Santuari del Gresolet


gresolet

Si sou d’aquell tipus de família a qui els agrada la natura, si us agobia la gran ciutat, si esteu a punt de rebentar, us convé pujar fins aquest espai meravellós del també desconegut i meravellós Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de Barcelona s’hi arriba per la C-18, per Sabadell, Terrassa i Manresa, anat cap al túnel del Cadí. Cal girar però passat Berga, abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, cap a la carretera B-400, la que va al magnífic Pedraforca, en direcció al poblet muntanyenc de Saldes. Heu de passar de llarg Maçaners i arribar fins una gasolinera, que deixareu a la vostra esquerra. Allà, just abans de passar el pont damunt el riu de Saldes, i abans d’arribar al poble, cal agafar una pista a mà dreta, que segueix el marge esquerra del riu de Saldes, tot ben indicat. Surt just al davant de la gasolinera que us hem dit, una mica més enllà. Son 8 km. de pista forestal, una mica irregular, però practicable si no ha plogut molt. Arribeu tot seguit al santuari i refugi del Gresolet, amb una àrea de pícnic i barbacoes fabulosa, la millor que hem vist pel què fa al paisatge i l’entorn natural. Veureu boscos i rius magnífics, l’obaga feréstega de Gresolet, i fareu deliciosos banys gelats a l’estiu. Gaudireu d’indrets fantàstics al santuari de Gresolet. Deixareu enrere les cabòries i gaudireu de la natura en família!. Vistes increïbles de la cara nord del Pedraforca. La zona de lleure disposa de vuit taules molt mones, amb teulada particular molt cuca, per si us cau un xàfec o per protegir del sol de muntanya. És fàcil veure-les: la pista forestal passa pel mig. Disposa de pocs serveis, encara que hi ha WC i una font abeurador. Si els WC estan tancats o si necessiteu quelcom, pregunteu al refugi. Perquè el Santuari de Gresolet té un refugi enganxat al i fins bonic jardí. També s’hi pot arribar per Gisclareny fent una ruta circular, i anar a sortir a Bagà, per la pista del riu Bastareny. Però és molt més llarg, uns 18 kms. i fa molta pujada i és una pista més perillosa pel cotxe. Tot i això, fer aquesta volta circular és una de les rutes de muntanya en cotxe més boniques de Catalunya. El Pedraforca té una força tel·lúrica, secular. Penetrareu en una vall poc visitada, un món ferreny, salvatge. Aneu fins a Saldes. Remunteu fins a Gòsol. Pugeu fins el refugi Lluís Estasen i fins el Mirador del Gresolet, on veureu el santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. Feu una ruta per Saldes i Gòsol, disfruteu la Vall del Pedraforca. Podeu menjar a molts i bons restaurants, com el Cruse, o el del càmping Susen.  Per dinar i dormir podeu anar a l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu tot l’Alt Berguedà, i perquè no, tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona!. Si voleu passar uns dies podeu dormir a molts llocs. Si us agrada el càmping, o els bungalows, al Berga Resort. Tot en un. Ideal per infants. Si voleu hotels més tradicionals, de tota la vida, teniu L’Estel, un bon hotel amb un restaurant coquetó. Modern, de cadena, el HCC Ciutat de Berga, també està molt bé. De restaurants, si no voleu anar a fer un pícnic, ens agrada, una mica allunyat del centre de la ciutat de Berga, i amb habitacions, Cal Nen. A nosaltres ens va agradar molt. Romàntic, diferent. Al centre de Berga teniu bons llocs per menjar. Com el Sala, per exemple. O un xic més allunyats, La Cabana, que està molt bé, o L’Estany Clar, cuina moderna, creativa. També podeu baixar a la bonica vila de Bagà. És una destinació ideal per passar-hi un cap de setmana, amb establiments fantàstics per menjar i dormir al poble i a la comarca. Com ara  l’hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà, com ho és també l’hotel Pineda. Finalment recomanar-vos també Ca l’Amagat, de tota la vida. O el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Si teniu prou temps encara podem aconsellar-vos que aneu un xic més lluny. Per exemple fins els jardins Artigas, a les fonts del riu Llobregat, a la mina de petroli de Riutort, o la fàbrica de ciment del Clot del Moro, pujant amb el trenet. També interessants les antigues mines de carbó de Sant Corneli, no gaire lluny de Saldes. Bona barbacoa al Pirineu!.

