Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Fortanete


Fortanete és un dels petits poblets del Maestrat de Terol, que podeu trobar anant cap a Terol, o tornant cap a Morella. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes. És tan poca cosa que no passaria res si no hi paressiu. Ningú no se’n adonaria. Però si voleu degustar el silenci, el gust de l’autèntic, la realitat d’un poble petit en un territori dur, aparqueu davant l’església i baixeu del cotxe. El castell, enrunat domini un tossal. No en queda res. Caminant pels carrers de la vila veureu alguns edificis notables, com ara el palau de Villasegura, el de Medinaceli, al carrer Benón, o el palau Llorca. També és xulo l’ajuntament, i l’església parroquial, barroca del XVII.

Aquestes cases de pedra que hem mencionat, els carrers medievals, son tot el que Fortanete us pot oferir. Però de veritat que, més enllà d’un poble sol, la zona mereix una visita. Pot ser en un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta, el Maestrat. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per capital. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope…

Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, medievales, únicas, magníficas, son de Fortanete. Este pueblo diminuto pertenece al Maestrazgo, una comarca llena de pueblos pequeños y lindos como este, con palacios, castillos y iglesias. Fortanete en si no merece que salgais de casa. Aislado no vale mucho la pena, a pesar de su ayuntamiento, su plaza o su iglesia, a pesar de sus palacios de piedra. Salid e id a Fortanete porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

Fira de la Joguina a Castellcir


castellcir_joguina

La Fira de la joguina de Castellcir tindrà lloc en aquest petit poble del moianès, des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre del diumenge 9 d’agost de 2015. La Fira de la Joguina, d’Artesania i del Joc tradicional és una diada lúdica adreçada a grans i petits en la qual es pretén apropar la joguina tradicional i artesanal al públic i en la que es recuperen els jocs de carrer. Com en les fires anteriors, hi haurà parada de venda de joguines d’artesania, exposició de joguines, tallers de construcció de joguines, jocs d’arreu del món, jocs de carrer tradicionals, jocs esportius, jocs d’enginy i espais de joc infantil.  Castellcir està situat en una de les comarques més boniques de Catalunya: el Moianès. No és un destí turístic conegut, però és preciós. Cal ensenyar als foranis la riquessa insospitada d’aquesta terra, sovint poc coneguda. A més, el maravellós poble de Castellcir, situat a tocar de Castellterçol, a mig camí entre Caldes de Montbui i Moià us encantarà. Us agradarà veure Castellcir i els seus voltants, tot i que, atenció… perquè si sortiu de Castellterçol per la única carretera que porta a Castellcir poble pot passar que no el trobeu. Perquè l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els paisatges. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny, però és una bona caminada, teniu el castell de Popa, una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa Coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen ara, a la tardor, amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Ja ho sabeu. Aquest cap de setmana pugeu a Castellcir. Nosaltres hi hem anat moltes vegades i ens agrada molt, tot i la senzillesa del què hi podeu trobar. Per arribar-hi cal anar fins Mollet del Vallés, i d’allà cap a Caldes de Montbui per la C-59. Continueu per la mateixa carretera en direcció a Moià passant per Sant Feliu de Codines i fent cap a Castellterçol. Just al centre de Castellterçol, en el semàfor, cal girar a la dreta cap a Castellcir, ben senyalitzat. Per més informació consulteu la pàgina web del Consorci del Moianès. Si ens feu cas i decidiu rondar per allà dalt no deixeu de visitar http://www.moia.cat, la capital de la comarca, amb la fantàstica casa museu de Rafael de Casanova, tota una lliçó d’història. No menys interessants son les Coves del Toll, camí de Collsuspina i Vic, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Tampoc no us perdeu el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, però atenció als horaris, una mica estranys. O el poble de Granera, amb el seu castell. Bé, ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana. Si us decidiu, podeu dormir i menjar en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes” molt coquetona, al mig de la natura. Per dinar també podeu anar, a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Al propi Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows. Fora de la zona de Castellcir podeu probar els hotels i restaurants de Moià mateix. Hem menjat de fàbula al restaurant Padrisa, i també molt recomanable El Colom, a tocar. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping, en plena natura. Bona fira de la joguina a Castellcir!.

