Gougane Barra


Si aneu un estiu, o unes vacances de Nadal o Setmana Santa, a visitar la fabulosa illa d’Irlanda, no us oblideu de fer una ullada al bellíssim llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita. No és que sigui una atracció majúscula però l’entorn és molt bonic i veureu un dels assentaments més antics coneguts a l’illa. Hi ha molts camins que fan la volta al llac o s’endinsen en el bosc, que està declarat com a parc natural nacional, o permeten llarges caminades pels turons de la zona. Tot és molt calmat, verd i relaxant. Gougane Barra està proper a Cork i no lluny de la platja, en concret del bonic poblet mariner de Bantry, a la badia del mateix nom, on podeu anar a veure dofins, una atracció que els vostres infants no es poden perdre. A Gougane Barra trobareu l’hotel del mateix nom, que no està gens malament i on, ens han dit, es menja molt bé. Està just al costat del llac, prop de l’oratori i al costat de l’aparcament. També trobareu una cafeteria, la Cronin’s.  Podeu incloure Gougane Barra en una visita a Irlanda, si aneu de Cork a Kenmmare, o feu un volt per la carretera salvatge de l’Atlàntic.

Si vais durante un verano, o unas vacaciones de Navidad o Semana Santa, a visitar la fabulosa isla de Irlanda, no os olvideis de echar un vistazo al bellísimo lago de Gougane Barra, con su antiquísimo cenobio troglodita. No es que sea una atracción mayúscula pero el entorno es muy bonito y vereis uno de los asentamientos más antiguos conocidos en la isla. Hay muchos caminos que dan la vuelta al lago o se adentran en el bosque, que está declarado como parque natural nacional, o permiten largas caminatas por las colinas de la zona. Todo es muy calmado, verde y relajante. Gougane Barra está próximo a Cork y no lejos de la playa, en concreto del bonito pueblo marinero de Bantry, en la bahía del mismo nombre, donde podrá ir a ver delfines, una atracción que sus niños no se pueden dejar perder. En Gougane Barra encontrarán el hotel del mismo nombre, que no está nada mal y donde, nos han dicho, se come muy bien. Está justo al lado del lago, cerca del oratorio y al lado del aparcamiento. También encontrarán una cafetería, la Cronin’s. Puede incluir Gougane Barra en una visita a Irlanda, si vais de Cork a Kenmmare, o dais una vuelta por la carretera salvaje del Atlántico.

If you are a summer holidays visiting the fabulous island of Ireland, you may not forget to go to the beautiful lake of Gougane Barra, with its ancient monastery. It’s not a great attraction but the environment is very beautiful and you’ll see the oldest settlement known on the island. There are many ways to walk around the lake or to walking into the forest, which is declared a natural park. Everything is very calm, green and relaxing. Gougane Barra is very close to Cork and not far away from the beach, the beautiful village of Bantry, in the bay of the same name, where you can go to see dolphins, an attraction that your children can not miss. A Gougane Barra there is an hotel which is not bad and where you can eat something. It’s right next to the lake, near the chapel and next to the car park. Also there is a café, the Cronin’s. You can include Gougane Barra on a visit to Ireland, going from Cork to Kenmmare, or making the road wild Atlantic.

Si vous êtes en vacances d’été a l’île fabuleuse d’Irlande, vous ne devez pas oublier de visiter le belle lac de Gougane Barra, avec son ancien monastère. Le lieu est très beau. Le lac et la forêt sont déclarées comme parc naturel national. On va pouvoir faire des longues promenades dans les collines de la région. Tout est très calme, verdoyant et reposant. Gougane Barra est trés proche de Cork et non loin de la plage, en particulier de le magnifique village balnéaire de Bantry, dans la baie du même nom, où vous pouvez aller voir les dauphins, une attraction que vos enfants ne peuvent pas manquer. A Gougane Barra on peut y trouver l’hôtel du même nom, ce qui c’est pas mal. Il est juste à côté du lac, près de la chapelle et à côté du parking. Aussi il y a un café, le Cronin.

