Ávila de los Caballeros


avila

Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal descobrir-se i treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incolume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i ferrenya, les seves esglèsies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, els seus palaus impressionants. De fet podeu allotjar-vos en un d’aquests palaus, ara reconvertits en còmodes hotels. Nosaltres ho varem fer al Vallderrábanos, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila i visiteu també els voltants. O millor feu una ruta per la Castella intemporal, per Segóvia, per Zamora i Salamanca, per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. De hecho pueden alojarse en uno de estos palacios, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Mejor hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Lucerna


lucerna1

Suïssa és un destí maravellós. Abans era molt car, caríssim, no s’hi podia anar. Amb l’arribada de l’euro, tot s’ha apujat tant, que ara Suïssa sembla fins i tot asequible. El franc suís no s’ha mogut de cotització i val 100 peles de les d’abans. Per tant 2 € són 3 FS. (Aprox). Per això cal fer un descompte en els preus i llavors encara surt més bé. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmping preciosos amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar el cor de Suïssa: Lucerna, el seu llac i la seva regió. Lucerna és bellíssima. Un llac blau, una ciutat medieval enfilada en un dels seus costats, i un pont de fusta que us deixarà bocabadats. (A la foto). És una rèplica perquè l’original es va cremar, però no ho notareu. Admireu els seus ponts, les seves esglèsies i els seus palaus. Però el millor de Lucerna és el seu camp i les seves muntanyes, com ara el llac dels quatre cantons, amb els seus encantadors poblets, o els cims impressionants del Pilatus o del Engelberg o el Riggi, tots accessibles en tren de muntanya o cable. Lucerna també és un bon centre per anar més lluny: Zurich, Einsiedeln amb la seva abadia, Zug o la regió d’Interlaken són a poc més d’una hora. Nosaltres hem estat al càmping Lido de Luzern.

Suiza es un destino maravilloso. Antes era muy caro, carísimo, no se podía ir. Con la llegada del euro, todo ha subido tanto, que ahora Suiza parece incluso asequible. El franco suizo no se ha movido de cotización y vale 100 pelas de las de antes. Por lo tanto 2 € son 3 FS. (Aprox). Por eso hay que hacer un descuento en los precios y aún sale mejor. Además Suiza es un paraíso para las familias con niños, como nosotros. La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares. Hay camping preciosos con bungalows muy bien equipados. El sistema de transporte es magnífico. Puede ir a cualquier rincón del país en tren, autobús o barco. De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así. El coche está prohibido. Con el Suiss Pass, o Suiss Card puede ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los papas y mamas. Los niños viajan gratis. Con todas estas ventajas, hoy les proponemos visitar el corazón de Suiza: Lucerna, su lago y su región. Lucerna es bellísima. Un lago azul, una ciudad medieval encaramada en uno de sus laderas, y un puente de madera que os dejará boquiabiertos. (En la foto). Es una réplica porque el original se quemó, pero no lo notareis. Contemple sus puentes, sus iglesias y sus palacios. Pero lo mejor de Lucerna es su campo y sus montañas, como el lago de los cuatro cantones, con sus encantadores pueblos, o las cumbres impresionantes del Pilatus, del Engelberg o el Riggs, todos accesibles en tren de montaña o cable. Lucerna también es un buen centro para ir más lejos: Zúrich, Einsiedeln con su abadía, Zug o la región de Interlaken están a poco más de una hora. Nosotros hemos estado en el camping Lido de Lucerna.

Festes de Maig a Badalona


festesmaig

A Badalona, una ciutat a tocar de Barcelona, accessible tot el dia i tota la nit en bus, metro i tren, estan de festa. Durant el mes de maig, estan de festa quasi permanent. Mireu-vos el programa. No hi ha dia que no facin alguna cosa. I els caps de setmana us costarà triar. Hi ha actes per infants a pilons. Teatre de carrer, amb companyes internacionals, gratuït completament. A més en espais molt bonics, en places obertes o al costat del mar. Concerts de jazz, de rock i clàssics, en escenaris tan acollidors com el parc metropolità de ca l’Arnús. Espectacles de foc, castells pirotècnics, rues, ballades de gegants, actuacions de castellers, festes infantils, fira amb “caballitos” instal·lada a la platja, arran d’aigua. Potser el més bonic pels vostres fills i filles siguin els “happenings” del teatre de carrer i el magnífic correfoc infantil. Mireu-vos el programa i trieu i remeneu. Quant hagueu acabat de planificar per la canalla potser descobrireu quelcom que us interessarà als grans. No deixeu de venir a veure la cremada del dimoni, un acte secular que acaba amb un més que esplèndit piromusical. No creiem que us calgui hotel, Badalona és a 10 km. de Barcelona, però podeu dormir al Miramar, just al rovell de l’ou. Per sopar podeu picar quelcom, unes tapes, a les fires, o bé asseguts còmodament en un dels bars de la Rambla, mentre la brisa del mar us acarona i omple de sal. Provareu plats dignes d’un bon restaurant. Si voleu quelcom més tradicional teniu Can Frai o el Xistu, al carrer Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15, cuina vasca. De Galicia ens arriba el Pazo Ribeiro, al carrer de la Mercè, 2. T: 93 464 25 07.  Tots aquests són recomanables i estan al centre, a tocar de la festa.

