Fira del fajol a Batet de la Serra

Batet de la Serra és un poblet diminut. Tan petit era que Olot se’l va menjar. De tota manera Batet no te res a veure amb Olot. Està envoltat de boscos i prats ubèrrims, fantàstics, en un entorn rural maravellós. Batet de la Serra el trobareu si sortiu d’Olot per la carretera que porta a Santa Pau, als volcans i a la fageda. Trobareu l’indicatiu a mà esquerra de la carretera, ben indicat. El poble es composa d’una església, Santa Maria de Batet i quatre cases, a més dels masos dispersos, aquí i allà, pel bucòlic paisatge, sempre verd. Batet te molts motius per decidir que hi aneu. Capelles i ermites perdudes als camps, com la Trinitat, romànica. També trobareu paratges evocadors, com la Font Faja, o els prats de Can Frontana, d’un lirisme desfermat on, precisament té lloc la fira que us volem comentar. Finalment, és a Batet on s’alcen els millors cons volcànics de tota la comarca de la Garrotxa. Volcans mítics, bonics, com ara el Puig Astrol, el Pujalòs , el Puig de la Garça o el super-didàctic Croscat, que mostra les seves entranyes a qui les vulgui veure. Doncs bé, en aquest poblet, en l’escenari idíl·lic dels paratges de can Frontana te lloc la Fira del Fàjol, normalment el segon diumenge de febrer, aquest any el dia 9 de febrer de 2020. El programa inclou el tradicional ball d’en Batoies, una demostració de l’art de batre, ventar i moldre el fajol feta pels mateixos pagesos del poble, tallers per infants, com ara taller de llana, de xocolata, o de picapedrer. Al migdia missa solemne i, seguidament, un d’aquells dinars populars que tan ens enamoren d’aquestes trobades a la muntanya de Girona. Els preus de la vianda seran populars. Hi haurà també servei de bar, amb esmorzars i dinars, o begudes pels que fan picnic. A més el grup de restaurants de la cuina volcànica, tots ells molt recomanables, oferirà durant la fira, degustacions de farinetes i creps de fajol, a preus d’escàndol. Si no dineu a la fira, heu de saber que aquests restaurants de Cuina Volcànica elaboraran, a tota la comarca, un menú gastronòmic del fajol. A Batet hi ha molts i bons restaurants. Us recomanem el restaurant l’Hostal dels Ossos, Tel: 972.26.61.34. Fora de Batet, una mica més lluny, a la Vall d’en Bas, som adictes al restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Per dormir teniu un càmping molt bonic. Vinga!, cap a Batet!.

Batet de la Serra es un pueblo diminuto. Tan pequeño era que Olot se lo comió. De todos modos Batet no tiene nada que ver con Olot. Está rodeado de bosques y prados ubérrimos, fantásticos, en un entorno rural maravilloso. Batet de la Serra lo encontraréis fàcil si salís de Olot por la carretera que lleva a Santa Pau, a los volcanes y al hayedo d’en Jordà. Encontrarán el indicador a mano izquierda de la carretera, bien señalado. El pueblo se compone de una iglesia, Santa María de Batet y cuatro casas, además de los caseríos dispersos, aquí y allá, por bucólico paisaje, siempre verde. Batet tiene muchos motivos para decidiros a que vayáis. Capillas y ermitas perdidas en los campos, como la Trinidad, románica. También encontrarán parajes evocadores, como la Fuente Faja, o los prados de Can Frontana, de un lirismo desatado donde, precisamente, tiene lugar la feria que os queremos comentar. Finalmente, es en Batet donde se alzan los mejores conos volcánicos de toda la comarca de la Garrotxa. Volcanes míticos, bonitos, como el Puig Astrol, el Pujalòs, el Puig de la Garça o el super-didáctico Croscat, que muestra sus entrañas a quien las quiera ver. Pues bien, en este pueblecito, en el escenario idílico de los parajes de Can Frontana tiene lugar la Feria del alforfón, normalmente el segundo domingo de febrero. El programa incluye bailes, una demostración del arte de batir, balancear y moler el alforfón hecha por los mismos campesinos del pueblo, talleres para niños, como taller de lana, de chocolate, o de cantero. Al mediodía misa solemne y, seguidamente, uno de esos almuerzos populares que tanto nos enamoran de estos encuentros en la montaña de Girona. Los precios de la vianda serán populares. Habrá también servicio de bar, con desayunos y comidas, o bebidas para los que hacen picnic. Además el grupo de restaurantes de la cocina volcánica, todos ellos muy recomendables, ofrecerán durante la feria, degustaciones de gachas y crepes de alforfón, a precios de escándalo. Si no coméis en la feria, debeis  saber que estos restaurantes de Cocina Volcánica elaborarán, en toda la comarca, un menú gastronómico del alforfón. En Batet hay muchos y buenos restaurantes. Recomendamos el restaurante del Hostal dels Ossos. Tel: 972.26.61.34. Fuera de Batet, un poco más lejos, en la Vall d’en Bas, somos adictos al restaurante L’Hostalet, en Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Para dormir tienen un camping muy bonito.

Fira del fajol a Batet de la Serra

Batet de la Serra és un poblet diminut. Tan petit era que Olot se’l va menjar. De tota manera Batet no te res a veure amb Olot. Està envoltat de boscos i prats ubèrrims, fantàstics, en un entorn rural maravellós. Batet de la Serra el trobareu si sortiu d’Olot per la carretera que porta a Santa Pau, als volcans i a la fageda. Trobareu l’indicatiu a mà esquerra de la carretera, ben indicat. El poble es composa d’una església, Santa Maria de Batet i quatre cases, a més dels masos dispersos, aquí i allà, pel bucòlic paisatge, sempre verd. Batet te molts motius per decidir que hi aneu. Capelles i ermites perdudes als camps, com la Trinitat, romànica. També trobareu paratges evocadors, com la Font Faja, o els prats de Can Frontana, d’un lirisme desfermat on, precisament té lloc la fira que us volem comentar. Finalment, és a Batet on s’alcen els millors cons volcànics de tota la comarca de la Garrotxa. Volcans mítics, bonics, com ara el Puig Astrol, el Pujalòs , el Puig de la Garça o el super-didàctic Croscat, que mostra les seves entranyes a qui les vulgui veure. Doncs bé, en aquest poblet, en l’escenari idíl·lic dels paratges de can Frontana te lloc la Fira del Fàjol, normalment el segon diumenge de febrer, aquest any el dia 10. El programa inclou el tradicional ball d’en Batoies, una demostració de l’art de batre, ventar i moldre el fajol feta pels mateixos pagesos del poble, tallers per infants, com ara taller de llana, de xocolata, o de picapedrer. Al migdia missa solemne i, seguidament, un d’aquells dinars populars que tan ens enamoren d’aquestes trobades a la muntanya de Girona. Els preus de la vianda seran populars. Hi haurà també servei de bar, amb esmorzars i dinars, o begudes pels que fan picnic. A més el grup de restaurants de la cuina volcànica, tots ells molt recomanables, oferirà durant la fira, degustacions de farinetes i creps de fajol, a preus d’escàndol. Si no dineu a la fira, heu de saber que aquests restaurants de Cuina Volcànica elaboraran, a tota la comarca, un menú gastronòmic del fajol. A Batet hi ha molts i bons restaurants. Us recomanem el restaurant l’Hostal dels Ossos, Tel: 972.26.61.34. Fora de Batet, una mica més lluny, a la Vall d’en Bas, som adictes al restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Per dormir teniu un càmping molt bonic. Vinga!, cap a Batet!.

