Tió de Nadal a Argençola

El propers dies 8 i 10 de desembre de 2017, a la desconeguda vila d’Argençola, a mig camí entre Igualada i Tàrrega, per l’autovia A-2, la que va a Lleida i és gratuïta, teniu una cita amb el tió de Nadal. Es tracta de la Festa del Tió d’Argençola que arriba a la setena edició aquest any. La celebren dos dies: el divendres 8 i el diumenge 10 de desembre. Hi ha un programa tancat, i que es paga. A 2/4 de 10 del matí heu de ser allà. Hi ha una xocolatada popular per agafar forces per anar al bosc. Després actuació d’en Jordi Giralt, amb el grup d’animació infantil Can Cantem. A les 11 del matí sortida pels màgics boscos de Clariana on caldrà trobar els tions, ajudats pels “buscations” i els follets del bosc. En tornar jocs infantils amb el Tió com a protagonista. La festa s’acabarà cap a les 2 del migdia. També hi haurà un Mercat del Tió, de lliure visita, on hi trobareu productes locals, de proximitat i ecològics, així com artesania feta a prop de casa, obert des de les 9 del matí i fins a les 2 del migdia. Per menjar alguna cosa teniu servei de bar amb entrepans durant el matí. Fins aquí la cosa lliure. Ara la més organitzada. Si voleu quedar-vos a dinar, en un dinar popular que costa 8 €, cal reservar els tiquets per correu electrònic. I si voleu fer una activitat més guiada que visitar el mercat, com ara anar a buscar un tió i portar-lo a casa per Nadal, llavors cal inscripció prèvia i les places són limitades. El preu de la inscripció és de 50 € per família i dona dret a l’esmorzar, la sortida al bosc, caçar un tió i participar a totes les activitats preparades per la Festa. Si porteu el vostre tió de casa… només pagareu 25 € /família i teniu l’esmorzar, la sortida al bosc i participació a totes les activitats preparades per la festa. Tot plegat està molt més ben explicat a la web de la Casa del Tió.

Los próximos dias 8 y 10 de diciembre teneis, en la muy desconocida villa de Argençola, a medio camino entre Igualada y Tàrrega por la A-2, una cita con el tió de Navidad. Se trata de un mercado del tió, y de una actividad familiar, pagando, paralela, que consiste, básicamente, en ir a buscar un tió en el bosque para llevarlo a casa. Informaros de todo en la web: Casadeltio.cat

Missa polifònica a Pedralbes

De nou un cicle de misses polifòniques a Barcelona. Aquest diumenge, Diumenge, 21 de maig de 2017 a les 12.00 hores, al Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona teniu la “Missa a 4 veus” de William Byr. No us perdeu aquesta matinal musical de qualitat en el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Ja ho sabeu!. No us la deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. La próxima este domingo, 21 de mayo de 2017 a las 12.00 horas, como hemos dicho en el Monasterio de Santa Maria de Pedralbes. Se ofrece la “Missa a 4 voces” de William Byr. Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

Mercat d’espècies d’Argençola

El proper dissabte, 11 de juny de 2016, a la desconeguda vila d’Argençola, a mig camí entre Igualada i Tàrrega, per l’autovia A-2, la que va a Lleida i és gratuïta, teniu una cita amb els aromes, olors i colors orientals de les mil i una especies i condiments que en el món hi ha. Perquè a Angerçola hi fan un lluit mercat d’espècies, productes afins i artesania variada. Tot plegat comença a les 9 del matí i dura tot el dia, fins la nit. Durant tot el dia teniu un munt d’activitats per a descobrir el gust i l’ús de les espècies, com ara mercat, portes obertes als productors locals, un ecoplanter, vermouth popular, actuacions musicals i dinar popular. Podeu consultar-ho tot a la web del Mercat “El Trill”. Animeu-vos. Tot el poble estarà guarnit de plantes aromàtiques  acabades de collir, i tot el dia  hi haurà música. Faran jornada de portes obertes un hivernacle de plantes aromàtiques. Tot organitzat pels de “El Trill” una cultural d’Argençola, a la pàgina web de la qual: www.eltrill.org, podeu cercar tota la informació. Hi haurà servei de menjar i begudes.

