Més enllà de Penyíscola: València

València pot ser un destí fantàstic per moure’ns en família quan acabi el confinament. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació post corona virus. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’església de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella modernista. Mercat central de València.

Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interès. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar.

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

     

  

  

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Una ruta per Burgos i voltants

Burgos és una ciutat molt bonica, que cal visitar alguna vegada. I els seus voltants encara ho son més, si això fos possible. La vila de Burgos acumula molt d’art dins seu: una catedral gòtica preciosa, la porta de Santa Maria, el gran monestir de las Huelgas Reales, una joia del Císter, la cartoixa de Miraflores, gòtic florit, amb un retaule preciós. El monestir de San Pedro de Cardeña, tan lligat al Cid i a la seva dona Jimena, els carrers medievals, les esglésies romàniques, els palaus… Increible!.

Burgos província està plena de pobles i viles medievals magnífiques, de més monestirs, de boscos, de jaciments prehistòrics, capelles visigòtiques, espais naturals… que la fan un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella i, al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques. Més enllà, no gaire lluny, hi ha el monestir de Santo Domingo de Silos, impressionant. A tocar del mateix la Yecla, un fenomen natural de primer ordre amb un riu encaixat entre roques. Al nord teniu les viles de Frias i Oña, medievals, que no podeu perdre-us. A Oña podeu visitar el seu monestir amb les tombes dels primers reis castellans. Els Montes de Oca travessats pel camí de Sant Jaume de Compostela, que continua cap a Olmillos de Sasamón, castell i monestir gloriosos, i Castrojeriz, vila del camí, preciosa. A la web de turisme de Burgos ho teniu tot. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba de Burgos. O bons càmpings urbans, com ara el magnífic “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, un lloc meravellós als afores de la ciutat, un càmping genial. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid davant mateix de la catedral, que també és un bon hotel, o millor aneu de tasques, sobretot a la nit per sopar. Quines tapes!.

Càmping de Burgos

I si voleu fer una bona ruta per arribar a Burgos des de Barcelona, per exemple, aneu via Zaragoza, cap a Logroño. S’imposa una aturada a Tudela, per veure aquesta bella ciutat, la seva catedral esplèndida, i dinar a Casa Remigio o al restaurant Iruña. Continuem cap a Logroño, i ens aturem a Nájera, per veure el seu monestir, una passada. Seguirem després fins a Santo Domingo de la Calzada, on podeu visitar la magnífica catedral i la vila medieval.

Cartoixa de Miraflores, a dalt. San Pedro de Cardeña, a sota.

Covarrubias, plaça i col·legiata. Al final San Pedro de Arlanza.

 

El dia de tornada podeu remuntar boscos i natura fins a Sória, passejar per les vores del riu Duero fins San Juan, romànic bestial, o fins San Saturio, evocant Becquer. Seguiu endevant si no heu dormit a Sória per arribar a Tarazona, catedral guapa de veritat, i per Borja guanyar el monestir de Veruela, císter de nou, molt maco, o les altures del Moncayo, amb boscos de faig i aigües regalades. Baixem cap Zaragoza i després cap a casa. Una ruta bella, bellíssima, incomparable. Recomanada.

Santo Domingo de Silos, a dalt. Plaça Major de Burgos capital, a sota.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Torino, una altra volta

Torí, Turín, Torino, la ciutat te un nom en cada idioma, és la capital de l’antic regne del Piemont. L’orgull de la casa dels Saboia. Avui dia es presenta al visitant com una gran ciutat pulcra, oberta, ordenada, educada, mil·limètrica. Us sentireu com a casa a Torino si sou d’aquelles i aquells a qui els agraden les coses clares, amb ordre i el silenci dominant els carrers. Els espais, les avingudes, totes porticades, estan tirats a esquadra. Grans avingudes, rectes, molt llargues. Els carrers estan molt nets, els del centre son peatonals. La vila és neoclàssica, i això es veu, se sent, es nota. La gran plaça de Sant Carles, amb soportals, és el cor de Torí. Juvara, el gran arquitecte dels reis de Saboia, va dissenyar-la, amb les seves dues esglèsies quasi bessones. Sant Carles i, al seu costat, Santa Cristina. Preneu el tramvia, baratíssim, i feu un volt per la ciutat.

No podeu deixar de veure el magnífic museu Egipci, dels millors del món. Un museu amb peces, sobretot escultures, increibles. De les que surten als manuals d’art. Volteu pel palau reial, pels jardins, pel Duomo, on hi ha el suposat sudari mortuori de Crist. Per dormir teniu un Novotel fantàstic, el Giulio Cesare, amb boníssima comunicació amb el centre de Torino. Nosaltres hi dormim sovint. També ens agrada molt l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Per menjar, desenes de bons restaurants, pizzeries i trattories. Solem sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel Crystal, molt bé. Si feu centre a Torí podreu visitar en el curs d’unes petites vacances, o un pont, els fascinants Alps Italians. Les regions d’Aosta, amb els seus valls, que són molt a prop de Torí.

