La Cartoixa de Montalegre


La Cartoixa de Montalegre és la darrera cartoixa habitada de Catalunya i d’Espanya. Està situada al terme municipal de Tiana, prop de Badalona, i de Barcelona, al bell mig del desconegut parc natural de la Serralada de Marina. S’hi pot accedir per una pista privada asfaltada que surt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, passant prop de Tiana i per Sant Fost de Campcentelles. És fàcil trobar la desviació cap a aquesta pista, pujant des de Badalona, prop de km. 5, a mà esquerra, perquè hi ha una gran portalada amb reixa de ferro i pilars de pedra, amb el nom de Santa Maria de Montalegre. El 1415  els monjos de la cartoixa de Vallparadís es van instal·lar a Montalegre. La cartoixa va tenir el seu màxim esplendor durant els segles XVII i XVIII, i el pitjor moment fou amb la desamortització, el 1835. El 1901 s’hi instal·là una nova comunitat, amb una vintena de monjos, procedent de França. Com ja hem dit ara és l’única cartoixa existent al Principat. El cenobi compren l’església, del XV, el refectori, la sala capitular i les capelles, totes elles a l’entorn d’un petit claustre. Les cel·les on viuen els monjos rodegen dos grans claustres. El primer claustre, acabat de construir l’any 1448, conté 16 cel·les i la prioral. El segon, amb 13 cel·les, es va afegir a l’anterior l’any 1636. Les cel·les dels cartoixos son petites cases, amb una planta baixa, unes golfes i un petit jardí. En arribar a la cartoixa podreu veure’n la porta d’entrada i podreu accedir a l’anomenada capella exterior del monestir. Allà s’hi fa missa tots els diumenges i festes a les 10,30 hores del matí. A la gran església només podreu entrar-hi el dia del Corpus Cristi, en que te lloc una processó, i el dia de Sant Bru, el 6 d’octubre, a les 9,00 del matí, quan hi ha missa. Això si, a la capella exterior, per no ser clausura, poden accedir-hi totes les persones, homes o dones. Però a les celebracions a l’església del monestir només els homes.

La Cartoixa està envoltada per un bosc mediterrani molt xulo, ara en fase de recuperació després dels incendis dels anys 90. La Conreria és un dels espais naturals, de fet un parc natural, més propers a Barcelona i més ben conservats. S’hi pot anar molt fàcilment des de Badalona agafant la carretera B-500, la que va cap a la Cartoixa i fins Mollet i que ja us hem descrit. Tots els camins que surten, o que envolten la Cartoixa son fàcils, ideals per famílies, amplis, planers tot i certes pujades fortes, i amb vistes esplèndides sobre el mar i el Maresme. Si voleu seguir explorant els antics dominis de la cartoixa, la Conreria, pels camins del cantó del Vallès entrareu en espais naturals molt més feréstecs, ombrívols i plens de vegetació. Si  agrada caminar podreu anar fins el Seminari Menor, damunt mateix de la Cartoixa, fins el turó de Galzeran, o fins el Turó Ruf i trobar el dòlmen amagat. Si voleu dinar per aquí podeu fer pícnic al bosc, o també teniu el restaurant el Cau, al mateix coll de la Conreria, amb bones carns, o el restaurant de la Font dels Castanyers, si us agrada el menjar a la brasa en un entorn un xic primitiu, o el mas Llombart, molt més fi. La Cartoixa, secreta, amagada i desconeguda, ofereix un bon motiu per caminar pel parc de la Serralada de Marina!.

 