En Badalona, una ciudad cercana a Barcelona, accesible todo el día y toda la noche en bus, metro y tren, estan de fiesta. Durante el mes de mayo, están de fiesta casi permanentemente. Lea el programa. No hay día que no hagan algo. Y los fines de semana le costará elegir. Hay actos para niños a montones. Teatro de calle, con compañias internacionales, todo gratuito completamente. Además en espacios muy bonitos, en plazas abiertas o al lado del mar. Conciertos de jazz, de rock y clásicos, en escenarios tan acogedores como el parque metropolitano de Ca l’Arnús. Espectáculos de fuego, castillos pirotécnicos, desfiles, bailes de gigantes, actuaciones de castellers, fiestas infantiles, feria con tiovivos instalada en la playa, junto al mar. Quizás lo más bonito para vuestros hijos e hijas sean los “happenings” del teatro de calle y el magnífico correfoc infantil. Lea el programa y elija. En cuanto haya terminado de planificar para los niños quizá descubrirá algo que les interese a los mayores. No deje de venir a ver la quema del demonio, un acto secular que acaba con un más que espléndido piromusical. No creemos que necesite hotel, Badalona está solo a 10 km. de Barcelona, pero puede dormir en Miramar, justo en el medio de la fiesta. Para cenar pueden picar algo, unas tapas, en las ferias, o bien sentados cómodamente en uno de los bares de la Rambla, mientras la brisa del mar les acaricia y llena de sal. Probaran platos dignos de un buen restaurante. Si desean algo más tradicional vayan a Can Frai o al Xistu, en la calle San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15, cocina vasca. De Galicia nos llega el Pazo Ribeiro, en la calle de la Mercè, 2. T: 93 464 25 07. Todos estos restaurantes son recomendables y están en el centro de la ciudad.

Le Puy en Velay


puyenvelay1

Le Puy en Velay, etapa importantíssima del camí de Sant Jaume a França, s’alça impressionant i plena en mig de la salvatge i desconeguda regió de l’Auvèrnia. La ciutat, volcànica, telúrica, sembla emergir del terra. Conserva monuments molt importants que es remonten a l’alta edat mitjana. Una catedral de pedra negra, imposant i altiva, romànica, magnífica, amb un claustre molt bonic. Un barri medieval extret d’una pel·lícula de misteri, emvolta el temple. A la nit és màgic passejar-hi. A tocar, damunt un pitó volcànic sorgeix la imatge de la Verge. Una mica més enllà, a les afores de la vila, damunt d’un altre pitó volcànic, més alt encara, s’hi penja l’esglèsia romànica de Sant Miquel, tapant amb el seu poder, la insana infiltració dels inferns a la terra. Trobareu Le Puy en Velay si passeu a França per La Jonquera i, arribats a Beziers, preneu l’autopista gratuita cap a Clermont Ferrand i París. Podeu parar a la vila templera de la Covertoirade, prop de l’àrea de servei de Le Caylar, on podeu dinar en el self service Casino. Passareu el pont de Millau, el més alt del món en autopista, i abandonant-la, fareu cap a Mende. D’allà a Le Puy són 80 km. Des de Barcelona uns 450 Km. També podeu deturar-vos a Millau i fer una visita a les impresionants i estupendes Gorges del Tarn. Le Puy en Velay i la inconeguda regió maravellosa de l’Auvèrnia, amb els seus volcans, mereixen unes vacances o un pont molt llarg. També podeu fer servir aquesta ruta com l’alternativa als viatges a París o Ginebra sense haver de passar pel calorós vall del Roine. Els voltants de Le Puy, amb els poblets de Pradelles i Polignac, tenen molt atractiu. Per els àpats us recomanem, no podia èsser d’una alta manera, una taberna amb formes i noms de bruixots: El nom de la Rosa, al 48 de la rue Raphaël, Tél. 04 71 05 90 04. No us penedireu. Per dormir, l’hotel Le Brivas, on varen estar molt bé, amb habitacions comunicades per infants. També teniu, més bé de preu, un Deltour.

Le Puy en Velay, etapa importantísima del camino de Santiago en Francia, se alza impresionante en medio de la salvaje y desconocida región de Auvernia. La ciudad, volcánica, telúrica, parece emerger del suelo. Conserva monumentos muy importantes que se remontan a la alta edad media. Una catedral de piedra negra, imponente y altiva, románica, magnífica, con un claustro muy bonito. Un barrio medieval extraído de una película de misterio, rodea el templo. Por la noche es mágico pasear por sus calles. Cerca, sobre un pitón volcánico surge la imagen de la Virgen. Un poco más allá, en las afueras de la villa, encima de otro pitón volcánico, más alto aún, cuelga la iglesia románica de San Miguel, tapando con su poder, la insana infiltración de los infiernos en la tierra . Encontraréis Le Puy en Velay pasando a Francia por La Jonquera y, llegados a Beziers, tomareis la autopista gratuita hacia Clermont Ferrand y París. Pueden parar en la villa templaria de la Covertoirade, cerca del área de servicio de Le Caylar, donde se puede comer en el self service Casino. Pasareis el puente de Millau, el más alto del mundo en autopista, y abandonandolo, iréis hacia Mende. De allí en Le Puy son 80 km. Desde Barcelona unos 450 Km. También pueden detenerse en Millau y hacer una visita a las impresionantes y estupendas Gargantas del Tarn. Le Puy en Velay y la región maravillosa de la Auvernia, con sus volcanes, merecen unas vacaciones o un puente muy largo. También puede utilizar esta ruta como la alternativa a los viajes a París o Ginebra sin tener que pasar por el caluroso valle del Ródano. Los alrededores de Le Puy, con los pueblos de Pradelles y Polignac, tienen mucho atractivo. Para las comidas os recomendamos, no podía ser de otra manera, una taberna con formas y nombre de brujos: El nombre de la Rosa, en el 48 de la rue Raphaël, Tél. 04 71 05 90 04.  No os arrepentiréis. Para dormir, el hotel Le Brivas, donde estuvimos muy bien, tiene habitaciones comunicadas para niños. También teneis, mejor de precio, un Deltour.

