Joans i Elois a Prats de Lluçanès


Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés, s’hi celebra els caps de setmana de finals de juny, la festa dels Joans i els Elois. Aquest esdeveniment te lloc al poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquesta fira és d’aquelles d’abans, amb tota mena d’actes i activitats per grans i petits. Us expliquem ara el tradicional programa de la festa. El dia de la revetlla al migdia, arriba la Flama del Canigó, al vespre, cercavila amb la Flama, lectura del Manifest i encesa de la foguera de Sant Joan. El dia de Sant Joan, 24 de juny, al matí té lloc el Cross de Sant Joan i al migdia una cercavila amb els gegants i la txaranga. A les 10 de la nit al balcó de l’Ajuntament Vell hi ha l’encesa del petardàs, que dóna el tret de sortida a la cercavila i la tradicional marxa de torxes; a la plaça Vella i a la plaça Nova, es balla el Contrapàs. La jornada finalitza amb el castell de focs i el ball de gala; a la mitja part del ball, té lloc l’elecció de la Pubilla i l’Hereu de la vila. L’endemà, el 25 de juny, se celebra el dia dels Elois. Amb la passada dels carreters, mules, cavalls, ases, carruatges i músics. A les places, ballada del Contrapàs. A la tarda concentració i benedicció dels animals que correran les curses i a les 6 de la tarda, al camí de l’ermita de Sant Sebastià, curses dels Elois. L’acte acaba amb el repartiment de premis i una audició de sardanes. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Juan y San Eloy el último fin de semana de finales de junio. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria es de animales, con carreras de burros y pasada por el pueblo, però también hay música, cena popular, concierto, juegos tradicionales, gigantes… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta de los Juanes y los Eloys. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.

Sangüesa, revisitada


Hem estat de nou a Sangüesa, que és una bellíssima ciutat medieval de Navarra. Sangüesa conserva tot un seguit de monuments que la fan una fita imprescindible en una ruta per les terres navarreses. Sangüesa està molt ben col·locada. Aneu per on aneu hi passareu ben a prop. Si ho feu pareu-hi, perquè val la pena. Pareu-hi si feu el camí de Sant Jaume de Galicia des de Barcelona. La trobareu un cop passat Osca, Jaca i l’embassament de Yesa, al costat del bellíssim monestir de Leyre. Pareu-hi si esteu fent ruta pels valls del Pirineu Aragonès o Navarrès, després d’haver visitat els bonics valls de Roncal o Salazar. Arribeu-us-hi si esteu visitant les Cinco Villas de Aragón, un cop heu fet una ullada a la maravella de Sos del Rey Católico. Sangüesa, perfectament situada a les vores del riu Aragón, fou un centre històric de primera magnitud. La seva església romànica de Santa Maria la Real, preciosa, us deixarà bocabadats amb les inaudites escultures romàniques molt allargades. També els seus carrers, comercials, plens de vida, de bars de tapes, o els seus palaus, destacant el que fou palau reial i casa del príncep de Viana. També podeu fer centre a Sangüesa i recórrer la comarca. Ja us hem dit que us esperen, ben a tocar, el monestir cistercenc de Leyre, amb l’església i la cripta, amb els seus monjos i els seus cants. També esteu a tocar del castell de Xavier, i del pantà de Yesa. Molt a prop teniu les vil·les medievals de Ujué i de Sos del Rey Católico. No gaire més lluny espais naturals preciosos com les “Foces” de Lumbier o els valls del Pirineu, com ara el de Roncal. Cap a Aragó teniu a mà, una mica lluny però, el monestir de la Oliva. Com veieu un lloc ideal per uns dies de descans amb bona gastronomia. podeu menjar al restaurant Mediavilla, tradicional i casolà, bé de preu. O al 1920, o bé al Ciudad de Sangüesa, tots al casc urbà, tots bé, menjar del país. Per dormir teniu un càmping i un hotel que no està malament, encara que no son el millor de la regió. Nosaltres, quan anem per la zona, dormim al monestir de Leyre, a les seves monacals habitacions. N’hi ha de familiars. Aprofitem per escoltar el bonic gregorià dels monjos. I sopem allà mateix, en un restaurant que no te res de monacal. Bona visita a Sangüesa!.

