Sant Martí a Arenys de Munt


banner_festa_major_1-jpg-500x199

Per Sant Martí, l’11 de novembre, molts pobles de Catalunya celebren la seva festa major, però n’hi ha poques de tan grans, simpàtiques i lluïdes com la d’Arenys de Munt. A més, aquest bellíssim poblet està situat molt a tocar de Barcelona, a només una 1/2 hora en cotxe, al Maresme. Mireu-vos la informació que hi ha penjada a la web del poble, i escolliu el dia en que us arribareu amb la canalla fins a Arenys de Munt. Perquè si ho feu serà tot un encert. Hi trobareu de tot, per a totes les edats i públics. Tots els dies hi ha una fira d’atraccions, de les més tradicionals, al Torrent d’en Puig, just a l’entrada del poble, la veureu a mà esquerra. Hi haurà també un correfoc, exposicions, gegants, concerts, sardanes, la Fira del “Relleno”, una tradició que no us podeu perdre, una Fira de Food Trucks, cant coral del Cor l’Aixa. Menys familiar però interessant per a famílies amb joves serà la Nit Jove amb Banda Masú, The Penguins, Skabòries i Crim, que enguany serà d’entrada gratuïta i es celebrarà a la carpa de Festa Major, ubicada al polígon industrial Torrent d’en Puig, el dissabte 12 de novembre. En canvi el concert i ball per la gent més gran aniran a càrrec de l’Orquestra Maravella, i serà el divendres 11 de novembre a la Sala Municipal, i caldrà pagar entrada, que estaran a la venda, a partir del dia 4 de novembre, a la llibreria de Can Pujadas, al Boli Blau, a la llibreria El Setciències d’Arenys de Mar, però també el mateix dia. Si els vostres fills i filles, o vosaltres potser, us dieu Martí o Martina, heu de saber que es celebrarà la 2a trobada de Martins i Martines. No faltaran tampoc el teatre, els inflables i els jocs infantils per a la canalla, així com espectacles infantils, titelles, tallers pels més petits, inflables, jocs tradicionals, o la cercavila dels gegants amb xocolatada final. Un munt d’actes per triar i remenar, a quin més vistós, més bonic, millor per als nostres petits i petites. Us ho recomanem: aneu fins Arenys de Munt. És un poblet obert, amable, amigable. No us sentireu gens estranys. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal pendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè hi haurà genteta. Si us decidiu a passar el dia sencer al poble, i esteu farts de festa, us recomanem dues grans atraccions pels infants: els rucs del Far, una empresa que lloga burrets per fer-hi passejades, i Jalpíaventura, una altra empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de picnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges, i encara pitjor si és festa major! Si preferiu un restaurant, us en recomanem uns quants: per exemple Ca la Pepa Fornera, al centre del poble, a la Riera, a la Rambla Sant Martí, 10, tel: 937 95 16 19. O uns cellers que fan tapres, o bones coques de Ca l’Enric amb tota mena de viandes, com ara el Celler la Riera, al mig del poble una altra vegada, o la botiga Celler Mon la Cata, a la zona industrial de l’entrada del poble, on fan tapes per maridar amb els millors vins. També informal però molt ben portat pel Carles i l’Aitana, l’Infinit, un bar on podreu tastar quelcom més que tapes, a la mateixa plaça de l’església, al número 4. Tel: 93 795 03 87. També podeu anar a L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Però, aneu on aneu, cal reservar, és festa major!. A l’abans esmentat Santuari de Lourdes us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Per Sant Martí, anar a Arenys de Munt, és fantàstic!.

