Fira a La Llacuna

Imatge: lallacuna.cat

Amb l’arribada del dia de Sant Andreu arriba una de les festes més populars del poble de La Llacuna: la Fira de Sant Andreu, sempre el primer diumenge de desembre. Aquest any 2012 toca pel 2 de desembre. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El programa de la fira inclou un seguit de paradetes durant tot el matí, i una popular matança del porc, gens cruenta, que inclou esmorzar amb pa, botifarra a la brasa, all-i-oli i vi. Tot a la plaça Major. Ben tips podrem anar a escoltar el sermó del mossén, com abans. El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, potser el pont de desembre, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, o Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar. També cases rurals bellíssimes comara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un càmping. De restaurants, a més de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas: Ca la Maria, a la carretera, Telf. 93 897 68 76. O bé els bars i restaurants del centre del poble, molt diferents. A la plaça major, Cal Joan, embotits, formatges, carns a la brasa, Telf. 93 897 60 08.  Bona anada a La Llacuna!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2012 toca el 2 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Fira dels Torrons a Llinars

A la vila de Llinars del Vallés, s’hi fa aquest cap de setmana la XVI Fira dels Torrons. Durant tot el dia podreu gaudir, a la Plaça dels Països Catalans, d’una fira comercial, artesanal i gastronòmica, així com també d’una mostra d’oficis tradicionals i tallers. Podreu veure els Trabucaires de Llinars, seguir la cercavila amb la Colla Gegantera, saltar als inflables gratuïts, muntar-vos dalt del trenet, i els pares i mares, participar en el concurs d’instagramers. Dissabte i diumenge d’11 del matí a 21 hores del vespre. Arribareu molt fàcilment a Llinars, que es troba passat Granollers i Cardedeu, si seguiu l’autopista AP-7. Son uns 60 kms. Una hora o menys. A més, Llinars conserva al seu casc antic un magnífic castell palau senyorial, anomenat el Castellnou, que és un dels únics palaus renaixentistes de Catalunya. Si de fora és força impresionant, per dins encara ho és més, perquè conserva unes pintures murals úniques. Aneu amb la canalla fins Llinars. Visiteu la fira. Remeneu la mostra dels artesans amb afany nadalenc. Hi podeu comprar tota mena de productes, especialment torrons. Mireu-vos la web municipal on hi ha el programa complert. Si amb la fira no en teniu prou, o voleu fer el dia complert, penseu que esteu a dos passes del Parc Natural del Montnegre i Corredor, un parc amable que ens encanta. Us recomanem pujar-hi pel camí que mena al Santuari del Corredor, des del coll de Can Bordoi, seguint la carretera que va de Llinars a Mataró per Dosrius. L’indret de El Corredor és ideal per un picnic en família, amb amplis espais i lloc per jugar. Si voleu dinar a taula, en un restaurant, aquí en teniu de bons: com ara La Masia del Pou del Glaç, moderna i d’autor. Aromes del Celler és una botiga, celler, mercat i restaurant.  Can Martín és a la carretera de Granollers, al km. 8,6. Can Llança el trobareu a la Urbanització de Sant Julià d’Alfou, a la carretera de Sant Antoni de Vilamajor. A la Urbanització Les Pungoles, entre Cardedeu i Sant Pere, hi trobareu La Terrassa. Gaudiu dels torrons a Llinars!

La villa de Llinars del Vallés está situada en el Vallès Oriental. La encontraréis una vez pasado Granollers y Cardedeu, a pie de autopista AP-7, en una llanura abierta entre la Cordillera Litoral, el Corredor y el Montseny. El casco antiguo conserva aún el magnífico castillo señorial, llamado el Castellnou, que es uno de los únicos palacios renacentistas de Cataluña, y el más bonito, tal y como suena. Ya por fuera es bastante impresionante, pero por dentro aún lo es más, porque conserva unas pinturas murales únicas. Llegar en Llinars es muy fácil. Debeis dejar la autopista AP-7 en la salida La Roca – Cardedeu. Pero de hecho, si hoy os hablamos de Llinars es para recomendaros la feria del turrones, que se celebra el primer fin de semana de diciembre. Es una típica feria de artesanos, gastronònimica y navideña, que encontrareis en la plaza de los Països Catalans. Hay todo tipo de productos, especialmente turrones, pero también de otros relacionados con las fechas. A los padres y madres de familia nos interesa porque ofrece diversos espectáculos y actividades para los niños, como música, hinchables, actuaciones … Consultad la web municipal donde está el programa completo. Si con la feria no tenéis bastante, o queréis hacer el día completo, pensad que estáis a dos pasos del Parque Natural del Montnegre y Corredor, un parque amable, que nos encanta. Les recomendamos subir por el camino que conduce al Santuario del Corredor, desde el collado de Can Bordoi, siguiendo la carretera de Llinars hacia Mataró por Dosrius. El Corredor es ideal para un picnic en familia, con amplios espacios y lugar para jugar. Si quieres comer en una buena mesa, en un restaurante, aquí tenéis algunos buenos: como La Masía del Pou del Glaç, moderna y de autor. Aromas de la Bodega es una tienda, bodega, mercado y restaurante. Can Martí está en la carretera de Granollers, en el km. 8.6. Can Llança lo encontrarán en la Urbanización de Sant Julià de Alfou, en la carretera de Sant Antoni de Vilamajor. En la Urbanización Las Pungoles, entre Cardedeu y Sant Pere, encontraréis La Terraza. ¡Disfruten de los turrones!.

Torroella i la fira

La fira de Sant Andreu, a la bonica població empordanesa de Torroella de Montgrí, a la nostra anyorada Girona, és tot un esdeveniment al poble, i a la comarca. Un esdeveniment que arriba enguany a la seva 619 edició, que està ben aviat dit!. Però aquesta magna exposició és un referent històric de primera magnitud. Una fira que ocupa un poble sencer, i que n’engloba diverses dins seu. Els actes, doncs, son inacabables. Perquè a Torroella, amb l’excusa de  Sant Andreu, hi podreu visitar una fira de gossos d’atura, una fira de mostres com les d’abans, un seguit de mostres i trobades, una fira del cavall i del carruatge,  dels coloms i múltiples exposicions. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors. Bona fira a Torroella!.

Cuando una feria llega a la 619 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

Misses polifòniques

Un grup de bona gent, intel·lectuals, empresaris, professors, amants tots ells de la música, experts viatgers, gent de món, varen elucubrar, durant un sopar d’amics, la possibilitat de fer a Barcelona el que ja es fa arreu de l’Europa més civilitzada. Un seguit de misses polifòniques per a gaudi de l’ànima, l’esperit i l’orella. I la va tenir lloc fa uns dies a la basílica de Sant Just i Pastor. I va ser esplèndida, fantàstica, un goig. Però tranquils que n’hi haurà més. A la Basílica i al Reial Monestir de Pedralbes. Tot un cicle de misses polifòniques organitzat per Amics de les Misses Polifòniques, justament. L’objectiu del grup és celebrar misses polifòniques amb la condició que es faci amb una litúrgia digna i de màxima qualitat musical. I la primera fou exactament així. Per això us volem convidar a anar-hi amb els vostres infants, sobretot si estimeu la bona música. Apunteu: el 2 de desembre de 2012, a les 12, al Reial Monestir de Sta. Maria de Pedralbes, la Missa Beata Mater de Francisco Guerrero. El 17 de febrer de 2013, al mateix lloc i hora, la Missa Ave Maris Stellae del genial Tomás Luis de Victoria. El 21 d’abril de 2013, a les 12:00 hores a Sts. Just i Pastor, la Missa de L’homme Armé de Palestrina. I la bomba final: el 26 de maig de 2013, a les 12, al Reial Monestir de Sta. Maria de Pedralbes, la descomunal Missa Brevis en Sol menor, BWV 235 de Bach. No us ho podeu perdre. Tardareu a escoltar una cosa tan divina!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Y la que tuvo lugar hace unos días en la basílica de San Justo y Pastor lo fué. Y fue espléndida, fantástica, un gozo. Pero tranquilos que habrá más. En la Basílica y en el Real Monasterio de Pedralbes. Todo un ciclo de misas polifónicas organizado por Amigos de las Misas polifónicas, justamente. El objetivo del grupo es celebrar misas polifónicas con la condición de que se haga con una liturgia digna y de máxima calidad musical. Y la primera fue exactamente así. Por eso os queremos invitar a ir con los niños, sobre todo si amáis la buena música. Apunten: el 2 de diciembre de 2012, a las 12, en el Real Monasterio de Sta. María de Pedralbes, la Misa Beata Mater de Francisco Guerrero. El 17 de febrero de 2013, en el mismo lugar y hora, la Misa Ave Maris Stellae del genial Tomás Luis de Victoria. El 21 de abril de 2013, a las 12:00 horas en Sts. Justo y Pastor, la Misa de L’homme Armas de Palestrina. Y la bomba final: el 26 de mayo de 2013, a las 12, en el Real Monasterio de Sta. María de Pedralbes, la descomunal Misa Brevis en Sol menor, BWV 235 de Bach. No os lo podéis perder. ¡Tardaréis a escuchar algo tan divino!.