La Feria Moianès és una exposición sobre turismo y el ocio en una de las comarcas más bonitas de Cataluña. Tiene carácter anual e itinerante por los 10 municipios del Moianès. Quiere difundir y promover el Moianès como un destino turístico, y enseñar a los foráneos la riqueza insospechada de esta tierra bendita por Dios. Habrá, pues, puestos de todo tipo de servicios turísticos del Moianès, así como de entidades, de empresas, servicios y profesionales turísticos. Podréis encontrar alojamientos, casas de colonias, restaurantes, actividades de ocio, museos, deportes … Pero también productores de alimentos ecológicos, artesanos y gastronómicas. La feria tiene lugar el segundo fin de semana de octubre y, como ya hemos dicho, va rodando por los diversos pueblos de esta comarca no legal. Este año 2013 le toca el turno al pueblo de Castellcir, lo que la hace doblemente atractiva. Porque además de la feria, y de todas las actividades y actos que la rodean: música, talleres, malabares, gigantes, conciertos, visitas, juegos, actuaciones teatrales, pasacalles, degustaciones de buen comer … Además de todo esto, en Castellcir hay lugares en plena naturaleza, fantásticos. Aprovechad para dar una vuelta por el Moianès más desconocido y magnífico: Castillo de la Popa, Sauva Negra, Monasterio de l’Estany, Terrassola, Moià, Castellterçol, las Coves del Toll, Collsuspina, Granera … Justifica con creces un fin de semana. Se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Castellterçol. De allí a Castellcir hay una carretera local. ¡Buena feria en Castellcir!.

Sierra de Cazorla


cazorla

La Sierra de Cazorla és un espai únic, irrepetible, diferent, inclassificable. Està situat a la part alta d’Andalusia, a la província de Jaén, no lluny de les bellíssimes ciutats d’Úbeda i Baeza, que son un bon lloc on fer-hi estada. Ideal per unes vacances de Setmana Santa, quan no fa massa fred ni massa calor, i les processons ronden els pobles i viles propers. O bé a l’hivern, quan pot estar ben nevada, o a l’estiu si us atreviu amb la calor potent del sur d’Espanya, aquí matisada per l’alçada, més de 2000 metres. Des de Barcelona podeu anar-hi via València i Albacete, per agafar la carretera N-322, a vegades autovia A-32, passant per Alcaraz fins Villanueva del Arzobispo. Aquí deixeu la N-322 i us endinseu, seguint el riu Guadalquivir jovencell, cap a l’embassament del Tranco, ja en ple parc