Sangüesa es una bellísima ciudad medieval de Navarra. Conserva monumentos que la hacen un hito imprescindible en una ruta por las tierras navarras. Sangüesa está muy bien colocada. Vaya donde vaya pasará muy cerca. Si lo hace, visítela porque vale la pena. Parad si hacéis el camino de Santiago desde Barcelona. La encontrareis pasado Huesca y el embalse de Yesa, junto a Leyre. Parad, si estais haciendo una ruta por los valles del Pirineo Aragonés o Navarro. O si está Vd. visitando las Cinco Villas de Aragón. Sangüesa, a las orillas del río Aragón, fue un centro histórico de primera magnitud. Su iglesia románica, (en la foto), con las inauditas esculturas alargadas lo confirma. También sus calles, sus palacios, la casa del príncipe de Viana. Puede hacer centro en Sangüesa y recorrer la comarca. Os esperan el monasterio cisterciense de Leyre, con la iglesia y la cripta, con sus monjes y sus cantos. También está cerca del castillo de Javier, y del pantano de Yesa. Muy cerca tiene las villas medievales de Ujué y de Sos del Rey Católico. No mucho más lejos hay espacios naturales preciosos, como las Foces de Lumbier o los valles del Pirineo, como el de Roncal. Yendo hacia Aragón tienen a mano el monasterio de la Oliva. Como veis un lugar ideal para unos días de descanso con buena gastronomía. Para dormir tienen un camping y un hotel que no está mal. Nosotros, cuando vamos por la zona, dormimos en el monasterio de Leyre, en sus sencillas y monacales habitaciones. Hay familiares. Aprovechamos para escuchar el bonito gregoriano de los monjes. Y cenamos allí mismo, en un restaurante que no tiene nada monacal.

Els Ludi Rubricati de Sant Boi


Sant Boi és una gran població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, situada al marge mateix del riu Llobregat, entre el Prat i Cornellà. Com totes les grans viles dels voltants de Barcelona és una gran desconeguda. Ningú no hi va per fer-hi turisme. Avui us volem proposar una visita a Sant Boi de Llobregat. Per veure’n els seus atractius, però també, en unes diades molt especials. Us volem convidar a una festa romana. Sant Boi té arrels romanes. En el seu subsol una vila romana dorm el son dels segles. D’ella s’han excavat les termes, que es poden visitar, i se’n han extret multitud d’objectes que justifiquen una visita. Per aquestes arrels romanes, el Museu de Sant Boi organitza, aquest cap de setmana de juny els “Lvdi Rvbricati“. Serà els propers 11 i 12 de juny de 2017 i es celebrarà, com sempre, a diversos espais del barri antic de Sant Boi, com ara els jardins de Can Torrents, el jardí i pati de Can Barraquer i l’espai termal romà. Els espais del Museu de Sant Boi també s’obren a tota mena de públic d’una manera lúdica i festiva. Totes les activitats es plantegen sota la filosofia d’un apropament l patrimoni del passat romà, duent als visitants a gaudir de diversos aspectes de la vida de la gent que va treballar, sentir, olorar, menjar… És una festa romana, amb tallers i activitats per petits i grans, amb un tema diferent cada any.  Ideal per viure un matí, el del diumenge, o una tarda, la de dissabte, submergits en la cultura romana en família. Totes les activitats són gratuïtes i l’entrada als espais, lliure. La web del Museu de Sant Boi és un bon espai d’informació. També podeu trucar:  93 635 12 50, o escriure museu@santboi.cat. L’horari va de les 17 fins a les 21 hores el dissabte, i de 10 fins a les 14 hores el diumenge. A més, durant la festa romana podeu aprofitar per visitar espais ben bonics del municipi, com l’esglèsia de Sant Baldiri, al nucli antic, on hi ha enterrat Rafael de Casanova, que visqué fins la seva mort, (que no fou l’11 de setembre de 1714), a Cal Barraquer, una casa d’època de Sant Boi. que és on es fan els actes centrals de la festa. N’hi ha altres, ben boniques, com Can Torrents o el palau i els jardins de Marianao, on vivia el famós Marqués. Podeu també pujar al santuari de Sant Ramon, on tindreu vistes inigualables de tot el Delta del llobregat. Si us agrada Sant Boi, podeu tornar-hi per veure-hi la Fira de la Puríssima, molt de bestiar a l’abast dels infants, la festa major que és pel maig, o el reconegut festival musical Altaveu. Per dinar  podeu investigar alguns llocs prop del museu… no és segur que tots siguin oberts en festiu, però. Prop de l’ajuntament teniu un restaurant basc de tapes (petit, però molt bé de preu), Donostia, Lizarrán, Pl. Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb carta i plats combinats, C/ Cardenal Vidal I Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més.