El Berguedà, en pleno pirineo, es bonito todo el año. Y que mejor manera de conocerlo es subir hasta allí para hacer un buen pícnic o barbacoa con la familia o los amigos. Y que mejor sitio para eso que la zona de mesas y barbacoas que hay al lado del Santuario de Gresolet, en medio de una naturaleza desbordante, a los pies de la mítica montaña del Pedraforca. No os perdais este rincón maravilloso de los Pirineos.

La font dels Castanyers


A la font dels Castanyers no n’hi ha ni un de castanyer. N’hi havia hagut, fa molts anys, uns quants de molt grossos, que van morir per una malaltia rara. Ara només se’n poden veure les soques. I de fet, a la font, tampoc no hi ha gaire aigua. La majoria de vegades raja poquet o no raja gens. El que si que hi ha a la font dels Castanyers és un merendero, un restaurant tronat, com tret pel túnel del temps d’altres èpoques. Un lloc on fins fa no gaire s’hi havia embotellat l’aigua d’una mina, una mena de petit balneari. De tot allò només queden unes construccions rònegues, maltractades pel pas del temps, en mig d’un bosc urbanitzat que lluita per recuperar el seu espai. I us preguntareu… llavors per quina raó recomanem aquesta sortida?. Doncs bé, perquè la font dels Castanyers te un punt entre bucòlic i desballestat, com una relíquia històrica vinguda a menys. I també perquè l’entorn, la Conreria entre Badalona i Sant Fost de Campcentelles, és un paratge molt interessant, convenient per fer llargues passejades travessant un dels boscos d’obaga més ben conservats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet és un dels parcs naturals de Catalunya, i és molt proper a Barcelona. Ideal per anar en bici, a buscar bolets, a fer cames o per deixar trotar la mainada per dins del bosc. S’hi pot anar molt fàcilment des de Barcelona, agafant les autopistes C-32, o la B-20, fins la sortida Badalona Nord – Mollet. Un cop a Badalona prendrem la carretera B-500, la que va cap a Mollet. Pujarem fins el coll que separa Barcelonés, Maresme i Vallés, i just allà, agafarem el desviament a mà esquerra, passant per devant de la gran casa de colònies que fou un seminari. El camí cap a la font i el restaurant dels Castanyers està ben indicat, amb grans cartells i amb senyals. Anuncien 5 minuts però en trigareu ben bé 15, si aneu en cotxe, perquè a peu hi teniu una hora. La carretera és bona els primers kms. Després travessa una urbanització, i finalment acaba essent un camí de terra, prou ample, i en bon estat, això si, sobretot si no ha plogut gaire. A la font hi ha bon aparcament. Podeu donar-vos un gust i prendre quelcom, fan bons esmorzars de forquilla, i bones tapes, o fins dinar al restaurant. Atenció: no és un àrea de pic-nic. Es tracta d’un indret amb taules de fusta i estovalles de quadres, sota una teulada d’uralita, al mig del bosc. És a dir, un lloc casolà, sense complicacions, amb plats contundents. Bona brasa de llenya d’alzina, on us hi cuinaran tota mena de carns, i fins bolets i calçots, quan sigui el temps. Podeu veure cuinar la vostra vianda, allà mateix. Es pot passar el dia rondant per la Conreria, us ho passareu molt bé. Aparqueu a l’entrada de la casa de colònies, prop de la carretera, i feu un tros del GR-92. Vistes fabuloses de la plana de Barcelona, el Maresme i el Vallés. Podeu enfilar-vos fins el Turó de Fra Rafel, molt proper. Si esteu cansats de visitar Collserola, canvieu de bosc i veniu a la Conreria de Badalona!. Si el restaurant dels Castanyers fos massa rupestre per a vosaltres, llavors us recomanem dinar al restaurant El Cau, al mateix coll de la B-500, al km.6, agafant el camí que puja fort a mà dreta. Si teniu el cotxe a la casa de colònies no cal tocar-lo. Si no, també hi ha bon aparcament. Un lloc rústic però no tant com els Castanyers. Molt popular entre la gent de la zona, de servei amable i molt familiar. Amanides molt complertes, boníssima carn a la brasa. Des d’allà podeu seguir la descoberta de banda dreta de la Conreria i caminar fins el turó d’en Galzeran, (el que te la torre de guaita contra incendis) i fins arribar a la llunyana Font d’en Gurri. De fet podríeu anar fins el coll que separa Alella de Vallromanes, fins Tiana, o fins Martorelles. Els camins del cantó de mar són molt pelats, però fàcils, planers i amb vistes esplèndides sobre el Maresme. Els camins del cantó del Vallès són ferèstecs, ombrívols i plens de vegetació. D’alzines ben crescudes, marfull, bruc i fins i tot roures. Si us agrada caminar més i molt fort, aneu fins el Turó Ruf i trobeu el dòlmen amagat. Bones passejades o pedalades per la Conreria!.