Sant Vicenç de Jonqueres


jonqueres

La zona de pícnic i barbacoes de Sant Vicenç de Jonqueres, també dit de la Creu Alta, està als afores de Sabadell, i dins del Parc Fluvial del riu Ripoll, una zona d’oci molt concorreguda d’aquesta ciutat. L’àrea d’esbarjo es troba prop del riu, sota el conjunt monumental de Sant Vicenç de Jonqueres, que està format per l’ermita, la rectoria i el cementiri. L’ermita és una barreja d’edificis romànics, gòtics, renaixentistes, barrocs i actuals. Hi podeu pujar des de l’àrea per una gran escalinata. Si hi aneu trobareu, en mig d’una gran esplanada,  unes taules de fusta, de tipus estàndard, com les que hi ha arreu, i unes 4 barbacoes individuals, de ferro, amb apagaguspires. El terreny, al costat del riu, és pla amb molt espai per córrer i jugar, però poca ombra. No hi ha bosc, tot i que si alguns arbres. Trobareu també papereres per llençar la brossa, un petit estanyol de pedra, lloc de naixença d’una font, anomenada també de Jonqueres, que continua en una conducció que travessa la zona de lleure per anar a morir al riu Ripoll, i el típic circuit de gimnàstica de tots els parcs metropolitans. També podeu fer una bonica passejada pel costat del riu, per un camí agradable, amb bancs i fonts d’aigua potable, ideal per fer bici. Hi ha molta gent sempre. És fàcil aparcar el cotxe perquè hi ha molt d’espai. Hi arribareu des de Barcelona si aneu fins Sabadell per la C-58 fins la sortida 12. Travesseu la ciutat per l’Eix Macià, cap al nord de Sabadell, seguint les indicacions cap a la B-124, carretera de Castellar del Vallès. Arribareu a la Plaça Espanya, una gran plaça circular amb edificacions noves. Seguiu la direcció que portàveu, per una avinguda nova també, l’Alcalde Moix. Arribareu ara a una rotonda el·líptica molt gran. Seguiu la carretera de Castellar, la B-124, fent 3/4 de volta a la rotonda, sempre cap al nord, sense desviar-vos. Passada la rotonda el·líptica enfilareu una avinguda que heu de deixar tot seguint agafant a mà dreta pel carrer Jonqueres, indicat Sant Vicenç de Jonqueres, segle XII, i seguir cap al riu. Veureu a baix, a mà dreta, l’espadanya de l’ermita, una fàbrica i, més endavant, la zona d’aparcament, i uns contenidors de brossa, tot a mà dreta. D’allà surten camins que van a l’església, i a un restaurant anomenat Can Jonqueres, com l’àrea i l’ermita. Si us agrada caminar podeu recórrer la vora del riu Ripoll i visitar altres àrees de lleure com la de la font del gitanos, o la Font dels Degotalls. També teniu una zona de jocs infantils. D’acord, no és la zona de lleure i barbacoes més bonica del món. Està situada en un descampat fora una gran ciutat, però no està del tot malament quan sigueu a la vora del riu.

Hoy os reseñamos una área de pícnic con barbacoas en Sabadell, cercana a Barcelona, en un parque fluvial al lado del rio Ripoll, con mesas, barbacoas, mucho espacio para correr, una fuente y mucho sitio para aparcar. Está cercano a una ermita, dispone de papeleras, fuentes de agua potable y hasta hay por allí un restaurante. No és demasiado bonita pero tampoco está mal del todo. Hay esplanadas para correr, caminos para pasear e ir en bici y es agradable a pesar de estar cerca de una gran aglomeración urbana como es Sabadell.

La Font de Querol


font_querol

L’àrea de lleure de la Font del Querol es troba al Pirineu de Girona, a pocs kms. de Campdevànol, a tocar d’un riu ple de gorgs, i d’una pineda fantàstica. La natura ha estat molt generosa amb aquestes terres. Aquest espai disposa d’una barbacoa molt gran, amb vuit punts de cocció, i tres barbacoes metàl·liques individuals a tocar d’una bonica font. Totes les barbacoes son noves i disposen de mata guspires de planxa perforada, o bé de xemeneia amb barret. Ideals per poder gaudir d’una calçotada o una carn a la brasa en família, o amb els amics. També hi ha taules i tota mena de serveis. La trobareu si arribeu a Campdevànol des de Barcelona per la carretera que va per Vic a Ripoll i Ribes de Freser. Bona carretera, de fet una autovia. En un parell d’hores hi sou, o menys, anat poc a poc. Un cop arribats al poble, cal desviar-se a mà esquerra cap a Gombrén i la Pobla de Lillet per la carretera GI-401. Als afores de Campdevànol, just al km. 3 d’aquesta carretera, veureu a mà esquerra, a la llunyania, unes banderes que senyalen l’entrada al Camping Pirinenc. No hi heu d’arribar. Just us metres abans cal pendre la pista que baixa cap al riu. Feu atenció a la vostra esquerra. Està ben indicat, amb un rètol gran: àrea de lleure de la Font de Querol. La pista es estreta, sobretot quan travessa el riu per un gual, atents!. Us deixarà a la zona d’aparcament. Es de pagament. L’any 2014 valia 10 € per cotxe i per dia. No proveu d’aparcar al camí de terra o la carretera, perquè us multaran segur. Més val pagar els 10 €. Si us agrada la natura i caminar en família us recomanem el circuit dels gorgs, que en poc més d’una mitja hora llarga us deixarà al peu d’un bell gorg, el primer d’una sèrie de set, amb unes gracioses cascades. A les basses està prohibit banyar-s’hi però ningú diu res. El primer gorg és el de la Cabana, seguit del de la Tosca, i més amunt, en un recorregut ja més exigent, podreu veure el de l’Olla, el de la Bauma, el del Forat, i els dos de Colomer. Tots plegats s’anomenen els 7 gorgs, o els gorgs de la Cabana. En resum. un dia meravellós en una zona fantàstica en mig de la natura, amb molt de bosc per jugar i espai per correr, amb un tou de gespa espectacular. No us ho perdeu!.

