Monestir de les Avellanes


avellanes

El monestir de Santa Maria de les Avellanes era, antigament, una parada obligatòria en la ruta de Barcelona a la Vall d’Aran. Situat a pocs kms. al nord de Balaguer, camí d’Àger i Tremp, restà oblidat molts anys, allunyat de la nova carretera que ja no passava per la bonica Vall d’Àger. Però ara, tot ha canviat. La carretera Balaguer-Àger torna ha estar en òptimes condicions i Avellanes pot ser una parada en aquesta ruta redescoberta. Els germans Maristes s’encarregaren de restaurar completament l’antic monestir gòtic, que avui dia llueix les seves millors gales. Allà hi trobareu la magnífica esglèsia gòtica on estan sepultats els comtes d’Urgells, en sepulcres que són rèplica dels originals, que són a New York. També el Claustre, (a la foto) i les dependències monàstiques. I si no aneu de passada, sinó que heu vingut a fer un cap de setmana esteu de sort. Podeu allotjar-vos a les senzilles però netes cel·les que el monestir us proposa. Tota mena de serveis imaginables, i també bon menjar. Des d’Avellanes la Vall d’àger està al vostre abast: el poble amb la col·legiata romànica de Sant Pere, els carrers i les seves esglèsies i ermites, el maravellós Montsec i els seus paratges, el congost de Montrebei, tan espectacular. I si hi aneu a l’abril, podeu pujar a Ós de Balaguer a sentir tocar campanes!. Teniu també un centre d’esports d’aventura, vols en ala delta i parapent, un bon càmping i bons hotels. Els responsables del monestir disposen d’un bloc on hi penjen les darreres noves. Feu-hi una ullada.

El monasterio de Santa Maria de les Avellanes era, antiguamente, una parada obligatoria en la ruta de Barcelona a la Vall d’Aran. Situado a pocos kms. al norte de Balaguer, camino de Àger y Tremp, quedó olvidado muchos años, alejado de la nueva carretera que ya no pasaba por la preciosa Vall d’Àger. Pero ahora, todo ha cambiado. La carretera Balaguer-Àger vuelve ha estar en óptimas condiciones y Avellanas puede ser una parada en esta ruta redescubierta. Los hermanos Maristas se encargaron de restaurar completamente el antiguo monasterio gótico, que hoy luce sus mejores galas. Allí se encuentra la magnífica iglesia gótica donde están sepultados los condes de Urgell, en sepulcros que son réplica de los originales, que estan en New York. También el Claustro, (en la foto) y las dependencias monásticas. Y si no va de paso, sino que ha venido para un fin de semana, está de suerte. Pueden alojarse en las sencillas pero limpias celdas que el monasterio les propone. Todo tipo de servicios imaginables, y también buena comida. Desde Avellanas toda la Vall d’Àger está a su alcance: el pueblo con la colegiata románica de Sant Pere, las calles y sus iglesias y ermitas, el maravilloso Montsec y sus parajes, el desfiladero de Montrebei, tan espectacular . Y si van en abril, pueden subir a Os de Balaguer a oír tocar campanas. Tienen también un centro de deportes de aventura, vuelos en ala delta y parapente, un buen camping y buenos hoteles. Los responsables del monasterio editan un bloc con las últimas notícias. Dadle una mirada.

Moià prehistòric


moia

Moià és la capital de la inexistent comarca del Moianès, entre Vic i Manresa. S’hi arriba des de Barcelona per Mollet, Palau Solità i Plegamans i Sant Feliu de Codines. És una ruta d’uns 60 kms. per bona carretera comarcal i paisatge divertit. A Moià podeu anar-hi sempre, perquè és una població amb molts atractius i moltes possibles excursions a fer. Però pel maig, normalment el segon diumenge, hi te lloc la fira de la Prehistòria, una bonica festa que els vostres fills i filles no es poden perdre. A Moià mateix, i a Collsuspina, un bonic poblet que en depén administrativament, s’ofereixen diferents actes, un mercat prehistòric i taller variats. El programa el podeu baixar de la web de Moià, clicant damunt “Coves del Toll“. Les coves del Toll són un altre atractiu gran de la zona. Molt interessants de veure, estan situades a uns kms. de Moià, en direcció a Vic. Tampoc no podeu perdre-us la casa museu de Rafael de Casanova. Pels voltants teniu l’incomparable monestir de Santa Maria de l’Estany, o el poble de Granera, o bé el de Castellcir, amb castells i natura, tot a la plegada. En fi, una bona diada al cor de la Catalunya més autèntica. Podeu dinar a Les Voltes.