Sant Boi es una población del Área Metropolitana de Barcelona, situada en el margen mismo del río Llobregat, entre el Prat y Cornellá. Como todas las grandes ciudades de los alrededores de Barcelona es una gran desconocida. Nadie va allí a hacer turismo. Pero hoy os queremos proponer una visita a Sant Boi de Llobregat. Para ver sus atractivos, pero también, en unas jornadas muy especiales. Os queremos invitar a una fiesta romana. Sant Boi tiene raíces romanas. En su subsuelo una villa romana duerme el sueño de los siglos. De ella se han excavado las termas, que se pueden visitar, y de ella se han extraído multitud de objetos que justifican una visita. Por esas raíces romanas el Museo de Sant Boi organiza, un fin de semana de Junio los “Lvdi Rvbricati”. Es una fiesta romana, con talleres y actividades para pequeños y grandes, con un tema diferente cada año. Ideal para vivir una mañana, o una tarde, o un día entero, sumergidos en la cultura romana en familia. Todas las actividades son gratuitas y la entrada a los espacios, libre, excepto las cenas y bacanales. La web del Museo de Sant Boi es un buen espacio de información. También se puede llamar: 93 635 12 50, o escribir museu@santboi.cat. También pueden mirar su blog. Durante la fiesta romana aprovechen para visitar los bellos lugares turísticos del municipio, como la iglesia de Sant Baldiri, donde está enterrado Rafael de Casanova, que vivió hasta su muerte, (que no fue el 11 de septiembre de 1714), en Cal Barraquer, una casa de época de Sant Boi. Hay otras, bien bonitas, como Can Torrents o el palacio y los jardines de Marianao, donde vivía el famoso Marqués. También puede subir al santuario de San Ramón, donde tendrá vistas inigualables de todo el Delta del llobregat. Si os gusta Sant Boi, podeis volver para la Feria de la Purísima, donde hay mucho ganado al alcance de los niños, o bién para la fiesta mayor, que es en mayo, o con motivo del reconocido festival musical Altaveu.

Els Ludi Rubricati de Sant Boi


Sant Boi és una gran població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, situada al marge mateix del riu Llobregat, entre el Prat i Cornellà. Com totes les grans viles dels voltants de Barcelona és una gran desconeguda. Ningú no hi va per fer-hi turisme. Avui us volem proposar una visita a Sant Boi de Llobregat. Per veure’n els seus atractius, però també, en unes diades molt especials. Us volem convidar a una festa romana. Sant Boi té arrels romanes. En el seu subsol una vila romana dorm el son dels segles. D’ella s’han excavat les termes, que es poden visitar, i se’n han extret multitud d’objectes que justifiquen una visita. Per aquestes arrels romanes, el Museu de Sant Boi organitza, aquest cap de setmana de juny els “Lvdi Rvbricati“. Es una festa romana, amb tallers i activitats per petits i grans, amb un tema diferent cada any.  Ideal per viure un matí, el del diumenge, o una tarda, la de dissabte, submergits en la cultura romana en família. Totes les activitats són gratuïtes i l’entrada als espais, lliure. La web del Museu de Sant Boi és un bon espai d’informació. També podeu trucar:  93 635 12 50, o escriure museu@santboi.cat. Recordeu: el dissabte 3 i el diumenge 4 de juny de 2017, en horari de 17 fins a les 21 hores el dissabte, i de 10 fins a les 14 hores el diumenge, podeu gaudir d’una nova edició dels “LVDI RVBRICATI” (MMXVII), la festa romana de Sant Boi de Llobregat. La festa se celebrarà, com sempre, als diversos espais amb que compta el Museu, al barri antic de Sant Boi: els jardins de Can Torrents, jardí i pati de Can Barraquer i l’espai termal romà. Trobareu múltiples tallers, adreçats a tot tipus de públic, encara que donant un paper protagonista als nens i nenes. A més, durant la festa romana podeu aprofitar per visitar espais ben bonics del municipi, com l’esglèsia de Sant Baldiri, al nucli antic, on hi ha enterrat Rafael de Casanova, que visqué fins la seva mort, (que no fou l’11 de setembre de 1714), a Cal Barraquer, una casa d’època de Sant Boi. que és on es fan els actes centrals de la festa. N’hi ha altres, ben boniques, com Can Torrents o el palau i els jardins de Marianao, on vivia el famós Marqués. Podeu també pujar al santuari de Sant Ramon, on tindreu vistes inigualables de tot el Delta del llobregat. Si us agrada Sant Boi, podeu tornar-hi per veure-hi la Fira de la Puríssima, molt de bestiar a l’abast dels infants, la festa major que és pel maig, o el reconegut festival musical Altaveu. Per dinar  podeu investigar alguns llocs prop del museu… no és segur que tots siguin oberts en festiu, però. Prop de l’ajuntament teniu un restaurant basc de tapes (petit, però molt bé de preu), Donostia, Lizarrán, Pl. Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb carta i plats combinats, C/ Cardenal Vidal I Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més.