El próximo sábado, 11 de junio de 2016, en la muy desconocida villa de Argençola, a medio camino entre Igualada y Tàrrega por la A-2, tienes una cita con los aromas, olores y colores orientales de las mil y una especias y condimentos que en el mundo hay ha. Porque en Angerçola hacen un lu mercado de especias, productos afines y artesanía variada. Todo ello comienza a las 9 de la mañana y dura todo el día, hasta la noche. Habrá un mercado de las especies propiamente dicho, y una serie de exposiciones, concursos y bonitos talleres, como el de flores prensadas. Al mediodía pueden apuntarse a la comida. Después de comer continúa la feria, que estará hasta las 10 de la noche.. Todo el pueblo estará adornado de plantas aromáticas recién recolectadas, verá funcionar un destilador que hará la extracción de los aceites esenciales de las flores y plantas. Todo el día habrá música. Harán jornada de puertas abiertas en un invernadero de plantas aromáticas, de 10 a 12 del mediodía, y un productor local ecológico. Todo organizado por los de “El Trill” una cultural de Argençola, en la página web de la cual: http://www.eltrill.org, se puede buscar toda la información. Habrá servicio de comida y bebidas.

Madrigal de las Altas Torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

Villa Romana de la Dehesa

Prop de Soria hi ha un museu sobre una antiga vil·la romana que va s’anomena Magna Mater. De totes maneres és més i millor conegut com a jaciment de la Vila Romana “La Dehesa”. Està situat al sud-oest de la capital, a uns 40 kms. de Soria, al poblet de Cuevas de Soria, a prop de Quintana Rodona, encara que no cal arribar a aquest poble per visitar-la. El museu acull sota una coberta moderna les restes de la vila romana i un ampli espai cultural, un d’aquells llocs pensats amb el cap on els nens i joves descobreixen jugant el món romà. Està dotat de tot tipus de materials pedagògics molt bé pensats i dissenyats, audiovisuals, panells, vitrines i tot tipus d’informacions. Es pot passejar sobre les restes del que va ser una luxosa domus rural, datada entre els segles III i IV de la nostra era. Es conserven unes 30 estances pavimentades totes amb mosaics geomètrics, interessants, encara que al no ser figuratius, no són prou resultones. Hi ha viles a Espanya amb mosaics molt millors, amb escenes mitològiques, d’animals o persones, a tot color. Aquests són més senzills, més monòcroms. Encara que n’hi ha alguns amb inscripcions que han permès identificar els seus antics propietaris, en aquest cas la família Irricos. Al Museu Magna Mater veureu recreada d’una manera molt didàctica el que va ser aquesta factoria agrícola en aquells temps. Les instal·lacions són molt modernes, amb un sistema de passarel·les per recórrer les estances de la casa des de dalt, donant la volta a un gran pati central amb un passadís envoltat de columnes. Si aneu per aquesta zona de Soria, o si sou una família aficionada a l’art i la història, i esteu de vacances per aquestes terres, no deixeu de donar-li un cop d’ull. Més informació en els telèfons: 60.017.854 i 651.381 240. O bé escrivint a info@villaromanaladehesa.es. L’empresa que el porta té destacat allà personal molt amable i eficient que us resoldrà qualsevol dubte i estarà encantat d’atendre-us. Realment molt acollidors. Per arribar-hi cal anar des de Soria capital per l’autovia A-15 cap a Almazán i Medinaceli, dues ciutats molt boniques, per cert. En els primers kms. ja apareix indicada la desviació per la SO-100 cap a Berlanga de Duero, una altra vila preciosa. Agafeu aquesta carretera fins a veure, a mà dreta, el desviament cap al poble de Izana, bé indicat, així com també la pròpia Vila Romana. En 5 kms. estareu allà, desviament a l’esquerra, amb bon aparcament a l’entrada. Aprofiteu per fer una volta per aquestes terres dures i fascinants. A la capital us espera Sant Joan de Duero, Sant Polo i Sant Saturio, ermites romàniques de pro. Sant Joan de Duero és pura poesia feta pedra. I una altra vegada el Duero, etern, amb la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria és un destí sempre somiat. Visiteu Sant Joan de Ravanera, Santo Domingo, Sant Pere, la catedral. Passegeu pels carrers medievals, per la plaça Major. Per allotjar-vos us proposem l’Hotel Apolonia, en ple centre. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. Baixeu a Berlanga de Duero, i més enllà, vegeu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. Després de Sant Baudelio visiteu Berlanga de Duero, amb la seva Col·legiata i el seu castell. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. I Berlanga no està a més de 20 kms. de la Vila Romana La Dehesa, seguint des de Quintana Rodona per la SO-100. Us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. No deixeu de veure el Burgo d’Osma, una vila medieval amb catedral i torre barroca. O el superb castell califal de Gormaz, el més gran d’Europa. O els paisatges austers del riu Duero. I, per descomptat, convé un repàs a les belleses naturals, com els Picos de Urbión i la Llacuna Negra. O l’espectacular canó del Rio Lobos, o La Fuentona. Ja ho sabeu … Soria us espera !.

