La Fontcalda de la Terra Alta

La Fontcalda, com el seu nom indica, és una surgència d’aigües termals. En aquest cas brollen a tocar del Riu de les Canaletes, a la terra Alta, en una vall amagada, envoltada de muntanyes i de molt difícil accés. Allà s’hi va construir un santuari, i amb els anys, un balneari. A principis del segle XX va tenir un gran renom. Hi anaven a prendre els banys i aigües la gent de Gandesa, i de tota la contrada. Tots els voltants s’urbanitzaren. Durant la guerra civil l’espai patí molt. Avui dia resten dempeus l’esglèsia, totalment reformada, i uns quants edificis. S’hi arriba per una carretera de muntanya d’uns 12 kms. amb moltes corbes i molt estreta que surt a mà esquerra de la carretera C-43, la que porta de Gandesa cap al Pinell de Brai i Tortosa. També s’hi arriba des de l’estació de tren de Port del Comte, amb bon aparcament, seguint el traçat de la Via Verda de la Terra Alta. Per les famílies hi ha una zona de pícnic amb barbacoes just darrera del santuari, amb taules de pedra, uns quants blocs de barbacoes per fer carn a la brasa i serveis, com ara lavabos i rentador. Hi ha pins que fan ombra i moltíssim espai per a jugar la canalla. Al santuari, en temporada, tenen bar, amb menjar i begudes i hostal, amb llits. També funciona una mena de casa de colònies. Hi ha molt de lloc per aparcar els cotxes i una zona de jocs infantils. Si us agrada caminar, o la bici us recomanem l’accés per la Via Verda des de Prat de Comte, a l’antiga estació on hi ha un altre pícnic. Anar de l’estació a la Fontcalda pels túnels del tren suposa caminar 1 km. només, però carregats amb el menjar pot ser dur. Però el gran atractiu d’aquest indret és el riu Canaletes, que en aquest punt del seu curs forma estrets, salts i gorgs on és possible banyar-se en alguns trams i és d’una bellesa impressionant. Si teniu l’opció de poder venir fora de temporada alta us ho aconsello; nosaltres hi vam trobar moltíssima gent. Com ja us hem dit s’hi arriba des de Gandesa seguint la carretera C-43 que va a Tortosa, o viceversa. Uns kms. a les afores d’aquesta ciutat es troba una pista forestal, a trams asfaltada, a trams mig asfaltada, que amb revolts pronunciats, s’enfosa dins la vall. Són només 12 Km, si bé us poden resultar molt llargs. El paisatge és aspre i agressiu. Al santuari hi ha bon aparcament. El millor de la sortida és banyar-se en la font d’aigua calenta, és clar. Hi ha una àrea molt ben condicionada pel bany. Els gorgs són fantàstics, nets i frescos. La font la trobareu a tocar del riu. És una aigüa mineral i medicinal que surt a més de 25ºC.  Com també hem comentat a la Fontcalda, de vegades, segons l’època de l’any, però sobretot a l’estiu, hi ha servei de bar, i fins d’hostatgeria. D’altres està tancat i barrat. No us enrefieu, truqueu abans: 977 42 83 06  i 97742 08 54. L’esglèsia és un edifici neoclàssic reedificat el 1979.  Fou llavors quan es reabilità l’hostal, la plaça, i es bastí un pont sobre el riu de les Canaletes. L’entorn és molt salvatge, ple de rocams farcits de alzines i pins.  A més dels magnífics gorgs del Canaletes els infants poden gaudir d’una àmplia zona de jocs, amb esplanades i taules de picnic. Si el bar està obert podreu fer servir les dutxes. Com hem comentat si sou aficionats a la bicicleta esteu de sort.  A escassa distància de la Fontcalda hi passa la Via Verda de la Terra Alta. Això permet fer trams d’aquesta maravellosa ruta. Per exemple: si no voleu anar-hi en cotxe, o si us agrada caminar, podeu entrar a la Fontcalda per la porta secreta. Deixeu el vehicle a l’antiga estació del Prat del Comte, que està a les afores d’aquest poble. Després seguiu la via verda en direcció Tortosa. Travessareu uns quants túnels, uns quants ponts, en mig d’un paisatge sorprenent i esplèndit i, en un parell de kms. sereu a la Fontcalda. Com per art de màgia. Si no us fa mandra moure les cames us recomanem aquest itinerari. Per dormir a la zona teniu moltíssimes cases rurals y un bon cámping.  Si preferiu els hotels, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles. A Arnes teniu un Vilar Rural. Per dinar, a cada poble hi ha un bon restaurant. Hem dinat a Horta, al Miralles, al Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai o al Piqué, de Gandesa. Posats a fer no pareu només un dia. Dediqueu a la Terra Alta un cap de setmana llarg, o un pont. Se’l mereix. Teniu tots els Ports de Beseit a la vostra disposició. Llocs màgics com El Parrisal o Els Estrets. Pobles medievals com Horta, Arnes, Vallderoures, La Freixeneda, Cretes o Beseit us esperen.

La Fontcalda, como su nombre indica, es una surgencia de aguas termales. En este caso surgen junto al Río de las Canaletas, en la tierra Alta, en un valle escondido, rodeado de montañas y de muy difícil acceso. Allí se construyó un santuario, y con los años, un Balneario. A principios del siglo XX tuvo un gran renombre. Iban a tomar los baños y las aguas la gente de Gandesa, y de toda la comarca. Todos los alrededores se urbanizaron. Durante la guerra civil el espacio sufrió mucho. Hoy en día quedan en pie la iglesia, totalmente reformada, y unos cuantos edificios.  Se llega desde Gandesa siguiendo la carretera C-43 que en Tortosa, o viceversa. Unos kms. a las afueras de esta ciudad se encuentra una pista forestal, a tramos asfaltada, a tramos medio asfaltada que, con curvas pronunciadas, se hunde dentro del valle. Son sólo 12 Km, si bien pueden resultar muy largos. El paisaje es áspero y agresivo. En el santuario hay buen aparcamiento. Lo mejor de la salida es bañarse en la fuente de agua caliente, claro. Hay un área muy bien acondicionada para el baño. Las pozas son fantásticas, limpias y frescas. La fuente la encontraréis junto al río. Es de agua mineral y medicinal. Sale a más de 25 º C. En la Fontcalda, sobretodo en verano, hay servicio de bar y hasta de hospedaje. En otras fechas está cerrado a cal y canto. No se confie, llame antes: 977 42 83 06 y 97742 08 54. La iglesia es un edificio neoclásico reedificado en 1979. Fue entonces cuando se reabilitaron el hostal, la plaza, y se construyó un puente sobre el río de las Canaletes. El entorno es muy salvaje, lleno de rocas con encinas y pinos. Además de las magníficas pozas del Canaletes los niños pueden disfrutar de una amplia zona de juegos, con explanadas y mesas de picnic. Si el bar está abierto podrá utilizar las duchas. Si sois aficionados a la bicicleta estais de suerte. A escasa distancia de la Fontcalda pasa la Vía Verde de la Terra Alta. Esto permite hacer tramos de esta maravillosa ruta. Por ejemplo: si no quiere ir en coche, o si le gusta caminar, puede entrar en la Fontcalda por la puerta trasera. Deje el vehículo en la antigua estación de El Prat del Compte, que está a las afueras de este pueblo. Después siga la vía verde en dirección Tortosa. Atravesaréis varios túneles, varios puentes, en medio de un paisaje sorprendente y espléndido y, en un par de kms. estareis en la Fontcalda. Como por arte de magia. Si no les da pereza mover las piernas les recomendamos este itinerario. Para dormir en la zona tiene muchísimas casas rurales y un buén cámping. Si prefiere los hoteles, en Horta de Sant Joan está el Miralles. En Arnes tiene un Vilar Rural. Para comer, en cada pueblo hay un buen restaurante. Hemos comido en Horta, en el Miralles, y en el Mas del Cigarrer. También en Pinell de Brai,  o en el Piqué de Gandesa. Puestos a hacer la ruta no vaya sólo un día. Dedique a la Terra Alta un fin de semana largo, o un puente. Se lo merece. Tiene todos los Puertos de Beceite a su disposición. Lugares mágicos como El Parrisal o Los Estrechos. Pueblos medievales como Horta, Arnes, Valderrobres, La Freixeneda, Cretas o Beceite os esperan.