gorg_cabana

 

El área recreativa de la Fuente del Querol se encuentra en el Pirineo de Girona, a pocos kms. de Campdevànol, junto a un río lleno de pozas, y de un pinar fantástico. La naturaleza ha sido muy generosa con estas tierras. Este espacio dispone de una barbacoa muy grande, con ocho puntos de cocción, y tres barbacoas metálicas individuales junto a una bonita fuente. Todas las barbacoas son nuevas y disponen de mata chispas de plancha perforada, o bien de chimenea con sombrero. Ideales para poder disfrutar de una calçotada o una carne a la brasa en familia, o con los amigos. También hay mesas y todo tipo de servicios. La encontrarán en Campdevànol llegando desde Barcelona por la carretera que va por Vic a Ripoll y Ribes de Freser. Buena carretera, de hecho una autovía. En un par de horas abreis llegado de sobras. Una vez llegados al pueblo, hay que desviarse a la izquierda hacia Gombrén y la Pobla de Lillet por la carretera GI-401. En las afueras de Campdevànol, justo en el km. 3 de esta carretera, verán a mano izquierda, a lo lejos, unas banderas que señalan la entrada al Camping Pirenaic. No vais a llegar. Justo unos metros antes hay tomar la pista que baja hacia el río, a su izquierda. Está bien indicado, con un letrero grande: área recreativa de la Fuente de Querol. La pista se estrecha, sobre todo cuando atraviesa el río por un vado, ¡atentos!. Os dejará en la zona de aparcamiento. Es de pago. En el año 2014 valía 10 € por coche y por día. No intenteis aparcar en el camino de tierra o la carretera, porque os multarán seguro. Más vale pagar los 10 €. Si os gusta la naturaleza y caminar en familia os recomendamos el circuito de las pozas, que en poco más de una media hora larga les dejará al pie de un hermosa poza, la primera de una serie de siete, con unas graciosas cascadas. En las balsas está prohibido bañarse pero nadie dice nada. El primero es el de la Cabaña, seguido del de la Tosca, y más arriba, en un recorrido ya más exigente, podrá ver el de la Olla, el de la Bauma, el del Agujero, y los dos de Colomer. Todos juntos se llaman los 7 pozas, o las pozas de la Cabaña. En resumen. un día maravilloso en una zona fantástica en medio de la naturaleza, con mucho bosque para jugar y espacio para correr, con un blando de césped espectacular. ¡No se lo pierdan!.

La Carretera de les Aigües


carretera_aigues

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Cavalls del vent


cavalls_del_vent

Si sou d’aquell tipus de família a qui els agrada l’esport i la natura, si no us fan por els reptes, si teniu fills i filles adolescents que xerren poc i voleu obrir un espai de diàleg, si us agobia la gran ciutat, si esteu a punt de rebentar, us convé fer una travessa de muntanya alguna d’aquestes vacances, o pont llarg. Caminar tota la família al vostre ritme, però per un lloc que suposi un repte, una fita a assolir. Si creieu que si, aleshores us proposem la travessa “Cavalls del Vent”, que ronda pels vuit refugis del desconegut i meravellós Parc Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descobrint un marc natural incomparable, en companyia dels teus. Pot ser un recorregut molt exigent però també totalment factible per fer amb adolescents i, fins i tot, amb nens i nenes. Només cal fer les etapes a un ritme agradable, familiar, combinar els trams a la vostra conveniència, fer-los en caps de setmana diferents si cal. Els vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró van idear un itinerari circular que els enllaça tot recorrent indrets de gran bellesa natural, rodejant el Cadí. Tota la travessa son 90 km. Podeu iniciar-la fàcilment al refugi Lluís Estasen, o bé al del Gresolet, que son accessibles per la carretera B-400, la que va al magnífic Pedraforca, en direcció al poblet muntanyenc de Saldes, i que s’agafa passat Berga, abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, pujant cap al túnel del Cadí. Per anar al del Gresolet cal agafar una pista, a la dreta, davant d’una gasolinera, i en 8 km. hi arribeu. Més fàcil és l’Estasen, al qual s’hi arriba per la mateixa carretera, però agafant a Saldes, la pista que puja en direcció al refugi. Aparqueu al mirador, de vertígen! i pugueu a peu al refugi. Molt accessible també el refugi del Rebost, us el recomanem molt especialment, que està situat al coll de Pal. Cal arribar fins Bagà, i d’allà agafar la bona carretera asfaltada, no pista, que hi porta. Senzill. Del Coll de Pal al Niu de l’Àliga hi ha només un parell d’horetes caminant, amb vistes a La Molina i la Cerdanya. També s’hi arriba per la carretera fins a l’estació d’esquí de La Molina i allà prendre el telecabina Alp 2500. Només 10 minuts a peu. Al refugi del Serrat de les Esposes s’hi va des de l’àrea mateixa del túnel del Cadí, passat el peatge, agafant en direcció Riu de Cerdanya, i des d’allà prendre la pista del coll de Pendís, apte per turismes, segons i com, durant 7 km. Gaudireu de la natura ho feu des d’on ho feu. Veureu, i potser trepitjareu, els cims de la Tosa del cadí, o les Penyes Altes de Moixeró, veureu els boscos i rius de Gisclareny, potser pujareu el Pedraforca, us recollireu a la obaga feréstega de Gresolet, veureu bullir l’aigua als Empedrats i a les valls del Bastareny i de Gréixer, plenes de cascades i lloc deliciosos pel bany a l’estiu. Gaudireu d’indrets fantàstics, com ara el santuari de Gresolet. Deixeu enrrera les cabòries i gaudiu de la natura en família!.

