Urueña, la villa del libro


urueña

Urueña és un poblet medieval, un dels més bonics d’Espanya, segons diuen, que ha quedat anclat al temps, perdut al segle XI. Dalt d’un turó, dominant terres i mars de blat, verds a la primavera, grocs a l’estiu, marrons a l’hivern. Perdut en l’espai, com sorgit d’un quadre de Benjamín Palencia. Perdut, dormit en els segles, lluny de la velocitat i la presa del segle XXI. Rodejat de fortes muralles que protegeixen cases humils, de pedra tosca. Cases que amagen un secret, una il·lusió, un miratge que potser no durarà gaires anys més. Perquè les cases reconstruides i mimades d’Urueña guarden llibres, llibreries i llibreters que, com uns quixots, lluiren contra la tendència de la nostra época. Batallen per mantenir els seus negocis oberts. La lloable iniciativa de la Diputació de Valladolid va a mig gas. Les petites botigues plenes de llibres malvien esperant compradors. Els llibreters no llencen, encara, ni tots, la toballola. Val la pena desviar-nos de la ruta per la Castella eterna, la visionaria, per gaudir d’una quimera. Una vila murada, ben conservada, amb una preciosa església románica en un camp als seus peus on, un dia, algú va tenir la peregrina idea que podia salvar els llibres de paper, llibreries i llibreters d’un final anunciat. Si no us importa veure com mor una idea, ans al contrari, voleu veure-ho amb els vostres propis ulls, no ho dubteu, Urueña. A uns 40 kms. el nord de Valladolid. Podeu anar-hi en cotxe per la A-6, des de Tordesillas en direcció La Coruña. A banda del poble, les muralles i el castell no deixeu de visitar l’ermita de l’Anunciata, a la sortida del poble, a un km. i els diversos museus i llibreries que encara aguanten. Parada obligada si feu una ruta per Castella. En la zona hi ha obres d’art que justifiquen el viatge. A banda de Valladolid, o de Tordesillas, increibles ciutats plenes d’art, teniu la bella església mozàrab de San Cebrián de Mazote, el desconegut monestir de Santa Espina, el poderós castell de Torrelobatón i la esplèndida vila de Medina de Rioseco. Per dinar, al mateix poble, teniu el Mesón de Urueña, a la plaça major. Força bé. També, més senzill però recomanable, el Portalón. Molt bé també, El Pago de Marfeliz, al carrer Real, 8. Fan menjars, i menú del dia interessant, a El Pozolico, un allotjament rural proper al castell, a costat de l’aparcament on deixareu el cotxe abans d’entrar a Urueña. Tenen habitacions. Per dormir, al poble, teniu a més, dues cases rurals, la de los Ilustres, i Carrelalegua, de les que trobareu informació a la web que obre aquesta entrada del bloc, però que hores d’ara poden estar ja tancades. De tota manera Urueña està molt a prop de Valladolid, una ciutat amb tots els serveis, i bons hotels, entre ells un fantàstic Novotel. La villa del libro, decadent, us espera!.

Urueña se encuentra en la Castilla eterna, unos 40 kms. de Valladolid, si se va por la A-6, pasando por Tordesillas. Urueña son sus murallas, su castillo y sus casas perfectamente restauradas. También su ermita de la Anunciada, románica, bellisima, en un valle a los pies de la villa. Pero sobretodo Urueña és la villa del libro, un quimérico proyecto de la Diputación de Valladolid, que mereció mayor suerte de la que tuvo. Hoy dia Urueña cuenta con más unas pocas librerías en las que se puede encontrar libros de todo tipo y libreros dispuestos a luchar por una bella idea hasta el fin, a pesar de la crisis y la decadencia de la idea. Imprescindible visita para los amantes de las letras y la cultura. Urueña os espera, en lo alto de su cerro, dominando los campos verdes, amarillos y ocres de nuestra querida Castilla. Y si solo Urueña no os tienta, entonces os diremos que cerca teneis lugares que debeis conocer, como la preciosa iglesia mozárabe de San Cebrián de Mazote, o el monasterio de la Santa Espina, o las villas poderosas de Medina de Rioseco y Tordesillas, llenas de arte. Y el magnífico castillo de Torrelobatón, sede del centro de interpretación de los comuneros.