La Cartuja de Montealegre es la última cartuja habitada de Cataluña. Está situada en el término municipal de Tiana, cerca de Badalona, ​​y de Barcelona, ​​en pleno desconocido parque natural de la Sierra de Marina. Se puede acceder por una pista privada asfaltada que sale de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, pasando cerca de Tiana y por Sant Fost de Campcentelles. Es fácil encontrar la desviación hacia esta pista, subiendo desde Badalona, ​​cerca de km. 5, a mano izquierda, porque hay una gran entrada con reja de hierro y pilares de piedra, con el nombre de Santa María de Montalegre. En 1415 los monjes de la cartuja de Vallparadís se instalaron en Montalegre. La cartuja tuvo su máximo esplendor durante los siglos XVII y XVIII, y el peor momento fue con la desamortización, en 1835. En 1901 se instaló una nueva comunidad, con veinte monjes, procedente de Francia. Como ya hemos dicho ahora es la única cartuja existente en el Principado. El cenobio consta de una iglesia, del XV, el refectorio, la sala capitular y las capillas, todas ellas en el entorno de un pequeño claustro. Las celdas donde viven los monjes rodean dos grandes claustros. El primer claustro, construido en 1448, contiene 16 celdas y la prioral. El segundo, con 13 celdas, se añadió a la anterior del año 1636. Las celdas de los cartujos son pequeñas casas, con una planta baja, un desván y un pequeño jardín. Al llegar a la cartuja podran ver la puerta de entrada y podrán acceder a la llamada capilla exterior del monasterio. Allí se hace misa todos los domingos y fiestas a las 10,30 horas de la mañana. A la gran iglesia sólo se podrá acceder el día del Corpus Christi, en que tiene lugar una procesión, y el día de San Bruno, el 6 de octubre, a las 9,00 de la mañana, cuando hay misa. Eso si, a la capilla exterior, por no ser clausura, pueden acceder todas las personas, hombres o mujeres. Pero a las celebraciones en la iglesia del monasterio sólo los hombres.

La Cartuja está rodeada por un bosque mediterráneo muy chulo, ahora en fase de recuperación después de los incendios de los años 90. La Conreria es uno de los espacios naturales, de hecho un parque natural, más cercanos a Barcelona y mejor conservados. Se puede ir muy fácilmente desde Badalona cogiendo la carretera B-500, la que va hacia la Cartuja y llega hasta Mollet, que ya os hemos descrito. Todos los caminos que salen, o que rodean la Cartuja son fáciles, ideales para familias, amplios, llanos aunque con ciertas subidas fuertes, y con vistas espléndidas sobre el mar y el Maresme. Si deseais seguir explorando los antiguos dominios de la cartuja, la Conreria, por los caminos del Vallès, entraréis espacios naturales mucho más agrestes, sombríos y llenos de vegetación. Si os gusta caminar se puede ir hasta el Seminario Menor, encima mismo de la Cartuja, o aún más allá. Si quiere comer por allí se puede hacer picnic en el bosque, o también tienen cerca el restaurante el Cau, al mismo puerto de la Conreria, con buenas carnes, o el restaurante de la Fuente de los Castaños, si os gusta la comida a la brasa en un entorno un poco primitivo, o el mas Llombart, mucho más fino. La Cartuja, secreta, escondida y desconocida, ofrece un buen motivo para caminar por el parque de la Serralada de Marina.

