Setmana Medieval de Montblanc

Una vegada més ens plau recomanar-vos la millor festa medieval del nostre país. La fan a Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida. Montblanc és una vila preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. Una senyora festa medieval. Gran amb ganes, amb bons espectacles, en un marc medieval també molt aconseguit. Montblanc organitza aquesta festa amb molt de seny. Hi haurà molta gent, però tot està previst: l’aparcament, els espectacles, el fabulós mercat, les parades, la demostració d’oficis…  I el resultat serà la descomunal i fastuosa Setmana Medieval. Una festa, una fira, un seguit d’actuacions que ocupen dos caps de setmana, No és una petita fira medieval. És la millor de Catalunya, amb diferència, i n’hem vistes moltes, nosaltres!. Va des del cap de Setmana més proper a Sant Jordi, que aquest any va ser el passat, i fins el proper, el 4 i 5 de maig de 2019. Hi trobareu un gran mercat medieval, amb animals, fira de vins, teatre de carrer, música, animació, fira gastronòmica, campament militar, exposicions de tota mena, sopar medieval…  A més, com ja us hem comentat, la vila de Montblanc te molts altres atractius. Com ara les seves esglésies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la Setmana Medieval de Montblanc, ara us suggerim que hi aneu el cap de setmana sencer, o el pont de maig. Podeu anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita meravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  Podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. També els petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Prades. O caminar o anar amb bici per les muntanyes de Prades. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, a la mateixa fira es pot menjar en estil medieval, ben brut i divertit. Si cerqueu quelcom amb més glamur, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Dinar i dormir com a casa a la Fonda dels Àngels. Molt recomanable. També és gran el Molí del Mallol, una multinacional de la restauració. Gens malament el Call de Montblanc. Tapes boníssimes al Cortijo. Dormir bé, a banda de Cal Blasi i de la Fonda dels Àngels, ja citats com a restaurants, teniu l’hotel rural de Cal Maginet, fantàstic. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O pels volts de Poblet, al mateix hotel del propi monestir, a la Villa Engracia, o a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona, com el Class de Valls, modern i agradable. No deixeu de viure la “Setmana Medieval” de Montblanc. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Montblanc, a gaudir de la festa grossa!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta Montblanc. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero Montblanc es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Pero es que, además, en Montblanc se organiza, cada año, una descomunal y fastuosa Semana Medieval. No es una pequeña feria medieval. Es la mejor de Cataluña, con diferencia, y hemos visto muchas, nosotros. Va desde el fin de Semana anterior a Sant Jordi, el 23 de abril, que es el pasado y se alarga el siguiente más próximo. Cada año varía. Encontrarán allí un gran mercado medieval, con animales, feria de vinos, teatro de calle, música, animación, feria gastronómica, campamento militar, exposiciones de todo tipo, cena medieval … Además, como ya os hemos comentado, la villa de Montblanc tiene muchos otros atractivos. Como sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la Semana Medieval de Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños. Para comer, en la misma feria se puede comer al estilo medieval, sucio y divertido. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente para su gusto, vayanse hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la “Semana Medieval” de Montblanc. A una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.

Font de la O, Aramunt, barbacoes.