Los pueblos más bonitos de España


pueblos_bonitos_españa

Com en el cas de “Les plus beaux villages en France” l’associació de “Los pueblos más bonitos de España” neix per donar a conèixer petits poblets de menys de 1500 habitants, però bellíssims. Son petites viles amb castells, muralles, places i carrers medievals, situats moltes vegades en entorns naturals magnífics, prop de rius, de serres, de paisatges maravellosos. Cal donar-los a conèixer al turisme, a tothom. Fer que es coneguin que la gent els visiti. En la seva web trobareu tota la informació que us cal, no només del poble en questió, sinó també dels seus atractius, de l’artesania típica, dels bons llocs on menjar o dormir. Reviseu aquesta pàgina, mireu-vos els pobles que hi surten, planifiqueu el vostre viatge, cap de setmana, vacances pensant en veure’ls. Val la pena!.

Ya era hora que en España surgiera una asociación como “Los pueblos más bonitos” para poner en conocimiento de todo el mundo algunos de los maravillosos pueblos que salpican nuestra geografía. Son todos ellos villas pequeñas, de gran belleza, que destilan historia y cultura. Villas donde la tradición envuelve al viajero. En su web van a encontrar una selección de villas que destacan por su calidad, excelencia y por su belleza. Y cuando planifiquen un viaje con sus chicos seguro que habrán de incluirlos para su visita, ya sea en unas vacaciones, escapada de fin de semana o puente.

Bonnieux


Bonnieux és un petit poble, un poble penjat dalt d’un turó, un d’aquells “beaux villages perchés” de la comarca del Luberon, a la bellíssima provença. Juntament amb altres viles del rialler sud de França, com ara la magnífica Gordes, o l’encantadora Roussillon, la vila de Bonnieux destil·la mediterrània per tot arreu. Les seves cases de pedra, sovint de colors, agrupades al peu del cim on s’enlaira l’església, envoltada d’antigues muralles, amb carrerons estrets, li donen molt de caràcter. La cresta oberta a la vall, on hi ha el parc dels cedres, és un petit parc d’esbarjo, un pulmó verd, on hi vien uns exemplars d’aquestes coníferes veritablement esplèndits. Bonnieux no te res més, ni res menys que això que us hem explicat. I tanmateix és senzillament deliciós. No us recomanarem anar fins a Bonnieux només pel seu encant, per gran que fos, evidentment. So massa kms. Però Bonnieux no està sola allà. Altres pobles tan bonics com ell l’envolten. Pobles com ara Lacoste, medieval, o Oppede, encara més antic, o bé Lourmarin, amb el seu castell, i el cementiri on està enterrat Camús. Una petita vila encantadora, considerada com una de les més belles de França. Aneu a gaudir de la pau i bellessa de l’Abadia cistercenca de Silvacane, una maravella de l’art provençal. No us la perdèssiu!.  I podeu també arribar-vos a Rousillon, una altra petita joia. O bé anar un xic més lluny, fins Gordes, una vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada per un altre castell. I d’allà baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. De nou el císter més recòndit. Per anar i tornar d’aquestes maravelles haureu de travessar una carena de muntanyes, i els pobles provençals, joiells sutils del Luberón més encantador. Per dormir i menjar a Bonnieux, un hotel de campanetes, de la cadena Relais & Chateaux, ja està tot dit: el Domaine de Capalongue. Provença en estat pur.  Preus en consonància. Més senzill el Logis Hotel Panoramique César, al centre del poble, a la Place de la Liberté, Tel: 334 90 75 96 35, us proposa una bona taula, i unes habitacions netes i cuidades, amb vistes a mitja provença, panoràmiques. Ens va agradar. Com a restaurants, sense hotel, us recomanem L’Arome, cuidat, en una casa medieval, de pedra. Modern i desenfadat, Le Fournil. Una pizzeria, on fan tota mena de plats, amanides, pastes, una carta on és fàcil escollir alguna cosa, també bona brasa, que ens van aconsellar, és Les Terrasses. També podeu dormir molt bé a qualsevol hotel de Lourmarin. Com ara l’Hotel Bastide, a la carretera que va cap a Cucuron, tel: 04 90 070. També està bé l’Auberge du Pere Panse molt petit, a la carretera que va cap a Vaugines. L’Hotel Paradou és de regust oriental. Fora de Bonnieux o Lourmarin us recomanem dormir als molts hotels Novotel, que trobareu per la zona. N’hi ha a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Aquesta darrera ciutat sigui, possiblement, el millor centre per visitar les viles provençals. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners també podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs però a Lourmarin hi ha la pizzeria Nonni és el millor lloc. Quines espectaculars pizzas al forn de llenya, i quines pastes de la casa, fetes manualment. Trobareu aquesta delícia gourmet al Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. No deixeu de tastar els seus gnocchis o raviolis. I per descomptat haureu de demanar una pizza. Sopeu dins, o bé a la plaça, tot sentint com raja la font. Excepcional!. Bona estada a Bonnieux, i a la Provença!.

