Ávila Medieval


Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila cal veure-la. I si avui us parlem d’Àvila és en motiu de les seves famoses jornades medievals, que seran aquest cap de setmana, del 7 al 9 de septiembre de 2018. Un imponent mercat, amb els carrers i l’espectacular muralla medieval del siglo XI como teló de fons. També torneig, tir amb arc, cetreria, focs d’artifici, música… En total més de 250 activitats de tota mena!.  Totes impressionants. I per completar el dia podeu allotjar-vos en un palau, ara reconvertit en còmode hotel. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila amb motiu de les seves jornades medievals i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. Y si hoy hablamos de Ávila es porque allí, del 7 al 9 de setiembre de 2018, se realizan unas de las mejores jornadas medievales de España. Se llaman Ávila Medieval 2018, y tienen el reconocimiento de Fiesta de Interés Turístico. Podreis ver el famoso Mercado de las Tres culturas, torneos y justas medievales, pasacalles, exhibiciones de tiro con arco y cetrería, espectáculos de pirotecnia, lanzamiento nocturno de flechas desde la muralla, conciertos de música medieval… En total seran más de los 250 espectáculos y recreaciones históricas programadas. Podeis alojaros en un palacio, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Otras veces lo hicimos en el Hotel los Cuatro Postes. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Aprovechen las jornadas de Ávila Medieval y hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Ávila Augusta


avila

Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila també és els seus palaus ferrenys, impressionants. De fet podeu allotjar-vos en un d’aquests palaus, ara reconvertits en còmodes hotels. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. De hecho pueden alojarse en uno de estos palacios, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Mejor hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Fira de Santa Teresa al Vendrell


El Vendrell és una població antiga i nova, marinera però de terra endins, capital de comarca però poblet encantador, una vila de contrastos, dinàmica i vital. Està situada a un encreuament clau dels camins del sud del nostre país, on es troben la carretera i l’autopista del Garraf, amb la nacional 340 i l’autopista AP7, un xic més avall de Vilafranca del Penedés, o Vilanova i la Geltrú, a uns 60 kms. de Barcelona. Les seves afamades platges, Comarruga, Sant Salvador… situades a pocs kms. del nucli urbà, són un lloc de banyada perfecte per a les famílies amb nens i nenes. Platges de sorra daurada, llarges, poc fondes, amb tots els serveis possibles. No és cap broma: el Vendrell de terra endins compta amb 8 km de platja!. Però el Vendrell, un cop feta la banyada, ofereix també molts atractius culturals. Així, hi trobareu un seguit de museus. Us volem recomanar molt, sobretot als melòmans, la Vil·la Museu de Pau Casals, al mateix peu de la platja de Sant Salvador. Una petita joia. Quatre sales on encara es respira la llum i la música del mestre, plena de l’aire mediterrani que impregna la casa. També teniu el Museu de l’Àngel Guimerà, o el recolet Museu Deu, que amaga una de les col·leccions d’art més importants de Catalunya, completament desconeguda.  Per cert, a l’Auditori Pau Casals s’hi programem excepcionals concerts durant tot l’any. Són boniques l’ermita de Sant Salvador, el encantador nucli antic de Sant Vicenç de Calders, al sud del poble, l’esglèsia amb un òrga barroc, i els carrers, ara comercials, del casc vell. Ja veieu que una visita a el Vendrell és obligatòria. Però al marge d’aquestes bellesses, visitables sempre, un d’aquests caps de setmana d’octubre, teniu un bon motiu extra per baixar fins El Vendrell: la seva Fira de Santa Teresa. És aquesta una fira de mostres multisectorial, a l’antiga, que se celebra pels volts del 15 d’octubre, Santa Teresa. Tota la ciutat és l’aparador. Hi ha parades a la Rambla, cotxes al pàrquing del Pèlag, gastronomia a la plaça de la Sardana i art al carrer dels Cafès. A més de la Fira pròpiament dita, els infants podran gaudir d’activitats pensades expressament per a ells, més enllà de recollir bosses i propaganda. Seran cercaviles, o bé castells. També els grans disfrutareu amb el Mostraví, les jornades gastronòmiques, la fira de Ceràmica o bé la Mostra de cervesa. Aquestes fires complementàries es fan un any sí, l’altre no. Per això depenent de l’any en trobareu una, o l’altra. Per menjar us recomanem el menú de la fira, el de les jornades gastronòmiques. Per pocs euros, pel preu d’un menú, podreu disfrutar de propostes molt interessants, d’un tastet de diversos plats i vins.