Fonts del bosc bonic de Martorelles


sunyera

Els voltants de Barcelona estan plens de possibilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura amb els nostres fills i filles. Els parc de la Serralada de Marina i la Serra Litoral son espais molt familiar, amb paisatges senzills, camins amples i entorns amable, tot i que també ofereixen lleure i diversió a nois i noies més grans, més amants de fer la cabreta. Els entorns del bell poblet de Santa Maria de Martorelles, molt proper a Mollet i a Badalona, estan plens de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, molt agradables, i d’altres un xic més difícils, que us portaran a racons d’una bellesa encisadora, sobretot ara, a la primavera. Una bellesa però poc estrident, casolana, senzilla. Avui us volem proposar una ruta pel bosc bonic, per l’obaga de la serra. Sortirem de Santa Maria de Martorelles, poble que trobareu si aneu de Barcelona a Mollet del Vallès per l’autopista C-17, o bé per la carretera B-5001 que surt de Santa Coloma de Gramanet cap a Montornès. Sigui com sigui cal seguir en direcció Martorelles per la B-5006, passar de llarg el poble, i continuar aquesta ruta fins arribar al centre de Santa Maria de Martorelles, encara més rural, més petit i més ficat dins la serra. També podeu arribar-hi des de Badalona per la C-31 i agafar desprès dins aquesta ciutat la B-500, carretera que va a Mollet passant el Coll de la Conreria. Un cop arribats a Santa Maria de Martorelles, al centre, on hi ha una petita plaça, pugem amunt pel carrer de la Font del Ca fins trobar una cadena que ens impedeix el pas. Estem en una urbanització arran d’una riera, la Riera de Baix. Hi ha bon aparcament. Tot el camí fins aquí és carrer asfaltat. Comença un camí ample, en pujada suau, on un rètol del Parc de la Serralada Litoral ens dona la benvinguda. A la dreta i a l’esquerra hi ha les restes d’una antiga pedrera. El bosc és dens i agradable, ben conservat, ple d’alzines i roures, i molta vegetació. Arribem en poca estona a una clariana on hi ha la font Sunyera, (a la foto), amb uns grans plataners. Per infants petits ja hem arribat al destí. És prou bonic. Si voleu caminar més, deixeu la font Sunyera i, abandonant el camí ample pel que hem vingut, pugeu per un de més estret que surt a mà esquerra, rotulat amb un cartell de fusta clavat a un arbre “Font del Cà”. Ara el camí és més estret, però no és un corriol, i puja de valent, per arribar dalt la pedrera. Un xic més enllà, trobareu la dreta una font, enlairada a uns 20 metres a la dreta, més enllà hi ha una taula de pícnic en una clariana. El nom oficial de la font és Sant Domènec i el Ca. Aquí pot acabar una segona ruta. Però si sou excursionistes valents, ara que ja heu caminat una mitja hora, podeu continuar amunt. El camí es transforma en una torrentera erosionada, estreta, divertida, una mica perillosa de baixada. Hi ha molta vegetació per tot arreu. Escolliu els camins a la dreta per anar a la font de la Teula. En una hora sereu a la font de la Teula, que està una mica amagada, a la dreta del camí principal, a uns 10 metres, en una torrentera bestial, fàcilment accessible a peu pla però, amb una bucòlica paret rocosa per on regalima l’aigua entre heures poueres. Aquí pot acabar l’excursió. Però si insistiu en seguir endavant podeu pujar pel camí que anàveu fins arribar a una pista més gran. Si la seguiu a l’esquerra aniríeu cap el Coll de Font de Cera, camí de El Masnou. Massa lluny. Si aneu a la dreta anireu cap a la Conreria, cap a Badalona. Som a la carena que separa el Vallès del Maresme. Veiem la torre de guaita d’incendis que corona el turó d’en Galzeran. La vista abasta Santa Maria de Martorelles, des d’on hem sortit fa dues hores, tota la plana del Vallès i les serres que la tanquen i, arribant al turó, veiem el mar sota nostre, blau, amb Mongat, Badalona, Alella, el Masnou i Barcelona. Sou al Turó d’en Galzeran, el més alt d’aquesta part de la serra. Coronat per una torre de guaita contra incendis. Les vistes són insuperables: en primer terme la Conreria, Tiana, Montgat i Badalona, al darrera Barcelona. Al nord les serres de Collserola, el Garraf i l’Ordal. Més lluny Montserrat. Heu caminat moltes hores. Retrocediu i torneu a la font de la Teula. Podeu baixar pel mateix camí, o bé fer una marrada. Si agafeu el camí que baixa cap a la vostra dreta, de baixada, passareu prop del turó Ruf i acabareu arribant a Santa Maria de Martorelles pel Torrent d’en Gurri, passant per la Font de la Mercè. Seguiu endavant i passareu al costat de la casa de colònies de Can Girona. Des d’allà podeu tornar al poble pel camí del cementiri. Si escolliu aquesta ruta de baixada, més llarga, veureu la bassa de reg més gran de Catalunya, i la pròpia Font de la Mercè, que està en un lloc molt bonic. La font raja tot l’any, amb sequera o sense. Des de la font de la Mercè hi ha gent que puja fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé podeu, abans de baixar cap a la font de la Mercè, pujar cap al poblat ibèric del turó del Castell Ruf, talaia sobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O fins cercar la secreta font d’en Gurri, que nosaltres vam veure fa anys i ara ha desaparegut del mapa. Però això ja no és tan fàcil. Però sigui quina sigui la condició física de la família, una matinal amb infants pels boscos que rodegen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.