Por San Martín, el 11 de noviembre, muchos pueblos celebran su fiesta mayor. Pocas tan lucidas como la que harán en Arenys de Munt. Este simpático pueblecito situado muy próximo a Barcelona, 1 / 2 hora en coche, en medio del Maresme. Consulten la información que hay colgada en la web del pueblo, y elijan el día en que llegarán con los niños en Arenys de Munt. Será todo un acierto. Encontraréis de todo, para todas las edades y públicos. No os podéis perder el mercado medieval en la plaza de la iglesia, que mejora año tras año. Ni los espectáculos y animación infantil. El oficio solemne será cantado por la Coral del Remedio, del mismo pueblo. Sardanas y danzas, talleres para los más pequeños, vermouth popular, concierto de fiesta mayor, de los de antes, con la orquesta Selvatana. Teatro. Noches de fiesta y música para la juventud. Hinchables y juegos tradicionales para los niños. Pasacalles de gigantes, batucada, títeres, talleres, la curiosa muestra del relleno, que ha merecido una entrada propia en este blog en otros años. En fin, actos para elegir, a cual más vistoso, más bonito, mejor para nuestros pequeños y pequeñas. Os recomendamos: id hasta Arenys de Munt. Es un pueblecito abierto, amable, amigable. No se sentirá nadie extraño allí. Llegarán a Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay que tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda. Si os decidís a pasar el día entero en el pueblo, y estáis ya hartos de fiesta, os recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Far, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si aún os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si queréis comer o cenar, de picnic, id al Parque de Lourdes, a las afueras del pueblo, hacia la montaña, riera arriba. Si prefieren un run buén estaurante, les recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También hay dentro de la villa, o en el antes mencionado Santuario de Lourdes, en medio del bosque hay sitios buenos. Allí os recomendamos el Subirants, muy casero, de brasa. Lourdes de Arenys también es un buen lugar para acabar de pasar el día, donde hacer carne a la parrilla. ¡Atención: siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos, peor si es fiesta mayor!.

Festa de la Castanya a Vilanova de Prades


castanya2

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana, o el pont de novembre si el teniu, en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

castanya3

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Ous d’euga a Sant Llorenç


fira_d_ous_d_euga_200x200

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, és un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar uns dies en família. I al mig de la Vall del Lord, la seva capital, Sant Llorenç de Morunys, amb la decoració espectacular, barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. Creieu-me que val la pena pujar fins aquí per veure aquesta obra mestra de l’art català. Però a més, Sant llorenç de Morunys te molts altres atractius: el seu poble medieval murallat, el seu orgue, la muntanya de Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, la serra de Busa, el santuari del Lord, la Coma, la Pedra… bé, impossible enumerar-ho tot. I avui us recomanem aquesta sortida amb l’excusa, feble, de la 8a Fira d’ous d’euga i el 6è mercat del pagès, que tindrà lloc aquests 29 i 30 d’octubre de 2016. I el diumenge, també hi ha un concurs de carbasses gegants. Un munt d’activitats pels més petits de la casa, i per a tota la família. Mireu la imatge que està aquí sota i cliqueu per ampliar-la. Hi ha tota la informació. Pujeu fins la Vall del Lord, via Manresa i Solsona aquest pont de Tots Sants. Admireu els paisatges que envolten el pantà de la Llosa del Cavall mentre hi arribeu. Mai no haurieu pensat que pogués existir a només 100 kms. de Barcelona una vall tan bonica i desconeguda. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a Sant Llorenç des de Barcelona, per Manresa, cap a Solsona i d’alla a Sant Llorenç. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

programa_d_actes_fira_d_ous_d_euga

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, con capital en Sant Llorenç de Morunys, a la sombra del Port del Comte. Y si subís este próximo fin de semana, con motivo de la feria de los huevos de yegua por ejemplo, descubrireis también la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