La Font de la Teula

A la Conca de Barberà, dins del desconegudíssim espai natural del Bosc de Poblet, trobareu l’àrea de lleure i de picnic de la Font de la Teula. Us sorpendrà el paratge. Un indret verd i frondós en un territori que imaginàveu de secà, quasi desèrtic, al sur de Catalunya. Res més lluny de la realitat. Les muntanyes de Poblet i de Prades us envolten. Una fondalada preciosa, amb espais a l’ombra i lloc per jugar i còrrer. A pocs kilòmetres de Poblet, amb el seu magnífic monestir del Císter, la joia més important d’aquesta mena que hi ha a Catalunya, a Espanya i a Europa. Una abadia viva, amb els seus monjos, en un entorn monumental. I ara te hospederia, molt moderna, amb una cuina molt cuidada. També heu de passejar pel maravellós bosc de Poblet, un espai natural dels menys coneguts de Catalunya. Molt injust, perque és preciós, diferent i únic. Per arribar a aquest paratge tan bonic us caldrà agafar l’autopista AP-2, la que porta a Lleida per Vilafranca del Penedés, sortida Montblanc. A la rotonda preneu la N-240 en direcció a Lleida. A vuit kms. desviació, ben senyalitzada, a la dreta, per anar a l’Espluga i Poblet. Atenció amb el radar just en aquest enllaç d’entrada al poble, en el sentit contrari. Vigileu-lo al sortir. Un cop esteu arribant al monestir de Poblet, o després de visitar-lo, us cal agafar la carretera T-700 en direcció a Prades. A uns 4 kms, just abans d’iniciar la pujada, plena de corbes cap a Prades, veureu l’àrea de picnic de la font de la teula a la vostra esquerra. Hi trobareu bancs i taules de pedra, font i barbacoes. Per acabar de passar el dia a la zona, hi ha molts indrets a visitar, a més dels que ja us hem citat. Pobles amb molts recursos turístics, com l’Espluga de Francolí. Visiteu el seu Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu la seva increible cova prehistòria, amb riu inclòs. També podeu acabar de fer els 15 kms. de carretera qu us falten i pujar fins a la vila vermella de Prades que és molt bonica. Travessareu així els boscos de castanyers, que són una maravella. És com un Montseny al sud de Catalunya. Podreu parar a recollir castanyes i bolets, si és l’època. Si ja coneixeu tota Catalunya us recomanem aquestes serres del sud. Descobriu-ne la frescor, i la tardor multicolor. Si us queda temps  aneu fins Vimbodí, el poble al qual pertany aquesta font. Allà podeu veure el també molt desconegut museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Com veieu, hi ha un munt de coses a fer als voltants de l’àrea de lleure de la Font de la Teula. Si heu pensat que tanta maravella mereix, com a mínim, un cap de setmana, llavors necessitareu llocs alternatius on dinar, i on dormir bé. A la vora de la font i de Poblet us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria, a les Masies de Poblet. En aquest llogarret hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça. En mig d’ells trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics.  També podeu dormir, i dinar, al magnífic càmping de Vilanova de Prades. Una opció a tenir molt en compte per visitar aquestes terres durant un cap de setmana o vacances. Bons bungalows. A la vila medieval de Prades també té alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hotel Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Com ja us hem dit, la Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.

En la Conca de Barberà, dentro del desconocido espacio natural del Bosque de Poblet, encontrarán el área de ocio y de picnic de la Fuente de la Teja. Os sorprenderá el paraje. Un lugar verde y frondoso en un territorio que os imaginabais de secano, casi desértico, al sur de Cataluña. Nada más lejos de la realidad. Las montañas de Poblet y de Prades os rodean. Una hondonada preciosa, con espacios a la sombra y lugar para jugar y correr. A pocos kilómetros de Poblet, con su magnífico monasterio del Císter, la joya más importante de este tipo que hay en Cataluña, en España y en Europa. Una abadía viva, con sus monjes, en un entorno monumental. Y ahora tiene hospedería, muy moderna, con una cocina muy cuidada. También debeis pasear por maravilloso bosque de Poblet, un espacio natural de los menos conocidos de Cataluña. Muy injusto, porque es precioso, diferente y único. Para llegar a este paraje tan bonito necesitarán coger la autopista AP-2, la que lleva a Lleida por Vilafranca del Penedés, salida Montblanc. En la rotonda hay que tomar la N-240 en dirección a Lleida. A ocho kms. desviación, bien señalizada, a la derecha, para ir a la Espluga y Poblet. Cuidado con el radar justo en este enlace de entrada al pueblo, en el sentido contrario. Vigilenlo al salir. Una vez estáis llegando al monasterio de Poblet, o después de visitarlo, necesitais tomar la carretera T-700 en dirección a Prades. A unos 4 kms, justo antes de iniciar la subida, llena de curvas, hacia Prades, vereis el área de picnic de la fuente de la teja a la izquierda. Encontraréis bancos y mesas de piedra, fuente y barbacoas. Para acabar de pasar el día en la zona, hay muchos lugares a visitar, además de los que ya os hemos citado. Pueblos con muchos recursos turísticos, como L’Espluga de Francolí. Visiten su Museo de la Vida Rural, precioso y muy interesante. Id hasta Vimbodí, el pueblo al que pertenece esta fuente. Allí se puede ver el también muy desconocido museo del vidrio. Visiten Montblanc, a 8 kms. con sus murallas imponentes. Lleguense al castillo de Milmanda, donde veréis como se cultiva la vid, y como se elabora el vino. Como veis, hay un montón de cosas que hacer en los alrededores del área recreativa de la Fuente de la Teja. Si habeis pensado que tanta maravilla merece, como mínimo, un fin de semana, entonces necesitareis lugares alternativos donde comer, y donde dormir bien. Os recomendamos ir al Ocell Francolí. Una casa fonda de las de siempre. También tenéis el Hostal del Senglar, un lugar muy tradicional, quizás un poco anticuado. O a la masía del Cadete, un “Relais du Silence”, mesa de categoría, en Les Masies de Poblet. En esta aldea hay un montón de hoteles de toda categoría y raza. En medio de ellos encontrareis el Albergue Jaume I, un albergue juvenil de la Generalitat, como un cuartel antiguo, pero renovado, un lugar muy grande, apto para familias o para grupos de amigos. Como ya os hemos dicho, la Conca de Barberà os espera con todas sus atracciones, que por suerte no son pocas.

