Viterbo


Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio, uns 80 kms. al nord de Roma. Una vila medieval, poc explotada turísticament, malgrat que va ser la seu d’un palau dels papes. Tota ella plena de carrers medievals, esglésies, places i palaus. Cert que no s’han promocionat, ni s’han embellit. Que no semblen esperar l’aprovació de ningú. Però aquesta manca de preparació fa el casc antic més autèntic. Hi ha un gran aparcament, impossible no trobar llooc, al centre de la vila, a dues passes de l’ajuntament, situat a la plaça principal. No us perdeu el barri de San Peregrino que diuen és el millor conservat de l’Europa medieval. Ni l’església de San Giovanni, o la de  san Pere, ni el Duomo ni el palau dels papes.

 

Volem comentar també que una de les coses més xules que podeu fer és cercar les fonts monumentals de la ciutat, n’hi ha un munt!. Dinàrem a Viterbo mateix, a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Molt recomanable, tot i que les seves especialitats son un xic peculiars. No deixeu de banda Viterbo si feu una estada a Roma, si feu una volta per Itàlia o si heu arribat amb vaixell a Civittaveccia. Els voltants de Viterbo son bonics. A Tarquínia hi ha una necròpolis etrusca guapa. A Sutri una altra. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. Prop de Viterbo, a Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, palaus renaixentistes fabulosos.

Viterbo es una magnífica ciudad medieval poco conocida y muy poco turística, con plazas, palacios e iglesias. Destaca el palacio papal, el Duomo o la iglesia de san Pedro. También el barrio de san Pelegrino, el mejor conservado de la Europa Medieval, segun dicen. En una visita a los alrededores de Roma no debeis perderos esta bonita y desconocida ciudad.

Un Noel a Avignon


avignon_noel

Avui us volem proposar una sortida de Nadal preciosa. La visita a una bellíssima ciutat medieval. Amb un monument històric d’importància cabdal. El lloc de residència dels papes de Roma durant uns anys del segle XIII. Amb un dels més grans palaus gòtics primitius d’Europa. La vila és Avignon. Una bonica ciutat provençal, suaument acaronada pel gegantí riu Rhone, ja al seu tram final, una de les viles més boniques d’Europa. Del 1 de desembre de 2016 fins el 7 de gener del 2017, a diversos llocs d’Avignon hi haurà diversos mercats de Nadal i diverses activitats: cercaviles, espectacles de carrer… La Place des Carmes serà un bosc amb casetes de fira, la Place Pie: un “Village” pels nens i nenes, plena d’atraccions, mur d’escalada, safari karting, tallers… a la Place Saint Jean le Vieux hi haurà una pista de patinatge sobre gel de 240 m2 et 3 pistes de luge de 25 m. Entrades a 3€. A la Place des Corps Saints el 14, 19, 21 i 24/12 de 10h à 18h, podreu veure una granja amb animals. També hi haurà un petit Carrousel gratuït. Al Palais du Roure, un pessebre provençal. Del 17 al 24/12 de 14h à 18h, a la Place de l’Horloge el Pare Noël recull les cartes. Tot dura fins la nit de Nadal. Algunes coses fins el dia 1 de gener. El pessebre fins el 7. Passat Nadal, a França, tot decau. La festa és menys festa. Passat Cap d’Any tot és ja ben normal. Atenció!. Per això valdría la pena arribar-se a Avignon només per veure’l per Nadal. Però afortunadament per a nosaltres aquesta vila medieval te molts altres atractius. Per exemple les seves muralles. Avignon és una ciutat completament amurallada. La seva catedral, amb vistes al Rhone, el pont trencat al mig del riu, els carrers i places, palaus i cases, i la seva animació, sudenca, estiuenca, molt mediterrània. I no és només Avignon. Podeu fer-ne el centre d’un seguit d’excursions i descobertes per la Camarga i per la Provença. Ciutats romanes i medievals de conte de fades, com ara Nîmes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede… Fàcil d’arribar-hi anant cap al nord per l’autopista AP-7, per Girona, Narbonne, Nîmes i direcció Lyon. Sortida 22 o 23, ben indicat. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. Ens va agradar molt el que està al centre, a tocar de l’estació de tren. També, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hi ha moltíssims restaurants a Avignon, però no cal descartar el mateix de l’Hotel Novotel, que està molt bé. Si voleu dinar o sopar a preus realment super econòmics, aneu als restaurants dels hipermercats “Casino”, els Casino Cafétéria. També bones pizzeries, com Pizza Vezzo, al carrer Guillaume Puy 71, o com ara La Da Vinci, a la Rue Velouterie 22. O restaurants xulos, com ara, Casa Castagno, al 22 del Vieux Sextier. Allà també està el Petit a Pêtit, al 29. I una mica més enllà el Laura di Pasta, al número 38. A la Place dels Corps Sants teniu La Porteña i també Ginette et Marcel, bons tots dos. Avignon, per Nadal, amb el palau papal, i la Provença, una idea màgica!.

