Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Fortanete

Fortanete és un dels petits poblets del Maestrat de Terol, que podeu trobar anant cap a Terol, o tornant cap a Morella. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes. És tan poca cosa que no passaria res si no hi paressiu. Ningú no se’n adonaria. Però si voleu degustar el silenci, el gust de l’autèntic, la realitat d’un poble petit en un territori dur, aparqueu davant l’església i baixeu del cotxe. El castell, enrunat domini un tossal. No en queda res. Caminant pels carrers de la vila veureu alguns edificis notables, com ara el palau de Villasegura, el de Medinaceli, al carrer Benón, o el palau Llorca. També és xulo l’ajuntament, i l’església parroquial, barroca del XVII.

Aquestes cases de pedra que hem mencionat, els carrers medievals, son tot el que Fortanete us pot oferir. Però de veritat que, més enllà d’un poble sol, la zona mereix una visita. Pot ser en un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta, el Maestrat. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per capital. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope…

Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, medievales, únicas, magníficas, son de Fortanete. Este pueblo diminuto pertenece al Maestrazgo, una comarca llena de pueblos pequeños y lindos como este, con palacios, castillos y iglesias. Fortanete en si no merece que salgais de casa. Aislado no vale mucho la pena, a pesar de su ayuntamiento, su plaza o su iglesia, a pesar de sus palacios de piedra. Salid e id a Fortanete porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

Fira de la Joguina a Castellcir

La Fira de la joguina de Castellcir tindrà lloc en aquest petit poble del moianès, des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre del diumenge 9 d’agost de 2015. La Fira de la Joguina, d’Artesania i del Joc tradicional és una diada lúdica adreçada a grans i petits en la qual es pretén apropar la joguina tradicional i artesanal al públic i en la que es recuperen els jocs de carrer. Com en les fires anteriors, hi haurà parada de venda de joguines d’artesania, exposició de joguines, tallers de construcció de joguines, jocs d’arreu del món, jocs de carrer tradicionals, jocs esportius, jocs d’enginy i espais de joc infantil.  Castellcir està situat en una de les comarques més boniques de Catalunya: el Moianès. No és un destí turístic conegut, però és preciós. Cal ensenyar als foranis la riquessa insospitada d’aquesta terra, sovint poc coneguda. A més, el maravellós poble de Castellcir, situat a tocar de Castellterçol, a mig camí entre Caldes de Montbui i Moià us encantarà. Us agradarà veure Castellcir i els seus voltants, tot i que, atenció… perquè si sortiu de Castellterçol per la única carretera que porta a Castellcir poble pot passar que no el trobeu. Perquè l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els paisatges. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny, però és una bona caminada, teniu el castell de Popa, una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa Coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen ara, a la tardor, amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Ja ho sabeu. Aquest cap de setmana pugeu a Castellcir. Nosaltres hi hem anat moltes vegades i ens agrada molt, tot i la senzillesa del què hi podeu trobar. Per arribar-hi cal anar fins Mollet del Vallés, i d’allà cap a Caldes de Montbui per la C-59. Continueu per la mateixa carretera en direcció a Moià passant per Sant Feliu de Codines i fent cap a Castellterçol. Just al centre de Castellterçol, en el semàfor, cal girar a la dreta cap a Castellcir, ben senyalitzat. Per més informació consulteu la pàgina web del Consorci del Moianès. Si ens feu cas i decidiu rondar per allà dalt no deixeu de visitar http://www.moia.cat, la capital de la comarca, amb la fantàstica casa museu de Rafael de Casanova, tota una lliçó d’història. No menys interessants son les Coves del Toll, camí de Collsuspina i Vic, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Tampoc no us perdeu el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, però atenció als horaris, una mica estranys. O el poble de Granera, amb el seu castell. Bé, ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana. Si us decidiu, podeu dormir i menjar en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes” molt coquetona, al mig de la natura. Per dinar també podeu anar, a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Al propi Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows. Fora de la zona de Castellcir podeu probar els hotels i restaurants de Moià mateix. Hem menjat de fàbula al restaurant Padrisa, i també molt recomanable El Colom, a tocar. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping, en plena natura. Bona fira de la joguina a Castellcir!.. 

La Feria Moianès és una exposición sobre turismo y el ocio en una de las comarcas más bonitas de Cataluña. Tiene carácter anual e itinerante por los 10 municipios del Moianès. Quiere difundir y promover el Moianès como un destino turístico, y enseñar a los foráneos la riqueza insospechada de esta tierra bendita por Dios. Habrá, pues, puestos de todo tipo de servicios turísticos del Moianès, así como de entidades, de empresas, servicios y profesionales turísticos. Podréis encontrar alojamientos, casas de colonias, restaurantes, actividades de ocio, museos, deportes … Pero también productores de alimentos ecológicos, artesanos y gastronómicas. La feria tiene lugar el segundo fin de semana de octubre y, como ya hemos dicho, va rodando por los diversos pueblos de esta comarca no legal. Este año 2013 le toca el turno al pueblo de Castellcir, lo que la hace doblemente atractiva. Porque además de la feria, y de todas las actividades y actos que la rodean: música, talleres, malabares, gigantes, conciertos, visitas, juegos, actuaciones teatrales, pasacalles, degustaciones de buen comer … Además de todo esto, en Castellcir hay lugares en plena naturaleza, fantásticos. Aprovechad para dar una vuelta por el Moianès más desconocido y magnífico: Castillo de la Popa, Sauva Negra, Monasterio de l’Estany, Terrassola, Moià, Castellterçol, las Coves del Toll, Collsuspina, Granera … Justifica con creces un fin de semana. Se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Castellterçol. De allí a Castellcir hay una carretera local. ¡Buena feria en Castellcir!.

Sierra de Cazorla

La Sierra de Cazorla és un espai únic, irrepetible, diferent, inclassificable. Està situat a la part alta d’Andalusia, a la província de Jaén, no lluny de les bellíssimes ciutats d’Úbeda i Baeza, que son un bon lloc on fer-hi estada. Ideal per unes vacances de Setmana Santa, quan no fa massa fred ni massa calor, i les processons ronden els pobles i viles propers. O bé a l’hivern, quan pot estar ben nevada, o a l’estiu si us atreviu amb la calor potent del sur d’Espanya, aquí matisada per l’alçada, més de 2000 metres. Des de Barcelona podeu anar-hi via València i Albacete, per agafar la carretera N-322, a vegades autovia A-32, passant per Alcaraz fins Villanueva del Arzobispo. Aquí deixeu la N-322 i us endinseu, seguint el riu Guadalquivir jovencell, cap a l’embassament del Tranco, ja en ple parc natural. Seguiu la carretera A-319, estreta i amb moltes corbes,cap a Coto-Rios y Arroyo Frio. Cada vegada més alts, cada vegada amb més vegetació, cada vegada paisatge més de muntanya. Arribareu a una desviació, en un indret molt ombrívol, on a la dreta aniríeu cap a Cazorla i la Iruela passant el puerto de las Palomas, i a la esquerra senyala el naixement del Guadalquivir i el parador nacional de Cazorla. Us recomanem que agafeu a l’esquerra i escolliu algun indret per anar. Per exemple el naixement del riu, sí, bona pista asfaltada, estreta i en pujada. O el parador idem. Però nosaltres preferim dos indrets més senzills i molt bonics. L’àrea de pícnic i lleure de Linarejos, i la zona de Vadillo Castril, on el riu Guadalquivir, acabat de nèixer, ha excavat una senyora gorja, i on rep el riu Linarejos caient en una esplèndida cascada. El camí des de Vadillo Castril a la cascada, per la gorja, no us el podeu perdre. Son 800 metres per un camí de cabres, però ben condicionat, amb els voltors i les àligues voltant, i un paisatge brutal. Hi ha un centre d’interpretació i una mica d’aparcament a la carretera, a Vadillo Castril mateix, que no és un poble, sinó un lloc a peu de carretera, amb un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, on us oferiran beguda o menjar casolà, interessant. Torneu a la carretera principal, remunteu el coll de las palomas, amb vistes fabuloses a tota la serra, parada obligada, i baixeu cap a La Iruela, poblet de muntanya amb carrers estrets i un castell escenogràfic. Cazorla, en canvi, és molt gran. Un gran poble blanc, massa gran pel nostre gust. La carretera segueix baixant fins la planura ondulada, plena de turons, curulla d’oliveres. La sortida més natural serà cap a Torreperogil, i Úbeda. Per dinar per aquests contorns us recomanem, a més del chiringuito de Vadillo Castril, uns restaurants a Cazorla: Don Chema i Casa Alfonso. A Úbeda teniu també molts bons llocs, com ara Al-Andalus, un bon restaurant, o bé el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, bons llocs de tapes i racions, que també ofereixen servei de restaurant més acurat. Per dormir recomanem l’Hotel Zenith El Postigo, al centre d’Úbeda, modern, amb piscina a l’aire lliure i prou decent. Habitacions familiars. Fabulós el Nueve Leyendas. Maco també l’Afan de Rivera. No deixeu de visitar la Serra de Cazorla si podeu anar per allà un pont llarg o unes vacances!.