La Diputación Provincial de Soria y la Junta de Castilla y León crearon no hace mucho tiempo un museo sobre una antigua villa romana que recibió el nombre de Magna Mater. De todas maneras és más y mejor conocido como yacimiento de la Villa Romana “La Dehesa”. Está situado al sudoeste de la capital, a unos 40 kms. de Soria, en el pueblecito de Cuevas de Soria, cerca de Quintana Redonda, aunque no hay que llegar a este pueblo para visitarla. El museo acoge bajo una cubierta moderna los restos de la villa romana y un ámplio espacio cultural, un buén lugar para que los niños y jóvenes descubran el mundo romano. Está dotado de todo tipo de materiales pedagógicos muy bién pensados y diseñados, audiovisuales, paneles, vitrinas y todo tipo de informaciones. Se puede pasear sobre los restos de lo que fué una lujosa domus rural, datada entre los siglos III y IV de nuestra era. Se conservan unas 30 estancias pavimentadas todas con mosaicos geométricos, interesantes, aunque al no ser figurativos, no son lo bastante resultones. Hay villas en España con mosaicos mucho mejores, con escenas mitológicas, de animales o personas, a todo color. Estos son más senzillos, más monócromos.  Aunque hay algunos con inscripciones que han permitido identificar a sus antiguos propietarios, en este caso la familia Irricos. En el Museo Magna Mater vereis recreada de una manera muy didáctica lo que fué esta factoria agrícola en aquellos tiempos. Las instalaciones son muy modernas, con un sistema de pasarelas para recorrer las estancias de la casa desde lo alto, dando la vuelta a un gran patio central con un pasillo rodeado de columnas. Si vais por esta zona de Soria, o si sois una família aficionada al arte y la historia, y estais de vacaciones por estas tierras, no dejeis de darle un vistazo. Más información en los teéfonos: 60 017 854 y 651 381 240. O bién escribiendo a info@villaromanaladehesa.es. La empresa que lo lleva tiene destacado allí personal muy amable y eficiente que os resolverá cualquier duda y estará encantado de atenderos. Realmente muy acogedores. Para llegar hay que ir des de Soria capital por la autovia A-15 hacia Almazán y Medinaceli, dos ciudades muy bonitas, por cierto. En los primeros kms. ya aparece indicada la desviación por la SO-100 hacia Berlanga de Duero, otra villa preciosa. Coged esta carretera hasta ver, a mano derecha, el desvio hacia el pueblo de Izana, bién indicado, así como también la propia Villa Romana. En 5 kms. estareis allí, desvio a la izquierda, con buén aparcamiento a la entrada. Aprovechad para dar una vuelta por estas tierras duras y fascinantes. En la capital os espera San Juan de Duero, San Polo y San Saturio, ermitas románicas de pro. San Juan de Duero es pura poesia hecha piedra. Y otra vez el Duero, eterno, con la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria es un destino siempre soñado. Visitad San Juan de Ravanera, Santo Domingo, San Pedro, la catedral. Pasead por las calles medievales, per la plaza Mayor. Alojaros en el Hotel Apolonia, en pleno centro. Y también buén lugar para comer buenas tapas. Personal atento y servicial, hotel moderno y limpio. Bueno también el hotel Alfonso VIII, un hotel grande, un clásico. Nos gustó cuando nos alojamos también en el Hotel Leonor Centro, en plena plaza del Olivo. Algo envejecido pero buena relación calidad y precio. Bajad a Berlanga de Duero, y más alla, ved San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Tras San Baudelio visitad Berlanga de Duero, con su Colegiata y su castillo. En Berlanga podeis comer y dormir en el incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantástico, uno de los mejores de España. También muy bién en La posada de los leones, o en el Palacio de Brias, o en el Fray Tomás, donde está el restaurante Casa Vallecas, caro, pero de una calidad y servicio extremos. Y Berlanga no está a más de 20 kms. de la Villa Romana La Dehesa, siguiendo desde Quintana Redonda la SO-100. Os aconsejamos también algunos pueblos medievales encantadores, como Catalañazor.  Allí podeis alojaros o comer en el Mirador de Almanzor, o bién en la Casa Rural de Calatañazor, o en la Casa del Cura de Calatañazor. No dejeis de ver el Burgo de Osma, una villa medieval con catedral y torre barroca. O el soberbio castillo califal de Gormaz, el más grande de Europa. O los paisajes austeros del rio Duero. Y, por supuesto, conviene un repaso a las bellezas naturales, como los Picos de Urbión y la Laguna Negra. O el espectacular cañon del Rio Lobos, o La Fuentona. Ya lo sabeis… ¡Soria os espera!.

