Mercat dels Canonges a la Seu


Sempre ve de gust voltar per la Cerdanya i l’Alt Urgell. A la primavera encara més. Hi ha distracció per tots els gustos. Naturalment pels amants dels paisatges, dels espais oberts, dels boscos, dels esports… També hi ha prou tresors artístics per satisfer als gourmants de la cultura. Avui us proposem una nova anada a la Seu d’Urgell. La Seu és una ciutat a la que agrada d’anar. Una ciutat que mereix una bona visita. El seu casc antic és una joia, amb el romànic maravellòs de la seva catedral, del claustre i del museu episcopal. I si hi pugeu el cap de setmana darrer de maig, o primer de juny, segons l’any, us hi trobareu l’anomenat Mercat dels Canonges. Es tracta d’un lluït mercat medieval que no podría haver triar millor teló de fons que la capital del comtat d’Urgell. Durant tot el cap de setmana hi trobareu animació per petits i grans: cercaviles, dança, música, paradetes medievals de productes gastronòmics i d’artesania, malabaristes… També teatre i recreacions com ara lluites entre cavallers, tornejos a cavalls, dracs i bruixes vinguts de la pura fantasia, tallers per infants, espectacles de circ i fins un autèntic campament medieval. No us ho podeu perdre. A més de visitar la Seu d’Urgell i el seu mercat, podeu voltar a plaer per l’Alt Urgell i la Cerdanya. La Cerdanya és ideal per passar-hi uns dies. Per dinar podeu fer-ho a la fira mateix. O de picnic al Parc del Segre, per exemple. Per dormir hi ha moltes cases rurals, com cal Rei de Lles o Cal Rei de Talló. També bonics hotels com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria, o el de Prullans. Ens agrada passar dies, fora de la temporada d’esquí, als apartaments Guitart de la Molina que estan molt bé. també a la mateixa Seu hi ha molts restaurants, i bons. Solem anar al restaurant del Club de Golf d’Aravell, a molt pocs km. de la Seu. Es dina de fàbula i bé de preu. Ja ho sabeu, el primer cap de setmana de juny teniu cita al Pirineu!.

Siempre apetece pasear por la Cerdanya y el Alt Urgell. En primavera aún más. Hay distracción para todos los gustos. Naturalmente ideal para los amantes de los paisajes, los espacios abiertos, los bosques, los deportes … También hay suficientes tesoros artísticos para satisfacer a los gourmants de la cultura. Hoy os proponemos una nueva ida a La Seu d’Urgell. La Seu es una ciudad a la que nos gusta ir. Una ciudad que merece una buena visita. Su casco antiguo es una joya, con el románico maravilloso de su catedral, del claustro y del museo episcopal. Y si vais a subir el fin de semana último de mayo, o primero de junio, según el año, os encontraréis el llamado Mercado de los Canónigos. Se trata de un bello mercado medieval que no podría haber elegido un mejor telón de fondo que la capital del condado de Urgell. Durante todo el fin de semana encontraréis animación para pequeños y mayores: pasacalles, danzas, música, tenderetes medievales de productos gastronómicos y de artesanía, malabaristas … También teatro y recreaciones como luchas entre caballeros, torneos a caballo, dragones y brujas venidos de la pura fantasía, talleres para niños, espectáculos de circo y hasta un auténtico campamento medieval. No os lo podéis perder. Además de visitar la Seu d’Urgell y su mercado, pueden dar vueltas por el Alt Urgell y la Cerdanya. La Cerdanya es ideal para pasar unos días. Para comer pueden hacerlo en la feria mismo. O de picnic en el Parque del Segre, por ejemplo. Para dormir hay muchas casas rurales, como El Rei de Lles o Cal Rei de Talló. También bonitos hoteles como el Bellavista de Martinet, donde también puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría, o el de Prullans. Nos gusta pasar días, fuera de la temporada de esquí, en los apartamentos Guitart de La Molina que están muy bien. También en la misma Seu hay muchos restaurantes, y muy buenos. Solemos ir al restaurante del Club de Golf de Aravell, a muy pocos km. de la Seu. Se come de fábula y bien de precio. ¡Ya lo sabéis, el primer fin de semana de junio teneis cita en el Pirineo!.

Menorca


Avui ens plau parlar-vos del paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a Menorca. Naturalment ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. No havíem fet un post sobre Menorca, potser perquè és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem. De Menorca podríem parlar de les seves platges. De les cales agradables de la costa sud de Ciutadella. Són les que més ens agraden. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella… S’hi pot anar en cotxe, o en bici, des de Ciutadella per l’ermita de Sant Joan de Missa. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, i caminant a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Trebalúger. Tota una descoberta. Des des Mitjorn Gran podeu banyar-vos a la Platja de Santo Tomàs, platja llarga, tirada. Però caminant fareu cap a Fustam i Escorxada, dues perles desconegudes. (A la foto: Cala Fustam). Platja llarga també ho és Son Bou, la veïna de Santo Tomàs, a on s’hi va des de Alaior. Més enllà les cales i platges perden interès. La costa nord, en canvi, és agreste, dura, llunar. Des de Ciutadella us recomanem arribar-vos fins Algaiarencs. Si us deixen passar, una platjola deliciosa, cales i caletes, pins arran d’aigua. De Mercadal podeu arribar-vos a Fornells, poblet que fou pescador, ara venut al turisme de la llagosta i la caldereta. Anant cap a Maó des de Fornells trobareu s’Arenal de’s Castell, una conxa magnífica. Prop de Ciutadella hi ha cales més urbanes, on podeu anar en bus: Santandría, Blanca, Bosch… o Forcat. Si parlem de caps i vistes, de roques caient sobre un mar impetuós, llavors parlem de Punta Natí, de Cala Morell, amb les seves coves prehistòriques, del far de Cavalleria, o de Favaritx. Si de natura, del Port d’Addaia, o d’es Grau, albufera i maresmes. Aneu fins el Monte Toro, amb el seu santuari, des de Mercadal. Veureu tota l’illa, sencera. Repassem ara els pobles: Ciutadella, voltes blanques, catedral, barri antic, palaus, el port, la ciutat renaixentista, la Menorca en estat pur. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, poblets del centre de l’illa, blancs, de carrers estrets, lluminosos. Alaior, una petita joia, amb el pati de la lluna. Parlem de la gran Maó, la capital, penjada damunt el més espectacular port natural del Mediterrani, Santorini a banda. De l’orgue de la seva església. O d’es Castell o de Sant Lluís, poblet de gust francés. Parlem de monuments. De poblats talaiòtics. De la naveta dels Tudons, de la Torralba d’en Salort… i tants d’altres. Menorca també són les seves festes. Cavalls, música, ginet, pomada, gresca, molta gresca. Teniu cavalls a Menorca, amb els seus cargols, i el seu flabiol, des de Sant Joan, al juny, a Ciutadella, fins la verge de Gràcia, pel setembre a Maó. Cada setmana un poble. Per exemple, Ferreries, el 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Menorca és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Allotjeu-vos a Ciutadella. Rebutgeu altres destins. En un hotel de tota la vida, gens turístic. L’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiar, senzill. Si voleu aparthotel, apartaments i hotels més grans, en teniu a pilons, a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà. Feu unes vacances a Menorca, oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. No habíamos hecho un post sobre Menorca, quizá porque es imposible resumir la isla en un post, pero lo intentaremos. De Menorca podríamos hablar de sus playas. De las calas agradables de la costa sur de Ciutadella. Son las que más nos gustan. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella … Se puede ir en coche, o en bici, desde Ciutadella por la ermita de Sant Joan de Missa. Calas idílicas, de un agua azul turquesa y una arena blanca, indescriptible. Desde Ferreries pueden llegarse hasta Galdana, y caminando, de allí a Macarella y Mitjana. Nos gusta Cala Mitjana, porque es bonita y poco conocida. Y caminando un poco más llegareis a Trebalúger. Todo un descubrimiento. Des desde Mitjorn Gran pueden bañarse en la Playa de Santo Tomás, una playa larga. Pero caminando llegareis a Fustam y Escorxada, dos perlas desconocidas. (En la foto: Cala Fustam). Una playa larga también lo es Son Bou, justo la vecina de Santo Tomás, a donde se va desde Alaior. Más allá las calas y playas pierden interés. La costa norte, en cambio, es agreste, dura, lunar. Desde Ciutadella os recomendamos acercaros hasta Algaiarencs. Si os dejan pasar, descubrireis una cala deliciosa, pinos junto al agua. De Mercadal pueden llegar a Fornells, pueblo que fue pescador, ahora vendido al turismo de la langosta y la caldereta. Yendo hacia Maó desde Fornells, encontrareis el Arenal de’s Castell, una concha magnífica. Cerca de Ciutadella hay calas más urbanas, a donde se puede ir en bus: Santandria, Blanca, Bosch … o Forcat. Si hablamos de vistas, de rocas cayendo sobre un mar impetuoso, entonces hablamos de Punta Nati, de Cala Morell, con sus cuevas prehistóricas, del faro de Cavalleria, o de Favaritx. Si de naturaleza, del Puerto de Addaia, o de Es Grau, albufera y marismas. Id hasta el Monte Toro, con su santuario, desde Mercadal. Vereis toda la isla, entera. Repasemos ahora los pueblos: Ciutadella, calles blancas, catedral, barrio antiguo, palacios, el puerto, la ciudad renacentista, la Menorca en estado puro. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, pueblos del centro de la isla, blancos, de calles estrechas, luminosos. Alaior, una pequeña joya, con el patio de la luna. Hablamos de la gran Mahón, la capital, colgada sobre el más espectacular puerto natural del Mediterráneo, Santorini aparte. Del órgano de su iglesia. O de Es Castell o de San Luis, pueblo de gusto francés. Hablamos de monumentos. De poblados talayóticos. De la Naveta des Tudons, de la Torralba d’en Salord … y tantos otros. Menorca también son sus fiestas. Caballos, música, jinetes, pomada, juerga, mucha juerga. Tienen la fiesta eterna de los caballos en Menorca, con sus cargols y su sonido de flauta, desde San Juan, en junio, en Ciutadella, hasta la Virgen de Gracia, en septiembre, en Maó. Cada semana un pueblo. Por ejemplo, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en cuenta en Ciutadella. Rechaza otros destinos. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Urueña