La Sierra de Cazorla es un espacio único, irrepetible, diferente, inclasificable. Está situado en la parte alta de Andalucía, en la provincia de Jaén, no lejos de las bellísimas ciudades de Úbeda y Baeza, que son un buen lugar donde hacer estancia. Ideal para unas vacaciones de Semana Santa, cuando no hace demasiado frío ni demasiado calor, y las procesiones rondan los pueblos y villas cercanas. O bien en invierno, cuando puede estar bien nevada, o en verano si os atrevéis con el calor potente del sur de España, aquí matizado por la altura, más de 2000 metros. Desde Barcelona pueden ir vía Valencia y Albacete, y coger la carretera N-322, a veces autovía A-32, pasando por Alcaraz hasta Villanueva del Arzobispo. Aquí dejen la N-322 y se adentran, siguiendo el río Guadalquivir jovencito, hacia el embalse del Tranco, ya en pleno parque natural. Sigan la carretera A-319, estrecha y con muchas curvas, hacia Coto-Rios y Arroyo Frío. Cada vez más altos, cada vez con más vegetación, cada vez paisaje más de montaña. Llegarán a una desviación, en un lugar muy sombrío, donde a la derecha iríais hacia Cazorla y La Iruela pasando el puerto de las Palomas, y a la izquierda os señalan el nacimiento del Guadalquivir y el parador nacional de Cazorla. Les recomendamos que tomen a la izquierda y elijan algún lugar para ir. Por ejemplo el nacimiento del río, sí, por buena pista asfaltada, estrecha y en subida. O el parador idem de ídem. Pero nosotros preferimos dos lugares más sencillos y muy bonitos. El área de picnic y ocio de Linarejos, y la zona de Vadillo Castril, donde el río Guadalquivir, recién nacido, ha excavado una señora garganta, y donde recibe el río Linarejos cayendo en una espléndida cascada. El camino desde Vadillo Castril a la cascada, por la garganta, no se lo pueden perder. Son 800 metros por un camino de cabras, pero bien acondicionado, con los buitres y las águilas alrededor, y un paisaje brutal. Hay un centro de interpretación y un poco de aparcamiento en la carretera, en Vadillo Castril mismo, que no es un pueblo, sino un lugar a pie de carretera, con un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, donde les ofrecerán bebida o comida casera, interesante. Vuelvan a la carretera principal, remontando el puerto de las palomas, con vistas fabulosas a toda la sierra, parada obligada, y bajen hacia La Iruela, pueblecito de montaña con calles estrechas y un castillo escenográfico. Cazorla, en cambio, es muy grande. Un gran pueblo blanco, demasiado grande para nuestro gusto. La carretera sigue bajando hasta la llanura ondulada, llena de colinas, rebosante de olivos. La salida más natural será hacia Torreperogil y Úbeda. Para comer por estos contornos se recomienda, además del chiringuito de Vadillo Castril, unos restaurantes en Cazorla: Don Chema y Casa Alfonso. En Úbeda tienen también muchos buenos lugares, como Al Andalus, un buen restaurante, o bien el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, buenos sitios de tapas y raciones, que también ofrecen servicio de restaurante más cuidado. Para dormir recomendamos el Hotel Zenit El Postigo, en el centro de Úbeda, moderno, con piscina al aire libre y bastante decente. Habitaciones familiares. Fabuloso el Nueve Leyendas. Bonito también el Afan de Rivera. ¡No deje de visitar la Sierra de Cazorla si usted puede ir por allí un puente largo o unas vacaciones !.

La Pineda i el Salt del Bisbe

Si us arribeu fins la bellíssima vila pirinenca de La Pobla de Lillet, i agafeu la carretera BV-402, camí de Gombrén i Campdevanol, en poc més de un parell de kms. trobareu una pista asfaltada a mà dreta que porta a Sant Jaume de Frontanya, un altre poble de Catalunya que no pot faltar en el vostre llibre de visites. La desviació està perfectament senyalitzada, i en el rètol ja hi apareix l’àrea de lleure “La Pineda”, que s’anuncia a un km. d’allà. Preneu la carretera i, un cop passat el gual pel damunt de la Riera d’Arija, que sempre porta aigua, però no sempre omple el gual, heu d’estar atents, a mà esquerra, a un camí pedregós, però practicable, que baixa al riu. Allà trobareu La Pineda. És una zona de pícnic, vora el riu, agradable, però amb aspecte d’un gran descampat, un bosc esclarissat, això sí, amb molta gespa i moltíssim espai per còrrer i voltar. Ah!. I si fan bons bolets quan n’és la temporada. Tot i això que diem, l’indret és bonic i agradable, i ningú no us dirà res. És totalment lliure. Hi ha bon aparcament pels cotxes, unes quantes taules de fusta escampades pel bosc, i unes barbacoes de pedra, una mica atrotinades, com també ho està la font, també de pedra. Així mateix hi ha una zona de lavabos, però sense que ningú se’n cuidi de res, que solen estar molt bruts. El riu Arija és un riuet divertit, ideal pels infants, amb un llit ple de pedres, matolls i basses, que farà les delicies de la vostra canalla. Si us ha agradat aquest lloc, encara us agradarà més fer una petita excursió fins el Salt del Bisbe, un racó maravellós, que està a uns 3 kms. de l’Àrea de Lleure de La Pineda. Per anar-hi cal continuar la pista asfaltada que porta cap a Sant Jaume de Frontanya, per on hem arribat a l’àrea, i en uns kms. trobarem una fletxa blava pintada a l’asfalt, que ens senyala cap a la dreta, i allà mateix, un marge on hi caben uns quants cotxes. Hi ha un caminet que fa baixada, que en uns 10 minuts us portarà al Salt, o la balma, o la Font del Bisbe. L’aigua del Torrent de Solls, afluent del riu Arija de l’àrea de picnic, cau des d’uns dueu metres d’alçada, a un gorg encisador. L’indret és màgic. Molt bonic. Ets pots donar una dutxa, o banyar-vos amb les criatures, rodejats de natura. Us proposem doncs una sortida familiar a la Vall de l’Alt Llobregat, que recorre aquest riu, tot just nascut. No podeu deixar de veure La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. Arribareu a La Pobla de Lillet pujant cap el túnel del Cadí fins Guardiola de Berguedà, ja passat Manresa i Berga, camí de França. Gireu en direcció a Castellar d’en Hug i La Pobla, ben indicat. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Per tornar de l’àrea us recomanem continuar la pista fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, també podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Volem fer una referència més a Sant Jaume de Frontanyà, el bonic poblet enlairat al mig de dues valls esplèndides del Pirineu on porta la pista que heu seguit per arribar a La Pineda, i al Salt del Bisbe. Doncs bé, us recomanem vivament la visita a aquest conjunt de cases de pedra dominat per la imponent silueta d’un dels temples més bonics del romànic català. Amb les seves tres naus nues, aquesta joia de pedra us captivarà. A més, podeu fer diverses rutes de natura al voltant del poble. S’hi arriba també des de Berga, per Vilada i Borredà, seguint una carretera asfaltada fins el poble. Juntament amb la possibilitat d’entrar-hi, o de sortir-ne, pel darrera, per la pista que ens porta fins La Pobla de Lillet, veureu que hi ha la possibilitat de fer una fantàstica ruta circular. Per dinar, a Sant Jaume, quedeu-vos a l’hostal que hi ha al poble, ho fan molt bé. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Lillet!.