Oppede le Vieux

Al bell mig de la Provença eterna, en aquesta terra beneïda pels Deus, s’alça la vila d’Oppede le Vieux. Anar fins a Oppede, per veure aquest petit poblet medieval enrunat i ensorrat, no val la pena. Però si la visita a aquest interessant jaciment arqueològic romà i de l’edat mitjana val la pena és perquè es troba en un racó bellíssim de la Mediterrània, en el que seria un equivalent de la Toscana o del nostre Empordà. Definitivament, la Provença és una petita pàtria. Però avui volem explicar-vos com és el “castrum” d’Oppede le Vieux. Es tracta d’un dels anomenats pobles penjats de la comarca del Luberon. Està situat dalt d’un turó, coronat per les restes d’un castell. Sembla que els seus habitants el varen abandonar abans d’ahir i, en canvi, manté intacte tot el sabor dels seus costeruts carrerons, que conserven l’empedrat original de fa 700 anys. A banda i banda, cases del segle XIV mostren la seva senzillessa descarnada, apretades contra la roca, a l’ombra de la fortalessa. Els carrers i les mansions fan una basarda melanconiosa, oblidats, perduts en el temps. Només hi ha restaurades la seva col·legiata del XII, la torre d’accés al conjunt, i unes quantes cases de pedra, on ara estiuegen la gent de ciutat. Hi ha bon aparcament, a tocar del casc antic, en mig d’uns agradables jardins de plantes aromàtiques i arbres olorosos. Podeu incloure Oppede en una ruta de ciutats romanes que passi per Nimes, Orange i Arles, totes elles amb magnífics amfiteatres, o teatres. i també viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence. O visitar-la també tot fent una ruta dels magnífics espais naturals de Provença, amb parcs bellíssims com la Camarga, el Luberon o el Mont Ventoux. Però la ruta que més escau a una visita a Oppede és la de les petites viles medievals o renaixentistes, la dels poblets penjats dalt de turons, amb els seus carrers estrets. Viles com Rousillon, o Gordes, Lacoste, Menerbes, Bonnieu, Lourmarin i tantes d’altres. Terres on hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Abadies romàniques, joies del císter, com Senanque, Sylvacane, Thoronet, Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. En aquests poblets també els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les més modernes i poderoses, com la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, la cortesana Aix-en-Provence, plena de palaus, o el port d’Aigües Mortes. Oppede le Vieux, en la Provença més autèntica és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Per dormir en família per pocs diners us aconsellem la cadena B&B o, un xic més cars, però molt millors, els hotels familiars de  Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier.  Aneu fins Oppede per gaudir del Luberón més encantador. Ideal pel pont!.

En medio de la Provenza eterna se alza la villa de Oppede le Vieux. Ir hasta Oppede, para ver este pequeño pueblo medieval en ruinas y derrumbado, no vale la pena. Pero si la visita a este interesante yacimiento arqueológico romano y de la edad media se justifica es porque se encuentra en un rincón bellísimo del Mediterráneo, en lo que sería un equivalente de la Toscana o de nuestro Empordà. Definitivamente, la Provenza es una pequeña patria. Pero hoy queremos explicaros cómo es el “castrum” de Oppede le Vieux. Se trata de uno de los llamados pueblos colgados de la comarca del Luberon. Está situado sobre una colina, coronado por los restos de un castillo. Parece que sus habitantes lo abandonaron antes de ayer y, en cambio, mantiene intacto todo el sabor de sus empinadas callejuelas, que conservan el empedrado original de hace 700 años. A ambos lados, casas del siglo XIV muestran su sencillez descarnada, apretadas contra la roca, a la sombra de la fortaleza. Las calles y las mansiones estan olvidadas, perdidas en el tiempo. Sólo está restaurada su colegiata del XII, la torre de acceso al conjunto, y unas cuantas casas de piedra, donde ahora veranea la gente de ciudad. Hay buen aparcamiento, junto al casco antiguo, en medio de unos agradables jardines de plantas aromáticas y árboles olorosos. Puede incluir Oppede en una ruta de ciudades romanas que pase por Nimes, Orange y Arles, todas ellas con magníficos anfiteatros, o teatros. y también villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence. O visitarla también haciendo una ruta de los magníficos espacios naturales de Provenza, con parques bellísimos como la Camarga, el Luberon o el Mont Ventoux. Pero la ruta que más se corresponde a una visita a Oppede es la de las pequeñas villas medievales o renacentistas, la de los pueblos colgados en las colinas, con sus calles estrechas. Villas como Rousillon, o Gordes, Lacoste, Ménerbes, Bonnieux, Lourmarin y tantas otras. Tierras donde están los monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Abadías románicas, joyas del cister, como Senanque, Sylvacane, Thoronet, Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. En estos pueblos también los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o la increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas más modernas y poderosas, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, la cortesana Aix-en-Provence, llena de palacios, o el puerto de Aigües Mortes. Oppede le Vieux, en la Provenza más auténtica es un destino ideal para las familias para unas pequeñas vacaciones, un puente largo o unas grandes vacaciones. Para dormir en familia por poco dinero aconsejamos la cadena B & B o, un poco más caros, pero mucho mejores, los hoteles familiares de Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y al All Seasons. También en Novotel de Nimes, en el de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero os daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonno, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, con pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Gerona, Narbonne y Montpellier. Id hasta Oppede para disfrutar del Luberon más encantador.

La pedrera fa 100 anys!

La Pedrera, insigne i magnífica obra de Gaudí al cor de Barcelona, compleix cent anys. La Fundació CatalunyaCaixa ha organitzat una sèrie d’activitats molt interessants per a la canalla i les seves famílies. Son propostes culturals i artístiques relacionades amb l’edifici. Entre les que queden destacarem el taller familiar del dissabte 24 de novembre o la festa familiar del diumeng 25 de novembre. El 28 de novembre hi ha un concert d’en Jordi Savall. El dia 1 de desembre i el 17 de desembre hi ha encara més activitats. Anem pel dissabte 24 de novembre. A les 11 hores hi trobareu un taller que, a través de jocs i representacions, vestits els infants amb indumentària pròpia de l’època, recrearan la Barcelona del 1900. Preus no gaire elevats per una activitat d’indubtable qualitat. Cal reservar. Informeu-vos-en millor al telèfon 93.484.51.64 o escriviu al correu: reserveslapedrera@oscatalunyacaixa.com. Parlem ara del diumenge 25 de novembre. De les 11 a les 19 hores hi haurà la festa de l’arquitectura, dedicada als més petits de l casa. Trobareu moltes activitats educatives i lúdiques, com ara tallers, contes, espectacles i jocs en família, durant tot el dia. Encara que no hi hagi festa, la Pedrera és bonica de visitar amb la família. Tot l’any, de dilluns a diumenge i de 9 a 18.30 hores, excepte Nadal i una setmana al gener, podeu fer la visita a l’obra de Gaudí. Hi ha dos museus: l’Espai Gaudí i El Pis de la Pedrera. També es recorren els patis i el terrat. L’Espai Gaudí, situat a les golfes, ens presenta la vida i obra de Gaudí. Al Pis de La Pedrera s’ha recreat el pis i la vida d’una família burgesa barcelonina del segle XX. La visita complerta és força cara, però als infants els fan descompte, i si son més petits de 7 anys entren gratis. No us caldrà dinar per allà, però heu de saber que a la mateixa Pedrera hi ha un bon lloc on menjar bé, descansar o prendre alguna cosa: El café de la Pedrera. Cuina catalana cuidada feta amb productes de proximitat, conreats a casa. Pa amb tomàquet amb embotits, anxoves o formatges artesans. Però també plats molt més elaborats com ara brandada de bacallà, sípia amb mandonguilles, o canelons. Tot això a la Pedrera i el seu caf, al Passeig de Gràcia, 92. Reserveu: 93 488 01 76. Obert de dilluns a diumenge de 9 a 24 hores. Bona festa a la Pedrera!.