Batet de la Serra es un pueblo diminuto. Tan pequeño era que Olot se lo comió. De todos modos Batet no tiene nada que ver con Olot. Está rodeado de bosques y prados ubérrimos, fantásticos, en un entorno rural maravilloso. Batet de la Serra lo encontraréis fàcil si salís de Olot por la carretera que lleva a Santa Pau, a los volcanes y al hayedo d’en Jordà. Encontrarán el indicador a mano izquierda de la carretera, bien señalado. El pueblo se compone de una iglesia, Santa María de Batet y cuatro casas, además de los caseríos dispersos, aquí y allá, por bucólico paisaje, siempre verde. Batet tiene muchos motivos para decidiros a que vayáis. Capillas y ermitas perdidas en los campos, como la Trinidad, románica. También encontrarán parajes evocadores, como la Fuente Faja, o los prados de Can Frontana, de un lirismo desatado donde, precisamente, tiene lugar la feria que os queremos comentar. Finalmente, es en Batet donde se alzan los mejores conos volcánicos de toda la comarca de la Garrotxa. Volcanes míticos, bonitos, como el Puig Astrol, el Pujalòs, el Puig de la Garça o el super-didáctico Croscat, que muestra sus entrañas a quien las quiera ver. Pues bien, en este pueblecito, en el escenario idílico de los parajes de Can Frontana tiene lugar la Feria del alforfón, normalmente el segundo domingo de febrero. El programa incluye bailes, una demostración del arte de batir, balancear y moler el alforfón hecha por los mismos campesinos del pueblo, talleres para niños, como taller de lana, de chocolate, o de cantero. Al mediodía misa solemne y, seguidamente, uno de esos almuerzos populares que tanto nos enamoran de estos encuentros en la montaña de Girona. Los precios de la vianda serán populares. Habrá también servicio de bar, con desayunos y comidas, o bebidas para los que hacen picnic. Además el grupo de restaurantes de la cocina volcánica, todos ellos muy recomendables, ofrecerán durante la feria, degustaciones de gachas y crepes de alforfón, a precios de escándalo. Si no coméis en la feria, debeis  saber que estos restaurantes de Cocina Volcánica elaborarán, en toda la comarca, un menú gastronómico del alforfón. En Batet hay muchos y buenos restaurantes. Recomendamos el restaurante del Hostal dels Ossos. Tel: 972.26.61.34. Fuera de Batet, un poco más lejos, en la Vall d’en Bas, somos adictos al restaurante L’Hostalet, en Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Para dormir tienen un camping muy bonito.

Fira del fajol de Batet de la Serra

Batet de la Serra és un poblet diminut. Tan petit era que Olot se’l va menjar. De tota manera Batet no te res a veure amb Olot. Està envoltat de boscos i prats ubèrrims, fantàstics, en un entorn rural maravellós. Batet de la Serra el trobareu si sortiu d’Olot per la carretera que porta a Santa Pau, als volcans i a la fageda. Trobareu l’indicatiu a mà esquerra de la carretera, ben indicat. El poble es composa d’una església, Santa Maria de Batet i quatre cases, a més dels masos dispersos, aquí i allà, pel bucòlic paisatge, sempre verd. Batet te molts motius per decidir que hi aneu. Capelles i ermites perdudes als camps, com la Trinitat, romànica. També trobareu paratges evocadors, com la Font Faja, o els prats de Can Frontana, d’un lirisme desfermat on, precisament té lloc la fira que us volem comentar. Finalment, és a Batet on s’alcen els millors cons volcànics de tota la comarca de la Garrotxa. Volcans mítics, bonics, com ara el Puig Astrol, el Pujalòs , el Puig de la Garça o el super-didàctic Croscat, que mostra les seves entranyes a qui les vulgui veure. Doncs bé, en aquest poblet, en l’escenari idíl·lic dels paratges de can Frontana te lloc la Fira del Fàjol, normalment el segon diumenge de febrer, aquest any el dia 11. El programa inclou el tradicional ball d’en Batoies, una demostració de l’art de batre, ventar i moldre el fajol feta pels mateixos pagesos del poble, tallers per infants, com ara taller de llana, de xocolata, o de picapedrer. Al migdia missa solemne i, seguidament, un d’aquells dinars populars que tan ens enamoren d’aquestes trobades a la muntanya de Girona. Els preus de la vianda seran populars. Hi haurà també servei de bar, amb esmorzars i dinars, o begudes pels que fan picnic. A més el grup de restaurants de la cuina volcànica, tots ells molt recomanables, oferirà durant la fira, degustacions de farinetes i creps de fajol, a preus d’escàndol. Si no dineu a la fira, heu de saber que aquests restaurants de Cuina Volcànica elaboraran, a tota la comarca, un menú gastronòmic del fajol. A Batet hi ha molts i bons restaurants. Us recomanem el restaurant l’Hostal dels Ossos, Tel: 972.26.61.34. Fora de Batet, una mica més lluny, a la Vall d’en Bas, som adictes al restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Per dormir teniu un càmping molt bonic, i una casa de colònies, La Cànova, molt rústica, en un entorn fantàstic, on hem estat moltes vegades. Vinga!, cap a Batet!.

Batet de la Serra es un pueblo diminuto. Tan pequeño era que Olot se lo comió. De todos modos Batet no tiene nada que ver con Olot. Está rodeado de bosques y prados ubérrimos, fantásticos, en un entorno rural maravilloso. Batet de la Serra lo encontraréis fàcil si salís de Olot por la carretera que lleva a Santa Pau, a los volcanes y al hayedo d’en Jordà. Encontrarán el indicador a mano izquierda de la carretera, bien señalado. El pueblo se compone de una iglesia, Santa María de Batet y cuatro casas, además de los caseríos dispersos, aquí y allá, por bucólico paisaje, siempre verde. Batet tiene muchos motivos para decidiros a que vayáis. Capillas y ermitas perdidas en los campos, como la Trinidad, románica. También encontrarán parajes evocadores, como la Fuente Faja, o los prados de Can Frontana, de un lirismo desatado donde, precisamente, tiene lugar la feria que os queremos comentar. Finalmente, es en Batet donde se alzan los mejores conos volcánicos de toda la comarca de la Garrotxa. Volcanes míticos, bonitos, como el Puig Astrol, el Pujalòs, el Puig de la Garça o el super-didáctico Croscat, que muestra sus entrañas a quien las quiera ver. Pues bien, en este pueblecito, en el escenario idílico de los parajes de Can Frontana tiene lugar la Feria del alforfón, normalmente el segundo domingo de febrero. El programa incluye bailes, una demostración del arte de batir, balancear y moler el alforfón hecha por los mismos campesinos del pueblo, talleres para niños, como taller de lana, de chocolate, o de cantero. Al mediodía misa solemne y, seguidamente, uno de esos almuerzos populares que tanto nos enamoran de estos encuentros en la montaña de Girona. Los precios de la vianda serán populares. Habrá también servicio de bar, con desayunos y comidas, o bebidas para los que hacen picnic. Además el grupo de restaurantes de la cocina volcánica, todos ellos muy recomendables, ofrecerán durante la feria, degustaciones de gachas y crepes de alforfón, a precios de escándalo. Si no coméis en la feria, debeis  saber que estos restaurantes de Cocina Volcánica elaborarán, en toda la comarca, un menú gastronómico del alforfón. En Batet hay muchos y buenos restaurantes. Recomendamos el restaurante del Hostal dels Ossos. Tel: 972.26.61.34. Fuera de Batet, un poco más lejos, en la Vall d’en Bas, somos adictos al restaurante L’Hostalet, en Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Para dormir tienen un camping muy bonito, y una casa de colonias, la Canova, muy rústica, en un entorno fantástico, donde hemos estado muchas veces.

