Carcassonne, quan ens deixin sortir de casa!

Carcassonne és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona. Quan s’acabi el confinament potser hi podríeu anar, amb la canalla. És com viatjar a l’edat mitjana i la distància és, en canvi, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increïble vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, “La Cité”, perquè és una veritable, autèntica, meravellosa ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. I per dormir us trobareu molt còmodament instal·lats a l’Hotel Ibys Styles de Carcassonne. Un molt bon hotel, que també us recomanem. A tocar de la ciutat medieval, així, a la nit, la podreu veure il·luminada. preciosa. 

A més de Carcassonne podeu incloure una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix.

Per dormir, prop de la Cité, ja us hem recomanat l’Ibys Styles que no està gens malament, però n’hi ha més, de tota mena i gustos, per exemple Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, hi ha l’hotel i restaurant del Pont Vieux, molt bé i bon preu. Just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que també està molt bé. Vistes impagables a la cité.

Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcassone!.

   

  

Ressegiu el camí de la Cité cap a la vila nova de Carcassonne, passant pel carrer del Pont, tot pintoresc, fins la bastida del XVI.

En aquest carrer podreu menjar, molt bé, al restaurant Le 37, situat just al número 37 de la Rue Trivalle. Molt bona adreça. Recomanable.

De tornada a casa pareu a dinar a Girona, que estarà magnífica, com sempre. Visiteu el barri antic i dineu a Casa Marieta, un clàssic. Cuina cuidada, bona relació qualitat preu. Fabulós aquest restaurant de tota la vida.

 

  

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. ¡No se lo pierdan!.

Mercat de Nadal a Carcassonne

Carcasona és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increible vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi on, aquest dies, trobareu una agradable fira de Nadal, que estarà oberta del 6 de desembre de 2019, al 5 de gener de 2020. De tota manera us en farem cinc cèntims per tal que veieu de què podeu gaudir si feu els 300 kms. que hi ha fins la capital de l’Aude. Teniu Mercat de Nadal a la place Carnot, al centre de la vila renaixentista, amb una pista de patinatge sobre gel, a tocar de l’estació, i del bonic canal de Midi, trobareu un carrusel, la roda gegant i atraccions diverses. Arreu espectacles, animacions, concerts d’orgue… I sempre podreu passejar per la impressionant cité, la vila medieval que domina Carcassonne i veure-hi els cercaviles de Nadal. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu un Ibis Stles, un hotel amb habitacions familiars de fins a 5 persones. També Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité, un dels hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita al Mercat de Nadal de Carcasona!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Pero si hoy recomendamos en nuestro blog esta bella ciudad occitana del sur de Francia es por su fantástico y mágico mercado de Navidad, que este año ocupa la Place Carnot, y que está abierto del 6 de diciembre de 2019 al 5 de enero de 2020. Con su pista sobre hielo, sus casetas, sus atracciones, sus luces… Maravilloso. Y, naturalmente, su ciudad medieval iluminada. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. Y, en la ciudad moderna, a sus pies, la magia de la Navidad. ¡No se lo pierdan!.

La Ville de Carcassonne vous propose de vivre 1 mois de féérie, de rêve, du 6 décembre 2019 al 5 de janvier 2020, avec LA MAGIE DE NOEL. Cet événement désormais incontournable fêtera cette année sa 15ème édition et connaît chaque année un succès toujours plus grand. A l’origine de sa création, Gérard Larrat, Maire de Carcassonne avait souhaité créer une manifestation familiale, pour que les enfants, les parents, les grands parents, puissent se retrouver en famille et partager des moments de joie, de rire, de complicité. Pari gagné puisque chaque année des milliers de visiteurs déambulent, au fil des illuminations, dans les rues du centre ville et de la Cité, passant d’un univers de glace, au village du Père Noël, de la grande roue au marché de Noël, des attractions à sensations aux spectacles jeune public… La Magie de Noël très attendue par les carcassonnais accueille des visiteurs étrangers mais également des régions voisines intéressés par la qualité des animations proposées et le cadre magique, entre Cité Médiévale et Bastide Saint-Louis.

Carcassonne, de nou

Carcassonne és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increïble vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, “La Cité”, perquè és una veritable, autèntica, meravellosa ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu un Ibys Styles que no està gens malament, o Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, hi ha l’hotel i restaurant del Pont Vieux, molt bé i bon preu. Just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que també està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcassone!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. ¡No se lo pierdan!.

Souvigny

En ple cor de França, a tocar de la gran vila de Moulins, amagat entre camps, boscos, rius i turons verds, trobareu Souvigny, un preciós petit poblet amb una gran una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del Císter més pur. Increïble. Però passada l’enrabiada de veure perpetrada un acte tan vandàlic com aquest, us agradarà recórrer aquest temple de línies pures i simples, corprenedor en la seva senzillesa, una mica abandonat, brut i deixat. Com també ho estan les obres d’art exposades, les estàtues dels ducs i prínceps, les reixes… una llàstima. I, en sortir, passeu una estona fent un tomb pel poble, encisador, amb els seus carrers empedrats, la font, la plaça. Bon aparcament. Fàcil.

Per dinar, al poble, teniu l’Auberge des Tilleuls, a la Place Saint Eloy. Telèfon 04 70 43 60 70. Es tracta d’un petit restaurant, molt acollidor, cuina francesa i italiana, molt ben parat i decorat. Bona teca. A tocar de l’abadia, just davant, a l’altre costat de la carretera, el restaurant Le Point d’Orgue, a la Place Aristide Briand. Telèfon 09 84 42 20 74. Molt bé també. Més modern, cuina més actual i jove. No coneixem la La Ferme de Jeanne, un altre lloc on menjar, que està al número 20 de la rue de la République. Telèfon 04 70 42 99 98. Souvigny pot ser una bonica parada per tot viatger que faci la ruta de Barcelona a París, i no vulgui anar per les autopistes de sempre, sinó desviar-se una mica per veure pobles i ciutats preciosos, com ara Moulins, Nevers o La Charité. O bé Bourges, una capital esplèndida, amb una catedral que val la pena visitar, (la més gran de França). L’autopista A77, continuació lògica cap a l’est de l’A75, l’autopista gratuita que puja a París per Clermont Ferrand, passa molt a la vora de Souvigny, amb la seva abadia tan xula, i la mítica N7, que va per Vichy i Moulins, també. No deixeu de visitar Souvigny i el seu meravellós monestir romànic, priorat de Cluny, etapa de la ruta de Compostela, i una fita molt important del camí de Sant Jaume de Galícia a França: “chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France” com també ho és la incomparable basílica romànica de la Charité sur Loire, o la Madeleine de Vézelay, no molt lluny de Souvigny, Moulins o Nevers.