La Pedrera, insigne y magnífica obra de Gaudí en el corazón de Barcelona, ​​cumple cien años. La Fundación CatalunyaCaixa ha organizado una serie de actividades muy interesantes para los niños y sus familias. Son propuestas culturales y artísticas relacionadas con el edificio. Entre las que aun quedan destacaremos el taller familiar del sábado 24 de noviembre o la fiesta familiar del domingo 25 de noviembre. El 28 de noviembre hay un concierto de Jordi Savall. El día 1 de diciembre y el 17 de diciembre hay aún más actividades. Vamos a por el sábado 24 de noviembre. A las 11 horas tienen un taller que, a través de juegos y representaciones, vestidos los niños con indumentària propia de la época, recrearán la Barcelona de 1900. Precios no muy elevados para una actividad de indudable calidad. Hay que reservar. Infórmense mejor en el teléfono 93.484.51.64 o escriban al correo: reserveslapedrera@oscatalunyacaixa.com. Hablemos ahora del domingo 25 de noviembre. De las 11 a las 19 horas habrá la fiesta de la arquitectura, dedicada a los más pequeños de la casa. Encontrarán muchas actividades educativas y lúdicas, como talleres, cuentos, espectáculos y juegos en familia, durante todo el día. Aunque no haya fiesta, la Pedrera es bonita de visitar con la familia. Todo el año, de lunes a domingo y de 9 a 18.30 horas, excepto Navidad y una semana en enero, se puede hacer la visita a la obra de Gaudí. Hay dos museos: el Espacio Gaudí y El Piso de la Pedrera. También se recorren los patios y la azotea. El Espacio Gaudí, situado en el desván, nos presenta la vida y obra de Gaudí. En el Piso de La Pedrera se ha recreado el piso y la vida de una familia burguesa barcelonesa del siglo XX. La visita completa es bastante cara, pero a los niños les hacen descuento, y si son menores de 7 años entran gratis. No necesitarán comer por allí, pero deben saber que en la misma Pedrera hay un buen lugar donde comer bien, descansar o tomar algo: El café de la Pedrera. Cocina catalana cuidada hecha con productos de proximidad, cultivados en casa. Pan con tomate con embutidos, anchoas o quesos artesanos. Pero también platos mucho más elaborados como brandada de bacalao, sepia con albóndigas, o canelones. Todo ello en la Pedrera y su café, en el Paseo de Gracia, 92. Reserven: 93 488 01 76. Abierto de lunes a domingo de 9 a 24 horas. ¡Buena fiesta en la Pedrera!.

Santa Caterina a Arbeca

A la vila d’Arbeca, en mig de les terres fermes de Lleida, hi fan una fira per Santa Caterina. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu precisament de les olives dites arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. A les afores de la vila val la pena visitar el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edific, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre. Aquest any hi trobareu moltes coses però només referenciem les que poden agradar la nostra canalla. Així, el dissabte 24, hi ha un espectacle infantil al Centre Cultural Municipal, i a la nit, correfoc pels carrers de la vila. Si teniu fills o filles adolescents poden anar a mitja nit al concert de “Lo Torpe Ingles Música”. Es tracta d’un vintage amb música disco dels 70. Encara, de matinada, ball i disco mòbil. El diumenge 25, dia fort, fira i mercat. A les 9 del matí un contundent esmorzar popular a base de llonganissa amb fesols. A partir de les 11, i durant tot el matí, tast d’olives, i al migdia, gran concurs de menjar olives. També hi haurà un concurs caní, amb exhibició de gossos, i un de doma de cavalls. Normalment es fan visites guiades al castell i al nucli antic. Per dinar a Arbeca hi ha un bar-restaurant, el Pané, just al carrer on fan la fira, l’Avinguda Portals, 25. tel:973 160 260. Pot estar molt ple. Per menjar i dormir, prop d’Arbeca recomanem Cal Menut, a Belianes, sobretot perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida, tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Comenzará el sábado con correfoc y baile juvenil hasta la madrugada. Seguirà la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías el domingo. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. En Arbeca hay un bar-restaurante, el Pané, justo en la calle donde hacen la feria, la Avenida Portals, 25. tel: 973 160 260. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Atenció: Fira de Santa Llúcia a la catedral!

La fira de Santa Llúcia anuncia l’arribada del Nadal. És una d’aquelles fires entranyables que cada any visitem amb tota la família. Es munta al voltant de la Catedral de Barcelona i, sense cap mena de dubte és la més gran que amb temàtica nadalenca te lloc a Catalunya. Els dies que toquen a Nadal està pleníssima de gent. No pots donar una passa. Fa angúnia i tot. Per això us recomanem que sigueu els primers en fer-hi un tomb. Aquest any podeu anar-hi des del diumenge 25 de novembre i fins al 23 de desembre. Hi trobareu de tot: verd, figuretes del pessebre, petits artesans… Quin goig passejar pels carrers medievals del barri gòtic, visitar la catedral i veure el seu pessebre, i el de l’ajuntament. Entrar a la capella romànica de Santa Llúcia, voltar pel claustre, parar-vos davant el palau de la Generalitat o gaudir dels carrers guarnits. O senzillament passejar sense destí entre aparadors, palaus, botigues i llums per sentir l’ambient i la màgia del Nadal. No cal anar al centre d’Europa a veureels fabulosos mercats de Nadal. A casa també en tenim!.

La feria de Santa Lucía es una de esas ferias entrañables que cada año visitamos con toda la familia. Se monta en torno a la Catedral de Barcelona y, sin duda es la más grande que, con temática navideña, tiene lugar en Cataluña. Los días que estan más cerca de la Navidad está llenísima de gente. No puedes dar un paso. Da como angustia. Por ello les recomendamos que sean los primeros en dar una vuelta. Este año pueden ir desde el 25 de noviembre hasta el 23 de diciembre. La feria ha ido creciendo. Si primero era sólo de verde, y de figuritas del pesebre, muy pronto alojó también pequeños artesanos, que ocuparon las calles medievales del barrio gótico. Acercaos hasta la feria de Santa Lucía donde más de 270 puestos de belenes, luces de navidad, bolas, velas, decoración, árboles, figuras, verde, y artesanía os esperan. Aprovechad para rondar el maravilloso barrio gótico de la ciudad condal: ver el belén de la Catedral y el del ayuntamiento, la capilla románica de Santa Lucía, el claustro, el palacio de la Generalitat o las calles adornadas. O simplemente pasear sin destino entre escaparates, palacios, tiendas y luces para sentir el ambiente y la magia de la Navidad.

Fira de Llavaneres

Aquest proper cap de setmana de novembre tindrà lloc a la població de Sant Andreu de Llavaneres una bonica fira d’artesania, alimentària i del bolet. Sant Andreu està situat a la comarca suau, amable i riallera del Maresme. Toca a mar i a muntanya. El poble s’estén a la falda de la Serralada Litoral, a l’ombra fresca dels Tres Turons. Llavaneres ha crescut molt els darrers anys, és cert, però conserva l’esperit rural dels pobles del Maresme. A la fira hi trobareu una vuitantena llarga de paradetes distribuïdes al llarg del passeig de la Mare de Déu de Montserrat i del carrer de Munt. Aquest any, a més, la fira estarà ambientada de manera modernista. També és novetat la possibilitat de participar en visites turístiques al patrimoni arquitectònic de Llavaneres, que ja podeu reservar a l’espai web minicipal. El poble te un important patrimoni  modernista que vadrà la pena de conèixer. No us perdèssiu la degustació popular de la poma farcida de Sant Andreu, o fer un tastet de bolets cuinats o un mos de la Coca de Llavaneres. Aquestes degustacions seran diumenge a les 12 del migdia. També hi haurà una cerca popular de bolets, dissabte, i una exposició dels bolets recollits a la sala de plens de l’Ajuntament. Premi al bolet més rar i al bolet més gran. A més, hi haurà activitats especialment pensades per als nens i nenes, com ara un concurs de dibuix, trobada de gegants i xocolatada popular, el dissabte, a la tarda, a les 18 hores. Per dinar podeu reservar taula en un dels molts restaurants que ofereixen menús de bolets. A nosaltres ens agraden quasi tots els restaurants de la vila, però us reconamem, si no teniu problemes de butxaca, Can Morera dels Tarongers, una delícia, o El Pou, a tocar del mar, bon peix. Animeu-vos. Sant andreu de Llavaneres està a només mitja hora de Barcelona per l’autopista C-32, i un xic més enllà de Mataró.