natural. Seguiu la carretera A-319, estreta i amb moltes corbes,cap a Coto-Rios y Arroyo Frio. Cada vegada més alts, cada vegada amb més vegetació, cada vegada paisatge més de muntanya. Arribareu a una desviació, en un indret molt ombrívol, on a la dreta aniríeu cap a Cazorla i la Iruela passant el puerto de las Palomas, i a la esquerra senyala el naixement del Guadalquivir i el parador nacional de Cazorla. Us recomanem que agafeu a l’esquerra i escolliu algun indret per anar. Per exemple el naixement del riu, sí, bona pista asfaltada, estreta i en pujada. O el parador idem. Però nosaltres preferim dos indrets més senzills i molt bonics. L’àrea de pícnic i lleure de Linarejos, i la zona de Vadillo Castril, on el riu Guadalquivir, acabat de nèixer, ha excavat una senyora gorja, i on rep el riu Linarejos caient en una esplèndida cascada. El camí des de Vadillo Castril a la cascada, per la gorja, no us el podeu perdre. Son 800 metres per un camí de cabres, però ben condicionat, amb els voltors i les àligues voltant, i un paisatge brutal. Hi ha un centre d’interpretació i una mica d’aparcament a la carretera, a Vadillo Castril mateix, que no és un poble, sinó un lloc a peu de carretera, amb un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, on us oferiran beguda o menjar casolà, interessant. Torneu a la carretera principal, remunteu el coll de las palomas, amb vistes fabuloses a tota la serra, parada obligada, i baixeu cap a La Iruela, poblet de muntanya amb carrers estrets i un castell escenogràfic. Cazorla, en canvi, és molt gran. Un gran poble blanc, massa gran pel nostre gust. La carretera segueix baixant fins la planura ondulada, plena de turons, curulla d’oliveres. La sortida més natural serà cap a Torreperogil, i Úbeda. Per dinar per aquests contorns us recomanem, a més del chiringuito de Vadillo Castril, uns restaurants a Cazorla: Don Chema i Casa Alfonso. A Úbeda teniu també molts bons llocs, com ara Al-Andalus, un bon restaurant, o bé el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, bons llocs de tapes i racions, que també ofereixen servei de restaurant més acurat. Per dormir recomanem l’Hotel Zenith El Postigo, al centre d’Úbeda, modern, amb piscina a l’aire lliure i prou decent. Habitacions familiars. Fabulós el Nueve Leyendas. Maco també l’Afan de Rivera. No deixeu de visitar la Serra de Cazorla si podeu anar per allà un pont llarg o unes vacances!.

