Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols


fira_sant_feliu_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Barbacoes a Gósol


torrentsenta

Per pujar fins a Gósol, bellíssim poblet en mig del Cadí, al Pirineu més pregon, el millor és fer-ho des Barcelona per la C-16 fins a Berga. Continuar en direcció al túnel del Cadí. Abans d’arribar a Guardiola agafar la carretera B-400 en direcció Saldes i Gósol, just a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel que la C-16, en direcció al Túnel del Cadí, travessa una mica abans d’arribar a aquesta població. Tot just sortir del túnel ja podeu agafar la desviació que indica Saldes, a mà esquerra. La carretera s’enfila i entra a la vall del Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya, que presidirà tot l’itinerari. La carretera serpenteja deixant ara ja Saldes enfonsat i pujant a Gósol. Passeu un petit coll i ja sereu a la Vall de Gósol. El poble està als peus d’un turó que te un castell a dalt. En la primera rotonda, en la que veureu un bar, restaurant, i hostal, anomenat Francisco, no seguiu cap el poble, sinó cap on indica Molí de Gósol i Càmping, però atenció… en la primera bifurcació que trobeu deixeu estar el càmping i pugeu a mà dreta per damunt del camí del cementeri i el càmping. Trieu la pista estreta però asfaltada que surt a mà dreta, no la de l’esquerra. Donareu la volta al turó del castell per l’esquena, tot descrivint un cercle, per arribar a un encreuament de camins, on hi ha el dipòsit municipal de runa. El de la dreta torna al poble. El de l’esquerra segueix un torrent i va cap a l’àrea de lleure, i cap al Molí. No hi ha grans indicadors, sinó petits panells verds. Potser haureu de baixar del cotxe per llegir-los. Deixeu estar ara els indicadors del molí de Gósol i seguiu la pista fins la zona d’oci, que us quedarà a mà dreta. Ja us diem que no és gaire fàcil de trobar aquesta àrea de pícnic. En cas de dubte pregunteu al poble. Si seguiu la pista més amunt, arribareu a un paratge d’interès natural, on neix el riu d’aigua de Valls, a la foto el teniu. És la Torrentsenta. Les aigües son molt bones i fresques, la gent aprofita per pujar-hi a dinar a l’estiu i també recull aigua per portar a casa. Picasso mateix va visitar el lloc als anys 20 del segle passat. Si seguíssiu el camí forestal més enllà, us animem a fer-ho a peu des de la zona de pícnic, arribaríeu al Forat de Torrentsenta, un curiós estret entre muntanyes, i si seguíssiu més encara, faríeu cap a la borda del Tinent. Des de l’àrea de lleure son deu minuts. En el prat on hi ha el berenador teniu unes quantes taules i barbacoes, en dues esplanades diferents. No us quedeu a la primera que trobareu. A la segona hi ha més taules. També trobareu una glorieta d’informació turística que explica la visita de Picasso al lloc, entre altres coses, en diferents idiomes. Hi ha força espai per córrer i jugar i aparcament suficient. Al costat del pícnic hi passa el riu Torrentsenta. Tota la zona és idíl·lica per fer-hi passejades amb bones vistes del Pedraforca. També Gósol és un poble bonic de veure, i tot el Berguedà. Si voleu passar uns dies per Gósol teniu un càmping, que ja sabeu on és. També sabeu on és l’Hostal Francisco. Bon lloc per menjar i dormir. Molt acollidor també l’alberg del Molí de Gósol que imaginem ja sabeu on és també. Un restaurant de poble, amb habitacions senzilles: Cal Triuet. Hi ha boniques cases rurals, com ara Cal Puxica o bé Cal Esteve. Per dinar teniu bons restaurants com ara El Forn, o bé podeu acudir als bars del poble, que n’hi ha uns quants. Si hi esteu uns dies per aquesta zona podeu visitar Saldes, o remunteu fins el refugi Lluís Estasen i el Mirador del Gresolet, on veureu aquest santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. A Saldes també hi ha bons llocs per dinar o dormir, com ara el Cruse, o el càmping Susen. Més tradicional és l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona de Saldes, com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu  des de Gósol tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Gósol, a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona. Bon pícnic i bona barbacoa a Gósol!.