Bonnieux es un pequeño pueblo , un pueblo colgado sobre una colina , uno de esos ” beaux villages perchés ” de la comarca del Luberon , en la bellísima provença . Junto con otras villas del risueño sur de Francia , como la magnífica Gordes , o la encantadora Roussillon , la villa de Bonnieux destila esencia mediterránea por todas partes. Sus casas de piedra , a menudo de colores , agrupadas al pie de la cima donde está la iglesia, rodeada de antiguas murallas , con callejuelas estrechas , le dan mucho carácter . La cresta abierta al valle, donde se encuentra el parque de los cedros , es un pequeño parque de recreo , un pulmón verde , donde hay unos ejemplares de estas coníferas verdaderamente espléndidos . Bonnieux no tiene nada más , ni nada menos que lo que os hemos explicado. Y sin embargo es sencillamente delicioso. No os recomendaremos ir hasta Bonnieux sólo por su encanto , por grande que fuera , evidentemente. Son demasiados kms . Pero Bonnieux no está sola allí. Otros pueblos tan bonitos como él lo rodean. Pueblos como Lacoste , medieval , o Oppede , aún más antiguo , o bien Lourmarin , con su castillo. Una pequeña villa encantadora , considerada como una de las más bellas de Francia. Vayan a disfrutar de la paz y belleza de la Abadía cisterciense de Silvacane , una maravilla del arte provenzal. Y pueden también acercarse a Rousillon , otra pequeña joya . O bien ir un poco más lejos, hasta Gordes , una villa colgada encima de su espolón rocoso , coronada por otro castillo . Y de allí bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque . De nuevo el cister más recóndito . Para ir y volver de estas maravillas deberán atravesar una cresta de montañas , y los pueblos provenzales , joyas sutiles del Luberon más encantador. Para dormir y comer en Bonnieux , un hotel de campanillas , de la cadena Relais & Chateaux , ya está todo dicho : el Domaine de Capalongue . Provenza en estado puro . Precios en consonancia. Más sencillo el Logis Hotel Panoramique César , en el centro del pueblo , en la Place de la Liberté , Tel: 334 90 75 96 35, propone una buena mesa , y unas habitaciones limpias y cuidadas , con vistas a media provença , panorámicas . Nos gustó . Como restaurantes , sin hotel , recomendamos L’Arome, cuidado , en una casa medieval , de piedra . Moderno y desenfadado , Le Fournil . Una pizzería , donde hacen todo tipo de platos , ensaladas , pastas , una carta donde es fácil escoger algo, también buena brasa , que nos aconsejaron , en Las Terrazas . También puede dormir muy bien en cualquier hotel de Lourmarin . Como el Hotel Bastide , en la carretera que va hacia Cucuron , tel: 04 90070 . También está bien el Auberge, en la carretera que va hacia Vaugines . El Hotel Paradou es de sabor oriental . Fuera de Bonnieux o Lourmarin les recomendamos dormir en uno de los muchos hoteles Novotel situados por la zona . Los hay en Nimes , Marsella , Le Grau du Roy o Aviñón . Esta última ciudad sea , posiblemente , el mejor centro para visitar las villas provenzales . Los hemos probado todos , y son ideales para familias con niños . Por poco dinero también se puede dormir muy bien, con dos niños, a los hotelitos de la cadena B & B. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero en Lourmarin, donde está la pizzería Nonni, es el mejor lugar . Qué espectaculares pizzas al horno de leña , y qué pastas de la casa , hechas manualmente. Encontrará esta delicia gourmet en la Calle Albert camus , 2 . Tel. : 0490682333 . No dejen de probar sus gnocchis o raviolis . Y por supuesto tendrán que pedir una pizza . Cenen dentro , o bien en la plaza , junto a la fuente . ¡Excepcional ! . Buena estancia en Bonnieux , y en la Provenza.