Sant Boi es una población del Área Metropolitana de Barcelona, situada en el margen mismo del río Llobregat, entre el Prat y Cornellá. Como todas las grandes ciudades de los alrededores de Barcelona es una gran desconocida. Nadie va allí a hacer turismo. Pero hoy os queremos proponer una visita a Sant Boi de Llobregat. Para ver sus atractivos, pero también, en unas jornadas muy especiales. Os queremos invitar a una fiesta romana. Sant Boi tiene raíces romanas. En su subsuelo una villa romana duerme el sueño de los siglos. De ella se han excavado las termas, que se pueden visitar, y de ella se han extraído multitud de objetos que justifican una visita. Por esas raíces romanas el Museo de Sant Boi organiza, un fin de semana de Junio los “Lvdi Rvbricati”. Es una fiesta romana, con talleres y actividades para pequeños y grandes, con un tema diferente cada año. Ideal para vivir una mañana, o una tarde, o un día entero, sumergidos en la cultura romana en familia. Todas las actividades son gratuitas y la entrada a los espacios, libre, excepto las cenas y bacanales. La web del Museo de Sant Boi es un buen espacio de información. También se puede llamar: 93 635 12 50, o escribir museu@santboi.cat. También pueden mirar su blog. Durante la fiesta romana aprovechen para visitar los bellos lugares turísticos del municipio, como la iglesia de Sant Baldiri, donde está enterrado Rafael de Casanova, que vivió hasta su muerte, (que no fue el 11 de septiembre de 1714), en Cal Barraquer, una casa de época de Sant Boi. Hay otras, bien bonitas, como Can Torrents o el palacio y los jardines de Marianao, donde vivía el famoso Marqués. También puede subir al santuario de San Ramón, donde tendrá vistas inigualables de todo el Delta del llobregat. Si os gusta Sant Boi, podeis volver para la Feria de la Purísima, donde hay mucho ganado al alcance de los niños, o bién para la fiesta mayor, que es en mayo, o con motivo del reconocido festival musical Altaveu.

Firanoia a Igualada


Aquest proper cap de setmana, Igualada és una destinació inexcusable. Hi fan la Firanoia!. A partir del divendres 26 de maig de 2017, de 18 a 21 hores, hi ha tota mena d’actes interessants per a les famílies amb nens i nenes. Del Passeig Verdaguer fins al carrer de Sant Vicenç i a la plaça de Cal Font, hi haurà una fira comercial gran, amb un munt d’empreses, comerços i distribuïdors que mostren els seus productes i novetats. A la Rambla Sant Isidre, teniu un tast de vins de la comarca i degustacions de tapes de restaurants, comerços i artesans. El dissabte i el diumenge, tot el dia, a més de la fira de mostres, hi haurà, al Passeig Verdaguer, entre els carrers Sant Vicenç i Cardenal Vives, una mostra d’artesania. A la Rambla Gral. Vives, una de formatges. També podeu fer una caminada popular per recórrer en família els voltants de la Tossa de Montbui, amb un recorregut total de 8 km. Inclou regal d’un tiquet de degustació a TastAnoia a l’arribada de la caminada. Inscripcions gratuïtes mitja hora abans al punt de sortida. A la Plaça de l’Ajuntament, activitats infantils també gratuïtes. Hi ha un rocòdrom, un espai de biblioteca, espai de jocs, espai de tallers, espai botiga, photocall amb playmobils gegants…  Activitats d’anglès, de pinta’t la cara, de jugar amb els personatges de Kids&Us i contes per a nens i nenes d’1 a 12 anys. També bitlles, exhibicions, tallers variats… Tot i que Igualada està a una hora de Barcelona per l’autovia gratuïta, l’AP2, que va a Lleida, potser us cal allotjar-vos a la pròpia Igualada. Allà teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós, o bé, a La Pobla de Claramunt, l‘Hotel Robert, que és tot un clàssic, tan per dormir com per menjar. Si només us cal dinar, teniu el Caprici, un molt bon restaurant, menjar boníssim. Senzill, de tota la vida, però molt bo, El Rovell de l’Ou. També molt interessant El Restaurant Singular, molt alegre, modern i desenfadat, bona cuina. o bé el Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎, que és el restaurant del Museu dels Traginers, un altre lloc bonic de veure. El Mesón del Abuelo és un típic asador on us faran des d’un porc sencer a una cuixa de xai. Oro di Napoli és una pizzeria que fa unes pizzes fantàstiques!. No us perdeu la Firanoia!