Hoy os queremos proponer una salida ideal para esta Navidad. La visita a una ciudad especial, con un monumento histórico de importancia capital. El lugar de residencia de los papas de Roma durante unos años del siglo XIII. La ciudad de Avignon. Esta ciudad provenzal, suavemente acariciada por el gigantesco río Rhone, ya en su tramo final, es una de las villas más bonitas de Europa.Valdría la pena llegar a Avignon sólo para ver su mercado de Navidad, la animación de sus calles, la pista de hielo… pero afortunadamente esta villa medieval tiene muchos otros atractivos. Por ejemplo sus murallas. Avignon es una ciudad completamente amurallada. Su catedral, con vistas al Rhone, el puente roto en medio del río, las calles y plazas, palacios y casas, y su animación, del sur, veraniega, muy mediterránea. Y no es sólo Avignon. Puede ser el centro de una serie de excursiones y descubiertas por la Camarga y por la Provenza. Ciudades romanos y medievales de cuento de hadas, como Nimes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede … Fácil de llegar yendo hacia el norte por la autopista AP- 7, por Girona, Narbonne, Nîmes y dirección Lyon. Salida 22 o 23, bien indicado. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel que encontraréis. Nos gustó mucho el que está en el centro, junto a la estación de tren. También, por poco dinero se puede dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B & B. Hay muchísimos restaurantes en Avignon, pero no hay que descartar el del mismo del Hotel Novotel, que está muy bien. Si queréis comer o cenar a precios realmente super económicos, se pueden visitar los restaurantes de los hipermercados “Casino”, los Casino Cafetería. ¡Buén mercado de Navidad en Avignon!

De jeudi 1er décembre 2016 au 7 janvier 2017, durant les semaines qui précèdent Noël et le Nouvel An, la ville se met en habits de fête et se pare de lumières!. Les visiteurs sont invités à fêter Noël autrement et à vivre un florilège de propositions insolites. Les artisans et commerçants de la ville proposent tous les produits pour célébrer Noël : santons pour la crèche, gourmandises et produits du terroir, arbres de Noël et cadeaux… Des animations pour les enfants ont lieu tout au long des week-end : parades, spectacles de rues, jeux. Avignon en décembre est une ville particulièrement appréciée pour découvrir les traditions de Noël en Provence tout en faisant ses achats en prévision des festivités de fin d’année. Les commerçants de la ville proposent de nombreuses idées de cadeaux : bijoux, jeux, jouets en bois, objets décoratifs, produits de bien-être, ainsi que des spécialités gastronomiques, et les fameux santons, produits typiques de l’artisanat provençal… Du 1er au 24/12, de 8h30 à 19h30 sauf les mardis de 13h à 19h30, Place des Carmes : la place se transforme en forêt de sapins. Noël est avant tout la fête des enfants, alors priorité aux plus jeunes!. Du 10 au 31/12 de 10h à 18h, Place Pie: un Village enfants sera édifié pour accueillir un espace d’animations et d’attractions entièrement dédié à nos «pitchouns» avec tir au penalty, mur d’escalade, accrobranche, pêche au canard, safari karting, sculptures de ballon et ateliers créatifs maquillage. Inauguration le 10/12 à 16h30. Du 17/12 au 1/1/17 de 10h à 18h, Place Saint Jean le Vieux : une patinoire de 240 m2 et 3 pistes de luge de 25 m. Inauguration le 17/12 à 14h. Tarifs Village enfants et patinoire/luge : entrée 3€ chacun. Pour petits et grands, Place des Corps Saints: Les 14, 19, 21 et 24/12 de 10h à 18h : une petite ferme avec âne, poules, oies, vache et leurs petits de l’année. Du 10 au 31/12 de 11h à 19h : un petit Carrousel accueille les petits de 0 à 99 ans. Entrée libre.
Du 12/12 au 7/1/17 du mardi au samedi de 14h à 18h, Palais du Roure: crèche provençale composée de santons datant du milieu du 20e s. réalisés par Marcel Carbonel et table calendale présentant les 13 desserts.
Entrée libre. Des crèches seront également mises en place dans les autres églises de la ville et présenteront des santons de différentes traditions (cire, céramique etc.) et de différentes époques. Noël ne serait pas ce qu’il est sans le Père Noël!. Du 17 au 24/12 de 14h à 18h, Place de l’Horloge : le Chalet du Père Noël attend les petits et grands enfants pour se faire prendre en photo et recueillir leur courrier. Venez a Avignon!.

Noel a Avignon


avignon-marche-noel

Avui us volem proposar una sortida de Nadal preciosa. La visita a una bellíssima ciutat medieval. Amb un monument històric d’importància cabdal. El lloc de residència dels papes de Roma durant uns anys del segle XIII. Amb un dels més grans palaus gòtics primitius d’Europa. La vila és Avignon. Una bonica ciutat provençal, suaument acaronada pel gegantí riu Rhone, ja al seu tram final, una de les viles més boniques d’Europa. Del 29 novembre al 31 de desembre, cada dia de 10 a 19 hores, els festius fins les 21 hores, moltes de les places medievals de la ciutat s’omplen de parades d’artesans, de gastronomia, de regals. També trobareu una pista de gel oberta del 13 de desembre al 4 de gener, fins les 6 de la tarda. També boniques cercaviles, espectacles de carrer, jazz, música, magia, circ, contes… i el petit tren d’Avignon gratuït. Sortida des de la Place de l’Horloge. Valdría la pena arribar-se a Avignon només per veure’l per Nadal. Però afortunadament per a nosaltres aquesta vila medieval te molts altres atractius. Per exemple les seves muralles. Avignon és una ciutat completament amurallada. La seva catedral, amb vistes al Rhone, el pont trencat al mig del riu, els carrers i places, palaus i cases, i la seva animació, sudenca, estiuenca, molt mediterrània. I no és només Avignon. Podeu fer-ne el centre d’un seguit d’excursions i descobertes per la Camarga i per la Provença. Ciutats romanes i medievals de conte de fades, com ara Nîmes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede… Fàcil d’arribar-hi anant cap al nord per l’autopista AP-7, per Girona, Narbonne, Nîmes i direcció Lyon. Sortida 22 o 23, ben indicat. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. Ens va agradar molt el que està al centre, a tocar de l’estació de tren. També, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hi ha moltíssims restaurants a Avignon, però no cal descartar el mateix de l’Hotel Novotel, que està molt bé. Si voleu dinar o sopar a preus realment super econòmics, aneu als restaurants dels hipermercats “Casino”, els Casino Cafétéria. Avignon, per Nadal, amb el palau papal, i la Provença, una idea màgica!.