Si sois de ese tipo de familia a quienes les gusta el deporte y la naturaleza, si no les dan miedo los retos, si tienen hijos adolescentes que charlan poco y quieren abrir un espacio de diálogo, o les agobia la gran ciudad, si está a punto de reventar, les conviene hacer una travesía de montaña alguna de estas vacaciones, o puente largo. Caminar toda la familia a su ritmo, pero hacia un lugar que suponga un reto, una meta a alcanzar. Si creen que sí, entonces les proponemos la travesía “Cavalls del Vent”, que ronda los ocho refugios del desconocido y maravilloso Parque Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descubriendo un marco natural incomparable, en compañía de los tuyos. Puede ser un recorrido muy exigente pero también totalmente factible para hacer con adolescentes y, incluso, con niños y niñas. Sólo hay que hacer las etapas a un ritmo agradable, familiar, combinar los tramos a su conveniencia, hacerlos en fines de semana diferentes si es necesario. Los ocho refugios del Parque Natural del Cadí-Moixeró idearon un itinerario circular que los enlaza recorriendo lugares de gran belleza natural, rodeando el Cadí. Toda la travesía son 90 km. Pueden iniciarla fácilmente en el refugio Lluís Estasen, o bien al del Gresolet, que son accesibles por la carretera B-400, la que va al magnífico Pedraforca, en dirección al pueblo montañoso de Saldes, y que se coge pasado Berga, antes de llegar a Guardiola de Berguedà, subiendo hacia el túnel del Cadí. Para ir al del Gresolet coges una pista, a la derecha, frente a una gasolinera, y en 8 km. estais allí. Más fácil es llegar hasta el refugio Estasen, al que se llega por la misma carretera, pero tomando en Saldes, la pista que sube en dirección al refugio. Aparquen el mirador,¡ de vértigo! y suban a pie al refugio. Muy accesible también el refugio situado en el puerto de Pal. Hay que llegar hasta Bagà, y allí tomar la buena carretera asfaltada, no pista, que lleva hasta él. Sencillo. Del Coll de Pal hasta el Nido del Águila hay sólo un par de horas caminando, con vistas a La Molina y la Cerdanya. También se llega por la carretera hasta la estación de esquí de La Molina y allí hay que tomar el telecabina Alp 2500. Sólo 10 minutos a pie. Al refugio del Serrat de las Esposes se va desde el área misma del túnel del Cadí, pasado el peaje, tomando en dirección Riu, y desde allí tomar la pista a Pendís, apto para turismos, según y cómo, durante 7 km. Disfrutarán de la naturaleza hagan lo hagan desde donde lo hagan. Veréis, y tal vez pisareis, las cumbres de la Tosa del cadí, o las Peñas Altas de Moixeró, verán los bosques y ríos de Gisclareny, y quizás subiréis el Pedraforca, os recogeréis en la umbría salvaje de Gresolet, vereis hervir el aguaen los Empedrats y en los valles del Bastareny y de Gréixer, llenos de cascadas y lugares deliciosos para el baño en verano. Disfrutarán de lugares fantásticos, como el santuario de Gresolet. ¡Dejareis atrás las preocupaciones y disfrutareis de la naturaleza en familia!.