Este fin de semana, en Igualada, teneis el Firanoia. Una feria de muestras como las de antes, con una barbaridad de actos paralelos, de talleres, de muestras, de todo. Igualada es un destino inexcusable este próximo fin de semana. Para alojarse, en la propia Igualada, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, dormir y comer. Para comer, el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. O bien, más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comer rápido, bien de precio, pero de calidad, los Fogones del Anoia, o La Tagliatella, de la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40.

La Cartoixa de Montalegre


La Cartoixa de Montalegre és la darrera cartoixa habitada de Catalunya i d’Espanya. Està situada al terme municipal de Tiana, prop de Badalona, i de Barcelona, al bell mig del desconegut parc natural de la Serralada de Marina. S’hi pot accedir per una pista privada asfaltada que surt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, passant prop de Tiana i per Sant Fost de Campcentelles. És fàcil trobar la desviació cap a aquesta pista, pujant des de Badalona, prop de km. 5, a mà esquerra, perquè hi ha una gran portalada amb reixa de ferro i pilars de pedra, amb el nom de Santa Maria de Montalegre. El 1415  els monjos de la cartoixa de Vallparadís es van instal·lar a Montalegre. La cartoixa va tenir el seu màxim esplendor durant els segles XVII i XVIII, i el pitjor moment fou amb la desamortització, el 1835. El 1901 s’hi instal·là una nova comunitat, amb una vintena de monjos, procedent de França. Com ja hem dit ara és l’única cartoixa existent al Principat. El cenobi compren l’església, del XV, el refectori, la sala capitular i les capelles, totes elles a l’entorn d’un petit claustre. Les cel·les on viuen els monjos rodegen dos grans claustres. El primer claustre, acabat de construir l’any 1448, conté 16 cel·les i la prioral. El segon, amb 13 cel·les, es va afegir a l’anterior l’any 1636. Les cel·les dels cartoixos son petites cases, amb una planta baixa, unes golfes i un petit jardí. En arribar a la cartoixa podreu veure’n la porta d’entrada i podreu accedir a l’anomenada capella exterior del monestir. Allà s’hi fa missa tots els diumenges i festes a les 10,30 hores del matí. A la gran església només podreu entrar-hi el dia del Corpus Cristi, en que te lloc una processó, i el dia de Sant Bru, el 6 d’octubre, a les 9,00 del matí, quan hi ha missa. Això si, a la capella exterior, per no ser clausura, poden accedir-hi totes les persones, homes o dones. Però a les celebracions a l’església del monestir només els homes.

La Cartoixa està envoltada per un bosc mediterrani molt xulo, ara en fase de recuperació després dels incendis dels anys 90. La Conreria és un dels espais naturals, de fet un parc natural, més propers a Barcelona i més ben conservats. S’hi pot anar molt fàcilment des de Badalona agafant la carretera B-500, la que va cap a la Cartoixa i fins Mollet i que ja us hem descrit. Tots els camins que surten, o que envolten la Cartoixa son fàcils, ideals per famílies, amplis, planers tot i certes pujades fortes, i amb vistes esplèndides sobre el mar i el Maresme. Si voleu seguir explorant els antics dominis de la cartoixa, la Conreria, pels camins del cantó del Vallès entrareu en espais naturals molt més feréstecs, ombrívols i plens de vegetació. Si  agrada caminar podreu anar fins el Seminari Menor, damunt mateix de la Cartoixa, fins el turó de Galzeran, o fins el Turó Ruf i trobar el dòlmen amagat. Si voleu dinar per aquí podeu fer pícnic al bosc, o també teniu el restaurant el Cau, al mateix coll de la Conreria, amb bones carns, o el restaurant de la Font dels Castanyers, si us agrada el menjar a la brasa en un entorn un xic primitiu, o el mas Llombart, molt més fi. La Cartoixa, secreta, amagada i desconeguda, ofereix un bon motiu per caminar pel parc de la Serralada de Marina!.