En la fuente de los Castaños no hay ni un castaño. Había habido, hace muchos años, unos cuantos de muy grandes, que murieron por una enfermedad rara. Ahora sólo se pueden ver las cepas. Y de hecho, en la fuente, tampoco hay mucha agua. La mayoría de veces mana poco o no mana nada. Lo que si que hay en la fuente de los Castaños es un merendero, un restaurante como llegado por el túnel del tiempo de otras épocas. Un lugar donde hasta hace no mucho se había embotellado el agua de una mina, una especie de pequeño balneario. De todo aquello sólo quedan unas construcciones maltratadas por el paso del tiempo, en medio de un bosque urbanizado que lucha por recuperar su espacio. Y os preguntaréis … ¿entonces por qué razón recomendamos esta salida?. Pues bien, será porqué la fuente de los Castaños tiene un punto entre bucólico y freaky, como una reliquia histórica venida a menos. Y también porque el entorno, la Conreria entre Badalona y Sant Fost de Campcentelles, es un paraje muy interesante, conveniente para dar largos paseos atravesando uno de los bosques de umbría mejor conservados del Área Metropolitana de Barcelona. De hecho es uno de los parques naturales de Cataluña, y está muy cercano a Barcelona. Ideal para ir en bici, a buscar setas o para dejar trotar los niños por el bosque. Se puede ir muy fácilmente desde Barcelona, ​​cogiendo las autopistas C-32, o la B-20, hasta la salida Badalona Norte – Mollet. Una vez en Badalona tomaremos la carretera B-500, la que va hacia Mollet. Subiremos hasta el collado que separa Barcelonés, Maresme y Vallés, y justo allí, cogeremos el desvío a mano izquierda, pasando por delante de la gran casa de colonias que fue un seminario. El camino hacia la fuente y el restaurante de los Castaños está bien indicado, con grandes carteles y con señales. Anuncian 5 minutos pero en tardaréis exactamente 15, si vais en coche, porque a pie tenéis una hora. La carretera es buena los primeros kms. Después atraviesa una urbanización, y finalmente acaba siendo un camino de tierra, bastante ancho, y en buen estado, eso si, sobre todo si no ha llovido mucho. En la fuente hay buen aparcamiento. Pueden darse un gusto y tomar algo, hacen buenos desayunos de tenedor, y buenas tapas, o hasta comer en el restaurante. Atención: no es un área de pic-nic. Se trata de un lugar con mesas de madera y manteles de cuadros, bajo un tejado de uralita, en medio del bosque. Es decir, un lugar casero, sin complicaciones, con platos contundentes. Buena brasa de leña de encina, donde os cocinarán todo tipo de carnes, y hasta setas y calçots, cuando sea el tiempo. Pueden ver cocinar su vianda, allí mismo. Se puede pasar el día rondando por la Conreria, os lo pasaréis muy bien. Aparcad en la entrada de la casa de colonias, cerca de la carretera, y haced un trozo del GR-92. Vistas fabulosas de la llanura de Barcelona, ​​el Maresme y el Vallés. Pueden subir hasta el Cerro de Fray Rafael, muy cercano. Si estáis cansados ​​de visitar Collserola, ¡cambiad de bosque y venid a la Conreria de Badalona!. Si el restaurante de los Castaños fuera demasiado rupestre para vosotros, entonces os recomendamos comer en el restaurante El Cau, al mismo coll de la B-500, en el km.6, tomando el camino que sube fuerte a mano derecha. Si tienen el coche en la casa de colonias no es necesario tocarlo. Si no, también hay buen aparcamiento. Un lugar rústico pero no tanto como los Castaños. Muy popular entre la gente de la zona, de servicio amable y muy familiar. Ensaladas muy completas, buenísima carne a la brasa. Desde allí podéis seguir el descubrimiento de lado derecho de la Conreria y caminar hasta la colina de Galzeran, (el que tiene la torre de vigilancia contra incendios) y hasta llegar a la lejana Font d’en Gurri. De hecho se podría ir hasta el coll que separa Alella de Vallromanes, hasta Tiana, o hasta Martorelles. Los caminos del lado de mar son muy pelados, pero fáciles, llanos y con vistas espléndidas sobre el Maresme. Los caminos del lado del Vallés son agrestes, sombríos y llenos de vegetación. De encinas bien crecidas, durillo, brezo e incluso robles. Si os gusta caminar más y muy fuerte, id hasta el Cerro Ruf y encontrad el dolmen escondido. ¡Buenos paseos o pedaladas por la Conreria!.