un lot de productes de Cavall Fort. No us perdeu aquesta magnífica festa per la canalla en un entorn natural fabulós. Si us fa falta podeu consultar tota la programació de la festa clicant damunt d’aquest enllaç. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de la revista infantil Cavall Fort, este domingo 22 de noviembre en Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria es ideal para niños y niñas. Podeis consultar toda la programación clicando el enlace. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.