Urueña és un d’aquells llocs petits, perduts, diminuts, que adquireixen una significació molt més gran que la seva realitat. Urueña és un poblet de la castellana província de Valladolid. Un poblet amb una càrrega històrica i cultural que depassa ampliament els seus escassos 200 habitants. I no perquè Urueña sigui una fantàstica vila medieval, que ho és. Ni pel fet que encara conservi íntegres les seves muralles, que les conserva. Ni tan sol perquè a l’entrada del poble s’alci, donat-vos una benvinguda inesperada i extraordinaria, la maravella de l’esglèsia romànica de la Anunciada, (a la foto). Ni tampoc pel seu castell, convertit en cementiri, o pels carrers i places plenes de sol a l’estiu, i gelades a l’hivern. Ni per la parroquial de l’Asumpta. La nostra vila és única perquè acull un projecte de la Diputació de Valladolid per convertir-la, de fet ho és ja, en la primera Vila del Llibre d’Espanya. Al nostre poblet hi ha ni més ni menys que 10 llibreries, amb professionals del sector que s’han llençat a l’aventura. Aquestes àrides terres de la Castella eterna, moren avui dia sense un objectiu clar. Urueña no vol morir, ja ho veieu. Ara que ja ho hem dit, podem tornar a repassar tranquil·lament les maravelles que Urueña ofereix. Com si fos una ciutat del renaixement italià, com ara Todi o Montefiascone, el poble te l’orgull d’acollir, a uns 2 kms. a les afores, la excepcional església románica de Nta. Sra. de la Anunciada. Quin nom tan italià també!. Tan italiana és, que constitueix l’únic exemple d’influència europea, llombarda, a tot Castella. Un cas. A més del cercle de muralles, espectacular de veritat, altres joies reclamen la vosta atenció. Com ara la anomenada “Casona de la Mayorazga”, edifici del XVIII, amb pati, que acull un centre etnogràfic sobre el folklore de Castella, les torres i portes de la muralla, esglèsies, cases i casones. Podeu dormir i menjar molt bé a Urueña. Per exemple al Mesón de la Villa. O a la Casa de Comidas, un d’aquells llocs que contribueixen a fer aquesta petita vila quelcom excepcional. També interessant El Pozolico. Molt bonics els apartaments que proposa Carrelalegua. Naturalment, a Valladolid, molta més oferta, entre ella un AC hoteles i un Novotel. Prop de Urueña la zona us ofereix llocs i monuments més que suficients per justificar un viatge. Com ara Tordesillas, Simancas, Torrelobatón o Valladolid.

Urueña es uno de esos lugares pequeños, perdidos, diminutos, que adquieren una significación mucho mayor que su realidad. Urueña es un pueblo de la castellana provincia de Valladolid. Un pueblo con una carga histórica y cultural que sobrepasa ampliamente sus escasos 200 habitantes. Y no porque Urueña sea una fantástica villa medieval, que lo es. Ni por el hecho de que aún conserve íntegras sus murallas, que las conserva. Ni tan solo porque a la entrada del pueblo se alce, dando una bienvenida inesperada y extraordinaria, la maravilla de la iglesia románica de la Anunciada, (en la foto). Ni tampoco por su castillo, convertido en cementerio, o por las calles y plazas llenas de sol en verano, y heladas en invierno. Ni por la parroquial de la Asunción. Nuestra villa es única porque acoge un proyecto de la Diputación de Valladolid para convertirla, de hecho lo es ya, en la primera Villa del Libro de España. En nuestro pueblo hay nada menos que 10 librerías, con profesionales del sector que se han lanzado a la aventura. Estas áridas tierras de la Castella eterna, mueren hoy en día sin un objetivo claro. Urueña no quiere morir, ya lo veis. Ahora que ya lo hemos dicho, podemos volver a repasar tranquilamente las maravillas que Urueña ofrece. Como si fuera una ciudad del renacimiento italiano, como Todi o Montefiascone, el pueblo tiene el orgullo de acoger, a unos 2 kms. en las afueras, la excepcional iglesia románica de Nta. Sra. de la Anunciada. ¡Qué nombre tan italiano también!. Tan italiana es, que constituye como el único ejemplo de influencia europea, lombarda, en toda Castella. Además del círculo de murallas, espectacular de verdad, otras joyas reclaman vuestra atención. Como la llamada “Casona de la Mayorazga”, edificio del XVIII, con patio, que acoge un centro etnográfico sobre el folclore de España, las torres y puertas de la muralla, iglesias, casas y casonas. Pueden dormir y comer muy bien en Urueña. Por ejemplo en el Mesón de la Villa. O en la Casa de Comidas, uno de esos lugares que contribuyen a hacer esta pequeña villa algo excepcional. También interesante El Pozolico. Muy bonitos los apartamentos que propone Carrelalegua. Naturalmente, en Valladolid, mucha más oferta, entre ella un AC hoteles y un Novotel. Cerca de Urueña la zona ofrece lugares y monumentos más que suficientes para justificar un viaje. Como Tordesillas, Simancas, Torrelobatón u Valladolid.

Tamborinada


El primer diumenge de juny, o el darrer de maig, segons l’any, és el dia de la Tamborinada, al Parc de la Ciutadella. La Tamborinada és una festa solidària que organitzen diverses entitats que treballem amb infants i persones discapacitades. És una festa pensada i concebuda, de principi a fi, per tal que els nens i nenes s’ho passin bé. Hi haurà un piló d’esplais de tot Catalunya. Segur que trobareu allà els vostres monitors i monitores. Hi haurà tantes coses a fer: música, balls, tallers, teatre… que no podem explicar-les. Preferim que ho llegiu al web de la Fundació La Roda. Només us cal, per acabar de fer la festa, estar obertes i oberts, sensibles, a la problemàtica quotidiana de les persones que tenen discapacitats físiques, sensorials o intel·lectuals. Perquè la festa es fa per elles i ells. Hi haurà diferents escenaris amb diferents activitats, unes tindran lloc a la gran casacada modernista de Gaudí, recentment restaurada, que lluirà al sol els nou or. Altres seran al passeig dels til·lers. Altres són mòbils i recorreran tot el parc. Veniu a passar una diada festiva amb la canalla a la Ciutadella.