Les Plus Beaux Villages de France


De tots els viatgers és ben coneguda l’associació que uneix els més bonics poblets de França. La seva pàgina web és una font inesgotable de sortides familiars ben boniques pel nostre país veí. Son “Les Plus Beaux Villages de França“. Si mai organitzeu una ruta per qualsevol territori francés, mireu-vos-la. Sempre fa de bon consultar per afegir-hi algun d’aquests llocs encisadors al vostre camí per aquelles terres del nord. Solen ser petites viles, de poc habitants, situades en paratges idíl·lics, amb quatre cases, un riuet i les ruïnes d’un castell o abadia. Nosaltres no programem mai una excursió que passi la ratlla fronterera sense fer-hi una bona ullada. Perquè ens agraden aquestes petites viles amables, fàcils de visitar, fàcils d’aparcar, fàcils de viure i veure. Amb restaurants casolans, amb hotels d’encant. I ja que parlem d’associacions franceses que ofereixen aturades boniques de fer en les nostres escapades, us volem recordar que fa poc vàrem parlar d’una altra agrupació que ofereix ciutats i viles més grans, potser més sorolloses, possiblement menys bucòliques, però plenes d’art i d’història. Es tracta de “Les Plus Beaux Detours de France“. Així, si anat per les petites carreteres campestres de França, en altres grans vies mai no la trobareu, veieu la placa, el senyal de trànsit, que reprodueix el logo que encapçala aquesta entrada, no ho dubteu pas. Atureu-vos!. Segur que, com diu la guia Michelin, la vila o poblet que l’ostenta “val el viatge”. La recordareu durant molts anys!.

De todos los viajeros es bien conocida la asociación que une los más bellos pueblos de Francia. Su página web es una fuente inagotable de salidas familiares bien bonitas por nuestro país vecino. Son “Las Plus Beaux Villages de Francia”. Si organizais una ruta por territorio francés, visitadla. Siempre va bién consultarla para poder añadir alguno de estos lugares encantadores a nuestro camino por aquellas tierras del norte. Suelen ser pequeñas villas, de pocos habitantes, situadas en parajes idílicos, con cuatro casas, un arroyo y las ruinas de un castillo o abadía. Nosotros no programamos nunca una excursión que pase la raya fronteriza sin hacer una buena ojeada a la web de los pueblos más bonitos de Francia. Porque nos gustan estas pequeñas villas amables, fáciles de visitar, fáciles de aparcar, fáciles de vivir y ver. Con restaurantes caseros, con hoteles de encanto. Y ya que hablamos de asociaciones francesas que ofrecen paradas bonitas en nuestras escapadas, os queremos recordar que hace poco hablamos de otra agrupación que ofrece un listado de ciudades y villas más grandes, quizás más ruidosas, posiblemente menos bucólicas, pero llenas de arte y de historia. Se trata de “Les Plus Beaux Detours de France”. Así, si yendo por las pequeñas carreteras campestres de Francia, en las grandes vías nunca la encontrarán, veis la placa, la señal de tráfico, que reproduce el logo que encabeza esta entrada, no lo dudeis. ¡Deteneos!. Seguro que, como dice la guía Michelin, la villa o aldea que lo ostenta “vale el viaje”.