Una parada en Souvigny es una etapa necesaria para todo viajero que haga la ruta de Barcelona a París, y no quiera ir por las autopistas de siempre, sino desviarse un poco para ver pueblos y ciudades preciosos, tales como Moulins, Nevers o la misma villa de la que hoy hablamo. Esta hermosa población está situada muy cerca de Moulins o de Vichy. La autopista A-77, continuación lógica hacia el este de la A-75, la autopista gratuita que sube en París para Clermont Ferrand, pasa muy cerca de esta villa tan chula, y la mítica N 7, que por Vichy y Moulins, también. ¿Y por qué os aconsejamos una parada en Souvigny?. Pues por su maravilloso monasterio románico, priorato de Cluny, y etapa de la ruta de Compostela, que es también el panteón de los duques de Bourbon. Lastimosamente está pintado de balnco y amarillo, todo un atentado al buen gusto, y bastante abandonado. ¡Buena parada en Souvigny!.

Mercat de Nadal a Carcassonne

Carcasona és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increible vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi on, aquest dies, trobareu una agradable fira de Nadal, que estarà oberta del 6 de desembre de 2017, al 7 de gener de 2018. De tota manera us en farem cinc cèntims per tal que veieu de què podeu gaudir si feu els 300 kms. que hi ha fins la capital de l’Aude. Teniu una pista de patinatge sobre gel, carrusel, noria, pista de kars damunt gel, i de quads damunt gel, rens pels infants, un gran mercat de Nadal a la plaça Carnot, espectacles, animacions, concerts d’orgue, animacions medievals a la cité… I sempre podreu passejar per la impressionant cité, la vila medieval que domina Carcassonne i veure-hi els cercaviles de Nadal. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de petacada i tot amanit amb molt de soroll, de brugit. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita al Mercat de Nadal de Carcasona!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Pero si hoy recomendamos en nuestro blog esta bella ciudad occitana del sur de Francia es por su fantástico y mágico mercado de Navidad, que este año ocupa la Place Carnot, y que está abierto del 6 de diciembre de 2017 al 7 de enero de 2018. Con su pista sobre hielo, sus casetas, sus atracciones, sus luces… Maravilloso. Y, naturalmente, su ciudad medieval iluminada. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. Y, en la ciudad moderna, a sus pies, la magia de la Navidad. ¡No se lo pierdan!.

La Ville de Carcassonne vous propose de vivre 1 mois de féérie, de rêve, du 6 décembre 2017 al 7 de janvier 2018, avec LA MAGIE DE NOEL. Cet événement désormais incontournable fêtera cette année sa 13ème édition et connaît chaque année un succès toujours plus grand. A l’origine de sa création, Gérard Larrat, Maire de Carcassonne avait souhaité créer une manifestation familiale, pour que les enfants, les parents, les grands parents, puissent se retrouver en famille et partager des moments de joie, de rire, de complicité. Pari gagné puisque chaque année des milliers de visiteurs déambulent, au fil des illuminations, dans les rues du centre ville et de la Cité, passant d’un univers de glace, au village du Père Noël, de la grande roue au marché de Noël, des attractions à sensations aux spectacles jeune public… La Magie de Noël très attendue par les carcassonnais accueille des visiteurs étrangers mais également des régions voisines intéressés par la qualité des animations proposées et le cadre magique, entre Cité Médiévale et Bastide Saint-Louis.

Nadal a Carcassonne

Carcasona és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increible vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi on, aquest dies, trobareu una agradable fira de Nadal, que estarà oberta del 3 al 31 de desembre de 2016. De tota manera us en farem cinc cèntims per tal que veieu de què podeu gaudir si feu els 300 kms. que hi ha fins la capital de l’Aude. Teniu una pista de patinatge sobre gel, carrusel, noria, pista de kars damunt gel, i de quads damunt gel, rens pels infants, un gran mercat de Nadal a la plaça Carnot, espectacles, animacions, concerts d’orgue, animacions medievals a la cité… I sempre podreu passejar per la impressionant cité, la vila medieval que domina Carcassonne i veure-hi els cercaviles de Nadal. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de petacada i tot amanit amb molt de soroll, de brugit. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita al Mercat de Nadal de Carcasona!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Pero si hoy recomendamos en nuestro blog esta bella ciudad occitana del sur de Francia es por su fantástico y mágico mercado de Navidad, que este año ocupa la Place Carnot. Con su pista sobre hielo, sus casetas, sus atracciones, sus luces… Maravilloso. Y, naturalmente, su ciudad medieval iluminada. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. Y, en la ciudad moderna, a sus pies, la magia de la Navidad. ¡No se lo pierdan!.

La Ville de Carcassonne vous propose de vivre 1 mois de féérie, de rêve, du 3 au 31 décembre 2016 avec LA MAGIE DE NOEL. Cet événement désormais incontournable fêtera cette année sa 12ème édition et connaît chaque année un succès toujours plus grand. A l’origine de sa création, Gérard Larrat, Maire de Carcassonne avait souhaité créer une manifestation familiale, pour que les enfants, les parents, les grands parents, puissent se retrouver en famille et partager des moments de joie, de rire, de complicité. Pari gagné puisque chaque année des milliers de visiteurs déambulent, au fil des illuminations, dans les rues du centre ville et de la Cité, passant d’un univers de glace, au village du Père Noël, de la grande roue au marché de Noël, des attractions à sensations aux spectacles jeune public… La Magie de Noël très attendue par les carcassonnais accueille des visiteurs étrangers mais également des régions voisines intéressés par la qualité des animations proposées et le cadre magique, entre Cité Médiévale et Bastide Saint-Louis.

Scilla

Recordeu l’antiga llegenda grega que parla d’Scilla i Caribdis, dos penyals habitats per monstres que vigilaven un estret canal entre Calabria i Sicília?. Doncs bé, de monstres no n’hem pas vist cap, però el penyal, coronat per un castell que domina el mar, i l’estret de Messina, si que l’hem vist i visitat. Perquè no recordem una població tan bella i autènticament mediterrània com Scilla, a la punta de la bota italiana. Un poble que cau des del turó que domina el castell Ruffo di Calabria, i l’església fins el mar. Un poble que s’obre a dos mars. Per un costat, Marina Grande, una platja bellíssima a ponent, per l’altra Chianalea, un barri mariner ple de restaurants que ofereixen els seu peix fresc arran, molt arran d’aigua. De fet damunt les aigües blaves del mar. És a Chianalea, el racó pescador de Scilla, on més podreu gaudir de la mediterraneitat. Si mai s’us acut deixar enredera Roma, baixar, passar de llarg Nàpols, i seguir baixant, descobrireu la Calabria, una regió plena de tresors naturals increïbles i, vora el mar poblacions i platges espectaculars, preservades del turisme de masses, encara poc tocades. Entre elles Scilla. No us la perdeu!. I per dormir us volem suggerir alguns llocs. Primer on vam dormir nosaltres, l’Hotel Scilla, un establiment d’altres temps, però amb servei amable. Habitacions una mica vetustes, però netes, amb mobiliari d’altres segles, però conservat. Allunyat del centre, però econòmic. Si voleu una cosa més a tocar del mar, selecta, a preus potents, llavors el Principe di Scilla és el vostre hotel. Vistes fabuloses, habitacions com un museu. Dinar o sopar a Scilla és fantàstic. Hi ha molts llocs bons. Com per exemple un entrepà sense més, a Civico 5 Chianalea, o un bon peix a el Casato, al Scoglio di Ulisse, al Fiocicna, o bé a el Glauco, tots a Chianalea, a tocar del mar. Bones pizzes a Pizza Scilla. I ja que sou aquí de vacances, o de pas, no deixeu de gaudir de les platges increibles de Calabria, que son desconegudes però estan entre les millors del món. No lluny de Scilla, encara a la Costa Viola, teniu les de Capo Vaticano, que son fabuloses. Cales i caletes entre penyasegats. O les de la bonica vila de Troppea, penjada damunt del mar. No deixeu de visitar Calabria, la Costa Viola i Scilla!.