Aramunt és un poble amagat darrera el pantà de Sant Antoni, a l’altra banda d’on passa la carretera que va de Tremp, cap a la Pobla de Segur, i a Sort, i a la Vall d’Àneu. La gent no va a Aramunt, ni el coneix, malgrat que la zona és bonica. I per allà podeu arribar fins la reserva natural de Boumort, on el cèrvols bramen i que no convé que esdevingui massa turística. Per això és un lloc una mica secret. En aquest petit poble del Pallars Jussà, no lluny de la Pobla de Segur, hi ha un seguit de coses interessants, que mereixen ser descobertes. Per exemple el poble vell, abandonat, que ens mira des de dalt d’un turó. O bé el llac, el pantà, prop del poble nou. O bé les les trinxeres i els búnquers de Sant Corneli, muntanya on hi va haver una de les batalles més sagnants de la guerra civil. Si l’Aramunt nou no té res a oferir, el poble vell era un bonic indret medieval, ara abandonat, amb cases de pedra que fan de muralla, amb portalades del segle XI i les restes d’una torre de vigilància. Encara queden ruïnes del castell d’Aramunt, dalt d’un turonet, i de l’antiga església parroquial romànica. En l’aspecte natura teniu quatre fonts, de les que avui descriurem la Font de la O, perquè hi ha una àrea de barbacoes que pot interessar les famílies que els agrada sortir a dinar carn a la brasa. S’hi arriba per una pista forestal, en bon estat que surt d’Aramunt mateix, pregunteu al poble. Hi ha taules de pedra i bona ombra, espai per jugar i còrrer, contenidors per reciclar, bon aparcament i el bosc envolta el lloc. Hi passa un rierol que forma boniques cascades, on els infants podran jugar amb l’aigua. Hi ha barbacoes amb graella incorporada, y també una font. Per anar fins aquesta àrea recreativa i de pícnic cal arribar al poble d’Aramunt i, només d’entrar-hi, girar a mà dreta per una pista asfaltada. Seguiu una estona endavant i, en el següent encreuament girem a la esquerra, en baixada, per una pista primer asfaltada i després no, però amb indicacions a la font de la O, Montesquiu, Orcau i Tremp. Podeu passar un cap de setmana per aquí, visitant altres llocs bonics dels voltants. El Pallars Jussà és una comarca desconeguda però amb racons molt macos. Per dinar a Aramunt teniu el restaurant Lo Blau, 973 680 141 o bé 696 370 241. O el restaurant nomenat Xiringuito a la mateixa carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hi ha cases rurals boniques com la residencia de pagès Can Pereforn o Casa Julià. Si voleu un hotel, per dormir bé a la zona, aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a Aramunt!

Aramunt es un pueblo escondido detrás del pantano de San Antonio, al otro lado de donde pasa la carretera que va de Tremp, hacia la Pobla de Segur, Sort, y el Valle de Àneu. La gente no va a Aramunt, ni lo conoce, a pesar de que la zona es bonita. Y por allí puede llegar hasta la reserva natural de Boumort, donde el ciervos braman y que no conviene que sea demasiado turística. Por eso es un lugar un poco secreto. En este pequeño pueblo del Pallars Jussà, no lejos de la Pobla de Segur, hay una serie de cosas interesantes, que merecen ser descubiertas. Por ejemplo el pueblo viejo, abandonado, que nos mira desde lo alto de una colina. O bien el lago, el pantano, cerca del pueblo nuevo. O bien las las trincheras y los bunkers de San Cornelio, montaña donde hubo una de las batallas más sangrientas de la guerra civil. Si el Aramunt nuevo no tiene nada que ofrecer, el pueblo viejo era un bonito lugar medieval, ahora abandonado, con casas de piedra que hacen de muralla, con portadas del siglo XI y los restos de una torre de vigilancia. Aún quedan ruinas del castillo de Aramunt, sobre una colina, y de la antigua iglesia parroquial románica. En el aspecto naturaleza tiene cuatro fuentes, de las que hoy describiremos la Fuente de la O, porque hay un área de barbacoas que puede interesar las familias a las que les gusta salir a comer carne a la brasa. Se llega por una pista forestal, en buen estado, que sale de Aramunt mismo, pregunten en el pueblo. Hay mesas de piedra y buena sombra, espacio para jugar y correr, contenedores para reciclar, buen aparcamiento y el bosque rodea el lugar. Pasa un arroyo que forma hermosas cascadas, donde los niños podrán jugar con el agua. Hay barbacoas con parrilla incorporada, y también hay una fuente. Para ir hasta esta área recreativa y de picnic hay que llegar al pueblo de Aramunt y, sólo entrar, girar a la derecha por una pista asfaltada. Sigan un rato adelante y, en el siguiente cruce giramos a la izquierda, en bajada, por una pista primero asfaltada y luego no, pero con indicaciones a la fuente de la O, Montesquiu, Orcau y Tremp. Pueden pasar un fin de semana por aquí, visitando otros lugares bonitos de los alrededores. El Pallars Jussà es una comarca desconocida pero con rincones muy bonitos. Para comer en Aramunt tienen el restaurante Lo Azul, 973680141 o bien 696 370 241. O el restaurante nombrado Chiringuito en la misma carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hay casas rurales bonitas como la residencia de campo Can Pereforn o Casa Julián. Si desean un hotel, para dormir bien en la zona, vayan sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. ¡Buen fin de semana y buena barbacoa en Aramunt!

