La Rochelle


rochelle

La Rochelle és una descoberta insospitada en mig de les Landes de França, envoltada de terres planes que ofereixen només horitzons d’herba, vaques, canals i fang. Una ciutat monumental, d’un patrimoni arquitectònic potent, amb una història fascinant i una bellesa poc coneguda. A més és una vila molt animada, el seu port antic està sempre ple d’artistes, de venedors, d’artesans. Des de la més remota edat mitja la Rochelle ha estat un dels principals ports fortificats de França a l’Atlàntic, fet que l’ha dotat de grans obres defensives, torres, muralles… Passeu sota la torre del rellotge, i admireu la vista del port vell. La vida, l’harmonia. Tancant-lo, a cada cantó, una torre s’aixeca altiva, defensant-lo des de fa més de 700 anys: la tour Saint-Nicolas i la tour de la Chaîne. Fotogèniques!. Passeu-les i descobrireu la sortida de la Rochelle a l’oceà, protegida per una muralla, amb la tour de la Lanterne, que també és un far, altíssima. Els carrers de la vila son del XVIII, de gust molt francès, clàssic, ordenat, però alleugerides en la seva sobrietat i gravetat per les arcades on sovint s’hi instal·len mercats. De tant en tant mireu les façanes de les cases en cerca d’aquella escultura, d’aquell detall bonic. Hi ha els anomenats “Hotels”, cases de grans armadors, homes de negocis, sovint molt maques, com ara la dita casa d’Enric II, amb el seu encantador jardí. L’antiga borsa, el palau de justícia, durs, classicistes pero bells. L’església de Saint Sauveur, la més antiga conservada, és gòtica i bonica, i la Catedral, neoclàssica, una mica pesada. I poca cosa més direm d’aquesta ciutat, que pot ser una escala boníssima quan aneu camí de Bretanya, o de Normandia, o un lloc on parar a dinar. O bé un punt que no podeu deixar de veure si feu la façana atlàntica de França, amb les seves illes, de Baiona a Nantes. Parlant d’illes, La Rochelle és la porta d’una illa molt bonica, que està unida a la ciutat per un pont sobre el mar, espectacular. No us perdeu la illa de Re, amb Sant Martí de Re, la seva capital fortificada, el far de les balenes i les seves platges. I parlant de platges heu de saber que algunes de les més boniques no son lluny de La Rochelle, fet que la fa un punt de descoberta molt interessant. Si heu decidit dormir a La Rochelle heu decidit molt bé. A tocar del casc antic, envoltat de parcs, difícil de trobar per això mateix, teniu el Novotel, un bon hotel familiar de preus ajustats on els fills i filles dormen gratis. Per menjar us recomanarem alguns bons restaurants. Comencem per una molt bona pizzeria, relació qualitat preu imbatible: Rigoletto. També pasta i plats italians. Recomanada!. Un xic més enllà, al mateix carrer i vorera, teniu Le Petit Nicolas. Un francès divertit que ens va agradar molt. Aquests son els nostres. N’hi ha més, a La Rochelle es menja bé, però no els coneixem, ni els hem vist. Bona estada a La Rochelle!.