Tercer cicle de misses polifòniques

Per tercera vegada, el mateix grup de bona gent que ja va organitzar el primer i segon cicle de misses polifòniques l’any passat, amb la pèrdua molt sensible de l’editor Jaume Vallcorba, ens proposa de repetir l’experiència. Son intel·lectuals, empresaris, professors, amants tots ells de la música, que ens han preparat aquest tercer cicle de misses polifòniques a Barcelona. Son experts viatgers, gent de món, que varen elucubrar, durant un sopar d’amics, la possibilitat de fer a Barcelona el que ja es fa arreu de l’Europa més civilitzada. Un seguit de misses polifòniques per a gaudi de l’ànima, l’esperit i l’orella. Per això ara projecten un nou torn de misses per aquest nou curs. Amants de la música, famílies melòmanes… no us ho podeu perdre. Aquí teniu el cicle complert. Aquest diumenge, 26 d’octubre de 2014 a les 12.00hores, al Reial Monestir de Pedralbes, interpreten de l’autor J. Ockeghem (1410-1497), la Missa Pro Defunctis. S’ha escollit aquesta obra precisament “In Memorian Jaume Vallcorba“, un home excepcional, un intel·lectual clàssic. Seguirant altres misses, com ara la del diumenge, 14 de desembre de 2014 a les 19.00 hores, a la Basílica dels Sants Just i Pastor, amb les fabuloses Vespres de la Mare de Déu (obres de  Palestrina, Victoria i Monteverdi). El diumenge, 22 de febrer del 2015 a les 12.00 hores, al Monestir de Pedralbes, de Cristobal de Morales (1500-1553), fan la seva Missa “Aspice Domine”. El diumenge, 29 de març del 2015, a les 19.00 hores, a la Basílica dels Sants Just i Pastor, toquen l’Ofici de Setmana Santa de Tomás Luis de Victoria (1548-1611) ¡, interpretant la “Passio secundum Joannem” i motets diversos. Acaben el diumenge, 14 de juny del 2015, a les 12.00 hores, al Monestir de Pedralbes, amb l’Igor Stravinsky (1882-1971) i la seva Missa. El conjunt vocal serà Barcelona Ars Nova, com sempre, amb la Mireia Barrera a la direcció. Fixeu-vos que la majoria de les misses, no totes, tenen com escenari, el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Altres es fan a la Basílica dels Sants Just i Pastor, en ple cor del barri gòtic. Normalment, si no hi ha contraordre son sempre a les 12 del migdia. Ja ho sabeu!. No us les deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Muchas, pero no todas, se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. Todo un ciclo de misas polifónicas organizado por Amigos de las Misas polifónicas, justamente. El objetivo del grupo es celebrar misas polifónicas con la condición de que se haga con una liturgia digna y de máxima calidad musical. La primera será este próximo domingo 26 de octubre de 2014.

Las otras según este calendario:

MISSES POLIFÒNIQUES A BARCELONA
III TEMPORADA – 2014-2015

Diumenge, 26 d’octubre de 2014 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
J. Ockeghem (1410-1497) – Missa Pro Defunctis
“In Memorian Jaume Vallcorba“

Diumenge, 14 de desembre de 2014 a les 19.00h
Basílica dels Sants Just i Pastor
Vespres de la Mare de Déu (obres de  Palestrina, Victoria i Monteverdi)

Diumenge, 22 de febrer del 2015 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
Cristobal de Morales (1500-1553) – Missa “Aspice Domine”

Diumenge, 29 de març del 2015 a les 19.00h Basílica dels Sants Just i Pastor
Ofici de Setmana Santa
Tomás Luis de Victoria (1548-1611) – “Passio secundum Joannem” i motets

Diumenge, 14 de juny del 2015 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
Igor Stravinsky (1882-1971) – Missa

Barcelona Ars Nova
Mireia Barrera, direcció

 

Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

El castell de Coca

El poderós castell de Coca sorprén el visitant. No l’espera dalt d’un turó, dominant les terres i els vents, ni en una muntanya adusta, calva, assolada pel fred i pel sol, en mig de les terres aspres de Castella. Coca està amagat. És molt gran, i fort, i altiu, però està esperant l’atac rodejat de pins de resinosos. Està enclotat, envoltat de boscos i boscos d’arbres ordenats, distribuits amb precisió militar, en les amples terres planes de la vella Castella. L’aire s’impregna de l’olor penetrant d’aquestes boscúries antigues, plantades pels mudèjars, com el castell, de les que s’extreu la sàvia, la preuada resina, i les pinyes de pinyons. Allà, com un centinel·la mut, el castell mudèjar de la vila de Coca mostra, al visitant astorat, la seva potentíssima fàbrica de totxana rosa. No us deixeu Coca enrrera si us endinseu en els confins de Segòvia i Valladolid, en les terres generoses de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, us espera, amb el seu inaudit patrimoni d’esglèsies romàniques, muralles, restes arqueològiques i cases medievals. I, per descomptat amb el seu galant castell. Un dels millors, si no el millor, d’Espanya. Podeu menjar i dormir prou bé a l’hotel Fray Sebastián, prop de Coca, a Nava de la Asunción. També a Coca podeu menjar. Hi ha un parell o tres de restaurants, com la ara La Muralla o bé la Chuleta, al poble veï, Las Navas de Oro. excelents carns a la brasa, com a tot Segovia, i a tot Castella. I moltes cases rurals. També teniu els hotels, més grans, de Valladolid, o de Segovia. No us perdeu Coca viatjant per la Castella eterna!.