Turín, Torino, la capital del antiguo reino del Piamonte, de la casa de los Saboya, es una gran ciudad pulcra, abierta, ordenada, educada, milimétrica. Se sentirán como en casa en Torino si son Vds. de aquellas personas a quienes les gustan las cosas claras, con orden. Silencio por las calles. Espacios tirados a escuadra. Grandes avenidas, calles limpias, peatonales. La villa es neoclásica, y eso se ve, se siente, se nota. La gran plaza de San Carlos, con soportales, es el corazón de Turín. Juvara, el gran arquitecto de los reyes de Saboya, diseñó, sus dos iglesias casi gemelas. (En la foto la de San Carlos, junto a ella está la de Santa Cristina). Tomad el tranvía, baratísimo, y dad una vuelta por la ciudad. No pueden dejar de ver el magnífico museo Egipcio, de los mejores del mundo. Un museo con piezas, sobretodo esculturas, increíbles. De las que salen en los manuales de arte. Alcancen el palacio real, los jardines, el Duomo, donde está el supuesto sudario mortuorio de Cristo. Para dormir tienen un Novotel fantástico, el Giulio Cesare, con buenísima comunicación con el centro de Torino. Para comer, decenas de buenos restaurantes, pizzerías y trattorias. Si hacen su centro en Turín podrán visitar en el curso de unas pequeñas vacaciones, o un puente, los fascinantes Alpes Italianos. Las regiones de Aosta, con sus valles, están muy cerca de Turín.

Micenes

Micenes, al Peloponès, a Grècia. Un altre nom mític. Un nou lloc que heu de veure. La increible ciutadella de Micenes, força ben conservada pels 3000 o més anys d’antiguitat que la contemplen. Amb les tombes reials, amb els cercles d’enterraments, amb l’acròpolis poderosa i la famosa porta dels lleons. Si hi aneu a l’estiu farà molta calor, potser 39 graus, potser més, però es pot suportar i quedareu meravellats. Arribar-hi és fàcil. La carretera bona. Heu d’anar de Corint, per l’autopista, camí d’Argos. Un altre nom mític, avui una vila gran. Abans d’arribar-hi trobareu la desviació a mà esquerra, ben indicat. Bon aparcament. Primer haureu de parar i aparcar a l’anomenat Tresor d’Atreu, molt impactant, el millor de Micenes. Vista aquesta tomba, haureu de continuar fins l’acròpolis, un km. més enllà. Cal travessar un petit poble turístic, on hi ha molts bars i restaurants abans d’arribar al jaciment. A la tornada podeu parar i dinar. O bé podeu anar a cercar la frescor d’una platja, del mar. A Nauplia, per exemple, bonica ciutat medieval oberta a una badia i un port bonics, amb un castell dalt del penya-segat. Bons hotels i restaurants allà també.

Nosaltres vam anar a dinar, per banyar-nos, al poble on dormíem i des d’on vam fer l’escapada a Micenes. Es tracta de Loutra Elenis. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo. L’hotel on estàvem, de fet uns apartaments, eren els Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns estudis amplis, amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu d’incloure Micenes en una sortida familiar per Grècia!.

Micenas es otro nombre mítico, otra civilización antigua de renombre, de las muchas que florecieron en el Peloponeso, en Grecia. Una ciudadela potente, inexpugnable, unas sepulturas impresionantes, la puerta de los leones, los círculos reales, las murallas. Todo esto es Micenas, hoy un pequeño pueblo cerca de Argo y de Nauplia. Un pueblo por el que se pasa para llegar al yacimiento más famoso de la antiguedad clásica en esta zona. No dejeis de visitar Micenas en una excursión por Grecia.

Burgos, revisitat

 

Burgos és una ciutat que cal visitar alguna vegada. Ho podeu fer perquè acumula molt d’art: una catedral gòtica preciosa, o bé la porta de Santa Maria, a la foto, el monestir de las Huelgas, la cartoixa de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, senzillament, els carrers medievals, les esglèsies romàniques i tantes altres coses. A més, Burgos està rodejada de moltes viles medievals magnífiques, i és un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella, Santo Domingo de Silos, impressionant monestir encara ben viu o, al nord, Frias i Oña, dos viles medievals que no podeu perdre-us. Mireu-vos la web: http://www.turismoburgos.org  per exemple. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba hotel, http://www.abbaburgoshotel.com. O bons càmpings urbans, com ara el “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, http://www.campingburgos.com. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/  davant de la catedral, que també és un bon hotel, o aneu de tasques, sobretot a la nit. Quines tapes!.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, (algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Festa Major dels Pirates a Premià

El proper cap de setmana tindrà lloc a la bonica població marinera de Premià de Mar la festa major. Us convidem a arribar-vos a aquest antiquíssim poblet mariner de la Costa del Maresme, cosa molt fàcil, ja que està ben a tocar de Barcelona, a uns 15 kms ben escassos. Molt accessible en tren de la línia R-1, la de Mataró, que passen cada quinze minuts. També super fàcil en cotxe, per la C-32, o C-31, en direcció a Mataró. Just al costat de casa. I per què recomanem aquesta festa major?. Perquè Premià de Mar es veurà de nou envaït pel pirata Omar i tota la seva tripulació. És la festa major Pirata de Catalunya!.  Impossible, com podeu comprendre, ressenyar tots els actes. Mireu-vos-els i trieu a la web de la Festa Major el que més us agradi. Recordeu: seguiu la lluna dels pirates o el sol premianec, però participeu a la festa!. A més, hi haurà atraccions de fira, actuacions, i altres actes lúdics de tota mena. En resum, un poble en festa, a l’estiu, a tocar del mar. Disfruteu-la amb la família i aprofiteu-vos també de l’excel·lent platja de Premià per fer una banyadeta. Si us cal menjar trobareu molts bars restaurants que fan bona cuina, uns informals, com el bar del mig, a la plaça de l’ajuntament, tapes molt bones, recomanable. Molt més clàssic, però modern, el Poc a Foc, molt bona teca.  O l’exquisit Rebost, una mica lluny del centre, però de gran categoria, val la pena. No gaire lluny, un italià, pasta i pizza, molt xulo: Porta Nuova, molt recomanable. Casa Picón és una aposta segura. Sofisticada cuina d’autor. Més lluny del mar, a la muntanyeta teniu el Sant Antoni, amb bona brassa. Bona festa major pirata i bona platja a Premià de Mar!.