Monestir de les Avellanes


avellanes

El monestir de Santa Maria de les Avellanes era, antigament, una parada obligatòria en la ruta de Barcelona a la Vall d’Aran. Situat a pocs kms. al nord de Balaguer, camí d’Àger i Tremp, restà oblidat molts anys, allunyat de la nova carretera que ja no passava per la bonica Vall d’Àger. Però ara, tot ha canviat. La carretera Balaguer-Àger torna ha estar en òptimes condicions i Avellanes pot ser una parada en aquesta ruta redescoberta. Els germans Maristes s’encarregaren de restaurar completament l’antic monestir gòtic, que avui dia llueix les seves millors gales. Allà hi trobareu la magnífica esglèsia gòtica on estan sepultats els comtes d’Urgells, en sepulcres que són rèplica dels originals, que són a New York. També el Claustre, (a la foto) i les dependències monàstiques. I si no aneu de passada, sinó que heu vingut a fer un cap de setmana esteu de sort. Podeu allotjar-vos a les senzilles però netes cel·les que el monestir us proposa. Tota mena de serveis imaginables, i també bon menjar. Des d’Avellanes la Vall d’àger està al vostre abast: el poble amb la col·legiata romànica de Sant Pere, els carrers i les seves esglèsies i ermites, el maravellós Montsec i els seus paratges, el congost de Montrebei, tan espectacular. I si hi aneu a l’abril, podeu pujar a Ós de Balaguer a sentir tocar campanes!. Teniu també un centre d’esports d’aventura, vols en ala delta i parapent, un bon càmping i bons hotels. Els responsables del monestir disposen d’un bloc on hi penjen les darreres noves. Feu-hi una ullada.

El monasterio de Santa Maria de les Avellanes era, antiguamente, una parada obligatoria en la ruta de Barcelona a la Vall d’Aran. Situado a pocos kms. al norte de Balaguer, camino de Àger y Tremp, quedó olvidado muchos años, alejado de la nueva carretera que ya no pasaba por la preciosa Vall d’Àger. Pero ahora, todo ha cambiado. La carretera Balaguer-Àger vuelve ha estar en óptimas condiciones y Avellanas puede ser una parada en esta ruta redescubierta. Los hermanos Maristas se encargaron de restaurar completamente el antiguo monasterio gótico, que hoy luce sus mejores galas. Allí se encuentra la magnífica iglesia gótica donde están sepultados los condes de Urgell, en sepulcros que son réplica de los originales, que estan en New York. También el Claustro, (en la foto) y las dependencias monásticas. Y si no va de paso, sino que ha venido para un fin de semana, está de suerte. Pueden alojarse en las sencillas pero limpias celdas que el monasterio les propone. Todo tipo de servicios imaginables, y también buena comida. Desde Avellanas toda la Vall d’Àger está a su alcance: el pueblo con la colegiata románica de Sant Pere, las calles y sus iglesias y ermitas, el maravilloso Montsec y sus parajes, el desfiladero de Montrebei, tan espectacular . Y si van en abril, pueden subir a Os de Balaguer a oír tocar campanas. Tienen también un centro de deportes de aventura, vuelos en ala delta y parapente, un buen camping y buenos hoteles. Los responsables del monasterio editan un bloc con las últimas notícias. Dadle una mirada.

Moià prehistòric


moia

Moià és la capital de la inexistent comarca del Moianès, entre Vic i Manresa. S’hi arriba des de Barcelona per Mollet, Palau Solità i Plegamans i Sant Feliu de Codines. És una ruta d’uns 60 kms. per bona carretera comarcal i paisatge divertit. A Moià podeu anar-hi sempre, perquè és una població amb molts atractius i moltes possibles excursions a fer. Però pel maig, normalment el segon diumenge, hi te lloc la fira de la Prehistòria, una bonica festa que els vostres fills i filles no es poden perdre. A Moià mateix, i a Collsuspina, un bonic poblet que en depén administrativament, s’ofereixen diferents actes, un mercat prehistòric i taller variats. El programa el podeu baixar de la web de Moià, clicant damunt “Coves del Toll“. Les coves del Toll són un altre atractiu gran de la zona. Molt interessants de veure, estan situades a uns kms. de Moià, en direcció a Vic. Tampoc no podeu perdre-us la casa museu de Rafael de Casanova. Pels voltants teniu l’incomparable monestir de Santa Maria de l’Estany, o el poble de Granera, o bé el de Castellcir, amb castells i natura, tot a la plegada. En fi, una bona diada al cor de la Catalunya més autèntica. Podeu dinar a Les Voltes.

Moià es la capital de la inexistente comarca del Moianès, entre Vic y Manresa. Se llega desde Barcelona por Mollet, Palau Solità i Plegamans y Sant Feliu de Codines. Es una ruta de unos 60 kms. por buena carretera comarcal y paisaje divertido. A Moià puede ir siempre, porque es una población con muchos atractivos y muchas posibles excursiones para hacer. Pero en mayo, normalmente el segundo domingo, tiene lugar allí la feria de la Prehistoria, una bonita fiesta que sus hijos e hijas no se pueden perder. En Moià mismo, y en Collsuspina, un bonito pueblo que depende administrativamente de Moià, se ofrecen al público infantil diferentes actos, como un mercado prehistórico y talleres variados. El programa lo puede bajar de la web de Moià, clicando sobre “Cuevas del Toll”. Las cuevas del Toll son otro atractivo de la zona. Muy interesantes de ver, están situadas a unos kms. de Moià, en dirección a Vic. Tampoco puede perder usted la casa museo de Rafael de Casanova. En los alrededores tiene el incomparable monasterio de Santa Maria de l’Estany, o el pueblo de Granera, o bien el de Castellcir, con castillos y naturaleza, todo a un tiempo. En fin, una buena fiesta en el corazón de la Cataluña más auténtica. Puede comer en el restaurante Les Voltes.