El primer domingo de junio, o el último de mayo, según el año, es el día de la Tamborinada, el Parque de la Ciutadella. La Tamborinada es una fiesta solidaria que organizan diversas entidades que trabajan con niños y personas discapacitadas. Es una fiesta pensada y concebida, de principio a fin, para que los niños y niñas se lo pasen bien. Habrá un montón de centros recreativos, esplais, de toda Cataluña. Seguro que encontrarais allí a vuestros monitores y monitoras. Habrá tantas cosas que hacer: música, bailes, talleres, teatro … que no podemos explicarlas. Preferimos que lo leais en la web de la Fundación La Roda. Sólo necesitais, para sumaros a la fiesta, estar abiertas y abiertos, sensibles, a la problemática cotidiana de las personas que tienen discapacidades físicas, sensoriales o intelectuales. La fiesta se hace por y para ellas y ellos. Habrá diferentes escenarios con diferentes actividades, unas tendrán lugar en la gran casacada modernista de Gaudí, recientemente restaurada, que lucirá al sol su oro nuevo. Otras tendran lugar en el paseo de los tilos. Otras son móviles y recorrerán todo el parque. Venid a pasar una jornada festiva con los niños en la Ciutadella.

Costoja


La petita localitat de Costoja, (Coustouges en francés), està situada a la ratlla fronterera mateix entre els estats d’Espanya i França, a la Catalunya Nord. Forma part de la increiblement bella comarca del Vallespir, una terra antiga, aspre, maravellosa. Costoja està literalment penjada en un balcó verd a la capçalera de la Muga. Us parlem i recomanem la visita a Costoja perquè aquest poblet guarda un tresor inimaginable, perfecte. Es tracta d’una esglèsia romànica impressionant. No només el temple, o la torre, guapíssima, sinó pel seu nàrtex i la porta que guarda al seu interior. Una portada amb arquivoltes i timpà, d’una decoració superior i magnífica. (A la foto). De veritat que val la pena arribar-se fins Costoja sense cap altre destí que veure aquesta joia. Però, a més, Costoja te altres alicients. El poble és en ell mateix una cucada. Cases de pedra, amb el seu nom particular en uns carrers estrets, de pagès. I una natura sorprenent. Boscos frondosos d’alzina i roure a la vessant sud. De faig a la vessant nord. Rutes i senderisme.  Hi podeu accedir per Figueres, seguint la AP7 o la N-II. D’aquí preneu la carretera que porta a Maçanet de Cabrenys passant per Darnius. De Maçanet pugeu cap al diminut agregat de Tapís, i d’allà a Costoja. També és accessible pel costat de França seguint des d’Arles, cap a Sant Llorenç de Cerdans per la RD3.  Això us pot permetre una ruta circular fantàstica sortint de Figueres per Maçanet de Cabrenys, (poble medieval), Costoja i la seva església, Sant Llorenç de Cerdans i els seus teixits, Arles amb el monestir, Amelie les Bains, amb les aigües termals, Palalda, bella vila medieval, Ceret i els seus museus, Le Boulu, Figueres. En total uns 100 kms. Ja ho sabeu. Pugeu fins Costoja si feu una ruta per l’Empordà, per la vall de la Muga, o la ja dita ruta circular. Passegeu-vos per aquest llogarret adormit en el bressol del roc del Bau. No hi ha opcions per dormir ni menjar a Costoja. Per tant us recomanem el restaurant de Tapís. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. Molt recomanable. El veureu al costat de la carretera, a Tapis, Tel. 972 543 311. I també teniu els hotels i restaurants de Maçanet de Cabrenys. Grans hotels com La Central, hostals o cases rurals. També hi ha un càmping. Ens agrada per la relació qualitat preu La Quadra. Habitacions familiars senzilles.  Si voleu un centre per fer la ruta circular, llavors l’aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques.

La pequeña localidad de Costoja, (Coustouges en francés), está situada en la raya fronteriza entre los estados de España y Francia, en la Cataluña Norte. Forma parte de la increíblemente bella comarca del Vallespir, una tierra antigua, áspera, maravillosa. Costoja está literalmente colgada en un balcón verde en la cabecera de la Muga. Les recomendamos la visita a Costoja porque este pueblo guarda un tesoro inimaginable, perfecto. Se trata de una iglesia románica impresionante. No sólo por el templo, o la torre, guapísima, sino por su nártex y la puerta que guarda en su interior. Una portada con arquivoltas y tímpano, de una decoración superior y magnífica. (En la foto). De verdad que vale la pena llegar hasta Costoja sin otro destino que ver esta joya. Pero, además, Costoja tiene otros alicientes. El pueblo es en sí mismo una cucada. Casas de piedra, con su nombre particular, en unas calles estrechas, de payés. Y una naturaleza sorprendente. Bosques frondosos de encina y roble en la vertiente sur. De hayas en la vertiente norte. Rutas y senderismo. Podéis acceder por Figueres, siguiendo la AP7 o la N-II. De ahí tomar la carretera que lleva a Maçanet de Cabrenys pasando por Darnius. De Maçanet subir hacia el diminuto agregado de Tapis, y de allí a Costoja. También es accesible por el lado de Francia siguiendo desde Arles, hacia Sant Llorenç de Cerdans por la RD3. Esto puede permitir una ruta circular fantástica saliendo de Figueres por Maçanet de Cabrenys, (pueblo medieval), Costoja y su iglesia, San Llorenç de Cerdans y sus tejidos, Arles con el monasterio, Amelie les Bains, con las aguas termales, Palalda, hermosa villa medieval, Ceret y sus museos, Le Boulu, Figueres. En total unos 100 kms. Ya lo sabéis. Subid hasta Costoja en una ruta por el Empordà, por el valle de la Muga, o la ya dicha ruta circular. Pasead por este aldea dormida en la cuna del piedra del Bau. No hay opciones para dormir ni comer en Costoja. Por lo tanto les recomendamos el restaurante de Tapis. Un buen lugar para comer muy bien. Muy recomendable. Lo verá junto a la carretera, en Tapis, Tel. 972 543 311. Y también tiene los hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Grandes hoteles como La Central, hostales o casas rurales. También hay un camping. Nos gusta por la relación calidad precio La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Si quieren un centro para hacer la ruta circular, entonces la apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas.

Sant Miquel de Fluvià


Sant Miquel de Fluvià és un petit poblet de la plana de l’Empordà, no gaire lluny de Figueres. Està situat a la vall del riu Fluvià, allà on aquest curs d’aigua comença a mandrejar. Els racons del Fluvià al seu pas per Sant Miquel són un dels possibles reclams de la vila. Però sense cap mena de dubte el millor que pot oferir aquest poblet és la seva església. Una magnífica obra romànica del XII, força maltractada pel temps i els homes. És la única part que ens ha quedat d’un important cenobi medieval que dominà bona part de la plana gironina. Les guerres i malvestats han acabat amb la resta d’edificis. Però la torre romànica d’aquest temple, d’una bellessa punyent, ja justifica una parada en una possible excursió pels pobles de les marges del Fluvià. Com també us ajudarà a decidir-vos el saber que la gent d’aquest municipi organitza una senzilla fira, molt jove. Una fira que s’escau el darrer cap de setmana de maig, el diumenge. Es tracta d’una mostra d’oficis, sobretot dels relacionats amb la fusta, i paradetes d’artesania i productes de la terra. No més d’una trentena. Acompanyen la gresca la música, animació per infants i una bar de la fira on fan un menú especial. Arribareu a Sant Miquel de Fluvià fàcilment per la N-II, o la AP2, fins a Bàscara o Orriols. D’allà  per Vilaür i Sant Mori fareu cap al poble. També te estació de tren. Si no podeu ni voleu dinar al poble, a Torroella de Fluvià, uns kms. riu avall teniu el restaurant 6TGanona‎. Tel: 972 550 166‎. O bé podeu anar a l’hotel Sant Cristòfor, un hotel molt especial, amb un restaurant molt especial.