El poderoso castillo de Coca sorprende al visitante. Uno se lo espera sobre una colina, dominando las tierras y los vientos. En una montaña adusta, calva, asolada por el frío y por el sol, en medio de las tierras ásperas de España. Pero Coca está escondido. Es muy grande y fuerte, pero está esperando el ataque rodeado de pinos resinosos. Está como hundido, rodeado de bosques de árboles ordenados, distribuidos con precisión militar, en las anchas tierras llanas de la vieja Castilla. El aire se impregna del olor penetrante de estas selvas antiguas, plantadas por los mudéjares, como el castillo, de las que se extrae la savia, la preciada resina, y de las piñas los dorados piñones. Allí, como un centinela mudo, el castillo mudéjar de la villa de Coca muestra, ante el visitante asombrado, su potentísima fábrica de ladrillo rosa. No os dejéis Coca atrás si viajais por los confines de Segovia y Valladolid, en las tierras generosas de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, os espera, con su inaudito patrimonio de iglesias románicas, murallas, restos arqueológicos y casas medievales. Y, por supuesto con su galán castillo. Uno de los mejores, si no el mejor, de España. Pueden comer y dormir bien en el hotel Fray Sebastián, cerca de Coca, en Nava de la Asunción. También en Coca se puede comer. Hay un par o tres de restaurantes, como la Muralla o la Estación. Y muchas casas rurales. También tiene los hoteles, más grandes, de Valladolid, o de Segovia.

La mi villa de Arévalo

La mi villa de Arévalo, que deia la Reina Isabel de Castella, famosa ara per la sèrie de televisió, està situada al mig d’una vasta plana cerealera, entre Madrid i Valladolid, no lluny d’Àvila i de Segovia. La població es composa de dues parts molt diferenciades. La nova, sense interès històric ni turístic, jove, dinàmica, i la part antiga, a dalt d’un petit turó aplanat, vella, bruta, deixada, amb cases barates ocupades per immigrants, barris perduts, abandonats a la seva sort. I tanmateix molt bonica i evocadora, plena de monuments que val la pena visitar. I no sabem per on començar. Potser per la seva plaça major, coqueta i petita, teatral, escenogràficament enmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis delicat, d’una filigrana mudèjar corprenedora de Santa Maria. Allà hi ha l’oficina de turisme, amb personal amable, servicial i disposat, i un museu divertit, gratuït que repasa la història, llarguíssima de la vila. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increible. Per dormir, al centre, clàssic, decoració castellana antiga, amb encant, Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. S’arriba molt fàcil a Arévalo per l’A-6, entre Adanero i Medina del Campo. Imprescindible en una ruta per Castella. Podeu visitar també Medina del Campo mateix, Madrigal de las Altas Torres i Olmedo, en una ruta seguint les passes d’Isabel la Catòlica.

La mi villa de Arévalo , que decía la Reina Isabel de Castilla , famosa ahora por la serie de televisión , está situada en medio de una vasta llanura cerealera , entre Madrid y Valladolid , no lejos de Ávila y Segovia . La población se compone de dos partes muy diferenciadas . La nueva , sin interés histórico ni turístico , joven , dinámica , y la parte antigua , en lo alto de una pequeña colina aplanada , vieja , sucia , dejada , con casas baratas ocupadas por inmigrantes , barrios perdidos , abandonados a su suerte . Y sin embargo muy bonita y evocadora , llena de monumentos que vale la pena visitar. Y no sabemos por dónde empezar . Quizá por su plaza mayor , coqueta y pequeña , teatral , escenográficamente enmarcada por la poderosa torre de la iglesia de San Martín , y por el ábside delicado , de una filigrana mudéjar sobrecogedora, de Santa María . Allí está la oficina de turismo , con personal amable , servicial y dispuesto , y un museo divertido , gratuito que repasa la historia , larguísima de la villa. Pueden visitar las cuatro iglesias de Arévalo por tres euros . Vale la pena . Y , al terminar, pasear hasta el poderoso e imponente castillo, con la torre del homenaje más grande que nunca hemos visto . Increible . Para dormir , en el centro , clásico , decoración castellana antigua, con encanto , Los Cinco Linajes, con buen restaurante . Más sencillo el Hotel Fray Juan Gil . En las afueras un hostal, el del Campo. Para comer , tradicional , el Asador Siboney , carnes a la castellana , o el Figón de Arévalo , otro lugar de buenas carnes . Se llega muy fácil a Arévalo por la A -6 , entre Adanero y Medina del Campo. Imprescindible en una ruta por Castilla . Pueden visitar también Medina del Campo mismo , Madrigal de las Altas Torres y Olmedo , en una ruta siguiendo los pasos de Isabel la Católica