Hoy os queremos proponer una salida ideal para esta Navidad. La visita a una ciudad especial, con un monumento histórico de importancia capital. El lugar de residencia de los papas de Roma durante unos años del siglo XIII. La ciudad de Avignon. Esta ciudad provenzal, suavemente acariciada por el gigantesco río Rhone, ya en su tramo final, es una de las villas más bonitas de Europa.Valdría la pena llegar a Avignon sólo para ver su mercado de Navidad, la animación de sus calles, la pista de hielo… pero afortunadamente esta villa medieval tiene muchos otros atractivos. Por ejemplo sus murallas. Avignon es una ciudad completamente amurallada. Su catedral, con vistas al Rhone, el puente roto en medio del río, las calles y plazas, palacios y casas, y su animación, del sur, veraniega, muy mediterránea. Y no es sólo Avignon. Puede ser el centro de una serie de excursiones y descubiertas por la Camarga y por la Provenza. Ciudades romanos y medievales de cuento de hadas, como Nimes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede … Fácil de llegar yendo hacia el norte por la autopista AP- 7, por Girona, Narbonne, Nîmes y dirección Lyon. Salida 22 o 23, bien indicado. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel que encontraréis. Nos gustó mucho el que está en el centro, junto a la estación de tren. También, por poco dinero se puede dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B & B. Hay muchísimos restaurantes en Avignon, pero no hay que descartar el del mismo del Hotel Novotel, que está muy bien. Si queréis comer o cenar a precios realmente super económicos, se pueden visitar los restaurantes de los hipermercados “Casino”, los Casino Cafetería. ¡Buén mercado de Navidad en Avignon!

Oppede le Vieux


Al bell mig de la Provença eterna, en aquesta terra beneïda pels Deus, s’alça la vila d’Oppede le Vieux. Anar fins a Oppede, per veure aquest petit poblet medieval enrunat i ensorrat, no val la pena. Però si la visita a aquest interessant jaciment arqueològic romà i de l’edat mitjana val la pena és perquè es troba en un racó bellíssim de la Mediterrània, en el que seria un equivalent de la Toscana o del nostre Empordà. Definitivament, la Provença és una petita pàtria. Però avui volem explicar-vos com és el “castrum” d’Oppede le Vieux. Es tracta d’un dels anomenats pobles penjats de la comarca del Luberon. Està situat dalt d’un turó, coronat per les restes d’un castell. Sembla que els seus habitants el varen abandonar abans d’ahir i, en canvi, manté intacte tot el sabor dels seus costeruts carrerons, que conserven l’empedrat original de fa 700 anys. A banda i banda, cases del segle XIV mostren la seva senzillessa descarnada, apretades contra la roca, a l’ombra de la fortalessa. Els carrers i les mansions fan una basarda melanconiosa, oblidats, perduts en el temps. Només hi ha restaurades la seva col·legiata del XII, la torre d’accés al conjunt, i unes quantes cases de pedra, on ara estiuegen la gent de ciutat. Hi ha bon aparcament, a tocar del casc antic, en mig d’uns agradables jardins de plantes aromàtiques i arbres olorosos. Podeu incloure Oppede en una ruta de ciutats romanes que passi per Nimes, Orange i Arles, totes elles amb magnífics amfiteatres, o teatres. i també viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence. O visitar-la també tot fent una ruta dels magnífics espais naturals de Provença, amb parcs bellíssims com la Camarga, el Luberon o el Mont Ventoux. Però la ruta que més escau a una visita a Oppede és la de les petites viles medievals o renaixentistes, la dels poblets penjats dalt de turons, amb els seus carrers estrets. Viles com Rousillon, o Gordes, Lacoste, Menerbes, Bonnieu, Lourmarin i tantes d’altres. Terres on hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Abadies romàniques, joies del císter, com Senanque, Sylvacane, Thoronet, Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. En aquests poblets també els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les més modernes i poderoses, com la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, la cortesana Aix-en-Provence, plena de palaus, o el port d’Aigües Mortes. Oppede le Vieux, en la Provença més autèntica és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Per dormir en família per pocs diners us aconsellem la cadena B&B o, un xic més cars, però molt millors, els hotels familiars de  Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier.  Aneu fins Oppede per gaudir del Luberón més encantador. Ideal pel pont!.