La Carretera de les Aigües

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Parc del Besós i desembocadura del Besòs

El Parc Fluvial del Besòs és un bonic espai públic ubicat al llarg dels darrers quilòmetres del riu Besòs. Inclou les vores, la desembocadura al mar, i unes zones verdes properes, entre elles els parcs del barri de la Mina i l’anomenat parc del Besós. Fa temps que el riu Besòs ja no és aquella claveguera que tots recordàvem de nens. Ara l’aigua està neta, hi ha ànecs i tot!. Hi ha un munt de gespa i és un espai molt agradable per jugar, passejar, anar amb bici o badar. Des del Pont de la Pota Nord a la zona de Santa Coloma de Gramenet, i fins arribar al Pont del Ferrocarril a Sant Adrià de Besòs, trobareu 5 kms. de vora amb gespa, i carril bici, que son ben accessibles gràcies a un seguit de rampes i escales. Ah!, i la gespa podeu trepitjar-la!. Al final de tot trobareu la desembocadura, al costat del mar, on hi ha un espai de parc i de platja, on podeu banyar-vos. Està obert de 10 a 21 hores a l’estiu i de 10 a 17 hores a l’hivern. En total hi ha 20 punts on accedir a l’interior del riu, per un costat o l’altre, i es pot canviar de costat passant pels ponts del Molinet o Cristòfor de Moura, que son peatonals, o bé fent servir altres ponts per cotxes però amb vorera. Aquí i allà trobareu tot caminant o bicicletejant algunes fonts d’aigua potable, espais amb jocs infantils, pistes de petanca, cistelles de bàsquet o pistes per monopatins. Als carrers del costat sol haver-hi bon aparcament.  Si penseu anar-hi aprofiteu aquest proper diumenge, 9 de març de 2014, que de les 11 a les 13.30 hores hi ha una activitat de l’Àrea Metropolitana, just al parc del besós, a tocar del barri de la Mina, al carrer Cristòfor de Moura. Parlaran d’ocells i caixes niu. Hi haurà un taller per construir-ne algunes i penjar-les al parc. Adreçat justament a infants a partir de 6 anys. Si us agrada el punt de trobada serà l’estació del Trambesòs “Parc del Besòs”, a Sant Adrià, però a l’altra costat del riu Besòs. Les coordenades exactes son: N 41.419439, E 2.217650. Trobareu més informació a l’adreça web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, o al Museu de la Ciència. Per reservar cal fer-ho al tel. 93 256 22 20. La inscripció és gratuïta però obligatòria. També per correu, de dilluns a divendres de 10 hores a 13 hores, escrivint a activmuseuciencies@bcn.cat. Tant si aneu a la trobada, com si només passejeu o aneu amb bici pel Besós, amunt i avall, segur que us ho passareu fantàstic!. 

El Parque Fluvial del Besòs es un bonito espacio público a lo largo de los últimos kms. del rio Besòs, sus orillas, la desembocadura al mar, i unas zonas verdes próximas, entre ellas el parque del barrio de la Mina, o parc del Besós. Son 5 kms. de buena hierba, pisable, accessibles gràcies por 20 rampas y escaleras a lo largo del recorrido. Hay agua potable, espacios de juegos infantiles, pistas de petanca, básquet o monopatín. Además, este domingo 9 de marzo de 2014, de las 11 a las 13.30 horas teneis una activitad del Àrea Metropolitana, justo en el parque del besós, a tocar del barrio de la Mina, en la calle Cristóbal de Moura. Se trata de hacer cajas nido para los pájaros, un bonito taller. El encuentro será en la estación del Trambesòs “Parc del Besòs”, coordenada N 41.419439, E 2.217650. Más información en la web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, o del Museu de la Ciència. Para reservar llamad al tel. 93 256 22 20. La inscripción és gratuïta y obligatòria.

Arròs a Deltebre

Aquest proper diumenge, 15 de setembre de 2013, tindrà lloc al poble de Deltebre, en ple Delta de l’Ebre, com el seu nom indica, una nova edició de la Festa de la Sega de l’arròs. Aquesta lluida celebració us mostrarà a vosaltres i els vostres infants, com es segava antigament l’arròs al Delta de l’Ebre. La Sega començarà a partir de les 11 del matí a les Barraques de Salvador. En aquella hora arribaran els segadors, se’ls farà la benvinguda i la presentació. Al llarg de tot el dia hi haurà també una demostració en viu de les tasques tradicionals relacionades amb la sega com ara “batre a pota”, “erar”, “picar en cadup” o “envasar”. Podreu gaudir de l’actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i també escoltar i ballar sardanes i jotes. S’hi instal·larà un mercadet de productes autòctons i objectes tradicionals. Per dinar es muntarà una manduca popular a base de productes típics del Delta de l’Ebre. Si voleu reservar, el tiquet val 12 €, cal trucar a l’àrea de Turisme de l’Ajuntament de Deltebre, al telèfon: 977 48 93 09. Després del dinar hi haurà concurs de Jotes Improvisada, així com jocs tradicionals per a la canalla, i un campionat de birles catalanes. Si us recomanem una sortida familiar tan llunyana és perquè al Delta de l’Ebre sempre venen ganes d’anar-hi. En aquest temps podeu banyar-vos encara, a les platges de riumar, a la punta del Trabucador o els Eucaliptus, al mateix delta, o bé a Sant Carles, a l’Ametlla, amb les seves cales de roca blanca, o a l’Ampolla. El Delta és sempre un esclat de vida, i un paisatge insòlit. Una terra plana, diferent, sense horitzó. El Delta fa olor d’arròs. Arribeu-vos fins Deltebre, val la pena. Si el dinar no us fa el pes, o voleu provar la magnífica cuina d’arròs de la zona, llavors aneu a un dels restaurants del poble, que aquell dia faran plats típics dedicats a la fira. Per dormir i menjar teniu el Delta Hotel, amb restaurant. Habitacions per famílies. Molt modern, un tres estrelles molt bonic, és l’hotel i restaurant Rull, just d’on surten les carretes al matí. Un restaurant clàssic a la zona, amb bons menús, el Nicanor. Us hem convençut prou com per baixar fins el Delta, i viure la festa?. Doncs no sigueu tímids i passeu-hi el cap de setmana. Ja heu vist que hi ha bons hotels i bones raons. I no us hem citat tots els restaurants ni hotels del Delta, ni tan sols els de Deltebre. N’hi ha més a Riumar, a la Marquesa, a Amposta, a Tortosa, a l’Ametlla de Mar o a Sant carles de la Ràpita. Mireu la referència en aquest mateix bloc o a internet. Però no ens estarem de donar-vos unes recomanacions d’establiments que ens agraden. Per exemple, a la ciutat medieval de Tortosa, plena de palaus, esglèsies, convents i cases nobles, amb una catedral preciosa, i un castell dalt d’un turó que domina el riu Ebre, teniu el parador de turisme, encara que ens agrada més l’Hotel Corona o el Berenguer IV. Per dinar a Tortosa probeu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. A més de visitar el propi delta de l’Ebre, si teniu temps i ganes, podeu arribar-vos fins els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o bé les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. Si sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya. Penseu en recòrrer el tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. Recordeu que a Benifallet teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Per dormir de càmping penseu en l’Ametlla de Mar, un poble prou allunyat de les multituds, que també te bons hotels, i platges maravelloses. A la propera Amposta podeu anar a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta teniu l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada més estar a la vora del mar teniu l‘Hotel del Port, a l’Ametlla de mar, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. No us perdeu l’oportunitat de baixar fins Deltebre, de gaudir del parc natural, paradís dels ocells i els amants de la bicicleta, de les llacunes, o les platges fabuloses de la Marquesa, Riumar, Ampolla, Alcanar o del Trabucador. El Delta de l’Ebre, l’arròs, la fira: tant per veure, tan per fer, tant per disfrutar!.

Al Delta del Ebro siempre dan ganas de ir. Sea la época del año que sea. Campos inundados, campos verdes de arroz, campos labrados … balsas llenas o vacías, todo es un estallido de vida, y un paisaje insólito. Una tierra llana, diferente, sin horizonte. Pero este fin de semana hay fiesta en Deltebre, y eso es buena excusa para un fin de semana de música, actividades familiares y quizás de darse un baño en las playas del gran sur. O de rondar por los puertos de Beceite, por Tortosa, por la Ametlla de Mar o por San Carlos de la Rápita. Para dormir y comer tenéis el Delta Hotel, con restaurante. Habitaciones para familias. Muy moderno, un tres estrellas muy bonito, es el hotel y restaurante Rull, justo de donde salen las carretas por la mañana. Un restaurante clásico en la zona, con buenos menús, el Nicanor. Si os hemos convencido lo suficiente como para bajar hasta el Delta, y vivir la fiesta, no seáis tímidos y pasad allí el fin de semana. Ya habéis visto que hay buenos hoteles y buenas razones. Y no os hemos citado todos los restaurantes ni hoteles del Delta, ni siquiera los de Deltebre. Hay más en Riumar, a la Marquesa, en Amposta, en Tortosa, l’Ametlla de Mar o Sant Carles de la Ràpita. Vean la referencia en este mismo blog o en internet. Y de atractivos turísticos no faltan tampoco. El parque natural, paraíso de los pájaros y de los amantes de la bicicleta, las lagunas, las playas fabulosas de la Marquesa, Riumar, Ampolla, Alcanar o del Trabucador. O una excursión en una de las barcas que van hasta el mar. ¡Tanto que ver, tanto por hacer, tanto para disfrutar!