Andalucia


Andalucia és una terra amable, càlida, exhuberant, barroca i deliciosa. Un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, de primavera, de tardor i, si no hi ha més remei, d’estiu. Ara bé, a l’estiu hi fa calor, i no és cap broma. Ens agrada visitar Andalucia a la primavera, quan l’aire fa olor d’Azahar, de roses. Si us haguessim de muntar una ruta de vacances per Andalucia, des de Barcelona, no dubtaríem pas. Entraríem per la costa d’Almeria, venint de Múrcia i València. Visitaríem primer el Cabo de Gata, amb el parc natural. Níjar poblet blanc de les famoses jarapes, San José i les seves platges… Després Almeria mateix. Pujaríem cap a les Alpujarras de Granada, a veure les cases penjades dels barrancs que baixen de Sierra Nevada. Granada ens esperaria. Ens quedaríem uns dies allà, perduts pels jardins de l’Alhambra i els carrers de l’Albaicín. Seguiríem cap a Sevilla, per Loja, per Antequera, que cal visitar, cap als pobles blancs de Màlaga i de Cadis: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublim. Pujaríem ja cap a Sevilla. La sultana d’Andalucia. La capital. Barri de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríem Osuna, amb la colegiata, Carmona i Écija, barroca, camí de Córdoba. No deixaríem de veure les ruïnes de Medina Azahara, el palau que no va ser. Córdoba ens embruixa. La mezquita, la juderia… passejar lent pels carrers embolicats. Patis amb flors. El Guadalquivir. Després Jaén i, sobretot Úbeda i Baeza. Quina maravella. Patrimoni de la humanitat. Marxaríem per la Sierra de Cazorla, admirant la natura verge, cap a Alcaraz i Albacete. Si, ho sabem, ens deixem moltes i moltes coses. Viles, ciutats, com Málaga o Cadis, serres com Sierra Magina. No es pot fer tot, veure-ho tot. Però la ruta que us hem explicat resumeix, en deu dies mínim, la màgia suprema d’aquesta terra idílica beneida pels deus. Hotels AC, en quasi totes les ciutats grans: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelets amb molt d’encant arreu del territori. Un Novotel a Sevilla. Mireu les entrades de cada ciutat, en aquest mateix bloc, per acabar de definir. I que el viatge sigui inoblidable!.

Andalucía es una tierra amable, cálida, exuberante, barroca y deliciosa. Un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, de primavera, de otoño y, si no hay más remedio, de verano. Ahora bien, en verano hace calor, y no es ninguna broma. Nos gusta visitar Andalucía en primavera, cuando el aire huele a Azahar, y a rosas. Si tuvieramos que montar una ruta de vacaciones por Andalucía, desde Barcelona, no dudaríamos ni un momento. Entraríamos por la costa de Almería, viniendo de Murcia y Valencia. Visitaríamos primero el Cabo de Gata, con el parque natural. Níjar pueblo blanco de las famosas jarapas, San José y sus playas … Después Almería mismo. Subiríamos hacia las Alpujarras de Granada, a ver las casas colgadas de los barrancos que bajan de Sierra Nevada. Granada nos esperaría. Nos quedaríamos unos días allí, perdidos por los jardines de la Alhambra y las calles del Albaicín. Seguiríamos hacia Sevilla, por Loja, por Antequera, que hay que visitar, hacia los pueblos blancos de Málaga y de Cádiz: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublime. Subiríamos ya hacia Sevilla. La sultana de Andalucía. La capital. Barrio de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríamos Osuna, con la colegiata, Carmona y Écija, barroca, camino de Córdoba. No dejaríamos de ver las ruinas de Medina Azahara, el palacio que no fue. Córdoba nos hechiza. La mezquita, la judería … pasear lento por las calles envueltos. Patios con flores. El Guadalquivir. Después Jaén y, sobre todo Úbeda y Baeza. Qué maravilla. Patrimonio de la humanidad. Nos iríamos por la Sierra de Cazorla, admirando la naturaleza virgen, a Alcaraz y Albacete. Si, lo sabemos, nos dejamos muchas y muchas cosas. Villas, ciudades, como Málaga o Cádiz, sierras como Sierra Magina. No se puede hacer todo, verlo todo. Pero la ruta que os hemos explicado resume, en diez días mínimo, la magia suprema de esta tierra idílica bendecida por los dioses. Hoteles AC, en casi todas las ciudades grandes: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelitos con mucho encanto todo el territorio. Un Novotel en Sevilla. Vea las entradas de cada ciudad, en este mismo blog, para acabar de definir. ¡Y que el viaje sea inolvidable!.