¿Recuerdan la antigua leyenda griega que habla de Scilla y Caribdis, dos peñascos habitados por monstruos que vigilaban un estrecho canal entre Calabria y Sicilia?. Pues bien, de monstruos no hemos visto ninguno, pero el peñasco, coronado por un castillo que domina el mar, y el estrecho de Messina, si que lo hemos visto y visitado. Porque no recordamos una población tan hermosa y auténticamente mediterránea como Scilla, en la punta de la bota italiana. Un pueblo que cae desde la colina que domina el castillo Ruffo di Calabria, y la iglesia hasta el mar. Un pueblo que se abre a dos mares. Por un lado, Marina Grande, una playa bellísima a poniente, por la otra Chianalea, un barrio marinero lleno de restaurantes que ofrecen sus pescados frescos, muy cerca del agua. De hecho sobre las aguas azules del mar. Es Chianalea, el rincón pescador de Scilla, donde más podrá disfrutar de la mediterraneidad. Si se le ocurre dejar atras Roma, bajar, pasar de largo Nápoles, y seguir bajando, descubriréis la Calabria, una región llena de tesoros naturales increíbles y, cerca del mar, con poblaciones y playas espectaculares, preservadas del turismo de masas, aun poco tocadas. Entre ellas Scilla. No se la pierdan. Y para dormir queremos sugerirles algunos lugares. Primero donde dormimos nosotros, el Hotel Scilla, un establecimiento de otros tiempos, pero con servicio amable. Habitaciones un poco vetustas, pero limpias, con mobiliario de otros siglos, pero conservado. Alejado del centro, pero económico. Si deseais algo más cerca del mar, más selecto, a precios más potentes, entonces lo vuestro es el Principe di Scilla, este es su hotel. Vistas fabulosas, habitaciones como un museo. ¿Comida o cena en Scilla?, por supuesto… es fantástico. Hay muchos lugares buenos. Como por ejemplo un bocadillo sin más, pero de los que hacen en Civico 5 Chianalea, o un buen pescado en el Casado, en el Scoglio di Ulisse, en el Fiocicna, o en Glauco, todos en Chianalea, junto del mar. Buenas pizzas en Pizza Scilla. Y ya que estáis aquí de vacaciones, o de paso, no dejeis de disfrutar de las playas increíbles de Calabria, que son desconocidas pero están entre las mejores del mundo. No lejos de Scilla, aun en la Costa Viola, tienen las de Capo Vaticano, que son fabulosas. Calas y caletas entre acantilados. O las de la bonita ciudad de Troppea, colgada encima del mar. ¡No dejeis de visitar Calabria, la Costa Viola y Scilla!.

Do you remember the old Greek legend that tells us about Scilla and Charybdis, two cliffs inhabited by monsters guarding a narrow channel between Sicily and Calabria?. Well there are not monsters here now. Only a rock, crowned by a castle overlooking the sea and the Strait of Messina. A beautiful town, authentically Mediterranean. Scilla. A town with two seas. On one side, Marina Grande, a beautiful beach, on the other Chianalea, a seaside neighborhood full of restaurants that offer their fresh fish in beautiful restaurants over the blue waters of the sea. In Chianalea, the Scilla fisherman’s corner, you can enjoy good Mediterranean food. Calabria is a wonderful region full of natural treasures and incredible seaside towns with spectacular beaches. It was preserved from mass tourism until now. We would to suggest you some sleeping places. We slept at the Scilla Hotel an old hotel with friendly service. Rooms are clean but with furniture from other centuries, but preserved. It’s far away from the city center but it’s economic. If you want something more expensive you can go to the Principe di Scilla. This is your hotel. Fabulous views, rooms like a museum. Have lunch or dinner is fantastic in Scilla. There are many good sites. You can get a good sandwich in Civic 5 Chianalea. Or good fish in the Scoglio di Ulisse, in the Fiocicna, or in the Glauco, all of them are in Chianalea, near the sea. Good Pizza in Pizza Scilla. Enjoy the stunning beaches of Calabria, which are unknown but they are among the best in the world. Not far away from Scilla, in the Costa Viola, you can get the beaches of Capo Vaticano, which are fabulous. Or you can go to the beautiful town of Troppea, hanging above the sea.

Rappelez-vous la vieille légende grecque qui nous parle d’Scilla et Caribdis, deux falaises habitées par des monstres qui gardaient un canal étroit entre la Sicile et la Calabre?. Nous n’avons pas vu des monstres, mais oui un fier rocher, couronné par un château surplombant la mer et le détroit de Messine. Et une ville aussi belle et authentiquement méditerranéenne: Scilla, à la pointe de la botte italienne. Une ville qui tombe de la colline ouverte a deux mers. D’un côté, Marina Grande, une belle plage à l’ouest, de l’autre Chianalea, un quartier balnéaire plein de restaurants qui offrent leur poisson frais a l’est, sur les eaux bleues de la mer. Dans Chianalea, le coin pêcheur de Scilla manger tres bien. La Calabre c’est une belle région pleine de trésors naturels et incroyables villes avec plages spectaculaires. Elle est encore préservé du tourisme de masse, encore peu touché. Nous avons dormi a l’Hôtel Scilla, un établissement autre temps, mais avec un service amical. Chambres un peu vétustes mais propres, avec des meubles d’autres siècles, mais conservés. Loin du centre, mais économique. Si vous voulez quelque chose de plus, vous avez sur le bord de mer, avec des prix plus élevés, le Principe di Scilla, un joli hôtel. Vues fabuleuses, chambres comme un musée. Avoir un bon déjeuner, repas ou dîner est possible et fantastique a Scilla. Il y a beaucoup de bons sites ou manger tres bien. Un sandwich sans plus?, allez à la Civic 5 Chianalea, ou un bon poisson? allez le Scoglio di Ulisse, le Fiocicna, ou au Glauco, tous dans Chianalea, près de la mer. Bonne Pizza? allez a Pizza Scilla. Et puisque vous êtes ici en vacances, profitez vous des superbes plages de la Calabre, qui sont inconnus, mais ils sont parmi les meilleurs du monde. Non loin d’Scilla, sur la Costa Viola, vous avez ces du Capo Vaticano, qui sont fabuleux. Baies et criques entre les falaises. Ou la belle ville de Troppea, suspendue au-dessus de la mer. Assurez-vous de visiter la Calabre, Scilla et la Costa Viola!.