Parc de Can Zam

En sortir de Santa Coloma de Gramenet per la carretera que va cap a La Roca del Vallés, riu Besós amunt, al costat del riu mateix, dins el barri de les Oliveres i a tocar del de Singuerlín, trobareu un espai verd ideal per gaudir amb la família: Can Zam. Si no ho acabeu de veure clar, si no el sabeu trobar, us ho posarem més fàcil: cerqueu amb la vista la fàbrica de cervesa Damm. Hi arribareu per l’avinguda de Francesc Macià, que és l’abans esmentada carretera de la Roca, sense pèrdua. Accessible en cotxe, en bici, en bús i en metro de la línia 9, estació Can Zam. En aquest parc s’hi celebren multitud d’actes ciutadans, fires i esdeveniments, sobretot al seu passeig central, que segueix el carrer de Victor Hugo. Hi trobareu espai per còrrer, grans, un gran llac i la presència sempitèrna del Besòs. Hi ha fonts, zona de jocs infantils, porteries de futbol i cistelles de bàsquet, espai per anar en monopatí, per jugar a la petanca, per bicicletes i servei de bar i lavabos. Si veniu de Barcelona, aneu per la Ronda de Dalt, i seguiu les indicacions de sortida a Santa Coloma, per Can Zam. Gireu el primer semàfor a l’esquerra i continueu per l’avinguda de Francesc Macià fins a trobar el parc, que està, com us hem dit, a mà esquerra de la mateixa carretera. Integreu el parc dins l’eix del Besós, amb pista ciclista acondicionada, un entorn recuperat, amb gespa, on cada dia s’hi donen cita milers de persones per gaudir del riu recuperat. Feu tot el carril bici, o passegeu a peu des de Can Zam, riu avall, fins la desembocadura, o fins on us aguantin les forces. Tot i que no ho sembli, Santa Coloma de Gramanet, ofereix moltes possibilitats per la sortida familiar. Com ara bicicletejar o caminar per la serralada de marina, potser fins i tot pujant al jaciment iber del Puig Castellar, cosa que us permetrà de veure el paratge natural del Torrent de les Bruixes, que és molt desconegut. O bé anar fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, que està camí de Badalona. Aquest seria un bon lloc per fer un pic-nic familiar. Pel camí veureu la increiblement bella Torre Pallaresa, un palauet renaixentista maravellós. Teniu també el museu Torre Balldovina, una visita cultural de primer ordre. Si voleu dinar de restaurant, i bé, a Santa Coloma, cerqueu restaurants darrera l’ajuntament, pels carrers estrets del que fou, fa molts anys, un petit nucli antic. Trobareu llocs com la pizzeria Pulcinella, al carrer Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. Bones pizzes. O bé el restaurant Lluerna, estrella michelin ben recent, que és una aposta segura. També recomanem Can Armengol, un clàssic. O el petit local del Cinc, al carrero de la Plaça, 5. Tel: 934 66 64 73 . Italià interessant, La Tarantella, al carrer de Sant Jeroni, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, al carrer de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37. Bona estada a Can Zam i a Santa Coloma!.

Al salir de Santa Coloma de Gramenet por la carretera que va hacia La Roca del Vallés, río Besós arriba, junto al río mismo, junto a Singuerlín, encontrará nun espacio verde ideal para disfrutar con la familia: Can Zam. Si no lo acaban de ver claro, si no lo conocen, se lo pondremos más fácil: busquen con la vista la fábrica de cerveza Damm. Se llega por la avenida de Francesc Macià, que es la antes mencionada carretera de la Roca, sin pérdida. Accesible en coche, en bici, en autobús y en metro de la línea 9, estación Can Zam. En este parque se celebran multitud de actos ciudadanos, ferias y eventos, sobre todo en su paseo central, que sigue la calle de Victor Hugo. Encontraréis espacio para correr, un gran lago y la presencia sempiterna del Besòs. Hay fuentes, zona de juegos infantiles, porterías de fútbol y canastas de baloncesto, espacio para ir en monopatín, para jugar a la petanca, para bicicletas y servicio de bar y aseos. Si venís de Barcelona, id por la Ronda de Dalt, y seguid las indicaciones de salida en Santa Coloma, por Can Zam. Giren el primer semáforo a la izquierda y continúen por la avenida de Francesc Macià hasta encontrar el parque, que está, como os hemos dicho, a mano izquierda en la misma carretera. Integrad el parque dentro del eje del Besós, con pista ciclista acondicionada, un entorno recuperado, con césped, donde cada día se dan cita miles de personas para disfrutar del río recuperado. Hagan todo el carril bici, o paseen a pie desde Can Zam, río abajo, hasta la desembocadura, o hasta donde les aguanten las fuerzas. Aunque no lo parezca, Santa Coloma de Gramanet, ofrece muchas posibilidades para la salida familiar. Como bicicletear o caminar por la cordillera de marina, quizás incluso subiendo al yacimiento íbero del Puig Castellar, lo que les permitirá ver el paraje natural del Torrent de les Bruixes, que es muy desconocido. O bien ir hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, que está camino de Badalona. Este sería un buen lugar para hacer un picnic familiar. Por el camino veréis la increíblemente bella Torre Pallaresa, un palacete renacentista maravilloso. Tenéis también el museo Torre Balldovina, una visita cultural de primer orden. Si quieren comer de restaurante, y bien, en Santa Coloma, busquen restaurantes detrás del ayuntamiento, por las calles estrechas de lo que fue, hace muchos años, un pequeño núcleo antiguo. Encontrarán lugares como la pizzería Pulcinella, en la calle Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. Buenas pizzas. O bien el restaurante lluerna, estrella michelin muy reciente, que es una apuesta segura. También recomendamos Can Armengol, un clásico. O el pequeño local del Cinco, al carrero de la Plaza, 5. Tel: 934 66 64 73. Italiano interesante, La Tarantella, en la calle de San Jerónimo, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, en la calle de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37. ¡Buena estancia en Can Zam y en Santa Coloma!.

Parc del Molinet a Badalona

El parc del Molinet està situat a Badalona, tocant a Sant Adrià del Besós, i a Santa Coloma de Gramanet, en un turó de vistes privilegiades, anomenat turó del Puigfred, que a la seva cima fa uns 81 metres, allà on s’aixeca l’Hospital de l’Esperit Sant, albirant la plana del riu Besós. El parc compta amb un excel·lent mirador sobre el mateix riu i tota la ciutat de Barcelona. Està delimitat per l’avinguda de la Generalitat, que és l’antiga carretera de Sant Adrià a La Roca del Vallés per Santa Coloma, el propi riu a ponent, l’avinguda de Mossèn Pons i Rabadà a llevant i el pont del Molinet al sud. El parc fa un seguit de terrasses des de la Torre Roja, on hi havia abans aquesta casa noble, baixant per les antigues feixes de conreu. Hi ha bona vegetació d’ombra, sobretot oms i àlbers, i molta més d’arbusts. Teniu a l’abast fonts d’aigua potable, àrees de joc infantils, camp de futbol i lavabos. Hi ha molts busos que passen prop del parc, com ara el B24 Barcelona (Ronda de Sant Pere) – Badalona (Hospital Can Ruti), el B30 Sta.Coloma de Gramenet (Can Franquesa) – Tiana (Nou de la Virreina) o el B31 Sta.Coloma de Gramenet (Pl. de la Vila) – Badalona  (B. Manresà). També proper està el metro Artigues de la línia 2, tot i que cal caminar. En cotxe el millor és anar per la Ronda Litoral fins la sortida núm. 29 la de Sant Adrià de Besòs, i el carrer Guipúscoa, i girar a mà dreta per anar a  buscar el pont del Molinet. Un cop creuat el riu per aquest pont, el parc es troba fàcil, a mà esquerra. Un lloc ideal per anar a passejar amb la canalla, per anar a observar ocells perquè n’hi ha molts que circulen per la vall del riu, o anar a descansar si heu estat movent-vos per la zona en bici. Bon lloc de visitar el parc del Molinet!.

El parque del Molinet se encuentra en Badalona, junto a Sant Adrià del Besós, y Santa Coloma de Gramanet, en una colina de vistas privilegiadas, llamada cerro del Puigfred, que tiene su cima a 81 metros, justo donde se levanta el Hospital del Espíritu Santo, divisando la llanura del río Besós. El parque cuenta con un excelente mirador sobre el mismo río y toda la ciudad de Barcelona. Está delimitado por la avenida de la Generalitat, que es la antigua carretera de San Adrián en La Roca del Vallés por Santa Coloma, el propio río a ponente, la avenida de Padre Pons y Rabadà a levante y el puente del Molinet al sur. El parque hace una serie de terrazas desde la Torre Roja, donde había antes esta casa noble, bajando por las antiguas tierras de cultivo. Hay buena vegetación de sombra, sobre todo olmos y álamos, y mucha más de arbustos. Están disponibles fuentes de agua potable, áreas de juego infantiles, campo de fútbol y aseos. Hay muchos buses que pasan cerca del parque, como el B24 Barcelona (Ronda de Sant Pere) – Badalona (Hospital Can Ruti), el B30 Sta.Coloma de Gramenet (Can Franquesa) – Tiana (Nou de la Virreina) o el B31 de Sta.Coloma de Gramenet (Pl. de la Vila) – Badalona (B. Manresà). También próximo está el metro Artigas de la línea 2, aunque hay que caminar. En coche lo mejor es ir por la Ronda Litoral hasta la salida n. 29 la de Sant Adrià de Besòs, y la calle Guipúzcoa, y girar a mano derecha para ir a buscar el puente del Molinet. Una vez cruzado el río por este puente, el parque se encuentra fácil, a mano izquierda. Un lugar ideal para ir a pasear con los niños, para ir a observar aves porque hay muchas que circulan por el valle del río, o ir a descansar si os habeis estado moviendo por la zona en bici.