 

La Cartuja de Montealegre es la última cartuja habitada de Cataluña. Está situada en el término municipal de Tiana, cerca de Badalona, ​​y de Barcelona, ​​en pleno desconocido parque natural de la Sierra de Marina. Se puede acceder por una pista privada asfaltada que sale de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, pasando cerca de Tiana y por Sant Fost de Campcentelles. Es fácil encontrar la desviación hacia esta pista, subiendo desde Badalona, ​​cerca de km. 5, a mano izquierda, porque hay una gran entrada con reja de hierro y pilares de piedra, con el nombre de Santa María de Montalegre. En 1415 los monjes de la cartuja de Vallparadís se instalaron en Montalegre. La cartuja tuvo su máximo esplendor durante los siglos XVII y XVIII, y el peor momento fue con la desamortización, en 1835. En 1901 se instaló una nueva comunidad, con veinte monjes, procedente de Francia. Como ya hemos dicho ahora es la única cartuja existente en el Principado. El cenobio consta de una iglesia, del XV, el refectorio, la sala capitular y las capillas, todas ellas en el entorno de un pequeño claustro. Las celdas donde viven los monjes rodean dos grandes claustros. El primer claustro, construido en 1448, contiene 16 celdas y la prioral. El segundo, con 13 celdas, se añadió a la anterior del año 1636. Las celdas de los cartujos son pequeñas casas, con una planta baja, un desván y un pequeño jardín. Al llegar a la cartuja podran ver la puerta de entrada y podrán acceder a la llamada capilla exterior del monasterio. Allí se hace misa todos los domingos y fiestas a las 10,30 horas de la mañana. A la gran iglesia sólo se podrá acceder el día del Corpus Christi, en que tiene lugar una procesión, y el día de San Bruno, el 6 de octubre, a las 9,00 de la mañana, cuando hay misa. Eso si, a la capilla exterior, por no ser clausura, pueden acceder todas las personas, hombres o mujeres. Pero a las celebraciones en la iglesia del monasterio sólo los hombres.

La Cartuja está rodeada por un bosque mediterráneo muy chulo, ahora en fase de recuperación después de los incendios de los años 90. La Conreria es uno de los espacios naturales, de hecho un parque natural, más cercanos a Barcelona y mejor conservados. Se puede ir muy fácilmente desde Badalona cogiendo la carretera B-500, la que va hacia la Cartuja y llega hasta Mollet, que ya os hemos descrito. Todos los caminos que salen, o que rodean la Cartuja son fáciles, ideales para familias, amplios, llanos aunque con ciertas subidas fuertes, y con vistas espléndidas sobre el mar y el Maresme. Si deseais seguir explorando los antiguos dominios de la cartuja, la Conreria, por los caminos del Vallès, entraréis espacios naturales mucho más agrestes, sombríos y llenos de vegetación. Si os gusta caminar se puede ir hasta el Seminario Menor, encima mismo de la Cartuja, o aún más allá. Si quiere comer por allí se puede hacer picnic en el bosque, o también tienen cerca el restaurante el Cau, al mismo puerto de la Conreria, con buenas carnes, o el restaurante de la Fuente de los Castaños, si os gusta la comida a la brasa en un entorno un poco primitivo, o el mas Llombart, mucho más fino. La Cartuja, secreta, escondida y desconocida, ofrece un buen motivo para caminar por el parque de la Serralada de Marina.

Missa polifònica a Pedralbes


De nou un cicle de misses polifòniques a Barcelona. Aquest diumenge, Diumenge, 21 de maig de 2017 a les 12.00 hores, al Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona teniu la “Missa a 4 veus” de William Byr. No us perdeu aquesta matinal musical de qualitat en el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Ja ho sabeu!. No us la deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. La próxima este domingo, 21 de mayo de 2017 a las 12.00 horas, como hemos dicho en el Monasterio de Santa Maria de Pedralbes. Se ofrece la “Missa a 4 voces” de William Byr. Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.