Parc de Sant Salvador, ermita i castell de Farners


sant_salvador

Els entorns de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca gironina de La Selva, son preciosos i estan plens de llocs que mereixen una visita familiar. Un d’ells és el meravellós parc de Sant Salvador, un gran pulmó verd quasi verge, que està situat tot al llarg de la frescal riera de Sta. Coloma, on sovint podreu fer un bany, i de la bonica riera dels Frares. Tot aquest parc està ple de fonts, com ara, la font de Sant Salvador i la Font Picant, i també farcit d’arbres i aigua, essent ideal per fer una estada amb els infants, que poden jugar i córrer per l’indret.

farners

Però avui us volem parlar de l’ermita de la Mare de Déu de Farners, i del seu proper castell, dalt d’un turó. Un lloc fabulós, amb molt de bosc i terreny per saltar, amb paisatges de fàbula, aeris, i unes bones barbacoes per fer-hi una carn a la brasa o uns calçots. Ara bé, això si, la taula i les cadires us caldrà portar-les, perquè no n’hi ha. És paradoxal, increïble però així és, només barbacoes. Es pot pujar fàcilment amb el cotxe fins a l’ermita de Farners, que està situada al peu del castell, seguint una pista ample, en bon estat. Si veniu des de Barcelona podeu anar per l’autopista AP-7, camí de Girona, i sortir a Maçanet. Allà preneu l’antiga N-II fins l’encreuament de Sils. Passeu Sils i Riudarenes i arribeu a Santa Coloma. També possible agafar la C-17 i seguir fins a enllaçar amb la C-25 passat Vic. Llavors cal continuar per la C-25, l’anomenat Eix Transversal uns 45 km més, i prendre la sortida 225, la que porta a Santa Coloma de Farners i seguir per la C-63. Un cop a Santa Coloma de Farners, cal situar-se al començament del passeig del parc de Sant Salvador, al costat de la riera de Santa Coloma. Veureu el pont de Sant Salvador, que cal travessar. Just creuar la riera per sobre i es gira a la dreta. Cal creuar el bonic parc que us hem explicat al principi d’aquesta narració i prendre una pista asfaltada que al cap de poc temps serà de terra. S’arriba en uns 5 kms. a l’ermita de la Mare de Déu de Farners des de on es pot contemplar un ampli panorama, que serà encara més grandiós si pugeu fins el castell que està a uns 5 minuts a peu, per un camí, no apte per a vehicles, en forta pujada. Tota la ruta està indicada prou ben indicada i no té pèrdua: seguir el camí més ample, el millor, fins que, indicat també, cal deixar-la en un encreuament a mà dreta, al km. 3,5 aprox. Per les famílies que prefereixin deixar el cotxe al Parc de Sant Salvador, i fer el camí a peu o en bici, hi ha dreceres prou ben senyalitzades, que us estalviaran recorregut, però que son més empinades. A l’ermita, que es pot visitar per dins, i que és molt xula, hi ha uns lavabos, les barbacoes que us hem dit, molt espai, i molt de bosc. El castell normalment també es visita, està obert, i està molt ben restaurat. Les vistes son impressionants. Des del parc de Sant Salvador es pot fer una ruta per les ermites de Santa Coloma de Farners, (ruta de les 10 ermites), i des de Farners una ruta de gorgs que està ben descrita en un plafó. Si penseu en un àpat familiar, pícnic, costellada o dinar, Santa Coloma de Farners, amb el parc de Sant Salvador i l’Ermita de Farners pot ser un bon destí. Si voleu fer una ruta, o diverses rutes a peu, o en bici de muntanya, o banyar-vos en les rieres de la zona, també heu escollit bé. I si voleu passar un cap de setmana familiar, encara millor. La desconeguda comarca de la Selva us espera. Si us quedeu el cap de setmana podreu gaudir de esplèndid paisatge de les Guilleries, prenent les carreteres que van fins Sant Hilari i Osor. Una natura en estat pur. Visitareu indrets tan pregons i bonics com els edificis romànics del monestir de Sant Pere Cercada o Santa Victòria de Sauleda. O bé Sant Miquel de Cladells, Santa Margarida de Vallors, la Santa Creu d’Horta, amb la masia més poderosa de Catalunya, l’ermita de Santa Bàrbara o Sant Andreu de Castanyet. Per altra la Selva és coneguda com “La comarca de l’aigua”. Us proposem una estada d’aigua, a Santa Coloma mateix, resseguint fonts, rieres i rierols a la muntanya, o gaudint de les seves aigües termals, dels Balneari i el centre lúdic termal Magma, un descans merescut en aquest món de bojos. Per dormir a la vila teniu hotels molt bons i molt familiars, com ara el Mas Solà, gran i modern. Tot un senyor hotel. O el seductor Hotel Pinxo, que malgrat el seu nom està molt bé. Més de poble i casolà és Can Gurt o la fonda senzilla de tota la vida: Can Joan. També un hostal modern, bonic, amb bon restaurant: L’Argolla. Us recomanem alguns restaurants tot i que els hotelets mencionats tenen una cuina meravellosa deliciosa i interessant. Teniu, alegre, modern, desenfadat, al centre del poble, L’Agora. En canvi, fora del casc urbà podeu anar a la Masia Gallart. Carn a la brasa. Bona estada a Farners!.