En Gósol, un pequeño pueblo a los pies del Pedraforca, teneis una zona de pícnic, con barbacoas, en un entorno idílico del Pirineo más salvaje. Mesas, campo para correr y naturaleza. No se puede pedir más.

Barbacoes de Sant Jordi de Cercs


cercs

Al cor de la magnífica comarca del Berguedà, damunt el poblet de Sant Jordi de Cercs, amb unes vistes fabuloses, s’alça l’ermita de Sant Jordi i un àrea de lleure amb taules i barbacoes. La trobareu si pugeu des de Barcelona cap a Manresa i Berga per la C-16, i passat Berga us trobareu el desviament fins Cercs. Entreu al poble vell i remunteu la carretera fins arribar al poble nou de Sant Jordi de Cercs. Seguiu una pista de muntanya que puja amunt cap a l’ermita, tot fent grans llacets, estreta però en bon estat, asfaltada fins arribar a l’església. Ja veureu, allà mateix,  a l’altre costat de l’ermita, al final de la pista de muntanya, l’àrea de lleure i pícnic amb les barbacoes. Teniu aparcament a l’encreuament de camins davant el temple, no molt, però n’hi ha. També teniu molt d’espai per córrer i jugar, grans esplanades, molta vegetació i unes quantes taules de pedra, poques. També disposa d’un bloc de barbacoes per coure-hi uns bons calçots, unes botifarres en família o fer una carn a la brasa. Des de l’alçada teniu bones vistes sobre el pantà de la Baells que va engolir el poble antic, i moltes possibilitats de fer excursions i passejades de mitja muntanya. L’ermita de Sant Jordi, que havia estat parròquia de Cercs, és una església romànica del XII. Per Sant Jordi, el dia 23 d’abril, s’hi celebra un gran aplec. Si teniu temps i ganes podeu descobrir l’entorn, us recomanem el Museu de les Mines de Cercs, situat a Fígols i Sant Corneli. Està obert de dimarts a divendres de 10 a 14 h. Caps de setmana i festius de 10 a 15 h, a l’hivern i de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Caps de setmana i festius de 10 a 19 h, a l’estiu. També us podem recomanar que baixeu a peu de riu Llobregat per veure l’església romànica de Sant Quirze de Pedret, s’hi accedeix des de la carretera C-16 per la sortida Berga Centre, per seguir un camí des de la plaça Guernika de Berga. Està obert dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 hores i de 17 a 19 hores a l’estiu, i al matí només, d’11 a 14 hores a l’hivern. Mes informació: 608 74 88 89, o bé 93 402 21 71. És el monument més important de Cercs. Hi havia un dels conjunts de pintura mural pre-romànica i romànica més interessants de tot Catalunya. Ara hi ha còpia. Ben a prop teniu el pont, també romànic, en forma d’esquena d’ase, de quatre arcs. Si no dineu de pícnic, a Cercs teniu bons restaurants. Per exemple el Sant O bé l’Estany Clar, un bon restaurant, cuina innovadora, a la mateixa carretera d’accés al poble. Per dormir i passar un cap de setmana, pont o vacances, us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. Tots a Berga. També un gran càmping, amb bungalous de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho molt bé sortint d’aquesta àrea de lleure. També podeu anar cap a Bagà, cap a Vilada, o Borredà, cap a Sant Jaume de Frontanyà o pujar al Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gósol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. No deixeu d’arribar-vos fins aquí!.

En el corazón de la magnífica comarca del Berguedà, en el pueblo de Sant Jordi de Cercs, está la ermita de Sant Jordi con un área de pícnic con barbacoas al lado. Des de Barcelona se va a Cercs por la C-16, y ya pasado Berga encontrais el desvio concreto a ese pueblo. Seguid la carretera hasta el pueblo nuevo de Sant Jordi de Cercs. Seguid a partir de allí una pista asfaltada hasta llegar a la iglesia. Al final de la pista está el pícnic y  las barbacoas. Buen aparcamiento y espacio para correr y jugar, con grandes esplanadas, unas mesas de piedra y un bloque de barbacoes donde cocinar unos calçots o botifarras en família o una buena carne a la brasa.