Camon


En un vall verd del sud de França, no gens lluny de Perpinyà o de Puigcerdà, a tocar de Foix teniu Camon. És un poblet petitó, calmat, quiet, no gens turístic, però que està situat en plena regió, i ruta, dels castells càtars. A més, és una cucada. Per això pertany a l’associació dels pobles més bonics de França. El travessa un riuet bucòlic, l’Hers. A Camon trobareu una abadía romàntica del segle X, molt transformada després, que ara és un hotel de luxe. També carrers medievals amables, un castell vingut a menys, muralles, portes de muralla, una esglèsia, placetes adorables i pau, molta pau. Arribeu-vos a Camon en el marc d’una ruta pels castells càtars de Montsegur, o Puivert, per exemple, molt propers. O bé en el curs d’una exploració dels bonics pobles medievals que els acompanyen, com ara Mirepoix o el mateix Foix. O arribeu-vos fins el pantà de Montbel, a gaudir dels esports d’aigua. Podeu arribar a Camon per la carretera de Quillan a Foix, o a la inversa, des de Lavelanet o des de Puivert. Baixeu fins a Quillan des de Perpinyà, (cal seguir en direcció a Foix), o bé des de Puigcerdà. És ideal fer una ruta circular, o en forma d’estrella que inclogui Puivert i Montsegur, amb els seus castells, la font de Fontestorbes, Lagarde, Mirepoix, Foix… Una regió poc coneguda amb un encant discret, però arrebatador. Si no voleu, o no podeu, dormir a l’abadia de Camon, us recomanem arribar-vos a la veïna Mirepoix. Teniu bons hotels allà. Com Les Remparts, de disseny, o Les Minotiers, senzill però confortable. O bé la Maison des Consuls, una aposta segura a Mirepoix. No us parlem de Le Relais Royal, que està fora del nostre abast. A Foix anem sempre a l’hotel Lons. Habitacions decents i bona taula.

En un valle verde del sur de Francia, no lejos de Perpignan o de Puigcerdà, muy cerca de Foix, tienen Camon. Es un pueblo pequeñito, calmado, quieto, nada turístico, pero que está situado en plena ruta de los castillos cátaros. Además, es una cucada. Por eso pertenece a la asociación de los pueblos más bonitos de Francia. Lo atraviesa un riachuelo bucólico, el Hers. En Camon encontrará una abadía romántica del siglo X, muy transformada después, que ahora es un hotel de lujo. También calles medievales amables, un castillo venido a menos, murallas, puertas de muralla, una iglesia, plazoletas adorables y paz, mucha paz. Acercaos a Camon en el marco de una ruta por los castillos cátaros de Montségur, o Puivert, por ejemplo, que están muy cercanos. O bien en el curso de una exploración de los bonitos pueblos medievales que los acompañan, como Mirepoix o el propio Foix. O acercaos hasta el pantano de Montbel, a disfrutar de los deportes de agua. Pueden llegar a Camon por la carretera de Quillan a  Foix, o a la inversa, desde Lavelanet o desde Puivert. Bajen hasta Quillan desde Perpiñán, (hay que seguir en dirección a Foix), o bien desde Puigcerdà. Es ideal para hacer una ruta circular, o en forma de estrella que incluya Puivert y Montségur, con sus castillos, la fuente de Fontestorbes, Lagarde, Mirepoix, Foix … Una región poco conocida con un encanto discreto, pero arrebatadora. Si no quieren, o no pueden, dormir en la abadía de Camon, les recomendamos acercarse a la vecina Mirepoix. Tienen buenos hoteles allí. Como Les Remparts, de diseño, o Las Minotiers, sencillo pero confortable. O bien la Maison des Consuls, una apuesta segura en Mirepoix. No os hablamos de Le Relais Royal, que está fuera de nuestro alcance. En Foix vamos siempre en el hotel Lons. Habitaciones decentes y buena mesa.

Vall de l’Orb


roquebrun

A l’altra banda del Pirineu, en terres de França, de la frança mediterrània, de la França del Midi, encara hi fa més calor que aquí. Les cigarres canten tot el dia de manera insoportable, ensordidora. Les planes, extenses, dominen el territori. És com una cassola. La llum és bestial, corprenedora. És la zona de Narbonne, de Beziers… un país molt sudenc, en totes les interpretacions de la paraula. Però poc més al nord, un xic més lluny dels estanys, lluny del mar i de les planes inabastables, els primers contraforts de les muntanyes interiors reserven sorpreses. Sorpreses en forma de valls agradables, amb rius que porten aigüa fins i tot al pic de l’estiu. En forma de petits poblets de cases de pedra, pintades de colors alegres, de colors pastel: rosa, verd, blau, groc… i penjats a mig aire de petits turons. Els rius, com ara l’Orb, s’obren pas en gorges espectaculars, i formen platges als peus dels pobles, com en el cas de Roquebrun, (a la foto), o de Vieussan, o la maravella medieval d’Olargues. Podeu arribar-vos a l’alta Vall del riu Orb des de Beziers, per la D14, en direcció Cessenon sur Orb. O per la carretera que va de Sant Ponç de Tomieres cap a Bedarieux. També des de Narbonne per Saint Chinian, i probar els fantàstics vins d’aquesta denominació. Això si, necessitareu un bon mapa. Com totes les coses bones, l’alta Vall de l’Orb està ben amagada. Per dormir us recomanem el Novotel de Narbonne, a peu d’autopista. Si voleu quelcom més dins la zona, a Lamalou les Bains teniu el Galimar. Encara més dins el vall, a Roquebrun ens han parlat bé de “Le petit Nice”, hotel, restaurant i càmping.