Un fin de semana de noviembre, el sábado por la tarde y el domingo por la mañana, en el mismo centro de Sant Andreu de Llavaneres se celebra una feria de artesanía alimentaria y de la seta. San Andrés es una bonita población del Maresme, risueña y agradable. Una parte está al lado del mar. La otra mecida por los pinos de la Cordillera Litoral, a la sombra fresca de las cumbres gemelas de los Tres Turons. La parte y la une una riera, eje transversal del municipio. La feria tendrá por escenarios el parque de Ca l’Alfaro, el paseo de la Virgen de Montserrat y la calle de Munt. Habrá, como es habitual, todo tipo de tenderetes. Es una feria de productos de la tierra, de artesanía y una celebración de la temporada de setas. Este último es uno de los actos más populares. La gente sale al bosque, el sábado por la mañana, para aportar ejemplares a la exposición de setas que se monta en el ayuntamiento. Allí, por la tarde, personal experto hará la elección e identificará los ejemplares. La posterior exposición que se puede visitar durante todo el fin de semana. Además, habrá actividades pensadas para los niños y niñas. Bonitos talleres, espectáculos de títeres, concurso de dibujo, gigantes y chocolatada popular. También habrá una degustación de cocina, el domingo por la mañana, previa adquisición de un ticket. Se trata de disfrutar de una tradicional receta de las manzanas rellenas del pueblo. Como en el caso de la manzana del Relleno de Arenys de Munt, que os comentábamos la semana pasada, este es un plato clásico de la Fiesta Mayor. También se pueden probar setas y la coca de Llavaneres, acompañado todo por diferentes vinos y cavas. Los restaurantes locales, que son muy buenos, participarán también del espíritu festivo de la feria, mediante unas jornadas gastronómicas. Llavaneres ha crecido mucho. Como ya hemos dicho está dividido en una serie de núcleos bien diferenciados. Junto al mar, al lado de la estación del tren, el barrio marinero, con sus playas. Unos kms. tierra adentro, el casco urbano, que gira alrededor de la riera, como el de todos los núcleos del Maresme. En este sector pueden recorrer Ca l’Alfaro, una casa con parque del XIX, y la iglesia parroquial. También algunas casas modernistas. Siguiendo riera arriba por el camino que lleva al Molino de Cabot, pasaréis por la colina donde se levanta la iglesia antigua de la villa y, en una caminata más larga, llegar hasta los restos de la ermita de la Loreto. En todo este recorrido por el valle de la riera de Sant Andreu de Llavaneres podréis ver también bonitas masías de los siglos XVII y XVIII, y espacios naturales boscosos, al pie de los tres cerros, muy bonitos. Por si os fuera necesario comer allí, a pesar de que Sant Andreu de Llavaneres está a sólo media hora de Barcelona por la autopista C-32, y sólo un poco más allá de Mataró, sabed que  podreis disfrutar de muchos restaurantes en esta villa, una docena bien larga. Nos gusta Can Morera de los Naranjos, una delicia para “savants”.

Recordeu: Fira a Oristà

Aquest cap de setmana es celebra Oristà, un bonic poble de la bellíssima comarca natural del Lluçanés, una fira d’oficis artesans super lluïda, i molts altres actes molt interessants per a la canalla. Podeu arribar-hi fàcilment des de Barcelona per la carretera C-16, cap a Manresa, i allà desviar-vos per l’eix Transversal, carretera C-25, sortint a l’accés 164, i prenent la carretera que va de Prats de Lluçanès a Moià, la C-670. També per la C-16, o via Vic i Prats de Llucanés. Oristà està situat en un territori molt divertit, amb molts desnivells, ple de serrats, planes, valls, singles, rius i torrents. Això el fa un bon lloc per passejar. Tot passejant pel poble i els seus entorns, podreu degustar art romànic del bó, com és el cas de la bonica cripta preromànica del segle X, situada sota l’esglèsia parroquial  o les ermites de Sant Nazari o Sant Salvador. També és interessant un museu de terrissa catalana, anomenat de Perot Rocaguinarda, en honor del famós bandoler, fill del poble. El seu imponent mas encara resta dempeus. El podreu veure, juntament amb altres, tot passejant. Si mai no heu anat a Oristà ho trobarem lògic. Està un xic apartat de les rutes turístiques tradicionals. Però el tercer diumenge de novembre, si us plau, podreu trobar l’excusa per arribar-vos-hi. Es tracta de la Fira Perot Rocaguinarda, una fira d’artesania, que ja va per la XVIIIena edició. Podreu trobar-hi paradetes d’artesans, i també d’embotits, bones llonganisses de la terra, formatges, mel, herbes… Menció a banda demana la demostració d’oficis, com ara la cistelleria, fusters o artistes de la talla del boix, joguinaires, teixidors, boters, picapedrers, esclopers, forjadors… Potser una de les fires amb més mostres de treballs antics. Per la mainada hi haurà animació pels carrers i places del poble. Podreu pujar al globus aerostàtic captiu d’UNNIM i saltar amb els inflables. Serà jornada de portes obertes a la cripta preromànica i al Museu “Rocaguinarda” de Terrissa Catalana. A Orista, i als pobles del voltant, s’hi pot menjar molt bé. Podeu dinar a Cal Julià, especialitat en carn a la brasa. Tel: 93 812 80 68. A La Torre d’Oristà, un agregat, teniu Cal Toni. És un típic bar de poble on fan cuina casolana. Tel 93 888 03 02. També l’Arbequina, un altre bar. Tel. 93 888 09 18. Si voleu descobrir el Lluçanés, amb llocs maravellos com el monestir el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà, un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O l’entorn de a riera de Merlés amb el seus espais.  Fora d’Oristà podeu dinar a Olost. Us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost i d’Oristà, per si tot està ple, podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat en BBC. (Bodes, bateigs i comunions). Hi cap molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està molt allunyat d’Oristà, però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia del monestir de Lluçà, (ja us n’hem parlat). Telf: 93 8530075. És al·lucinògen i contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit. Bons càmpings a Olost i a la riera de Merles. També podeu dormir a les cases rurals d’Oristà i La Torre. Com ara Can Planoguera. Ja ho sabeu: cap a Oristà!.

En Oristà, que és un municipio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, aunque administrativamente pertenece a Osona, hay una feria dedicada al bandolero Perot Rocaguinarda, como la hubo hace unos dias en Olost. Si les apetece ir con sus crios, pueden llegar por el eje Transversal, carretera C-25, saliendo por el acceso 164, y tomando la carretera que va de Prats de Lluçanès a Moià, la C-670. También por el eje del Llobregat, C- 16, o vía Vic y Prats de Lluçanès. Además de la feria, con sus artesanos y otros reclamos, les aconsejamos darse una vuelta por la cripta de Oristà, arte románico del bueno. Una hermosa cripta prerrománica del siglo X, situada bajo la iglesia parroquial, que podrà visitarse esté fin de semana. También bonitas son las ermitas de San Nazario o San Salvador. Tiene Oristà un museo de cerámica catalana, llamado de Perot Rocaguinarda, en honor del famoso bandolero, hijo del pueblo. Por cierto: su imponente masía está aún en pie. La podréis ver, junto con otras, paseando. Si nunca habeis ido a Oristà lo encontraremos lógico. Está un poco apartado de las rutas turísticas tradicionales. Recordad: este tercer domingo de noviembre podréis encontrar la excusa perfecta para ver Oristà en su feria de Perot Rocaguinarda. Una típica feria de oficios y de artesanía en un pueblecito del interior de Cataluña. Podrán comprar delícias gastronómicas únicas, como el afamado garbanzo de Oristà, embutidos caseros, tortas del pueblo, miel y otras. Pueden comer en Cal Julià, especialidad en carne a la brasa. Tel: 93 812 80 68. En La Torre de Oristà, un agregado, tienen Cal Toni. Es un típico bar de pueblo donde hacen cocina casera. Tel. 93 888 03 02. También la Arbequina, otro bar. Tel. 93888 09 18. Fora d’Oristà podeu dinar a Olost. Us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fuera d’Oristà, en Prats, está Cal Quico. Un gran restaurante. Solo menú, sobretodo los festivos. Tel: 93 8508125. también en Prats Cal Music, y su restaurante “Cal Baumer”, y un hostal rural: l’hotelet. En Lluçà, teneis La Primitiva, justo frente al monasterio. Telf: 93 8530075.  Buén camping en Olost y en la riera de Merles. Como casa rural: Can Planoguera.