Lleguense hasta la bellísima villa pirenaica de La Pobla de Lillet, y tomen allí la carretera BV-402, camino de Gombrén y Campdevanol, en poco más de un par de kms. encontrarán una pista asfaltada a mano derecha que les lleva a Frontanya, otro pueblo de Cataluña que no puede faltar en su libro de visitas. La desviación está perfectamente señalizada, y en el rótulo ya aparece el t´tulo “área de recreo El Pinar”, que se anuncia a un km. de allí. Tomen la carretera y, una vez pasado el vado por encima de la Riera de Arija, que siempre lleva agua, pero no siempre llena el vado, deberan estar atentos, a mano izquierda, a un camino pedregoso, pero practicable, que baja al río. Allí encontrarán La Pineda. Es una zona de picnic, cerca del río, agradable, pero con aspecto de un gran descampado, un bosque ralo, eso sí, con mucho césped y muchísimo espacio para correr.Allí si hacen buenas setas cuando es la temporada. El lugar es bonito y agradable, y nadie les dirá nada. Es totalmente libre. Hay buen aparcamiento para los coches, varias mesas de madera esparcidas por el bosque, y unas barbacoas de piedra, un poco destartaladas, como también lo está la fuente, también de piedra. Asimismo hay una zona de aseos, pero sin que nadie se cuide de nada, que suelen estar muy sucios. El río Arija es un riachuelo divertido, ideal para los niños, con una cama lleno de piedras, matorrales y balsas, que hará las delicias de su niños. Si os ha gustado este lugar, aun puede que les guste más hacer una pequeña excursión hasta el Salto del Obispo, un rincón maravilloso, que está a unos 3 kms. del Área de Ocio de La Pineda. Para ir hay que seguir la pista asfaltada que lleva hacia Sant Jaume de Frontanyà, por donde hemos llegado al área, y en unos kms. encontraremos una flecha azul pintada en el asfalto, que nos señala hacia la derecha, y allí mismo, un margen donde caben varios coches. Hay un camino que hace bajada, que en unos 10 minutos les llevará al Salto, o la cueva, o la Fuente del Obispo. El agua del torrente de Solls, afluente del río Arija del área de picnic, cae desde unos metros de altura, en una poza encantadora. El lugar es mágico. Muy bonito. Os proponemos también una salida familiar en el Valle del Alto Llobregat, que recorre este río, apenas nacido. No pueden dejar de ver La Pobla de Lillet, un bonito pueblo de aires medievales, con un casco antiguo notable, y un puente encantador. Con muchas ermitas e iglesias románicas por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques, que puede jugar a encontrar: Rotgers, Rus … y hasta un monasterio: Santa Maria de Lillet. Llegará a La Pobla de Lillet subiendo hacia el túnel del Cadí hasta Guardiola de Berguedà, ya pasado Manresa y Berga, camino de Francia. Giren en dirección a Castellar d’en Hug, bien indicado. También en esta zona hay una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. Pueden subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Si desean tocar mucha nieve salgan en dirección Castellar de en Hugo, otro pueblo bien pintoresco. Antes, parad a las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar. Pueden acabar llegando al Plan de la Anyella, en La Molina. Nieve asegurada en invierno, en otoño los bosques son de colores. También deben saber que, bajando hacia Guardiola de Berguedà encontrarán la mina de petróleo de Riutort. La zona es motivo para pasar un buen fin de semana, corto o largo, un puente o incluso unas vacaciones. Para comer, fuera de la zona de picnic, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situada en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de Lillet. Para volver del área les recomendamos seguir la pista hasta Sant Jaume de Frontanyà, un pueblo encantador con una verdadera catedral románica. Allí pueden comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel: 938.23.90.02. Para dormir, en la zona, también pueden ir a Guardiola de Berguedà donde hay un hermoso hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Cercano está El Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tiene el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca, otro lugar con mucha nieve, y vistas espectaculares. En Borredà, un poco más abajo de Sant Jaume de Frontanyà, encontrarán algunas casas rurales bonitas, como el Querol Vell. Queremos hacer una referencia más en Sant Jaume de Frontanyà, el bonito pueblo despegado en medio de dos valles espléndidas del Pirineo donde lleva la pista que ha seguido para llegar a La Pineda, y el Salto del Obispo. Pues bien, se recomienda vivamente la visita a este conjunto de casas de piedra dominado por la imponente silueta de uno de los templos más bellos del románico catalán. Con sus tres naves desnudas, esta joya de piedra os cautivará. Además, puede realizar varias rutas de naturaleza alrededor del pueblo. Se llega también desde Berga, por Vilada y Borredà, siguiendo una carretera asfaltada hasta el pueblo. Junto con la posibilidad de entrar, o de salir de ella, por detrás, por la pista que nos lleva hasta La Pobla de Lillet, verán que existe la posibilidad de hacer una fantástica ruta circular. Para comer, en Santiago, quedaos en el hostal que hay en el pueblo, lo hacen muy bien. Buen Pirineo, buen picnic, buena barbacoa y paisaje de ensueño en Lillet.