Festival Mitjó de titelles a Riudebitlles


mitjo

Al poble de Sant Pere de Riudebitlles, un poblet aixerit de la vinícola comarca de l’Alt Penedés. Doncs bé, a Sant Pere, aquest cap de setmana hi fan el Mitjó, un festival i una mostra de Teatre de Titelles molt familiar, acollidora i popular. Potser serà un xic més irreverent l’espai de nit, anomenat la Mitja, pensat pel públic adult. Els espectacles tenen qualitat, i son divertits, i també nous, frescos. Podeu anar a Sant Pere per descobrir el Mitjó i l’àrea d’esbarjo del poble, amb el pícnic i barbacoes familiars que està situada a sota de l’anomenat Pont Nou, un dels monuments més estimats per la gent de de Sant Pere de Riudebitlles. Ara però toca que us recomanem aquest festival de titelles, que val la pena, i així ho fem. Sant Pere de Riudabitlles no és gaire lluny de Barcelona. Són 25 minuts per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida. Sortiu a Sant Sadurní d’Anoia, i agafeu la carretera B-2151, en direcció Lavit, poblet que passareu i, tot seguit, arribareu a Sant Pere de Riudabitlles. També és possible arribar-hi anant fins a Vilafranca del Penedés per l’AP7 i prenent allà la C-15 cap a Igualada. Desvieu-vos a la dreta en trobar les indicacions de la carretera BP-2151. Llavors trobareu l’àrea de picnic que us dèiem, i el pont nou, a mà dreta, abans d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere és una vila medieval consistent, amb edificis gòtics notables, un palau entre ells, i un casc antic evocador. Fora interessant fer un volt pel Penedés, visitant alguna cava, a Sant Sadurní, o anar a veure Vilafranca, amb el seu museu del vi. O potser us arribareu a Gelida, o a Mediona, on hi ha bonics castells. Per si de cas voleu dinar al poble us recomanem El Clos d’en Pep, un restaurant d’aire modern, cuina cuidada, però desenfadat. Tampoc no està gens malament, a la mateixa carretera, al número 142, la brasseria Magust, més d’estar per casa, però amb carn a la brasa feta allà mateix, davant vostre. Tel: 938.99.51.45 . Bon festival de titelles a Riudebitlles!.

En Sant Pere de Riudebitlles, un bonito pueblo de la vinícola comarca del Alt Penedés, donde existe una buena área de picnic, con barbacoas, de la que os hablamos en otra entrada de este bloc. Ahora os recomendamos ir hasta este bello pueblo con motivo del festival Mitjó de títeres. Ideal para famílias con niños. Divertido y nuevo, muy fresco. Son 25 minutos por la autopista AP-7, en dirección Tarragona y Lleida. Salgan en Sant Sadurní d’Anoia, y tomen la carretera B-2151, en dirección Lavit, que pasaréis, y llegareis a San Pedro de Riudabitlles. También posible llegar yendo hasta Vilafranca del Penedés y tomando allí la C-15 hacia Igualada. Entonces San Pedro estarà girando a la derecha, y el picnic, a la derecha otra vez, antes d’entrar en la localidad. Si quereis visitar el pueblo os diremos que es una villa medieval consistente, con edificios góticos notables, un palacio entre ellos, y un casco antiguo evocador. No sabemos si habréis de comer por allí, si dareis una vuelta por el Penedés, visitando alguna cava, en Sant Sadurní, o iréis a ver Vilafranca. O quizás os llegaréis a Gelida, o a Mediona, donde hay hermosos castillos. Pero por ejemplo si quereis comer en el pueblo, y no habéis tenido suficiente con el psicolabis, os recomendamos El Clos de Pepe, un restaurante de aire moderno, cocina cuidada, pero desenfadado y amable. Tampoco está nada mal, en la misma carretera, pero en el número 142, la brasería Magust, casera, con una carne a la brasa hecha allí mismo, delante de vosotros. Tel: 938.99.51.45.