Recordeu: Fira del Bosc a Vallgorgina

Vallgorguina celebra el darrer cap de setmana del mes de novembre la Festa Major de Sant Andreu i un dels actes principals és la Fira del Bosc i de la Terra. I és natural que aquesta encantadora fira es faci concretament en aquesta petita i bonica població. Perquè Vallgorgina està situada a mig camí entre el Vallés i el Maresme, en una vall fresca i amagada, del massís del Parc Natural del Montnegre. Arribar-se fins aquesta fira és una excursió que us recomanem de veritat. Nosaltres hi anem cada any. És molt proper a Barcelona. Són només una cinquantena llarga de kms. Una hora en cotxe. Podeu anar-hi per l’autopista AP7, fins Sant Celoni, i d’allà a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per Arenys de Munt. Passat la collda de Collsacreu trobareu Vallgorgina. Això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorgina, preciosa. Pel que fa estrictament als actes de la fira, la Carme Plana ha tingut la deferència de fer-nos arribar els que tindran lloc aquest any 2012. Durarà tot el cap de setmana, dissabte 24 i diumenge 25 de novembre. Hi trobareu una fira d’artesania i gastronomia tradicional catalana, tot revivint la Catalunya Rural, al camp de futbol. Demostracions en viu d’arts i oficis del bosc i la pagesia, entre ells els de cisteller, terrissaire, filadora, copista, fuster, ebanista, orfebre, apicultor, pintura original de temes antics i medievals, forner, herbolaris, miniaturista, torner, pipaire, neuler, escloper, vidre pintat, espelmes, sabons naturals, crêpes, embotits artesanals, formatges, ratafia de Besalú, garnatxa de l’Empordà i, procedent de França, elaboradors de vins i formatges. Molts d’aquests oficis ofereixen tallers per a nens, totalment gratuïts, entre ells el de torn de ceràmica, artesania del cuir, taller de pa, taller de vidre, taller d’espelmes de cera natural d’abella o taller de maquillatge infantil. Hi haurà animació, a càrrec del “Trobador de Rovellons” al costat de la Taverna. Podreu fer passejades en ruc. Escoltareu una batucada a càrrec del grup “Festimbal”, veureu una exhibició d’escultura amb motoserra, a càrrec de Ciscu Massagué o una tallada de troncs manual. El diumenge animació històrica: el baró visita la fira acompanyat dels gegants, bastoners, cuques i els capgrossos. No us volem enganayar: hi haurà molta, molta, molta gent però també bon aparcament. A més de la fira tindreu la possibilitat de fer fantàstiques passejades pel parc natural del Montnegre, on els infants gaudiran de boscos ben ferèstecs i frondosos. Podeu dinar a la mateixa fira, en dos espais habilitats. A la Taverna podreu trobar-hi: torrades amb pernil, mongetes seques, brasa en directe, vi de la terra i degustació gratuïta de caldo Aneto. A la carpa del Caliu El Dolmen una esplèndida escudella barrejada de pagès i molt per picar en les paradetes gastronòmiques. A banda dels llocs dins la fira a Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. La Granja La Guina, està també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 i, sobretot, Can Colomeró. Ens agrada molt especialment el restaurant de l’hípica, també conegut per Can Virgili, pel camí que va cap a Olzinelles i el Montnegre, a les afores del poble. Tel: 93 867 92 82. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar pèrquè tot està molt ple, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt o cap a Sant Celoni. Mireu restaurants recomanats en aquestes poblacions en aquest mateix bloc. De Vallgorguina, si us sobra temps, val la pena pujar fins el Corredor, i parar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. O pujar per la banda contraria fins Olzinelles, al cor del parc natural. En tots els casos hi ha bona pista, de sorra, però ampla i apta per turismes. Bona fira a Vallgorgina!.

Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña,  encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. La Granja Guina está también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Nos gusta muy especialmente el restaurante de la hípica, conocido como Can Virgili, en el camino de Olzinelles y el Montnegre, en las afueras del pueblo. Tel: 93 867 92 82. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil. O hasta Olzinelles, en el corazón del parque natural. En todos los casos hay buena pista, de arena, pero ancha y apta para turismos.

La font dels Castanyers

A la font dels Castanyers no n’hi ha ni un de castanyer. N’hi havia hagut, fa molts anys, uns quants de molt grossos, que van morir per una malaltia rara. Ara només se’n poden veure les soques. I de fet, a la font, tampoc no hi ha gaire aigua. La majoria de vegades raja poquet o no raja gens. El que si que hi ha a la font dels Castanyers és un merendero, un restaurant tronat, com tret pel túnel del temps d’altres èpoques. Un lloc on fins fa no gaire s’hi havia embotellat l’aigua d’una mina, una mena de petit balneari. De tot allò només queden unes construccions rònegues, maltractades pel pas del temps, en mig d’un bosc urbanitzat que lluita per recuperar el seu espai. I us preguntareu… llavors per quina raó recomanem aquesta sortida?. Doncs bé, perquè la font dels Castanyers te un punt entre bucòlic i desballestat, com una relíquia històrica vinguda a menys. I també perquè l’entorn, la Conreria entre Badalona i Sant Fost de Campcentelles, és un paratge molt interessant, convenient per fer llargues passejades travessant un dels boscos d’obaga més ben conservats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet és un dels parcs naturals de Catalunya, i és molt proper a Barcelona. Ideal per anar en bici, a buscar bolets, a fer cames o per deixar trotar la mainada per dins del bosc. S’hi pot anar molt fàcilment des de Barcelona, agafant les autopistes C-32, o la B-20, fins la sortida Badalona Nord – Mollet. Un cop a Badalona prendrem la carretera B-500, la que va cap a Mollet. Pujarem fins el coll que separa Barcelonés, Maresme i Vallés, i just allà, agafarem el desviament a mà esquerra, passant per devant de la gran casa de colònies que fou un seminari. El camí cap a la font i el restaurant dels Castanyers està ben indicat, amb grans cartells i amb senyals. Anuncien 5 minuts però en trigareu ben bé 15, si aneu en cotxe, perquè a peu hi teniu una hora. La carretera és bona els primers kms. Després travessa una urbanització, i finalment acaba essent un camí de terra, prou ample, i en bon estat, això si, sobretot si no ha plogut gaire. A la font hi ha bon aparcament. Podeu donar-vos un gust i prendre quelcom, fan bons esmorzars de forquilla, i bones tapes, o fins dinar al restaurant. Atenció: no és un àrea de pic-nic. Es tracta d’un indret amb taules de fusta i estovalles de quadres, sota una teulada d’uralita, al mig del bosc. És a dir, un lloc casolà, sense complicacions, amb plats contundents. Bona brasa de llenya d’alzina, on us hi cuinaran tota mena de carns, i fins bolets i calçots, quan sigui el temps. Podeu veure cuinar la vostra vianda, allà mateix. Es pot passar el dia rondant per la Conreria, us ho passareu molt bé. Aparqueu a l’entrada de la casa de colònies, prop de la carretera, i feu un tros del GR-92. Vistes fabuloses de la plana de Barcelona, el Maresme i el Vallés. Podeu enfilar-vos fins el Turó de Fra Rafel, molt proper. Si esteu cansats de visitar Collserola, canvieu de bosc i veniu a la Conreria de Badalona!. Si el restaurant dels Castanyers fos massa rupestre per a vosaltres, llavors us recomanem dinar al restaurant El Cau, al mateix coll de la B-500, al km.6, agafant el camí que puja fort a mà dreta. Si teniu el cotxe a la casa de colònies no cal tocar-lo. Si no, també hi ha bon aparcament. Un lloc rústic però no tant com els Castanyers. Molt popular entre la gent de la zona, de servei amable i molt familiar. Amanides molt complertes, boníssima carn a la brasa. Des d’allà podeu seguir la descoberta de banda dreta de la Conreria i caminar fins el turó d’en Galzeran, (el que te la torre de guaita contra incendis) i fins arribar a la llunyana Font d’en Gurri. De fet podríeu anar fins el coll que separa Alella de Vallromanes, fins Tiana, o fins Martorelles. Els camins del cantó de mar són molt pelats, però fàcils, planers i amb vistes esplèndides sobre el Maresme. Els camins del cantó del Vallès són ferèstecs, ombrívols i plens de vegetació. D’alzines ben crescudes, marfull, bruc i fins i tot roures. Si us agrada caminar més i molt fort, aneu fins el Turó Ruf i trobeu el dòlmen amagat. Bones passejades o pedalades per la Conreria!.