Los alrededores de Barcelona están llenos de posibilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza con nuestros hijos e hijas. Los parque de la Serralada de Marina y la Sierra Litoral son sitios muy familiares, con paisajes sencillos, caminos anchos y entornos amables, aunque también ofrecen ocio y diversión a chicos y chicas mayores, más amantes de hacer la cabrita. Los entornos del bello pueblo de Santa María de Martorelles, muy cercano a Mollet y Badalona, están llenos de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, muy agradables, y otras un poco más difíciles, que les llevarán a rincones de una belleza encantadora, sobre todo ahora, en primavera. Una belleza poco estridente, casera, sencilla. Hoy os queremos proponer una ruta por el bosque hermoso, por la umbría de la sierra. Saldremos de Santa María de Martorelles, pueblo que encontrarán si van de Barcelona en Mollet del Vallés por la autopista C-17, o bien por la carretera B-5001 que sale de Santa Coloma de Gramanet hacia Montornès. Sea como sea hay que seguir en dirección Martorelles por la B-5006, pasar de largo el pueblo, y continuar esta ruta hasta llegar al centro de Santa Maria de Martorelles, ás rural, más pequeño y más metido en la sierra. También pueden llegar desde Badalona por la C-31 y coger después en esta ciudad la B-500, carretera que va a Mollet pasando el Coll de la Conreria. Una vez llegados a Santa Maria de Martorelles, en el centro, donde hay una pequeña plaza, subimos arriba por la calle de la Fuente del Ca hasta encontrar una cadena que nos impide el paso. Estamos en una urbanización. Hay buen aparcamiento. Todo el camino hasta aquí es calle asfaltada. Comienza un camino ancho, en subida suave, donde un letrero del Parque de la Serralada Litoral nos da la bienvenida. A la derecha y a la izquierda están los restos de una antigua cantera. El bosque es denso y agradable, bien conservado, lleno de encinas y robles, y mucha vegetación. Llegamos en poco tiempo a un claro donde está la fuente Sunyera, (en la foto), con unos grandes plataneros. Para niños pequeños ya hemos llegado al destino. Es bastante bonito. Si desean caminar más, dejen la fuente Sunyera y, abandonando el camino ancho por lo que hemos venido, suban por uno más estrecho que sale a mano izquierda, rotulado con un cartel de madera clavado en un árbol “Fuente del Cà”. Ahora el camino es más estrecho, pero no es un sendero, y sube mucho, para llegar arriba de la cantera. Un poco más allá, encontrarán la derecha una fuente, elevada a unos 20 metros a la derecha, más allá hay una mesa de picnic en un claro. El nombre oficial de la fuente es Santo Domingo y el Ca. Aquí puede terminar una segunda ruta. Pero si sois excursionistas valientes, ahora que ya habeis caminado una media hora, pueden continuar arriba. El camino se transforma en una torrentera erosionada, estrecha, divertida, un poco peligrosa de bajada. Hay mucha vegetación por todas partes. Elijan los caminos a la derecha para ir a la fuente de la Teja, que está un poco escondida, a la derecha del camino principal, a unos 10 metros, en una torrentera, fácilmente accesible a pie, con una bucólica pared rocosa por donde fluye el agua entre hiedras. Aquí puede terminar la excursión. Pero si insisten en seguir adelante pueden subir por el camino que hasta llegar a una pista más grande. A la izquierda iríais hacia el Coll de Font de Cera, camino de El Masnou. Demasiado lejos. Si vais a la derecha iréis hacia la Conreria, hacia Badalona. Estamos en la cresta que separa el Vallés del Maresme. Vemos la torre de vigilancia de incendios que corona el cerro de Galzeran. La vista abarca Santa Maria de Martorelles, desde donde hemos salido hace dos horas, toda la llanura del Vallés y las sierras que la cierran y, llegando al cerro, vemos el mar azul, con Mongat, Badalona, Alella, el Masnou y Barcelona. Estais en el Cerro de Galzeran, el más alto de esta parte de la sierra. Coronado por una torre de vigilancia contra incendios. Las vistas son insuperables: en primer término la Conreria, Tiana, Montgat y Badalona, detrás Barcelona. En el norte las sierras de Collserola, el Garraf y el Ordal. Más lejos Montserrat. Debeis haber caminado muchas horas. Retroceded y volved a la fuente de la Teja. Pueden bajar por el mismo camino, o bien hacer un rodeo. Si toman el camino que baja hacia su derecha, de bajada, pasaréis cerca del cerro Ruf y acabaréis llegando a Santa Maria de Martorelles por el Torrent de Gurri, pasando por la Fuente de la Merced. Sigan adelante y pasareis al lado de la casa de colonias de Can Girona. Verán la balsa de riego más grande de Cataluña. La Fuente de la Merced está en un lugar muy bonito. Ahora el camino vuelve a ser llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin. Desde la fuente de la Merced hay gente que sube hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien pueden, antes de bajar hacia la fuente de la Merced, subir hacia el poblado ibérico de la colina del Castillo Ruf, atalaya sobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O incluso buscar la secreta fuente de Gurri, que nosotros vimos hace años y ahora ha desaparecido del mapa. Pero esto ya no es tan fácil. Pero cualquiera que sea la condición física de la familia, una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.