Atenció!. Canvis en les misses polifòniques

Atenció al canvi en el segon torn de misses polifóniques. El concert del 15 de desembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria es celebrarà a la Basílica dels Sants Just i Pastor, al barri gòtic de Barcelona, a tocar de la plaça Sant Jaume. Ho ha anunciat el mossén celebrant en la darrera Missa Polifónica del dia 17 de novembre. Així doncs, a Sant Just i Pastor, i no a Pedralbes, s’interpretarà la Missa “O magnum Mysterium”de Fra Tomás Luis de Victória. No us la deixeu passar!.

Canvio en la ubicación de la próxima misa polifónica del 15 de diciembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria la Missa “O magnum Mysterium”. No tendrá lugar en el monasterio de Pedralbes, sinó en la Basílica de los Santos Justo y Pastor, en el barrio gótico de Barcelona. ¡Atentos pués!

Segon cicle de misses polifòniques

Per segona vegada, el mateix grup de bona gent que ja va organitzar el primer cicle de misses polifòniques l’any passat, ens proposa de repetir l’experiència. Son intel·lectuals, empresaris, professors, amants tots ells de la música, que ens han preparat el segon cicle de misses polifòniques a Barcelona. Son experts viatgers, gent de món, que varen elucubrar, durant un sopar d’amics, la possibilitat de fer a Barcelona el que ja es fa arreu de l’Europa més civilitzada. Un seguit de misses polifòniques per a gaudi de l’ànima, l’esperit i l’orella. Per això ara projecten un segon torn de misses. Amants de la música, famílies melòmanes… no us ho podeu perdre. Aquí teniu el cicle complert. La majoria, no totes, tenen com escenari, el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. La primera el 17 de novembre del 2013. De Johannes Ockeghem interpreten la Missa Mi-Mi, dita Missa Quarti Toni. El 15 de desembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria es celebra la Missa “O magnum Mysterium”. Atenció, perquè aquesta es cantarà a la Basílica dels Sants Just i Pastor, en ple cor del barri gòtic. El 16 de març del 2014, de l’Orlando di Lasso hi ha la Missa “Tous les Regretz”. I l’11 de maig del 2014, de Joan Cererols, la Missa en primer to a quatre veus. Finalment, el 8 de juny del 2014, de Johann Sebastian Bach, la Missa Brevis en Fa M. BWV 233. Normalment, si no hi ha contraordre son sempre a les 12 del migdia. Ja ho sabeu!. No us les deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Muchas, pero no todas, se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. Todo un ciclo de misas polifónicas organizado por Amigos de las Misas polifónicas, justamente. El objetivo del grupo es celebrar misas polifónicas con la condición de que se haga con una liturgia digna y de máxima calidad musical. La primera será el 17 de noviembre del 2013. De Johannes Ockeghem, la Missa Mi-Mi, o Missa Quarti Toni. El 15 de diciembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria la Missa “O magnum Mysterium”. El 16 de marzo del 2014, de l’Orlando di Lasso, la Missa “Tous les Regretz”. Y  el 11 de mayo del 2014, de Joan Cererols, la Missa en primer tono a cuatro voces. Finalmente, el 8 de junio del 2014, de Johann Sebastian Bach, la Missa Brevis en Fa M. BWV 233. Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