Alt Camp primavera


altcamp

Si pel mes de febrer us convidavem a fer un volt per les comarques més seques de Catalunya: Alt camp, Terra Alta, Priorat… amb l’excusa dels ametllers florits, un goig per la vista, avui us convidem a tornar-hi amb l’excusa de l’esclat de la primavera. Amb el blat verd, molt verd, formant oceans verds. Amb les vinyes tendres, d’un verd tendre. Amb els ametllers verds, curulls de fruit verd. Amb els camps de secà plens de flors, de flors de tots els colors. Rosselles vermelles, margarides blanques i grogues, liles, gamonites… un bé de Déu de natura que esclata en aquestes terres. Les flors, l’herba, aprofiten les gotes de pluja de l’abril i el maig i obren les seves ales de coloraines. Si aneu a l’Alt Camp aquesta primavera enacar podreu tastar els darrers calçots, a Casa Bou, a Casa Fèlix, o a llocs menys coneguts com el restaurant Coll de Nulles, a l’entrada d’aquesta població. I si ja sou allà, visiteu el seu famòs celler modernista, obra de Cèsar Martinell i compreu bon cava, i bon vi. Tots aquests pobles tenen cellers i bodegues, i agrobotigues que cal visitar. I si us agrada el patrimoni monumental no quedareu decebuts. Heu de veure l’imponent monestir cistercenc de Santes Creus, una fita cabdal de la ruta del Císter. Teniu també Tarragona, ciutat patrimoni de la humanitat pel seu llegat romà, i els pobles i poblets de l’Alt Camp, amb monuments importants, com el santuari  modernista de Montserrat a Montferri o l’esglèsia de Vistabella de Jujol. Si el que us va és la natura, us proposem la Vall del riu Gaià, l’Albareda de Santes Creus, o els rius de les muntanyes de Prades, amb joies com el Glorieta d’Alcover, el Brugent de La Riba, Montral o Farena. L’Alt Camp és a una hora de Barcelona per l’autopista de Lleida. Animeu-vos. Per dinar teniu molts restaurants, el del coll de nulles està molt bé. Per dormir podeu fer-ho a l’hotel Class de Valls, o bé a les nombroses cases rurals, com cal Parines a Vilabella del Camp.

Si en febrero os animávamos a dar una vuelta por las comarcas más secas de Cataluña: Alt camp, Terra Alta, Priorat … con la excusa de los almendros en flor, todo un gozo para la vista, hoy os invitamos a volver a con la excusa del estallido de la primavera. Con el trigo verde, muy verde, formando océanos verdes. Con las viñas verdes, de un verde tierno. Con los almendros verdes, rebosantes de su fruto, aún verde. Con los campos de secano llenos de flores, de flores de todos los colores. Amapolas rojas, margaritas blancas y amarillas, lilas, gamonites … un estallido  de colores en estas tierras. Las flores, la hierba, aprovechan las gotas de lluvia de abril y mayo y abren sus alas de colorines. Si vais a l’Alt Camp esta primavera, quizas aún podreis degustar los últimos calçots, en Casa Bou, en Casa Félix, o en lugares menos conocidos como el restaurante Coll de Nulles, a la entrada de esta población. Si finalmente vais por allí, visitad sus famosas bodegas modernistas, obra de Cèsar Martinell y comprad buen cava, y buen vino. Todos estos pueblos tienen bodegas y agrotiendas que hay que visitar. Y si os gusta el patrimonio monumental no quedaréis decepcionados. Teneis el imponente monasterio cisterciense de Santes Creus, un hito crucial de la ruta del Císter. También Tarragona, ciudad patrimonio de la humanidad por su legado romano, y los pueblos y aldeas del Alt Camp, con monumentos como el santuario modernista de Montserrat a Montferri o la iglesia de Vistabella de Jujol. Si lo que os va es la naturaleza, os proponemos la Vall del río Gaià, la Albareda de Santes Creus, o los ríos de las montañas de Prades, con joyas como el rio Glorieta de Alcover, el rio Brugent de La Riba, Montral o Farena. El Alt Camp está solo a una hora de Barcelona por la autopista de Lérida. Animaros. Para comer hay muchos sitios, y para dormir teneis hoteles, como el Class de Valls, o las magníficas casas rurales como Cal Parines, en Vilabella del Camp.

Tarraco Viva


tarracoviva

Qualsevol excusa és bona per anar a passar un dia a Tarragona. Però si pel maig s’hi reuneix la major concentració de soldats romans que mai hagueu vist, essent Tarragona, l’antiga Tàrraco, capital romana d’Hispània, l’excusa és inmillorable. Durant dos caps de setmana podreu gaudir d’un seguit d’actes que us deixaran maravellats, i encara més a la vostra canalla. N’hi ha que es paguen i d’altres gratuïts. N’hi ha de culturals, i altres merament lúdics. Ara bé, l’escenari és impagable. Veure les voltes del circ, o el pretori, durant els dies en que la ciutat està presa de nou per la Roma Imperial, és fantàstic. Podeu dinar en les parades de la fira romana, o en els restaurants que fan cuina romana aquests dies. Si no us convenç l’agredolç romà, aneu pels carrers del barri vell, entre l’ajuntament i la Catedral. Trobareu bons restaurants al carrer de Mercaders, o al de Cavallers. Podeu dormir a la mateixa Tarragona, si trobeu un forat als hotels, i aprofitar per visitar a fons la ciutat. O bé desplaçar-vos una mica. Potser cap a Salou o Cambrils, on hi ha molts hotels, com ara “La Hacienda” a la Pineda. Aprofiteu per anar a Port-Aventura, potser?. O llegueu una casa rural a l’Alt Camp, a Vilabella del Camp per exemple. Cal Parines o Cal Sabater us esperen, només a 18 kms. de Tarragona. I podeu fer una volta pels cellers, com el de Nulles, i comprar cava.  O us allotjeu a Valls, a l’hotel Class. I esteu a només 20 Kms de Tarragona per una carretera molt bona. I podeu anar al magnífic monestir de Santes Creus. O bé podeu anar a la festa romana i tornar, perquè Barcelona és només a una hora i poc de Tarragona, per bona autopista. Un consell: posseu el cotxe al parking  i aneu còmodes per la vila antiga.