Plantada a Deltebre

Al Delta de l’Ebre sempre venen ganes d’anar-hi. Sigui l’època de l’any que sigui. Camps inundats, camps verds d’arròs, camps llaurats… basses plenes o buides, tot és un esclat de vida, i un paisatge insòlit. Una terra plana, diferent, sense horitzó. Però és ara, en arrencar la primavera, quan més bonica està. El riu bull, les ribes canten. Ocells arreu. Bon temps. Aigua i herba. I arròs. El Delta encara fa olor d’arròs. I aprofitant l’avinantesa us suggerim una anada fins Deltebre, aquesta segona setmana de juny, per veure alguna de les típiques festes dedicades a l’arròs, com la plantada de Deltebre. Son les típiques Festes Tradicionals de l’Arròs, concretament aquest diumenge 9 de juny. La Festa de la Plantada, després, més endevant vindrà la de la sega, és un atractiu turístic afegit a una terra que no en necessita gaires. Si us ve de gust plantar arròs informeu-vos de què fer al telèfon de l’ajuntament: 977 489 309. Com cada any a la festa de La Plantada hi haurà un dinar popular a base de productes típics del Delta de l’Ebre, pensat per a unes 500 persones. Per reservar el tiquet, per un preu de 12€, també us caldrà trucar a l’àrea de Turisme de l’Ajuntament. Si us decidiu a baixar fins les terres planes i somrients de l’Ebre veureu, si no voleu plantar vosaltres, una demostració de plantada de l’arròs. Els carros, en processó, surten de l’hotel Rull. Fan un tomb pel poble, i es dirigeixen al lloc escollit. Allà es fa la demostració de plantar. Hi ha un típic mercat d’artesania i gastronomia, demostracions folklòriques i tallers i jocs pels més menuts. Per acabar un dinar de germanor, prèvia adquisició del tiquet, com ja hem dit.  Si el dinar no us fa el pes, o voleu provar la magnífica cuina d’arròs de la zona, llavors aneu a un dels restaurants del poble, que aquell dia faran plats típics dedicats a la fira. Per dormir i menjar teniu el Delta Hotel, amb restaurant. Habitacions per famílies. Molt modern, un tres estrelles molt bonic, és l’hotel i restaurant Rull, just d’on surten les carretes al matí. Un restaurant clàssic a la zona, amb bons menús, el Nicanor. Us hem convençut prou com per baixar fins el Delta, i viure la festa?. Doncs no sigueu tímids i passeu-hi el cap de setmana. Ja heu vist que hi ha bons hotels i bones raons. I no us hem citat tots els restaurants ni hotels del Delta, ni tan sols els de Deltebre. N’hi ha més a Riumar, a la Marquesa, a Amposta, a Tortosa, a l’Ametlla de Mar o a Sant carles de la Ràpita. Mireu la referència en aquest mateix bloc o a internet. I d’atractius turístics no n’hi manquen pas. El parc natural, paradís dels ocells i els amants de la bicicleta, les llacunes, les platges fabuloses de la Marquesa, Riumar, Ampolla, Alcanar o del Trabucador. O una excursió en una de les barques que van fins el mar. Tant per veure, tan per fer, tant per disfrutar al Delta de l’Ebre!.

Al Delta del Ebro siempre dan ganas de ir. Sea la época del año que sea. Campos inundados, campos verdes de arroz, campos labrados … balsas llenas o vacías, todo es un estallido de vida, y un paisaje insólito. Una tierra llana, diferente, sin horizonte. Pero es ahora, al arrancar la primavera, cuando más bonita está. El río hierve, las orillas cantan. Pájaros por todas partes. Buen tiempo. Agua y hierba. Y arroz. El Delta todavía huele de arroz. Y aprovechandolo le sugerimos una ida hasta Deltebre, la segunda semana de junio, para ver alguna de las típicas fiestas dedicadas al arroz. La de la plantada, por ejemplo, en Deltebre, este domingo 9 de junio de 2013.  Se hace una demostración de plantada del arroz. Los carros, en procesión, salen del hotel Rull. Dan una vuelta por el pueblo, y se dirigen al lugar escogido. Allí se hace la demostración de plantar. Hay un típico mercado de artesanía y gastronomía, demostraciones folklóricas y talleres y juegos para los más pequeños. Comida de hermandad, previa adquisición del ticket. También diversos concursos. Si quieren probar la magnífica cocina de arroz de la zona, entonces vayan a uno de los restaurantes del pueblo, que en ese día hacen los platos típicos dedicados a la feria. Para dormir y comer tenéis el Delta Hotel, con restaurante. Habitaciones para familias. Muy moderno, un tres estrellas muy bonito, es el hotel y restaurante Rull, justo de donde salen las carretas por la mañana. Un restaurante clásico en la zona, con buenos menús, el Nicanor. Si os hemos convencido lo suficiente como para bajar hasta el Delta, y vivir la fiesta, no seáis tímidos y pasad allí el fin de semana. Ya habéis visto que hay buenos hoteles y buenas razones. Y no os hemos citado todos los restaurantes ni hoteles del Delta, ni siquiera los de Deltebre. Hay más en Riumar, a la Marquesa, en Amposta, en Tortosa, l’Ametlla de Mar o Sant Carles de la Ràpita. Vean la referencia en este mismo blog o en internet. Y de atractivos turísticos no faltan tampoco. El parque natural, paraíso de los pájaros y de los amantes de la bicicleta, las lagunas, las playas fabulosas de la Marquesa, Riumar, Ampolla, Alcanar o del Trabucador. O una excursión en una de las barcas que van hasta el mar. ¡Tanto que ver, tanto por hacer, tanto para disfrutar en el precioso Delta del Ebro!

La Pineda Fosca a Cassà

Al poble de Cassà de la Selva, no gens lluny de Girona, ni de la Costa Brava, hi ha un espai de lleure molt interessant per anar-hi amb la família, i els amics, a fer-hi un picnic, una costellada o una calçotada. És un terreny municipal, ple d’alzines sureres, i pins, ordenat i nrt, amb molta ombra, i sense entrebancs, amb tota mena de serveis. Hi ha un bar, que a més de vendre begudes, actua com un petit supermercat, i on podeu també encarregar menjar, fins i tot fan pollastres a l’ast!. Hi ha barbacoes, lloguer de taules i cadires, aigua, WC, jocs infantils, escombraries, un divertit billar gegant, on les boles es mouen amb les mans, tipus bolera i un camp de fútbol. De vegades deixen fer acampada, i els diumenges a la tarda s’hi juga a les bitlles. Les nits d’estiu s’hi munten sopars a preus populars i hi ha ball a la matinada. Hi ha molt d’espai per còrrer, bon aparcament, i us assegurem que els infants s’ho passen molt bé. Es diu Pineda Fosca i està a la sortida de Cassà. Per arribar-hi haureu d’agafar la  AP-7 fins la sortida de l’aeroport, per seguir en direcció Cassà de la Selva. No entreu a la vila, seguiu la C-65, en direcció Sant Feliu de Guixols, per la variant que va pels afores. Just quan aquesta variant es troba amb la carretera antiga, hi ha una rotonda. Cal prendre un camí que desemboca en aquesta rotonda. Esteu atents als cartells de fusta indicadors en arbres i pals. Està obert tots els dissabtes diumenges i festius, de gener a novembre, mentre hi ha llum de dia. Podeu demanar informació a amics@pinedafosca.cat, o bé a l’Ajuntament de Cassà, tel: 972460005. Cassà de la Selva, sense ser un poble monumental, és agradable. Te una bella església gòtica, dedicada a Sant Martí, i uns quants edificis modernistes. Si us agrada anar en bici podeu fer-ho amb facilitat, i en família, fins Quart, Girona, Llagostera o Sant Feliu de Guixols, per la via verda familiar, tota ella en un terreny molt pla, que farà les delícies dels infants. També és molt interessant un taller de taxidèrmia que, si el voleu visitar, us caldrà fer demanda prèvia al telèfon 972 460 081. Si us decidiu a passar el dia, o el cap de setmana per Cassà, podreu visitar els fantàstics pobles veïns, com ara Caldes de Malavella, amb les seves termes, les fonts d’aigües minerals, una església romànica i les restes romanes. També podeu aprofitar per arribar-vos fins Girona, una ciutat que cal veure, potser a la tarda. El picnic de la Pineda Fosca no queda gens lluny de la magnífica Costa Brava, de Sant Feliu o  S’Agaró. Si us cal dormir per allà, penseu en el luxós i exclusiu Mas Vilallonga Petit, o en el Mas Ros. O llogueu les magnífiques cases rurals La Casa Petita, o bé Can Dionis, aquesta ja a Campllong. Si necessiteu recuperar-vos d’una setmana difícil us recomanem de tot cor un balneari, com ara el Prats, a la població veïna de Caldes de Malavella. Ja coneixeu un altre picnic a Girona!.

Hoy os proponemos un área de picnic, con barbacoas y todo tipo de servícios, en un pueblo de la llanura de Gerona, no lejos de esta capital y de la Costa Brava. Se trata de la Pineda Fosca, un espacio con mucho arbolado, però limpio y ordenado, de propiedad municipal. Hay un bar, que hace comidas, agua, WC… Se llega pasado ya Cassà, en la rotonda de la salida del pueblo, yendo por la variante. El camino sale de la propia rotonda, indicado con carteles de madera. Cassà es un pueblo agradable, aunque no cuenta con grandes monumentos, ni con atractivos turísticos que lo hagan merecedor de un destino familiar. Pero es muy bella su iglesia gótica, dedicada a San Martín, y hay algunos edificios modernistas. También es curiosa la antigua estación de ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guixols, hoy una vía verde que hará las delicias de las familias que disfruten con la bici. Sencilla y bonita. También podeis visitar la taxidermia El Ciervo, previa reserva. Puede ser divertido combinar un dia de carne a la brasa con un remojón el las playas de Sant Feliu o S’Agaró, muy cercanas, o bién con un recorrido turístico por la bella ciudad medieval de Gerona. ¡Ya sabeis un sitio más para hacer picnic en Gerona!.