En la fuente de los Castaños no hay ni un castaño. Había habido, hace muchos años, unos cuantos de muy grandes, que murieron por una enfermedad rara. Ahora sólo se pueden ver las cepas. Y de hecho, en la fuente, tampoco hay mucha agua. La mayoría de veces mana poco o no mana nada. Lo que si que hay en la fuente de los Castaños es un merendero, un restaurante como llegado por el túnel del tiempo de otras épocas. Un lugar donde hasta hace no mucho se había embotellado el agua de una mina, una especie de pequeño balneario. De todo aquello sólo quedan unas construcciones maltratadas por el paso del tiempo, en medio de un bosque urbanizado que lucha por recuperar su espacio. Y os preguntaréis … ¿entonces por qué razón recomendamos esta salida?. Pues bien, será porqué la fuente de los Castaños tiene un punto entre bucólico y freaky, como una reliquia histórica venida a menos. Y también porque el entorno, la Conreria entre Badalona y Sant Fost de Campcentelles, es un paraje muy interesante, conveniente para dar largos paseos atravesando uno de los bosques de umbría mejor conservados del Área Metropolitana de Barcelona. De hecho es uno de los parques naturales de Cataluña, y está muy cercano a Barcelona. Ideal para ir en bici, a buscar setas o para dejar trotar los niños por el bosque. Se puede ir muy fácilmente desde Barcelona, ​​cogiendo las autopistas C-32, o la B-20, hasta la salida Badalona Norte – Mollet. Una vez en Badalona tomaremos la carretera B-500, la que va hacia Mollet. Subiremos hasta el collado que separa Barcelonés, Maresme y Vallés, y justo allí, cogeremos el desvío a mano izquierda, pasando por delante de la gran casa de colonias que fue un seminario. El camino hacia la fuente y el restaurante de los Castaños está bien indicado, con grandes carteles y con señales. Anuncian 5 minutos pero en tardaréis exactamente 15, si vais en coche, porque a pie tenéis una hora. La carretera es buena los primeros kms. Después atraviesa una urbanización, y finalmente acaba siendo un camino de tierra, bastante ancho, y en buen estado, eso si, sobre todo si no ha llovido mucho. En la fuente hay buen aparcamiento. Pueden darse un gusto y tomar algo, hacen buenos desayunos de tenedor, y buenas tapas, o hasta comer en el restaurante. Atención: no es un área de pic-nic. Se trata de un lugar con mesas de madera y manteles de cuadros, bajo un tejado de uralita, en medio del bosque. Es decir, un lugar casero, sin complicaciones, con platos contundentes. Buena brasa de leña de encina, donde os cocinarán todo tipo de carnes, y hasta setas y calçots, cuando sea el tiempo. Pueden ver cocinar su vianda, allí mismo. Se puede pasar el día rondando por la Conreria, os lo pasaréis muy bien. Aparcad en la entrada de la casa de colonias, cerca de la carretera, y haced un trozo del GR-92. Vistas fabulosas de la llanura de Barcelona, ​​el Maresme y el Vallés. Pueden subir hasta el Cerro de Fray Rafael, muy cercano. Si estáis cansados ​​de visitar Collserola, ¡cambiad de bosque y venid a la Conreria de Badalona!. Si el restaurante de los Castaños fuera demasiado rupestre para vosotros, entonces os recomendamos comer en el restaurante El Cau, al mismo coll de la B-500, en el km.6, tomando el camino que sube fuerte a mano derecha. Si tienen el coche en la casa de colonias no es necesario tocarlo. Si no, también hay buen aparcamiento. Un lugar rústico pero no tanto como los Castaños. Muy popular entre la gente de la zona, de servicio amable y muy familiar. Ensaladas muy completas, buenísima carne a la brasa. Desde allí podéis seguir el descubrimiento de lado derecho de la Conreria y caminar hasta la colina de Galzeran, (el que tiene la torre de vigilancia contra incendios) y hasta llegar a la lejana Font d’en Gurri. De hecho se podría ir hasta el coll que separa Alella de Vallromanes, hasta Tiana, o hasta Martorelles. Los caminos del lado de mar son muy pelados, pero fáciles, llanos y con vistas espléndidas sobre el Maresme. Los caminos del lado del Vallés son agrestes, sombríos y llenos de vegetación. De encinas bien crecidas, durillo, brezo e incluso robles. Si os gusta caminar más y muy fuerte, id hasta el Cerro Ruf y encontrad el dolmen escondido. ¡Buenos paseos o pedaladas por la Conreria!.

Bordeaux / Bordeus

Bordeaux és una gran petita ciutat. Una d’aquelles ciutats de segona fila, tant pel que fa a importància monumental com pel que es refereix a població, importància geopolítica… i així. Una ciutat que no és com París o Londres, ni tan sols com Milà, Barcelona o Munich. Nosaltres la comparariem millor amb viles com ara Torino, Lyon o Frankfurt. Viles interessants a priori, sense grans atractius turístics de fama mundial però, que una vegada les visites es transformen. S’obren. Et sedueixen mostrant encants que no havies sospitat. Així és Burdeus, la capital de l’antiga Aquitània. Situada a uns 600 kms. de Barcelona, si fa no fa com Madrid, i enclavada en l’amplíssim estuari de la Gironda, port fluvial natural, on van a morir rius amb tanta solera i gràcia com el Tarn, la Garona o la Dordogne, Burdeus se’ns presenta irresistible. La façana del riu és esplèndida. Un conjunt d’edificis neoclàssics del segle XVIII enmarquen la vista magnífica des del port. La plaça de la Borsa, (a la foto), es reflecteix en la moderníssima làmina d’aigua que cobreix els antics molls, avui dia una mena de piscina sense gaire aigua on els adolescents i infants juguen i es refresquen. Els carrers i places del barri antic, molt gran, estan plens de mansions d’armadors, comerciants i fabricants que representen la glòria passada. Ara fan de bon passejar, convertits en botigues elegants, bars de moda o bistrots encantadors. Museus i esglésies no falten. La gran nau, i la gran torre de Sant Miquel, o la Catedral, o el Museu d’Aquitània, gratuït, com tots els de la ciutat. Restes de les antigues muralles, amb la gran campana en una de les portes. Barris moderns com el Meridianek, tramvies moderns, àgils, dinàmics. I que ens direu dels voltants. Vins i vinyes on es cou el Bordeaux, delicia del paladar més exigents. Ciutats medievals com Libourne o Saint Emilion, que no podeu deixar de veure. Castells com el de La Brede i abadies amagades entre els camps. Platges atlàntiques amb reclams turístics tan potents com la gran bassa d’Archaron, paradís de les famílies que estimen els ocells, o per famílies que estimen el mar. Paisatges estranys, bucòlics, com les landes amb la boira. Bordeaux, on està enterrat Goya, us espera en el curs d’un pont llarg o unes petites vacances. Hi arribareu en un dia si agafeu l’autopista fins Puigcerdà pel túnel del Cadí, cap a Foix, o per Girona, Perpinyà, i Carcasonne fins Toulouse. Podeu aprofitar per anar parant en aquests pobles bells, o visitar aquesta darrera ciutat, capital del Llanguedoc, si us canseu ràpid de cotxe. Fer nit a Tolosa us permetrà visitar la basílica de Sant Serni, la plaça del Capitoli i la ciutat de l’espai, ideal pels infants. Us proposem un viatge bellíssim no?. Per dormir, tan a Tolouse com a Bordeaux no trobareu res millor que els Novotel. O els apartaments d’Adagio. N’hi ha dos o tres a cada vila. Per dinar a Bordeus teniu bons llocs. Per exemple aquest petit bistrot davant de la catedral. A la vora del riu trobareu La Petite Gironde. A la vila vella, l’informal Quaizaco. La Tupina ofereix diversos espais amb alta cuina francesa, diferents tots, de preus un pèl elevats, més cars quan més glamour.  Bona estada a Burdeus!.