La Sierra de Cazorla es un espacio único, irrepetible, diferente, inclasificable. Está situado en la parte alta de Andalucía, en la provincia de Jaén, no lejos de las bellísimas ciudades de Úbeda y Baeza, que son un buen lugar donde hacer estancia. Ideal para unas vacaciones de Semana Santa, cuando no hace demasiado frío ni demasiado calor, y las procesiones rondan los pueblos y villas cercanas. O bien en invierno, cuando puede estar bien nevada, o en verano si os atrevéis con el calor potente del sur de España, aquí matizado por la altura, más de 2000 metros. Desde Barcelona pueden ir vía Valencia y Albacete, y coger la carretera N-322, a veces autovía A-32, pasando por Alcaraz hasta Villanueva del Arzobispo. Aquí dejen la N-322 y se adentran, siguiendo el río Guadalquivir jovencito, hacia el embalse del Tranco, ya en pleno parque natural. Sigan la carretera A-319, estrecha y con muchas curvas, hacia Coto-Rios y Arroyo Frío. Cada vez más altos, cada vez con más vegetación, cada vez paisaje más de montaña. Llegarán a una desviación, en un lugar muy sombrío, donde a la derecha iríais hacia Cazorla y La Iruela pasando el puerto de las Palomas, y a la izquierda os señalan el nacimiento del Guadalquivir y el parador nacional de Cazorla. Les recomendamos que tomen a la izquierda y elijan algún lugar para ir. Por ejemplo el nacimiento del río, sí, por buena pista asfaltada, estrecha y en subida. O el parador idem de ídem. Pero nosotros preferimos dos lugares más sencillos y muy bonitos. El área de picnic y ocio de Linarejos, y la zona de Vadillo Castril, donde el río Guadalquivir, recién nacido, ha excavado una señora garganta, y donde recibe el río Linarejos cayendo en una espléndida cascada. El camino desde Vadillo Castril a la cascada, por la garganta, no se lo pueden perder. Son 800 metros por un camino de cabras, pero bien acondicionado, con los buitres y las águilas alrededor, y un paisaje brutal. Hay un centro de interpretación y un poco de aparcamiento en la carretera, en Vadillo Castril mismo, que no es un pueblo, sino un lugar a pie de carretera, con un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, donde les ofrecerán bebida o comida casera, interesante. Vuelvan a la carretera principal, remontando el puerto de las palomas, con vistas fabulosas a toda la sierra, parada obligada, y bajen hacia La Iruela, pueblecito de montaña con calles estrechas y un castillo escenográfico. Cazorla, en cambio, es muy grande. Un gran pueblo blanco, demasiado grande para nuestro gusto. La carretera sigue bajando hasta la llanura ondulada, llena de colinas, rebosante de olivos. La salida más natural será hacia Torreperogil y Úbeda. Para comer por estos contornos se recomienda, además del chiringuito de Vadillo Castril, unos restaurantes en Cazorla: Don Chema y Casa Alfonso. En Úbeda tienen también muchos buenos lugares, como Al Andalus, un buen restaurante, o bien el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, buenos sitios de tapas y raciones, que también ofrecen servicio de restaurante más cuidado. Para dormir recomendamos el Hotel Zenit El Postigo, en el centro de Úbeda, moderno, con piscina al aire libre y bastante decente. Habitaciones familiares. Fabuloso el Nueve Leyendas. Bonito también el Afan de Rivera. ¡No deje de visitar la Sierra de Cazorla si usted puede ir por allí un puente largo o unas vacaciones !.