Fira de Divendres Sant

Al bellíssim poble de Santa Maria de Besora hi fan el Divendres Sant una fira molt lluida. Aquesta vila està situada al pre-pirineu més bonic de Catalunya, a la vall del Bisaura, no lluny de l’encantador poblet de Vidrà, al redós de l’alta serra de Bellmunt, en un indret fantàstic, verge i maravellós. Tota la contrada és un seguit de muntanyes pregones, catifes de gespa verda i riuets que salten. Mireu-vos la pàgina de turisme de la Vall del Ges i del Bisaura i entendreu de què us estem parlant. És una contrada molt rural, coberta de boscos, on la ramaderia és el mitjà de subsistència. Tot molt idíl·lic. Entre aquestes muntanyes i aquests boscos, als peus del castell feudal dels Besora, en un escenari increible, el divendres sant es munten un seguit de paradetes de productes d’alimentació artesans, d’artesania, d’oficis antics i de muntanya i, segons l’any moltes activitats més, entre les que mai no falten els jocs pels infants. Ideal per passar un dia en família, en un racó fabulós de la nostra terra, que potser no coneixeu. Aquest mercat medieval de Santa Maria de Besora es celebra en uns prats a tocar del nucli urbà. Arribareu a Besora en una hora llarga. Està a uns 100 km de Barcelona, anant fins Granollers i, d’allà, per la C-17 en direcció Vic i Ripoll. Cal deixar aquesta autovia a la sortida anomenada de Sant  Quirze de Besora, no hi ha pèrdua. La carretera local s’enfila uns 7 kms fins el poble, i continua fins Vidrà, si voleu. El Castell de Besora s’aixeca, poderós i altaner, damunt el seu esperó de roca, a 1.092 m d´altitud, protegint els vilatans. Allà també trobareu la primitiva parròquia de Santa Maria. A més de la fira, del poble, i de l’encantadora vila de Vidrà, us podem proposar un seguit de raons i d’indrets que justifiquen un cap de setmana per aquelles contrades. Des de Besora, caminant podeu anar amb la família a veure les anomenades Baumes dels Ferrers, o la Serra dels Bufadors de Beví, o l’espectacular salt del Mir. Pugeu dalt del serrat on hi ha les ruïnes del castell i l’església romànica de Santa Maria. La vista sobre el Pirineu és impagable, i el sender per arribar-hi des de Santa Maria de Besora és de gran bellesa. Una hora a peu, una mica més amb canalla. Aneu a la bauma dels Ferrers, on vivia la gent a l’edat mitjana. Mitja hora caminant des de la casa dita també dels ferrers, on podeu arribar-hi en cotxe. Arribar als bufadors, a peu, amb canalla és massa complicat i fins perillós, però el lloc és estrany i bonic. En canvi, el Salt del Mir és força espectacular, sobretot si cau prou aigua. Té 35 metres d’alçada. La riera que forma és molt bonica. Per anar-hi cal agafar la carretera de Vidrà i, al cap de 1,6 km trobarem el trencall, a mà dreta, que porta a les cases de camp anomenades dels Pous, el Nogué, el Graell, el Molinot i el Mir. Seguirem la pista, en prou bon estat, fins el Mir, on hi ha un restaurant de pagés, obert els caps de setmana. Bona carn a la brasa. Allà podem deixar el cotxe. Del Mir un camí baixa al riu, on hi ha el salt. Mitja hora a peu. Per dinar a Santa Maria recomanem el Rebost de Besora, al Passeig del Pla de Teia, 46. Tel: 93.855.05.41. Fora de Santa Maria podeu anar a Montesquiu, on hi ha un parc natural fantàstic, amb un castell que es visita. En el mateix parc del castell de Montesquiu hi ha un bon restaurant. Tel: 93 852 90 22.  A Sant Quirze de Besora teniu la Conca del Ter, restaurant situat en un hotel de la cadena MG, on també podreu dormir. També hi ha Ca la Càndida, a la carretera de Berga, 6, tel. 93 852 90 83. A Vidrà, insistim en què veieu aquest encantador poblet, hi ha l’Hostal Serrasolsas, una fonda de les de tota la vida, amb habitacions. Per dormir, al poble, teniu cases rurals xules, com ara Can Cisquet, o bé  El Mas del Pla de Besora. A Vidrà hi ha un càmping molt ben condicionat. No deixeu de passar algun cap de setmana per aquestes terres tan maravelloses de la vall del Bisaura!.

En Santa Maria de Besora hacen el Viernes Santo una bonita feria medieval, de artesania y ecológica, en un entorno privilegiado en pleno Valle del Ges i del Bisaura, naturaleza virgen, paisajes increibles. Hay allí unos prados bajo el castillo y la iglesia, donde se desarrollaran un montón de actividades, entre las que no van a faltar juegos infantiles. Ideal para pasar un dia ren familia.

Fira Moianès a Castellcir

La Fira Moianès és una fira petita, naif, senzilla, casolana. Si no fos que el paisatge és molt bonic, no valdría la pena arribar-s’hi. Però aquesta exposició sobre turisme i el lleure ens agrada perquè te lloc i està dedicada, precisament, a una de les comarques més boniques de Catalunya, És una fira de caràcter anual, i itinerant pels 10 municipis del Moianès. Té per objectiu difondre i promoure el Moianès com un destí turístic, i ensenyar als foranis la riquessa insospitada d’aquesta terra, sovint poc coneguda. A la fira hi trobareu estands amb tota mena de serveis turístics del Moianès, així com d’entitats, d’empreses, serveis i professionals turístics. Podreu trobar-hi també allotjaments, cases de colònies, restaurants, activitats de lleure, museus, esports…  Però també productors d’aliments ecològics, artesans i gastronòmiques. Precisament hi haurà un espai gastronòmic, anomenat “Tasta’m”, i un escenari on faran concerts, espectacles, danses i actuacions infantils. També tallers pels infants. La fira té lloc el segon cap de setmana d’octubre, i com ja hem dit va rodant pels diversos pobles d’aquesta comarca no legal. Aquest any 2013, la fira serà al maravellós poble de Castellcir, situat a tocar de Castellterçol, a mig camí entre Caldes de Montbui i Moià. Us agradarà veure Castellcir i els seus voltants, Perquè si sortiu de Castellterçol per la única carretera que porta a Castellcir poble pot passar que no el trobeu. Perquè l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els paisatges. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny, però és una bona caminada, teniu el castell de Popa, una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa Coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen ara, a la tardor, amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Ja ho sabeu. Aquest cap de setmana pugeu a Castellcir. Nosaltres hi hem anat moltes vegades i ens agrada molt, tot i la senzillesa del què hi podeu trobar. Per arribar-hi cal anar fins Mollet del Vallés, i d’allà cap a Caldes de Montbui per la C-59. Continueu per la mateixa carretera en direcció a Moià passant per Sant Feliu de Codines i fent cap a Castellterçol. Just al centre de Castellterçol, en el semàfor, cal girar a la dreta cap a Castellcir, ben senyalitzat. Per més informació consulteu la pàgina web del Consorci del Moianès. Si ens feu cas i decidiu rondar per allà dalt no deixeu de visitar la bonica vila de Moià, la capital de la comarca, amb la fantàstica casa museu de Rafael de Casanova, tota una lliçó d’història. No menys interessants son les “Coves del Toll“, camí de Collsuspina i Vic, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Tampoc no us perdeu el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, atenció als horaris, una mica estranys. O el poble de Granera, amb el seu castell. Bé, ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana. Si us decidiu, podeu dormir i menjar en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just on surt la carretera que va a Castellcir. Modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. Per dinar també podeu anar, a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Al propi Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows. Fora de la zona de Castellcir podeu probar els hotels i restaurants de Moià mateix. Hem menjat de fàbula al restaurant Padrisa, i també molt recomanable “El Colom“, a tocar. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping, en plena natura. Bona fira del Moianès!. 

La Feria Moianès és una exposición sobre turismo y el ocio en una de las comarcas más bonitas de Cataluña. Tiene carácter anual e itinerante por los 10 municipios del Moianès. Quiere difundir y promover el Moianès como un destino turístico, y enseñar a los foráneos la riqueza insospechada de esta tierra bendita por Dios. Habrá, pues, puestos de todo tipo de servicios turísticos del Moianès, así como de entidades, de empresas, servicios y profesionales turísticos. Podréis encontrar alojamientos, casas de colonias, restaurantes, actividades de ocio, museos, deportes … Pero también productores de alimentos ecológicos, artesanos y gastronómicas. La feria tiene lugar el segundo fin de semana de octubre y, como ya hemos dicho, va rodando por los diversos pueblos de esta comarca no legal. Este año 2013 le toca el turno al pueblo de Castellcir, lo que la hace doblemente atractiva. Porque además de la feria, y de todas las actividades y actos que la rodean: música, talleres, malabares, gigantes, conciertos, visitas, juegos, actuaciones teatrales, pasacalles, degustaciones de buen comer … Además de todo esto, en Castellcir hay lugares en plena naturaleza, fantásticos. Aprovechad para dar una vuelta por el Moianès más desconocido y magnífico: Castillo de la Popa, Sauva Negra, Monasterio de l’Estany, Terrassola, Moià, Castellterçol, las Coves del Toll, Collsuspina, Granera … Justifica con creces un fin de semana. Se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Castellterçol. De allí a Castellcir hay una carretera local. ¡Buena feria en Castellcir!.  