En medio de la Provenza eterna se alza la villa de Oppede le Vieux. Ir hasta Oppede, para ver este pequeño pueblo medieval en ruinas y derrumbado, no vale la pena. Pero si la visita a este interesante yacimiento arqueológico romano y de la edad media se justifica es porque se encuentra en un rincón bellísimo del Mediterráneo, en lo que sería un equivalente de la Toscana o de nuestro Empordà. Definitivamente, la Provenza es una pequeña patria. Pero hoy queremos explicaros cómo es el “castrum” de Oppede le Vieux. Se trata de uno de los llamados pueblos colgados de la comarca del Luberon. Está situado sobre una colina, coronado por los restos de un castillo. Parece que sus habitantes lo abandonaron antes de ayer y, en cambio, mantiene intacto todo el sabor de sus empinadas callejuelas, que conservan el empedrado original de hace 700 años. A ambos lados, casas del siglo XIV muestran su sencillez descarnada, apretadas contra la roca, a la sombra de la fortaleza. Las calles y las mansiones estan olvidadas, perdidas en el tiempo. Sólo está restaurada su colegiata del XII, la torre de acceso al conjunto, y unas cuantas casas de piedra, donde ahora veranea la gente de ciudad. Hay buen aparcamiento, junto al casco antiguo, en medio de unos agradables jardines de plantas aromáticas y árboles olorosos. Puede incluir Oppede en una ruta de ciudades romanas que pase por Nimes, Orange y Arles, todas ellas con magníficos anfiteatros, o teatros. y también villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence. O visitarla también haciendo una ruta de los magníficos espacios naturales de Provenza, con parques bellísimos como la Camarga, el Luberon o el Mont Ventoux. Pero la ruta que más se corresponde a una visita a Oppede es la de las pequeñas villas medievales o renacentistas, la de los pueblos colgados en las colinas, con sus calles estrechas. Villas como Rousillon, o Gordes, Lacoste, Ménerbes, Bonnieux, Lourmarin y tantas otras. Tierras donde están los monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Abadías románicas, joyas del cister, como Senanque, Sylvacane, Thoronet, Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. En estos pueblos también los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o la increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas más modernas y poderosas, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, la cortesana Aix-en-Provence, llena de palacios, o el puerto de Aigües Mortes. Oppede le Vieux, en la Provenza más auténtica es un destino ideal para las familias para unas pequeñas vacaciones, un puente largo o unas grandes vacaciones. Para dormir en familia por poco dinero aconsejamos la cadena B & B o, un poco más caros, pero mucho mejores, los hoteles familiares de Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y al All Seasons. También en Novotel de Nimes, en el de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero os daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonno, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, con pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Gerona, Narbonne y Montpellier. Id hasta Oppede para disfrutar del Luberon más encantador.

Le Palais des Papes a Avignon


Avui us volem proposar una sortida cultural. La visita a un monument històric d’importància cabdal. El lloc de residència dels papes de Roma durant uns anys del segle XIII i la seu cismàtica quan el papat estava dividit. Estem parlant d’un dels més grans palaus gòtics primitius d’Europa. D’una fortalesa imponent on residí el major poder de la terra. El palau dels papes d’Avignon. Aquesta ciutat provençal, suaument acaronada pel gegantí riu Rhone, ja al seu tram final, és una de les viles més boniques d’Europa. I d’entre tots els seus monuments, que en te molts, destacaríem el seu castell, el seu palau papal, que domina la ciutat. El bast edifici està composat per diversos cossos d’obra, tots ells molt grans, molt alts i molt ferrenys, que amaguen sales esplendoroses, capelles amb delicades pintures i un munt de passadissos, patis, habitacions i secrets. Valdría la pena arribar-se a Avignon només per veure’l, però afortunadament aquesta vila medieval te molts altres atractius. Per exemple les seves muralles. Avignon és una ciutat completament amurallada. La seva catedral, amb vistes al Rhone, el pont trencat al mig del riu, els carrers i places, palaus i cases, i la seva animació, sudenca, estiuenca, molt mediterrània. I no és només Avignon. Podeu fer-ne el centre d’un seguit d’excursions i descobertes per la Camarga i per la Provença. Ciutats romanes i medievals de conte de fades, com ara Nîmes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede… Fàcil d’arribar-hi anant cap al nord per l’autopista AP-7, per Girona, Narbonne, Nîmes i direcció Lyon. Sortida 22 o 23, ben indicat. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. Ens va agradar molt el que està al centre, a tocar de l’estació de tren. També, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hi ha moltíssims restaurants a Avignon, però no cal descartar el mateix de l’Hotel Novotel, que està molt bé. Si voleu dinar o sopar a preus realment super econòmics, aneu als restaurants dels hipermercats “Casino”, els Casino Cafétéria. Avignon, amb el palau papal, i la Provença, us esperen!.

Hoy os queremos proponer una salida cultural. La visita a un monumento histórico de importancia capital. El lugar de residencia de los papas de Roma durante unos años del siglo XIII y la sede cismática cuando el papado estaba dividido. Estamos hablando de uno de los más grandes palacios góticos primitivos de Europa. De una fortaleza imponente donde residió el mayor poder de la tierra. El palacio de los papas de Avignon. Esta ciudad provenzal, suavemente acariciada por el gigantesco río Rhone, ya en su tramo final, es una de las villas más bonitas de Europa. Y de entre todos sus monumentos, y tiene muchos, destacaríamos su castillo, su palacio papal, que domina la ciudad. El basto edificio está compuesto por varios cuerpos de obra, todos ellos muy grandes, muy altos y muy adustos, que esconden salas esplendorosas, capillas con delicadas pinturas y un montón de pasillos, patios, habitaciones y secretos. Valdría la pena llegar a Avignon sólo para verlo, pero afortunadamente esta villa medieval tiene muchos otros atractivos. Por ejemplo sus murallas. Avignon es una ciudad completamente amurallada. Su catedral, con vistas al Rhone, el puente roto en medio del río, las calles y plazas, palacios y casas, y su animación, del sur, veraniega, muy mediterránea. Y no es sólo Avignon. Puede ser el centro de una serie de excursiones y descubiertas por la Camarga y por la Provenza. Ciudades romanos y medievales de cuento de hadas, como Nimes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede … Fácil de llegar yendo hacia el norte por la autopista AP- 7, por Girona, Narbonne, Nîmes y dirección Lyon. Salida 22 o 23, bien indicado. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel que encontraréis. Nos gustó mucho el que está en el centro, junto a la estación de tren. También, por poco dinero se puede dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B & B. Hay muchísimos restaurantes en Avignon, pero no hay que descartar el del mismo del Hotel Novotel, que está muy bien. Si queréis comer o cenar a precios realmente super económicos, se pueden visitar los restaurantes de los hipermercados “Casino”, los Casino Cafetería.