Cualquier excusa es buena para ir a pasar un día a Tarragona. Pero si en mayo se reúne la mayor concentración de soldados romanos que nunca se haya visto, siendo Tarragona, la antigua Tarraco, capital romana de Hispania, la excusa es inmejorable. Durante dos fines de semana podrá disfrutar de una serie de actos que os dejarán maravillados, y aún más a sus hijos e hijas. Los hay que se pagan y otros són gratuitos. Haylos culturales, y otros meramente lúdicos. Ahora bien, el escenario es impagable. Ver las bóvedas del circo, o el pretorio, durante los días en que la ciudad está tomada de nuevo por la Roma Imperial, es fantástico. Puede comer en las paradas de la feria romana, o en los restaurantes que hacen cocina romana estos días. Si no os convence el agridulce romano, vaya por las calles del barrio viejo, entre el ayuntamiento y la Catedral. hay buenos restaurantes en la calle Mercaders, o en la de Caballeros. Puede dormir en la misma Tarragona, si es que encuentra un agujero en los hoteles, y aprovechar para visitar a fondo la ciudad. O bien moverse un poco. Quizás hacia Salou o Cambrils, donde hay muchos hoteles, como “La Hacienda” en La Pineda. ¿Aprovecharan para ir a Port-Aventura, quizás?. O lleguense hasta una casa rural en el Alt Camp, en Vilabella del Camp por ejemplo. Cal Parinas o Cal Sabater os esperan, a tan sólo a 18 kms. de Tarragona. Y pueden darse una vuelta por las excelentes bodegas de la zona, como la de Nulles, y comprar cava. O alojarse en Valls, en el hotel Class, que está tan solo 20 Kms. de Tarragona por una carretera muy buena. Y podran  ir al magnífico monasterio de Santes Creus. O bien pueden ir a la fiesta romana y volver, porque Barcelona está sólo una hora y poco de Tarragona, por buena autopista. Un consejo: pongan el coche en el parking y vayan cómodos por la ciudad antigua.

Arcos de la Frontera


arcos1

Si aneu a Andalusia, una bona idea sempre, hi ha una ruta que no podeu deixar de fer. És la ruta de “los pueblos blancos“. Ocupa el nord de Màlaga i Càdis. N’hi ha de grans i de petits, serrans i menys serrans. Olvera, Algodonales, Grazalema, Zahara… I triar-ne un d’entre ells, triar sempre és molt difícil, impossible. Però com que n’hem d’anomenar un, direm que el que més ens agrada és Arcos de la Frontera. Potser perquè és el més monumental, tot i que també el més gran. Trieu com a preferit el que trieu, feu la ruta. Maravellosos poblets encalats, penjats dalt de penyes impresionants, en un paisatge salvatge, auster, nítid i rotund. Natura en estat pur. Influència àrab al 100 per cent. Tots els tòpics d’Andalusia fets realitat: cel blau, calor, geranis, reixes… A Arcos hi ha bons hotels i restaurants. Nosaltres vàrem dormir al càmping, prou bonic i net, a tocar d’un pantà, amb bellíssimes vistes a la penya impressionant on Arcos es recolça.

Si vais a viajar a Andalucía, es una buena idea de viaje siempre, hay una ruta que no se puede dejar de hacer. Es la ruta de “los pueblos blancos”. Ocupa el norte de Málaga y Cádiz. Hay pueblos grandes y pequeños, serranos y menos serranos. Olvera, Algodonales, Grazalema, Zahara … Y elegir uno de ellos, elegir siempre es muy difícil, és casi imposible. Pero como hemos de nombrar uno, diremos que lo que más nos gusta es Arcos de la Frontera. Quizás porque es el más monumental, aunque también el más grande. Elijais como preferido el que elijais, haced la ruta. Maravillosos pueblos encalados, colgados en lo alto de peñas impresionantes, en un paisaje salvaje, austero, nítido y rotundo. Naturaleza en estado puro. Influencia árabe al 100 por ciento. Todos los tópicos de Andalucía hechos realidad: cielo azul, calor, geranios, rejas … En Arcos hay muy buenos hoteles y restaurantes. Nosotros dormimos en el camping, bastante bonito y limpio, junto a un pantano, con bellísimas vistas a la peña impresionante donde Arcos se apoya.