El Sexenni a Morella

La Vila de Morella és la capital del Maestrat, una regió preciosa, rural, maravellosa, a cavall de les províncies de Castelló i Terol. Una vila magnífica, de les més boniques que mai podeu arribar a veure viatjant per Espanya. Tota ella voltada de muralles, penjada dalt d’un potent turó, amb carrers porxats medievals, una colegiata gòtica amb sabor de catedral i palaus de tota mena. Més aviat semblaria una ciutat de la Toscana si no fos per la extrema llum mediterrània que la banya, i que el paisatge que l’envolta és molt més dur, més agreste, molt menys amable. Morella està a l’interior de Castelló, a uns 8o Kms de Vinaròs, terra endins. Per arribar-hii cal agafar l’autopista AP7 fins la mateixa Vinaròs, i d’allà anar cap a Morella, super ben indicat. Morella és una ciutat completament desconeguda del gran turisme, però amb atractius suficients com per ser tota una descoberta. De fet tot el Maestrat està ple de bonic pobles medievals, de paisatges naturals d’ensomni i gent amable preparada per oferir a les famílies tot el que tenen. I si avui us recomanem una anada a Morella, en aquest estiu caloròs, és per una raó poderosa. És amb motiu d’un aconteixenment impressionant que només podreu veure cada 6 anys. Es tracta de les fantàstiques festes del Sexenni, que fan en honor de la Mare de Déu, i com un vot de poble. Antiquíssimes, increibles, una cita que no us podeu perdre. Pugeu a Morella. Albireu el seu turó i el castell, travesseu la porta de les esplèndides muralles, i gaudiu d’un retaure històric, dels oficis i els gremis, els trajos d’època, els rituals i rites seculars del sexenni. En cada racó dels seus carrers estrets i costeruts trobareu una escena que serà tot un viatge en el temps. Podreu veure els balls davant la basílica, plena de tresors artístics. Veureu com, malgrat la terrible gentada, la ciutat us donarà la benvinguda. S’han habilitat diferents parkings, fins a cinc, pels volts de la vila. Un servei de bus us portarà al centre. Organització perfecta malgrat la quantitat de públic que hi haurà. És natural. Els vostres fills seran grans quant es repeteixi aquesta oportunitat. A Morella teniu bons hotels, que seran plens, però probeu. Ens agraden l’Hotel del Pastor, on també menjareu molt bé, o la Fonda Moreno, una aposta segura, amb molt bona cuina també. Pel que fa a restaurants i bars, l’oferta és amplíssima, nosaltres recomanem sense dubtar-ho Casa Roque. Menú i carta. Bona teca. Ambient fastuós a un preu molt arreglat. Fora de la ciutat, a tota la comarca teniu allotjaments encantadors. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. A uns 30 kms. de Morella. A uns distància de 50 kms. hi ha el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, tot que no és barat. A Vallderroures l’hotel El Salt. A Cinctorres hi ha una casa rural preciosa, El Faixero, a tocar de Morella. Feu de la vila amurallada el centre d’unes vacances amb l’excusa del sexenni. Moltes possibles excursions familiars pel maestrat: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja… i tant d’altres. No us ho creureu el bonic que és tot això. Us esperem a Morella pel Sexenni!. No hi falteu!.

La Villa de Morella es la capital del Maestrazgo, una región preciosa, rural, maravillosa, a caballo de las provincias de Castellón y Teruel. Una villa magnífica, de las más bonitas que se pueden llegar a ver viajando por España. Toda ella rodeada de murallas, colgada arriba de una colina, con calles porticadas medievales, una colegiata gótica con sabor de catedral y palacios de todo tipo. Más bien parecería una ciudad de la Toscana si no fuera por la extrema luz mediterránea y que el paisaje que la rodea es mucho más duro, más agreste, mucho menos amable. Morella está en el interior de Castellón, a unos 8o Kms de Vinaroz, tierra adentro. Para llegar hay que coger la autopista AP7 hasta la misma Vinaròs, y de allí ir hacia Morella, super bien indicado. Morella es una ciudad completamente desconocida del gran turismo, pero con atractivos suficientes como para ser todo un descubrimiento. De hecho todo el Maestrazgo esta lleno de lindos pueblos medievales, de paisajes naturales de ensueño y gente amable preparada para ofrecer a las familias todo lo que tienen. Y si hoy te recomendamos una ida a Morella, en este verano caluroso, es por una razón poderosa. Es con motivo de un acto impresionante que sólo podréis ver cada 6 años. Se trata de las fantásticas fiestas del Sexenio, que allí hacen en honor de la Virgen, y como un voto de pueblo. Antiquísimas, increibles, un acontecimiento que no os podéis perder. Suban a Morella a disfrutar de un retablo histórico, de los oficios y los gremios, los trajes de época, los rituales y ritos seculares del sexenio. En cada rincón de sus calles estrechas y empinadas encontrarán una escena que será todo un viaje en el tiempo. Podréis ver los bailes ante la basílica, llena de tesoros artísticos. Veréis cómo, a pesar de la terrible multitud, como la ciudad les dará la bienvenida. Se han habilitado diferentes parkings, hasta cinco, alrededor de la villa. Un servicio de bus les llevará al centro. Organización perfecta a pesar de la cantidad de público que habrá. Es natural. Sus hijos serán ya mayores cuando se repita esta oportunidad. En Morella tienen buenos hoteles, que estaran llenos, pero prueben. Nos gustan el Hotel del Pastor, donde también comeréis muy bien, o la Fonda Moreno, una apuesta segura, con muy buena cocina también. En cuanto a restaurantes y bares, la oferta es amplísima, nosotros recomendamos sin dudarlo Casa Roque. Menú y carta. Buena comida. Ambiente fastuoso a un precio muy arreglado. Fuera de la ciudad, en toda la comarca tenéis alojamientos encantadores. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. A unos 30 kms. de Morella. A unos distancia de 50 kms. está el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, todo y que no es barato. En Valderrobres del hotel El Salto. En Cinctorres hay una casa rural preciosa, El Faixero, junto a Morella. Hagan de la villa amurallada el centro de unas vacaciones con la excusa del sexenio. Muchas posibles excursiones familiares por el Maestrazgo: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja … y tanto otros. No os lo creeréis lo bonito que es todo esto. ¡Os esperamos en Morella por Sexenio!.