Les Baux de Provence


El fascinant poblet medieval de Les Baux, està situat a la bellíssima Provença, al sud de França. Corona un pitó rocós, calcari, enfilat damunt la plana del Rhone, no gaire lluny d’Arles, de Nîmes i Avignon, en ple cor del Parc Natural des Alpilles. Un caos de roca, amb quatre pins i matolls, i moltíssimes cigarres que canten sota un sol enlluernador. Està declarat com un dels pobles més bonics de França, i podeu creure que és veritat. Pocs llocs hem visitat que mereixin més aquest títol. Un castell poderós es situa dalt del penyal, (visita privada i pagant). És una fortalessa medieval, un niu d’àligues, un laberint de torres i panys de muralla. Des del cim de la torre més alta, on oneja l’estel de Nadal, símbol dels senyors feudals des Baux, la vista no te aturador, és impressionant. Des dels Alps al mar de la Camarga. Els carrers estrets, plens de cases i palaus de pedra, de cases nobles, de botigues, bars i restaurants, s’enfilen buscant l’altura. Miradors extraordinàris. En un d’ells trobareu la petita església de Sant Vicenç, mig romànica, mig renaixentista, una mica troglodita. Tot és bonic a Les Baux. Però atenció: aquest poblet està de moda. Riuades de gent hi pugen, tot l’any. A l’estiu la cosa és ja una bogeria. Galeries d’art, caríssimes, museus, delicatessen, olí verge d’oliva a preu d’or líquid, vins de renom, lavanda arreu, moda, festivals de música a les antigues canteres d’on sortí la pedra daurada de les cases… tot convida a la bona vida, al luxe i la desmesura. Jet set. Però malgrat tot, us el recomanem. Intenteu trobar un forat als aparcaments al peu del poble, al coll de la carretera d’accés. Tots pagant, és clar, i tots plens. Us el recomanem perquè és un altre d’aquells racons de la Mediterrània que ens encanten, com Grècia, l’Empordà, la Toscana o Nàpols. Hi ha hotels decadents, de regust antic, en edificis trets d’una pel·lícula de Fellini. En villes, palauets, o cases fortes dins el poble. Tots de gran categoria. Com ara l’Ostau de Baumaniere, dels Relais&Chateaux, tota una provocació per la butxaca. O el bucòlic Mas d’Aigret, al peu de la penya. O cases rurals amb molt d’encant, com Le Prince Noir, a tocar del castell. Més clàssic, de gust francés, amb un restaurant realment molt bo, un hotel dels de tota la vida: La Reina Joana. Trobareu Les Baux, esperant-vos, a 20 km d’Arles, 25 km d’Avignon i 50 km de Nimes, deixant l’autopista A7 a la sortida 25 i agafant la departamental D99. O bé l’autopista A54, sortida 12 i prenen la D27. Ideal per unes vacances familiars molt agradables. Podeu visitar Fontvieille amb el seu moli on va viure l’escriptor Alphonse Daudet. O bé Saint-Rémy-de-Provence, amb la ciutat romana de Glanum. Molt properes estan Arles o Nîmes, bellíssimes ciutats romanes també. El Pont du Gard, un aqueducte maravellós. Al nord Avignon, amb el palau dels Papes, medieval, increible. O els poblets de la Provença, del Luberon, de colors pastel. O la maravella natural de la Camarga, amb els flamencs i els cavalls, les maresmes, els estanys i la natura, a la vostra disposició. Fantàstic!.