 

Barbacoes al Parc Roqueta de Tona


tona

El parc Roqueta de Tona son les restes de l’antic balneari Roqueta d’aquesta població. Res no en queda, només el pou de l’aigua termal, camuflat com una bonica glorieta. Hi trobareu taules de fusta de les típiques de pícnic, i unes de pedra molt grans. Protegint les taules hi ha arbres plantats de fa pocs anys, però que donen ombra a l’estiu. La pèrgola o glorieta, de planta hexagonal, conserva l’antiga escala de marbre, però n’han tret la cúpula que estava en mal estat i han posat una coberta de fusta. També disposeu d’uns WC en una caseta a tocar de la zona de pàrquing, una zona de jocs infantils, una pista de bàsquet, una font, i un bloc de barbacoes. Hi ha molt d’espai per jugar i còrrer i una riera a sota de la zona de lleure. Ho trobareu tot al nord de Tona, a la sortida del poble en direcció Vic, a l’avinguda del Balneari, dins el parc Roqueta, al costat del torrent Ferreria o de Sant Cugat, que envolta la zona. Sembla ser que la glorieta seria obra, com tot el balneari que hi havia aquí, de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Al costat, com a referència, hi ha una masia que es un restaurant anomenat també “la Ferreria“. També hi ha un cole, el Pive. Les barbacoes estan sota la zona de taules, prop de la riera. S’hi baixa per unes escales que estan al costat de la glorieta o per un camí que surt de la pista de bàsquet. Hi ha bon aparcament a l’entrada del parc. El millor per arribar des de Barcelona, uns 60 kms, per la C-17. Agafeu la sortida 52, Tona Nord i a la primera rotonda aneu cap a Tona. En entrar al poble agafeu el primer carrer a mà dreta i seguiu-lo fins l’entrada del parc. Ja ho sabeu, a Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona. Per més informació mireu-vos la web del municipi. I per fer més coses podeu visitar Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montseny, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX.  Si us ve de gust un bon bany medicinal podeu fer-ho al seu balneari: el Codina, el darrer de Tona. Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu.  Si voleu dormir, a la carretera C-17 hi ha el clàssic i tradicional hostal de les 4 carreteres, un lloc de parada obligat pels nostres pares i avis en una ruta cap al Pirineu, que conserva encara tota l’essència d’altres temps. Habitacions i menús de sempre. També ben tradicional, com a restaurant i lloc per dormir, l’Hostal Montserrat, de tota la vida, al centre del poble. A més d’aquests dos llocs, hi ha restaurants d’alta gama, com ara el Torre Simón, o bé, al costat del parc Roqueta, la Ferreria, molt bo també. Tots a fer una bona barbacoa a Tona!.

En Tona, por la C-17, no lejos de Vic, a 60 kms. de Barcelona, hay un espacio de pícnic con barbacoas cercano a la entrada norte de la población. Se trata del Parque Roqueta, lo único que queda de un antiguo balneario. Mesas, árboles de sombra, un par de barbacoas, lavabos y buen aparcamiento, además de espacio para correr y saltar, una pista de básquet y juegos infantiles. Un lugar bonito con un pequeño riachuelo cercano. Al lado de un restaurante interesante: La Ferreria. Ya lo sabeis, en Tona hay una zona de pícnic con barbacoas que os espera.