Una volta pel Maestrat

Aquestes cases de pedra, aquests carrers costeruts, medievals, únics, magnífics, son de Vallderoures. I les hem portat aquí, al nostre bloc, moltes vegades, perquè la zona s’ho mereix. Mereix una visita, un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per abanderat. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope… Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, estas calles empinadas, medievales, únicas, magníficas, son de Valderrobres. Y las hemos traído aquí, a nuestro blog, muchas veces, porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

El Salt

El Salt és el nom d’un fenòmen natural únic, difícil de veure en un altre lloc, i molt espectacular. Es tracta de la cascada, anomenada el Salt, en un paratge espectacular, escenogràfic i grandilocuent, on el riu Tastavins cau des d’uns 20 mts, per una brutal fractura erosiva del terreny. S’hi arriba fàcilment des de Vallderroures, per la carretera en direcció a Alcanyís. A pocs kms. trobareu, a mà esquerra, el desviament per la TE-V-3004, cap a La Portellada, municipi al qual pertany el Salt. Fets uns 4 kms. en direcció a aquest poble, veureu, a mà esquerra, un camí de terra, ben indicat. Cal seguir-lo durant uns 2 kms. llargs. No tindreu problemes encara que hi aneu en un turisme estàndard. La pista, en baixada constant, és prou bona, tot i que te alguns bonys i és estreta. Al final cal atravessar el riu per un gual encimentat, que no presenta dificultats, excepte si el Tastavins va molt crescut. Bon aparcament a la banda de dalt del salt. És imponent l’amfiteatre de pedra natural des d’on es precipita el riu. No apte per gent amb vertígen. Vigileu la canalla. Curiosísimes les formes que l’aigua ha excavat en la pedra calcària abans de precipitar-se. Càrcaves i xaragalls de mida gegantina. Un camí permet baixar a la base de la cascada i accedir al gorg on cau. Fantàstic indret!. Ideal per una banyada!. Aïgues netes, transparents, idíl·liques. Bona base per una excursió familiar. En una visita a la bellíssima comarca del Matarranya no podeu deixar de veure aquest racó de Terol, tan proper a Catalunya, i tan encisador. Com us podeu imaginar no volem que feu tants kms. només per veure el Salt, per bonic que sigui. Agafeu-lo com excusa per recòrrer la resta de la comarca increible del Matarranya. Comenceu per Vallderoures, amb el castell i el riu, i seguiu per la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. No oblideu el poblet muntanyenc de Beceit, amb els balcons de fusta. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, a l’àrea recreativa de el Parrisal. Uns gorgs nets, cristalins, d’aïgua transparent. Evidentment no us perdeu la petita vila de la Portellada, o els altres pobles veïns com La Torre del Comte, Rafals o Valljonquera. Gaudiu d’aquesta terra verge durant un pont, o unes vacances. Les famílies amb nens podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles està un xic més lluny, a Horta de Sant Joan, però és un clàssic. Visiteu el Matarranya, no us en penedireu, de veritat.

El Salt es el nombre de un fenómeno natural único, difícil de ver en otro lugar, y muy espectacular. Se trata de la cascada, llamada el Salt, en un paraje espectacular, escenográfico y grandilocuent, donde el río Tastavins cae desde unos 20 mts, por una brutal fractura erosiva del terreno. Se llega fácilmente desde Vallderroures, por la carretera en dirección a Alcañiz. A pocos kms. encontrará, a mano izquierda, el desvío por la TE-V-3004, hacia La Portellada, municipio al que pertenece el Salt. Hechos unos 4 kms. en dirección a este pueblo, veréis, a mano izquierda, un camino de tierra, bien indicado. Hay que seguirlo durante unos 2 kms. largos. No tendrán problemas aunque tengan un turismo estándar. La pista, en bajada constante, es bastante buena, aunque tiene algunos baches y es estrecha. Al final hay que atravesar el río por un vado cemento, que no presenta dificultades, excepto si el Tastavins va muy crecido. Buen aparcamiento en la parte de arriba del salto. Es imponente el anfiteatro de piedra natural desde donde se precipita el río. No apto para gente con vértigo. Vigile los niños. Curiosísimas las formas que el agua ha excavado en la piedra caliza antes de precipitarse. Cárcavas de tamaño gigantesco. Un camino permite bajar a la base de la cascada y acceder al poza donde cae. ¡Fantástico lugar!. ¡Ideal para un baño!. Aguas limpias, transparentes, idílicas. Buena base para una excursión familiar. En una visita a la bellísima comarca del Matarraña no pueden dejar de ver este rincón de Teruel, tan cercano en Cataluña, y tan encantador. Como os podéis imaginar no queremos que hagais tantos kms. sólo para ver el Salt, por bonito que sea. Cogedlo como excusa para recorrer el resto de la comarca increíble del Matarraña. Comiencen por Valderrobles, con el castillo y el río, y sigan por la Fresneda, fantástico conjunto medieval. No olviden el pueblo montañoso de Beceite, con los balcones de madera. Báñense en el río Matarraña, en el área recreativa de la Parrisal. Unos pozos limpios, cristalinos, de agua transparente. Evidentemente no os perdáis la pequeña villa de la Portellada, o los otros pueblos vecinos como La Torre del Conde, Rafales o Valljunquera. Disfruten de esta tierra virgen durante un puente, o unas vacaciones. Las familias con niños pueden pasar la noche en el Vilar Rural de Arnes, un hotel preparado para los niños, algo caro. Más económico, en Vallderroures el hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar y sencilla Fonda Querol, con una buena cocina, y buen menú. También pueden ir a la Posada de la Plaza, un hotel antiguo, de época, en un palacio de Vallderobles, junto al río. Comidas de la tierra, potentes. El Hotel Miralles está un poco más lejos, en Horta de Sant Joan, pero es un clásico. Visiten el Matarraña, no se arrepentirán.

Alcaraz

Alcaraz és una bellíssima població d’Albacete, a mig camí entre aquesta població i Andalusia, que trobareu si aneu de Barcelona a Ubeda, Baeza o Jaén, per la carretera N-322, la ruta més ràpida, curta i bonica per arribar al esplèndit sud espanyol. La vila d’Alcaraz mereix una parada llarga, distesa, profunda, per degustar-ne tot el que ens pot oferir, que no és pas poca cosa. Iniciem el recorregut per la maravellosa plaça major, amb les lonjes mercantils del XVI, i les dues torres que la dominen, (a la foto). La de l’esglèsia de la Trinitat, un temple bellíssim, i la civil, anomenada del Tardón, amb una llotja renaixentista annexa. Tampoc te desperdici l’antic pòsit o l’ajuntament. Continuem visitant portes, aduanes, palaus, esglèsies, cases nobles… obres del més bonic renaixement, de la mà de l’arquitecte Vandelvira. Quan us canseu de voltar les palces i carrers del nucli antic, encara us quedarà fer un volt per l’entorn natural, fantàstic, d’Alcaraz. Fer la via verda, a peu, a cavall o en bici, que ocupa ara l’antigua vía del ferrocarril Baeza-Utiel. Podríeu fer camí fins el mateix Albacete!.  I no podeu marxar del poble sense pujar fins el Santuari de Cortes, dalt del turó, o baixar a Los Batanes, una reserva natural de luxe, amb el salt “del Caballo”, les pintures rupestres, la seva peculiar flora i fauna. Prop d’aquí hi ha un poblat iber, anomenat l’Escorial. O bé pujar fins “El Santo”, a veure la vista. Per dormir no hi ha massa oferta, però teniu unes cases rurals que estan molt ben acondicionades, fantàstiques per a famílies. Es diuen Los Cortijos. Molt recomanables. També hem vist un parell d’hostals a la plaça major i al casc antic, com ara l’Alfonso VIII, senzillet. Hi ha l’opció d’una granja escola, una sol·lució ideal per a grups d’amics. O unes altres cases rurals anomenades Las Pajarillas. Alcaraz és un centre molt adequat per descobrir una comarca oblidada, amb grans valors naturals, com ara el naixement del riu Mundo, a tocar de Riopar, o la zona anomenada la Suïssa Manxega, pel voltants d’Ayna. Tampoc estan lluny els parcs naturals de les llacunes de Ruidera, o de la serra del Segura. No us perdeu tampoc la setmana santa a Alcaraz!.