Loches

D’acord en que la ciutat de Loches potser no és la més bonica població de la vall del Loira, a França, una vall que mereix una detinguda visita familiar. Ni el seu castell és una de les meravelloses i espectaculars fortaleses del Loira. Però la bella vila de Loches mereix una parada si passeu prop d’ella. I el seu poderós castell feudal, amb una torre de l’homenatge imponent, una visita.  De fet en te dos de castells, el Donjon de què us parlem, a la foto, i un altre més palau, anomenat Logis royale. I una porta impressionant, la porta reial, que dona entrada a una vila medieval penjada d’una cresta rocosa, i una colegiata, la de Saint Ours, bonica també. Si us hi pareu us aconsellem el restaurant La Gerbe d’Or, on varem dinar molt bé. Al 22 de la Rue Balzac, tel: 33 2 47 91 67 63. Si voleu una cosa més lleugera, menys de cuina francesa, amb pizza i pasta, llavors el vostre lloc és la Trattoria des Mauvieres. Guai. I, una mica als afores, teniu l’Hotel de Beaulieu, un lloc molt recomanable si cal parar a dormir a Loches. Trobareu Loches si aneu de Chateauroux, en la ruta de París per l’autopista A-20, cap a Tours, per la D-943. O bé de Chatellerault, a la A-10 cap a Blois i Orleans, per la D-31 i la D-764, camí de París. Loches és una bona base per visitar la Vall del Loira, un destí fantàstic per unes vacances familiars.

De acuerdo en que la ciudad de Loches quizás no es la más bonita población del valle del Loira, en Francia, un valle que merece una detenida visita familiar. Ni su castillo es una de las maravillosas y espectaculares fortalezas del Loira. Pero la bella ciudad de Loches merece una parada si pasáis cerca de ella. Y su poderoso castillo feudal, con una torre del homenaje imponente, una visita. De hecho hay dos castillos, el Donjon de que os hablamos, en la foto, y otro que es más un palacio, llamado Logis royale. Y una puerta impresionante, la puerta real, que da entrada a una villa medieval colgada de una cresta rocosa, y una colegiata, la de Saint-Ours, bonita también. Si os paráis les aconsejamos el restaurante La Gerbe de Oro, donde comimos muy bien. En el 22 de la Rue Balzac, tel: 33 2 47 91 67 63. Si desean algo más ligero, menos de cocina francesa, con pizza y pasta, entonces su sitio es la Trattoria de Mauvières. Guay. Y, un poco en las afueras, tiene el Hotel de Beaulieu, un lugar muy recomendable si hay que quedarse a dormir en Loches. Encontrarán Loches si van de Chateauroux, en la ruta de París por la autopista A-20, hacia Tours, por la D-943. O bien de Chatellerault, en la A-10 hacia Blois y Orleans, por la D-31 y la D-764, camino de París. Loches es una buena base para visitar el Valle del Loira, un destino fantástico para unas vacaciones familiares.

Loches is perhaps not the most beautiful town in the Loire Valley in France, a valley that deserves a lengthy family visit. Neither the castle is a wonderful and spectacular fortres. The beautiful town of Loches worth a stop if you go near it. It has got a powerful feudal castle. There are two castles, the Donjon what I talked about in the photo, and a palace called Logis royale. There is the royal gate, which gives entrance to a medieval village perched in a rocky ridge, and a collegiate church: St. Ours. If you stop there we will recommend you the restaurant La Gerbe d’Or, where we eat very well. At 22 Rue Balzac, tel: 33 2 47 91 67 63. If you want something lighter, less French, you can get good pizza and pasta in the Mauvières Pizza. Cool. A little outside from the city town you can go to the Hotel de Beaulieu, an highly recommended stop if you need to sleep in Loches. Loches is a good base for visiting the Loire Valley, and a fantastic destination for a family vacation.

La ville de Loches n’est pas la plus belle ville de la vallée de la Loire en France, une vallée qui mérite une visite familiale. Ni son château c’est une des merveilleuses forteresses spectaculaires du Loire. Mais la belle ville de Loches mérite un arrêt si vous passez près d’elle. Pour son puissant château féodal, avec un donjon imposant. Loches a deux châteaux, le Donjon dans la photo, et un appelé Logis royale. Et elle a aussi une porte impressionnante, la porte royale, qui donne entrée a un village médiéval perché dans une crête rocheuse. Et vous pouvez voir aussi une église collégiale, Saint-Ours. Si vous vous arrêtez là nous vous recommandons le restaurant La Gerbe d’Or, où on mange très bien. Au 22 de la Rue Balzac, tél: 33 2 47 91 67 63. Si vous voulez quelque chose de plus légere, pas cuisine française, vous avez des pizzas et des pâtes, a la Trattoria Mauvières. Et un peu en dehors de la ville, vous avez l’Hôtel de Beaulieu, un arrêt fortement recommandé si vous avez besoin de dormir à Loches. Loches est une bonne base pour visiter la vallée de la Loire, une destination fantastique pour des vacances en famille.

Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

Mercat de Nadal a Carcassonne

Carcasona és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increible vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi on, aquest dies, trobareu una agradable fira de Nadal, que estarà oberta del 6 de desembre al 4 de gener de 2015. Si us fa gràcia podeu veure’n el programa complert. De tota manera us en farem cinc cèntims per tal que veieu de què podeu gaudir si feu els 300 kms. que hi ha fins la capital de l’Aude. Teniu una pista de patinatge sobre gel, carrusel, noria, pista de kars damunt gel, i de quads damunt gel, rens pels infants, un gran mercat de Nadal a la plaça Carnot, espectacles, animacions, concerts d’orgue, animacions medievals a la cité… I sempre podreu passejar per la impressionant cité, la vila medieval que domina Carcassonne i veure-hi els cercaviles de Nadal. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de petacada i tot amanit amb molt de soroll, de brugit. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita al Mercat de Nadal de Carcasona!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Pero si hoy recomendamos en nuestro blog esta bella ciudad occitana del sur de Francia es por su fantástico y mágico mercado de Navidad, que este año ocupa la Place Carnot. Con su pista sobre hielo, sus casetas, sus atracciones, sus luces… Maravilloso. Y, naturalmente, su ciudad medieval iluminada. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. Y, en la ciudad moderna, a sus pies, la magia de la Navidad. ¡No se lo pierdan!.