El próximo fin de semana tendrá lugar en la bonita población marinera de Premià de Mar la fiesta mayor. Acercaros a este antiquísimo pueblo marinero de la Costa del Maresme, cosa muy fácil, ya que está muy cerca de Barcelona, a unos 15 kms bien escasos. Muy accesible en tren de la línea R-1, la de Mataró, que pasa cada quince minutos. También super fácil en coche, por la C-32, o C-31, en dirección a Mataró. Justo al lado de casa. ¿Y por qué recomendamos esta fiesta mayor?. Porque Premià de Mar se verá de nuevo invadido por el pirata Omar y toda su tripulación. Esperando su llegada, los premianenses defenderán su pueblo. Un pasacalles que bajará hacia la playa, de aguas limpias y arena gruesa, será la señal para empezar la fiesta. Danzas, trabucaires, fuegos que iluminarán la costa anunciarán la lucha contra los piratas. Estos desembarcarán, no obstante los peligros, acompañados de gigantes, timbales y malabares, hasta conquistar la plaza de la villa, donde celebrarán su victoria, que durará todo lo que dure la propia Fiesta Mayor. Los vecinos se hacen fuertes en el casco antiguo del pueblo, decorado para la ocasión por los propios vecinos, convertido en lo que Premià fue y siempre será, un pueblo pescador catalán. Los niños disfrutaran de verdad. También pueden bajar, cada noche, hasta el campamento pirata, instalado en la playa del Bellamar, donde siempre hay buena juerga. Pero no todo está perdido. Imposible, como podéis comprender, reseñar todos los actos. Mirad la web de la Fiesta Mayor y elegid el que más os guste. Además, habrá atracciones de feria, actuaciones, y otros actos lúdicos de todo tipo. En resumen, un pueblo en fiesta, en verano, junto al mar. Disfrutadlo con la familia y aprovéchense también de la excelente playa de Premià para hacer una remojadita.

Taormina

Taormina és una ciutat de Sicília. Fou grega, romana, però el que més ha conservat és el seu aspecte medieval. La situació mateixa de la vila ja és escenogràfica. Penjada a mig aire d’unes muntanyes que cauen sobre un mar blava turquesa, allargassada seguint el curs d’un llarg carrer, ple de botigues de moda i de records entre la porta de Messina i la porta de Catània. Taormina sedueix a primera vista. Carrers nets i ordenats com a cap altre poble de l’illa. Façanes ben pintades, portalades de pedra. Vistes excepcionals damunt el mar, damunt la platja bellíssima de Giardini Naxos, i sobre l’Etna, volcà atàvic, sempre fumejant. La foto mil vegades obtinguda ara a la vostra disposició, a la plaça del Duomo. Tot i estar plena de turistes, Taormina es fa agradable. Dona gust passejar i anar veient esglésies, ara barroques, ara gòtiques, ara d’estil indefinit, us recomanem Santa Caterina, Sant Agostino o Sant Giusseppe. O palaus com el Corvaja, seu de l’oficina de turisme, preciós, del segle XIV, amb una bonica una torre àrab del segle X, el Ciampoli, un gran hotel, o el dels ducs de Santo Stefano, rodejat d’un jardí, seu d’una fundació artística, visitable. I no oblidem el destí de les masses humanes, el cèlebre teatre de Taormina, joia de l’art grec. Conserva també restes d’un odeó, i d’una naumachie. Passant sota la torre del rellotge arribem al Duomo, petit, normand, tosc, a l’ajuntament, i a les meravelloses vistes que us explicàvem. Prop d’allà, en un carreró de la plaça, hi ha el restaurant on vam dinar. Es diu Da Cristina, i està molt bé i molt bé de preu. Aneu al que està al mig del carreró, baixant unes escales. Aspecte de self-service però ben servit. Menjar típic però modern. No gens malament tampoc el Don Ciccio, a tocar d’aquí a la via Damiano Rosso 19, a dues passes. Pizzeria i trattoria més tradicionals. Més car, aquí tots els restaurants son cars… teniu Casa Gioli amagat al Vico Giordano Bruno 2. Hi ha un funicular que baixa i puja de Taormina poble a la platja d’Isola Bella, pot ser interessant. No deixeu de visitar, si feu nit a Taormina, la magnífica platja i badia d’Isola Bella, superba, o les Gorges del riu Alcàntara, paratge natural ple de llocs on banyar-se en un riuet d’aigües congelades, que talla lava i basalt des de fa segles. A Taormina no s’hi pot arribar en cotxe. Seguiu les instruccions fins el gran aparcament Lumbi, arribant de Messina, o al seu bessó de Porta Catània, units per un túnel sota la ciutat. Aparqueu allà i agafeu el bus gratuït que puja a la vila cada quart d’hora. Fora complicacions!. No descuideu Taormina en el curs d’un viatge per Sicília, seria imperdonable!.