Sangüesa


sanguesa

Sangüesa és una bellíssima ciutat medieval de Navarra. Conserva monuments que la fan una fita imprescindible en una ruta per les terres navarreses. Sangüesa està molt ben col·locada. Aneu on aneu hi passareu ben a prop. Si ho feu pareu-hi, perquè val la pena. Pareu-hi si feu el camí de Sant Jaume des de Barcelona. La trobareu passat Osca i l’embassament de Yesa, al costat de Leyre. Pareu-hi si esteu fent ruta pels valls del Pirineu Aragonès o Navarrès. Arribeu-us-hi si esteu visitant les Cinco Villas de Aragón. Sangüesa, a les vores del riu Aragón, fou un centre històric de primera magnitud. La seva esglèsia romànica, (a la foto), amb les inaudites escultures allargades ho confirma. També els seus carrers, els seus palaus, la casa del príncep de Viana. Podeu fer centre a Sangüesa i recòrrer la comarca. Us esperen el monestir cistercenc de Leyre, amb l’esglèsia i la cripta, amb els seus monjos i els seus cants. També esteu a tocar del castell de Xabier, i del pantà de Yesa. Molt a prop teniu les vil·les medievals de Ujué i de Sos del Rey Católico. No gaire més lluny espais naturals preciosos com les “Foces” de Lumbier o els valls del pirineu, com ara el de Roncal. cap a Aragó teniu a mà el monestir de la Oliva. Com veieu un lloc ideal per uns dies de descans amb bona gastronomia. Per dormir teniu un càmping i un hotel que no està malament. Nosaltres, quan anem per la zona, dormim al monestir de Leyre, a les seves monacals habitacions. N’hi ha de familiars. Aprofitem per escoltar el bonic gregorià dels monjos. I sopem allà mateix, en un restaurant que no te res de monacal.

Sangüesa es una bellísima ciudad medieval de Navarra. Conserva monumentos que la hacen un hito imprescindible en una ruta por las tierras navarras. Sangüesa está muy bien colocada. Vaya donde vaya pasará muy cerca. Si lo hace, visítela porque vale la pena. Parad si hacéis el camino de Santiago desde Barcelona. La encontrareis pasado Huesca y el embalse de Yesa, junto a Leyre. Parad, si estais haciendo una ruta por los valles del Pirineo Aragonés o Navarro. O si está Vd. visitando las Cinco Villas de Aragón. Sangüesa, a las orillas del río Aragón, fue un centro histórico de primera magnitud. Su iglesia románica, (en la foto), con las inauditas esculturas alargadas lo confirma. También sus calles, sus palacios, la casa del príncipe de Viana. Puede hacer centro en Sangüesa y recorrer la comarca. Os esperan el monasterio cisterciense de Leyre, con la iglesia y la cripta, con sus monjes y sus cantos. También está cerca del castillo de Javier, y del pantano de Yesa. Muy cerca tiene las villas medievales de Ujué y de Sos del Rey Católico. No mucho más lejos hay espacios naturales preciosos, como las Foces de Lumbier o los valles del Pirineo, como el de Roncal. Yendo hacia Aragón tienen a mano el monasterio de la Oliva. Como veis un lugar ideal para unos días de descanso con buena gastronomía. Para dormir tienen un camping y un hotel que no está mal. Nosotros, cuando vamos por la zona, dormimos en el monasterio de Leyre, en sus sencillas y monacales habitaciones. Hay familiares. Aprovechamos para escuchar el bonito gregoriano de los monjes. Y cenamos allí mismo, en un restaurante que no tiene nada monacal.

Castroviejo


castroviejo

Al nord de la provincia de Soria trobeu els pics d’Urbión. A mitja alçada d’aquest massís hi ha un lloc màgic, ideal per ana-hi a passar el dia amb els infants. Es tracta d’un espai natural anomenat Castroviejo, aixecat uns mil metres damunt el riu Duero que neix molt a prop d’aquí. És una mena de ciutat encantada de Cuenca, un lloc ple de roques de formes capricioses, amb gespa, bosc, penyes i planes. Un lloc realment molt divertit. Hi ha tota mena de serveis: barbacoes, aparcament, fonts… Les vistes són increibles. S’hi arriba per una pista forestal molt ben cuidada des de el poblet de Duruelo de la Sierra, a pocs Kms. de Vinuesa, la capital de la zona. Tota la zona és magnífica per passar uns dies de vacances amb els vostres fills i filles. Teniu la Laguna Negra, la Peña de Urbión, el pantà de la Cuerda del Pozo o els pinars de la Sierra. Poblets com Molinos de Duero, Vinuesa, Duruelo… Descans i natura. Nosaltres varem dormir a Vinuesa, a l’hotel Virginia. Allà mateix teniu altres hotels i restaurants molt bons, com l’Alvar Gonzalez. I un càmping molt bonic. Les cases de turisme rural de la zona són molt maques.

Al norte de la provincia de Soria se encuentran los picos de Urbión. A media altura de este macizo hay un lugar mágico, ideal para pasar el día con los niños. Se trata de un espacio natural llamado Castroviejo, levantado unos mil metros sobre el río Duero que nace muy cerca de aquí. Es una especie de ciudad encantada de Cuenca, un lugar lleno de rocas de formas caprichosas, con césped, bosque, peñas y llanos. Un lugar realmente muy divertido. Hay todo tipo de servicios: barbacoas, aparcamiento, fuentes … Las vistas son increibles. Se llega por una pista forestal muy bien cuidada desde el pueblecito de Duruelo de la Sierra, a pocos Kms. de Vinuesa, la capital de la zona. Toda la zona es magnífica para pasar unos días de vacaciones con sus hijos e hijas. Tienen allí la Laguna Negra, la Peña de Urbión, el pantano de la Cuerda del Pozo o los pinares de la Sierra. Pueblos como Molinos de Duero, Vinuesa, Duruelo … Descanso y naturaleza. Nosotros dormimos en Vinuesa, en el hotel Virginia. Allí mismo teneis otros hoteles y restaurantes muy buenos, como el Alvar Gonzalez. Y un camping precioso. Las casas de turismo rural de la zona son todas muy bonitas.