farners_castell

Los entornos de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca gerundense de La Selva, son preciosos y están llenos de lugares que merecen una visita familiar. Uno de ellos es el maravilloso parque de San Salvador, un gran pulmón verde casi virgen, que está situado a lo largo de la fresco arroyo de Santa Coloma, donde a menudo se puede dar un baño. Todo este parque está lleno de fuentes, tales como, la fuente de San Salvador y la Fuente Picante, y también lleno de árboles y agua, siendo ideal para una estancia con los niños, que pueden jugar y correr por el lugar. Pero hoy os queremos hablar también de la ermita de la Virgen de Farners, y de su cercano castillo, en lo alto de una colina. Un lugar fabuloso, con mucho bosque y terreno para saltar, con paisajes de fábula, aéreos, y unas buenas barbacoas para hacer una carne a la brasa o unos calçots. Ahora bien, eso si, la mesa y las sillas necesitarán llevarlas, porque no hay. Es paradójico, increíble pero así es, sólo barbacoas. Se puede subir fácilmente con el coche hasta la ermita de Farners, que está situada al pie del castillo, siguiendo una pista ancha, en buen estado. Si vienen desde Barcelona pueden tomar la C-17 y seguir hasta enlazar con la C-25 pasado Vic. Entonces hay que continuar por la C-25, el llamado Eje Transversal unos 45 km más, y tomar la salida 225, la que lleva a Santa Coloma de Farners y seguir por la C-63. También possible por la AP-7, hasta Maçanet, y luego por la antigua N-II hasta el cruze de Sils. Pasamos Sils y Riudarenes, y llegamos a Santa Coloma de Farners. Una vez en Santa Coloma de Farners, hay que situarse al comienzo del paseo del parque de San Salvador, junto a la riera de Santa Coloma. Verán el puente de San Salvador, que hay que atravesar. Justo cruzar el arroyo por encima y se gira a la derecha. Hay que cruzar el bonito parque que os hemos explicado al principio de esta narración y tomar una pista asfaltada que al poco tiempo será de tierra. Se llega en unos 5 kms. en la ermita de la Virgen de Farners desde donde se puede contemplar un amplio panorama, que será aún más grandioso si subir hasta el castillo que está a unos 5 minutos a pie, por un camino, no apto para vehículos, en fuerte subida. Toda la ruta está indicada bastante bien indicada y no tiene pérdida: seguir el camino más ancho, lo mejor, hasta que, indicado también, hay que dejarla en un cruce a mano derecha, en el km. 3,5 aprox. Para las familias que prefieran dejar el coche en el Parque de San Salvador, y hacer el camino a pie o en bici, hay atajos bastante bien señalizadas, que le ahorrarán recorrido, pero que son más empinadas. En la ermita, que se puede visitar por dentro, y que es muy chula, hay unos lavabos, las barbacoas que os hemos dicho, mucho espacio, y mucho bosque. El castillo normalmente también se visita, está abierto, y está muy bien restaurado. Las vistas son impresionantes. Desde el parque de San Salvador se puede hacer una ruta por las ermitas de Santa Coloma de Farners, (ruta de las 10 ermitas), y desde Farners una ruta de pozas que está bien descrita en un panel. Si piensa en una comida familiar, picnic, barbacoa o comida, Santa Coloma de Farners, con el parque de San Salvador y la Ermita de Farners puede ser un buen destino. Si desea hacer una ruta, o varias rutas a pie o en bicicleta de montaña, o bañarse en los arroyos de la zona, también ha elegido bien. Y si desea pasar un fin de semana familiar, aún mejor. La desconocida comarca de la Selva os espera. Si os quedáis el fin de semana podrá disfrutar de espléndido paisaje de las Guilleries, tomando las carreteras que van hasta Sant Hilari y Osor. Una naturaleza en estado puro. Visitaréis lugares tan profundos y bellos como los edificios románicos del monasterio de San Pedro Cercada o Santa Victoria de Sauleda. O bien San Miguel de Cladells, Santa Margarita de Vallors, la Santa Cruz de Horta, con la masía más poderosa de Cataluña, la ermita de Santa Bárbara o San Andrés de Castanyet. Por otra la Selva es conocida como “La comarca del agua”. Os proponemos una estancia de agua, en Santa Coloma mismo, siguiendo fuentes, arroyos y riachuelos en la montaña, o disfrutando de sus aguas termales, los Balneario y el centro lúdico termal Magma, un descanso merecido en este mundo de locos. Para dormir en la villa tiene hoteles muy buenos y muy familiares, como el Mas Solà, grande y moderno. Todo un señor hotel. O el seductor Hotel Pinxo, que a pesar de su nombre está muy bien. Más de pueblo y casero es Can Gurt o la fonda sencilla de toda la vida: Can Joan. También un hostal moderno, bonito, con buen restaurante: La Argolla. Recomendamos algunos restaurantes aunque los hotelitos mencionados tienen una cocina maravillosa deliciosa e interesante. Tiene, alegre, moderno, desenfadado, en el centro del pueblo, El Agora. En cambio, fuera del casco urbano puede ir a la Masía Gallart. Carne a la brasa. ¡Buena estancia en Farners!.