Taormina es una ciudad de Sicilia. Fue griega, romana, pero lo que más ha conservado es su aspecto medieval. La situación misma de la ciudad ya es escenográfica. Colgada a medio aire de unas montañas que caen sobre un mar azul turquesa, alargada siguiendo el curso de una calle, llena de tiendas de moda y de recuerdos, entre la puerta de Messina y la puerta de Catania, Taormina seduce a primera vista. Calles limpias y ordenadas como en ningún otro pueblo de la isla. Fachadas bien pintadas, portales de piedra. Vistas excepcionales sobre el mar, sobre la playa bellísima de Giardini Naxos, y sobre el Etna, volcán atávico, siempre humeante. La foto mil veces obtenida ahora a su disposición, en la plaza del Duomo. A pesar de estar llena de turistas, Taormina se hace agradable. Da gusto pasear e ir viendo iglesias, ahora barrocas, ahora góticas, ahora de estilo indefinido, recomendamos Santa Catalina, San Agostino o San Giusseppe. O palacios como el Corvaja, sede de la oficina de turismo, precioso, del siglo XIV, con una bonita una torre árabe del siglo X, el Ciampoli, un gran hotel, o el de los duques de Santo Stefano, rodeado de un jardín , sede de una fundación artística, visitable. Y no olvidemos el destino de las masas humanas, el célebre teatro de Taormina, joya del arte griego. Conserva también restos de un Odeón, y de una naumachie. Pasando bajo la torre del reloj llegamos al Duomo, pequeño, normando, tosco, en el ayuntamiento, y a las maravillosas vistas que os contábamos. No dejeis de visitar, haciendo noche en Taormina, la magnífica playa y bahía de Isola Bella, soberbia, o las Gargantas del río Alcántara, paraje natural lleno de lugares donde bañarse en un arroyo de aguas congeladas, que corta lava y basalto desde hace siglos. A Taormina no se puede subir ni llegar en coche. Siga las instrucciones hasta el gran aparcamiento, llegando de Messina, o hasta su gemelo de Porta Catania, unidos por un túnel bajo la ciudad. Aparque allí y tome el bus gratuito que sube a la villa cada cuarto de hora. ¡Sin complicaciones!. No olvide Taormina en el curso de un viaje por Sicilia, sería imperdonable.

Loches

D’acord en que la ciutat de Loches potser no és la més bonica població de la vall del Loira, a França, una vall que mereix una detinguda visita familiar. Ni el seu castell és una de les meravelloses i espectaculars fortaleses del Loira. Però la bella vila de Loches mereix una parada si passeu prop d’ella. I el seu poderós castell feudal, amb una torre de l’homenatge imponent, una visita.  De fet en te dos de castells, el Donjon de què us parlem, a la foto, i un altre més palau, anomenat Logis royale. I una porta impressionant, la porta reial, que dona entrada a una vila medieval penjada d’una cresta rocosa, i una colegiata, la de Saint Ours, bonica també. Si us hi pareu us aconsellem el restaurant La Gerbe d’Or, on varem dinar molt bé. Al 22 de la Rue Balzac, tel: 33 2 47 91 67 63. Si voleu una cosa més lleugera, menys de cuina francesa, amb pizza i pasta, llavors el vostre lloc és la Trattoria des Mauvieres. Guai. I, una mica als afores, teniu l’Hotel de Beaulieu, un lloc molt recomanable si cal parar a dormir a Loches. Trobareu Loches si aneu de Chateauroux, en la ruta de París per l’autopista A-20, cap a Tours, per la D-943. O bé de Chatellerault, a la A-10 cap a Blois i Orleans, per la D-31 i la D-764, camí de París. Loches és una bona base per visitar la Vall del Loira, un destí fantàstic per unes vacances familiars.

De acuerdo en que la ciudad de Loches quizás no es la más bonita población del valle del Loira, en Francia, un valle que merece una detenida visita familiar. Ni su castillo es una de las maravillosas y espectaculares fortalezas del Loira. Pero la bella ciudad de Loches merece una parada si pasáis cerca de ella. Y su poderoso castillo feudal, con una torre del homenaje imponente, una visita. De hecho hay dos castillos, el Donjon de que os hablamos, en la foto, y otro que es más un palacio, llamado Logis royale. Y una puerta impresionante, la puerta real, que da entrada a una villa medieval colgada de una cresta rocosa, y una colegiata, la de Saint-Ours, bonita también. Si os paráis les aconsejamos el restaurante La Gerbe de Oro, donde comimos muy bien. En el 22 de la Rue Balzac, tel: 33 2 47 91 67 63. Si desean algo más ligero, menos de cocina francesa, con pizza y pasta, entonces su sitio es la Trattoria de Mauvières. Guay. Y, un poco en las afueras, tiene el Hotel de Beaulieu, un lugar muy recomendable si hay que quedarse a dormir en Loches. Encontrarán Loches si van de Chateauroux, en la ruta de París por la autopista A-20, hacia Tours, por la D-943. O bien de Chatellerault, en la A-10 hacia Blois y Orleans, por la D-31 y la D-764, camino de París. Loches es una buena base para visitar el Valle del Loira, un destino fantástico para unas vacaciones familiares.

Loches is perhaps not the most beautiful town in the Loire Valley in France, a valley that deserves a lengthy family visit. Neither the castle is a wonderful and spectacular fortres. The beautiful town of Loches worth a stop if you go near it. It has got a powerful feudal castle. There are two castles, the Donjon what I talked about in the photo, and a palace called Logis royale. There is the royal gate, which gives entrance to a medieval village perched in a rocky ridge, and a collegiate church: St. Ours. If you stop there we will recommend you the restaurant La Gerbe d’Or, where we eat very well. At 22 Rue Balzac, tel: 33 2 47 91 67 63. If you want something lighter, less French, you can get good pizza and pasta in the Mauvières Pizza. Cool. A little outside from the city town you can go to the Hotel de Beaulieu, an highly recommended stop if you need to sleep in Loches. Loches is a good base for visiting the Loire Valley, and a fantastic destination for a family vacation.