Fira de la perdiu a Vilanova de Meià

Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, el matí d’aquest proper diumenge, 12 de novembre de 2017, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a  Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha inflables a la Plaça Major, exhibició de tir amb arc, tallers infantils, actuació dels grallers “Gorrallargs d’Oliola” acompanyats dels capgrossos de les perdius de la vila, i parades de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. A Vilanova podeu dinar a l’Hostal Cal Cirera, tel. 973415081, o us faran alguna cosa al bar del Casal, tel. 973415046, o al bar de les piscines, tel. 973415199. També menjareu al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir teniu una casa rural, anomenada Cal Viudeta. Al poble veï de Santa Maria de Meià teniu l’Hostal Montsec, tel. 973415104. I a l’Argentera una casa de Colònies anomenada Cal Petit. Per més hotels us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  L’Hotel Terradets, està a tocar del llac de l’embassament de Terradets, i s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al magnífic castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Vilanova de Meià si aneu fins a Tàrrega per la A2, per prendre la C-14 fins Artesa de Segre, i d’allà la L-512 que va a Tremp pel Port de Comiols, al cap de 2 kms. trobareu indicat el desviament, a mà esquerra, cap a Alentorn i Vilanova de Meià per la LP-9132. La carretera LP-913 travessa el Montsec per uns paratges grandiosos i solitaris per arribar a Llimiana, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel Terradets, que abans us comentàvem. Bona estada a la Noguera i al Pallars!.

Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, este domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

El fajol a Batet de la Serra

Batet de la Serra és un poblet diminut. Tan petit era que Olot se’l va menjar. De tota manera Batet no te res a veure amb Olot. Està envoltat de boscos i prats ubèrrims, fantàstics, en un entorn rural maravellós. Batet de la Serra el trobareu si sortiu d’Olot per la carretera que porta a Santa Pau, als volcans i a la fageda. Trobareu l’indicatiu a mà esquerra de la carretera, ben indicat. El poble es composa d’una església, Santa Maria de Batet i quatre cases, a més dels masos dispersos, aquí i allà, pel bucòlic paisatge, sempre verd. Batet te molts motius per decidir que hi aneu. Capelles i ermites perdudes als camps, com la Trinitat, romànica. També trobareu paratges evocadors, com la Font Faja, o els prats de Can Frontana, d’un lirisme desfermat on, precisament té lloc la fira que us volem comentar. Finalment, és a Batet on s’alcen els millors cons volcànics de tota la comarca de la Garrotxa. Volcans mítics, bonics, com ara el Puig Astrol, el Pujalòs , el Puig de la Garça o el super-didàctic Croscat, que mostra les seves entranyes a qui les vulgui veure. Doncs bé, en aquest poblet, en l’escenari idíl·lic dels paratges de can Frontana te lloc la Fira del Fàjol, normalment el segon diumenge de febrer, aquest any el dia 12. Tot comença a les 9 del matí. Seria bona idea passar el cap de setmana allà. El programa inclou el tradicional ball d’en Batoies, una demostració de l’art de batre, ventar i moldre el fajol feta pels mateixos pagesos del poble, tallers per infants, com ara taller de llana, de xocolata, o de picapedrer. Al migdia missa solemne i, seguidament, un d’aquells dinars populars que tan ens enamoren d’aquestes trobades a la muntanya de Girona. Els preus de la vianda seran populars. Hi haurà també servei de bar, amb esmorzars i dinars, o begudes pels que fan picnic. A més el grup de restaurants de la cuina volcànica, tots ells molt recomanables, oferirà durant la fira, degustacions de farinetes i creps de fajol, a preus d’escàndol. Si no dineu a la fira, heu de saber que aquests restaurants de Cuina Volcànica elaboraran, a tota la comarca, un menú gastronòmic del fajol. A Batet hi ha molts i bons restaurants. Us recomanem el restaurant l’Hostal dels Ossos, Tel: 972.26.61.34. Fora de Batet, una mica més lluny, a la Vall d’en Bas, som adictes al restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Per dormir teniu un càmping molt bonic, i una casa de colònies, La Cànova, molt rústica, en un entorn fantàstic, on hem estat moltes vegades. Fora del poble, a la Garrotxa, hi ha molt bons llocs on dormir i menjar. Teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions a prop de Les Preses. un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. A Olot podeu dinar al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir a Olot teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Per gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. Reserveu o no dinareu aquí!. Tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Vinga!, cap a Batet!.

Batet de la Serra es un pueblo diminuto. Tan pequeño era que Olot se lo comió. De todos modos Batet no tiene nada que ver con Olot. Está rodeado de bosques y prados ubérrimos, fantásticos, en un entorno rural maravilloso. Batet de la Serra lo encontraréis fàcil si salís de Olot por la carretera que lleva a Santa Pau, a los volcanes y al hayedo d’en Jordà. Encontrarán el indicador a mano izquierda de la carretera, bien señalado. El pueblo se compone de una iglesia, Santa María de Batet y cuatro casas, además de los caseríos dispersos, aquí y allá, por bucólico paisaje, siempre verde. Batet tiene muchos motivos para decidiros a que vayáis. Capillas y ermitas perdidas en los campos, como la Trinidad, románica. También encontrarán parajes evocadores, como la Fuente Faja, o los prados de Can Frontana, de un lirismo desatado donde, precisamente, tiene lugar la feria que os queremos comentar. Finalmente, es en Batet donde se alzan los mejores conos volcánicos de toda la comarca de la Garrotxa. Volcanes míticos, bonitos, como el Puig Astrol, el Pujalòs, el Puig de la Garça o el super-didáctico Croscat, que muestra sus entrañas a quien las quiera ver. Pues bien, en este pueblecito, en el escenario idílico de los parajes de Can Frontana tiene lugar la Feria del alforfón, normalmente el segundo domingo de febrero. El programa incluye bailes, una demostración del arte de batir, balancear y moler el alforfón hecha por los mismos campesinos del pueblo, talleres para niños, como taller de lana, de chocolate, o de cantero. Al mediodía misa solemne y, seguidamente, uno de esos almuerzos populares que tanto nos enamoran de estos encuentros en la montaña de Girona. Los precios de la vianda serán populares. Habrá también servicio de bar, con desayunos y comidas, o bebidas para los que hacen picnic. Además el grupo de restaurantes de la cocina volcánica, todos ellos muy recomendables, ofrecerán durante la feria, degustaciones de gachas y crepes de alforfón, a precios de escándalo. Si no coméis en la feria, debeis  saber que estos restaurantes de Cocina Volcánica elaborarán, en toda la comarca, un menú gastronómico del alforfón. En Batet hay muchos y buenos restaurantes. Recomendamos el restaurante del Hostal dels Ossos. Tel: 972.26.61.34. Fuera de Batet, un poco más lejos, en la Vall d’en Bas, somos adictos al restaurante L’Hostalet, en Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Para dormir tienen un camping muy bonito, y una casa de colonias, la Canova, muy rústica, en un entorno fantástico, donde hemos estado muchas veces.

Fira de la perdiu a Meià

Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, el matí d’aquest proper diumenge de novembre, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a  Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha inflables a la Plaça Major, exhibició de tir amb arc, tallers infantils, actuació dels grallers “Gorrallargs d’Oliola” acompanyats dels capgrossos de les perdius de la vila, i parades de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. A Vilanova podeu dinar a l’Hostal Cal Cirera, tel. 973415081, o us faran alguna cosa al bar del Casal, tel. 973415046, o al bar de les piscines, tel. 973415199. També menjareu al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir teniu una casa rural, anomenada Cal Viudeta. Al poble veï de Santa Maria de Meià teniu l’Hostal Montsec, tel. 973415104. I a l’Argentera una casa de Colònies anomenada Cal Petit. Per més hotels us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  L’Hotel Terradets, està a tocar del llac de l’embassament de Terradets, i s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al magnífic castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Vilanova de Meià si aneu fins a Tàrrega per la A2, per prendre la C-14 fins Artesa de Segre, i d’allà la L-512 que va a Tremp pel Port de Comiols, al cap de 2 kms. trobareu indicat el desviament, a mà esquerra, cap a Alentorn i Vilanova de Meià per la LP-9132. La carretera LP-913 travessa el Montsec per uns paratges grandiosos i solitaris per arribar a Llimiana, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel Terradets, que abans us comentàvem. Bona estada a la Noguera i al Pallars!.

Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, este domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

Festa de la Castanya a Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana, o el pont de novembre si el teniu, en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Fonts del bosc bonic de Martorelles

Els voltants de Barcelona estan plens de possibilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura amb els nostres fills i filles. Els parc de la Serralada de Marina i la Serra Litoral son espais molt familiar, amb paisatges senzills, camins amples i entorns amable, tot i que també ofereixen lleure i diversió a nois i noies més grans, més amants de fer la cabreta. Els entorns del bell poblet de Santa Maria de Martorelles, molt proper a Mollet i a Badalona, estan plens de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, molt agradables, i d’altres un xic més difícils, que us portaran a racons d’una bellesa encisadora, sobretot ara, a la primavera. Una bellesa però poc estrident, casolana, senzilla. Avui us volem proposar una ruta pel bosc bonic, per l’obaga de la serra. Sortirem de Santa Maria de Martorelles, poble que trobareu si aneu de Barcelona a Mollet del Vallès per l’autopista C-17, o bé per la carretera B-5001 que surt de Santa Coloma de Gramanet cap a Montornès. Sigui com sigui cal seguir en direcció Martorelles per la B-5006, passar de llarg el poble, i continuar aquesta ruta fins arribar al centre de Santa Maria de Martorelles, encara més rural, més petit i més ficat dins la serra. També podeu arribar-hi des de Badalona per la C-31 i agafar desprès dins aquesta ciutat la B-500, carretera que va a Mollet passant el Coll de la Conreria. Un cop arribats a Santa Maria de Martorelles, al centre, on hi ha una petita plaça, pugem amunt pel carrer de la Font del Ca fins trobar una cadena que ens impedeix el pas. Estem en una urbanització arran d’una riera, la Riera de Baix. Hi ha bon aparcament. Tot el camí fins aquí és carrer asfaltat. Comença un camí ample, en pujada suau, on un rètol del Parc de la Serralada Litoral ens dona la benvinguda. A la dreta i a l’esquerra hi ha les restes d’una antiga pedrera. El bosc és dens i agradable, ben conservat, ple d’alzines i roures, i molta vegetació. Arribem en poca estona a una clariana on hi ha la font Sunyera, (a la foto), amb uns grans plataners. Per infants petits ja hem arribat al destí. És prou bonic. Si voleu caminar més, deixeu la font Sunyera i, abandonant el camí ample pel que hem vingut, pugeu per un de més estret que surt a mà esquerra, rotulat amb un cartell de fusta clavat a un arbre “Font del Cà”. Ara el camí és més estret, però no és un corriol, i puja de valent, per arribar dalt la pedrera. Un xic més enllà, trobareu la dreta una font, enlairada a uns 20 metres a la dreta, més enllà hi ha una taula de pícnic en una clariana. El nom oficial de la font és Sant Domènec i el Ca. Aquí pot acabar una segona ruta. Però si sou excursionistes valents, ara que ja heu caminat una mitja hora, podeu continuar amunt. El camí es transforma en una torrentera erosionada, estreta, divertida, una mica perillosa de baixada. Hi ha molta vegetació per tot arreu. Escolliu els camins a la dreta per anar a la font de la Teula. En una hora sereu a la font de la Teula, que està una mica amagada, a la dreta del camí principal, a uns 10 metres, en una torrentera bestial, fàcilment accessible a peu pla però, amb una bucòlica paret rocosa per on regalima l’aigua entre heures poueres. Aquí pot acabar l’excursió. Però si insistiu en seguir endavant podeu pujar pel camí que anàveu fins arribar a una pista més gran. Si la seguiu a l’esquerra aniríeu cap el Coll de Font de Cera, camí de El Masnou. Massa lluny. Si aneu a la dreta anireu cap a la Conreria, cap a Badalona. Som a la carena que separa el Vallès del Maresme. Veiem la torre de guaita d’incendis que corona el turó d’en Galzeran. La vista abasta Santa Maria de Martorelles, des d’on hem sortit fa dues hores, tota la plana del Vallès i les serres que la tanquen i, arribant al turó, veiem el mar sota nostre, blau, amb Mongat, Badalona, Alella, el Masnou i Barcelona. Sou al Turó d’en Galzeran, el més alt d’aquesta part de la serra. Coronat per una torre de guaita contra incendis. Les vistes són insuperables: en primer terme la Conreria, Tiana, Montgat i Badalona, al darrera Barcelona. Al nord les serres de Collserola, el Garraf i l’Ordal. Més lluny Montserrat. Heu caminat moltes hores. Retrocediu i torneu a la font de la Teula. Podeu baixar pel mateix camí, o bé fer una marrada. Si agafeu el camí que baixa cap a la vostra dreta, de baixada, passareu prop del turó Ruf i acabareu arribant a Santa Maria de Martorelles pel Torrent d’en Gurri, passant per la Font de la Mercè. Seguiu endavant i passareu al costat de la casa de colònies de Can Girona. Des d’allà podeu tornar al poble pel camí del cementiri. Si escolliu aquesta ruta de baixada, més llarga, veureu la bassa de reg més gran de Catalunya, i la pròpia Font de la Mercè, que està en un lloc molt bonic. La font raja tot l’any, amb sequera o sense. Des de la font de la Mercè hi ha gent que puja fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé podeu, abans de baixar cap a la font de la Mercè, pujar cap al poblat ibèric del turó del Castell Ruf, talaia sobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O fins cercar la secreta font d’en Gurri, que nosaltres vam veure fa anys i ara ha desaparegut del mapa. Però això ja no és tan fàcil. Però sigui quina sigui la condició física de la família, una matinal amb infants pels boscos que rodegen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.