El fascinante pueblecito medieval de Les Baux, está situado en la bellísima Provenza, al sur de Francia. Corona un pitón rocoso, calizo, encaramado sobre la llanura del Rhone, no muy lejos de Arles, de Nimes y Avignon, en pleno corazón del Parque Natural desde Alpilles. Un caos de roca, con cuatro pinos y matorrales, y muchísimas cigarras que cantan bajo un sol deslumbrante. Está declarado como uno de los pueblos más bonitos de Francia, y pueden creer Vds. que es verdad. Pocos lugares hemos visitado que merezcan más este título. Un castillo poderoso se sitúa arriba del peñasco, (visita privada y pagando). Es una fortaleza medieval, un nido de águilas, un laberinto de torres y lienzos de muralla. Desde la cima de la torre más alta, donde ondea la estrella de la Natividad, símbolo de los señores feudales de Baux, la vista no tiene freno, es impresionante. Desde los Alpes al mar de la Camarga. Las calles estrechas, llenas de casas y palacios de piedra, de casas nobles, de tiendas, bares y restaurantes, suben buscando la altura. Miradores extraordinarios. En uno de ellos encuentra la pequeña iglesia de San Vicente, medio románica, medio renacentista, algo troglodita. Todo es bonito en Les Baux. Pero atención: este pueblecito está de moda. Riadas de gente suben, todo el año. En verano la cosa es ya una locura. Galerías de arte, carísimas, museos, delicatessen, aceite virgen de oliva a precio de oro líquido, vinos de renombre, lavanda partes, moda, festivales de música en las antiguas canteras de donde salió la piedra dorada de las casas. .. todo invita a la buena vida, el lujo y la desmesura. Jet set. Pero a pesar de todo, os lo recomendamos. Intenten encontrar un hueco en los aparcamientos al pie del pueblo, o en la collada de la carretera de acceso. Todos pagando, claro, y todos llenos. Os lo recomendamos porque es otro de esos rincones del Mediterráneo que nos encantan, como Grecia, el Empordà, la Toscana o Nápoles. Hay hoteles decadentes, de regusto antiguo, en edificios sacados de una película de Fellini. En villas, palacetes, o casas fuertes en el pueblo. Todos de gran categoría. Como el Ostau de Baumanière, de los Relais & Chateaux, toda una provocación para el bolsillo. O el bucólico Mas de Aigret, al pie de la peña. O casas rurales con mucho encanto, como Le Prince Noir, junto al castillo. Más clásico, de gusto francés, con un restaurante realmente muy bueno, un hotel de los de toda la vida: La Reina Juana. Encontrarán Les Baux, esperandoles, a 20 km de Arles, 25 km de Avignon y 50 km de Nimes, dejando la autopista A7 en la salida 25 y tomando la departamental D99. O bien la autopista A54, salida 12 y tomando la D27. Ideal para unas vacaciones familiares muy agradables. Podéis visitar Fontvieille con su molino donde vivió el escritor Alphonse Daudet. O bien Saint-Rémy-de-Provence, con la ciudad romana de Glanum. Muy cercanas están Arles o Nimes, bellísimas ciudades romanos también. El Pont du Gard, un acueducto maravilloso. Al norte, Avignon, con el palacio de los Papas, medieval, increíble. O los pueblos de la Provenza, del Luberon, de colores pastel. O la maravilla natural de la Camarga, con los flamencos y los caballos, las marismas, los lagos y la naturaleza, a su disposición.

Provença


La Provença és un tros del Mediterrà etern, una terra beneïda pels Deus. Un lloc on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida. Una maravella equiparable a la Toscana, o a l’Empordà. Una petita pàtria. Potser no sapigueu qui és Alphonse Daudet, ni res del seu molí, però quan torneu de provença segur que tindreu més ganes de viure, plens com estareu de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure, fàcil menjar, fàcil dormir i fàcil viatjar. En una volta per la Provença hi ha moltes rutes possibles. Per exemple la de les ciutats imperials. Ciutats romanes que conserven nombrosos monuments de l’època. Com ara Nimes, Orange o Arles, amb magnífics amfiteatres, o teatres. Viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence també ofereix construccions romanes. Hi ha la provença dels espais naturals, dels parcs com la Camarga, com el Luberon o el Mont Ventoux. Espais per fruïr del paisatge. Hi ha la Provença de les petites viles medievals o renaixentistes, dels poblets penjats dalt de turons, amb carrers estrets, com ara Rousillon, Gordes, Lacoste, Menerbes, Oppede, Bonnieux… Hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Petites abadies romàniques, joies de línies pures. Les millors son Senanque, Sylvacane o Thoronet, però les petites també compten: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les, inconmensurables i inqualificables, com ara la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, o la cortesana Aix-en-Provence, del bon Rei René, plena de palaus, o com la petita Aigües Mortes, que va quedar aturada quan la va deixar el bon Rei Lluís. Molts d’aquets llocs estan considerats, merescudament, entre els més bonics de França. La Provença és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Si hi aneu a finals de juny, per Sant Joan, o a primers de juliol, trobareu florits els camps de lavanda. És un espectacle digne de ser vist. També és l’època en què hi haurà més gent. A l’estiu fa calor, però les cigarres canten i tot és al·legria, mediterrà pur, puríssim. Aneua la Provença sense por. Trobareu un munt de petits hotels i restaurants arreu, disposats a acollir-vos, a seduir-vos. Recordeu que a la Provença, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners com ara la cadena B&B, o els hotels familiars de tota la vida, com els Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Atureu-vos un moment a la Provença anant o tornant d’Itàlia, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà.

La Provenza es un trozo del Mediterráneo eterno, una tierra bendecida, un lugar donde todo el mundo debería ir, al menos, una vez en la vida. Una maravilla equiparable a la Toscana, o el Empordà. Una pequeña patria. Quizás no sepáis quién es Alphonse Daudet, ni nada de su molino, pero cuando volvais de provenza seguro que tendréis más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir, fácil comer, fácil dormir y fácil viajar. En una vuelta por la Provenza hay muchas rutas posibles. Por ejemplo la de las ciudades imperiales. Ciudades romanes que conservan numerosos monumentos de la época. Como Nimes, Orange o Arles, con magníficos anfiteatros, o teatros. Villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence también ofrecen construcciones romanas. Existe la provenza los espacios naturales, los parques como la Camarga, como el Luberon o el Mont Ventoux. Espacios para disfrutar del paisaje. Existe la Provenza de las pequeñas villas medievales o renacentistas, con los pueblos colgados en las colinas, de calles estrechas, como Rousillon, Gordes, Lacoste, Ménerbes, Oppede, Bonnieux … Hay monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Pequeñas abadías románicas, joyas de líneas puras. Las mejores son Sénanque, Sylvacane o Thoronet, pero las pequeñas también cuentan: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o el increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas, inconmensurables y incalificables, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, o la cortesana Aix-en-Provence, del buen Rey René, llena de palacios, o como la pequeña Aigües Mortes, que quedó parada en el tiempo. Muchos de estos sitios están considerados, merecidamente, entre los más bellos de Francia. La Provenza es un destino ideal para las familias, fantástica para una pequeña escapada, un puente largo o unas grandes vacaciones. Si vais a finales de junio, por San Juan, o primeros de julio, encontrareis floridos los campos de lavanda. Es un espectáculo digno de ser visto. También es la época en que habrá más gente. En verano hace calor, pero las cigarras cantan y todo es alegría, mediterráneo puro, purísimo. Vayan hasta la Provenza sin miedo. Encontraréis un montón de pequeños hoteles y restaurantes en todas partes, dispuestos a acogeros y a seduciros. Recuerden que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero como la cadena B & B, o los hoteles familiares de toda la vida, como los Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y el All Seasons. También en el Novotel de Nimes, de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero les daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel.: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel.: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. También podeis deteneros por un momento en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o ir allí expresamente, porque es un destino que no os decepcionará.