La ville de Loches n’est pas la plus belle ville de la vallée de la Loire en France, une vallée qui mérite une visite familiale. Ni son château c’est une des merveilleuses forteresses spectaculaires du Loire. Mais la belle ville de Loches mérite un arrêt si vous passez près d’elle. Pour son puissant château féodal, avec un donjon imposant. Loches a deux châteaux, le Donjon dans la photo, et un appelé Logis royale. Et elle a aussi une porte impressionnante, la porte royale, qui donne entrée a un village médiéval perché dans une crête rocheuse. Et vous pouvez voir aussi une église collégiale, Saint-Ours. Si vous vous arrêtez là nous vous recommandons le restaurant La Gerbe d’Or, où on mange très bien. Au 22 de la Rue Balzac, tél: 33 2 47 91 67 63. Si vous voulez quelque chose de plus légere, pas cuisine française, vous avez des pizzas et des pâtes, a la Trattoria Mauvières. Et un peu en dehors de la ville, vous avez l’Hôtel de Beaulieu, un arrêt fortement recommandé si vous avez besoin de dormir à Loches. Loches est une bonne base pour visiter la vallée de la Loire, une destination fantastique pour des vacances en famille.

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Rodemack

A tocar d’Alemanya, de Luxemburg i de Bèlgica, però encara dins França, ens va encantar un petit poblet medieval situat en el camí de Metz, bella ciutat que heu de visitar, i Trèveris, una altra fita ineludible en un viatge per Europa. Es tracta de Rodemack, envoltada per muralles, i protegida per portes de conte de fades. Està classificat com un dels “Plus Beaux Villages de France“, i s’ho mereix. Carrers estrets, un senyor castell, en procés de restauració, només podreu veure’n el parc, cases de pedra, capelles coquetones… tot el que cal. No vam dormir ni dinar al poble. Només hi vam veure dos bars, “La Grange à Georges”, i “La Petite Carcassonne”. Ens van recomanar el “Restaurant Cordel” à Beyren-lès-Siercks, no gens lluny de Rodemack. Però nosaltres vam anar a Rodemack des de sla bellíssima ciutat de Metz i per això només podem recomanar-vos restaurants i hotels allà. Metz no està gens lluny de la petita vila medieval, a 30 kms. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Rodemack, i a tocar també de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar aquest petit poblet i tota la Lorena!.

En la tierra de las “Tres Fronteras”, que son las fronteras de Francia, Alemania y Luxemburgo, se encuentra el pequeño pueblo de Rodemack. Es llamado la Pequeña Carcassonne de Lorena, porque esta ciudad sigue rodeada de sus murallas y se puede ver también allí la puerta fortificada de Sierck. Está clasificado entre los “pueblos más bellos de Francia”, por sus estrechas calles, su gran castillo, que no se visita por ahora, pero del se puede ver el jardín y otros atractivos más. Para tomar algo tienen en el pueblo un par de bares. Uno es la Grange de George. El otro es la pequeña Carcassonne, pero nosotros no comimos en el pueblo. No muy lejos de Rodemack es el “Cordel restaurante” en Beyren Les Siercks. ¡Muy bueno!. Pero dormimos y comimos en la ciudad de Metz, que está muy cerca de Rodemack. Allí se puede ir a la Pizzeria La Storia. Fantástico y económico. O La Robe des Champs, en la plaza de Saint-Jacques, donde las patatas están hechas de todo tipo de maneras, en un entorno art deco entorno muy bonito. Junto a este restaurante está otra pizzería que no está nada mal: Angeluzzo. Comida étnica libanesa: El corazón del Líbano, y también comida hindú en el Taj Meena en la calle Jardins. Una trattoria clásica, con pizzas al horno de leña: La Toscane. Para dormir hay un muy buen hotel: El Novotel de Metz.

Au pays des «Trois Frontières», aux confins de la France, de l’Allemagne, et du Luxembourg, il y a le petit village de Rodemack. Il est surnommé la Petite Carcassonne Lorraine, parce que ce village est encore entouré de ses remparts et on y peut voir la porte fortifiée de Sierck. Il est classé parmi les “Plus Beaux Villages de France“. Vous pouvez aller visiter ses ruelles etroites, son grand château, il ne se visite pas, mais vous pouvez voir le jardin. Il y a deux cafés à Rodemack. Un c’est la Grange à Georges. L’autre s’apelle la Petite Carcassonne, mais nous n’avons pas mange au village. Pas  loin de Rodemack se trouve le “Restaurant Cordel”, à Beyren-lès-Siercks. Trés bon!. Mais nous avons dormi et mange à la ville de Metz, bien proche de Rodemack. Là vous pouvez aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et économique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane. Pour se loger il ya un trés bon hotel: Novotel Metz.

La Festa Major de Sant Feliu de Guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Festa Major, una de les més emblemàtiques dels estius a la Costa Brava. Serà del 31 de juliol al 4 d’agost, per bé que hi ha activitats com la fira s’allarguen més dies. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa major a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta mayor. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta mayor en la Costa Brava!.