La Pineda i el Salt del Bisbe


font_bisbe

Si us arribeu fins la bellíssima vila pirinenca de La Pobla de Lillet, i agafeu la carretera BV-402, camí de Gombrén i Campdevanol, en poc més de un parell de kms. trobareu una pista asfaltada a mà dreta que porta a Sant Jaume de Frontanya, un altre poble de Catalunya que no pot faltar en el vostre llibre de visites. La desviació està perfectament senyalitzada, i en el rètol ja hi apareix l’àrea de lleure “La Pineda”, que s’anuncia a un km. d’allà. Preneu la carretera i, un cop passat el gual pel damunt de la Riera d’Arija, que sempre porta aigua, però no sempre omple el gual, heu d’estar atents, a mà esquerra, a un camí pedregós, però practicable, que baixa al riu. Allà trobareu La Pineda. És una zona de pícnic, vora el riu, agradable, però amb aspecte d’un gran descampat, un bosc esclarissat, això sí, amb molta gespa i moltíssim espai per còrrer i voltar. Ah!. I si fan bons bolets quan n’és la temporada. Tot i això que diem, l’indret és bonic i agradable, i ningú no us dirà res. És totalment lliure. Hi ha bon aparcament pels cotxes, unes quantes taules de fusta escampades pel bosc, i unes barbacoes de pedra, una mica atrotinades, com també ho està la font, també de pedra. Així mateix hi ha una zona de lavabos, però sense que ningú se’n cuidi de res, que solen estar molt bruts. El riu Arija és un riuet divertit, ideal pels infants, amb un llit ple de pedres, matolls i basses, que farà les delicies de la vostra canalla. Si us ha agradat aquest lloc, encara us agradarà més fer una petita excursió fins el Salt del Bisbe, un racó maravellós, que està a uns 3 kms. de l’Àrea de Lleure de La Pineda. Per anar-hi cal continuar la pista asfaltada que porta cap a Sant Jaume de Frontanya, per on hem arribat a l’àrea, i en uns kms. trobarem una fletxa blava pintada a l’asfalt, que ens senyala cap a la dreta, i allà mateix, un marge on hi caben uns quants cotxes. Hi ha un caminet que fa baixada, que en uns 10 minuts us portarà al Salt, o la balma, o la Font del Bisbe. L’aigua del Torrent de Solls, afluent del riu Arija de l’àrea de picnic, cau des d’uns dueu metres d’alçada, a un gorg encisador. L’indret és màgic. Molt bonic. Ets pots donar una dutxa, o banyar-vos amb les criatures, rodejats de natura. Us proposem doncs una sortida familiar a la Vall de l’Alt Llobregat, que recorre aquest riu, tot just nascut. No podeu deixar de veure La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. Arribareu a La Pobla de Lillet pujant cap el túnel del Cadí fins Guardiola de Berguedà, ja passat Manresa i Berga, camí de França. Gireu en direcció a Castellar d’en Hug i La Pobla, ben indicat. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Per tornar de l’àrea us recomanem continuar la pista fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, també podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Volem fer una referència més a Sant Jaume de Frontanyà, el bonic poblet enlairat al mig de dues valls esplèndides del Pirineu on porta la pista que heu seguit per arribar a La Pineda, i al Salt del Bisbe. Doncs bé, us recomanem vivament la visita a aquest conjunt de cases de pedra dominat per la imponent silueta d’un dels temples més bonics del romànic català. Amb les seves tres naus nues, aquesta joia de pedra us captivarà. A més, podeu fer diverses rutes de natura al voltant del poble. S’hi arriba també des de Berga, per Vilada i Borredà, seguint una carretera asfaltada fins el poble. Juntament amb la possibilitat d’entrar-hi, o de sortir-ne, pel darrera, per la pista que ens porta fins La Pobla de Lillet, veureu que hi ha la possibilitat de fer una fantàstica ruta circular. Per dinar, a Sant Jaume, quedeu-vos a l’hostal que hi ha al poble, ho fan molt bé. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Lillet!.