Bordeaux es una gran pequeña ciudad. Una de esas ciudades de segunda fila, tanto en lo referente a importancia monumental como por lo que se refiere a población, importancia geopolítica … y así. Una ciudad que no es como París o Londres, ni siquiera como Milán, Barcelona o Munich. Nosotros la compararíamos mejor con villas como Torino, Lyon o Frankfurt. Villas interesantes a priori, sin grandes atractivos turísticos de fama mundial pero que una vez las visitas se transforman. Se abren. Te seducen mostrando encantos que no habías sospechado. Así es Burdeos, la capital de la antigua Aquitania. Situada a unos 600 kms. de Barcelona, ​​más o menos como Madrid, y enclavada en el amplísimo estuario de la Gironda, puerto fluvial natural, donde van a morir ríos con tanta solera y gracia como el Tarn, el Garona o la Dordogne, Burdeos se nos presenta irresistible. La fachada del río es espléndida. Un conjunto de edificios neoclásicos del siglo XVIII enmarcan la vista magnífica desde el puerto. La plaza de la Bolsa, (en la foto), se refleja en la modernísima lámina de agua que cubre los antiguos muelles, hoy en día una especie de piscina, sin mucha agua, donde los adolescentes y niños juegan y se refrescan. Las calles y plazas del barrio antiguo, muy grande, están llenos de mansiones de armadores, comerciantes y fabricantes que representan la gloria pasada. Ahora hacen de buen pasear, convertidos en tiendas elegantes, bares de moda o bistrots encantadores. Museos e iglesias no faltan. La gran nave, y la gran torre de San Miguel, o la Catedral, o el Museo de Aquitania, gratuito, como todos los de la ciudad. Restos de las antiguas murallas, con la gran campana en una de las puertas. Barrios modernos como el Meridianek, tranvías modernos, ágiles, dinámicos. Y que nos diréis los alrededores. Vinos y viñedos donde se cuece el Bordeaux, delicia del paladar más exigente. Ciudades medievales como Libourne o Saint Emilion, que no puede dejar de ver. Castillos como el de La Brede y abadías escondidas entre los campos. Playas atlánticas con reclamos turísticos tan potentes como la gran balsa de Archaron, paraíso de las familias que aman los pájaros, o de familias que aman el mar. Paisajes extraños, bucólicos, como las landas con la niebla. Bordeaux, donde está enterrado Goya, os espera en el curso de un puente largo o unas pequeñas vacaciones. Llegaréis en un día si cogéis la autopista hasta Puigcerdà por el túnel del Cadí, hacia Foix, o por Girona, Perpiñán, y Carcasonne hasta Toulouse. Pueden aprovechar para ir parando en estos pueblos bellos, o visitar esta última ciudad, capital del Languedoc, si os cansais rápido de coche. Hacer noche en Tolosa les permitirá visitar la basílica de San Sernin, la plaza del Capitolio y la ciudad del espacio, ideal para los niños. Os proponemos un viaje bellísimo, ¿no?. Para dormir, tanto en Tolouse, como Bordeaux, no encontrarán nada mejor que los Novotel. O los apartamentos de Adagio. Hay dos o tres en cada villa. Para comer en Burdeos tienen muy buenos lugares. Por ejemplo este pequeño bistrot frente a la catedral. A orillas del río encontrarán La Petite Gironde. En la villa vieja, el informal Quaizaco. La Tupina ofrece varios espacios con alta cocina francesa, diferentes todos, de precios un poco elevados, más caros cuanto más glamour. ¡Buena estancia en Burdeos!.

Diada de castells a Badalona

Per celebrar que aquest proper diumenge, dia 18 de novembre, ja farà quinze anys que la colla dels Castellers de Badalona va organitzar la primera diada de castells, ens anuncien la seva gran diada. Perquè des d’aquella data memorable s’han succeït les diades de la colla de la camisa color “micaco”. Una diada que, any rera any, és més memorable, doncs els components de la colla de la ciutat s’esforcen per assolir més i millors castells, sobretot perquè la celebració tancarà la temporada castellera a la pròpia plaça. Tot això ens ofereix la possibilitat de gaudir d’una matinal, o de tot un dia, fantàstics a Badalona. Pel més matiners es faran, a partir de les 8 del matí, unes matinades pels carrers del barri del progrés. A partir del migdia tindrà lloc la diada castellera pròpiament dita, a la plaça de la vila. Hi seran presents les colles dels Castellers del Poble Sec, els Castellers de Caldes de Montbui i els Castellers de Santa Coloma. A la tarda, si voleu, hi haurà concerts de música d’acompanyament casteller al local dels Castelllers de Badalona, situat al carrer de Font i Escolà, 42. Animeu-vos a venir fins Badalona, a passar el dia. S’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada, o bé en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop de la plaça de la vila. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la del metro. Abans no comencin els castells podeu anar a veure amb els vostres fills i filles les restes arqueològiques romanes del Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increible i fantàstica. O pujar amb temps de passar unes hores, al matí, o a la tarda, pels voltants del monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, una joia ben desconeguda, i que forma part del Parc Natural de la Serra de Marina. Sant Jeroni també és un bon lloc per fer-hi picnic, jugar a pilota i còrrer amb la canalla. Al centre de Badalona també es pot anar a fer picnic amb la canalla el Parc de Can Solei, això si, una mica lluny del centre. Però si voleu menjar de restaurant, prop de la plaça de la vila en teniu de molt bons. Recomanem, al carrer del mar, a tocar de la plaça de la vila el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i ho haguèssiu de fer, us recomanem l’Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. No us perdeu la matinal de castells a Badalona!.

Para celebrar que este próximo domingo, día 18 de noviembre, ya hará quince años que la colla de los Castellers de Badalona organizó la primera fiesta de castillos, nos anuncian su gran dia. Porque desde aquella fecha memorable se han sucedido las festividades de la pandilla de la camisa color “Micaco”. Una jornada que, año tras año, es más memorable, pues los componentes de la colla de la ciudad se esfuerzan para alcanzar más y mejores castillos, sobre todo porque la celebración cerrará la temporada castellera en la propia plaza. Todo esto nos ofrece la posibilidad de disfrutar de una matinal, o de todo un día, fantásticos en Badalona. Por más madrugadores veran, a partir de las 8 de la mañana, unas madrugadas por las calles del barrio del progreso. A partir del mediodía tendrá lugar la diada castellera propiamente dicha, en la plaza de la villa. Estarán presentes los grupos de los Castellers del Poble Sec, los Castellers de Caldes de Montbui y los Castellers de Santa Coloma. Por la tarde, si se quiere, habrá conciertos de música de acompañamiento casteller en el local de los Castelllers de Badalona, ​​situado en la calle Font y Escolà, 42. Animaros a venir hasta Badalona, ​​a pasar el día. Se llega fácilmente con el metro de la línea 2, bajando en Pompeu Fabra, la última parada, o bien en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías. Ambas estaciones estan muy cerca de la plaza de la villa. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centre, bajad a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Se puede aparcar en la Plaza Pompeu Fabra, la del metro. Antes no empiecen los castillos podeis ir a ver con vuestros hijos e hijas los restos arqueológicos romanos del Museo de Badalona, ​​que incluyen una ciudad romana subterránea, increible y fantástica. O subir con tiempo de pasar unas horas, por la mañana, o por la tarde, por los alrededores del monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, una joya bien desconocida, y que forma parte del Parque Natural de la Sierra de Marina. San Jerónimo también es un buen lugar para hacer picnic, jugar a la pelota y correr con los niños. En el centro de Badalona también se puede ir a hacer picnic con los niños el Parque de Can Solei, eso sí, un poco lejos del centro. Pero si desean comer de restaurante, cerca de la plaza de la villa tenéis algunos muy buenos. Recomendamos, en la calle del mar, junto a la plaza de la villa, el bistrot del Forn Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Unas tapas muy buenas: La Bota de Aragón, un poco alejado. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o Miranapoli, que es una pizzería familiar. Puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. También por allí, en la calle de San Pedro, está Can Quim, con buenísima cocina, de las mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero en el número 11 Tel. 93.384.07.18. Otra buenísima pizzería es el CAÑO 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca La Arqué, tiene buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta es un pequeño local, otro bistrot. Más tradicional es el Nero, en la calle Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de prestigio en Txistu, en la calle San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. No necesitarán quedarse a dormir, pero si vienen de muy lejos les recomendamos el Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú. ¡No os perdáis la matinal de castillos en Badalona!.