La Charité sur Loire

La Charité sur Loire és una etapa necessària per tot viatger que faci la ruta de Barcelona a París, i no vulgui anar per les autopistes de sempre, sinó desviar-se una mica per veure pobles i ciutats preciosos, com ara Moulins, Nevers o la mateixa vila de la que avui parlem: La Charité. Aquesta bonica població està situada a la riba del magnífic riu Loira, plàcid i encantador, a una vintena de kms. al nord de Nevers, una altra vila prou bella, i a uns 50 de Bourges, una capital esplèndida, amb una catedral que val la pena visitar, (la més gran de França). L’autopista A-77, continuació lògica cap a l’est de l’A-75, l’autopista gratuita que puja a París per Clermont Ferrand, passa molt a la vora d’aquesta vila tan xula, i la mítica N-7, que va per Vichy i Moulins, també. I per quina raó us aconsellem una parada a la Charité. Doncs pel seu meravellós monestir romànic, priorat de Cluny, fundat l’any 1059, i etapa de la ruta de Compostela al Berry i la Borgonya. Llastimosament, l’any 1559, un incendi gegantí destruí l’abadia, perquè de no haver estat així tindria la nau romànica més llarga del món. L’any 1998 va ser classificada com a patrimoni de la humanitat per l’UNESCO. La Charité és, a més, una fita molt important del camí de Sant Jaume de Galícia a França: “chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France” com també ho és la incomparable basílica romànica de la Madeleine de Vézelay, no gens lluny de la Charité. A banda del seu maravellós monestir la ciutat també és coneguda com la vila del llibre, quan Christian Valleriaux, un llibreter de París, va decidir venir a obrir la seva llibreria a la Charité. Va crear el 1996 una bonica fira del llibre antic i, ben aviat va fer de la Charité la vila del llibre a França, copiant el que ja era Hay-on-Wve al País de Gal·les, o Ureña a Castella. Més de 12 llibreries de tota mena hi ha avui dia a La Charité, així com editors, il·lustradors i altres oficis relacionats amb els llibres. A la Charité tenim el nostre restaurant preferit. Es tracta de l’Auberge de la Poule Noire, un restaurant de campanetes, en un edifici gòtic, que era part del monestir medieval. Una passada. Reserveu, hi ha poques taules i no els costa gens dir no a la gent.  Si no heu pogut trobar taula, o si no podeu pagar els preus, podeu anar a l’Auberge de Seyr, a tocar de l’anterior, en un semisoterrani, al 4, de la Grande Rue François Mitterrand, tel: 86 70 03 51. No està malament, i els preus tampoc. La Pomme d’or és un hotel senzill, amb un restaurant que no està gens malament. També està força bé, com hotel i com a restaurant, Les Mil et une feuilles. Tots els restaurants tenen hotel, excepte la Poule Noire. Però ara us descobrirem el millor hotel de la Charité. És un castell tipicament francés, amb només tres habitacions i piscina. Un luxe increible: el Chateau de la Marche. Bona parada a La Charité sur Loire!.

La Charité sur Loire es una etapa necesaria para todo viajero que haga la ruta de Barcelona a París, y no quiera ir por las autopistas de siempre, sino desviarse un poco para ver pueblos y ciudades preciosos, tales como Moulins, Nevers o la misma villa de la que hoy hablamos: la Charité. Esta hermosa población está situada a orillas del magnífico río Loira, apacible y encantador, a una veintena de kms. al norte de Nevers, otra villa bastante hermosa, y a unos 50 de Bourges, una capital espléndida, con una catedral que merece la pena visitar, (la más grande de Francia). La autopista A-77, continuación lógica hacia el este de la A-75, la autopista gratuita que sube en París para Clermont Ferrand, pasa muy cerca de esta villa tan chula, y la mítica N 7, que por Vichy y Moulins, también. Y por qué os aconsejamos una parada en la Charité. Pues por su maravilloso monasterio románico, priorato de Cluny, fundado en 1059, y etapa de la ruta de Compostela en Berry y Borgoña. Lastimosamente, en 1559, un incendio gigantesco destruyó la abadía, porque de no haber sido así tendría la nave románica más larga del mundo. En 1998 fue clasificada como patrimonio de la humanidad por la UNESCO. La Charité es, además, un hito muy importante del camino de Santiago de Compostela en Francia, como también lo es la incomparable basílica románica de la Madeleine de Vézelay, nada lejos de la Charité. Aparte de su maravilloso monasterio la ciudad también es conocida como la villa del libro, desde que Christian Valleriaux, un librero de París, decidió venir a abrir su librería en la Charité. El creó en 1996 una bonita feria del libro antiguo y, pronto hizo de la Charité la villa del libro en Francia, copiando lo que ya era Hay-on-Wve el País de Gales, o Ureña en Castilla. Más de 12 librerías de todo tipo hay hoy en día en La Charité, así como editores, ilustradores y otros oficios relacionados con los libros. En la Charité tenemos nuestro restaurante favorito. Se trata del Auberge de la Poule Noire, un restaurante de campanillas, en un edificio gótico, que era parte del monasterio medieval. Una pasada. Reservar, hay pocas mesas y no les cuesta nada decir no a la gente. Si no ha podido encontrar mesa, o si no puede pagar los precios, puede ir al Auberge de Seyr, junto a la anterior, en un semisótano, al 4, de la Grande Rue François Mitterrand, tel: 86 70 03 51. No está mal, y los precios tampoco. La Pomme de oro es un hotel sencillo, con un restaurante que no está nada mal. También está bastante bien, como hotel y como restaurante, Las Mil et une feuilles. Todos los restaurantes tienen hotel, excepto la Poule Noire. Pero ahora os descubriremos el mejor hotel de la Charité. Es un castillo típicamente francés, con sólo tres habitaciones y piscina. Un lujo increíble: el Chateau de la Marche. ¡Buena parada en La Charité sur Loire !.

