Festa del dibuix a Badalona


Aquest proper diumenge, 26 de maig de 2019, des de les 1o  del matí i fins a les 14 hores, tindrà lloc a Badalona al parc de Can Solei i de Ca l’Arnús, la Festa del Dibuix de Badalona. La Festa del Dibuix ofereix un seguit de tallers gratuïts situats dins el parc de Can Solei. Serà un matí festiu dedicat principalment a les famílies. És una matinal festiva oberta a tothom. Trobareu el Parc de Can Solei i de Ca l’Arnús, al carrer de Sant Bru 189, a Badalona. Les coordenades pel GPS son: 41.45564893317177 – 2.2550350800065644. Hi haurà diversos espais on podeu trobar propostes variades. En diferents racons d’aquests espais, les entitats convidades han disposat tallers i esdeveniments pensats pels infants, com ara: murals, fer un llibre, dibuixar, contacontes, mosaics, mandales, aquarel·les, bosc màgic… i moltes altres. Cada racó ocupa un lloc ben bonic del parc: el llac, la torre, el jardí… La Festa del Dibuix és una activitat d’art d’acció, participativa i oberta a tothom, que des de Badalona oferim a tots els veïns de l’àrea metropolitana des del 2014. Aquest any de nou tindrem integrada a la festa la proposta del Bioblitz Metropolità, on ajuntem observació científica i art, incloent-hi el coneixement de la biodiversitat del parc a través de la programació regular de la Jugatecambiental. Acosteu-vos a gaudir d’aquest matí d’art i deixeu-vos sorprendre per tot tipus de propostes vinculades al fet de dibuixar, crear i compartir en l’entorn preciós del parc de Can Solei i de Ca l’Arnús. A més, a Can Solei-Arnús trobareu també una àrea de jocs infantil molt xula i ben dissenyada, taules per fer picnic i molt d’espai per còrrer amb la canalla. Si voleu fer el dia a Badalona, podeu fer una visita al Museu de Badalona, on els vostres infants podran veure la magnífica ciutat romana que s’amaga sota l’actual. Baetulo fou una ciutat molt important a la Catalunya romana imperial, i sota mateix del museu trobareu les restes. La museització és excel·lent, molt moderna. A Badalona s’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt lluny del parc de Can Solei, però no és impossible arribar-hi caminant, ben distrets, per la Rambla, vora el mar. Un passeig d’un kilòmetre llarg, o dos. Si veniu en cotxe, molt poc aconsellable, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i, en arribar a l’antiga carretera general, gireu ara a mà esquerra, cap a Mongat i Mataró. El parc quedarà a la vostra esquerra. Cerqueu aparcament pels carrers del costat mar, o al polígon industrial de Can Ribó. Serà difícil, però no impossible. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. Per dinar podeu fer pic-nic al mateix parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla.  Com ara el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar una bona pizzeria: La Piccola Roma, un bon lloc. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Seguint carretera endavant teniu La Mare del Tano, informal, hamburgueses. Al Carrer de Francesc Layret, 175, tel: 931 79 72 40. Més lluny encara, un restaurant més formal: La Sita, al carrer de Sant Bru, 48. Tel: 933 84 15 00. Tornant al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Més avall en el mateix carrer, Neruca, una petita joia, amanides, pizzes, bocates. Al Carrer del Tei, 7, tel: 933 84 12 06. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire, al La Bota de Aragón, i per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic:Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir de la festa del dibuix!.

Este próximo domingo, dentro de sus famosas fiestas de mayo, tendrá lugar en Badalona una fiesta del dibujo. Será, como ya hemos dicho , durante toda la mañana del domingo 26 de mayo en el parque metropolitano de Can Solei y Ca l’ Arnús . También podrán encontrar un montón de talleres y actividades , todas ellas gratuitas, que harán artistas y maestros de taller de la ciudad . Será de las 10 de la mañana y hasta las dos de la tarde. Es una matinal festiva abierta a todos. Encontrarán el Parque de Can Solei y Ca l’ Arnús , en la calle de San Bruno 189, en Badalona. Las coordenadas por GPS son: 41.45564893317177 – 2.2550350800065644. Para los que no conoceis el lugar, y no estais seguros de qué va la cosa, tienen que imaginar un gran jardín romántico , convertido ahora en parque metropolitano . En diferentes rincones de este espacio , las entidades invitadas han dispuesto talleres y eventos pensados para los niños , tales como: murales, hacer un libro, dibujar, cuentacuentos, mosaicos , mandalas , acuarelas, bosque mágico … y muchas otras . Cada rincón ocupa un lugar muy bonito del parque : el lago , la torre , el jardín … Además , en Can Solei – Arnús encontrarán también un área de juegos para niños muy chula y bien diseñada , mesas para hacer picnic y mucho espacio para correr. Tenéis toda la información en la web municipal de Badalona. Si deseais pasar el día en Badalona , se puede hacer una visita al Museo de Badalona , donde sus niños podrán ver la magnífica ciudad romana que se esconde bajo la actual . Baetulo fue una ciudad muy importante en la Cataluña romana imperial , y debajo del museo encontrarán los restos. La museización es excelente , muy moderna . A Badalona se llega fácilmente con el metro de la línea 2 , la lila , bajando a Pompeu Fabra , la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías . Ambas estaciones quedan muy lejos del parque de Can Solei , pero no es imposible llegar andando , bien distraídos , por la Rambla , junto al mar. Un paseo de un kilómetro largo , o dos . Si vienen en coche , muy desaconsejable , sigan la C -32 hasta la salida Badalona Centro , bajen a la derecha hacia el mar y , al llegar a la antigua carretera general , habran de girar ahora a la izquierda, hacia Mongat y Mataró . El parque quedará a su izquierda . Busquen aparcamiento por las calles del lado mar , o en el polígono industrial de Can Ribó . Será difícil , pero no imposible .