Moià es la capital de la inexistente comarca del Moianès, entre Vic y Manresa. Se llega desde Barcelona por Mollet, Palau Solità i Plegamans y Sant Feliu de Codines. Es una ruta de unos 60 kms. por buena carretera comarcal y paisaje divertido. A Moià puede ir siempre, porque es una población con muchos atractivos y muchas posibles excursiones para hacer. Pero en mayo, normalmente el segundo domingo, tiene lugar allí la feria de la Prehistoria, una bonita fiesta que sus hijos e hijas no se pueden perder. En Moià mismo, y en Collsuspina, un bonito pueblo que depende administrativamente de Moià, se ofrecen al público infantil diferentes actos, como un mercado prehistórico y talleres variados. El programa lo puede bajar de la web de Moià, clicando sobre “Cuevas del Toll”. Las cuevas del Toll son otro atractivo de la zona. Muy interesantes de ver, están situadas a unos kms. de Moià, en dirección a Vic. Tampoco puede perder usted la casa museo de Rafael de Casanova. En los alrededores tiene el incomparable monasterio de Santa Maria de l’Estany, o el pueblo de Granera, o bien el de Castellcir, con castillos y naturaleza, todo a un tiempo. En fin, una buena fiesta en el corazón de la Cataluña más auténtica. Puede comer en el restaurante Les Voltes.

Alt Camp primavera


altcamp

Si pel mes de febrer us convidavem a fer un volt per les comarques més seques de Catalunya: Alt camp, Terra Alta, Priorat… amb l’excusa dels ametllers florits, un goig per la vista, avui us convidem a tornar-hi amb l’excusa de l’esclat de la primavera. Amb el blat verd, molt verd, formant oceans verds. Amb les vinyes tendres, d’un verd tendre. Amb els ametllers verds, curulls de fruit verd. Amb els camps de secà plens de flors, de flors de tots els colors. Rosselles vermelles, margarides blanques i grogues, liles, gamonites… un bé de Déu de natura que esclata en aquestes terres. Les flors, l’herba, aprofiten les gotes de pluja de l’abril i el maig i obren les seves ales de coloraines. Si aneu a l’Alt Camp aquesta primavera enacar podreu tastar els darrers calçots, a Casa Bou, a Casa Fèlix, o a llocs menys coneguts com el restaurant Coll de Nulles, a l’entrada d’aquesta població. I si ja sou allà, visiteu el seu famòs celler modernista, obra de Cèsar Martinell i compreu bon cava, i bon vi. Tots aquests pobles tenen cellers i bodegues, i agrobotigues que cal visitar. I si us agrada el patrimoni monumental no quedareu decebuts. Heu de veure l’imponent monestir cistercenc de Santes Creus, una fita cabdal de la ruta del Císter. Teniu també Tarragona, ciutat patrimoni de la humanitat pel seu llegat romà, i els pobles i poblets de l’Alt Camp, amb monuments importants, com el santuari  modernista de Montserrat a Montferri o l’esglèsia de Vistabella de Jujol. Si el que us va és la natura, us proposem la Vall del riu Gaià, l’Albareda de Santes Creus, o els rius de les muntanyes de Prades, amb joies com el Glorieta d’Alcover, el Brugent de La Riba, Montral o Farena. L’Alt Camp és a una hora de Barcelona per l’autopista de Lleida. Animeu-vos. Per dinar teniu molts restaurants, el del coll de nulles està molt bé. Per dormir podeu fer-ho a l’hotel Class de Valls, o bé a les nombroses cases rurals, com cal Parines a Vilabella del Camp.

Si en febrero os animávamos a dar una vuelta por las comarcas más secas de Cataluña: Alt camp, Terra Alta, Priorat … con la excusa de los almendros en flor, todo un gozo para la vista, hoy os invitamos a volver a con la excusa del estallido de la primavera. Con el trigo verde, muy verde, formando océanos verdes. Con las viñas verdes, de un verde tierno. Con los almendros verdes, rebosantes de su fruto, aún verde. Con los campos de secano llenos de flores, de flores de todos los colores. Amapolas rojas, margaritas blancas y amarillas, lilas, gamonites … un estallido  de colores en estas tierras. Las flores, la hierba, aprovechan las gotas de lluvia de abril y mayo y abren sus alas de colorines. Si vais a l’Alt Camp esta primavera, quizas aún podreis degustar los últimos calçots, en Casa Bou, en Casa Félix, o en lugares menos conocidos como el restaurante Coll de Nulles, a la entrada de esta población. Si finalmente vais por allí, visitad sus famosas bodegas modernistas, obra de Cèsar Martinell y comprad buen cava, y buen vino. Todos estos pueblos tienen bodegas y agrotiendas que hay que visitar. Y si os gusta el patrimonio monumental no quedaréis decepcionados. Teneis el imponente monasterio cisterciense de Santes Creus, un hito crucial de la ruta del Císter. También Tarragona, ciudad patrimonio de la humanidad por su legado romano, y los pueblos y aldeas del Alt Camp, con monumentos como el santuario modernista de Montserrat a Montferri o la iglesia de Vistabella de Jujol. Si lo que os va es la naturaleza, os proponemos la Vall del río Gaià, la Albareda de Santes Creus, o los ríos de las montañas de Prades, con joyas como el rio Glorieta de Alcover, el rio Brugent de La Riba, Montral o Farena. El Alt Camp está solo a una hora de Barcelona por la autopista de Lérida. Animaros. Para comer hay muchos sitios, y para dormir teneis hoteles, como el Class de Valls, o las magníficas casas rurales como Cal Parines, en Vilabella del Camp.