 

La font dels Castanyers


A la font dels Castanyers no n’hi ha ni un de castanyer. N’hi havia hagut, fa molts anys, uns quants de molt grossos, que van morir per una malaltia rara. Ara només se’n poden veure les soques. I de fet, a la font, tampoc no hi ha gaire aigua. La majoria de vegades raja poquet o no raja gens. El que si que hi ha a la font dels Castanyers és un merendero, un restaurant tronat, com tret pel túnel del temps d’altres èpoques. Un lloc on fins fa no gaire s’hi havia embotellat l’aigua d’una mina, una mena de petit balneari. De tot allò només queden unes construccions rònegues, maltractades pel pas del temps, en mig d’un bosc urbanitzat que lluita per recuperar el seu espai. I us preguntareu… llavors per quina raó recomanem aquesta sortida?. Doncs bé, perquè la font dels Castanyers te un punt entre bucòlic i desballestat, com una relíquia històrica vinguda a menys. I també perquè l’entorn, la Conreria entre Badalona i Sant Fost de Campcentelles, és un paratge molt interessant, convenient per fer llargues passejades travessant un dels boscos d’obaga més ben conservats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet és un dels parcs naturals de Catalunya, i és molt proper a Barcelona. Ideal per anar en bici, a buscar bolets, a fer cames o per deixar trotar la mainada per dins del bosc. S’hi pot anar molt fàcilment des de Barcelona, agafant les autopistes C-32, o la B-20, fins la sortida Badalona Nord – Mollet. Un cop a Badalona prendrem la carretera B-500, la que va cap a Mollet. Pujarem fins el coll que separa Barcelonés, Maresme i Vallés, i just allà, agafarem el desviament a mà esquerra, passant per devant de la gran casa de colònies que fou un seminari. El camí cap a la font i el restaurant dels Castanyers està ben indicat, amb grans cartells i amb senyals. Anuncien 5 minuts però en trigareu ben bé 15, si aneu en cotxe, perquè a peu hi teniu una hora. La carretera és bona els primers kms. Després travessa una urbanització, i finalment acaba essent un camí de terra, prou ample, i en bon estat, això si, sobretot si no ha plogut gaire. A la font hi ha bon aparcament. Podeu donar-vos un gust i prendre quelcom, fan bons esmorzars de forquilla, i bones tapes, o fins dinar al restaurant. Atenció: no és un àrea de pic-nic. Es tracta d’un indret amb taules de fusta i estovalles de quadres, sota una teulada d’uralita, al mig del bosc. És a dir, un lloc casolà, sense complicacions, amb plats contundents. Bona brasa de llenya d’alzina, on us hi cuinaran tota mena de carns, i fins bolets i calçots, quan sigui el temps. Podeu veure cuinar la vostra vianda, allà mateix. Es pot passar el dia rondant per la Conreria, us ho passareu molt bé. Aparqueu a l’entrada de la casa de colònies, prop de la carretera, i feu un tros del GR-92. Vistes fabuloses de la plana de Barcelona, el Maresme i el Vallés. Podeu enfilar-vos fins el Turó de Fra Rafel, molt proper. Si esteu cansats de visitar Collserola, canvieu de bosc i veniu a la Conreria de Badalona!. Si el restaurant dels Castanyers fos massa rupestre per a vosaltres, llavors us recomanem dinar al restaurant El Cau, al mateix coll de la B-500, al km.6, agafant el camí que puja fort a mà dreta. Si teniu el cotxe a la casa de colònies no cal tocar-lo. Si no, també hi ha bon aparcament. Un lloc rústic però no tant com els Castanyers. Molt popular entre la gent de la zona, de servei amable i molt familiar. Amanides molt complertes, boníssima carn a la brasa. Des d’allà podeu seguir la descoberta de banda dreta de la Conreria i caminar fins el turó d’en Galzeran, (el que te la torre de guaita contra incendis) i fins arribar a la llunyana Font d’en Gurri. De fet podríeu anar fins el coll que separa Alella de Vallromanes, fins Tiana, o fins Martorelles. Els camins del cantó de mar són molt pelats, però fàcils, planers i amb vistes esplèndides sobre el Maresme. Els camins del cantó del Vallès són ferèstecs, ombrívols i plens de vegetació. D’alzines ben crescudes, marfull, bruc i fins i tot roures. Si us agrada caminar més i molt fort, aneu fins el Turó Ruf i trobeu el dòlmen amagat. Bones passejades o pedalades per la Conreria!.