Fira de la caça a Cassà

El proper cap de setmana, dies 9 i 10 de març, tindrà lloc al bonic poble de Cassà de la Selva, no gens lluny de Girona, la novena edició de la Fira de la Caça, Pesca i Mostra Gastronòmica. La majoria d’actes tindran lloc el diumenge a la zona firal, que està situada just davant del pavelló esportiu. Tot i que és una cita obligada pels amants de la caça, i la pesca, hi haurà un munt d’actes interessants per a qualsevol edat. Així podreu veure actuar gossos de bona raça seguint rastres, podreu visitar un curiós taller i museu de taxidèrmia, un art que es perd, gaudir de la fira artesana, participar en diversos concursos, com el de dibuix per a infants, tirar amb arc, gaudir de la cercavila amb gegants i grallers, fer un taller de xocolataire o sentir cantar cançons tradicionals. No us perdeu la oportunitat de pujar fins Cassà de la Selva , un poble realment molt agradable, amb la seva bella església gòtica, dedicada a Sant Martí, o els edificis modernistes. Podeu pedalejar fins Quart, Girona o fins Llagostera o Sant Feliu de Guixols, per la via verda familiar, tota ella en un terreny molt pla, que farà les delícies de les famílies que gaudiu amb la bici. Per veure la taxidèrmia, caldrà fer demanda prèvia al telèfon 972 460 081. Si us decidiu a passar el dia, o el cap de setmana per Cassà, podreu visitar els fantàstics pobles veïns, com ara Caldes de Malavella, amb les seves termes, les fonts d’aigües minerals, una església romànica i les restes romanes. Aprofiteu per anar fins Girona, ciutat que cal veure, potser a la tarda, i de la magnífica Costa Brava, aneu fins Sant Feliu o  S’Agaró. Amb motiu de la fira fan un gran dinar popular, però si no us fa el pes dinar en companyía, heu de saber que del 10 de març al 7 d’abril, hi ha jornades gastronòmiques als restaurants i pastisseries de Cassà de la Selva. Hi participen el Mas Ros, el Centre Recreatiu, el Bon Acull, Els Fogons de les Gavarres, Can Bargalló, Bar Neda, El Remei i la Brasa Grillada. Tots ells oferiran menús amb plats de caça i pesca. La Brasa Grillada, està a la carretera 97, tel: 972 46 00 03. Alguns d’aquest restaurants son també hotels ben bonics, com ara el luxós i exclusiu Mas Vilallonga Petit, o com el Mas Ros. Per dormir bé també teniu magnífiques cases rurals, com ara La Casa Petita, o bé Can Dionis, a Campllong. Si necessiteu recuperar-vos d’una setmana difícil us recomanem de tot cor un balneari, com ara el Prats, a la població veïna de Caldes de Malavella. Nosaltres hi anem sovint. Els nens rondaran pel poble i vosaltres tornareu nous!.Cassà de la Selva es una bonita población del Gironés, aunque el nombre nos hable de la comarca vecina de la Selva. Es un pueblo agradable, aunque no cuenta con grandes monumentos, ni con atractivos turísticos que lo hagan merecedor de un destino familiar. Pero es muy bella su iglesia gótica, dedicada a San Martín, y hay algunos edificios modernistas. También es curiosa la antigua estación de ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guixols, hoy una vía verde que hará las delicias de las familias que disfruten con la bici. Sencilla y bonita. Pues bien, en esta villa risueña, el próximo fin de semana, pero sobre todo el domingo, hacen una feria muy interesante. Esta si que será una buena ocasión para recomendar una visita a Cassà. Inaguran con un desayuno de tostadas con butifarra y ventresca, vaso de vino incluido, en la explanada del pabellón polivalente, a partir de las 9. Todo el día habrá una feria profesional de artículos de caza y la pesca, y una feria de productos artesanales. Los niños podrán disfrutar de paseos con ponis y una muestra de perros. A mediodía gran comida de hermandad. También se podrá visitar, previa demanda al teléfono 972 460 081 o escribiendo a la taxidermia El Ciervo, esta empresa. Si a vuestros hijos e hijas les gusta pintar pueden divertirse dibujando un pez para participar en un concurso. Si les gusta el tiro con arco, habrá un taller. Durante toda la jornada encontrarán otros alicientes, como exposiciones, pasacalles, gigantes, grallers, concursos, talleres infantiles, recitales de música, circuitos de aventura, paint-ball … en fin, un día para disfrutar plenamente toda la familia. Pueden dar un paseo en bici por la zona. Visitar los pueblos vecinos como Caldes de Malavella, con aguas minerales, una iglesia románica y restos romanos, o Llagostera. Naturalmente está muy cerca de Girona, ciudad que hay que ver, tal vez por la tarde, y de la magnífica Costa Brava: Sant Feliu, S’Agaró… En fin, un buen día en el bucólico paisaje del Gironés, o un fin de semana. Si les gusta comer en compañía, pueden probar suerte en Can Font, en La Brasa grillada, Carretera Provincia, 97, tel: 972 46 00 03, o bien en Ca la Petita, una buena pizzería en Plaza Pequeña, tel: 972 46 37 99, móvil: 661 82 75 50. En todo caso reservad. También se puede ir a comer en Caldes de Malavella. En Cassà hay hoteles bonitos, como el lujoso y exclusivo Mas Vilallonga Petit, o como el Mas Ros, que estrena dirección y no sabemos cómo será. También tienen allí magníficas casas rurales, como La Casa Pequeña, o bien Can Dionis, en Campllong. Si necesitan relajarse de spués de una semana difícil les recomendamos de todo corazón un balneario, como el Prats, en la población vecina de Caldes de Malavella. Nosotros vamos a menudo. ¡Los niños rondarán por el pueblo y vosotros volveréis nuevos!.

La font dels Castanyers

A la font dels Castanyers no n’hi ha ni un de castanyer. N’hi havia hagut, fa molts anys, uns quants de molt grossos, que van morir per una malaltia rara. Ara només se’n poden veure les soques. I de fet, a la font, tampoc no hi ha gaire aigua. La majoria de vegades raja poquet o no raja gens. El que si que hi ha a la font dels Castanyers és un merendero, un restaurant tronat, com tret pel túnel del temps d’altres èpoques. Un lloc on fins fa no gaire s’hi havia embotellat l’aigua d’una mina, una mena de petit balneari. De tot allò només queden unes construccions rònegues, maltractades pel pas del temps, en mig d’un bosc urbanitzat que lluita per recuperar el seu espai. I us preguntareu… llavors per quina raó recomanem aquesta sortida?. Doncs bé, perquè la font dels Castanyers te un punt entre bucòlic i desballestat, com una relíquia històrica vinguda a menys. I també perquè l’entorn, la Conreria entre Badalona i Sant Fost de Campcentelles, és un paratge molt interessant, convenient per fer llargues passejades travessant un dels boscos d’obaga més ben conservats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet és un dels parcs naturals de Catalunya, i és molt proper a Barcelona. Ideal per anar en bici, a buscar bolets, a fer cames o per deixar trotar la mainada per dins del bosc. S’hi pot anar molt fàcilment des de Barcelona, agafant les autopistes C-32, o la B-20, fins la sortida Badalona Nord – Mollet. Un cop a Badalona prendrem la carretera B-500, la que va cap a Mollet. Pujarem fins el coll que separa Barcelonés, Maresme i Vallés, i just allà, agafarem el desviament a mà esquerra, passant per devant de la gran casa de colònies que fou un seminari. El camí cap a la font i el restaurant dels Castanyers està ben indicat, amb grans cartells i amb senyals. Anuncien 5 minuts però en trigareu ben bé 15, si aneu en cotxe, perquè a peu hi teniu una hora. La carretera és bona els primers kms. Després travessa una urbanització, i finalment acaba essent un camí de terra, prou ample, i en bon estat, això si, sobretot si no ha plogut gaire. A la font hi ha bon aparcament. Podeu donar-vos un gust i prendre quelcom, fan bons esmorzars de forquilla, i bones tapes, o fins dinar al restaurant. Atenció: no és un àrea de pic-nic. Es tracta d’un indret amb taules de fusta i estovalles de quadres, sota una teulada d’uralita, al mig del bosc. És a dir, un lloc casolà, sense complicacions, amb plats contundents. Bona brasa de llenya d’alzina, on us hi cuinaran tota mena de carns, i fins bolets i calçots, quan sigui el temps. Podeu veure cuinar la vostra vianda, allà mateix. Es pot passar el dia rondant per la Conreria, us ho passareu molt bé. Aparqueu a l’entrada de la casa de colònies, prop de la carretera, i feu un tros del GR-92. Vistes fabuloses de la plana de Barcelona, el Maresme i el Vallés. Podeu enfilar-vos fins el Turó de Fra Rafel, molt proper. Si esteu cansats de visitar Collserola, canvieu de bosc i veniu a la Conreria de Badalona!. Si el restaurant dels Castanyers fos massa rupestre per a vosaltres, llavors us recomanem dinar al restaurant El Cau, al mateix coll de la B-500, al km.6, agafant el camí que puja fort a mà dreta. Si teniu el cotxe a la casa de colònies no cal tocar-lo. Si no, també hi ha bon aparcament. Un lloc rústic però no tant com els Castanyers. Molt popular entre la gent de la zona, de servei amable i molt familiar. Amanides molt complertes, boníssima carn a la brasa. Des d’allà podeu seguir la descoberta de banda dreta de la Conreria i caminar fins el turó d’en Galzeran, (el que te la torre de guaita contra incendis) i fins arribar a la llunyana Font d’en Gurri. De fet podríeu anar fins el coll que separa Alella de Vallromanes, fins Tiana, o fins Martorelles. Els camins del cantó de mar són molt pelats, però fàcils, planers i amb vistes esplèndides sobre el Maresme. Els camins del cantó del Vallès són ferèstecs, ombrívols i plens de vegetació. D’alzines ben crescudes, marfull, bruc i fins i tot roures. Si us agrada caminar més i molt fort, aneu fins el Turó Ruf i trobeu el dòlmen amagat. Bones passejades o pedalades per la Conreria!.