Lleguense hasta la bellísima villa pirenaica de La Pobla de Lillet, y tomen allí la carretera BV-402, camino de Gombrén y Campdevanol, en poco más de un par de kms. encontrarán una pista asfaltada a mano derecha que les lleva a Frontanya, otro pueblo de Cataluña que no puede faltar en su libro de visitas. La desviación está perfectamente señalizada, y en el rótulo ya aparece el t´tulo “área de recreo El Pinar”, que se anuncia a un km. de allí. Tomen la carretera y, una vez pasado el vado por encima de la Riera de Arija, que siempre lleva agua, pero no siempre llena el vado, deberan estar atentos, a mano izquierda, a un camino pedregoso, pero practicable, que baja al río. Allí encontrarán La Pineda. Es una zona de picnic, cerca del río, agradable, pero con aspecto de un gran descampado, un bosque ralo, eso sí, con mucho césped y muchísimo espacio para correr.Allí si hacen buenas setas cuando es la temporada. El lugar es bonito y agradable, y nadie les dirá nada. Es totalmente libre. Hay buen aparcamiento para los coches, varias mesas de madera esparcidas por el bosque, y unas barbacoas de piedra, un poco destartaladas, como también lo está la fuente, también de piedra. Asimismo hay una zona de aseos, pero sin que nadie se cuide de nada, que suelen estar muy sucios. El río Arija es un riachuelo divertido, ideal para los niños, con una cama lleno de piedras, matorrales y balsas, que hará las delicias de su niños. Si os ha gustado este lugar, aun puede que les guste más hacer una pequeña excursión hasta el Salto del Obispo, un rincón maravilloso, que está a unos 3 kms. del Área de Ocio de La Pineda. Para ir hay que seguir la pista asfaltada que lleva hacia Sant Jaume de Frontanyà, por donde hemos llegado al área, y en unos kms. encontraremos una flecha azul pintada en el asfalto, que nos señala hacia la derecha, y allí mismo, un margen donde caben varios coches. Hay un camino que hace bajada, que en unos 10 minutos les llevará al Salto, o la cueva, o la Fuente del Obispo. El agua del torrente de Solls, afluente del río Arija del área de picnic, cae desde unos metros de altura, en una poza encantadora. El lugar es mágico. Muy bonito. Os proponemos también una salida familiar en el Valle del Alto Llobregat, que recorre este río, apenas nacido. No pueden dejar de ver La Pobla de Lillet, un bonito pueblo de aires medievales, con un casco antiguo notable, y un puente encantador. Con muchas ermitas e iglesias románicas por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques, que puede jugar a encontrar: Rotgers, Rus … y hasta un monasterio: Santa Maria de Lillet. Llegará a La Pobla de Lillet subiendo hacia el túnel del Cadí hasta Guardiola de Berguedà, ya pasado Manresa y Berga, camino de Francia. Giren en dirección a Castellar d’en Hug, bien indicado. También en esta zona hay una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. Pueden subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Si desean tocar mucha nieve salgan en dirección Castellar de en Hugo, otro pueblo bien pintoresco. Antes, parad a las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar. Pueden acabar llegando al Plan de la Anyella, en La Molina. Nieve asegurada en invierno, en otoño los bosques son de colores. También deben saber que, bajando hacia Guardiola de Berguedà encontrarán la mina de petróleo de Riutort. La zona es motivo para pasar un buen fin de semana, corto o largo, un puente o incluso unas vacaciones. Para comer, fuera de la zona de picnic, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situada en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de Lillet. Para volver del área les recomendamos seguir la pista hasta Sant Jaume de Frontanyà, un pueblo encantador con una verdadera catedral románica. Allí pueden comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel: 938.23.90.02. Para dormir, en la zona, también pueden ir a Guardiola de Berguedà donde hay un hermoso hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Cercano está El Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tiene el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca, otro lugar con mucha nieve, y vistas espectaculares. En Borredà, un poco más abajo de Sant Jaume de Frontanyà, encontrarán algunas casas rurales bonitas, como el Querol Vell. Queremos hacer una referencia más en Sant Jaume de Frontanyà, el bonito pueblo despegado en medio de dos valles espléndidas del Pirineo donde lleva la pista que ha seguido para llegar a La Pineda, y el Salto del Obispo. Pues bien, se recomienda vivamente la visita a este conjunto de casas de piedra dominado por la imponente silueta de uno de los templos más bellos del románico catalán. Con sus tres naves desnudas, esta joya de piedra os cautivará. Además, puede realizar varias rutas de naturaleza alrededor del pueblo. Se llega también desde Berga, por Vilada y Borredà, siguiendo una carretera asfaltada hasta el pueblo. Junto con la posibilidad de entrar, o de salir de ella, por detrás, por la pista que nos lleva hasta La Pobla de Lillet, verán que existe la posibilidad de hacer una fantástica ruta circular. Para comer, en Santiago, quedaos en el hostal que hay en el pueblo, lo hacen muy bien. Buen Pirineo, buen picnic, buena barbacoa y paisaje de ensueño en Lillet.