Sant Miquel de Fluvià es un pequeño pueblo de la llanura del Empordà, cerca de Figueres. Está situado en el valle del río Fluvià, donde este curso de agua empieza a holgazanear. Los rincones del Fluvià a su paso por San Miguel son uno de los posibles reclamos de la villa. Pero sin duda lo mejor que puede ofrecer este pueblo es su iglesia. Una magnífica obra románica del XII, bastante maltratada por el tiempo y los hombres. Es la única parte que nos ha quedado de un importante cenobio medieval que dominó buena parte de la llanura gerundense. Las guerras y maldades han acabado con el resto de edificios. Pero la torre románica de este templo, de una belleza desgarradora, ya justifica una parada en una posible excursión por los pueblos de las márgenes del Fluvià. Como también les ayudará a elegirlo como destino, el saber que la gente de este municipio organiza una sencilla feria, muy joven. Una feria que se celebra el último fin de semana de mayo, el domingo. Se trata de una muestra de oficios, sobre todo los relacionados con la madera, y puestos de artesanía y productos de la tierra. No más de una treintena. Acompañan la fiesta la música, animación para niños y un bar de la feria donde hacen un menú especial. Llegaréis a Sant Miquel de Fluvià fácilmente por la N-II, o la AP2, hasta Bàscara o Orriols. De allí hacia Vilaür y Sant Mori. También tiene estación de tren. Si no pueden ni quieren comer en el pueblo, vayan hasta Torroella de Fluvià, unos kms. río abajo. Allí tienen el restaurante 6TGanona. Tel: 972 550 166. O bien pueden ir al hotel San Cristóbal, un hotel muy especial, con un restaurante muy especial.

Fira al Santuari de Pinòs


El santuari de Pinòs és el centre geogràfic de Catalunya. El bell mig del nostre país. Està ben aviat dit això i, en canvi, és molt important. Doncs bé, aquí, al mig de Catalunya, s’alça l’esglèsia de Pinòs, dalt del seu turó. El paratge és magnífic, grandiós. Pertany a la comarca del Solsonès, una terra antiga. Boscos i conreus s’estenen fins perdre’s de vista. De pobles pocs, petits, acollidors i espectaculars. Espectaculars en la seva senzillesa. Amb torres com la d’Ardèvol, o Vallferosa. Amb nuclis medievals com Su, monestirs com el Miracle. Si voleu arribar-vos fins aquesta terra teniu un motiu. La fira de Pinòs. Hi ha festa el cap de setmana següent a la segona Pasqua, des del dissabte, però serà el diumenge el dia gran. A les 10 del matí, s’inaugura la fira, amb un bon repic de campanes, i acompanyament de trabucs. Trobareu tota mena de paradetes d’oficis, artesanes i de productes del camp. A migdia l’acte més esperat: l’ofici solemne, cantat per una coral dels pobles del costat. Just acabar l’ofici te lloc la benedicció i el repartiment de l’anomenat pa de Corpus. Aquesta era una tradició molt arrelada en els municipis de pagès, que s’ha anat perdent. A Pinòs s’ha conservat, potenciat i és molt seguida. Segueix un bon dinar de germanor. Cal adquirir els tiquets, a l’avançada millor. Dos plats, postre, cafè, aigua, vi, cava i copa. Normalment cuinat per la gent de “Cal Bosch”, de l’“Hostal de Pinós” o del “El Racó de Vallmanya”. On podreu comprar els tiquets dies abans. A la tarda entre tots els comensals es sorteja un lot productes artesans. Embotits, formatges, mel… Si no teniu sort, no cal preocupar-se. A la fira us vendran això i moltes coses més. Pinós, Su, Ardèvol, Vallferosa, Miracle, Torà, Cardona… tot aquest entorn natural és una joia a la que no li calen fires. La podeu visitar quan vulgueu. Però és molt adient fer-ho en aquestes diades, quan els veïns i veïnes es retroben, gaudeixen de les seves tradicions i podeu sentir-vos una mica menys estranys en el paisatge. Pels més munuts i menudes teniu el que s’anomena “L’Era de la canalla”. Un espai especialment dissenyat pels nostres fills i filles. Una mena de guarderia on els vostres petits i petites trobaran tallers, concursos, jocs, i altres activitats adients. De vegades ofereixen guarderia a temps complert, mentre dura la fira, amb dinar infantil inclòs. Tot un descans si esteu estressats. Arribeu a Pinòs per Manresa i Cardona, anant després cap a Su, i d’aquí a Ardèvol i Pinòs. O abans, per Súria, Saló i Vallmanya. Carreteres estretes, paisatge increible. O bé des de Manresa per Calaf o Torà. Si no voleu o podeu dinar a la fira, us recomanem el restaurant que organitza el dinar: Can Bosch. Està situat al bonic poblet medieval d’Ardèvol, molt a prop de Pinós. Reserveu: 973 47 32 12. O bé al mateix santuari, si es pot: s’anomena l’Hostal de Pinós, tel. 973 47 30 62. També l’Hostal Nou de llobera a la carretera LV-3005, anant cap a Torà a l’alçada de Peracamps. Tel: 973 48 02 53. A Sant Climenç teniu Cal Mestre, un allotjament rural molt bonic, amb un bon restaurant. Igualment boníssims restaurants a Cardona o Solsona, ja més lluny. Si aneu allà us recomanem La Cabana d’en Geli, a Solsona, on menjareu de fàbula. D’hotels tampoc no en manquen. A Solsona teniu un hotel de moltíssima categoria i gran encant: el Sant Roc, amb uns restaurants molt interessants: El Bufi gran i el petit. Si penseu en passar un cap de setmana a la zona, penseu en el Vilar Rural de Cardona, una aposta segura. I si aneu a Cardona podeu veure el castell i les mines de sal, per complementar la ruta.

El santuario de Pinós és el centro geográfico de Cataluña. El centro de nuestro país. Pues bien, aquí, en medio de Cataluña, se alza la iglesia de Pinós, en su colina. El paraje es magnífico, grandioso. Pertenece a la comarca del Solsonès, una tierra antigua. Bosques y cultivos se extienden hasta perderse de vista. De pueblos hay pocos, pequeños, acogedores y espectaculares. Espectaculares en su sencillez. Con torres como la de Ardèvol, o Vallferosa. Con núcleos medievales como Su, monasterios como el Miracle. Si desean visitar esta tierra tienen un buén motivo. La feria de Pinós. Hay fiesta el fin de semana siguiente a la segunda Pascua, desde el sábado, aunque será el domingo el día grande. A las 10 de la mañana, se inaugura la feria, con un buen repique de campanas, y acompañamiento de trabucos. Encontraréis todo tipo de tenderetes de oficios, artesanas y de productos del campo. A mediodía el acto más esperado: el oficio solemne, cantado por una coral de los pueblos de los alrededores. Nada más terminar el oficio tiene lugar la bendición y el reparto del llamado pan de Corpus. Esta era una tradición muy arraigada en los municipios rurales, que se ha ido perdiendo. En Pinós se ha conservado. Sigue una buena comida de hermandad. Hay que adquirir los tickets. Dos platos, postre, café, agua, vino, cava y copa. Normalmente cocinado por la gente de “Cal Bosch”, del “Hostal de Pinós” o “El Rincón de Vallmanya”. Se puede y debe comprar los tickets unos días antes. Por la tarde entre todos los comensales se sortea un lote productos artesanos. Embutidos, quesos, miel … Si no tienen suerte, no hay que preocuparse. En la feria les venderán esto y muchas cosas más. Pinós, Su, Ardèvol, Vallferosa, Miracle, Torà, Cardona … todo este entorno natural es una joya que no necesita ferias para promocionar-se. Se puede visitar en cualquier momento. Pero es muy adecuado hacerlo en estas fechas, cuando los vecinos y vecinas se encuentran, disfrutan de sus tradiciones y pueden Vds. sentirse un poco menos extraños en el paisaje. Para los más peques tienen lo que se denomina “La Era de los niños”. Un espacio especialmente diseñado para nuestros hijos e hijas. Una especie de guardería donde los pequeños y pequeñas encontrarán talleres, concursos, juegos , y otras actividades.  A veces ofrecen guardería a tiempo completo, mientras dura la feria, con comida infantil incluida. Todo un descanso si están estresados. Lleguense a Pinós por Manresa y Cardona, yendo luego hacia Su, y Ardèvol. O  por Súria, Saló y Vallmanya. Carreteras estrechas, paisaje increible. O bien desde Manresa por Calaf o Torá. Si no quieren o pueden comer en la feria, les recomendamos el restaurante que organiza la comida: Can Bosch. Está situado en el bonito pueblo medieval de Ardèvol, muy cerca de Pinós. Reserva: 973 47 32 12. O bien el mismo santuario, si se puede: se llama el Hostal de Pinós, tel. 973 47 30 62 . También el Hostal Nou de Llobera en la carretera LV-3005, yendo hacia Torá a la altura de Peracamps. Tel: 973 48 02 53. En San Climenç tienen Cal Mestre, un alojamiento rural muy bonito, con un buen restaurante . Igualmente buenísimos restaurantes en Cardona o Solsona, ya más lejos. Si vais allí os recomendamos La Cabana d’en Geli, en Solsona, donde comeréis de fábula. De hoteles tampoco faltan. En Solsona tienen un hotel de muchísima categoría y gran encanto: el San Roc, con unos restaurantes muy interesantes: El Bufi grande y el pequeño. Si buscais pasar un fin de semana en la zona, pensad en el Vilar Rural de Cardona, una apuesta segura. Y si vais a Cardona podeis ver el castillo y las minas de sal, para complementar la ruta.