En la fuente de los Castaños no hay ni un castaño. Había habido, hace muchos años, unos cuantos de muy grandes, que murieron por una enfermedad rara. Ahora sólo se pueden ver las cepas. Y de hecho, en la fuente, tampoco hay mucha agua. La mayoría de veces mana poco o no mana nada. Lo que si que hay en la fuente de los Castaños es un merendero, un restaurante como llegado por el túnel del tiempo de otras épocas. Un lugar donde hasta hace no mucho se había embotellado el agua de una mina, una especie de pequeño balneario. De todo aquello sólo quedan unas construcciones maltratadas por el paso del tiempo, en medio de un bosque urbanizado que lucha por recuperar su espacio. Y os preguntaréis … ¿entonces por qué razón recomendamos esta salida?. Pues bien, será porqué la fuente de los Castaños tiene un punto entre bucólico y freaky, como una reliquia histórica venida a menos. Y también porque el entorno, la Conreria entre Badalona y Sant Fost de Campcentelles, es un paraje muy interesante, conveniente para dar largos paseos atravesando uno de los bosques de umbría mejor conservados del Área Metropolitana de Barcelona. De hecho es uno de los parques naturales de Cataluña, y está muy cercano a Barcelona. Ideal para ir en bici, a buscar setas o para dejar trotar los niños por el bosque. Se puede ir muy fácilmente desde Barcelona, ​​cogiendo las autopistas C-32, o la B-20, hasta la salida Badalona Norte – Mollet. Una vez en Badalona tomaremos la carretera B-500, la que va hacia Mollet. Subiremos hasta el collado que separa Barcelonés, Maresme y Vallés, y justo allí, cogeremos el desvío a mano izquierda, pasando por delante de la gran casa de colonias que fue un seminario. El camino hacia la fuente y el restaurante de los Castaños está bien indicado, con grandes carteles y con señales. Anuncian 5 minutos pero en tardaréis exactamente 15, si vais en coche, porque a pie tenéis una hora. La carretera es buena los primeros kms. Después atraviesa una urbanización, y finalmente acaba siendo un camino de tierra, bastante ancho, y en buen estado, eso si, sobre todo si no ha llovido mucho. En la fuente hay buen aparcamiento. Pueden darse un gusto y tomar algo, hacen buenos desayunos de tenedor, y buenas tapas, o hasta comer en el restaurante. Atención: no es un área de pic-nic. Se trata de un lugar con mesas de madera y manteles de cuadros, bajo un tejado de uralita, en medio del bosque. Es decir, un lugar casero, sin complicaciones, con platos contundentes. Buena brasa de leña de encina, donde os cocinarán todo tipo de carnes, y hasta setas y calçots, cuando sea el tiempo. Pueden ver cocinar su vianda, allí mismo. Se puede pasar el día rondando por la Conreria, os lo pasaréis muy bien. Aparcad en la entrada de la casa de colonias, cerca de la carretera, y haced un trozo del GR-92. Vistas fabulosas de la llanura de Barcelona, ​​el Maresme y el Vallés. Pueden subir hasta el Cerro de Fray Rafael, muy cercano. Si estáis cansados ​​de visitar Collserola, ¡cambiad de bosque y venid a la Conreria de Badalona!. Si el restaurante de los Castaños fuera demasiado rupestre para vosotros, entonces os recomendamos comer en el restaurante El Cau, al mismo coll de la B-500, en el km.6, tomando el camino que sube fuerte a mano derecha. Si tienen el coche en la casa de colonias no es necesario tocarlo. Si no, también hay buen aparcamiento. Un lugar rústico pero no tanto como los Castaños. Muy popular entre la gente de la zona, de servicio amable y muy familiar. Ensaladas muy completas, buenísima carne a la brasa. Desde allí podéis seguir el descubrimiento de lado derecho de la Conreria y caminar hasta la colina de Galzeran, (el que tiene la torre de vigilancia contra incendios) y hasta llegar a la lejana Font d’en Gurri. De hecho se podría ir hasta el coll que separa Alella de Vallromanes, hasta Tiana, o hasta Martorelles. Los caminos del lado de mar son muy pelados, pero fáciles, llanos y con vistas espléndidas sobre el Maresme. Los caminos del lado del Vallés son agrestes, sombríos y llenos de vegetación. De encinas bien crecidas, durillo, brezo e incluso robles. Si os gusta caminar más y muy fuerte, id hasta el Cerro Ruf y encontrad el dolmen escondido. ¡Buenos paseos o pedaladas por la Conreria!.

Festa de la bici i dels patins

La Festa de la Bici i dels Patins 2011 arriba sempre a l’inici de l’estiu a Barcelona. Aquest any 2011 serà el dissabte 18 i el diumenge 19 de juny. Aquesta trobada tan interessant per a les famílies amb nens i nenes te dues parts ben clarament diferenciades: una passejada amb bici, o en patins, pel centre de la ciutat, calmada, divertida, entranyable i lúdica, i una festa de la bicicleta, amb un show de diferents modalitats d’esports que tenen com a denominador comú, la bici i els patins. La passejada popular tindrà lloc el diumenge a partir de les 10 del matí. La sortida es farà al Passeig de Gràcia cantonada Aragó. L’arribada, sense presses, serà al parc del Fòrum, on hi haurà una bonica festa. L’altra proposta és en realitat la fira de la bicicleta més gran d’Europa. La trobareu al Fòrum. Hi haurà un mercat i una expo de diferents marques punteres en aquest món de les dues rodes, i moltes activitats. Trobareu espectacles ben espectaculars, exhibicions increïbles, tallers,  competicions, durant tot el dissabte, matí i tarda, a partir de les 10 hores i fins les 20.00, i el diumenge al matí. A nosaltres ens interessen especialment els actes dirigits a la canalla, com ara el parc del trànsit, els ciclokarts, primera bici i primer trial, freeride infantil, les curses en BTT, la zona d’inflables pels més petits, o el circuit d’habilitat. Ideal per a famílies que vulguin passar una bona estona unides, fins i tot amb els fills i filles adolescents. Hi ha poques oportunitats d’engrescar-los, i aquesta n’és una!. Hi ha bona zona d’aparcament, servei de bar, lavabos i ambulància, per si de cas!. Animeu-vos a assistir a alguna de les dues activitats, diferents i complementàries. Un bon cap de setmana sense sortir de Barcelona.

La Fiesta de la Bici y los Patines 2011 llega siempre al inicio del verano en Barcelona. Este año 2011 será el sábado 18 y el domingo 19 de junio. Este encuentro tan interesante para las familias con niños y niñas tiene dos partes claramente diferenciadas: un paseo en bici, o en patines, por el centro de la ciudad, calmado, divertido, entrañable y lúdico, y una fiesta de la bicicleta, con un show de diferentes modalidades de deportes que tienen como denominador común la bici y los patines. El paseo popular tendrá lugar el domingo a partir de las 10 de la mañana. La salida se hará en el Paseo de Gracia esquina Aragón. La llegada, sin prisas, será el parque del Fòrum, donde habrá una bonita fiesta. La otra propuesta es en realidad la feria de la bicicleta más grande de Europa. La encontraréis en el Fórum. Habrá un mercado y una expo de diferentes marcas punteras en este mundo de las dos ruedas, y muchas actividades. Encontrarán allí espectáculos muy espectaculares, exhibiciones increíbles, talleres, competiciones, durante todo el sábado, mañana y tarde, a partir de las 10 horas y hasta las 20.00, y el domingo por la mañana. A nosotros nos interesan especialmente los actos dirigidos a los niños, como el parque del tráfico, los ciclokarts, primera bici y primer trial, freeride infantil, las carreras en BTT, la zona de hinchables para los más pequeños, o el circuito de habilidad. Ideal para familias que quieran pasar un buen rato unidas, incluso con los hijos e hijas adolescentes. Hay pocas oportunidades de estar juntos haciendo algo en común, y esta es una. Hay buena zona de aparcamiento, servicio de bar, aseos y ambulancia, por si acaso. Animaros a asistir a alguna de las dos actividades, diferentes y complementarias. Un buen fin de semana sin salir de Barcelona.