Al otro lado del Pirineo, en tierras de Francia, de la Francia mediterránea, de la Francia del Midi, todavía hace más calor que aquí. Las cigarras cantan todo el día de manera insoportable, ensordecedora. Las llanuras, extensas, dominan el territorio. Es como una cazuela. La luz es bestial, cegadora. Es la zona de Narbonne, de Beziers … un país muy del sur, en todas las interpretaciones de la palabra. Pero un poco más al norte, un poco más lejos de los lagos litorales, lejos del mar y de las llanuras inalcanzables, los primeros contrafuertes de las montañas interiores reservan sorpresas. Sorpresas en forma de valles agradables, con ríos que llevan agua incluso en lo más tórrido del verano. En forma de pequeños pueblos de casas de piedra, pintadas de colores alegres, de colores pastel: rosa, verde, azul, amarillo … y colgados a medio aire de pequeñas colinas. Los ríos, como el Orb, se abren paso en gargantas espectaculares, y forman playas a los pies de los pueblos, como en el caso de Roquebrun, (en la foto), o de Vieussan, o la maravilla medieval de Olargues. Pueden llegar a la alta Valle del río Orb desde Beziers, por la D14, en dirección Cessenon sur Orb. O por la carretera que va de Sant Ponç de Tomieres hacia Bedarieux. También desde Narbonne por Saint Chinian, y probar los fantásticos vinos de esta denominación. Eso sí, necesitará un buen mapa. Como todas las cosas buenas, la alta Valle del Orb está bien escondida. Para dormir os recomendamos el Novotel de Narbonne, a pie de autopista. Si desea algo más dentro de la zona, en Lamalou les Bains tiene el Galimar. Aún más dentro del valle, en el mismo Roquebrun nos han hablado bien de “Le petit Nice”, hotel, restaurante y camping.

Arcos de la Frontera


arcos1

Si aneu a Andalusia, una bona idea sempre, hi ha una ruta que no podeu deixar de fer. És la ruta de “los pueblos blancos“. Ocupa el nord de Màlaga i Càdis. N’hi ha de grans i de petits, serrans i menys serrans. Olvera, Algodonales, Grazalema, Zahara… I triar-ne un d’entre ells, triar sempre és molt difícil, impossible. Però com que n’hem d’anomenar un, direm que el que més ens agrada és Arcos de la Frontera. Potser perquè és el més monumental, tot i que també el més gran. Trieu com a preferit el que trieu, feu la ruta. Maravellosos poblets encalats, penjats dalt de penyes impresionants, en un paisatge salvatge, auster, nítid i rotund. Natura en estat pur. Influència àrab al 100 per cent. Tots els tòpics d’Andalusia fets realitat: cel blau, calor, geranis, reixes… A Arcos hi ha bons hotels i restaurants. Nosaltres vàrem dormir al càmping, prou bonic i net, a tocar d’un pantà, amb bellíssimes vistes a la penya impressionant on Arcos es recolça.