Anagni


Anagni, l’anomenada ciutat dels Papes, no ha tingut la sort de Montepulciano, o de Todi. No ha esdevingut una vila medieval publicitada. No surt a les guies de viatge, o hi surt de passada. Un error terrible, potser només perdonable pel fet que no és una ciutat museu. La seva situació, a uns 60 kms. sota Roma, a peu de l’autopista A1, la que va fins a Nàpols, fa que hagi esdevingut una ciutat dormitori, poc agraciada, plena de gent, de pisos i de cotxes que circulen i molesten arreu. Malgrat tot us assegurem que val la pena fer una aturada a Anagni tot passant a la seva vora. El casc antic, situat dalt d’un esperó rocós, obert a tots els vents, és una maravella. Imagineu: una catedral romànica, amb una torre exenta molt bonica. Un terra de mosaic autèntic del segle XIII. Un ajuntament sobre unes voltes gòtiques bastíssimes, carrers amb palaus magnífics, que esperen inútilment una restauració que no arribarà. Esglésies barroques amagades, de façanes pastel i interiors de nata. Però encara no us hem explicat el millor secret d’Anangi, allò que ens va deixar bocabadats de veritat. És la cripta de la catedral. Una obra mestra del romànic mundial només comparable a San Marcos de León, a Espanya. Uns frescos sobre l’antic testament que cobreixen un espai inexhauriblement bell. Només per aquesta raó ja val la pena desplaçar-se de Roma a Anagni, o d’aturar-s’hi, entrant o sortint de Roma. No hem pogut possar-vos-en la foto. Estava estrictament filmar o fotografiar la cripta, i nosaltres som gent respectuosa. Us hem regalat, en canvi, la llum daurada, càlida, increible, de la tarda morint sobre Anagni, des de la finestra gòtica de la sala gran de l’ajuntament. No sentiu un tremolor a l’esquena?. La bellessa és indescriptible però, de vegades, sense voler, la càmara en capta un bocí. Bon aparcament a la porta de la vila medieval que mira al sud, prop de l’hospital. Bons llocs per dinar-hi i per dormir-hi. Proveu un hotelet amb molt d’encant, d’aquells que només pot haver-hi a Itàlia: el Villa Floridiana. Més modern, l’Hotel Citta dei Papi, es troba a l’entrada de l’autopista mateix. Dins la ciutat, el Portico Del Conte, a la Piazza Bonifacio VIII, és una bona referència per dinar, com també ho és La Taberna del Banditore, el restaurant Lo Schiaffo, o l’antiquíssim Albergo del Gallo‎, tots al carrer major de la vila, a la Via Vittorio Emanuele. Si aneu per Roma o Nàpols: Anagni!.

Anagni, la llamada ciudad de los Papas, no ha tenido la suerte de Montepulciano, o de Todi. No se ha convertido en una villa medieval publicitada. No sale en las guías de viaje, o sale solo de paso. Un error terrible, tal vez sólo perdonable debido a que no es una ciudad museo. Su situación, a unos 60 kms. bajo Roma, a pie de la autopista A1, la que hasta Nápoles, hace que se haya convertido en una ciudad dormitorio, poco agraciada, llena de gente, de pisos y de coches que circulan y molestan. A pesar de todo os aseguramos que vale la pena hacer una parada en Anagni. El casco antiguo, situado sobre un espolón rocoso, abierto a todos los vientos, es una maravilla. Imaginad: una catedral románica, con una torre exenta muy bonita. Un suelo de mosaico auténtico del siglo XIII. Un ayuntamiento sobre unas bóvedas góticas, calles con palacios magníficos, que esperan inútilmente una restauración que no llegará. Iglesias barrocas escondidas, de fachadas pastel e interiores de nata. Pero aún no os hemos contado el mejor secreto de Anangi, lo que nos dejó boquiabiertos de verdad. Es la cripta de la catedral. Una obra maestra del románico mundial sólo comparable a nuestro San Marcos de León, en España. Unos frescos sobre el antiguo testamento que cubren un espacio rabiosamente bello. Sólo por esta razón ya vale la pena desplazarse de Roma a Anangi, o de detenerse allí, entrando o saliendo de Roma. No hemos podido poneros la foto. Estaba estrictamente filmar o fotografiar la cripta, y nosotros somos gente respetuosa. Os hemos regalado, en cambio, la luz dorada, cálida, increible, de la tarde muriendo sobre Anagni, desde la ventana gótica de la sala grande del ayuntamiento. ¿No sentís un temblor en la espalda?. La belleza es indescriptible pero, a veces, sin querer, la cámara capta un trozo. Buen aparcamiento en la puerta de la villa medieval que mira al sur, cerca del hospital. Hay buenos lugares para comer y para dormir en Anagni. Prueben un hotelito con mucho encanto, de aquellos que sólo puede haber en Italia: el Villa Floridiana. Más moderno, el Hotel Citta dei Papi, se encuentra en la entrada de la autopista mismo. Dentro de la ciudad, el Portico, en la Piazza Bonifacio VIII, es una buena referencia para comer, como también lo es La Taberna del Banditore, el restaurante Lo Schiaffo, o el antiquísimo Albergo del Gallo, todos en la calle mayor de la villa, la Via Vittorio Emanuele.