Alcaraz es una bellísima población de Albacete, a medio camino entre esta capital manchega y Andalucía, que encontraréis si vais de Barcelona hasta Ubeda, Baeza o Jaén, por la carretera N-322, la ruta más rápida, corta y bonita para llegar al espléndido sur español. La villa de Alcaraz merece una parada larga, distendida, profunda, para degustar todo lo que nos puede ofrecer, que no es poco. Iniciamos el recorrido por la maravillosa plaza mayor, con las lonjas mercantiles del XVI, y las dos torres que la dominan, (en la foto). La de la iglesia de la Trinidad, y la civil, llamada del tardón. Continuamos visitando puertas de muralla, aduanas, palacios, iglesias, casas nobles … obras del más bonito renacimiento, de la mano del arquitecto Vandelvira. Cuando os canséis de dar vueltas por las calles del casco antiguo, id a rondar por el entorno natural, fantástico, de Alcaraz. Haced la vía verde, a pie, a caballo o en bici, que ocupa ahora la antigua vía del ferrocarril Baeza-Utiel. ¡Podríais hacerla hasta el mismo Albacete!. Y no pueden irse del pueblo sin subir hasta el Santuario de Cortes, en la colina, o bajar a Los Batanes, una reserva natural de lujo, con el salto “del Caballo”, las pinturas rupestres, y su peculiar flora y fauna. Cerca de aquí hay un poblado íbero, llamado El Escorial. O bien subir hasta “El Santo”, a ver la vista. Para dormir no hay demasiada oferta, pero tienen unas casas rurales que están muy bien acondicionadas, fantásticas para familias. Se llaman Los Cortijos. Muy recomendables. También hemos visto un par de hostales en la plaza mayor y el casco antiguo, como el Alfonso VIII, sencillito. Existe la opción de una granja escuela, una solución ideal para grupos de amigos. O otras casas rurales llamadas Las Pajarillas. Alcaraz es un centro muy adecuado para descubrir una comarca olvidada, con grandes valores naturales, como el nacimiento del río Mundo, del lado de Riopar, o la zona llamada la Suiza Manchega, por la zona de Ayna. Tampoco están lejos los parques naturales de las lagunas de Ruidera, o de la sierra del Segura.

Pena-Roja de Tastavins

Pena-Roja de Tastavins és un dels pobles més bonics de la comarca aragonesa del Matarranya de Terol, i si m’apureu molt, us confesaré que, possiblement de tot l’Aragó. La vila s’alça esglaonada a la vessant asolellada d’un turó. Ja les cases, l’esglèsia, la disposició escenogràfica dels carrers són tot un espectacle. Però Pena-roja de Tastavins te moltíssims més atractius que el fan un destí de sortida familiar, de vacances, inexcusable. Com per exemple la maravella de l’ermita de la Verge de la Font. Una de les millors ermites de la comarca, un molt bon exemple de precioses ermites que podeu trobar arreu d’aquelles contrades. Es tracta d’un edifici doble. L’ermita, barroca, dels segles XIII al XVIII, i la hostatgeria, l’hospital per pelegrins, molt anterior, gòtic, que conté una sala amb artesonat mossàrab que no podem arribar a descriure-us prou correctament amb les nostres paraules sense traça. És realment increible que existeixi una joia així i no surti als llibres d’art. A més l’acompanyen un delicat claustre renaixentista i la hostatgeria mateixa.  Evidentment l’església barroca i la font que dona nom al santuari són anecdòtics. Dins el santuari hi ha un centre d’interpretació del Matarranya, i un petit hostal, que no sabem del cert si ja funciona. La natura es manifesta esplendorosa, amb el riu Tastavins a tocar, fantàstic, net, encantador i els boscos intocats. El paratge és recomanable al 100%. A Pena-Roja, a més, el govern d’Aragó hi ha instal·lat un centre d’interpretació dels dinosaures que és tot un valor afegit. Forma part de Dinòpolis. Ja veieu que cal anar-ho a veure. Trobareu Pena-Roja al nord de Vallderoures, o bé entre Gandesa i Morella, just a mig camí. Lligueu aquesta sortida amb una visita a Vallderoures i Alcanyís, o una volta pel Matarranya, veient pobles tan fantàstics com La Freixeneda, el mateix Vallderoures, amb el seu castell, Beseit amb el maravellós parc natural del Parrisal i tants d’altres. Per dormir, al mateix poble, teniu un hotelet senzill però familiar,el Tastavins, que porta el nom del riu. També son interessants per a famílies els apartaments Molinou. Com ja us hem comentat, no sabríem dir-vos en quin estat de restauració estan els apartaments rurals de la Virgen de la Fuente. També teniu una vivenda rural, anomenada el Mas de Nofre, i també el Mas Aragonés. Si voleu recòrrer aquesta terra fabulosa mireu-vos les webs dedicades als Ports de Beseit. Arribareu a Pena-Roja per la AP-2 fins Tortosa, o bé per Tarragona, Reus, Mora i Gandesa cap a Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderroures. D’allà seguiu les indicacions.  O per l’Hospitalet de l’Infant fins Mora i enllaçar allà amb la ruta que puja per la N-420, fins el creuament de les Ventes d’Alcanyís. En cop allà preneu en direcció Morella, i seguiu les indcacions. Hi aneu per on hi aneu, són dos o tres hores de camí i uns 240 km. Però valen la pena de fer-se. Quan arribeu a Pena-Roja, tindreu la comarca i l’impressionant massís dels Ports a la vostra disposicio. Mil i una carreteres, camins, i senders, de tota mida i de tots tipus, per penetrar en un espai natural únic, poc conegut i maravellós. També podeu visitar la comarca veïna de la Terra Alta, amb bellesses com ara Arnes o Horta de Sant Joan. No deixeu de visitar el lloc on els voltors mengen. Banyeu-vos en l’aigua cristal·lina dels rius. Un aigua de color verd maragda, o blau aiguamarina. Admireu les roques, els arbres damunt les penyes. Entreu, rius amunt, a la alta vall de l’Algars, del riu dels Estrets, de la Canaleta o del mateix Tastavins. Aigua neta, penyes i natura. Si voleu dormir en un complex hoteler familiar, pensat fins el darrer detall pels infants, aneu al Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, creiem que és un hotel al que voldreu tornar. Quelcom més econòmic, però bo, a la zona, teniu a Vallderroures l’hotel El Salt, o bé l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. De llocs on menjar, a banda dels citats, n’i ha un munt. Aquesta sortida és ideal per un cap de setmana llarg, o unes petites vacances.