Fira de Divendres Sant


santa_maria_besora

Al bellíssim poble de Santa Maria de Besora hi fan el Divendres Sant una fira molt lluida. Aquesta vila està situada al pre-pirineu més bonic de Catalunya, a la vall del Bisaura, no lluny de l’encantador poblet de Vidrà, al redós de l’alta serra de Bellmunt, en un indret fantàstic, verge i maravellós. Tota la contrada és un seguit de muntanyes pregones, catifes de gespa verda i riuets que salten. Mireu-vos la pàgina de turisme de la Vall del Ges i del Bisaura i entendreu de què us estem parlant. És una contrada molt rural, coberta de boscos, on la ramaderia és el mitjà de subsistència. Tot molt idíl·lic. Entre aquestes muntanyes i aquests boscos, als peus del castell feudal dels Besora, en un escenari increible, el divendres sant es munten un seguit de paradetes de productes d’alimentació artesans, d’artesania, d’oficis antics i de muntanya i, segons l’any moltes activitats més, entre les que mai no falten els jocs pels infants. Ideal per passar un dia en família, en un racó fabulós de la nostra terra, que potser no coneixeu. Aquest mercat medieval de Santa Maria de Besora es celebra en uns prats a tocar del nucli urbà. Arribareu a Besora en una hora llarga. Està a uns 100 km de Barcelona, anant fins Granollers i, d’allà, per la C-17 en direcció Vic i Ripoll. Cal deixar aquesta autovia a la sortida anomenada de Sant  Quirze de Besora, no hi ha pèrdua. La carretera local s’enfila uns 7 kms fins el poble, i continua fins Vidrà, si voleu. El Castell de Besora s’aixeca, poderós i altaner, damunt el seu esperó de roca, a 1.092 m d´altitud, protegint els vilatans. Allà també trobareu la primitiva parròquia de Santa Maria. A més de la fira, del poble, i de l’encantadora vila de Vidrà, us podem proposar un seguit de raons i d’indrets que justifiquen un cap de setmana per aquelles contrades. Des de Besora, caminant podeu anar amb la família a veure les anomenades Baumes dels Ferrers, o la Serra dels Bufadors de Beví, o l’espectacular salt del Mir. Pugeu dalt del serrat on hi ha les ruïnes del castell i l’església romànica de Santa Maria. La vista sobre el Pirineu és impagable, i el sender per arribar-hi des de Santa Maria de Besora és de gran bellesa. Una hora a peu, una mica més amb canalla. Aneu a la bauma dels Ferrers, on vivia la gent a l’edat mitjana. Mitja hora caminant des de la casa dita també dels ferrers, on podeu arribar-hi en cotxe. Arribar als bufadors, a peu, amb canalla és massa complicat i fins perillós, però el lloc és estrany i bonic. En canvi, el Salt del Mir és força espectacular, sobretot si cau prou aigua. Té 35 metres d’alçada. La riera que forma és molt bonica. Per anar-hi cal agafar la carretera de Vidrà i, al cap de 1,6 km trobarem el trencall, a mà dreta, que porta a les cases de camp anomenades dels Pous, el Nogué, el Graell, el Molinot i el Mir. Seguirem la pista, en prou bon estat, fins el Mir, on hi ha un restaurant de pagés, obert els caps de setmana. Bona carn a la brasa. Allà podem deixar el cotxe. Del Mir un camí baixa al riu, on hi ha el salt. Mitja hora a peu. Per dinar a Santa Maria recomanem el Rebost de Besora, al Passeig del Pla de Teia, 46. Tel: 93.855.05.41. Fora de Santa Maria podeu anar a Montesquiu, on hi ha un parc natural fantàstic, amb un castell que es visita. En el mateix parc del castell de Montesquiu hi ha un bon restaurant. Tel: 93 852 90 22.  A Sant Quirze de Besora teniu la Conca del Ter, restaurant situat en un hotel de la cadena MG, on també podreu dormir. També hi ha Ca la Càndida, a la carretera de Berga, 6, tel. 93 852 90 83. A Vidrà, insistim en què veieu aquest encantador poblet, hi ha l’Hostal Serrasolsas, una fonda de les de tota la vida, amb habitacions. Per dormir, al poble, teniu cases rurals xules, com ara Can Cisquet, o bé  El Mas del Pla de Besora. A Vidrà hi ha un càmping molt ben condicionat. No deixeu de passar algun cap de setmana per aquestes terres tan maravelloses de la vall del Bisaura!.

En Santa Maria de Besora hacen el Viernes Santo una bonita feria medieval, de artesania y ecológica, en un entorno privilegiado en pleno Valle del Ges i del Bisaura, naturaleza virgen, paisajes increibles. Hay allí unos prados bajo el castillo y la iglesia, donde se desarrollaran un montón de actividades, entre las que no van a faltar juegos infantiles. Ideal para pasar un dia ren familia.