La Pineda i el Salt del Bisbe


font_bisbe

Si us arribeu fins la bellíssima vila pirinenca de La Pobla de Lillet, i agafeu la carretera BV-402, camí de Gombrén i Campdevanol, en poc més de un parell de kms. trobareu una pista asfaltada a mà dreta que porta a Sant Jaume de Frontanya, un altre poble de Catalunya que no pot faltar en el vostre llibre de visites. La desviació està perfectament senyalitzada, i en el rètol ja hi apareix l’àrea de lleure “La Pineda”, que s’anuncia a un km. d’allà. Preneu la carretera i, un cop passat el gual pel damunt de la Riera d’Arija, que sempre porta aigua, però no sempre omple el gual, heu d’estar atents, a mà esquerra, a un camí pedregós, però practicable, que baixa al riu. Allà trobareu La Pineda. És una zona de pícnic, vora el riu, agradable, però amb aspecte d’un gran descampat, un bosc esclarissat, això sí, amb molta gespa i moltíssim espai per còrrer i voltar. Ah!. I si fan bons bolets quan n’és la temporada. Tot i això que diem, l’indret és bonic i agradable, i ningú no us dirà res. És totalment lliure. Hi ha bon aparcament pels cotxes, unes quantes taules de fusta escampades pel bosc, i unes barbacoes de pedra, una mica atrotinades, com també ho està la font, també de pedra. Així mateix hi ha una zona de lavabos, però sense que ningú se’n cuidi de res, que solen estar molt bruts. El riu Arija és un riuet divertit, ideal pels infants, amb un llit ple de pedres, matolls i basses, que farà les delicies de la vostra canalla. Si us ha agradat aquest lloc, encara us agradarà més fer una petita excursió fins el Salt del Bisbe, un racó maravellós, que està a uns 3 kms. de l’Àrea de Lleure de La Pineda. Per anar-hi cal continuar la pista asfaltada que porta cap a Sant Jaume de Frontanya, per on hem arribat a l’àrea, i en uns kms. trobarem una fletxa blava pintada a l’asfalt, que ens senyala cap a la dreta, i allà mateix, un marge on hi caben uns quants cotxes. Hi ha un caminet que fa baixada, que en uns 10 minuts us portarà al Salt, o la balma, o la Font del Bisbe. L’aigua del Torrent de Solls, afluent del riu Arija de l’àrea de picnic, cau des d’uns dueu metres d’alçada, a un gorg encisador. L’indret és màgic. Molt bonic. Ets pots donar una dutxa, o banyar-vos amb les criatures, rodejats de natura. Us proposem doncs una sortida familiar a la Vall de l’Alt Llobregat, que recorre aquest riu, tot just nascut. No podeu deixar de veure La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. Arribareu a La Pobla de Lillet pujant cap el túnel del Cadí fins Guardiola de Berguedà, ja passat Manresa i Berga, camí de França. Gireu en direcció a Castellar d’en Hug i La Pobla, ben indicat. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Per tornar de l’àrea us recomanem continuar la pista fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, també podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Volem fer una referència més a Sant Jaume de Frontanyà, el bonic poblet enlairat al mig de dues valls esplèndides del Pirineu on porta la pista que heu seguit per arribar a La Pineda, i al Salt del Bisbe. Doncs bé, us recomanem vivament la visita a aquest conjunt de cases de pedra dominat per la imponent silueta d’un dels temples més bonics del romànic català. Amb les seves tres naus nues, aquesta joia de pedra us captivarà. A més, podeu fer diverses rutes de natura al voltant del poble. S’hi arriba també des de Berga, per Vilada i Borredà, seguint una carretera asfaltada fins el poble. Juntament amb la possibilitat d’entrar-hi, o de sortir-ne, pel darrera, per la pista que ens porta fins La Pobla de Lillet, veureu que hi ha la possibilitat de fer una fantàstica ruta circular. Per dinar, a Sant Jaume, quedeu-vos a l’hostal que hi ha al poble, ho fan molt bé. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Lillet!.