Tossa Indiana


 

Aquest proper cap de setmana d’abril, del divendres 17 al diumenge 19, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Una fira molt xula, i amb un espectacle visual “Tossa, font de llum” projectat a les muralles de Vila Vella. Teniu també, amb motiu de la fira, jornada de Portes Obertes al Museu Municipal. Potser no serà la fira més interessant del món, però val la pena anar-hi perquè la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Una ruta per Burgos i voltants


Burgos és una ciutat molt bonica, que cal visitar alguna vegada. I els seus voltants encara ho son més, si això fos possible. La vila de Burgos acumula molt d’art dins seu: una catedral gòtica preciosa, la porta de Santa Maria, el gran monestir de las Huelgas Reales, una joia del Císter, la cartoixa de Miraflores, gòtic florit, amb un retaule preciós. El monestir de San Pedro de Cardeña, tan lligat al Cid i a la seva dona Jimena, els carrers medievals, les esglésies romàniques, els palaus… Increible!.

Burgos província està plena de pobles i viles medievals magnífiques, de més monestirs, de boscos, de jaciments prehistòrics, capelles visigòtiques, espais naturals… que la fan un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella i, al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques. Més enllà, no gaire lluny, hi ha el monestir de Santo Domingo de Silos, impressionant. A tocar del mateix la Yecla, un fenomen natural de primer ordre amb un riu encaixat entre roques. Al nord teniu les viles de Frias i Oña, medievals, que no podeu perdre-us. A Oña podeu visitar el seu monestir amb les tombes dels primers reis castellans. Els Montes de Oca travessats pel camí de Sant Jaume de Compostela, que continua cap a Olmillos de Sasamón, castell i monestir gloriosos, i Castrojeriz, vila del camí, preciosa. A la web de turisme de Burgos ho teniu tot. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba de Burgos. O bons càmpings urbans, com ara el magnífic “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, un lloc meravellós als afores de la ciutat, un càmping genial. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid davant mateix de la catedral, que també és un bon hotel, o millor aneu de tasques, sobretot a la nit per sopar. Quines tapes!.

Càmping de Burgos

I si voleu fer una bona ruta per arribar a Burgos des de Barcelona, per exemple, aneu via Zaragoza, cap a Logroño. S’imposa una aturada a Tudela, per veure aquesta bella ciutat, la seva catedral esplèndida, i dinar a Casa Remigio o al restaurant Iruña. Continuem cap a Logroño, i ens aturem a Nájera, per veure el seu monestir, una passada. Seguirem després fins a Santo Domingo de la Calzada, on podeu visitar la magnífica catedral i la vila medieval.

Cartoixa de Miraflores, a dalt. San Pedro de Cardeña, a sota.

Covarrubias, plaça i col·legiata. Al final San Pedro de Arlanza.

 

El dia de tornada podeu remuntar boscos i natura fins a Sória, passejar per les vores del riu Duero fins San Juan, romànic bestial, o fins San Saturio, evocant Becquer. Seguiu endevant si no heu dormit a Sória per arribar a Tarazona, catedral guapa de veritat, i per Borja guanyar el monestir de Veruela, císter de nou, molt maco, o les altures del Moncayo, amb boscos de faig i aigües regalades. Baixem cap Zaragoza i després cap a casa. Una ruta bella, bellíssima, incomparable. Recomanada.

Santo Domingo de Silos, a dalt. Plaça Major de Burgos capital, a sota.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Girona, temps de flors


 

Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2019 podeu anar-hi del 11 fins el 19 de maig. Es a dir, un parell de caps de setmana, aquest vinent 11 i 12, i el proper. 18 i 19 de maig de 2019. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts  clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Sofisticados el Occi, o el Massana. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona. Fuera del centro está el Hotel URH, modular, y el Sidorme, un hotel barato en Salt. También la posibilidad del càmping en Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital.