Los alrededores de Barcelona están llenos de posibilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza con nuestros hijos e hijas. Los parque de la Serralada de Marina y la Sierra Litoral son sitios muy familiares, con paisajes sencillos, caminos anchos y entornos amables, aunque también ofrecen ocio y diversión a chicos y chicas mayores, más amantes de hacer la cabrita. Los entornos del bello pueblo de Santa María de Martorelles, muy cercano a Mollet y Badalona, están llenos de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, muy agradables, y otras un poco más difíciles, que les llevarán a rincones de una belleza encantadora, sobre todo ahora, en primavera. Una belleza poco estridente, casera, sencilla. Hoy os queremos proponer una ruta por el bosque hermoso, por la umbría de la sierra. Saldremos de Santa María de Martorelles, pueblo que encontrarán si van de Barcelona en Mollet del Vallés por la autopista C-17, o bien por la carretera B-5001 que sale de Santa Coloma de Gramanet hacia Montornès. Sea como sea hay que seguir en dirección Martorelles por la B-5006, pasar de largo el pueblo, y continuar esta ruta hasta llegar al centro de Santa Maria de Martorelles, ás rural, más pequeño y más metido en la sierra. También pueden llegar desde Badalona por la C-31 y coger después en esta ciudad la B-500, carretera que va a Mollet pasando el Coll de la Conreria. Una vez llegados a Santa Maria de Martorelles, en el centro, donde hay una pequeña plaza, subimos arriba por la calle de la Fuente del Ca hasta encontrar una cadena que nos impide el paso. Estamos en una urbanización. Hay buen aparcamiento. Todo el camino hasta aquí es calle asfaltada. Comienza un camino ancho, en subida suave, donde un letrero del Parque de la Serralada Litoral nos da la bienvenida. A la derecha y a la izquierda están los restos de una antigua cantera. El bosque es denso y agradable, bien conservado, lleno de encinas y robles, y mucha vegetación. Llegamos en poco tiempo a un claro donde está la fuente Sunyera, (en la foto), con unos grandes plataneros. Para niños pequeños ya hemos llegado al destino. Es bastante bonito. Si desean caminar más, dejen la fuente Sunyera y, abandonando el camino ancho por lo que hemos venido, suban por uno más estrecho que sale a mano izquierda, rotulado con un cartel de madera clavado en un árbol “Fuente del Cà”. Ahora el camino es más estrecho, pero no es un sendero, y sube mucho, para llegar arriba de la cantera. Un poco más allá, encontrarán la derecha una fuente, elevada a unos 20 metros a la derecha, más allá hay una mesa de picnic en un claro. El nombre oficial de la fuente es Santo Domingo y el Ca. Aquí puede terminar una segunda ruta. Pero si sois excursionistas valientes, ahora que ya habeis caminado una media hora, pueden continuar arriba. El camino se transforma en una torrentera erosionada, estrecha, divertida, un poco peligrosa de bajada. Hay mucha vegetación por todas partes. Elijan los caminos a la derecha para ir a la fuente de la Teja, que está un poco escondida, a la derecha del camino principal, a unos 10 metros, en una torrentera, fácilmente accesible a pie, con una bucólica pared rocosa por donde fluye el agua entre hiedras. Aquí puede terminar la excursión. Pero si insisten en seguir adelante pueden subir por el camino que hasta llegar a una pista más grande. A la izquierda iríais hacia el Coll de Font de Cera, camino de El Masnou. Demasiado lejos. Si vais a la derecha iréis hacia la Conreria, hacia Badalona. Estamos en la cresta que separa el Vallés del Maresme. Vemos la torre de vigilancia de incendios que corona el cerro de Galzeran. La vista abarca Santa Maria de Martorelles, desde donde hemos salido hace dos horas, toda la llanura del Vallés y las sierras que la cierran y, llegando al cerro, vemos el mar azul, con Mongat, Badalona, Alella, el Masnou y Barcelona. Estais en el Cerro de Galzeran, el más alto de esta parte de la sierra. Coronado por una torre de vigilancia contra incendios. Las vistas son insuperables: en primer término la Conreria, Tiana, Montgat y Badalona, detrás Barcelona. En el norte las sierras de Collserola, el Garraf y el Ordal. Más lejos Montserrat. Debeis haber caminado muchas horas. Retroceded y volved a la fuente de la Teja. Pueden bajar por el mismo camino, o bien hacer un rodeo. Si toman el camino que baja hacia su derecha, de bajada, pasaréis cerca del cerro Ruf y acabaréis llegando a Santa Maria de Martorelles por el Torrent de Gurri, pasando por la Fuente de la Merced. Sigan adelante y pasareis al lado de la casa de colonias de Can Girona. Verán la balsa de riego más grande de Cataluña. La Fuente de la Merced está en un lugar muy bonito. Ahora el camino vuelve a ser llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin. Desde la fuente de la Merced hay gente que sube hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien pueden, antes de bajar hacia la fuente de la Merced, subir hacia el poblado ibérico de la colina del Castillo Ruf, atalaya sobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O incluso buscar la secreta fuente de Gurri, que nosotros vimos hace años y ahora ha desaparecido del mapa. Pero esto ya no es tan fácil. Pero cualquiera que sea la condición física de la familia, una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.

 

La Fira del fajol a Batet

Batet de la Serra és un poblet diminut. Tan petit era que Olot se’l va menjar. De tota manera Batet no te res a veure amb Olot. Està envoltat de boscos i prats ubèrrims, fantàstics, en un entorn rural maravellós. Batet de la Serra el trobareu si sortiu d’Olot per la carretera que porta a Santa Pau, als volcans i a la fageda. Trobareu l’indicatiu a mà esquerra de la carretera, ben indicat. El poble es composa d’una església, Santa Maria de Batet i quatre cases, a més dels masos dispersos, aquí i allà, pel bucòlic paisatge, sempre verd. Batet te molts motius per decidir que hi aneu. Capelles i ermites perdudes als camps, com la Trinitat, romànica. També trobareu paratges evocadors, com la Font Faja, o els prats de Can Frontana, d’un lirisme desfermat on, precisament té lloc la fira que us volem comentar. Finalment, és a Batet on s’alcen els millors cons volcànics de tota la comarca de la Garrotxa. Volcans mítics, bonics, com ara el Puig Astrol, el Pujalòs , el Puig de la Garça o el super-didàctic Croscat, que mostra les seves entranyes a qui les vulgui veure. Doncs bé, en aquest poblet, en l’escenari idíl·lic dels paratges de can Frontana te lloc la Fira del Fàjol, normalment el segon diumenge de febrer, aquest any el dia 14. El programa inclou el tradicional ball d’en Batoies, una demostració de l’art de batre, ventar i moldre el fajol feta pels mateixos pagesos del poble, tallers per infants, com ara taller de llana, de xocolata, o de picapedrer. Al migdia missa solemne i, seguidament, un d’aquells dinars populars que tan ens enamoren d’aquestes trobades a la muntanya de Girona. Els preus de la vianda seran populars. Hi haurà també servei de bar, amb esmorzars i dinars, o begudes pels que fan picnic. A més el grup de restaurants de la cuina volcànica, tots ells molt recomanables, oferirà durant la fira, degustacions de farinetes i creps de fajol, a preus d’escàndol. Si no dineu a la fira, heu de saber que aquests restaurants de Cuina Volcànica elaboraran, a tota la comarca, un menú gastronòmic del fajol. A Batet hi ha molts i bons restaurants. Us recomanem el restaurant l’Hostal dels Ossos, Tel: 972.26.61.34. Fora de Batet, una mica més lluny, a la Vall d’en Bas, som adictes al restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Per dormir teniu un càmping molt bonic, i una casa de colònies, La Cànova, molt rústica, en un entorn fantàstic, on hem estat moltes vegades. Vinga!, cap a Batet!.

Batet de la Serra es un pueblo diminuto. Tan pequeño era que Olot se lo comió. De todos modos Batet no tiene nada que ver con Olot. Está rodeado de bosques y prados ubérrimos, fantásticos, en un entorno rural maravilloso. Batet de la Serra lo encontraréis fàcil si salís de Olot por la carretera que lleva a Santa Pau, a los volcanes y al hayedo d’en Jordà. Encontrarán el indicador a mano izquierda de la carretera, bien señalado. El pueblo se compone de una iglesia, Santa María de Batet y cuatro casas, además de los caseríos dispersos, aquí y allá, por bucólico paisaje, siempre verde. Batet tiene muchos motivos para decidiros a que vayáis. Capillas y ermitas perdidas en los campos, como la Trinidad, románica. También encontrarán parajes evocadores, como la Fuente Faja, o los prados de Can Frontana, de un lirismo desatado donde, precisamente, tiene lugar la feria que os queremos comentar. Finalmente, es en Batet donde se alzan los mejores conos volcánicos de toda la comarca de la Garrotxa. Volcanes míticos, bonitos, como el Puig Astrol, el Pujalòs, el Puig de la Garça o el super-didáctico Croscat, que muestra sus entrañas a quien las quiera ver. Pues bien, en este pueblecito, en el escenario idílico de los parajes de Can Frontana tiene lugar la Feria del alforfón, normalmente el segundo domingo de febrero. El programa incluye bailes, una demostración del arte de batir, balancear y moler el alforfón hecha por los mismos campesinos del pueblo, talleres para niños, como taller de lana, de chocolate, o de cantero. Al mediodía misa solemne y, seguidamente, uno de esos almuerzos populares que tanto nos enamoran de estos encuentros en la montaña de Girona. Los precios de la vianda serán populares. Habrá también servicio de bar, con desayunos y comidas, o bebidas para los que hacen picnic. Además el grupo de restaurantes de la cocina volcánica, todos ellos muy recomendables, ofrecerán durante la feria, degustaciones de gachas y crepes de alforfón, a precios de escándalo. Si no coméis en la feria, debeis  saber que estos restaurantes de Cocina Volcánica elaborarán, en toda la comarca, un menú gastronómico del alforfón. En Batet hay muchos y buenos restaurantes. Recomendamos el restaurante del Hostal dels Ossos. Tel: 972.26.61.34. Fuera de Batet, un poco más lejos, en la Vall d’en Bas, somos adictos al restaurante L’Hostalet, en Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Para dormir tienen un camping muy bonito, y una casa de colonias, la Canova, muy rústica, en un entorno fantástico, donde hemos estado muchas veces.