Espècies a Argençola

El proper dissabte, 15 de juny de 2013, a la desconegudíssima vila d’Argençola, a mig camí entre Igualada i Tàrrega, per l’autovia A-2, la que va a Lleida i és gratuïta, teniu una cita amb els aromes, olors i colors orientals de les mil i una especies i condiments que en el món hi ha. Perquè a Angerçola hi fan un lluit mercat d’espècies, productes afins i artesania variada. Tot plegat comença a les 9 del matí i dura tot el dia, fins la nit. A primera hora se surt a fer un reconeixement de les herbes remeieres per la zona de l’ermita de Sant Jaume de Rocamora, ben acompanyats per la Dra. Van Ginkel, farmacèutica i biòloga, especialista renombrada en plantes aromàtiques i medicinals. Caldrà reservar perquè només admeten 40 persones. Cal estris per apuntar, càmera, aigua, barret i anar ben calçats. Només costa 5 €. , a pagar al lloc de sortida. Mentre es fa la cabreta pels boscos i camps, al poble s’inagura el mercat de les espècies propiament dit, i un seguit d’exposicions, concursos i bonics tallers, com ara el de flors premsades. Al migdia podeu apuntar-vos al dinar de germanor, una paella d’espelta i blat egipci amb postres i beguda, per només 6 €. També hi ha númerus clausus i cal reservar. Havent dinat continua la fira, que hi serà fins les 10 de la nit, i hi ha més tallers, de cuina, de restauració de mobles i d’altres, i una xerrada superinteressant sobre tradicions culinàries monàstiques, del frare caputxí Valentí Serra de Manresa. Per acabar recital musical. Animeu-vos. Tot el poble estarà guarnit de plantes aromàtiques  acabades de collir, veureu funcionar un destil·lador que farà l’extracció dels olis essencials de les flors i plantes. Tot el dia  hi haurà música. Faran jornada de portes obertes un hivernacle de plantes aromàtiques, de 10 a 12 del migdia, i un productor local ecològic. Tot organitzat pels de “El Trill” una cultural d’Argençola, a la pàgina web de la qual: www.eltrill.org, podeu cercar tota la informació. Hi haurà servei de menjar i begudes.

El próximo sábado, 15 de junio de 2013, en la muy desconocida villa de Argençola, a medio camino entre Igualada y Tàrrega por la A-2, tienes una cita con los aromas, olores y colores orientales de las mil y una especias y condimentos que en el mundo hay ha. Porque en Angerçola hacen un lu mercado de especias, productos afines y artesanía variada. Todo ello comienza a las 9 de la mañana y dura todo el día, hasta la noche. A primera hora se sale a hacer un reconocimiento de las hierbas medicinales para la zona de la ermita de Santiago de Rocamora, bien acompañados por la Dra.. Van Ginkel, farmacéutica y bióloga, especialista renombrada en plantas aromáticas y medicinales. Habrá que reservar porque sólo admiten 40 personas. Llevad cámara, agua, sombrero e id bien calzados. Sólo cuesta 5 €. , A pagar en el lugar de salida. Mientras se hace la cabrita por los bosques y campos, en el pueblo se inaugura el mercado de las especies propiamente dicho, y una serie de exposiciones, concursos y bonitos talleres, como el de flores prensadas. Al mediodía pueden apuntarse a la comida, una paella de espelta y trigo egipcio con postre y bebida, por sólo 6 €. También hay númerus clausus y hay que reservar. Después de comer continúa la feria, que estará hasta las 10 de la noche, y hay más talleres, de cocina, de restauración de muebles y otros, y una charla superinteresante sobre tradiciones culinarias monásticas, del fraile capuchino Valentí Serra de Manresa . Para terminar recital musical. Animaros. Todo el pueblo estará adornado de plantas aromáticas recién recolectadas, verá funcionar un destilador que hará la extracción de los aceites esenciales de las flores y plantas. Todo el día habrá música. Harán jornada de puertas abiertas en un invernadero de plantas aromáticas, de 10 a 12 del mediodía, y un productor local ecológico. Todo organizado por los de “El Trill” una cultural de Argençola, en la página web de la cual: http://www.eltrill.org, se puede buscar toda la información. Habrá servicio de comida y bebidas.