Fira Moianès a Castellcir


moianes

La Fira Moianès és una fira petita, naif, senzilla, casolana. Si no fos que el paisatge és molt bonic, no valdría la pena arribar-s’hi. Però aquesta exposició sobre turisme i el lleure ens agrada perquè te lloc i està dedicada, precisament, a una de les comarques més boniques de Catalunya, És una fira de caràcter anual, i itinerant pels 10 municipis del Moianès. Té per objectiu difondre i promoure el Moianès com un destí turístic, i ensenyar als foranis la riquessa insospitada d’aquesta terra, sovint poc coneguda. A la fira hi trobareu estands amb tota mena de serveis turístics del Moianès, així com d’entitats, d’empreses, serveis i professionals turístics. Podreu trobar-hi també allotjaments, cases de colònies, restaurants, activitats de lleure, museus, esports…  Però també productors d’aliments ecològics, artesans i gastronòmiques. Precisament hi haurà un espai gastronòmic, anomenat “Tasta’m”, i un escenari on faran concerts, espectacles, danses i actuacions infantils. També tallers pels infants. La fira té lloc el segon cap de setmana d’octubre, i com ja hem dit va rodant pels diversos pobles d’aquesta comarca no legal. Aquest any 2013, la fira serà al maravellós poble de Castellcir, situat a tocar de Castellterçol, a mig camí entre Caldes de Montbui i Moià. Us agradarà veure Castellcir i els seus voltants, Perquè si sortiu de Castellterçol per la única carretera que porta a Castellcir poble pot passar que no el trobeu. Perquè l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els paisatges. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny, però és una bona caminada, teniu el castell de Popa, una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa Coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen ara, a la tardor, amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Ja ho sabeu. Aquest cap de setmana pugeu a Castellcir. Nosaltres hi hem anat moltes vegades i ens agrada molt, tot i la senzillesa del què hi podeu trobar. Per arribar-hi cal anar fins Mollet del Vallés, i d’allà cap a Caldes de Montbui per la C-59. Continueu per la mateixa carretera en direcció a Moià passant per Sant Feliu de Codines i fent cap a Castellterçol. Just al centre de Castellterçol, en el semàfor, cal girar a la dreta cap a Castellcir, ben senyalitzat. Per més informació consulteu la pàgina web del Consorci del Moianès. Si ens feu cas i decidiu rondar per allà dalt no deixeu de visitar la bonica vila de Moià, la capital de la comarca, amb la fantàstica casa museu de Rafael de Casanova, tota una lliçó d’història. No menys interessants son les “Coves del Toll“, camí de Collsuspina i Vic, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Tampoc no us perdeu el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, atenció als horaris, una mica estranys. O el poble de Granera, amb el seu castell. Bé, ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana. Si us decidiu, podeu dormir i menjar en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just on surt la carretera que va a Castellcir. Modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. Per dinar també podeu anar, a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Al propi Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows. Fora de la zona de Castellcir podeu probar els hotels i restaurants de Moià mateix. Hem menjat de fàbula al restaurant Padrisa, i també molt recomanable “El Colom“, a tocar. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping, en plena natura. Bona fira del Moianès!. 

La Feria Moianès és una exposición sobre turismo y el ocio en una de las comarcas más bonitas de Cataluña. Tiene carácter anual e itinerante por los 10 municipios del Moianès. Quiere difundir y promover el Moianès como un destino turístico, y enseñar a los foráneos la riqueza insospechada de esta tierra bendita por Dios. Habrá, pues, puestos de todo tipo de servicios turísticos del Moianès, así como de entidades, de empresas, servicios y profesionales turísticos. Podréis encontrar alojamientos, casas de colonias, restaurantes, actividades de ocio, museos, deportes … Pero también productores de alimentos ecológicos, artesanos y gastronómicas. La feria tiene lugar el segundo fin de semana de octubre y, como ya hemos dicho, va rodando por los diversos pueblos de esta comarca no legal. Este año 2013 le toca el turno al pueblo de Castellcir, lo que la hace doblemente atractiva. Porque además de la feria, y de todas las actividades y actos que la rodean: música, talleres, malabares, gigantes, conciertos, visitas, juegos, actuaciones teatrales, pasacalles, degustaciones de buen comer … Además de todo esto, en Castellcir hay lugares en plena naturaleza, fantásticos. Aprovechad para dar una vuelta por el Moianès más desconocido y magnífico: Castillo de la Popa, Sauva Negra, Monasterio de l’Estany, Terrassola, Moià, Castellterçol, las Coves del Toll, Collsuspina, Granera … Justifica con creces un fin de semana. Se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Castellterçol. De allí a Castellcir hay una carretera local. ¡Buena feria en Castellcir!.