Barbacoes a Sant Feliu de Guixols

Des de finals de l’any 2011 la bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols disposa d’una zona de pícnic nova, amb sis barbacoes de disseny i 6 taules de fusta just a l’entrada de la població. La zona de lleure està instal·lada, una mica descuradament , en una pineda sense cap mena de sotabosc, en realitat una plantació de pins blancs, rodejada d’altres descampats, i també d’habitatges, carreteres i avingudes, en una zona d’eixample de la ciutat. Ja us ho imagineu. No es tracta d’un bosc, ni d’un parc natural. Més aviat és una mena de parc urbà, de fet una franja de terra amb uns pins en renglera, en uns terrenys on s’està construint, on la ciutat avança i creix. Però és que en aquesta zona, prop del mar, a la Costa Brava, hi ha molt poca cosa on triar. Ara bé, us entendrem si ens dieu que no és la millor àrea de pícnic de Catalunya. Cert, una mica desangelat, però sempre està ple de gent!. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. Aneu direcció Sant Feliu, cap a mar. Deixareu a mà dreta el Càmping Santa Cristina. Poc després entrareu en una altra rotonda, completament rodejada de pinedes. És on heu de fer tres quarts de volta, per agafar a l’esquerra una ampla avinguda, anomenada pomposament Ronda Nord, girant a l’esquerra. Ara teniu a la vostra dreta l’àrea d’oci. Veureu ja les barbacoes, les taules en mig dels pins. Res no tapa la vista. Podeu aparcar, girant a mà dreta per l’Avinguda de Catalunya, en uns grans descampats o en els amples carrers adjacents. Hi ha una petita àrea de jocs infantils, i una solitària taula de ping pong. Més enllà dels pins trobareu un gran camp de fubol, a més de la pista encimentada. Hi ha un vídeo que ho explica molt bé, (cliqueu aquí). A Sant Feliu hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bon pícnic a la Costa Brava!.

Desde finales del año 2011 la hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols dispone de una zona de picnic nueva, con seis barbacoas de diseño y 6 mesas de madera justo en la entrada de la población. La zona de ocio está instalada, algo descuidadamente, en un pinar sin ningún tipo de sotobosque, en realidad una plantación de pinos blancos, rodeada de otros descampados, y también de viviendas, carreteras y avenidas, en una zona de ensanche de la ciudad. Ya os lo imagináis. No se trata de un bosque, ni de un parque natural. Más bien es una especie de parque urbano, de hecho una franja de tierra con unos pinos en hilera, en unos terrenos donde se está construyendo, donde la ciudad avanza y crece. Pero es que en esta zona, cerca del mar, en la Costa Brava, hay muy poco donde elegir. Ahora bien, no es la mejor área de picnic de Cataluña. Cierto, algo desangelado, pero siempre está lleno de gente. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. Dejaréis a mano derecha el Camping Santa Cristina. Poco después entraréis en otra rotonda, completamente rodeada de pinares. Es donde debeis dar tres cuartos de vuelta, para coger a la izquierda una ancha avenida, llamada pomposamente Ronda Norte, girando a la izquierda. Ahora tienen justo a su derecha el área de ocio. Veréis ya las barbacoas, las mesas en medio de los pinos. Nada tapa la vista. Pueden aparcar, girando a la derecha por la Avenida de Cataluña, en unos grandes descampados o en las anchas calles adyacentes. Hay una pequeña área de juegos infantiles, y una solitaria mesa de ping pong. Más allá de los pinos encontrarán un gran campo de fubol, además de la pista de cemento. Hay un video que lo explica muy bien, (clicad aquí). En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buen picnic en la Costa Brava!.

 

 

Trier / Treveris

Podríem haver posat com a foto de portada qualsevol dels preciosos monuments de la ciutat de Trier, la Treveris romana. La famosa porta nigra, espectacular vestigi de la muralla, o la basiílica de Constantí, o les termes. Potser també alguna foto de la seva esplèndida catedral romànica, d’estil renà, o de l’església de Nostra Senyora, gòtica i barroca. O potser un raconet qualsevol, una plaça, de la maravellosa vila medieval, de façanes acolorides, dels carrers plens de vida de Trier. O millor encara una vista de la ciutat des de l’altura dels turons envoltats de vinyes que la circunden. Uns turons que produeixen un vi blanc de primera qualitat, apreciat arreu del món. Perquè Trier és una ciutat alemanya, sí, però molt amable, capital de la Vall del Mosela, rient, soleiada, preparada per gaudir de la vida. Però ens va fer gràcia aquest petit detall, un calvari situat en un arc damunt un carreró de la vila antiga. Resumeix tot el que us hem explicat. No oblideu Trier en una ruta per Alemanya, o en una ruta per França i Bèlgica. Trier està a tocar de la frontera belga, de la luxemburguesa i de la francesa. Baixeu pel Mosela, de Metz a Koblenz, admirant els castells i pobles medievals entre les vinyes, pobles com Cochem, per exemple. Aneu fins el massís d’Eiffel, amb pobles tan pintorescos com Monschau, una petita joia encantadora. Per dinar hi ha molt bons llocs. Però nosaltres varem menjar divinament a un lloc increible: la pizzeria Pellolitto. L’amo, un ciutada del món, il·lustrat, amable, dirigeix un negoci amb uns empleats d’arreu del planeta, servicials i atents. Les pizzes, amanides, pastes… son fabuloses, increibles, fantàstiques. Bon ambient, cèntric, decoració de bon gust… preus imbatibles. Molt recomanable, com veieu. Per dormir teniu diversos hotels. A nosaltres ens va agradar el de la cadena Park Plaza, al centre també. Davant la Porta Nigra vam veure un Mercure. Bona estada a Trier.