Abadies del país càtar

Per tothom son conegudes les fortalesses, torres i castells del país càtar, al sur de França. Però avui us volem parlar d’alguna cosa més desconeguda i igualment ben bonica: les abadies i monestirs medievals que hi ha per aquestes terres, disseminades en paisatges maravellosos, al peu de boscos bellíssims, al costat de rius que canten. Desconegudes, ignorades, algunes veritables ruïnes, altres impressionants cenobis de talla europea. Senzilles o poderoses, no podeu deixar de dedicar un pont, unes petites vacances a resseguir-les. Imaginem que sortiu de Barcelona en direcció Puigcerdà, que passeu el Cadí, que travesseu la Cerdanya francesa i, visitant Mont-lluis, fortalessa militar de Vauban, entreu al Capcir. Baixeu després cap a Carcassonne, per Quillan i Limoux. Passareu, tot seguint el riu Aude, i entrareu en la terra del mateix nom, una terra de paisatges d’ensomni, llacs, boscos, gorges increibles. Deixareu el castell d’Usson que vigila el pas. Hi arribareu a la nostra primera abadia, una pura ruïna, però molt evocadora. Està situada al poblet d’Alet les Bains, una bonica vila termal. És una immensa catedral sense sostre, una llàstima. Continuem cap a Carcasona per la D-118, i abans d’arribar-hi, ben indicat, ens desviem per la D-104 cap a l’abadia de Saint Polycarpe, una venerable ruïna, de la que aguanta l’església, per arribar al poblet i abadia de Sant Hilari. Entorns maravellosos. Es tracta d’una petita abadia romànica, amb un claustre gòtic. Bonic sepulcre romànic. Una cucada. Ja som a Carcasona, on podem fer centre, dormir i visitar un seguit de monestirs pels voltants. Per exemple la bellíssima de Caunes Minervois, romànica. La gran Saint Papoul, en un poblet medieval encisador o la amagada Villelongue, destrossada, convertida pels seus nous amos en una petita casa rural. Prop hi ha els castells de Saissac i el de Las Tours, envoltats per la luxúria de la Montanya Negra, boscos densíssims, llacs, passejades. Aquest darrer castell amb un conjunt de torres repartides per totes les muntanyes properes. Un xic més lluny, a Sorèze, la gegantina abadia i escola, avui hotel. I amagada entre els boscos el petit priorat de Rieunette, on la vida monàstica ha renascut, però que només conserva l’església, senzillíssima del segle XII.  Tornem a casa. Passem per la petita joia mutilada de Lagrasse, el poblet també és meravellós. I ja camí de Narbonne, on agafarem l’autopista cap a Perpinyà, Girona i Barcelona, queda la millor, Fontfroide, la més ben conservada, la més gran, fastuosa abadia del sur de França. És evident que podeu fer la ruta a l’inversa. Seran tres dies, o més, inoblidables. Per dormir a Carcassonne teniu L’Hotel Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Hotel Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Prop de Fontfreda o Lagrasse, a Fontjoncouse, teniu l’Auberge du vieux puits, encantador. Per cert, molt a prop d’aquest hotel trobareu l’església romànica de Sant Martin des Puits, amb unes belles pintures. Un altre hotelet rural encisador és La Fargo, en ple camp. A Caunes, en un palau renaixentista està el clàssic Hotel d’Alibert, luxós. Tres apartaments d’un gust exquisit al cor del poblet medieval de Lagrasse: House la France. Fantàstic. Més senzillet, però acollidor, clàssic, amb un restaurant molt bo, l’Hostellerie des Corbieres, també a Lagrasse. Tots aquests hotelets tenen bons restaurants. Hi ha un passaport que ofereix descomptes en tots els monuments del Pays Cathare, mireu-vos-ho, surt a compte. Bona ruta de les abadies càtares!.

Para todos son conocidas las fortalezas , torres y castillos del país cátaro , al sur de Francia. Pero hoy os queremos hablar de algo más desconocido e igualmente bien bonito: las abadías y monasterios medievales que hay por estas tierras , diseminadas en paisajes maravillosos , al pie de bosques bellísimos , junto a ríos que cantan . Desconocidas , ignoradas , algunas verdaderas ruinas , otros impresionantes cenobios de talla europea . Sencillas o poderosas , no se puede dejar pasar el tiempo sin dedicarles un puente , unas pequeñas vacaciones. Imaginemos que salgan de Barcelona en dirección Puigcerdà , que pasen el Cadí , que atraviesen la Cerdanya francesa y , visitando Mont -lluis , fortaleza militar de Vauban , entra en el Capcir . Bajar después hacia Carcassonne , por Quillan y Limoux . Pasará , siguiendo el río Aude , y entraréis en la tierra del mismo nombre , una tierra de paisajes de ensueño, lagos , bosques , gargantas increíbles . Dejaréis el castillo de Usson que vigila el paso, y llegareis a nuestra primera abadía , una pura ruina , pero muy evocadora . Está situada en el pueblo de Alet les Bains , una bonita villa termal . Es una inmensa catedral sin techo , una lástima . Continuamos hacia Carcasona por la D -118 , y antes de llegar, bien indicado , nos desviamos por la D -104 hacia la abadía de Saint Polycarpe , una venerable ruina , de la que aguanta la iglesia, para llegar al pueblo y abadía de Sant Hilari . Entornos maravillosos . Se trata de una pequeña abadía románica , con un claustro gótico . Hermoso sepulcro románico . Una monada . Ya estamos en Carcasona, donde podemos hacer centro , dormir y visitar una serie de monasterios por los alrededores. Por ejemplo la bellísima de Caunes Minervois , románica . La gran Saint Papoul , en un pueblo medieval encantador o la escondida Villelongue , destrozada , convertida por sus nuevos dueños en una pequeña casa rural . Cerca están los castillos de Saissac y el de Las Tours , rodeados por la lujuria de la Montaña Negra , bosques densísimos , lagos , paseos . Este último castillo con un conjunto de torres repartidas por todas las montañas cercanas. Un poco más lejos , a Sorèze , la gigantesca abadía y escuela , hoy hotel. Y escondido entre los bosques el pequeño priorato de Rieunette , donde la vida monástica ha renacido , pero que sólo conserva la iglesia , sencillísima del siglo XII . Volvemos a casa . Pasamos por la pequeña joya mutilada de Lagrasse , donde el pueblo también es maravilloso . Y ya camino de Narbonne , donde tomaremos la autopista hacia Perpiñán , Girona y Barcelona , queda la mejor , Fontfroide , la mejor conservada , la más grande , fastuosa abadía del sur de Francia. Es evidente que se puede hacer la ruta al revés . Serán tres días , o más , inolvidables . Para dormir en Carcassonne tiene el Hotel Montmorency , o también el Hotel du Chateau , y un poco más lejos del Hotel Octroi , todos de la misma cadena, un poco caros pero con buena relación calidad precio . También muy bien , el Espace Cité y las Oliviers , dos hoteles de la cadena Inter -Hotel , básicos , sencillos , pero suficientes . Bajando de la Cité hacia el centro de la ciudad nueva , por la calle de Trivalle y del Pont Vieux , justo pasado el Pont Vieux , tienen el Trois Couronnes , que está muy bien. Vistas impagables en la cité . Cerca de Fontfroide o Lagrasse , en Fontjoncouse , tienen el Auberge du vieux Puits , encantador . Por cierto, muy cerca de este hotel se encuentran la iglesia románica de San Martin des Puits , con unas bellas pinturas . Otro hotel rural encantador es La Fargo , en pleno campo. En Caunes, en un palacio renacentista está el clásico Hotel de Alibert, lujoso. Tres apartamentos de un gusto exquisito en el corazón del pueblo medieval de Lagrasse: House la France. Fantástico. Más sencillito, pero acogedor, clásico, con un restaurante muy bueno, la Hostellerie des Corbieres, también en Lagrasse. Todos estos hotelitos tienen muy buenos restaurantes . Hay un pasaporte que ofrece descuentos en todos los monumentos del Pays Cathare. Comprenlo, que sale a cuenta. ¡Buena ruta por las abadías cátaras ! .