Sant Jeroni de la Murtra, revisitat


Aquest passat dissabte hem visitat de nou Sant Jeroni. I no ens en cansaríem. Ens agraden les belles pedres, els escuts, les imatges i claus de volta del seu bonic claustre. La pau que s’hi respira. L’ambient de recolliment. Però també els entorns de bosc mediterrani ben conservat, els camins, els plans per jugar amb la canalla. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra està situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d’un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona. Conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, les restes de l’església incendiada al segle XIX i altres dependències. La gent de Badalona el coneix bé, tot i que sempre s’hi pot fer una altra visita. Es pot veure cada dia, excepte dilluns, en visita guiada o no, excepte dissabtes, que no hi ha visites guiades, però si de lliures, i diumenge, que només hi ha dues visites, a les 10,30 i 11,30 hores, totes dues guiades. A més, els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores, o bé passar.hi el dia. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar.

Penyíscola, revisitada


Quan no sabem què fer agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. De vegades només és un cap de setmana, i hi arribem a l’hora de la posta. La mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, mentre es va fent fosc, omple de serenor l’anima. I si és hivern, o primavera, o tardor, encara millor. Però tan li fa que sigui al pic de l’estiu. Està plena de gent i continua tenint àngel, aquesta vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània.

Ara acostumem a anar a sopar, perquè s’hi menja molt bé, i bé de preu, a l’hotel Tio Pepe. I acostumem també a dormir en aquest mateix hotel. És senzill, barat, està net i cèntric. Té bones habitacions familiars no gaire cares. Ens agrada.

I l’endemà, amb la llum del dia omplint fins el darrer racó d’aquest poble encisador, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Els seus carrers blancs, el mar blau, el sol esbatanant, la llum encegadora.

Penyíscola mai ens defrauda. Si us agrada la història podeu visitar i admirar el seu castell, i les muralles, tot plegat és molt evocador. Si us va la platja heu de banyar-vos en aquell mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, que és una pura delícia. Aquesta és una sortida familiar molt clara. Malgrat la gentada, els hotels de cadena, les discos atronadores, els bars de copes i les botigues de records… Perquè el poble antic, clavat al mig del mar, dominat pel magnífic castell del Papa Lluna triomfa per damunt del vertigen consumista. Aneu al port quan arriben les barques de pesca amb el peix fresc, a mitja tarda. Si el Tio Pepe no us fa prou el pes, no us amoïneu. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Passió 2019. Esparraguera


De nou comença el cicle de les representacions de la Passió. Setmana Santa s’acosta. Hi ha molts dies per a veure, a Esparraguera, una de les passions més boniques de Catalunya. Una de les més famoses i tradicionals. Consulteu la web per saber quins dies, preus i horaris. Hi ha descomptes per majors de 65 anys, menors de 18 anys i és gratuïta per als infants de fins a 10 anys, si van acompanyats. També hi ha rebaixa per a grups de més de 20 persones i per a famílies. La vila d’Esparraguera està força a prop de Barcelona, a una hora curta si hi aneu per l’autopista A-2, la gratuïta que va a Lleida. Per dinar tindreu sort. Aquest poble te restaurants boníssims, per donar i per vendre, de tota mena i categoria. Un vegetarià amb productes d’extrema qualitat, naturals, El Bindu. Un cassolà, La Múrgula, quin nom més bonic el d’aquest bolet, al camí ral, 38, tel: 937 77 85 34, és també molt recomanable. A les afores, de disseny, caret, Les Alzines. Al Flor de Sal fan unes pizzes de somni, al carrer Doctor Salvador Cortadellas, 4, tel: 937 77 61 53. Animeu-vos i pugeu amb la canalla a veure la passió d’Esparraguera!.

En Esparraguera, población del extremo oeste del Baix Llobregat, celebran su pasión, célebre y muy famosa. Se puede llegar fácilmente a Esparraguera por la autopista AP-2, la de Tarragona y Lleida, saliendo para coger la C-55 en Martorell y Abrera, en dirección Manresa. O mejor por la gratuita A2, la de Lleida, salida Esparreguera. Para comer tendrán suerte. Este pueblo tiene restaurantes buenísimos, de todo tipo y categoría. Un vegetariano con productos de extrema calidad, naturales, El Bindu. Un casero pero de fantasía: El Raconet Ibérico. La Múrgula, qué nombre más bonito el de esta seta, en el camí ral, 38, tel: 937 77 85 34, es también muy recomendable. A las afueras, de diseño, carito, Las Encinas. En Flor de Sal hacen unas pizzas de ensueño, en la calle Doctor Salvador Cortadellas, 4, tel: 937 77 61 53. Animaros y subir con los niños a ver la psión en Esparraguera. Unos tres cuartos de hora en coche.