Podríamos haber puesto como foto de portada cualquiera de los preciosos monumentos de la ciudad de Trier, la Treveris romana. La famosa puerta nigra, espectacular vestigio de la muralla, o la basiílica de Constantino, o las termas. Quizás también alguna foto de su espléndida catedral románica, de estilo renano, o de la iglesia de Nuestra Señora, gótica y barroca. O quizás un rincón cualquiera, una plaza, de la maravillosa villa medieval, de fachadas coloridas, las calles llenas de vida de Trier. O mejor aún una vista de la ciudad desde la altura de los cerros rodeados de viñedos que la circunden. Unos colinas que producen un vino blanco de primera calidad, apreciado en todo el mundo. Porque Trier es una ciudad alemana, sí, pero muy amable, capital del Valle del Mosela, riendo, soleada, preparada para disfrutar de la vida. Pero nos hizo gracia este pequeño detalle, un calvario situado en un arco sobre un callejón de la villa antigua. Resume todo lo que os hemos explicado. No olvideis Trier en una ruta por Alemania, o en una ruta por Francia y Bélgica. Trier está muy cerca de la frontera belga, de la luxemburguesa y de la francesa. Bajad por el Mosela, de Metz en Koblenz, admirando los castillos y pueblos medievales entre las viñas, pueblos como Cochem, por ejemplo. Vayan hasta el macizo de Eiffel, con pueblos tan pintorescos como Monschau, una pequeña joya encantadora. Para comer hay muy buenos lugares. Pero nosotros comimos divinamente a un lugar increíble: la pizzería Pellolitto. El dueño, un ciudadano del mundo, ilustrado, amable, dirige un negocio con unos empleados de todo el planeta, serviciales y atentos. Las pizzas, ensaladas, pastas … son fabulosas, increíbles, fantásticas. Buen ambiente, céntrico, decoración de buen gusto … precios imbatibles. Muy recomendable, como veis. Para dormir tiene varios hoteles. A nosotros nos gustó el de la cadena Park Plaza, en el centro también. Ante la Porta Nigra vimos un Mercure. Buena estancia en Trier.

We could have started as a cover photo of any precious monuments of Trier, the Roman Treveris. The famous Porta Nigra, spectacular remnant of the wall, or basiílica of Constantine, and the Baths. Maybe also some pictures of her splendid Romanesque cathedral style Rhenish, or Church of Our Lady, Gothic and Baroque. Or maybe a corner any one place, the wonderful medieval town walls of colorful, bustling streets of Trier. Or even better views of the city from the height of the hills surrounded by vineyards that surround. Hills that produce premium white wine, appreciated worldwide. Because Trier is a German city, yes, but very friendly capital of the Moselle Valley, laughing, Soleiado ready to enjoy life. But we did this funny little detail, a Calvary located in an arc above the old town alley. Summarizes everything you have explained. Do not forget to Trier in Germany route, or a route through France and Belgium. Trier is near the Belgian border, the Luxembourg and French. Download the Moselle from Metz to Koblenz, castles and medieval villages, admiring the vineyards, villages such as Cochem, for example. Go up the Eiffel mountains with picturesque villages such as Monschau, a lovely little gem. For lunch there are very good places. But we eat divinely in an amazing place: Pellolitto pizzeria. The owner, a citizen of the world, enlightened, polite, runs a business with employees around the world, helpful and attentive. Pizzas, salads, pastas … are fabulous, incredible, fantastic. Good atmosphere, centrally located, tastefully decorated … unbeatable prices. Highly recommended, as you see. You have several hotels to sleep. We liked one of the chain Park Plaza, at the center also. In front of the Porta Nigra we saw a Mercure. Good holidays in Trier.

Nous aurions pu chercher comme une photo de couverture une des monuments précieux de Trèves. Le célèbre Porta Nigra, vestige spectaculaire de Rome, ou basiílica de Constantin, ou les thermes. Peut-être aussi quelques photos de sa magnifique cathédrale de style roman rhénan, ou l’église de Notre-Dame, gothique et baroque. Ou peut-être un coin un endroit quelconque, les magnifiques remparts de la ville médiévale de coloré, rues animées de Trèves. Ou même une meilleure vue sur la ville depuis la hauteur des collines, de vignes qui entourent. Collines qui produisent du vin blanc de haute qualité, apprécié dans le monde entier. Parce que Trèves est une ville allemande, oui, mais le capital très sympathique de la vallée de la Moselle, en riant, Soleiado prêt à profiter de la vie. Mais nous avons fait ce petit détail amusant, le Calvaire situé dans un arc au-dessus de la vieille ruelle de la ville. Résume tout ce que vous avez expliqué. N’oubliez pas de Trèves en Allemagne itinéraire ou un trajet à travers la France et la Belgique. Trèves est près de la frontière belge, le Luxembourg et le français. Télécharger la Moselle de Metz à Coblence, châteaux et villages médiévaux, en admirant les vignobles, des villages tels que Cochem, par exemple. Montez les montagnes Eiffel avec des villages pittoresques tels que Monschau, un joli petit bijou. Pour le déjeuner, il ya de très bons endroits. Mais nous mangeons divinement nous à un endroit étonnant: Pellolitto pizzeria. Le propriétaire, un citoyen du monde, éclairé, qui dirige une entreprise avec des employés de tout le monde. Pizzas, salades, pâtes … sont fabuleux, incroyables, fantastiques. Bonne ambiance, situé au centre, décorée avec goût … des prix imbattables. Hautement recommandé, comme vous voyez. Il y a plusieurs hôtels pour dormir. Nous aimons un de la chaîne Park Plaza, dans le centre. En face de la Porta Nigra nous avons vu un Mercure. Bon voyage à Trèves.