Munich


munich

Esteu pensant en unes vacances d’estiu amb una mica d’aventura?. Ja heu fet Espanya i França?. Voleu anar una mica més lluny?. Baviera és el vostre destí. I Munich la seva capital. Baviera és una regió alegre, sudenca, oberta. Munich és una ciutat amable, amb molts atractius, i bona gent, la més dolça d’Alemània. A l’estiu fa bon temps. (I a l’hivern hi ha molta neu). A l’octubre teniu la maravellosa festa de la cervesa. És molt senzill anar-hi amb nens. A Alemania, i sobretot a Baviera, cuiden molt bé les famílies amb nens. Munich ofereix alta cultura: la alta pinacoteca és el millor museu de pintura d’Alemania, i un dels millors del món. L’ajuntament gòtic, la catedral, (a la foto), és molt espectacular. El Ninfeburg, o palau reial de Baviera obre els seus salons barrocs i els seus agradables jardins. També ofereix diversió: places i carrers medievals molt animats. Voleu història?. Hi ha la cerveceria on Hitler va fundar el partit nazi, intacta. També, a prop, el camp de concentració de Dachau, tota una lliçó moral. També te un zoo molt notable, palaus, altres museus i una residenz per visitar. Nosaltres dinàvem a les places, com ara la plaça del mercat, al mig de la ciutat, on trobareu taules preparades. Cal fer pic-nic o bé anar a comprar el menjar a les botigues del voltant. La beguda la serveixen els bars. Menjareu amb gent que no coneixeu a banda i banda. Al principi talla una mica, però nosaltres som encara més mediterranis que els bavaresos, oi?. També podeu anar a la cadena de restaurants Nordsee. Bon peix a bon preu. Per dormir tenen diversos campings molt acceptables, prop de la ciutat. Nosaltres varem anar al Thalkirchen, al costat del zoo i del riu, al mateix centre de la ciutat. També teniu hotels familiars, com els novotel o els BB. Feu de Munich el centre de sortides per Baviera: els castells reials, els Alps bavaresos, Augsburg, Regensburg, Nuremberg… totes aquestes joies a menys de 100 kms. de Munich. També podeu dormir prop de Munich, però al camp. Us recomanem l’hotel Guggemos, al llac Tegernsee. Doneu una volta per Baviera. Serà un estiu que no voldreu oblidar.

¿Está pensando en unas vacaciones de verano con un poco de aventura?. ¿Ya ha recorrido España y Francia?. ¿Quiere ir un poco más lejos?. Baviera es su destino. Y Munich su capital. Baviera es una región alegre, sudaca, abierta. Munich es una ciudad amable, con muchos atractivos, y con muy buena gente, la más dulce de Alemania. En verano hace buen tiempo. (Y en invierno hay mucha nieve). En octubre la fiesta de la cerveza. Es muy sencillo ir con niños. En Alemania, y sobre todo en Baviera, cuidan muy bien las familias con niños. Munich les ofrece alta cultura: la alta pinacoteca es el mejor museo de pintura de Alemania, y uno de los mejores del mundo. El ayuntamiento gótico, la catedral, (en la foto), es muy espectacular. El Ninfeburg, o palacio real de Baviera abre sus salones barrocos y sus agradables jardines. También ofrece diversión: plazas y calles medievales muy animados. ¿Desea historia?. Existe la cerveceria donde Hitler fundó el partido nazi, intacta. También, cerca, el campo de concentración de Dachau, toda una lección moral. También tiene un zoo muy notable, palacios, otros museos y una Residenz para visitar. Nosotros comíamos a las plazas, como la plaza del mercado, en medio de la ciudad, con mesas preparadas. Hay que hacer pic-nic o bien ir a comprar la comida en las tiendas de alrededor. La bebida la sirven los bares. Comeréis con gente que no conocereis de nada al lado. Al principio corta un poco, pero nosotros somos aún más mediterráneos que los bávaros, ¿verdad?. También pueden ir a la cadena de restaurantes Nordsee. Buen pescado a buen precio. Para dormir tienen varios campings muy aceptables, cerca de la ciudad. Nosotros fuimos al Thalkirchen, junto al zoo y el río, en el mismo centro. También tienen hoteles familiares, como los novotel o los BB.  Haga de Munich el centro de sus salidas por Baviera: los castillos reales, los Alpes bávaros, Augsburg, Regensburg, Núremberg … todas estas joyas a menos de 100 kms. de Munich. Tambien pueden dormir cerca de Munich, pero en el campo. Os recomendamos el hotel Guggemos, en el lago Tegernsee. Daros una vuelta por Baviera. Serà un verano que no querreis olvidar.

Call jueu de Girona


calljueu

Els carrers que envolten la catedral de Girona, (a la foto), són petits i estrets, plens de passos i arcades. Girona, a l’edat mitjana, va ser una ciutat molt important, una força militar. Les muralles protegien una població esponerosa, una gran vitalitat comercial. Els jueus eren part molt activa d’aquesta vida. Avui dia podem passejar per aquesta maravellosa ciutat medieval, tan ben conservada. Admirar-ne la catedral, els convents i esglèsies, com Sant Feliu, i les vistes. Però el que distingueix el seu casc antic són els carrers, les cases i els palaus del call jueu, un dels més extensos i ben preservats del món. Centres com Isaac el Cec o Bonestruch ça Porta us il·lustraran sobre la vida d’aquesta comunitat fa 800 anys. I, acabada aquesta visita, encara us sobrarà temps per passejar lentament per les vores de l’Onyar, per Sant Pere de Galligans, perls eixos comercials animats del centre, o pels carrerons que envolten Sant Domènech. Podeu dormir a l’hotel AC Plau de Bellavista, al carlemany o a l’hotel Històric, en ple centre. Per dinar nosaltres sempre anem a Ca la Marieta, un valor gastronòmic a Girona des de fa més de 100 anys. Però també está molt bé el Boira, o el celler del vi, tots ells molt diferents. Passeu un dia a Girona, visitant el barri antic, i el call jueu. Us agradarà.