Mercat del Ram de Tordera


Cartell_Fira_del_Ram.jpg.350x496

A Tordera hi ha mercat cada diumenge. Això ho saben molt bé la gent del Maresme  i La Selva, que hi van en massa. Un mercat gran, variat, divertit, com els d’abans. Si aquesta cita dominical és molt interessant, imagineu-vos com ha de ser el mercat del diumenge de Rams, el més important de l’any. De fet no és un simple mercat, sinó una veritable fira agropecuària, multisectorial. Un senyor mercat igual com el que fan a Vic el cap de setmana del diumenge de Rams. Tordera és un poble situat ja al final de la comarca del Maresme, a tocar de Girona. Tot i això resulta molt fàcil arribar-hi des de Barcelona, seguint la C-31 o la C-32, passant per Mataró i Calella. Només una hora, i per autopista. És clar que també podeu anar-hi d’anar-hi en tren de la línia C-1 de rodalies, si agafeu els trens que van a Maçanet, a Girona o a Port-Bou, que en passen un casa hora. La fira obre tot el cap de setmana de 10 h a 21 h. Totes les activitats i l’accés són gratuïts. La part forta de la fira és multisectorial, i agafa des de cotxes a estris agrícoles, passant per tot el què us podeu imagina. També hi ha activitats pels més petits, amb uns inflables, ponis, xocolatada popular, activitats infantils, taller de titelles, de pa i de cistelleria i l’hora del conte, espectacles de ball, gegants… Ens deixem molts actes, no podem posar-los tots, a més, cada any son diferents!. Podeu anar-hi segurs que us ho passareu bé, perquè Tordera te molta experiència en fires. Ja us hem avançat que n’hi ha una cada diumenge de l’any, molt interessant, agrícola i ramadera, als voltants de l’església, i carrers del nucli vell, que te molta anomenada, i ben merescuda, a tota la comarca. Us encoratgem a pujar un diumenge qualsevol, al matí, per viure el mercat de Tordera, i encara més aquest cap de setmana de Rams. Però… atenció! Hi haurà molta, molta gent. Malgrat el caos circulatori, heu de saber que la vila de Tordera disposa de bons aparcaments, a les afores, en esplanades i solars a la vora del riu. Si voleu dinar heu de saber que la fira hi haurà un espai gastronòmic, amb tastets de brasa i altres propostes. Dins la vila us citarem alguns bons llocs per dinar si no voleu fer-ho a la fira, com ara Can Pujol, al centre del poble, o Can Caselles, un xic allunyat, o Can Ferreres, a la carretera d’Hortsavinyà, encara més lluny. També hi ha el parc, un bon lloc on fer un pícnic!. Ja ho sabeu, aquest cap de setmana Mercat del Ram, a Vic o a Tordera!.

En Tordera, al igual que en Vic, celebran el fin de semana del Domingo de Ramos, el tradicional Mercat del Ram. Tordera es una bonita población, la última del Maresme, ya encajada dentro de las comarcas gerundenses. Nos gusta Tordera, y nos gusta el entorno natural del Valle del río, y los últimos contrafuertes del Montnegre. Por eso recomendamos subir en Tordera, una villa de acceso muy fácil desde Barcelona, siguiendo la C-31 o la C-32, pasando por Mataró y Calella. Una hora, no llega, en coche. También posibilidades de ir en tren de la línea C-1 de cercanías, si cogéis los trenes que van a Massanet. La Feria Mercado del Ram es una propuesta lúdica y comercial, básicamente montada por comercios y empresas, donde encontrará una centena de expositores, de todo tipo y forma. El recinto ferial también acogerá una feria de artesanía, y unas actividades para toda la familia como concursos de fotografía, de pintura rápida, paseos a caballo, exposición de motos clásicas, una gincana, talleres para niños, juegos inflables, hora del cuento o cuentacuentos. Las actividades son gratuitas y están organizadas por las entidades y por los mismos expositores que promueven sus productos con demostraciones y talleres. La feria abre todo el fin de semana de 10 h a 21 h. Todas las actividades y el acceso son gratuitos. Si desea aún más información, consulten el blog de la Feria. Tordera tiene mucha experiencia en ferias, cada domingo del año se hace una muy interesante, agrícola y ganadera, en los alrededores de la iglesia, y calles del casco viejo, que tiene mucho renombre, bien merecido, por toda la comarca. Os animamos a subir un domingo cualquiera, por la mañana, no necesariamente este, para ver el mercado de Tordera. No es ninguna broma. Hay mucha, mucha gente. Hablamos de una media de unos 40.000 visitantes semanales. Tordera dispone de buenos aparcamientos en explanadas y solares a orillas del río.