Si vais a viajar a Andalucía, es una buena idea de viaje siempre, hay una ruta que no se puede dejar de hacer. Es la ruta de “los pueblos blancos”. Ocupa el norte de Málaga y Cádiz. Hay pueblos grandes y pequeños, serranos y menos serranos. Olvera, Algodonales, Grazalema, Zahara … Y elegir uno de ellos, elegir siempre es muy difícil, és casi imposible. Pero como hemos de nombrar uno, diremos que lo que más nos gusta es Arcos de la Frontera. Quizás porque es el más monumental, aunque también el más grande. Elijais como preferido el que elijais, haced la ruta. Maravillosos pueblos encalados, colgados en lo alto de peñas impresionantes, en un paisaje salvaje, austero, nítido y rotundo. Naturaleza en estado puro. Influencia árabe al 100 por ciento. Todos los tópicos de Andalucía hechos realidad: cielo azul, calor, geranios, rejas … En Arcos hay muy buenos hoteles y restaurantes. Nosotros dormimos en el camping, bastante bonito y limpio, junto a un pantano, con bellísimas vistas a la peña impresionante donde Arcos se apoya.

Pedraza


pedraza

A la gent de Barcelona, el magnífic poble medieval de Pedraza, i la seva àrea d’influència, ens agafa una mica lluny. I és una veritable llàstima, perquè és una zona maravellosa. Ho saben molt bé la gent de madrid, que cada cap de setmana invaeixen pacíficament la vila, disposats a guadir dels seus atractius turístics, naturals, culturals i gastronòmics. Pedraza es troba a uns 70 Kms de madrid per la autovia A1, la que va a Burgos, just passat Somosierra. A nosaltres ens va millor desviar-nos abans, per Sigüenza i Ayllón, per la CM 110, o per Guadalajara, seguint per la N-320 cap a Torrelaguna i Somosierra. En tot cas cal que apigueu que Pedraza és una vila medieval, completament conservada tal qual, amb un castell imponent, carrers i carrerons, plaça porxada i tot el que us pogueu imaginar més. Com correspon a tan alta alcúrnia els hotels no podien desentonar, i no ho fan. Tots són posadas o hospederias, com la de la villa, la de Santo Domingo, del Arco o de Don Mariano. Per menjar és ben fàcil: cordero o cochinillo asado. Us encantarà. Però com que hi anireu uns quants dies, no només Pedraza visitareu. Al nord, a uns 20 kms. teniu Sepúlveda, amb el parc natural de “Las Hoces del Rio Duratón”, un paisatge fantàstic. A l’oest Turégano, una altra vila medieval de molt de caràcter, i amb un castell de pel·lícula. A l’est Riaza, amb l’Hayedo de Tejera Negra, un altre parc natural de somni. Si encara us queda temps, no oblideu Segovia, amb l’aqueducte i l’Alcàsser, i La Granja, o Riofrio, amb els seus palaus. O Somosierra, el pulmó verd de Madrid. Com veieu, no us aburrireu!.

A la gente de Barcelona, el magnífico pueblo medieval de Pedraza, y su área de influencia, nos pilla un poco lejos. Y es una verdadera lástima, porque es una zona maravillosa. Lo saben muy bien la gente de madrid, que cada fin de semana invaden pacíficamente la villa, dispuestos a gozar de sus atractivos turísticos, naturales, culturales y gastronómicos. Pedraza se encuentra a unos 70 Kms de Madrid por la autovía A1, la que va a Burgos, justo pasado Somosierra. A nosotros, desde Barcelona, nos va mejor desviarnos antes, por Sigüenza y Ayllón, por la CM 110, o por Guadalajara, siguiendo por la N-320 hacia Torrelaguna y Somosierra. En todo caso hay que saber que Pedraza es una villa medieval, completamente conservada, tal cual, con un castillo imponente, calles y callejones, plaza porticada y todo lo que os podáis imaginar más. Como corresponde a tan alta alcúrnia los hoteles no podían desentonar, y no lo hacen. Todos son posadas u hospederías, como la de la villa, la de Santo Domingo, del Arco o de Don Mariano. Para comer es fácil: cordero o cochinillo asado. Os encantará. Pero como que iréis por unos días, no sólo visitareis Pedraza.  Al norte, a unos 20 kms. tienen Sepúlveda, con el parque natural de “Las Hoces del Río Duratón”, un paisaje fantástico. Al oeste Turégano, otra villa medieval de mucho carácter, y con un castillo de película. Al este Riaza, con el Hayedo de Tejera Negra, otro parque natural de ensueño. Si aún les queda tiempo, no olviden Segovia, con el acueducto y el Alcázar, y La Granja, o Riofrio, con sus palacios. O Somosierra, el pulmón verde de Madrid. Como veis, no os vais a aburrir!