Xàtiva


Xàtiva, en plena horta de València, a pocs kms. de la capital per l’autovia que va cap a Albacete, és una encantadora ciutat renaixentista. Tot el casc urbà està plagat de monuments impresionants, o de petits vestigis, que ens expliquen un passat ric en poder i comerç. Potser el monument més impressionant, sense cap mena de dubte, és la seva imponent colegiata. Una esglèsia digna de Roma, d’un renaixement esplendoròs i superb, al que no estem gens acostumats. Les seves mides impressionen i només són comprensibles si pensem que fou edificada sota el mecenatge i l’impuls dels dos papes Borgia que senyorejaren la vila. Calixt III i Alexandre VI. Està tot dit. Un temple a mesura de l’ambició de dos homes cabdals de l’època. Però no hem volgut fer servir cap imatge de la colegiata. Hem preferit ensenyar-vos un palauet de l’entremat de bonics carrers del nucli medieval de Xàtiva. Amb una font, deliciosa, humil però preciosa, gòtica. Així és Xàtiva. Amb un altiu castell dalt d’un poderós cim que decora i tanca la vila. Un castell gran, molt gran, fort, molt fort, enlairat, molt amunt, on estigué pres Jaume d’Urgell, darrer i anacrònic cadell de la família comtal catalana. I, al mateix temps, acollidora en les seves places, en l’horta arran del riu, en la llum blana que cau, suau damunt els edificis delicats, com els que envolten la plaça de l’esglèsia. Arribeu-vos a Xàtiva si aneu camí de la Manxa, o si feu un volt per la Comunitat Valenciana i les seves terres. No us perdeu les seves festes. Falles com les de la capital, però amb moltíssima menys gent, autèntiques. Una setmana santa llevantina, diferent. I una festa de Corpus que us agradarà. Us amarareu de dolçor. Nosaltres no hem dormit mai a Xàtiva. Sempre ho hem fet a València capital. Al NH Jardines del Túria, que és un hotel d’apartaments, fantàstic i esplèndit per les famílies, tot i que una mica lluny del centre, o bé al Novotel de València, un xic antic ja, que necessita un repasset a les habitacions. A Xàtiva, però, hi ha un hotel de campanetes: El Mont-Sant. Pertany a diverses cadenes internacionals de prestigi, com ara Rusticae, o Relais du Silence. Per dinar, picar o pendre una copa, podeu anar a Els Borgia, un local nou, trencador, al costat mateix de la Colegiata. Ens va agradar, i sorprendre, molt.

Xàtiva, en plena huerta de Valencia, a pocos kms. de la capital por la autovía que va hacia Albacete, es una encantadora ciudad renacentista. Todo el casco urbano está plagado de monumentos impresionantes, o de pequeños vestigios, que nos cuentan un pasado rico en poder y comercio. Quizás el monumento más impresionante, sin duda, es su imponente colegiata. Una iglesia digna de Roma, de un renacimiento esplendoroso y soberbio, al que no estamos nada acostumbrados. Sus medidas impresionan y sólo son comprensibles si pensamos que fue edificada bajo el mecenazgo y el impulso de los dos papas Borgia que señoreaban la villa. Calixto III y Alejandro VI. Está todo dicho. Un templo a medida de la ambición de dos hombres fundamentales de la época. Pero no hemos querido utilizar ninguna imagen de la colegiata. Hemos preferido enseñaros un palacete del entramado del precioso casco medieval de Xàtiva. Con una fuente, deliciosa, humilde, pero preciosa, gótica. Así es Xàtiva. Con un altivo castillo encima de un poderoso monte que decora y cierra la villa. Un castillo grande, muy grande, fuerte, muy fuerte, elevado, muy arriba, donde estuvo preso Jaume d’Urgell, último y anacrónico cachorro de la familia condal catalana. Y, al mismo tiempo, acogedora en sus plazas, en la huerta a tocar del río, en la luz blanda que cae, suave sobre los edificios delicados, como los que rodean la plaza de la iglesia. Acercaos a Xàtiva si vais camino de la Mancha, o estais haciendo una ruta por la Comunidad Valenciana y sus tierras. No os perdáis sus fiestas. Fallas como las de la capital, pero con muchísima menos gente, auténticas. Una semana santa levantina, diferente. Y una fiesta de Corpus que os gustará. Os llenareis de dulzura. Nosotros no hemos dormido nunca en Xàtiva. Siempre lo hemos hecho en Valencia capital. En el NH Jardines del Turia, que es un hotel de apartamentos, fantástico y espléndido para las familias, aunque un poco lejos del centro, o bien en el Novotel de Valencia, un poco antiguo ya, que necesita un repaso en las habitaciones. En Xàtiva, sin embargo, hay un hotel de campanillas: El Monte-Sant. Pertenece a varias cadenas internacionales de prestigio, como Rusticae, o Relais du Silence. Para comer, picar o tomar una copa, pueden ir a Los Borgia, un local nuevo, rompedor, al lado de la Colegiata. Nos gustó, y sorprendió, y mucho.