Carcasona / Carcassonne

Carcasona és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increible vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Però, és clar, la cité domina. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de petacada i tot amanit amb molt de soroll, de brugit. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcasona!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité.

france

Bonnieux

Bonnieux és un petit poble, un poble penjat dalt d’un turó, un d’aquells “beaux villages perchés” de la comarca del Luberon, a la bellíssima provença. Juntament amb altres viles del rialler sud de França, com ara la magnífica Gordes, o l’encantadora Roussillon, la vila de Bonnieux destil·la mediterrània per tot arreu. Les seves cases de pedra, sovint de colors, agrupades al peu del cim on s’enlaira l’església, envoltada d’antigues muralles, amb carrerons estrets, li donen molt de caràcter. La cresta oberta a la vall, on hi ha el parc dels cedres, és un petit parc d’esbarjo, un pulmó verd, on hi vien uns exemplars d’aquestes coníferes veritablement esplèndits. Bonnieux no te res més, ni res menys que això que us hem explicat. I tanmateix és senzillament deliciós. No us recomanarem anar fins a Bonnieux només pel seu encant, per gran que fos, evidentment. So massa kms. Però Bonnieux no està sola allà. Altres pobles tan bonics com ell l’envolten. Pobles com ara Lacoste, medieval, o Oppede, encara més antic, o bé Lourmarin, amb el seu castell, i el cementiri on està enterrat Camús. Una petita vila encantadora, considerada com una de les més belles de França. Aneu a gaudir de la pau i bellessa de l’Abadia cistercenca de Silvacane, una maravella de l’art provençal. No us la perdèssiu!.  I podeu també arribar-vos a Rousillon, una altra petita joia. O bé anar un xic més lluny, fins Gordes, una vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada per un altre castell. I d’allà baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. De nou el císter més recòndit. Per anar i tornar d’aquestes maravelles haureu de travessar una carena de muntanyes, i els pobles provençals, joiells sutils del Luberón més encantador. Per dormir i menjar a Bonnieux, un hotel de campanetes, de la cadena Relais & Chateaux, ja està tot dit: el Domaine de Capalongue. Provença en estat pur.  Preus en consonància. Més senzill el Logis Hotel Panoramique César, al centre del poble, a la Place de la Liberté, Tel: 334 90 75 96 35, us proposa una bona taula, i unes habitacions netes i cuidades, amb vistes a mitja provença, panoràmiques. Ens va agradar. Com a restaurants, sense hotel, us recomanem L’Arome, cuidat, en una casa medieval, de pedra. Modern i desenfadat, Le Fournil. Una pizzeria, on fan tota mena de plats, amanides, pastes, una carta on és fàcil escollir alguna cosa, també bona brasa, que ens van aconsellar, és Les Terrasses. També podeu dormir molt bé a qualsevol hotel de Lourmarin. Com ara l’Hotel Bastide, a la carretera que va cap a Cucuron, tel: 04 90 070. També està bé l’Auberge du Pere Panse molt petit, a la carretera que va cap a Vaugines. L’Hotel Paradou és de regust oriental. Fora de Bonnieux o Lourmarin us recomanem dormir als molts hotels Novotel, que trobareu per la zona. N’hi ha a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Aquesta darrera ciutat sigui, possiblement, el millor centre per visitar les viles provençals. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners també podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs però a Lourmarin hi ha la pizzeria Nonni és el millor lloc. Quines espectaculars pizzas al forn de llenya, i quines pastes de la casa, fetes manualment. Trobareu aquesta delícia gourmet al Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. No deixeu de tastar els seus gnocchis o raviolis. I per descomptat haureu de demanar una pizza. Sopeu dins, o bé a la plaça, tot sentint com raja la font. Excepcional!. Bona estada a Bonnieux, i a la Provença!.

Bonnieux es un pequeño pueblo , un pueblo colgado sobre una colina , uno de esos ” beaux villages perchés ” de la comarca del Luberon , en la bellísima provença . Junto con otras villas del risueño sur de Francia , como la magnífica Gordes , o la encantadora Roussillon , la villa de Bonnieux destila esencia mediterránea por todas partes. Sus casas de piedra , a menudo de colores , agrupadas al pie de la cima donde está la iglesia, rodeada de antiguas murallas , con callejuelas estrechas , le dan mucho carácter . La cresta abierta al valle, donde se encuentra el parque de los cedros , es un pequeño parque de recreo , un pulmón verde , donde hay unos ejemplares de estas coníferas verdaderamente espléndidos . Bonnieux no tiene nada más , ni nada menos que lo que os hemos explicado. Y sin embargo es sencillamente delicioso. No os recomendaremos ir hasta Bonnieux sólo por su encanto , por grande que fuera , evidentemente. Son demasiados kms . Pero Bonnieux no está sola allí. Otros pueblos tan bonitos como él lo rodean. Pueblos como Lacoste , medieval , o Oppede , aún más antiguo , o bien Lourmarin , con su castillo. Una pequeña villa encantadora , considerada como una de las más bellas de Francia. Vayan a disfrutar de la paz y belleza de la Abadía cisterciense de Silvacane , una maravilla del arte provenzal. Y pueden también acercarse a Rousillon , otra pequeña joya . O bien ir un poco más lejos, hasta Gordes , una villa colgada encima de su espolón rocoso , coronada por otro castillo . Y de allí bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque . De nuevo el cister más recóndito . Para ir y volver de estas maravillas deberán atravesar una cresta de montañas , y los pueblos provenzales , joyas sutiles del Luberon más encantador. Para dormir y comer en Bonnieux , un hotel de campanillas , de la cadena Relais & Chateaux , ya está todo dicho : el Domaine de Capalongue . Provenza en estado puro . Precios en consonancia. Más sencillo el Logis Hotel Panoramique César , en el centro del pueblo , en la Place de la Liberté , Tel: 334 90 75 96 35, propone una buena mesa , y unas habitaciones limpias y cuidadas , con vistas a media provença , panorámicas . Nos gustó . Como restaurantes , sin hotel , recomendamos L’Arome, cuidado , en una casa medieval , de piedra . Moderno y desenfadado , Le Fournil . Una pizzería , donde hacen todo tipo de platos , ensaladas , pastas , una carta donde es fácil escoger algo, también buena brasa , que nos aconsejaron , en Las Terrazas . También puede dormir muy bien en cualquier hotel de Lourmarin . Como el Hotel Bastide , en la carretera que va hacia Cucuron , tel: 04 90070 . También está bien el Auberge, en la carretera que va hacia Vaugines . El Hotel Paradou es de sabor oriental . Fuera de Bonnieux o Lourmarin les recomendamos dormir en uno de los muchos hoteles Novotel situados por la zona . Los hay en Nimes , Marsella , Le Grau du Roy o Aviñón . Esta última ciudad sea , posiblemente , el mejor centro para visitar las villas provenzales . Los hemos probado todos , y son ideales para familias con niños . Por poco dinero también se puede dormir muy bien, con dos niños, a los hotelitos de la cadena B & B. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero en Lourmarin, donde está la pizzería Nonni, es el mejor lugar . Qué espectaculares pizzas al horno de leña , y qué pastas de la casa , hechas manualmente. Encontrará esta delicia gourmet en la Calle Albert camus , 2 . Tel. : 0490682333 . No dejen de probar sus gnocchis o raviolis . Y por supuesto tendrán que pedir una pizza . Cenen dentro , o bien en la plaza , junto a la fuente . ¡Excepcional ! . Buena estancia en Bonnieux , y en la Provenza.