La Rochelle es un descubrimiento insospechado en medio de las Landas de Francia, rodeadas de tierras planas que ofrecen sólo horizontes de hierba, vacas, canales y barro. Una ciudad monumental, de un patrimonio arquitectónico potente, con una historia fascinante y una belleza poco conocida. Además es una ciudad muy animada, su puerto antiguo está siempre lleno de artistas, de vendedores, de artesanos. Desde la más remota edad media La Rochelle ha sido uno de los principales puertos fortificados de Francia en el Atlántico, lo que la ha dotado de grandes obras defensivas, torres, murallas … Pasad bajo la torre del reloj, y contemplad la vista del puerto viejo. La vida, la armonía. Cerrándolo, en cada esquina, una torre se levanta altiva, defendiéndolo desde hace más de 700 años: la tour Saint-Nicolas y la tour de la Chaîne. ¡Fotogénicas !. Pasadlas y descubriréis la salida de La Rochelle al océano, protegida por una muralla, con la tour de la Lanterne, que también es un faro, altísima. Las calles de la ciudad son del XVIII, de sabor muy francés, clásico, ordenado, pero aligeradas en su sobriedad y gravedad por las arcadas donde a menudo se instalan mercados. De vez en cuando veran las fachadas de las casas y buscaran aquella escultura, de aquel detalle bonito. Están los llamados “Hoteles”, casas de grandes armadores, hombres de negocios, a menudo muy bonitas, como la casa de Enrique II, con su encantador jardín. La antigua bolsa, el palacio de justicia, duros, clasicistas pero bellos. La iglesia de Saint Sauveur, la más antigua conservada, es gótica y bonita, y la Catedral, neoclásica, un poco pesada. Y poco más diremos de esta ciudad, que puede ser una escala buenísima cuando vayan camino de Bretaña, o de Normandía, o un lugar donde parar a comer. O bien un punto que no pueden dejar de ver si estais haciendo la fachada atlántica de Francia, con sus islas, de Bayona hasta Nantes. Hablando de islas, La Rochelle es la puerta de una isla muy bonita, que está unida a la ciudad por un puente sobre el mar, espectacular. No se pierdan la isla de Re, con San Martín de Re, su capital fortificada, el faro de las ballenas y sus playas. Y hablando de playas deben saber que algunas de las más bonitas no estan lejos de La Rochelle, lo que la hace un punto de descubrimiento muy interesante. Si han decidido dormir en La Rochelle han decidido muy bien. Cerca del casco antiguo, rodeado de parques, difícil de encontrar por lo mismo, tienen el Novotel, un buen hotel familiar de precios ajustados donde los hijos duermen gratis. Para comer os recomendaremos algunos buenos restaurantes. Empezamos por una muy buena pizzería, relación calidad precio imbatible: Rigoletto. También pasta y platos italianos. ¡Recomendada !. Un poco más allá, en la misma calle y acera, tienen Le Petit Nicolas. Un francés divertido que nos gustó mucho. Estos son los nuestros. Hay más, en La Rochelle se come bien, pero no los conocemos, ni los hemos visto. ¡Buena estancia en La Rochelle !.

Bordeaux / Bordeus


Bordeaux és una gran petita ciutat. Una d’aquelles ciutats de segona fila, tant pel que fa a importància monumental com pel que es refereix a població, importància geopolítica… i així. Una ciutat que no és com París o Londres, ni tan sols com Milà, Barcelona o Munich. Nosaltres la comparariem millor amb viles com ara Torino, Lyon o Frankfurt. Viles interessants a priori, sense grans atractius turístics de fama mundial però, que una vegada les visites es transformen. S’obren. Et sedueixen mostrant encants que no havies sospitat. Així és Burdeus, la capital de l’antiga Aquitània. Situada a uns 600 kms. de Barcelona, si fa no fa com Madrid, i enclavada en l’amplíssim estuari de la Gironda, port fluvial natural, on van a morir rius amb tanta solera i gràcia com el Tarn, la Garona o la Dordogne, Burdeus se’ns presenta irresistible. La façana del riu és esplèndida. Un conjunt d’edificis neoclàssics del segle XVIII enmarquen la vista magnífica des del port. La plaça de la Borsa, (a la foto), es reflecteix en la moderníssima làmina d’aigua que cobreix els antics molls, avui dia una mena de piscina sense gaire aigua on els adolescents i infants juguen i es refresquen. Els carrers i places del barri antic, molt gran, estan plens de mansions d’armadors, comerciants i fabricants que representen la glòria passada. Ara fan de bon passejar, convertits en botigues elegants, bars de moda o bistrots encantadors. Museus i esglésies no falten. La gran nau, i la gran torre de Sant Miquel, o la Catedral, o el Museu d’Aquitània, gratuït, com tots els de la ciutat. Restes de les antigues muralles, amb la gran campana en una de les portes. Barris moderns com el Meridianek, tramvies moderns, àgils, dinàmics. I que ens direu dels voltants. Vins i vinyes on es cou el Bordeaux, delicia del paladar més exigents. Ciutats medievals com Libourne o Saint Emilion, que no podeu deixar de veure. Castells com el de La Brede i abadies amagades entre els camps. Platges atlàntiques amb reclams turístics tan potents com la gran bassa d’Archaron, paradís de les famílies que estimen els ocells, o per famílies que estimen el mar. Paisatges estranys, bucòlics, com les landes amb la boira. Bordeaux, on està enterrat Goya, us espera en el curs d’un pont llarg o unes petites vacances. Hi arribareu en un dia si agafeu l’autopista fins Puigcerdà pel túnel del Cadí, cap a Foix, o per Girona, Perpinyà, i Carcasonne fins Toulouse. Podeu aprofitar per anar parant en aquests pobles bells, o visitar aquesta darrera ciutat, capital del Llanguedoc, si us canseu ràpid de cotxe. Fer nit a Tolosa us permetrà visitar la basílica de Sant Serni, la plaça del Capitoli i la ciutat de l’espai, ideal pels infants. Us proposem un viatge bellíssim no?. Per dormir, tan a Tolouse com a Bordeaux no trobareu res millor que els Novotel. O els apartaments d’Adagio. N’hi ha dos o tres a cada vila. Per dinar a Bordeus teniu bons llocs. Per exemple aquest petit bistrot davant de la catedral. A la vora del riu trobareu La Petite Gironde. A la vila vella, l’informal Quaizaco. La Tupina ofereix diversos espais amb alta cuina francesa, diferents tots, de preus un pèl elevats, més cars quan més glamour.  Bona estada a Burdeus!.