Las calles que rodean la catedral de Gerona, (en la foto), son pequeñas y estrechas, llenas de pasos y arcadas. Gerona, en la edad media, fue una ciudad muy importante, una fuerza militar. Las murallas protegían una población floreciente, de una gran vitalidad comercial. Los judíos eran parte muy activa de esta vida. Hoy en día podemos pasear por esta maravillosa ciudad medieval, tan bien conservada. Admirar su catedral, los conventos e iglesias, como Sant Feliu, y las vistas desde el rio. Pero lo que distingue su casco antiguo son las calles, casas y palacios del barrio judío, uno de los más extensos y mejor preservados del mundo. Centros como Isaac el Cec o Bonestruch ça Porta le ilustrarán sobre la vida de esta comunidad hace 800 años. Y, terminada esta visita, todavía te sobrará tiempo para pasear lentamente por las orillas del Onyar, por Sant Pere de Galligants, por los ejes comerciales animados del centro, o por los callejones que rodean Sant Domènech. Puede dormir en el hotel AC Palau de Bellavista, el Carlemany o al hotel Histórico, en pleno centro. Para comer nosotros siempre vamos a Ca la Marieta, un valor gastronómico en Gerona desde hace más de 100 años. Pero también está muy bien Boira o El Celler del buen vino, todos ellos muy diferentes. Pasar un día en Gerona, visitando el barrio antiguo y el barrio judío os gustará.

Festes de Maig a Badalona


dimoni

Badalona celebra durant el mes de maig la seva festa major, petita, però que en realitat és la gran. Tot el mes hi han moltíssimes activitats, moltes d’elles fantàstiques pels infants, i la gran majoria absolutament gratuïtes. La més emblamàtica, potser, és la cremada del dimoni, la nit del 10 de maig. Si no l’heu vist mai, no us la podeu pedre. Veniu-hi amb els vostres fills i filles. Tota la tarda hi ha actuacions de grups folklorics. A la nit un grandiòs castell de focs d’artifici, a la Rambla, vora el mar. I en acabar es crema una gran figura de cartró pedra que representa un dimoni. Una tradició que sembla es rumunta al segle XVIII, reinstaurada fa més de 40 anys. A més, després, ball fins la matinada. Els dies, i caps de setmana, previs, i també els posteriors, la ciutat viu abocada a la festa. Hi ha moltíssims actes culturals de tota mena. Gran part pensats per la canalla: teatre, musicals, actuacions de carrer. Aneu a Badalona. Són 10 km. per l’autopista. Boníssima comunicació també amb bus, tren i metro des de Barcelona.

Badalona celebra durante el mes de mayo su fiesta mayor, la pequeña, pero que en realidad es la grande. Todo el mes hay muchísimas actividades, muchas de ellas fantásticas para los niños, y la gran mayoría absolutamente gratuitas. La más emblamàtica, quizás, es la quema del demonio, la noche del 10 de mayo. Si no lo habéis visto nunca, no os la podéis perder. Venid a verla con vuestros hijos e hijas. Toda la tarde hay actuaciones de grupos folclóricos. Por la noche un grandioso castillo de fuegos artificiales, en la Rambla, cerca del mar. Y al terminar se quema una gran figura de cartón piedra que representa un demonio. Una tradición que parece se remonta al siglo XVIII, pero fué reinstaurada hace más de 40 años. Además, después, hay baile hasta la madrugada. Los días y fines de semana previos, y también los posteriores, la ciudad vive para la fiesta. Hay muchísimos actos culturales de todo tipo. Gran parte pensados para los niños: teatro, musicales, actuaciones de calle. Venid a Badalona. Son solo 10 km. por la autopista. Además hay buenísima comunicación con bus, tren y metro desde Barcelona.

Magna Celebratio Badalona


magnacelebratio

A Badalona, a finals d’abril o primers de maig, s’hi celebra una trobada de grups que rememoren la cultura romana. Badalona, fundada per Escipio ara fa més de 2.100 anys, poseeix un importantíssim patrimoni d’aquella època: termes, piscina, dues cases romanes amb frescos i mosaics, un aqueducte subterrani… Tot això és visitable durant la Magna Celebratio. A més veureu desfilades, exposicions, exhibicions… També s’hi monten paradetes amb productes més o menys romans. Els restaurants de la ciutat ofereixen cuina romana, si és que us agrada. Arribeu-vos a Badalona, a tocar de Barcelona, és molt curiòs de veure. (L’any 2009 toca el 26 d’abril, per exemple).

En Badalona, a finales de abril o primeros de mayo, se celebra un encuentro de grupos que rememoran la cultura romana. Badalona, fundada por Escipión hace más de 2.100 años, posee un importantísimo patrimonio de aquella época: termas, piscina, dos casas romanas con frescos y mosaicos, un acueducto subterráneo … Todo ello se puede visitar durante la Magna Celebratio. Además verá desfiles, exposiciones, exhibiciones … También se montan tenderetes con productos más o menos romanos. Los restaurantes de la ciudad ofrecen cocina romana, si es que os gusta. Lleguese hasta Badalona, que está realmente muy cerca de Barcelona, y aproveche la Magna Celebratio, que es cosa curiosa de ver. (El año 2009 toca el 26 de abril, por ejemplo).