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols


fira_sant_feliu_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Barbacoes a Gósol


torrentsenta

Per pujar fins a Gósol, bellíssim poblet en mig del Cadí, al Pirineu més pregon, el millor és fer-ho des Barcelona per la C-16 fins a Berga. Continuar en direcció al túnel del Cadí. Abans d’arribar a Guardiola agafar la carretera B-400 en direcció Saldes i Gósol, just a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel que la C-16, en direcció al Túnel del Cadí, travessa una mica abans d’arribar a aquesta població. Tot just sortir del túnel ja podeu agafar la desviació que indica Saldes, a mà esquerra. La carretera s’enfila i entra a la vall del Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya, que presidirà tot l’itinerari. La carretera serpenteja deixant ara ja Saldes enfonsat i pujant a Gósol. Passeu un petit coll i ja sereu a la Vall de Gósol. El poble està als peus d’un turó que te un castell a dalt. En la primera rotonda, en la que veureu un bar, restaurant, i hostal, anomenat Francisco, no seguiu cap el poble, sinó cap on indica Molí de Gósol i Càmping, però atenció… en la primera bifurcació que trobeu deixeu estar el càmping i pugeu a mà dreta per damunt del camí del cementeri i el càmping. Trieu la pista estreta però asfaltada que surt a mà dreta, no la de l’esquerra. Donareu la volta al turó del castell per l’esquena, tot descrivint un cercle, per arribar a un encreuament de camins, on hi ha el dipòsit municipal de runa. El de la dreta torna al poble. El de l’esquerra segueix un torrent i va cap a l’àrea de lleure, i cap al Molí. No hi ha grans indicadors, sinó petits panells verds. Potser haureu de baixar del cotxe per llegir-los. Deixeu estar ara els indicadors del molí de Gósol i seguiu la pista fins la zona d’oci, que us quedarà a mà dreta. Ja us diem que no és gaire fàcil de trobar aquesta àrea de pícnic. En cas de dubte pregunteu al poble. Si seguiu la pista més amunt, arribareu a un paratge d’interès natural, on neix el riu d’aigua de Valls, a la foto el teniu. És la Torrentsenta. Les aigües son molt bones i fresques, la gent aprofita per pujar-hi a dinar a l’estiu i també recull aigua per portar a casa. Picasso mateix va visitar el lloc als anys 20 del segle passat. Si seguíssiu el camí forestal més enllà, us animem a fer-ho a peu des de la zona de pícnic, arribaríeu al Forat de Torrentsenta, un curiós estret entre muntanyes, i si seguíssiu més encara, faríeu cap a la borda del Tinent. Des de l’àrea de lleure son deu minuts. En el prat on hi ha el berenador teniu unes quantes taules i barbacoes, en dues esplanades diferents. No us quedeu a la primera que trobareu. A la segona hi ha més taules. També trobareu una glorieta d’informació turística que explica la visita de Picasso al lloc, entre altres coses, en diferents idiomes. Hi ha força espai per córrer i jugar i aparcament suficient. Al costat del pícnic hi passa el riu Torrentsenta. Tota la zona és idíl·lica per fer-hi passejades amb bones vistes del Pedraforca. També Gósol és un poble bonic de veure, i tot el Berguedà. Si voleu passar uns dies per Gósol teniu un càmping, que ja sabeu on és. També sabeu on és l’Hostal Francisco. Bon lloc per menjar i dormir. Molt acollidor també l’alberg del Molí de Gósol que imaginem ja sabeu on és també. Un restaurant de poble, amb habitacions senzilles: Cal Triuet. Hi ha boniques cases rurals, com ara Cal Puxica o bé Cal Esteve. Per dinar teniu bons restaurants com ara El Forn, o bé podeu acudir als bars del poble, que n’hi ha uns quants. Si hi esteu uns dies per aquesta zona podeu visitar Saldes, o remunteu fins el refugi Lluís Estasen i el Mirador del Gresolet, on veureu aquest santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. A Saldes també hi ha bons llocs per dinar o dormir, com ara el Cruse, o el càmping Susen. Més tradicional és l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona de Saldes, com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu  des de Gósol tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Gósol, a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona. Bon pícnic i bona barbacoa a Gósol!.

En Gósol, un pequeño pueblo a los pies del Pedraforca, teneis una zona de pícnic, con barbacoas, en un entorno idílico del Pirineo más salvaje. Mesas, campo para correr y naturaleza. No se puede pedir más.