Bordeaux es una gran pequeña ciudad. Una de esas ciudades de segunda fila, tanto en lo referente a importancia monumental como por lo que se refiere a población, importancia geopolítica … y así. Una ciudad que no es como París o Londres, ni siquiera como Milán, Barcelona o Munich. Nosotros la compararíamos mejor con villas como Torino, Lyon o Frankfurt. Villas interesantes a priori, sin grandes atractivos turísticos de fama mundial pero que una vez las visitas se transforman. Se abren. Te seducen mostrando encantos que no habías sospechado. Así es Burdeos, la capital de la antigua Aquitania. Situada a unos 600 kms. de Barcelona, ​​más o menos como Madrid, y enclavada en el amplísimo estuario de la Gironda, puerto fluvial natural, donde van a morir ríos con tanta solera y gracia como el Tarn, el Garona o la Dordogne, Burdeos se nos presenta irresistible. La fachada del río es espléndida. Un conjunto de edificios neoclásicos del siglo XVIII enmarcan la vista magnífica desde el puerto. La plaza de la Bolsa, (en la foto), se refleja en la modernísima lámina de agua que cubre los antiguos muelles, hoy en día una especie de piscina, sin mucha agua, donde los adolescentes y niños juegan y se refrescan. Las calles y plazas del barrio antiguo, muy grande, están llenos de mansiones de armadores, comerciantes y fabricantes que representan la gloria pasada. Ahora hacen de buen pasear, convertidos en tiendas elegantes, bares de moda o bistrots encantadores. Museos e iglesias no faltan. La gran nave, y la gran torre de San Miguel, o la Catedral, o el Museo de Aquitania, gratuito, como todos los de la ciudad. Restos de las antiguas murallas, con la gran campana en una de las puertas. Barrios modernos como el Meridianek, tranvías modernos, ágiles, dinámicos. Y que nos diréis los alrededores. Vinos y viñedos donde se cuece el Bordeaux, delicia del paladar más exigente. Ciudades medievales como Libourne o Saint Emilion, que no puede dejar de ver. Castillos como el de La Brede y abadías escondidas entre los campos. Playas atlánticas con reclamos turísticos tan potentes como la gran balsa de Archaron, paraíso de las familias que aman los pájaros, o de familias que aman el mar. Paisajes extraños, bucólicos, como las landas con la niebla. Bordeaux, donde está enterrado Goya, os espera en el curso de un puente largo o unas pequeñas vacaciones. Llegaréis en un día si cogéis la autopista hasta Puigcerdà por el túnel del Cadí, hacia Foix, o por Girona, Perpiñán, y Carcasonne hasta Toulouse. Pueden aprovechar para ir parando en estos pueblos bellos, o visitar esta última ciudad, capital del Languedoc, si os cansais rápido de coche. Hacer noche en Tolosa les permitirá visitar la basílica de San Sernin, la plaza del Capitolio y la ciudad del espacio, ideal para los niños. Os proponemos un viaje bellísimo, ¿no?. Para dormir, tanto en Tolouse, como Bordeaux, no encontrarán nada mejor que los Novotel. O los apartamentos de Adagio. Hay dos o tres en cada villa. Para comer en Burdeos tienen muy buenos lugares. Por ejemplo este pequeño bistrot frente a la catedral. A orillas del río encontrarán La Petite Gironde. En la villa vieja, el informal Quaizaco. La Tupina ofrece varios espacios con alta cocina francesa, diferentes todos, de precios un poco elevados, más caros cuanto más glamour. ¡Buena estancia en Burdeos!.