En la fuente de los Castaños no hay ni un castaño. Había habido, hace muchos años, unos cuantos de muy grandes, que murieron por una enfermedad rara. Ahora sólo se pueden ver las cepas. Y de hecho, en la fuente, tampoco hay mucha agua. La mayoría de veces mana poco o no mana nada. Lo que si que hay en la fuente de los Castaños es un merendero, un restaurante como llegado por el túnel del tiempo de otras épocas. Un lugar donde hasta hace no mucho se había embotellado el agua de una mina, una especie de pequeño balneario. De todo aquello sólo quedan unas construcciones maltratadas por el paso del tiempo, en medio de un bosque urbanizado que lucha por recuperar su espacio. Y os preguntaréis … ¿entonces por qué razón recomendamos esta salida?. Pues bien, será porqué la fuente de los Castaños tiene un punto entre bucólico y freaky, como una reliquia histórica venida a menos. Y también porque el entorno, la Conreria entre Badalona y Sant Fost de Campcentelles, es un paraje muy interesante, conveniente para dar largos paseos atravesando uno de los bosques de umbría mejor conservados del Área Metropolitana de Barcelona. De hecho es uno de los parques naturales de Cataluña, y está muy cercano a Barcelona. Ideal para ir en bici, a buscar setas o para dejar trotar los niños por el bosque. Se puede ir muy fácilmente desde Barcelona, ​​cogiendo las autopistas C-32, o la B-20, hasta la salida Badalona Norte – Mollet. Una vez en Badalona tomaremos la carretera B-500, la que va hacia Mollet. Subiremos hasta el collado que separa Barcelonés, Maresme y Vallés, y justo allí, cogeremos el desvío a mano izquierda, pasando por delante de la gran casa de colonias que fue un seminario. El camino hacia la fuente y el restaurante de los Castaños está bien indicado, con grandes carteles y con señales. Anuncian 5 minutos pero en tardaréis exactamente 15, si vais en coche, porque a pie tenéis una hora. La carretera es buena los primeros kms. Después atraviesa una urbanización, y finalmente acaba siendo un camino de tierra, bastante ancho, y en buen estado, eso si, sobre todo si no ha llovido mucho. En la fuente hay buen aparcamiento. Pueden darse un gusto y tomar algo, hacen buenos desayunos de tenedor, y buenas tapas, o hasta comer en el restaurante. Atención: no es un área de pic-nic. Se trata de un lugar con mesas de madera y manteles de cuadros, bajo un tejado de uralita, en medio del bosque. Es decir, un lugar casero, sin complicaciones, con platos contundentes. Buena brasa de leña de encina, donde os cocinarán todo tipo de carnes, y hasta setas y calçots, cuando sea el tiempo. Pueden ver cocinar su vianda, allí mismo. Se puede pasar el día rondando por la Conreria, os lo pasaréis muy bien. Aparcad en la entrada de la casa de colonias, cerca de la carretera, y haced un trozo del GR-92. Vistas fabulosas de la llanura de Barcelona, ​​el Maresme y el Vallés. Pueden subir hasta el Cerro de Fray Rafael, muy cercano. Si estáis cansados ​​de visitar Collserola, ¡cambiad de bosque y venid a la Conreria de Badalona!. Si el restaurante de los Castaños fuera demasiado rupestre para vosotros, entonces os recomendamos comer en el restaurante El Cau, al mismo coll de la B-500, en el km.6, tomando el camino que sube fuerte a mano derecha. Si tienen el coche en la casa de colonias no es necesario tocarlo. Si no, también hay buen aparcamiento. Un lugar rústico pero no tanto como los Castaños. Muy popular entre la gente de la zona, de servicio amable y muy familiar. Ensaladas muy completas, buenísima carne a la brasa. Desde allí podéis seguir el descubrimiento de lado derecho de la Conreria y caminar hasta la colina de Galzeran, (el que tiene la torre de vigilancia contra incendios) y hasta llegar a la lejana Font d’en Gurri. De hecho se podría ir hasta el coll que separa Alella de Vallromanes, hasta Tiana, o hasta Martorelles. Los caminos del lado de mar son muy pelados, pero fáciles, llanos y con vistas espléndidas sobre el Maresme. Los caminos del lado del Vallés son agrestes, sombríos y llenos de vegetación. De encinas bien crecidas, durillo, brezo e incluso robles. Si os gusta caminar más y muy fuerte, id hasta el Cerro Ruf y encontrad el dolmen escondido. ¡Buenos paseos o pedaladas por la Conreria!.