La Fira de la perdiu de Meià

Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, el matí del primer diumenge de novembre, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a  Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha un mostra canina, una exhibició de tir amb arc, un concert de música tradicional, i d’oficis antics, com el darrer forcaire de Catalunya. Trobareu paradetes de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. A Vilanova podeu dinar a l’Hostal Cal Cirera, tel. 973415081, o us faran alguna cosa al bar del Casal, tel. 973415046, o al bar de les piscines, tel. 973415199. També menjareu al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir teniu una casa rural, anomenada Cal Viudeta. Al poble veï de Santa Maria de Meià teniu l’Hostal Montsec, tel. 973415104. I a l’Argentera una casa de Colònies anomenada Cal Petit. Per més hotels us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  L’Hotel Terradets, està a tocar del llac de l’embassament de Terradets, i s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al magnífic castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Vilanova de Meià si aneu fins a Tàrrega per la A2, per prendre la C-14 fins Artesa de Segre, i d’allà la L-512 que va a Tremp pel Port de Comiols, al cap de 2 kms. trobareu indicat el desviament, a mà esquerra, cap a Alentorn i Vilanova de Meià per la LP-9132. La carretera LP-913 travessa el Montsec per uns paratges grandiosos i solitaris per arribar a Llimiana, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel Terradets, que abans us comentàvem. Bona estada a la Noguera i al Pallars!.

Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, una mañana de domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

Fira de la perdiu a Meià

Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, un matí de diumenge de novembre, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a  Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha un mostra canina, una exhibició de tir amb arc, un concert de música tradicional, i d’oficis antics, com el darrer forcaire de Catalunya. Trobareu paradetes de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. A Vilanova podeu dinar a l’Hostal Cal Cirera, tel. 973415081, o us faran alguna cosa al bar del Casal, tel. 973415046, o al bar de les piscines, tel. 973415199. També menjareu al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir teniu una casa rural, anomenada Cal Viudeta. Al poble veï de Santa Maria de Meià teniu l’Hostal Montsec, tel. 973415104. I a l’Argentera una casa de Colònies anomenada Cal Petit. Per més hotels us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  L’Hotel Terradets, està a tocar del llac de l’embassament de Terradets, i s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al magnífic castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Vilanova de Meià si aneu fins a Tàrrega per la A2, per prendre la C-14 fins Artesa de Segre, i d’allà la L-512 que va a Tremp pel Port de Comiols, al cap de 2 kms. trobareu indicat el desviament, a mà esquerra, cap a Alentorn i Vilanova de Meià per la LP-9132. La carretera LP-913 travessa el Montsec per uns paratges grandiosos i solitaris per arribar a Llimiana, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel Terradets, que abans us comentàvem. Bona estada a la Noguera i al Pallars!.

Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, una mañana de domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

Castanyes de Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Festa Major a Les Piles

Les Piles de Gaià és un petit poblet, molt petit, de la comarca de la Conca de Barbera. Tot i que, de fet, podríem dir que Les Piles és en realitat el nom d’un municipi, d’una constel·lació de petits poblets, el propi Les Piles, entre ells, situat a la zona dels castells del Gaià. Perquè molts dels seus nuclis, també les Les Piles, tenen petits castells. Com exemple us posarem el nucli de Biure, que també te el seu castell. Tots aquests poblets i els seus petits castells estan situats en un indret de Catalunya, remot, on el que domina és el paisatge. Un paisatge molt desconegut, que volta a l’entorn del riu Gaià, que és un dels rius més petits, bonics, desconeguts i més ben conservats, de tot Catalunya. Doncs bé, en aquest poble de Les Piles s’hi celebra una Festa Major senzilla però molt xula. Durant el dissabte al matí teniu un parc d’aventures, i a la tarda jocs per a la canalla, amb xocolatada per a tothom i havaneres. A la nit correfoc amb els Diables Keresus de Santa Coloma de Queralt i concert de Festa Major. El diumenge al matí hi ha inflables a la Plaça dels gronxadors, i una cercavila amb els Geganters i els Grallers de Santa Coloma, que acabarà amb la Missa i un cafè concert. A la nit ball de Festa Major. El munipi de les Piles, amb els agregats de Biure de Gaià, Guialmons, Figuerola, Sant Gallard i les Piles té un variat patrimoni, molt senzillet, això si, com d’estar per casa. Podem assenyalar, com a més importants: a Biure de Gaià el seu castell, que ja hem esmentat, i una bonica creu gòtica de terme. A Figuerola, una altra creu. A les Piles mateix un altre castell, (a la foto), i la Fontfreda. Arreu les petites esglésies. Arribeu-vos a la Conca de Barberà aquest cap de setmana. És un lloc ideal per fer-hi una ruta natural, familiar, i a la vegada cultural, descobrint indrets molt bonics. Podeu fer la ruta del riu Gaià, i els seus castells. Camí de Les Piles visiteu la fantàstica vila medieval de Santa Coloma de Queralt. Una vila molt interesant, i molt poc visitada. De fet us ve de pas, perquè per anar a Les Piles, des de Barcelona, el millor és anar per l’autovia A2, la gratuïta que porta a Lleida, fins la sortida de l’àrea de La Panadella i allà agafar cap a Santa Coloma. Us espera un castell palau fastuós, un parell d’esglésies de mèrit i un seguit de places porxades… la plaça gran, una veritable joia. Podeu seguir la ruta cap a Pontils, pasar per Biure i el seu castell, i així arribar a Les Piles. Podeu també voltar una mica més i descobrir el poblet amagat de Vallespinosa, on hi ha un restaurant molt recomanable. O baixar el riu fins Santa Perpètua de Gaià, una cucada de poble, inaudit i maravellós, amb el seu castell penjat. De postal. O fins i tot fins la llunyana Querol, i el seu castell roquer. Aquí el riu Gaià s’engorja i passa per uns estrets molt bonics. La natura verge us sorprendrà. Hi ha racons deliciosos, ideals per caminar i per banyar-se a l’estiu. Per tornar aneu potser cap a Santes Creus, riu Gaià avall. El seu monestir és una de les joies de la ruta del Císter. Potser serà més una sortida de cap de setmana, oi?. Per dinar, si voleu fer picnic, podeu fer-ho al municipi. No hi posen impediments. A la font de Biure hi ha un espai humil amb aigua, taules i barbacoa. A Guialmons també teniu una font, taules, barbacoa i gronxadors per a la canalla, com al Lorac, a Les Piles. Per dormir per allà teniu la casa de colònies Món Serè a Les Piles, o boniques cases rurals, com ara Can Biel o Can Gasol. A Biure hi ha Cal Marimon. Les masoveries de Cal Romà de les Piles o La Torre de Guialmons també estan molt bé. Als Guiamols també hi ha la casa rural anomenada Les Cavallerisses. Teniu un bon hotel a Santa Coloma de Queralt. Llocs per dinar a taula parada no en falten, us recomanem els restaurants de Santes Creus. Una ruta ideal per una sortida d’un dia, o potser dos. Tota una zona per descobrir. Bona festa a les Piles!.