Barbacoes de Sant Jordi de Cercs


cercs

Al cor de la magnífica comarca del Berguedà, damunt el poblet de Sant Jordi de Cercs, amb unes vistes fabuloses, s’alça l’ermita de Sant Jordi i un àrea de lleure amb taules i barbacoes. La trobareu si pugeu des de Barcelona cap a Manresa i Berga per la C-16, i passat Berga us trobareu el desviament fins Cercs. Entreu al poble vell i remunteu la carretera fins arribar al poble nou de Sant Jordi de Cercs. Seguiu una pista de muntanya que puja amunt cap a l’ermita, tot fent grans llacets, estreta però en bon estat, asfaltada fins arribar a l’església. Ja veureu, allà mateix,  a l’altre costat de l’ermita, al final de la pista de muntanya, l’àrea de lleure i pícnic amb les barbacoes. Teniu aparcament a l’encreuament de camins davant el temple, no molt, però n’hi ha. També teniu molt d’espai per córrer i jugar, grans esplanades, molta vegetació i unes quantes taules de pedra, poques. També disposa d’un bloc de barbacoes per coure-hi uns bons calçots, unes botifarres en família o fer una carn a la brasa. Des de l’alçada teniu bones vistes sobre el pantà de la Baells que va engolir el poble antic, i moltes possibilitats de fer excursions i passejades de mitja muntanya. L’ermita de Sant Jordi, que havia estat parròquia de Cercs, és una església romànica del XII. Per Sant Jordi, el dia 23 d’abril, s’hi celebra un gran aplec. Si teniu temps i ganes podeu descobrir l’entorn, us recomanem el Museu de les Mines de Cercs, situat a Fígols i Sant Corneli. Està obert de dimarts a divendres de 10 a 14 h. Caps de setmana i festius de 10 a 15 h, a l’hivern i de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Caps de setmana i festius de 10 a 19 h, a l’estiu. També us podem recomanar que baixeu a peu de riu Llobregat per veure l’església romànica de Sant Quirze de Pedret, s’hi accedeix des de la carretera C-16 per la sortida Berga Centre, per seguir un camí des de la plaça Guernika de Berga. Està obert dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 hores i de 17 a 19 hores a l’estiu, i al matí només, d’11 a 14 hores a l’hivern. Mes informació: 608 74 88 89, o bé 93 402 21 71. És el monument més important de Cercs. Hi havia un dels conjunts de pintura mural pre-romànica i romànica més interessants de tot Catalunya. Ara hi ha còpia. Ben a prop teniu el pont, també romànic, en forma d’esquena d’ase, de quatre arcs. Si no dineu de pícnic, a Cercs teniu bons restaurants. Per exemple el Sant O bé l’Estany Clar, un bon restaurant, cuina innovadora, a la mateixa carretera d’accés al poble. Per dormir i passar un cap de setmana, pont o vacances, us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. Tots a Berga. També un gran càmping, amb bungalous de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho molt bé sortint d’aquesta àrea de lleure. També podeu anar cap a Bagà, cap a Vilada, o Borredà, cap a Sant Jaume de Frontanyà o pujar al Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gósol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. No deixeu d’arribar-vos fins aquí!.

En el corazón de la magnífica comarca del Berguedà, en el pueblo de Sant Jordi de Cercs, está la ermita de Sant Jordi con un área de pícnic con barbacoas al lado. Des de Barcelona se va a Cercs por la C-16, y ya pasado Berga encontrais el desvio concreto a ese pueblo. Seguid la carretera hasta el pueblo nuevo de Sant Jordi de Cercs. Seguid a partir de allí una pista asfaltada hasta llegar a la iglesia. Al final de la pista está el pícnic y  las barbacoas. Buen aparcamiento y espacio para correr y jugar, con grandes esplanadas, unas mesas de piedra y un bloque de barbacoes donde cocinar unos calçots o botifarras en família o una buena carne a la brasa.