Sant Cebrià de Cabanyes


cabanyes

Aquesta bonica ermita, antiga parròquia d’un poble que no va arribar a consolidar-se, s’alça en un paratge força bonic de la Serralada de Marina, a escassos 20 kms. de Barcelona. Pertany al terme Municipal de Sant Fost de Campcentelles, un municipi del Vallès, a tocar de Mollet. És des d’aquest municipi que s’hi arriba. Cal agafar la carretera B-500, que uneix Mollet amb Badalona tot passant per Sant Fost. Podeu venir des de Badalona, o des de Mollet mateix. En arribar al nucli més antic de la població de sant Fost, quan la carretera s’estreny, cal prendre el camí, pista ample, que va al cementiri. Està indicat allà mateix: Sant Cebrià de Cabanyes. I ho trobareu indicat en alguns dels trencalls que anireu passant, no en tots. En altres bifurcacions el vostre sentit comú us farà triar el camí més adequat. La ruta salta petits turonets i rieres, en un paratge rural que no dirieu tan proper a les grans ciutats. Cal anar en compte en alguns passos, sobretot si el vostre cotxe és molt baix. Finalment, de cop, us trobareu al davant l’ermita. Gran, de volta de canó un xic apuntada, del típic romànic del XII. Si és diumenge potser està oberta. L’interior és bonic també. Els voltants són força evocadors, senzills, sense pretensions, amb bones balconades damunt el Vallès. Sou a la recóndita vall de Cabanyes. Podeu continuar la pista en lloc de retornar a Sant Fost. Anireu a sortir a la carretera que va de la Roca a Santa Coloma de Gramanet passant per Montcada. Evidentment la ruta a la inversa també és factible. Boníssima excursió per bicicletes. Ni massa pujada ni massa baixada, però un camí molt divertit, amb constants giravolts i canvis de rasant. Ideal per infants que ja siguin uns petits experts de la bici. També una passejada molt adient des de sant Fost. No hi ha restaurant prop de l’ermita, ni cap mena de servei. Haureu d’utilitzar, si us calen, els de Sant Fost.