Fira de les Trementinaires


La Fira de les Trementinaires te lloc a Tuixent, un bellíssim poblet, en un bellíssim entorn del Pirineu més desconegut. Tuixent és una vall amagada i salvatge. S’hi arriba des de Berga per Saldes, Gòsol i Josa del Cadí. O bé des de Solsona per Sant Llorenç de Morunys. O bé des de La Seu d’Urgell per Adraén. En tots els casos us caldrà atravessar altres valls tan remotes com ella.  Tot a una hora i mitja de Barcelona. La vall disposa de bones infraestructures, com l’estació d’esquí de  Tuixent-Lavansa.  O el curiós museu de les trementinaires. I precisament d’elles us volem parlar en aquesta entrada al bloc. De la bonica Festa de les Trementinaires que es celebra el darrer cap de setmana de maig al poble. Les trementinaires eren dones que la recol·lectaven trementina dels pinars i herbes dels camps i boscos. Durant l’hivern el·laboraven remeis casolans, sovint molt eficaços, que venien arreu de Catalunya durant l’estiu. Arribaven molt lluny, a la costa i tot. Si us arribeu a Tuixent podreu gaudir de la festa, dels itineraris naturals programats i de visites comentades al museu. També tallers diversos. Podeu dinar i dormir a molts llocs, en aquesta fantàstica vall. Nosaltres ho hem fet a Cal Gabriel. És una preciosa casa rural amb quatre habitacions. El restaurant es diu “El rebost del Pirineu”. Cuina d’autor. Tracte familiar. Un goig pels sentits. Com a casa, però menjareu millor. Fora de la vall, a La Coma i la Pedra, passat el Coll de Port en direcció Sant Llorenç de Morunys teniu l’Hotel Fonts del Cardener. Una cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent.

La Feria de las Trementineras tiene lugar en Tuixent, un bellísimo pueblo, en un bellísimo entorno del Pirineo más desconocido. Tuixent es un valle escondido y salvaje. Se llega desde Berga por Saldes, Gósol y Josa del Cadí. O bien desde Solsona por Sant Llorenç de Morunys. O bien desde La Seu d’Urgell por Adraén. En todos los casos necesitará atravesar otros valles tan remotos como este. Todo a una hora y media de Barcelona. El valle cuenta con buenas infraestructuras, como la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. O el curioso museo de las trementinaires. Y precisamente de ellas queremos hablar en esta entrada en el blog. De la hermosa Fiesta de las Trementineras que se celebra el último fin de semana de mayo en el pueblo. Las trementinaires eran mujeres que recolectaban trementina de los pinares y hierbas de los campos y bosques. Durante el invierno elaboraban remedios caseros, a menudo muy eficaces, que venían en Cataluña durante el verano. Llegaban muy lejos, a veces hasta  la costa. Suban al pueblo y podrán disfrutar de la fiesta, de los itinerarios naturales programados y de visitas comentadas al museo. También talleres diversos. Pueden comer y dormir en muchos lugares, en esta fantástica zona. Nosotros lo hemos hecho en Cal Gabriel. Es una preciosa casa rural con cuatro habitaciones. El restaurante se llama “La despensa del Pirineo”. Cocina de autor. Trato familiar. Un gozo para los sentidos. Como en casa, pero comeréis mejor. Fuera del valle, en La Coma y la Pedra, pasado el Coll de Port en dirección Sant Llorenç de Morunys tienen el Hotel Fuentes del Cardener. Una cucada. Muy familiar. Trato excelente.

Fira Modernista a Barcelona


A Barcelona també es fan coses pels infants. Prova d’això que diem és aquesta fira modernista que organitzen el darrer cap de setmana de maig l’Associació de comerciants de la Dreta de l’Eixample i l’Ajuntament de Barcelona. Tradicionalment es talla el carrer Girona, en el tram comprès entre la Diagonal i Aragó. Quan el carrer esdevé peatonal, s’hi organitzen tot un segui d’activitats per a tothom, grans i petits. Naturalment paradetes de botigues i comerços, això sí, ambientades. Mostra d’artesania, mostra d’oficis artesans, pasacarrers amb figurants, trenet, parades d’entitats relacionades amb el Modernisme, i promoció de la bonica ruta del Modernisme de Barcelona. A més: cotxes d’època, tallers, espectacles infantils, titelles… També una ciutat convidada. En fi, animació i gresca. Quelcom diferent. Una bona ocasió per passar un matí, o tarda, de dissabte o diumenge, a casa.

En Barcelona también se organizan actos para los niños y niñas. Prueba de ello es esta feria modernista que organizan, el último fin de semana de mayo, la Asociación de comerciantes de la Dreta de l’Eixample y el Ayuntamiento de Barcelona. Tradicionalmente se corta la calle Girona, en el tramo comprendido entre la Diagonal y Aragón. Cuando la calle se convierte en peatonal, se organizan una serie de actividades para todos, grandes y pequeños. Naturalmente puestos de tiendas y comercios, eso sí, ambientados. Muestra de artesanía, muestra de oficios artesanos, pasacalles con figurantes, trenecito, paradas de entidades relacionadas con el Modernismo, y promoción de la bonita ruta del Modernismo de Barcelona. Además: coches de época, talleres, espectáculos infantiles, títeres … También una ciudad invitada. En fin, animación y diversión. Algo diferente. Una buena ocasión para pasar una mañana, o tarde, de sábado o domingo, en casa.

Carquitast


El darrer cap de setmana de maig, a la bonica població de l’Espluga de Francolí, s’hi celebra el Carquitast. És aquesta una fira petitona, senzilla i poc coneguda. Gira al voltant del saboròs carquinyoli de l’Espluga, una pasta força comú a casa nostra. Des del dissabte teniu ja actes per gaudir-ne. Actes cassolans, com ara ball de bastons, grallers i ballada de gegants. Ben tradicionals. La fira es basa en la el·laboració artesana de dolços i “platillos” per part de les pastisseries i restaurants del poble. Alguns deixen col·laborar els infants. És com una mena de taller. Un taller infantil de pastisseria. El diumenge la cosa es complementa amb una trobada de puntaires i un fantàstic esmorzar popular, gratuït per a tothom, amb una gegantina coca ensucrada i xocolata. Podeu dinar molt bé si adquiriu un tiquet que dona accés a la degustació de les maravelles que pastisseries, restaurants i cellers de la denominació Conca de barberà us hauran preparat. Evidentment podeu passar a la comarca el cap de setmana. L’Espluga te atractius més que notables. Com ara la Cova, una visita prehistòrica i natural de primer ordre per la canalla. O el Museu de la vida al camp. O el monestir de Poblet, joia de la ruta del Císter, a només un parell de kms. O Vimbodí i el seu museu del vidre. O el bosc de Poblet, desconegut i excepcional. O el massís de Prades, amb la vila vermella, medieval al cap de munt, i els seus boscos. Aneu fins a l’Espluga. i aprofiteu per passar-hi un bon cap de setmana. La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions. Aneu fins Poblet. La zona ofereix moltes possibilitats suculentes de bon menjar i bon dormir. Ens agrada especialment una casa fonda de les d’abans, anomenada l’Ocell Francolí, situada al centre del poble. L’Hostal del Senglar, al costat del Csal, és un clàssic. La masia del Cadet, en canvi, un hotelet i restaurant amb encant, un “Relais du Silence“.