Lubeck

La ciutat hanseàtica de Lubeck és un destí que no pot faltar en una ruta pel nord d’Europa, camí de Dinamarca, o per Alemania. La capital de la poderosíssima associació de comerciants de la Hansa apareix rodejada d’aigua, en una illa. Crida ben aviat l’atenció la maravellosa porta medieval que dona la benvinguda al viatger. Traspassada aquesta entrem en el didal de carrers de la vila. La catedral de Sant Pere no és el millor monument de Lubeck. El que realment impressiona de per vida és la seva plaça del mercat, amb els edificis que la tanquen, inclós l’ajuntament. Renaixement bàltic en estat pur, un dels cascs antics millor conservats d’Europa, amb l’esglèsia de Santa Maria a l’altre costat. Aquest temple és l’altre joia de la ciutat. Les seves torres, la seva planta, ha estat reproduïda, aquí i allà, per tota la costa bàltica. L’interior desprén recolliment. La capella de la torre, amb la campana trencada impressiona de debó. Quin plaer recòrrer els carrers plens de cases medievals, renaixentistes i barroques d’aquells comerciants i mariners que es van fer rics amb l’àmbar, la fusta i la sal. I entrar en les esglésies coquetes i en les places amables. No lluny hi ha l’hospital de l’Esperit Sant, una segona porta d’accés a la vila, amb el castell. Per dinar podeu anar al car, tradicional i reconegut Schiffergesellschaft instal·lat en una antiga casa del gremi de mariners. Bona cuina, butxaca forta. Però per tot el casc antic, i a les avingudes que el circunden, amb bones vistes, teniu hotels i restaurants a dojo. Trieu el vostre. Nosaltres no varem dormir a Lubeck sinó a Hamburg, al Novotel, que està molt bé, i només queda a un centenar de kms. de la ciutat de Lubeck. Bona estada a la hanseàtica Lubeck!.

La ciudad hanseática de Lubeck es un destino que no puede faltar en una ruta por el norte de Europa, camino de Dinamarca, o por Alemania. La capital de la poderosísima asociación de comerciantes de la Hansa aparece rodeada de agua, en una isla. Llama pronto la atención la maravillosa puerta medieval que da la bienvenida al viajero. Traspasada esta entramos en el dedal de calles de la villa. La catedral de San Pedro no es el mejor monumento de Lubeck. Lo que realmente impresiona de por vida es su plaza del mercado, con los edificios que la encierran, incluido el ayuntamiento. Renacimiento báltico en estado puro, uno de los cascos antiguos mejor conservados de Europa, con la iglesia de Santa María en el otro lado. Este templo es la otra joya de la ciudad. Sus torres, su planta, ha sido reproducida, aquí y allá, por toda la costa báltica. El interior desprende recogimiento. La capilla de la torre, con la campana rota impresiona de verdad. Qué placer recorrer las calles llenas de casas medievales, renacentistas y barrocas de aquellos comerciantes y marineros que se hicieron ricos con el ámbar, la madera y la sal. Y entrar en las iglesias y en las plazas amables. No lejos está el hospital del Espíritu Santo, y una segunda puerta de acceso a la villa, con el castillo. Para comer puede ir al caro, tradicional y reconocido Schiffergesellschaft instalado en una antigua casa del gremio de marineros. Buena cocina, bolsillo fuerte. Pero por todo el casco antiguo, y en las avenidas que circundan, con buenas vistas, tiene hoteles y restaurantes en abundancia. Elija el suyo. Nosotros no dormimos en Lubeck sino en Hamburgo, en el Novotel, que está muy bien, y sólo queda un centenar de kms. de la ciudad de Lubeck. Buena estancia en la hanseática Lubeck.

Espai Carmen Thyssen

L’Espai Carmen Thyssen està situat a Sant Feliu de Guixols, una bellíssima població catalana que no pot mancar en una sortida familiar. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. Doncs bé, en aquest marc mariner incomparabl, la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar-hi un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. L’Espai Carmen Thyssen ocupa el que fou palau de l’Abat, i allà ofereix mostres de pintura. val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa, però fins l’octubre hi ha una exposició molt maca de quadres impressionistes i del segle XX. Molt interessant. Preus populars. Oberta cada dia d’11 a 21 hores, durant la temporada d’estiu, i a partir del 16 de setembre de 10 a 13  i de 16 a 19 hores. Podeu fer reserves al correu turisme@guixols.cat. Arribareu a Sant Feliu per l’autopista AP-7 fins la sortida 9. Cal continuar per C 35 i C 65, que també son vies ràpides, fins a Sant Feliu de Guíxols sud. Preneu la Ronda de Llevant fins al mateix monestir. També possible en tren Renfe fins l’estació Caldes de Malavella o millor Girona, on hi ha connexió amb autobús de la companya Teisa, o bé des de Barcelona, en bus, de la Sarfa. Evidentment Sant Feliu te unes platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. Per dinar al poble aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador i, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona banyada cultural!.

El Espacio Carmen Thyssen, esta situado en Sant Feliu de Guixols, una bellísima población catalana que no puede faltar en una salida familiar. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Pues bien, en este marco marinero incomparable, la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar allí un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, llamada ferrata, y muy poca cosa más. El Espacio Carmen Thyssen ocupa lo que fue palacio del Abad, y allí ofrece muestras de pintura. vale la pena ir a ver cualquier cosa, pero hasta octubre hay una exposición muy bonita de cuadros impresionistas y del siglo XX. Muy interesante. Precios populares. Abierta todos los días de 11 a 21 horas, durante la temporada de verano, y a partir del 16 de septiembre, de 10 a 13 y de 16 a 19 horas. Puede hacer reservas al correo turisme@guixols.cat. Llegarán a Sant Feliu por la autopista AP-7 hasta la salida 9. Hay que seguir por C 35 y C 65, que también son vías rápidas, hasta Sant Feliu de Guíxols sur. Tomen la Ronda de Levante hasta el mismo monasterio. También posible en tren Renfe hasta la estación Caldes de Malavella o mejor Gerona, donde hay conexión en autobús de la compañía Teisa, o bien desde Barcelona, ​​en bus, de la Sarfa. Evidentemente Sant Feliu tiene unas playas de fábula. Yendo hacia sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tienen calas de ensueño, como la del señor Ramón o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Platja d’Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de Sant Elm, donde fue bautizada la Costa Brava. Para comer en el pueblo vayan a Cal Julià, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador y, por último, se recomienda un Italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena bañada cultural!.