Lleguense hasta la bellísima villa pirenaica de La Pobla de Lillet, y tomen allí la carretera BV-402, camino de Gombrén y Campdevanol, en poco más de un par de kms. encontrarán una pista asfaltada a mano derecha que les lleva a Frontanya, otro pueblo de Cataluña que no puede faltar en su libro de visitas. La desviación está perfectamente señalizada, y en el rótulo ya aparece el t´tulo “área de recreo El Pinar”, que se anuncia a un km. de allí. Tomen la carretera y, una vez pasado el vado por encima de la Riera de Arija, que siempre lleva agua, pero no siempre llena el vado, deberan estar atentos, a mano izquierda, a un camino pedregoso, pero practicable, que baja al río. Allí encontrarán La Pineda. Es una zona de picnic, cerca del río, agradable, pero con aspecto de un gran descampado, un bosque ralo, eso sí, con mucho césped y muchísimo espacio para correr.Allí si hacen buenas setas cuando es la temporada. El lugar es bonito y agradable, y nadie les dirá nada. Es totalmente libre. Hay buen aparcamiento para los coches, varias mesas de madera esparcidas por el bosque, y unas barbacoas de piedra, un poco destartaladas, como también lo está la fuente, también de piedra. Asimismo hay una zona de aseos, pero sin que nadie se cuide de nada, que suelen estar muy sucios. El río Arija es un riachuelo divertido, ideal para los niños, con una cama lleno de piedras, matorrales y balsas, que hará las delicias de su niños. Si os ha gustado este lugar, aun puede que les guste más hacer una pequeña excursión hasta el Salto del Obispo, un rincón maravilloso, que está a unos 3 kms. del Área de Ocio de La Pineda. Para ir hay que seguir la pista asfaltada que lleva hacia Sant Jaume de Frontanyà, por donde hemos llegado al área, y en unos kms. encontraremos una flecha azul pintada en el asfalto, que nos señala hacia la derecha, y allí mismo, un margen donde caben varios coches. Hay un camino que hace bajada, que en unos 10 minutos les llevará al Salto, o la cueva, o la Fuente del Obispo. El agua del torrente de Solls, afluente del río Arija del área de picnic, cae desde unos metros de altura, en una poza encantadora. El lugar es mágico. Muy bonito. Os proponemos también una salida familiar en el Valle del Alto Llobregat, que recorre este río, apenas nacido. No pueden dejar de ver La Pobla de Lillet, un bonito pueblo de aires medievales, con un casco antiguo notable, y un puente encantador. Con muchas ermitas e iglesias románicas por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques, que puede jugar a encontrar: Rotgers, Rus … y hasta un monasterio: Santa Maria de Lillet. Llegará a La Pobla de Lillet subiendo hacia el túnel del Cadí hasta Guardiola de Berguedà, ya pasado Manresa y Berga, camino de Francia. Giren en dirección a Castellar d’en Hug, bien indicado. También en esta zona hay una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. Pueden subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Si desean tocar mucha nieve salgan en dirección Castellar de en Hugo, otro pueblo bien pintoresco. Antes, parad a las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar. Pueden acabar llegando al Plan de la Anyella, en La Molina. Nieve asegurada en invierno, en otoño los bosques son de colores. También deben saber que, bajando hacia Guardiola de Berguedà encontrarán la mina de petróleo de Riutort. La zona es motivo para pasar un buen fin de semana, corto o largo, un puente o incluso unas vacaciones. Para comer, fuera de la zona de picnic, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situada en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de Lillet. Para volver del área les recomendamos seguir la pista hasta Sant Jaume de Frontanyà, un pueblo encantador con una verdadera catedral románica. Allí pueden comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel: 938.23.90.02. Para dormir, en la zona, también pueden ir a Guardiola de Berguedà donde hay un hermoso hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Cercano está El Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tiene el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca, otro lugar con mucha nieve, y vistas espectaculares. En Borredà, un poco más abajo de Sant Jaume de Frontanyà, encontrarán algunas casas rurales bonitas, como el Querol Vell. Queremos hacer una referencia más en Sant Jaume de Frontanyà, el bonito pueblo despegado en medio de dos valles espléndidas del Pirineo donde lleva la pista que ha seguido para llegar a La Pineda, y el Salto del Obispo. Pues bien, se recomienda vivamente la visita a este conjunto de casas de piedra dominado por la imponente silueta de uno de los templos más bellos del románico catalán. Con sus tres naves desnudas, esta joya de piedra os cautivará. Además, puede realizar varias rutas de naturaleza alrededor del pueblo. Se llega también desde Berga, por Vilada y Borredà, siguiendo una carretera asfaltada hasta el pueblo. Junto con la posibilidad de entrar, o de salir de ella, por detrás, por la pista que nos lleva hasta La Pobla de Lillet, verán que existe la posibilidad de hacer una fantástica ruta circular. Para comer, en Santiago, quedaos en el hostal que hay en el pueblo, lo hacen muy bien. Buen Pirineo, buen picnic, buena barbacoa y paisaje de ensueño en Lillet.