El último fin de semana de mayo, en la bonita población de l’Espluga de Francolí, se celebra el Carquitast. Es esta una feria pequeñita, sencilla y poco conocida. Gira alrededor del sabroso carquinyoli de la Espluga, una pasta muy común en nuestro país. Desde el sábado tienen ya actos para disfrutarlos. Actos caseros, como baile de bastones, grallers y baile de gigantes. Bien tradicionales todos ellos. La feria se basa en la elaboración artesanal de dulces y platillos por parte de las pastelerías y restaurantes del pueblo. Algunos dejan colaborar a los niños. Es como una especie de taller. Un taller infantil de pastelería. El domingo la cosa se complementa con un encuentro de encajeras y un fantástico almuerzo popular, gratuito para todos, con una gigantesca coca azucarada y chocolate. Pueden comer muy bien si adquieren el ticket que da acceso a la degustación de las maravillas que pastelerías, restaurantes y bodegas de la denominación Conca de Barberà os habrán preparado. Evidentemente pueden pasar en la comarca el fin de semana. L’Espluga tiene atractivos más que notables. Como la Cueva, una visita prehistórica y natural de primer orden para los niños. O el Museo de la vida en el campo. O el monasterio de Poblet, joya de la ruta del Císter, a sólo un par de kms. O Vimbodí y su museo del vidrio. O el bosque de Poblet, desconocido y excepcional. O el macizo de Prades, con la villa roja, medieval en lo alto, y sus bosques. Vayan hasta la Espluga. y aprovechen para pasar un buen fin de semana. La Conca de Barberà les espera con todas sus atracciones. Suban hasta Poblet. La zona ofrece muchas posibilidades suculentas de buena comida y buen dormir. Nos gusta especialmente una casa fonda de las de antes, llamada el Ocell Francolí, situada en el centro del pueblo. El Hostal del Senglar, junto al Casal, es un clásico. La masía del Cadete, en cambio, un hotelito y restaurante con encanto, un “Relais du Silence”.

Beuda


El poblet de Beuda, quatre cases, està situat al Pirineu més aspre, a Girona, a la Garrotxa més muntanyosa, molt a prop de Besalú. S’hi arriba fàcilment per l’autovia que va de Girona a Olot. Només cal sortir a Besalú, i girar a la dreta per la carretera que porta a Figueres, i agafar, al cap de pocs metres, la desviació que porta a Beuda i Maià de Montcal. Beuda està arraulida, xafada, dominada, engolida pel altíssim i poderós massís del Mont, amb el seu Santuari prodigiós al damunt del cim. El poblet conserva al bell mig del seu casc antic una excepcional esglèsia d’origen romànic. La portada és molt bonica, i el campanar encara més. (Foto). Però no és aquesta la única joia del terme municipal. Els voltants estan plens de bons monuments, com ara uns quants castells, moltes cases pairals antiquíssimes, ermites romàniques com Lligordà o monestirs increibles com els de Palera. Totes aquestes maravelles fan molt aconsellable una visita a Beuda. Però si és la natura allò que apassiona la vostra família també esteu de sort. Beuda és pura natura. Boscos i paisatges bellíssims. Pugeu el Mont per la carretera estreta i sinuosa. A cada volta una vista més gran. Des de dalt mitja Catalunya i mig Pirineu al vostres peus. Bon restaurant i bona hospederia. Un hotelet amb molt d’encant. Les cases pairals de Beuda són de les millors de Catalunya.  Cases amb un poder imponent. Com el Noguer de Segueró. Diu la dita: “Si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra, (Catalunya), són el Sobirà de Santa Creu, el Noguer  de Segueró i l’Espona de Saderra”. Però també són impresionants les masies de Falgars, la casa forta de la Masó, Can Maholà, Mas Salvanera o Can Oliveres, per citar-ne només unes quantes. Si voleu dinar a Beuda mateix, doncs  aneu a Ca la Montserrat, a la plaça major, 3, telèfon 972 59 07 12. No podeu perdre’us, no hi ha carrers. Acabeu de fer la diada amb una visita a Besalú, que mai pot mancar. Si voleu passar tot el cap de setmana, cap problema. Poques comarques de Catalunya tan belles i amb tants atractius com la Garrotxa: volcans d’Olot, llac de Banyoles, coves de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix… bé, no cabaríem mai. Per dormir us recomanem els hostals i hotels de Besalú. Una cucada. Des de la mateixa Fonda Siqués a hotels com el Tallaferro o Spa’s com Can Güell, tots del mateix amo: els de Cal Parent. O coses tan exclusives com el Sant Ferriol.
.                                                                                                                                                       .
El pueblo de Beuda, cuatro casas, está situado en el Pirineo más áspero, en Girona, en la Garrotxa más montañosa, muy cerca de Besalú. Se llega fácilmente por la autovía que va de Girona a Olot. Sólo hay que salir a Besalú, y girar a la derecha por la carretera que lleva a Figueres, y tomar, a los pocos metros, la desviación que lleva a Beuda y Maià de Montcal. Beuda está acurrucada, dominada, engullida por el altísimo y poderoso macizo del Mont, con su Santuario prodigioso encima de la cima. El pueblo conserva en el centro de su casco antiguo una excepcional iglesia de origen románico. La portada es muy bonita, y el campanario aún más. (Foto). Pero no es ésta la única joya del término municipal. Los alrededores están llenos de monumentos, como castillos, casas solariegas antiquísimas, ermitas románicas como Lligordà o monasterios increíbles como los de Palera. Todas estas maravillas hacen muy aconsejable una visita a Beuda. Pero si es la naturaleza lo que apasiona su familia también están de suerte. Beuda es pura naturaleza. Bosques y paisajes bellísimos. Subid al Mont por la carretera estrecha y sinuosa. En cada vuelta una vista mayor. Desde lo alto media Cataluña y medio Pirineo a sus pies. Buen restaurante y buena hospedería. Un hotelito con mucho encanto. Las casas solariegas de Beuda son de las mejores de Catalunya. Casas con un poder imponente. Como el Noguer de Segueró. Dice el dicho: “Si quiere saber quiénes son los más ricos de esta tierra, (Cataluña), son el Sobirà de Santa Creu, el Noguer de Segueró y Espona de Saderra”. Pero también son impresionantes las masías de Falgars, la casa fuerte de La Masó, Can Maholà, Mas Salvanera o Can Oliveres, por citar sólo unas cuantas. Si desean comer en Beuda mismo, pues vayan a Ca la Montserrat, en la plaza mayor, 3, teléfono 972 59 07 12. No pueden perder-se, no hay calles. Acabad de hacer el dia con una visita a Besalú, que nunca puede faltar. Si desean pasar todo el fin de semana, ningún problema. Pocas comarcas de Cataluña tan bellas y con tantos atractivos como la Garrotxa: volcanes de Olot, lago de Banyoles, cuevas de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix … bien, no cabaríem nunca. Para dormir os recomendamos los hostales y hoteles de Besalú. Una cucada. Desde la misma Fonda Siqués a hoteles como el Tallaferro o Spa’s como Can Güell, todos del mismo dueño: los de Cal Parent. O cosas tan exclusivas como el Sant Ferriol.