Camí dels cavalls

El Camí dels Cavalls es un camí que, en principi, us hauria de permetre donar tota la volta a la illa maravellosa de Menorca. No se sap del cert des de quan està obert, però és més que evident que el seu moment de més ús fou durant les ocupacions i desocupacions anglesa, francesa i espanyola de l’illa, durant els segles XVII i XVIII. Nasqué com a pas militar de vigilància de les costes. El Mediterrà estava ple de corsaris, pirates, turcs i berberiscs, de amenaces marítimes que no podien obviar-se. La gent de Menorca l’ha fet servir sempre. L’ha cuidat i l’ha sentit com quelcom molt seu. Però amb el temps, els interessos particulars s’anaren imposant sobre els col·lectius i, poc a poc, parts del camí foren presa de la malesa, altres dels especuladors i, finalment molts trams es tancaren amb murs. Amb l’arribada de nous aires, la gent ha tornat a defensar el que era seu, del poble. Sorgiren moviments contraris a l’ocupació il·legal del domini públic. Grups ecologistes, defensors de la terra, entitas excursionistes plantejaren conflictes amb amos dels terrenys vedats. S’obrí el pas i s’inicià el procés de recuperació. El Consell insular, darrerament, s’hi ha volcat, senyalitzant tot el recorregut, o quasi. Són uns 18o kilómetres. Evidentment no us estem proposant que el feu tot, com si es tractés del camí de Sant Jaume de Compostela. Però si que tingueu ben present les oportunitats que presenta per viatges familiars. Permet fer-lo a trams, des de les cales més urbanitzades, a peu. Les famílies poden arribar fent-lo servir, a cales verges, d’aigues blau cel, en pocs kms. i poc temps. Fàcilment. Serveixi d’exemple el fet d’anar de Cala Galdana, on podeu deixar el cotxe, fins Macarella i Macarelleta, a la dreta, en mitja hora escassa. O bé, a l’esquerra, fins Mitjana, en 20 minuts o Trebalúger, en tres quarts d’hora. També és ideal per fer una volta a l’illa en bici. Aquesta és una excursió que no podem deixar de recomanar-vos. És, potser, de les que més bon record ens ha deixat de totes les que hem fet. No cal donar la volta sencera. La sensació de llibertat, de pau, de plenitud en arribar a una cala de la que no saps el nom, al travessar les tanques, en creuar un bosc, en mullar els peus en el pou d’un barranc és indescriptible. Naturalment, a peu, és el mateix. O a cavall. La historia, la geografia, la natura, us acompanyaran en el camí: una torre de defensa, una alqueria, un mur de pedra seca, la cala, la platja, els pins. Cada pas és aventura al Camí dels Cavalls. Hi ha guies editades sobre el recorregut. I una bona web, amb mapes. Menorca és d’un altre planeta. Tornaríem sempre a l’illa. Però no a les urbanitzacions, ni platges turístiques. La veritable Menorca, us l’endureu per sempre al cor en les caminades, curtes o llargues, que fareu per aquest camí, paral·lel al mar. Allotjeu-vos als poblets, en hostalets petitons de Mitjorn, Ferreries, Mercadal o Alaior.  O bé a Ciutadella, en hotelets de tota la vida, gens turístics. D’aquells que ja existien abans de l’onada invasora, com l’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiars, senzills. O bé en càmpings. Per dianr o sopar aneu als bars i restaurants dels poblets centrals, o als del port de Ciutadella, com ara el cafè Balear per exemple, un lloc de sempre.

El Camino de los Caballos es un camino que, en principio, nos debería permitir dar toda la vuelta a la isla maravillosa de Menorca. No se sabe a ciencia cierta desde cuándo está abierto, pero es más que evidente que su momento de mayor uso fue durante las ocupaciones y desocupaciones inglesa, francesa y española de la isla, durante los siglos XVII y XVIII. Nació como paso militar de vigilancia de las costas. El Mediterráneo estaba lleno de corsarios, piratas, turcos y berberiscos, de amenazas marítimas que no podían obviarse. La gente de Menorca lo ha utilizado siempre. Lo ha cuidado y lo ha sentido como algo muy suyo. Pero con el tiempo, los intereses particulares se fueron imponiendo sobre los colectivos y, poco a poco, partes del camino fueron presa de la maleza, otros de los especuladores y, finalmente muchos tramos se cerraron con muros. Con la llegada de nuevos aires, las personas han vuelto a defender lo que era suyo, del pueblo. Surgieron movimientos contrarios a la ocupación ilegal del dominio público. Grupos ecologistas, defensores de la tierra, entidades excursionistas plantearon conflictos con dueños de los terrenos acotados. Se abrió el paso y se inició el proceso de recuperación. El Consejo insular, últimamente, se ha volcado, señalizando todo el recorrido, o casi. Son unos 18O kilómetros. Evidentemente no estamos proponiendo que lo recorrais todo, como si se tratara del Camino de Santiago de Compostela. Pero si debeis tener bien presentes las magníficas oportunidades que presenta para vuestros viajes familiares. Permite hacer pequeños tramos, desde las calas más urbanizadas, a pie o en bici, hasta las más desconocidas. Las familias pueden llegar, usándolo, a calas vírgenes, de aguas azul cielo, en pocos kms. y en poco tiempo. Fácilmente. Sirva de ejemplo el hecho de ir desde Cala Galdana, donde podreis dejar el coche, hasta Macarella y Macarelleta, a la derecha, en media hora escasa. O bien, a la izquierda, hasta Mediana, en 20 minutos o hasta Trebalúger, en tres cuartos de hora. También es ideal para dar una vuelta a la isla en bici. Esta es una excursión que no podemos dejar de recomendaros. Es, quizás, de las que mejor recuerdo nos han dejado de todas las que hemos hecho. No hay que dar la vuelta entera. La sensación de libertad, de paz, de plenitud al llegar a una cala de la que no sabes el nombre, al cruzar las vallas, al atravesar un bosque, al mojar los pies en el pozo de un barranco, es indescriptible. Naturalmente, yendo a pie, es el mismo. O a caballo. La historia, la geografía, la naturaleza, os acompañará todo el camino: una torre de defensa, una alquería, un muro de piedra seca, la cala, la playa, los pinos. Cada paso es aventura en el Camino de los Caballos. Hay guías editadas sobre el recorrido. Y una buena web, con mapas. Menorca es de otro planeta. Volveríamos siempre a la isla. Pero no a las urbanizaciones, ni a las playas turísticas. La verdadera Menorca, os la llevaréis para siempre en el corazón en las caminatas, cortas o largas, que haréis por este camino, paralelo al mar. Alojarse en los pueblos, en hostales pequeños de Mitjorn, Ferreries, Mercadal o Alaior. O bien en Ciutadella, en hotelitos de toda la vida, nada turísticos. De aquellos que ya existían antes de la ola invasora, como el hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiares, sencillos. O bien en campings. Para comer o cenar vayan a los bares y restaurantes de los pueblos centrales de la isla, o a los del puerto de Ciutadella, como el café Balear por ejemplo, un sitio de los de siempre.

Arròs a Deltebre

Al Delta de l’Ebre sempre venen ganes d’anar-hi. Sigui l’època de l’any que sigui. Camps inundats, camps verds d’arròs, camps llaurats… basses plenes o buides, tot és un esclat de vida, i un paisatge insòlit. Una terra plana, diferent, sense horitzó. Però és ara, en arrencar la primavera, quan més bonica està. El riu bull, les ribes canten. Ocells arreu. Bon temps. Aigua i herba. I arròs. El Delta encara fa olor d’arròs. I aprofitant l’avinantesa us suggerim una anada fins Deltebre, la segona o tercera setmana de juny, per veure alguna de les típiques festes dedicades a l’arròs. La de la plantada, o la de la sega. Són, pràcticament iguals. En una es fa una demostració de plantada de l’arròs, i en l’altra de la sega. Els carros, en processó, surten de l’hotel Rull. Fan un tomb pel poble, i es dirigeixen al lloc escollit. Allà es fa la demostració de plantar, o segar. Hi ha un típic mercat d’artesania i gastronomia, demostracions folklòriques i tallers i jocs pels més menuts. Més tard una actuació musical, sovint artístes de primeríssima fila. Dinar de germanor, prèvia adquisició del tiquet, i a la tarda teatre. També diversos concursos. Si el dinar no us fa el pes, o voleu provar la magnífica cuina d’arròs de la zona, llavors aneu a un dels restaurants del poble, que aquell dia faran plats típics dedicats a la fira. Per dormir i menjar teniu el Delta Hotel, amb restaurant. Habitacions per famílies. Molt modern, un tres estrelles molt bonic, és l’hotel i restaurant Rull, just d’on surten les carretes al matí. Un restaurant clàssic a la zona, amb bons menús, el Nicanor. Us hem convençut prou com per baixar fins el Delta, i viure la festa?. Doncs no sigueu tímids i passeu-hi el cap de setmana. Ja heu vist que hi ha bons hotels i bones raons. I no us hem citat tots els restaurants ni hotels del Delta, ni tan sols els de Deltebre. N’hi ha més a Riumar, a la Marquesa, a Amposta, a Tortosa, a l’Ametlla de Mar o a Sant carles de la Ràpita. Mireu la referència en aquest mateix bloc o a internet. I d’atractius turístics no n’hi manquen pas. El parc natural, paradís dels ocells i els amants de la bicicleta, les llacunes, les platges fabuloses de la Marquesa, Riumar, Ampolla, Alcanar o del Trabucador. O una excursió en una de les barques que van fins el mar. Tant per veure, tan per fer, tant per disfrutar!

Al Delta del Ebro siempre dan ganas de ir. Sea la época del año que sea. Campos inundados, campos verdes de arroz, campos labrados … balsas llenas o vacías, todo es un estallido de vida, y un paisaje insólito. Una tierra llana, diferente, sin horizonte. Pero es ahora, al arrancar la primavera, cuando más bonita está. El río hierve, las orillas cantan. Pájaros por todas partes. Buen tiempo. Agua y hierba. Y arroz. El Delta todavía huele de arroz. Y aprovechandolo le sugerimos una ida hasta Deltebre, la segunda o tercera semana de junio, para ver alguna de las típicas fiestas dedicadas al arroz. La de la plantada, o la de la siega. Son, prácticamente iguales. En una se hace una demostración de plantada del arroz, y en la otra de la siega. Los carros, en procesión, salen del hotel Rull. Dan una vuelta por el pueblo, y se dirigen al lugar escogido. Allí se hace la demostración de plantar, o segar. Hay un típico mercado de artesanía y gastronomía, demostraciones folklóricas y talleres y juegos para los más pequeños. Más tarde una actuación musical, a menudo artistas de primerísima fila. Comida de hermandad, previa adquisición del ticket, y por la tarde teatro. También diversos concursos. Si quieren probar la magnífica cocina de arroz de la zona, entonces vayan a uno de los restaurantes del pueblo, que en ese día hacen los platos típicos dedicados a la feria. Para dormir y comer tenéis el Delta Hotel, con restaurante. Habitaciones para familias. Muy moderno, un tres estrellas muy bonito, es el hotel y restaurante Rull, justo de donde salen las carretas por la mañana. Un restaurante clásico en la zona, con buenos menús, el Nicanor. Si os hemos convencido lo suficiente como para bajar hasta el Delta, y vivir la fiesta, no seáis tímidos y pasad allí el fin de semana. Ya habéis visto que hay buenos hoteles y buenas razones. Y no os hemos citado todos los restaurantes ni hoteles del Delta, ni siquiera los de Deltebre. Hay más en Riumar, a la Marquesa, en Amposta, en Tortosa, l’Ametlla de Mar o Sant Carles de la Ràpita. Vean la referencia en este mismo blog o en internet. Y de atractivos turísticos no faltan tampoco. El parque natural, paraíso de los pájaros y de los amantes de la bicicleta, las lagunas, las playas fabulosas de la Marquesa, Riumar, Ampolla, Alcanar o del Trabucador. O una excursión en una de las barcas que van hasta el mar. ¡Tanto que ver, tanto por hacer, tanto para disfrutar!