Barbacoes a la Via Verda d’Amer


amer

En la mateixa ruta de la via verda d’Olot fins a Girona, davant mateix de l’antiga estació del carrilet del poble d’Amer, trobareu una zona de pícnic amb quatre taules, un bloc de barbacoes, una font, papereres, un cert espai per córrer, una pista de bàsquet, una àrea de jocs infantils i lavabos. A més, si aneu amb bici, heu de saber que a l’antiga estació ara hi ha un punt d’informació sobre aquesta via verda, i turística, i un taller de lloguer i reparació de bicicletes, anomenat bicicarril. Hi ha força aparcament a l’estació i als carrers del voltant. Amer és poble mono, amb uns quants monuments d’interès, com ara l’església romànica de l’antic monestir de Santa Maria, amb els seus quatre absis, o la plaça porxada o el nucli antic. També te moltes rutes per espais d’interès natural. De fet tota la comarca de la Selva té espais de gran bellesa. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recórrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de pícnic, una bona barbacoa allà on us hem senyalat, però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana a Amer, perquè no!.

Una nueva área de pícnic y barbacoas queremos proponeros, esta vez en la antigua via verde del trenecito que iba de Gerona a Olot, a su paso por Amer. Mesas, fuente, lavabos, barbacoas, todo pequeño, cerca de la antigua estación. Pero también hay espacio para jugar, una pista de básquet y una zona con juegos infantiles. Ideal para una buena comida en família o con los amigos.

 

Barbacoes a Vilanova de Prades


vilanova

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi ha dues àrees de pícnic amb barbacoes. Una està al darrera de l’ermita de Sant Antoni. En aquesta hi ha un bloc de quatre barbacoes, taules i una font. N’hi ha una altra a l’espai de la Font Vella, que compta amb taules, font, bancs i un gran bloc de barbacoes molt ben pensat. Des d’aquesta darrera la vista damunt del poble és molt bonica. S’hi arriba per pistes forestals curtetes que surten del poble, ben indicades. Hi ha poca vegetació, però amb els anys els arbres creixeran. No hi ha gespa, però si espai per jugar i córrer. Just sota el pícnic hi ha la espai d’aparcament, i baixant per unes escales està la font i un abeurador per animals. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. En arribar a Vilanova de Prades hi ha una rotonda que heu d’agafar en direcció Prades. En aquesta mateixa rotonda de l’entrada s’alça l’ermita de Sant Antoni, amb accés des de la mateixa rotonda, (tres quarts de volta). Aparqueu davant l’ermita i la zona de pícnic està al darrera. Per anar a la Font Vella heu de girar la rontonda i agafar la carretera TV-7500 cap a Pardes, però, uns metres més endavant cal girar per agafar el camí de Cornudella del Montsant, a mà dreta pel carrer de les Pruneres, ben indicat. També indica la font Vella. Seguiu la pista cap a la font. Veureu l’àrea a mà esquerra a sobre vostre al cap de 100 metres. Si hi aneu a passar el dia no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar, si no voleu fer pícnic, aneu al restaurant Els Ceps, de cuina mediterrània, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Però si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic, heu d’anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua o a l’espai de lleure a la Font Vella. Si no sabeu on és pregunteu al poble. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famílies o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de meravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increïbles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona calçotada o parrillada a Vilanova de Prades!.

Dos zonas de pícnic con barbacoas os esperan en Vilanova de Prades, cerca del monasterio de Poblet y de la sierra y el pueblo de Prades. Se trata de la zona de la ermita de San Antonio, en la misma rotonda de entrada al pueblo, y de la Font Vella, un poco más arriba. Todas con mesas de piedra, bloques de barbacoas y servicios. No os perdais esta zona desconocida y muy bonita de Cataluña.