Viu el Sant Mateu


Un diumenge de finals de maig, a la Serralada Litoral, a l’ermita de Sant Mateu, fan la matinal “Viu el Parc”. Aquesta si que és una festa recomanable sense cap reserva per les famílies amb nens i nenes de totes les edats. Ho és pel lloc, preciós, encantador i molt proper a Barcelona. Ho és per les activitats, super ben pensades per la canalla. Ho és per l’ambient, familiar, inmillorable, divertit i segur. Aquest diumenge al matí, 23 de maig de 2010, o un altre diumenge de maig l’any vinent, teniu una cita al Parc Natural del Litoral. A l’ermita de Sant Mateu s’hi arriba molt fàcilment per Masnou i Alella, agafant un camí de terra, ample i ben condicionat, d’uns 6 kms. des de prop del coll que ja baixa cap al Vallés. També podeu arribar-hi per Teià, o per Premià de Dalt. Nosaltres hi anem per Vilassar de Dalt, agafant la carretera que va cap a Cabrils, i prenent el camí de terra just a la carena, en direcció Barcelona. Hi aneu per on hi aneu, us agradarà. La festa comença pels volts de les 10.30 i fins el migdia. Una matinal. Us encantarà seure a la gespa mentres els vostres infants corren lliures per allà. Podeu fer el magnífic circuit d’aventura Rodabosc, enfilant-vos al pont de mico. També pujar el rocòdrom o baixar per la tirolina. Hi haurà molts esports que mai no heu fet, com ara tir amb arc o equitació. Disfrutareu dels tallers, divertits i participatius. Sovint hi ha actuacions de pallassos o música en directe, grups d’animació i altres sorpreses. De veritat que sempre que hi hem pujat ens ho hem passat molt bé. La natura acompanya. Els voltants de l’ermita de Sant Mateu són molt bonics. Les vistes damunt la plana del Maresme i del Barcelonès, increibles, d’ocell. El bosc estarà esplèndit i hi han moltes rutes a fer, passejades amables. Bona possibilitat d’aparcament. Bons llocs pel pic-nic.

Uno de estos domingos de finales de mayo, en la Sierra Litoral, en la ermita de San Mateu, tiene lugar la matinal “Vive el Parque”. Esta si que es una fiesta recomendable sin ninguna reserva para las familias con niños y niñas de todas las edades. Lo es por el lugar, precioso, encantador y muy cercano a Barcelona. Lo es por las actividades, super bien pensadas para los niños. Lo es por el ambiente, familiar, inmejorable, divertido y seguro. Este domingo por la mañana, 23 de mayo de 2010, u otro domingo de mayo del año próximo, tenéis una cita en el Parque Natural del Litoral. Hasta la ermita de San Mateu se llega muy fácilmente por Masnou y Alella, tomando un camino de tierra, ancho y bien acondicionado, de unos 6 kms. desde cerca del col que ya baja hacia el Vallés. También pueden llegar por Teià, o por Premià de Dalt. Nosotros vamos por Vilassar de Dalt, tomando la carretera que va hacia Cabrils, y girando hacia el camino de tierra justo en la cresta, ya en dirección a Barcelona. Se vaya por donde vaya, les gustará. La fiesta comienza alrededor de las 10.30 y hasta el mediodía. Una matinal. Os encantará sentaros en el césped mientras sus niños corren libres por ahí. Pueden hacer el magnífico circuito de aventura Rodabosc, trepando por el puente de monos. También subir al rocódromo o bajar por la tirolina. Habrá muchos deportes que quizas nunca habeis practicado, como el tiro con arco o la equitación. Disfrutaréis de los talleres, divertidos y participativos. A menudo hay actuaciones de payasos o música en directo, grupos de animación y otras sorpresas. De verdad que siempre que hemos subido nos lo hemos pasado muy bien. La naturaleza acompaña. Los alrededores de la ermita de San Mateo son muy bonitos. Las vistas sobre la llanura del Maresme y del Barcelonès, increíbles, de pájaro. El bosque estará espléndido y hay muchas rutas, paseos amables para recorrer. Buena posibilidad de aparcamiento. Buenos lugares para el pic-nic.

Fira a Alpens


El petit i bonic poblet d’Alpens està situat a la comarca no nada del Lluçanès, ben al nord, tocant el Pirineu de les Llosses i Borredà. S’hi arriba des de Sant Quirze de Besora, fent via cap a Sant Agustí del Lluçanés. Tot i que el paisatge és molt bonic, i en els seus boscos s’hi fan molts bolets, el municipi no te gaires atractius turístics, tret de la natura que l’envolta i el tipisme del poble. I, naturalment els seus bons embotits!. Però avui volem fer-vos anar a Alpens per veure la fira del jovent, amb els actes més interessants que conté: la trobada de forjadors i la recreació de la guerra carlina. Us convidem a pujar a Alpens el darrer cap de setmana maig, que és el de la Fira de forjadors. Podreu veure’ls enfeinats en les seves fornals. Si llegiu el programa veureu que Alpens commemora el dissabte la Batalla d’Alpens, de la guerra carlina. Podeu ser voluntari en aquesta recreació històrica i còrrer pels carrers i la plaça, com a soldat del valent Cabrinetty o d’en Savalls. O podeu, només, divertir-vos gaudint de la gresca. Alpens disposa de bones cases rurals: com el Vilar . O els apartaments Can Miquel. També hi ha una fonda, i bones botigues d’embotits.

El pequeño y bonito pueblo de Alpens está situado en la comarca no existente del Lluçanès, bien al norte, tocando el Pirineo en Les Llosses y Borredà. Se llega desde Sant Quirze de Besora, vía San Agustín del Lluçanés. Aunque el paisaje es muy bonito, y en sus bosques se cogen setas en abundancia, el municipio no tiene muchos atractivos turísticos, salvo la naturaleza que lo rodea y el tipismo del pueblo. Y, naturalmente… ¡ sus buenos embutidos!. Pero hoy queremos ir a Alpens para ver la feria de la juventud, con los actos más interesantes que contiene: el encuentro de forjadores y la recreación de la guerra carlista. Os invitamos a subir a Alpens el último fin de semana mayo, que es el de la Feria de forjadores. Podrá verlos atareados en sus fraguas. Si leéis el programa veréis que Alpens conmemora el sábado la Batalla de Alpens, de la guerra carlista. Pueden ser voluntarios en esta recreación histórica y correr por las calles y la plaza, como soldados del valiente Cabrinetty o de Savalls. O pueden, sólo, divertirse disfrutando de la fiesta. Alpens dispone de buenas casas rurales: como el Vilar. O los apartamentos Can Miquel. También hay una fonda, y buenas tiendas de embutidos.

Festa del mercat a Amposta


El Mercat a la plaça va ser una activitat més del programa d’actes commemoratius de l’otorgament del títol de Ciutat a Amposta l’any 1908. Per aquesta raó, l’any 2008 es van imaginar un seguit de celebracions, una de les quals era el projecte de convertir una plaça en un mercat ambientat, ben ambientat, en el segle XIX. Així doncs el mercat a la plaça, com acte festiu, és molt novell. Tanmateix molt arrelat. La Plaça de l’Ajuntament i els carrers del nucli antic s’han omplert de parades, moltes, i de públic, molt nombrós, en les edicions anteriors. Tot un èxit. Es tracta d’una recreació històrica d’un mercat de queviures i artesans de finals del segle XIX i principis del XX. Hi podeu trobar menjar i productes d’artesania de les terres de l’Ebre, i de més lluny. També s’hi organitzen cercaviles, concerts de música, corals, danses, tallers, visites guiades a la ciutat, diversos espectacles infantils de carrer, teatre i altres activitats pensades perque la família sencera en gaudeixi. És molt notable l’esforç de tota Amposta per dotar-se de la indumentària adient, de l’ambientació adequada. Aquest és el capítol més acabat. Realment et sens transportat un segle enrrera en el temps. Els diversos escenaris són realment molt vius: el mercat, amb les venedores, els compradors, les parades i els carros. Les dones que cusen. El ball de la Festa Major. La taverna. Els jocs d’abans, ideal per la canalla que visiti el mercat.Tot i que Amposta és un xic lluny, a uns 160 kms. de Barcelona, hi ha bona comunicació per l’autopista A-7. Un parell d’hores sense còrrer. I no es tracta d’anar i tornar. Les terres de l’Ebre tenen atractius més que suficients per justificar un cap de setmana. Només cal pensar en Amposta mateix. A més del nucli antic de la població, i del riu, teniu el Museu del Montsià, molt visitable. O bé en la ciutat de Tortosa, bellíssima, amb pilons de monuments. En el Delta de l’Ebre, amb el parc natural, les excursions i la barca que recorre el tram final del riu. O els Ports de Beseit, a tocar, natura rutilant i desconeguda. Miravet i el seu castell. No us faltaran llocs on dormir i menjar, com ara l’hotel Ciutat d’Amposta, el HCC Montsià, o en ple delta, l’Algadir, amb un bon restaurant. Si us agrada estar a la vora del mar teniu l‘hotel del Port, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. Si preferiu anar a raure a Tortosa, teniu allà el Corona Tortosa, fantàstic, i el restaurant del Parc, molt recomanable. També podeu passar el cap de setmana a l’Ametlla de Mar, mireu la pàgina dedicada a aquest bellíssim poblet mariner en el nostre blog. Allà teniu hotels preciosos, restaurants agradables, i càmpings molt bonics.