Las Pilas de Gaià es un pequeño pueblo, muy pequeño, de la comarca de la Conca de Barbera. Aunque, de hecho, podríamos decir que Las Pilas es en realidad el nombre de un municipio, de una constelación de pequeños pueblos, el propio Las Pilas, entre ellos, situado en la zona de los castillos del Gaià. Porque muchos de sus núcleos, como las Les Piles, tienen pequeños castillos. Como ejemplo os pondremos el núcleo de Biure, que también tiene su castillo. Todos estos pueblos y sus pequeños castillos están situados en un lugar de Cataluña, remoto, donde lo que domina es el paisaje. Un paisaje muy desconocido, que rodea el entorno del río Gaià, que es uno de los ríos más pequeños, bonitos, desconocidos y mejor conservados de toda Cataluña. Pues bien, en este pueblo de Las Pilas se celebra una fiesta mayor muy chula, aunque muy sencilla. El municipio de las Pilas, con los agregados de Biure de Gaià, Guialmons, Figuerola, Sant Gallard y las Pilas tiene un variado patrimonio, muy sencillito, eso sí, como de andar por casa. Podemos señalar, como más importantes: en Biure de Gaià su castillo, que ya hemos mencionado, y una bonita cruz gótica de término. En Figuerola, otra cruz. En las Pilas mismo otro castillo, (en la foto), y la Fontfreda. Todos los núcleos tienen pequeñas iglesias. Lleguense hasta la Conca de Barberà este fin de semana. Es un lugar ideal para hacer una ruta natural, familiar, ya la vez cultural, descubriendo lugares muy bonitos. Pueden hacer la ruta del río Gaià, y sus castillos. Camino de Las Pilas visiten la fantástica villa medieval de Santa Coloma de Queralt. Una villa muy interesante, y muy poco visitada. De hecho os viene de paso, porque para ir a Las Pilas, desde Barcelona, ​​lo mejor es ir por la autovía A2, la gratuita que lleva hasta Lleida, dejándola en la salida del área de La Panadella y allí coger hacia Santa Coloma. Os espera un castillo palacio fastuoso, un par de iglesias de mérito y una serie de plazas porticadas … la plaza mayor, una verdadera joya. Pueden seguir la ruta hacia Pontils, pasar por Biure y su castillo, y así llegar a Las Pilas. Pueden también descubrir el pueblecito escondido de Vallespinosa, donde hay un restaurante muy recomendable. O bajar el río hasta Santa Perpètua de Gaià, una cucada de pueblo, inaudito y maravilloso, con su castillo colgado. De postal. O incluso ir hasta la lejana Querol, y su castillo roquero. Aquí el río Gaià se encajona y pasa por unos estrechos muy bonitos. La naturaleza virgen os sorprenderá. Hay rincones deliciosos, ideales para caminar y para bañarse en verano. Para volver id quizás hacia Santes Creus, río Gaià abajo. Su monasterio es una de las joyas de la ruta del Císter. Quizá sea más una salida de fin de semana, ¿verdad?. Para comer, si queréis hacer picnic, podeis hacerlo en el municipio. No ponen impedimentos. En la fuente de Biure hay un espacio humilde con agua, mesas y barbacoa. En Guialmons también tiene una fuente, mesas, barbacoa y columpios para los niños, como el Lorac, en Les Piles. Para dormir por allí tenéis la casa de colonias Mundo Sereno en Les Piles, o bonitas casas rurales, como Can Biel o Can Gasol. En Biure hay Cal Marimon. Las granjas de Cal Romà de las Pilas o La Torre de Guialmons también están muy bien. En los Guiamols también está la casa rural llamada Las Caballerizas. Tenéis un buen hotel en Santa Coloma de Queralt. Lugares para comer en mesa puesta no faltan, os recomendamos los restaurantes de Santes Creus. Una ruta ideal para una salida de un día, o quizás dos. Toda una zona por descubrir.

Fira del fajol de Batet

Batet de la Serra és un poblet diminut. Tan petit era que Olot se’l va menjar. De tota manera Batet no te res a veure amb Olot. Està envoltat de boscos i prats ubèrrims, fantàstics, en un entorn rural maravellós. Batet de la Serra el trobareu si sortiu d’Olot per la carretera que porta a Santa Pau, als volcans i a la fageda. Trobareu l’indicatiu a mà esquerra de la carretera, ben indicat. El poble es composa d’una església, Santa Maria de Batet i quatre cases, a més dels masos dispersos, aquí i allà, pel bucòlic paisatge, sempre verd. Batet te molts motius per decidir que hi aneu. Capelles i ermites perdudes als camps, com la Trinitat, romànica. També trobareu paratges evocadors, com la Font Faja, o els prats de Can Frontana, d’un lirisme desfermat on, precisament té lloc la fira que us volem comentar. Finalment, és a Batet on s’alcen els millors cons volcànics de tota la comarca de la Garrotxa. Volcans mítics, bonics, com ara el Puig Astrol, el Pujalòs , el Puig de la Garça o el super-didàctic Croscat, que mostra les seves entranyes a qui les vulgui veure. Doncs bé, en aquest poblet, en l’escenari idíl·lic dels paratges de can Frontana te lloc la Fira del Fàjol, normalment el segon diumenge de febrer, aquest any el dia 9. El programa inclou el tradicional ball d’en Batoies, una demostració de l’art de batre, ventar i moldre el fajol feta pels mateixos pagesos del poble, tallers per infants, com ara taller de llana, de xocolata, o de picapedrer. Al migdia missa solemne i, seguidament, un d’aquells dinars populars que tan ens enamoren d’aquestes trobades a la muntanya de Girona. Els preus de la vianda seran populars. Hi haurà també servei de bar, amb esmorzars i dinars, o begudes pels que fan picnic. A més el grup de restaurants de la cuina volcànica, tots ells molt recomanables, oferirà durant la fira, degustacions de farinetes i creps de fajol, a preus d’escàndol. Si no dineu a la fira, heu de saber que aquests restaurants de Cuina Volcànica elaboraran, a tota la comarca, un menú gastronòmic del fajol. A Batet hi ha molts i bons restaurants. Us recomanem el restaurant l’Hostal dels Ossos, Tel: 972.26.61.34. Fora de Batet, una mica més lluny, a la Vall d’en Bas, som adictes al restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Per dormir teniu un càmping molt bonic, i una casa de colònies, La Cànova, molt rústica, en un entorn fantàstic, on hem estat moltes vegades. Vinga!, cap a Batet!.