Bordeaux / Bordeus

Bordeaux és una gran petita ciutat. Una d’aquelles ciutats de segona fila, tant pel que fa a importància monumental com pel que es refereix a població, importància geopolítica… i així. Una ciutat que no és com París o Londres, ni tan sols com Milà, Barcelona o Munich. Nosaltres la comparariem millor amb viles com ara Torino, Lyon o Frankfurt. Viles interessants a priori, sense grans atractius turístics de fama mundial però, que una vegada les visites es transformen. S’obren. Et sedueixen mostrant encants que no havies sospitat. Així és Burdeus, la capital de l’antiga Aquitània. Situada a uns 600 kms. de Barcelona, si fa no fa com Madrid, i enclavada en l’amplíssim estuari de la Gironda, port fluvial natural, on van a morir rius amb tanta solera i gràcia com el Tarn, la Garona o la Dordogne, Burdeus se’ns presenta irresistible. La façana del riu és esplèndida. Un conjunt d’edificis neoclàssics del segle XVIII enmarquen la vista magnífica des del port. La plaça de la Borsa, (a la foto), es reflecteix en la moderníssima làmina d’aigua que cobreix els antics molls, avui dia una mena de piscina sense gaire aigua on els adolescents i infants juguen i es refresquen. Els carrers i places del barri antic, molt gran, estan plens de mansions d’armadors, comerciants i fabricants que representen la glòria passada. Ara fan de bon passejar, convertits en botigues elegants, bars de moda o bistrots encantadors. Museus i esglésies no falten. La gran nau, i la gran torre de Sant Miquel, o la Catedral, o el Museu d’Aquitània, gratuït, com tots els de la ciutat. Restes de les antigues muralles, amb la gran campana en una de les portes. Barris moderns com el Meridianek, tramvies moderns, àgils, dinàmics. I que ens direu dels voltants. Vins i vinyes on es cou el Bordeaux, delicia del paladar més exigents. Ciutats medievals com Libourne o Saint Emilion, que no podeu deixar de veure. Castells com el de La Brede i abadies amagades entre els camps. Platges atlàntiques amb reclams turístics tan potents com la gran bassa d’Archaron, paradís de les famílies que estimen els ocells, o per famílies que estimen el mar. Paisatges estranys, bucòlics, com les landes amb la boira. Bordeaux, on està enterrat Goya, us espera en el curs d’un pont llarg o unes petites vacances. Hi arribareu en un dia si agafeu l’autopista fins Puigcerdà pel túnel del Cadí, cap a Foix, o per Girona, Perpinyà, i Carcasonne fins Toulouse. Podeu aprofitar per anar parant en aquests pobles bells, o visitar aquesta darrera ciutat, capital del Llanguedoc, si us canseu ràpid de cotxe. Fer nit a Tolosa us permetrà visitar la basílica de Sant Serni, la plaça del Capitoli i la ciutat de l’espai, ideal pels infants. Us proposem un viatge bellíssim no?. Per dormir, tan a Tolouse com a Bordeaux no trobareu res millor que els Novotel. O els apartaments d’Adagio. N’hi ha dos o tres a cada vila. Per dinar a Bordeus teniu bons llocs. Per exemple aquest petit bistrot davant de la catedral. A la vora del riu trobareu La Petite Gironde. A la vila vella, l’informal Quaizaco. La Tupina ofereix diversos espais amb alta cuina francesa, diferents tots, de preus un pèl elevats, més cars quan més glamour.  Bona estada a Burdeus!.

Bordeaux es una gran pequeña ciudad. Una de esas ciudades de segunda fila, tanto en lo referente a importancia monumental como por lo que se refiere a población, importancia geopolítica … y así. Una ciudad que no es como París o Londres, ni siquiera como Milán, Barcelona o Munich. Nosotros la compararíamos mejor con villas como Torino, Lyon o Frankfurt. Villas interesantes a priori, sin grandes atractivos turísticos de fama mundial pero que una vez las visitas se transforman. Se abren. Te seducen mostrando encantos que no habías sospechado. Así es Burdeos, la capital de la antigua Aquitania. Situada a unos 600 kms. de Barcelona, ​​más o menos como Madrid, y enclavada en el amplísimo estuario de la Gironda, puerto fluvial natural, donde van a morir ríos con tanta solera y gracia como el Tarn, el Garona o la Dordogne, Burdeos se nos presenta irresistible. La fachada del río es espléndida. Un conjunto de edificios neoclásicos del siglo XVIII enmarcan la vista magnífica desde el puerto. La plaza de la Bolsa, (en la foto), se refleja en la modernísima lámina de agua que cubre los antiguos muelles, hoy en día una especie de piscina, sin mucha agua, donde los adolescentes y niños juegan y se refrescan. Las calles y plazas del barrio antiguo, muy grande, están llenos de mansiones de armadores, comerciantes y fabricantes que representan la gloria pasada. Ahora hacen de buen pasear, convertidos en tiendas elegantes, bares de moda o bistrots encantadores. Museos e iglesias no faltan. La gran nave, y la gran torre de San Miguel, o la Catedral, o el Museo de Aquitania, gratuito, como todos los de la ciudad. Restos de las antiguas murallas, con la gran campana en una de las puertas. Barrios modernos como el Meridianek, tranvías modernos, ágiles, dinámicos. Y que nos diréis los alrededores. Vinos y viñedos donde se cuece el Bordeaux, delicia del paladar más exigente. Ciudades medievales como Libourne o Saint Emilion, que no puede dejar de ver. Castillos como el de La Brede y abadías escondidas entre los campos. Playas atlánticas con reclamos turísticos tan potentes como la gran balsa de Archaron, paraíso de las familias que aman los pájaros, o de familias que aman el mar. Paisajes extraños, bucólicos, como las landas con la niebla. Bordeaux, donde está enterrado Goya, os espera en el curso de un puente largo o unas pequeñas vacaciones. Llegaréis en un día si cogéis la autopista hasta Puigcerdà por el túnel del Cadí, hacia Foix, o por Girona, Perpiñán, y Carcasonne hasta Toulouse. Pueden aprovechar para ir parando en estos pueblos bellos, o visitar esta última ciudad, capital del Languedoc, si os cansais rápido de coche. Hacer noche en Tolosa les permitirá visitar la basílica de San Sernin, la plaza del Capitolio y la ciudad del espacio, ideal para los niños. Os proponemos un viaje bellísimo, ¿no?. Para dormir, tanto en Tolouse, como Bordeaux, no encontrarán nada mejor que los Novotel. O los apartamentos de Adagio. Hay dos o tres en cada villa. Para comer en Burdeos tienen muy buenos lugares. Por ejemplo este pequeño bistrot frente a la catedral. A orillas del río encontrarán La Petite Gironde. En la villa vieja, el informal Quaizaco. La Tupina ofrece varios espacios con alta cocina francesa, diferentes todos, de precios un poco elevados, más caros cuanto más glamour. ¡Buena estancia en Burdeos!.