El Vendrell es una población antigua y nueva, marinera pero de tierra adentro, capital de comarca pero pueblecito encantador, una villa de contrastes, dinámica y vital. Está situada en un cruce clave de los caminos del sur de nuestro país, donde se encuentran la carretera y la autopista del Garraf, con la nacional 340 y la autopista AP7, un poco más abajo de Vilafranca del Penedés, o Vilanova i la Geltrú , a unos 60 kms. de Barcelona. Sus afamadas playas, Comarruga, Sant Salvador … situadas a pocos kms. del casco urbano, son un lugar de baño perfecto para las familias con niños y niñas. Playas de arena dorada, largas, poco profundas, con todos los servicios posibles. No es ninguna broma: el Vendrell de tierra adentro cuenta con ¡8 km de playa!. Pero el Vendrell, una vez remojados, ofrece también muchos atractivos culturales. Así, encontraréis una serie de museos muy interesantes. Os recomendamos mucho, sobre todo a los melómanos, la Villa Museo de Pau Casals, en la misma playa de Sant Salvador. Una pequeña joya. Cuatro salas donde aún se respira la luz y la música del maestro, llena del aire mediterráneo que impregna la casa. También tienen el Museo del Àngel Guimerà, o el recoleto Museo Deu, que esconde una de las colecciones de arte más importantes de Cataluña, completamente desconocida. Por cierto, en el Auditorio Pau Casals se programan excepcionales conciertos durante todo el año. Son bonitos también la ermita de San Salvador, el encantador casco antiguo de Sant Vicenç de Calders, al sur del pueblo, la iglesia con un organo barroco, y las calles, ahora comerciales, del casco viejo. Ya veis que una visita a El Vendrell es obligatoria. Pero al margen de estas bellezas, visitables siempre, uno de estos fines de semana de octubre, tienen un buen motivo extra para bajar hasta El Vendrell: su Feria de Santa Teresa. Es esta una feria de muestras multisectorial, a la antigua, que se celebra alrededor del 15 de octubre, dia de Santa Teresa. Toda la ciudad es el escaparate de la feria. Hay paradas en la Rambla, coches en el parking del Pèlag, gastronomía en la plaza de la Sardana y arte en la calle de los Cafés. Además de la Feria propiamente dicha, los niños podrán disfrutar de actividades pensadas expresamente para ellos, más allá de recoger bolsas y propaganda. Serán estas pasacalles, o castellers, por ejemplo. También los mayores disfrutaréis con el certámen de vinos o las jornadas gastronómicas, la feria de Cerámica o la Muestra de cerveza. Estas ferias complementarias se hacen un año sí, el otro no. Por ello dependiendo del año van a en encontrar una, u otra. Para comer os recomendamos el menú de la feria, el de las jornadas gastronómicas. Por pocos euros, por el precio de un menú, podrá disfrutar de propuestas muy interesantes, de una degustación de varios platos y vinos.

Ávila de los Caballeros


avila

Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal descobrir-se i treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incolume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i ferrenya, les seves esglèsies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, els seus palaus impressionants. De fet podeu allotjar-vos en un d’aquests palaus, ara reconvertits en còmodes hotels. Nosaltres ho varem fer al Vallderrábanos, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila i visiteu també els voltants. O millor feu una ruta per la Castella intemporal, per Segóvia, per Zamora i Salamanca, per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. De hecho pueden alojarse en uno de estos palacios, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Mejor hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.