Batet de la Serra es un pueblo diminuto. Tan pequeño era que Olot se lo comió. De todos modos Batet no tiene nada que ver con Olot. Está rodeado de bosques y prados ubérrimos, fantásticos, en un entorno rural maravilloso. Batet de la Serra lo encontraréis fàcil si salís de Olot por la carretera que lleva a Santa Pau, a los volcanes y al hayedo d’en Jordà. Encontrarán el indicador a mano izquierda de la carretera, bien señalado. El pueblo se compone de una iglesia, Santa María de Batet y cuatro casas, además de los caseríos dispersos, aquí y allá, por bucólico paisaje, siempre verde. Batet tiene muchos motivos para decidiros a que vayáis. Capillas y ermitas perdidas en los campos, como la Trinidad, románica. También encontrarán parajes evocadores, como la Fuente Faja, o los prados de Can Frontana, de un lirismo desatado donde, precisamente, tiene lugar la feria que os queremos comentar. Finalmente, es en Batet donde se alzan los mejores conos volcánicos de toda la comarca de la Garrotxa. Volcanes míticos, bonitos, como el Puig Astrol, el Pujalòs, el Puig de la Garça o el super-didáctico Croscat, que muestra sus entrañas a quien las quiera ver. Pues bien, en este pueblecito, en el escenario idílico de los parajes de Can Frontana tiene lugar la Feria del alforfón, normalmente el segundo domingo de febrero. El programa incluye bailes, una demostración del arte de batir, balancear y moler el alforfón hecha por los mismos campesinos del pueblo, talleres para niños, como taller de lana, de chocolate, o de cantero. Al mediodía misa solemne y, seguidamente, uno de esos almuerzos populares que tanto nos enamoran de estos encuentros en la montaña de Girona. Los precios de la vianda serán populares. Habrá también servicio de bar, con desayunos y comidas, o bebidas para los que hacen picnic. Además el grupo de restaurantes de la cocina volcánica, todos ellos muy recomendables, ofrecerán durante la feria, degustaciones de gachas y crepes de alforfón, a precios de escándalo. Si no coméis en la feria, debeis  saber que estos restaurantes de Cocina Volcánica elaborarán, en toda la comarca, un menú gastronómico del alforfón. En Batet hay muchos y buenos restaurantes. Recomendamos el restaurante del Hostal dels Ossos. Tel: 972.26.61.34. Fuera de Batet, un poco más lejos, en la Vall d’en Bas, somos adictos al restaurante L’Hostalet, en Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Para dormir tienen un camping muy bonito, y una casa de colonias, la Canova, muy rústica, en un entorno fantástico, donde hemos estado muchas veces.

El Pinar de Canyelles

A Canyelles, una població del Garraf, propera a Sant Pere de Ribes i Sitges, no lluny de Barcelona, hi ha un “merendero” anomenat El Pinar. A la pàgina web trobareu tot el que necessiteu sobre informació, ruta per arribar-hi, preus i instal·lacions. No n’explicarem res de tot això. Però donat que és un lloc un xic especial, si que volem fer-vos cinc cèntims sobre el què trobareu quan hi arribeu. Aquesta era una antiga casa de colònies, on nosaltres mateixos havíem anat moltes vegades, situada a la part alta de Canyelles, ja sortint del poble en direcció a Vilafranca del Penedés, per l’antiga carretera C-15. La moderna autovia passa més allunyada. Es troba en un turonet, dominant la vila, en un paisatge àrid, poc arbrat, pedregòs. Li son veïnes una sèrie d’urbanitzacions, que remunten els turons que van cap a Olèrdola, amb el seu seguit de pistes i carreteres. Més tard fou un càmping, que no va tenir gran èxit. Finalment ha acabat transformat en un espai on, aquí i allà, trobareu taules, de tota mida i manera, unes amb cadires de plàstic, altres fetes amb bancs de pedra, cobertes per uralites, per teulades, per vegetació. Hi ha una gran masia, que fou la casa de colònies que hem explicat, diversos coberts, per si plou, sales, marges florits, terraplens amb jocs infantils, gronxadors, ninots, uns quants pins, una varietat de plantes i altres objectes escampats que li donen un aire naif, provisional, lúdic, estrany. A mig camí del càmping que fou, de l’hotel que no serà mai. Teniu tota mena de serveis: aparcament, fonts, barbacoes, wàters, venda de llenya, servei de bar, i fins i tot de restaurant, hamaques… Si ho demaneu us faran animació infantil, us organitzaran una festa d’aniversari o us cuinaran una paella. Hi fa calor, molta, en aquestes terres del sud de Barcelona. No es tracta d’un espai obert, amb rius, boscos o camp per còrrer, sinó d’un recinte particular, ampli però limitat, tancat. Com una mena de Disneyland vingut a menys. Des de “El Pinar” podeu fer moltes coses. Per exemple pujar fins Olèrdola pels camins interiors. Podeu visitar aquesta increible ciutat ibera, romana i medieval, amb les seves muralles, l’església, la bassa, les tombes. Podeu ana-hi a peu, (és una bona caminada), o bé en cotxe, que son 10 minuts. Ideal també per fer una costellada tornant de les platges llargues, planes, càlides i sense perill pels infants de la Costa Daurada. De les platges amables, de sorra fina, de Sitges, de Vilanova. Ja ho sabeu, l’antiga casa de colònies del Pinar, a Canyelles, s’ha reconvertit en un espai de picnic i barbacoes, on poder fer una trobada amb els amics i familiars, on cuinar, sense problemes, unes botifarres o uns calçots, una cosa que, cada dia que passa, es torna més i més difícil!.

En Canyelles, una población del Garraf, cercana a Sant Pere de Ribes y Sitges, no lejos de Barcelona, ​​hay un “merendero” llamado El Pinar. En la página web encontrarán todo lo que necesitan saber sobre información, ruta para llegar, precios e instalaciones. No explicaremos nada de esto. Pero dado que es un lugar un poco especial, si que queremos hablar sobre el que encontrarán cuando lleguen. Esta era una antigua casa de colonias, donde nosotros mismos habíamos ido muchas veces, situada en la parte alta de Canyelles, ya saliendo del pueblo en dirección a Vilafranca del Penedés, por la antigua carretera C-15. La moderna autovía pasa más alejada. Se encuentra en una colina, dominando la villa, en un paisaje árido, poco arbolado, pedregoso. Le son vecinas una serie de urbanizaciones, que remontan los cerros que van hacia Olèrdola, con su serie de pistas y carreteras. Más tarde fue un camping, que no tuvo gran éxito. Finalmente ha terminado transformado en un espacio donde, aquí y allá, hay mesas, de todo tamaño y forma, unas con sillas de plástico, otras hechas con bancos de piedra, cubiertas por uralitas, por tejados, por vegetación. Hay también una gran masía, la que fue la casa de colonias que hemos explicado, varios cubiertos, por si llueve, salas, márgenes floridos, terraplenes con juegos infantiles, columpios, muñecos, pinos, una variedad de plantas y otros objetos esparcidos que le dan un aire naif, provisional, lúdico, extraño. A medio camino del camping que fue, del hotel que no será nunca. Tiene todo tipo de servicios: aparcamiento, fuentes, barbacoas, inodoros, venta de leña, servicio de bar, e incluso de restaurante, hamacas … Si lo solicitan les harán animación infantil, os organizarán una fiesta de cumpleaños o una boda. Hace calor, mucho, en estas tierras del sur de Barcelona. No se trata de un espacio abierto, con ríos, bosques o campo para correr, sino de un recinto particular, amplio pero limitado, cerrado. Como una especie de Disneylandia venida a menos. Desde “El Pinar” se pueden hacer muchas cosas. Por ejemplo subir hasta Olèrdola por los caminos interiores. Deben de visitar esta increíble ciudad íbera, romana y medieval, con sus murallas, la iglesia, la balsa, las tumbas. A pie, (es una buena caminata), o bien en coche, que son 10 minutos. Ideal también para hacer una barbacoa volviendo de las playas largas, planas, cálidas y sin peligro para los niños de la Costa Dorada. De las playas amables, de arena fina, de Sitges, de Vilanova. Ya saben, la antigua casa de colonias del Pinar, en Canyelles, se ha reconvertido en un espacio de picnic y barbacoas, donde poder hacer un encuentro con los amigos y familiares, donde cocinar, sin problemas, unas morcillas o unos calçots , algo que, cada día que pasa, se vuelve más y más difícil.