El Mercado en la plaza fue una actividad más del programa de actos conmemorativos del otorgamiento del título de Ciudad a Amposta en 1908. Por esta razón, el año 2008 se imaginaron una serie de celebraciones, una de las cuales era el proyecto de convertir una plaza en un mercado ambientado, bien ambientado, en el siglo XIX. Así pues el mercado en la plaza, como acto festivo, es muy nuevo. Sin embargo muy arraigado. La Plaza del Ayuntamiento y las calles del casco antiguo se han llenado de paradas, muchas, y de público, muy numeroso, en las ediciones anteriores. Todo un éxito. Se trata de una recreación histórica de un mercado de víveres y artesanos de finales del siglo XIX y principios del XX. Podéis encontrar comida y productos de artesanía de las tierras del Ebro, y de más lejos. También se organizan pasacalles, conciertos de música, corales, danzas, talleres, visitas guiadas a la ciudad, varios espectáculos infantiles de calle, teatro y otras actividades pensadas para que la familia entera disfrute de ellas. Es muy notable el esfuerzo de toda Amposta para dotarse de la indumentaria y la ambientación adecuadas. Este es el capítulo mejor acabado. Realmente te sientes transportado un siglo atrás en el tiempo. Los diversos escenarios son realmente muy vivos: el mercado, con las vendedoras, los compradores, las paradas y los carros. Las mujeres que cosen. El baile de la Fiesta Mayor. La taberna. Los juegos de antes, ideal para los niños que lo visiten. A pesar que Amposta está un poco lejos, a unos 160 kms. de Barcelona, hay buena comunicación por la autopista A-7. Un par de horas sin correr. Y no se trata de ir y volver. Las tierras del Ebro tienen atractivos más que suficientes para justificar un fin de semana. Basta pensar en Amposta mismo. Además del casco antiguo de la población, y del río, tiene el Museo del Montsià, muy visitable. O bien en la ciudad de Tortosa, bellísima, con montones de monumentos. O el Delta del Ebro, con el parque natural, las excursiones y la barca que recorre el tramo final del río. O los Puertos de Beceite, a tocar, naturaleza rutilante y desconocida. Miravet y su castillo. No faltarán lugares donde dormir y comer, como el hotel Ciudad de Amposta, el HCC Montsià, o en pleno delta, el Algadir, con un buen restaurante. Si gustan de estar a la orilla del mar tienen el hotel del Port o Cal Batiste, en Sant Carles de la Ràpita. Si prefieren ir a parar a Tortosa, tienen allí el Corona Tortosa, fantástico, y el restaurante del Parque, muy recomendable. También pueden pasar el fin de semana en L’Ametlla de Mar, vean la página dedicada a este bellísimo pueblo marinero en nuestro blog.  Allí tiene hoteles preciosos, restaurantes agradables, y campings muy bonitos.

Aplec del cargol


Aquest bellíssim cartell pertany a la dissenyadora Esther Mora. Podeu veure les seves creacions a la web: http://esthermora-book.blogspot.com/ Trobo que és un bonic cartell per a una bonica festa: l’aplec del cargol de Lleida. Aquesta trobada és, sobretot per la gent de la terra ferma, quelcom més que un aplec o una festa. És un ritual. És un ritual de germanor, d’identificació col·lectiva. És festa grossa a Lleida. I no representa només una mostra gastronòmica. Al voltant de l’aplec del cargol gravita tota la vida de la ciutat, de les seves associacions cíviques, i està oberta a totes les edats, dels més menuts als més grans. Per tot aquest ambient, per la gran varietat d’actes programats, l’aplec del cargol esdevé una possibilitat molt interessant com a sortida familiar el cap de setmana de maig que es celebra. Tot comença divendres a la nit, i s’estén fins el diumenge a la nit. Impossible detallar totes les activitats, però no ens podem estar de senyalar-vos-en unes quantes. Com ara el parc infantil instal·lat a la Glorieta dels Camps Elisis. O bé la festa de l’escuma. o els tallers de bombolles o d’argila. També nombroses exhibicions folklòriques, algunes d’arreu de l’estat. Concursos variats, curses de cargols, concerts, animació, música, jocs i berenar per a la mainada. Tot això, normalment, al pavelló de vidre. També sardanes, castells, revetlla popular, i una cercavila pels carrers de la ciutat. És cert que alguns actes, com ara dinars i sopars de germanor, es fan als espais que cada colla cargolaire te assignats, però no ho és menys que la gent de Lleida és molt oberta. No us senireu estranys a la festa del cargol, i tindreu moltes oportunitats de sentir-vos una família més. Si us agraden els cargols, encara raó de més. És molt senzill dinar a la festa, o fer un pic-nic al magnífic parc dels Camps Elisis. De tota manera Lleida molts, i bons, llocs per dinar. I també molts i bons hotels, entre ells un de la cadena AC hotels i un altre d’hotels NH. Consulteu la web de turisme de la ciutat.

Este bellísimo cartel pertenece a la diseñadora Esther Mora. Podéis ver sus creaciones en la web: http://esthermora-book.blogspot.com/ Creo que es un bonito cartel para una bonita fiesta: el encuentro del caracol de Lleida. Este encuentro es, sobre todo para la gente de la tierra, algo más que una fiesta. Es un ritual. Es un ritual de hermandad, de identificación colectiva. Es fiesta en todo Lleida. Y no representa sólo una muestra gastronómica. Alrededor de la fiesta gravita toda la vida de la ciudad, de sus asociaciones cívicas y todas las edades, de los más pequeños a los mayores. Por eso, por ese ambiente, por la gran variedad de actos programados, el “aplec del cargol” se convierte en una posibilidad muy interesante como salida familiar del fin de semana de mayo en que se celebra. Todo empieza el viernes por la noche, y se extiende hasta el domingo por la noche. Imposible detallar todas las actividades, pero no podemos dejar de señalar unas cuantas. Como el parque infantil instalado en la Glorieta de los Camps Elisis. O bien la fiesta de la espuma. O los talleres de burbujas o de arcilla. También numerosas exhibiciones folklóricas. Concursos variados, carreras de caracoles, conciertos, animación, música, juegos y merienda para los niños. Todo ello, normalmente, en el pabellón de cristal. También sardanas, castillos, verbena popular, y un pasacalles por la ciudad. Es cierto que algunos actos, como comidas y cenas de hermandad, se hacen en los espacios que cada grupo cargolaire tiene asignados, pero no lo es menos que la gente de Lleida es muy abierta. No sereis extraños en la fiesta del caracol, y tendreis muchas oportunidades de sentiros una familia más. Si os gustan los caracoles, aún razón de más para ir. Es muy sencillo comer en la fiesta, o hacer un pic-nic en el magnífico parque de los Campos Elíseos. De todos modos Lleida tiene muchos, y buenos, lugares para comer. Y también muchos y buenos hoteles, entre ellos uno de la cadena AC hoteles y otro de hoteles NH. Consulten la web de turismo de la ciudad.