Peñarroya de Tastavins es uno de los pueblos más bonitos de la comarca aragonesa del Matarraña de Teruel, y si me apuráis mucho, os confesaré que, posiblemente de todo Aragón. La villa se alza escalonada en la ladera soleada de una colina. Ya las casas, la iglesia, la disposición escenográfica de las calles son todo un espectáculo. Pero Peñarroya de Tastavins tiene muchísimos más atractivos que lo hacen un destino de salida familiar, de vacaciones, inexcusable. Como por ejemplo la maravilla de la ermita de la Virgen de la Fuente. Una de las mejores ermitas de la comarca, un muy buen ejemplo de preciosas ermitas que podéis encontrar en aquellas comarcas. Se trata de un edificio doble. La ermita, barroca, de los siglos XIII al XVIII, y la hospedería, el hospital para peregrinos, muy anterior, gótico, que contiene una sala con artesonado mozárabe que no podemos llegar a describiros lo bastante correctamente con nuestras palabras. Es realmente increíble que exista una joya así y no salga en los libros de arte. Además le acompañan un delicado claustro renacentista y la hospedería misma. Evidentemente la iglesia barroca y la fuente que da nombre al santuario son anecdóticos. Dentro del santuario hay un centro de interpretación del Matarraña, y un pequeño hostal, que no sabemos a ciencia cierta si ya funciona. La naturaleza se manifiesta esplendorosa, con el río Tastavins al lado, fantástico, limpio, encantador y los bosques intocados. El paraje es recomendable al 100%. En Peñarroya, además, el gobierno de Aragón ha instalado un centro de interpretación de los dinosaurios que es todo un valor añadido. Forma parte de Dinópolis. Ya veis que hay que ir a verlo. Encontrareis el pueblo al norte de Valderrobres, o bien entre Gandesa y Morella, justo a medio camino. Una esta salida con una visita a Valderrobres y Alcañiz, o una vuelta por el Matarraña, viendo pueblos tan fantásticos como La Fresneda, el mismo Valderrobres, con su castillo, Beceite con el maravilloso parque natural del Parrisal y tantos otros. Para dormir, en el mismo pueblo, tienen un hotelito sencillo pero familiar, el Tastavins, que lleva el nombre del río. También son interesantes para familias los apartamentos Molinou. Como ya os hemos comentado, no sabríamos deciros en qué estado de restauración están los apartamentos rurales de la Virgen de la Fuente. También tienen una vivienda rural, llamada el Mas de Nofre, y también el Mas Aragonés. Si quieren recorrer esta tierra fabulosa, leanse las webs dedicadas a los Puertos de Beceite. Llegarán a Pena-Roja por la AP-2 hasta Tortosa, o bien por Tarragona, Reus, Mora y Gandesa hacia Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. De allí sigan las indicaciones de los carteles de tráfico. O por el Hospitalet de l’Infant hasta Mora y enlazar allí con la ruta que sube por la N-420, hasta el cruce de las Ventas de Alcañiz. En vez allí tomar en dirección Morella, y sigan las indicaciones. Se vaya por donde se vaya, son dos o tres horas de camino y unos 240 km. Pero valen la pena de hacer. Cuando lleguen, tendrán la comarca, el impresionante macizo de los Ports, a su disposicion. Mil y una carreteras, caminos, y senderos, de toda medida y de todo tipo, para penetrar en un espacio natural único, poco conocido y maravilloso. También puede vnisitar la comarca vecina de la Terra Alta, con bellezas como Arnes o Horta de Sant Joan. No dejen de ver el lugar donde los buitres comen. Báñense en el agua cristalina de los ríos. Un agua de color verde esmeralda, o azul aguamarina. Admiren las rocas, los árboles sobre las peñas. Entrad, ríos arriba en el valle del Algars, del río de los Estrechos, de la Canaleta o del mismo Tastavins. Agua limpia, peñas y naturaleza. Si quieren dormir en un complejo hotelero familiar, pensado hasta el último detalle para los niños, vayan al Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, y aunque no es barato, creemos que es un hotel al que desearán regresar. Algo más económico, pero bueno, en la zona, tienen en Valderrobres el hotel El Salto, o bien el Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. De lugares donde comer, aparte de los citados, hay un montón. Esta salida es ideal para un fin de semana largo, o unas pequeñas vacaciones. Una volta per un món diferent!

La Rierada

Collserola, és el parc natural més proper a Barcelona, te indrets humils, però molt bonics, dins la seva senzillessa. Un exemple d’això és La Rierada. Un lloc encisador, ara en perill, que pertany al municipi de Molins de Rei. S’hi arriba des d’aquesta ciutat, pujant la carretera que va a Barcelona per Santa Creu d’Olorda i Vallvidrera. En arribar a Sant Bartomeu de la Quadra, cal girar a mà esquerra, seguint les indicacions que menen a Can castellví, un restaurant que és, al mateix temps, una mica escola de natura, granja, i centre d’atracció pels infants. Per un preu mòdic podeu veure tots els seus animals, muntar en pony i passar una bona estona. Obert tots els caps de setmana. Molt prudent reservar. També podeu anar-hi des de Valldoreix. Llavors cal agafar la carretera de Vallvidrera des de Sant Cugat del Vallès, i arribant a la Floresta, girar a la dreta en direcció a Molins de Rei. Es passa per la urbanització anomenda Vallpineda i s’arriba a La Rierada. Evidentment, és molt interessant fer una ruta circular, entrant i sortint per un lloc diferent. El millor en tots els casos és deixar el vehicle a l’aparcament del restaurant de Can Castellví i anar a fer la descoberta a peu. Podeu resseguir el torrent de Vallvidrera o de la Rierada fins arribar, en mig d’una vegetació de ribera exhuberant, al salt d’aigua de la foto. Un passeig, sense gaire cansament, apte pels més petits. En tot cas un lloc per passar un bon matí, o tot un dia amb la canalla, no gaire lluny de casa.

Collserola, es el parque natural más cercano a Barcelona. Existen allí lugares humildes, pero muy bonitos, dentro de su sencillez. Un ejemplo es La Rierada. Un lugar encantador, ahora en peligro, que pertenece al municipio de Molins de Rei. Se llega desde esta ciudad, subiendo la carretera que va a Barcelona por Santa Creu d’Olorda y Vallvidrera. Al llegar a Sant Bartomeu de la Quadra, hay que girar a mano izquierda, siguiendo las indicaciones que llevan a Can Castellví, un restaurante que es, al mismo tiempo, un poco escuela de naturaleza, granja, y centro de atracción para los niños. Por un precio módico podéis ver todos sus animales, montar en pony y pasar un buen rato. Abierto todos los fines de semana. Muy prudente reservar. También puede ir desde Valldoreix. Entonces hay que coger la carretera de Vallvidrera desde Sant Cugat del Vallès, y llegando a La Floresta, girar a la derecha en dirección a Molins de Rei. Se pasa por la urbanización llamada Vallpineda y se llega a La Rierada. Evidentemente, es muy interesante hacer una ruta circular, entrando y saliendo por un lugar diferente. El mejor en todos los casos es dejar el vehículo en el aparcamiento del restaurante de Can Castellví y hacer el descubrimiento de la zona a pie. Puede seguir el torrente de Vallvidrera o la Rierada hasta llegar, en medio de una vegetación de ribera exuberante, al salto de agua de la foto. Un paseo, sin mucho cansancio, apto para los más pequeños. En todo caso un lugar para pasar una buena mañana, o todo un día con los niños, no muy lejos de casa.

Sauth deth Pish

El Sauth deth Pish és un dels més bonics racons de la Val d’Aran on podeu accedir en cotxe. Per arribar-hi cal agafar una pista forestal de 14 Kms, estreta i amb curves, que surt del poble de Arròs, a la rotonda de la carretera de Vielha a França. Pujareu la incomparable vall de Varradòs i, en arribar al circ, us espera una cascada bellíssima i un llac envoltat de boscos i prats. Els vostres infants xalaran d’allò més. A Vielha podeu dormir a molts bons hotels. Nosaltres anem al Fonfreda, molt agradable. També teniu un piló de bons restaurants. Nosaltres preferim l’All i Oli, al carrer Major, 9. 973641757.

El Sauth deth Pish es uno de los más bellos rincones del Valle de Arán dónde podéis acceder en coche. Para llegar hace falta coger una pista forestal de 14 Kms, estrecha y con curves, que sale del pueblo de Arros, en la rotonda de la carretera de Viella en Francia. Subiréis el incomparable valle de Varradòs y, al llegar al circo, os espera una cascada bellísima y un lago rodeado de bosques y prados. Vuestros niños disfrutaran de lo lindo. En Vielha podeis dormir en el hotel Fonfreda, muy agradable. Para comer preferimos l’All i Oli, al carrer Major, 9. 973641757.

The Sauth deth Pish is one of the most beautiful corners of Arán’s Valley where you can go by car. To come it is necessary to take a forest track of 14 Kms, reduced (presses hard), that goes out of the village of Arros, in the north Viella’s road to France. You will raise Varradòs’s incomparable valley and, on having come to the circus, waits you for the most beautiful waterfall and a lake surrounded with forests and meadows. Your children were enjoying the pretty landscape.