Carrilet de Sant Feliu a Girona

Teniu la canalla una mica gran i sou amants de la bicicleta. Doncs la vostra sortida és a l’Empordà. L’Empordà és pla. I de Girona a Sant Feliu hi ha una quarantena de kms. que es fan en un dia, molt bé i de baixada. Si no voleu començar a pedalar a Girona, per allò que massa gent, massa trànsit, massa cases, massa masa… llavors escolliu algun dels bellíssims poblets de les afores. Per exemple Quart, Llambilles, Campllong, Cassà o Llagostera. Podeu arribar a aquests pobles molt fàcilment per la C-65, paral·lela a la via verda del Carrilet. Cassà de la Selva és un bonic poble. Llagostera una altra bellíssima població. Santa Cristina te tota mena de serveis, és gran. Castell d’Aro us agradarà. És un poblet medieval fantàstic. S’acaba la ruta a Sant Feliu de Guixols, amb el mar, la platja, el monestir de la Porta Ferrada, les cases modernistes, el passeig i el port. Bona comunicació de bus per tornar a Girona, a Llagostera o a Cassà. La pista ciclo turística del Carrilet es diu així perquè segueix la ruta de l’antic tren de via estreta Girona-Sant Feliu, que transportava el suro al port. Tot és suau i humà en aquesta via verda. Els pendents  són dolcíssims i els revolts amables. La major part del recorregut és campestre i el terra de sorra. La vall del Ridaura està  plena de camps de conreu i boscos, envoltada de turons i serralades llunyanes i creuada de deliciosos rius i rieres.  A banda dels serveis que pogueu trobar a Girona, on hi ha tota mena d’hotels i restaurants, al llarg de la ruta trobareu llocs deliciosos, com L’Escon, a Llambilles, Tel: 972 469 238, o bé Can Dionis a Campllong. A Cassà de la Selva, el Mas Ros. El càmping Ridaura, o el restuarant la Font Picant, al costat de la via verda, a l’estació de Bell-Lloc, (foto). Podeu dormir també al Novotel de l’aeroport de Girona. Bones habitacions, bé de preu, familiars.

Tiene los niños ya mayores y sois amantes de la bicicleta. Pues vuestra salida está en el Empordà. El Empordà es totalmente llano. Y de Girona a Sant Feliu hay una cuarentena de kms. que se hacen en un día, muy bien y de bajada. Si no quiere empezar a pedalear en Girona, por lo de que hay demasiada gente, demasiado tráfico, demasiadas casas, demasiada masa … entonces escoja alguno de los bellísimos pueblos de las afueras. Por ejemplo Quart, Llambilles, Campllong, Cassà o Llagostera. Puede llegar a estos pueblos muy fácilmente por la C-65, paralela a la vía verde del Carrilet. Cassà de la Selva es muy bonito . Llagostera otra bellísima población. Santa Cristina tiene todo tipo de servicios, es grande. Castell d’Aro ls gustará. Es un pueblecito medieval fantástico. Se acaba la ruta en Sant Feliu de Guixols, con el mar, la playa, el monasterio de la Porta Ferrada, las casas modernistas, el paseo y el puerto. Buena comunicación de bus para volver a Girona, o a Llagostera o a Cassà. La pista ciclo turística del Carrilet se llama así porque sigue la ruta del antiguo tren de vía estrecha Girona-Sant Feliu, que transportaba el corcho hacia el puerto. Todo es suave y humano en esta vía verde. Las pendientes son dulcísimas y las curvas amables. La mayor parte del recorrido es campestre y el suelo de arena. El valle del Ridaura está lleno de campos de cultivo y bosques, rodeado de colinas y sierras lejanas y cruzada de deliciosos ríos y arroyos. Aparte de los servicios que podáis encontrar en Girona, donde hay todo tipo de hoteles y restaurantes, a lo largo de la ruta encontraran lugares deliciosos, como L’Escon, en Llambilles, Tel: 972 469 238, o bien Can Dionis en Campllong . En Cassà de la Selva, el Mas Ros. El camping Ridaura, o el restuarant la Font Picant, junto a la vía verde, en la estación de Bell-Lloc, (foto). Pueden dormir también en el Novotel del aeropuerto de Girona. Buenas habitaciones, bien de precio, familiares.

Guils de Cerdanya – Fontanera

Guils de Cerdanya és un poblet, petit i molt bonic, a tocar de Puigcerdà, que te uns entorns de fàbula. És ideal per una excursió en qualsevol època de l’any. A l’estiu pels seus boscos i la seva frescor. A la tardor per recòrrer les arbredes totes daurades i vermelles. A l’hivern per la neu. Perquè des de Guils de Cerdanya podeu arribar fàcilment a les pistes d’esquí nòrdic de Fontanera. Per accedir a Guils cal pendre la carretera, ben senyalitzada, que trobareu un km. abans d’arribar a Puigcerdà. Porta primer al lloc de Saneja, i després s’enfila, muntanya amunt, fins Guils. Just a l’entrada del poble de Guils, trobareu una cruïlla, senyalitzada també, que puja cap a les pistes. Es tracta d’una pista forestal, però en bon estat, si no és que hi ha hagut molt mal temps. De Guils fins l’estació hi teniu 7 km de pista que remunta la falda de la muntanya, en grans llaçades, guayant alçada,  fins assolir el pla de Fontanera, a 1900 mts. Hi ha bon aparcament i uns 42 km de recorreguts marcats. És molt bonic, perquè la majoria són al mig del bosc. A Fontanera lloguen raquetes de neu, esquis, i tota mena de material. També hi ha monitors. Així mateix teniu un bar, amb servei de restaurant, i molt d’espai per tal que la mainada disfruti. A Guils teniu un restaurant, al mig del poble: El Picarol, a la Plaça Major, 6. Tel: 972 882 146. També el Càmping Pirineus, del grup Stel, te restaurant. Aquest càmping, a la carretera que puja de Puigcerda a Guils, és una aposta segura de qualitat i serveis. Està emplaçat en un entorn maravellós i disposa de bungalows. Per disfrutar de la neu a l’hivern, i de magnífics paisatges la resta de l’any, agafeu el cotxe i la família i arribeu-vos, pel túnel del cadí, fins a Guils i Fontanera. Rutes a peu, excursions, btt, descans en el bon temps. Neu, molta neu, quan toca. No es pot demanar més!.

Guils de Cerdanya es un pueblo pequeño y bonito, junto a Puigcerdà, que tiene unos entornos de fábula. Es ideal para una excursión en cualquier época del año. En verano por sus bosques y su frescura. En otoño para recorrer las arboledas doradas y rojas. En invierno por la nieve. Porque desde Guils de Cerdanya puede llegar fácilmente a las pistas de esquí nórdico de Fontanera. Para acceder a Guils hay que tomar la carretera, bien señalizada, que encontrará un km. antes de llegar a Puigcerdà. Lleva primero al lugar de Saneja, y luego sube, montaña arriba, hasta Guils. Justo a la entrada del pueblo de Guils, encontrará un cruce, señalizado también, que sube hacia las pistas. Se trata de una pista forestal, pero en buen estado, si no es que ha habido muy mal tiempo. De Guils hasta la estación tenéis 7 km de pista que remonta la falda de la montaña, en grandes lazadas, ganando altura, hasta alcanzar el plan de Fontanera, a 1900 mts. Hay buen aparcamiento y unos 42 km de recorridos marcados. Es muy bonito, porque la mayoría son en medio del bosque. En Fontanera alquilan raquetas de nieve, esquís, y todo tipo de material. También hay monitores. Asimismo tiene un bar, con servicio de restaurante, y espacio de sobra para que los niños disfruten. En Guils tienen un restaurante, en medio del pueblo: El Picarol, en la Plaza Mayor, 6. Tel.: 972 882 146. También el Camping Pirineos, del grupo Stel, tiene restaurante. Este camping, en la carretera que sube de Puigcerda en Guils, es una apuesta segura de calidad y servicios. Está emplazado en un entorno maravilloso y dispone de bungalows. Para disfrutar de la nieve en invierno, y de magníficos paisajes resto del año, cojan el coche y la familia y acerquense, por el túnel del Cadí, hasta Guils y Fontanera. Rutas a pie, excursiones, mountain bike, descanso en el buen tiempo. Nieve, mucha nieve, cuando toca. ¡No se puede pedir más!.