Misses polifòniques

Un grup de bona gent, intel·lectuals, empresaris, professors, amants tots ells de la música, experts viatgers, gent de món, varen elucubrar, durant un sopar d’amics, la possibilitat de fer a Barcelona el que ja es fa arreu de l’Europa més civilitzada. Un seguit de misses polifòniques per a gaudi de l’ànima, l’esperit i l’orella. I la va tenir lloc fa uns dies a la basílica de Sant Just i Pastor. I va ser esplèndida, fantàstica, un goig. Però tranquils que n’hi haurà més. A la Basílica i al Reial Monestir de Pedralbes. Tot un cicle de misses polifòniques organitzat per Amics de les Misses Polifòniques, justament. L’objectiu del grup és celebrar misses polifòniques amb la condició que es faci amb una litúrgia digna i de màxima qualitat musical. I la primera fou exactament així. Per això us volem convidar a anar-hi amb els vostres infants, sobretot si estimeu la bona música. Apunteu: el 2 de desembre de 2012, a les 12, al Reial Monestir de Sta. Maria de Pedralbes, la Missa Beata Mater de Francisco Guerrero. El 17 de febrer de 2013, al mateix lloc i hora, la Missa Ave Maris Stellae del genial Tomás Luis de Victoria. El 21 d’abril de 2013, a les 12:00 hores a Sts. Just i Pastor, la Missa de L’homme Armé de Palestrina. I la bomba final: el 26 de maig de 2013, a les 12, al Reial Monestir de Sta. Maria de Pedralbes, la descomunal Missa Brevis en Sol menor, BWV 235 de Bach. No us ho podeu perdre. Tardareu a escoltar una cosa tan divina!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Y la que tuvo lugar hace unos días en la basílica de San Justo y Pastor lo fué. Y fue espléndida, fantástica, un gozo. Pero tranquilos que habrá más. En la Basílica y en el Real Monasterio de Pedralbes. Todo un ciclo de misas polifónicas organizado por Amigos de las Misas polifónicas, justamente. El objetivo del grupo es celebrar misas polifónicas con la condición de que se haga con una liturgia digna y de máxima calidad musical. Y la primera fue exactamente así. Por eso os queremos invitar a ir con los niños, sobre todo si amáis la buena música. Apunten: el 2 de diciembre de 2012, a las 12, en el Real Monasterio de Sta. María de Pedralbes, la Misa Beata Mater de Francisco Guerrero. El 17 de febrero de 2013, en el mismo lugar y hora, la Misa Ave Maris Stellae del genial Tomás Luis de Victoria. El 21 de abril de 2013, a las 12:00 horas en Sts. Justo y Pastor, la Misa de L’homme Armas de Palestrina. Y la bomba final: el 26 de mayo de 2013, a las 12, en el Real Monasterio de Sta. María de Pedralbes, la descomunal Misa Brevis en Sol menor, BWV 235 de Bach. No os lo podéis perder. ¡Tardaréis a escuchar algo tan divino!.

Coca

El poderós castell de Coca sorprén el visitant. Se l’espera dalt d’un turó, dominant les terres i els vents. En una muntanya adusta, calva, assolada pel fred i pel sol, en mig de les terres aspres de Castella. Però Coca està amagat. És molt gran, i fort, i altiu, però està esperant l’atac rodejat de pins de resinosos. Està enclotat, envoltat de boscos i boscos d’arbres ordenats, distribuits amb precisió militar, en les amples terres planes de la vella Castella. L’aire s’impregna de l’olor penetrant d’aquestes boscúries antigues, plantades pels mudèjars, com el castell, de les que s’extreu la sàvia, la preuada resina, i les pinyes de pinyons. Allà, com un centinel·la mut, el castell mudèjar de la vila de Coca mostra, al visitant astorat, la seva potentíssima fàbrica de totxana rosa. No us deixeu Coca enrrera si us endinseu en els confins de Segòvia i Valladolid, en les terres generoses de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, us espera, amb el seu inaudit patrimoni d’esglèsies romàniques, muralles, restes arqueològiques i cases medievals. I, per descomptat amb el seu galant castell. Un dels millors, si no el millor, d’Espanya. Podeu menjar i dormir prou bé a l’hotel Fray Sebastián, prop de Coca, a Nava de la Asunción. També a Coca podeu menjar. Hi ha un parell o tres de restaurants, com la Muralla o la Estación. I moltes cases rurals. També teniu els hotels, més grans, de Valladolid, o de Segovia.

El poderoso castillo de Coca sorprende al visitante. Uno se lo espera sobre una colina, dominando las tierras y los vientos. En una montaña adusta, calva, asolada por el frío y por el sol, en medio de las tierras ásperas de España. Pero Coca está escondido. Es muy grande y fuerte, pero está esperando el ataque rodeado de pinos resinosos. Está como hundido, rodeado de bosques de árboles ordenados, distribuidos con precisión militar, en las anchas tierras llanas de la vieja Castilla. El aire se impregna del olor penetrante de estas selvas antiguas, plantadas por los mudéjares, como el castillo, de las que se extrae la savia, la preciada resina, y de las piñas los dorados piñones. Allí, como un centinela mudo, el castillo mudéjar de la villa de Coca muestra, ante el visitante asombrado, su potentísima fábrica de ladrillo rosa. No os dejéis Coca atrás si viajais por los confines de Segovia y Valladolid, en las tierras generosas de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, os espera, con su inaudito patrimonio de iglesias románicas, murallas, restos arqueológicos y casas medievales. Y, por supuesto con su galán castillo. Uno de los mejores, si no el mejor, de España. Pueden comer y dormir bien en el hotel Fray Sebastián, cerca de Coca, en Nava de la Asunción. También en Coca se puede comer. Hay un par o tres de restaurantes, como la Muralla o la Estación. Y muchas casas rurales. También tiene los hoteles, más grandes, de Valladolid, o de Segovia.