Esta bonita ermita, antigua parroquia de un pueblo que no llegó a consolidarse, se levanta en un bello paraje de la Serralada de Marina, a escasos 20 kms. de Barcelona. Pertenece al término municipal de Sant Fost de Campcentelles, un municipio del Vallès, junto a Mollet. Es desde este municipio de donde sale el mejor acceso. Hay que coger la carretera B-500, que une Mollet con Badalona pasando por Sant Fost. Puede venir desde Badalona, o desde Mollet mismo. Al llegar al núcleo más antiguo de la población de Sant Fost, cuando la carretera se estrecha, hay que tomar el camino, una pista ancha, que va al cementerio. Está indicado allí mismo: Sant Cebrià de Cabanyes. Y lo encontrareis también indicado en algunos de los desvíos que iréis pasando, no en todos. En otras bifurcaciones sera vuestro sentido común el que os hará escoger el camino más adecuado. La ruta salta pequeños montículos y vadea algunos arroyos, en un paraje rural que no se diría tan cercano a las grandes ciudades. Hay que tener cuidado en algunos pasos, sobre todo si su coche es muy bajo. Finalmente, de golpe, os encontraréis delante la ermita. Grande, de bóveda de cañón algo apuntada, del típico románico del XII. Si es domingo quizás está abierta. El interior es bonito también. Los alrededores son muy evocadores, sencillos, sin pretensiones, con buenas vistas sobre el Vallès. Estais en el recóndito valle de Cabanyes. Puede seguir la pista adelante en lugar de volver a Sant Fost. Iréis a salir a la carretera que va de la Roca hasta Santa Coloma de Gramanet pasando por Montcada. Evidentemente la ruta a la inversa también es factible. Buenísima excursión para bicicletas. Ni demasiadas subidas ni demasiadas bajadas, pero no obstante, un camino muy divertido, con constantes giros y cambios de rasante. Ideal para niños que ya sean unos pequeños expertos de la bici. También un paseo muy adecuado desde Sant Fost. No hay restaurante cerca de la ermita, ni ningún tipo de servicio. Debereis utilizar, si os hacen falta, los de Sant Fost.

La Conreria


conreria

La Conreria és un dels espais naturals, de fet un parc natural, més propers a Barcelona i més ben conservats. S’hi pot anar molt fàcilment des de Badalona agafant la carretera que va cap a Mollet. Arribats al coll, podeu deixar el cotxe al Seminari Menor, ara un alberg, o al restaurant El Cau i caminar fins el turó d’en Galzeran o la Font d’en Gurri. Els camins del cantó de mar són molt pelats, però fàcils, planers i amb vistes esplèndides sobre el Maresme. Els camins del cantó del Vallès són ferèstecs, ombrívols i plens de vegetació, (a la foto). Si us agrada caminar fort, aneu fins el Turó Ruf i trobeu el dòlmen amagat. . També és possible accedir-hi des de Tiana o des d’Alella. Si voleu entrar-hi pel sector nord podeu anar fins Sant Fost de Campcentelles, pujar fins Santa Maria de Martorelles on deixeu el cotxe i enfilar-vos serra amunt, cap al Turó Ruf. Evidentment, no sempre estarà nevat com aquest dies de gener del 2009. Per dinar teniu on triar. A la carretera B-500, de Badalona a Mollet teniu el Cau, al mateix coll, bones carns, o el restaurant de la Font dels Castanyers, si us agrada el menjar a la brasa en un entorn un xic primitiu, o el mas Llombart, molt més fi.

La Conreria es uno de los espacios naturales, de hecho un parque natural, más cercanos a Barcelona y mejor conservados. Se puede ir muy fácilmente desde Badalona tomando la carretera que va hacia Mollet. Llegados al collado, puedes dejar el coche en el Seminario Menor, ahora un albergue, o en el restaurante El Cau y caminar hasta la colina de Galzeran o la Font d’en Gurri. Los caminos del lado de mar son muy pelados, pero fáciles, llanos y con vistas espléndidas sobre el Maresme. Los caminos del lado del Vallès son salvajes, sombríos y llenos de vegetación, (en la foto). Si os gusta andar, llegaros hasta el Turó Ruf y encontrad el dolmen escondido.  También es posible acceder desde Tiana o desde Alella. Si quieres entrar por el sector norte puedes ir hasta Sant Fost de Campcentelles, subir hasta Santa Maria de Martorelles y dejar el coche para trepar sierra arriba, hacia el Turó Ruf. Evidentemente, no siempre estará nevado como en los días de enero de 2009. Para comer teneis donde elegir. En la carretera B-500, de Badalona a Mollet está el Cau, con buenas carnes, o el restaurante de la Font dels Castanyers, si os gusta la comida a la brasa en un entorno un poco primitivo, o el mas Llombart , mucho más fino.