Setmana Medieval de Montblanc

Una vegada més ens plau recomanar-vos la millor festa medieval del nostre país. La fan a Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida. Montblanc és una vila preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. Una senyora festa medieval. Gran amb ganes, amb bons espectacles, en un marc medieval també molt aconseguit. Montblanc organitza aquesta festa amb molt de seny. Hi haurà molta gent, però tot està previst: l’aparcament, els espectacles, el fabulós mercat, les paradetes, la demostració d’oficis…  I el resultat serà la descomunal i fastuosa Setmana Medieval. Una festa, una fira, un seguit d’actuacions que ocupen dos caps de setmana, No és una petita fira medieval. És la millor de Catalunya, amb diferència, i n’hem vistes moltes, nosaltres!. Va des del cap de Setmana més proper a Sant Jordi, que aquest any serà del dia el 20 d’abril de 2018 i fins el 29 d’abril. Els dos caps de setmana abans i després de Sant Jordi. La majoria dels actes seran aquests dos caps de setmana, com és habitual. Ja es pot avançar que el primer cap de setmana, tindrà lloc la “Representació de la Llegenda de Sant Jordi”, i el segon cap de setmana, el del 27, 28 i 29 d’abril, es repetiran els “Jocs Medievals Nocturns”, però atenció!, mireu-vos el programa d’aquest any, perquè cada edició varia. Hi trobareu un gran mercat medieval, amb animals, fira de vins, teatre de carrer, música, animació, fira gastronòmica, campament militar, exposicions de tota mena, sopar medieval…  A més, com ja us hem comentat, la vila de Montblanc te molts altres atractius. Com ara les seves esglésies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la Setmana Medieval de Montblanc, ara us suggerim que hi aneu el cap de setmana sencer, o el pont de maig. Podeu anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita meravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  Podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. També els petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Prades. O caminar o anar amb bici per les muntanyes de Prades. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, a la mateixa fira es pot menjar en estil medieval, ben brut i divertit. Però també podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamur, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Dinar i dormir com a casa a la Fonda dels Àngels. Molt recomanable. També és gran el Molí del Mallol, una multinacional de la restauració. Molt bé també el Miami-Can Joan. Gens malament el Call de Montblanc. Tapes boníssimes al Cortijo. També podeu anar a l’Ull de la Vila. Dormir bé, a banda de Cal Blasi i de la Fonda dels Àngels, ja citats com a restaurants, teniu l’hotel rural de Cal Maginet, fantàstic. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O a les muntanyes prop de Montblanc, a Rojals, a la Socarrimada, excel·lent taula i bons llits. O pels volts de Poblet, al mateix hotel del propi monestir, a la Villa Engracia, o a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona, com el Class de Valls, modern i agradable, o al fastuós Balneari de Rocallaura, camí de Vallbona de les Monges, un altre monestir de la ruta del Císter que cal veure. Montblanc també te un bon càmping, amb bungalous pels amants de la natura. No deixeu de viure la “Setmana Medieval” de Montblanc. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Montblanc, a gaudir de la festa grossa!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta Montblanc. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero Montblanc es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Pero es que, además, en Montblanc se organiza, cada año, una descomunal y fastuosa Semana Medieval. No es una pequeña feria medieval. Es la mejor de Cataluña, con diferencia, y hemos visto muchas, nosotros. Va desde el fin de Semana anterior a Sant Jordi, el 23 de abril, que es este mismo y se alarga el siguiente más próximo. Cada año varía. Encontrarán allí un gran mercado medieval, con animales, feria de vinos, teatro de calle, música, animación, feria gastronómica, campamento militar, exposiciones de todo tipo, cena medieval … Además, como ya os hemos comentado, la villa de Montblanc tiene muchos otros atractivos. Como sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la Semana Medieval de Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños. Para comer, en la misma feria se puede comer al estilo medieval, sucio y divertido. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente para su gusto, vayanse hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la “Semana Medieval” de Montblanc. A una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.

Barbacoes al Pallars: Claret

En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.

 

Festa Major a Santes Creus

Santes Creus és el cap de municipi del poble d’Aiguamúrcia. Aquest cap de setmana és la seva festa major. Una festa major petita, casolana, bonica, com les d’abans. Amb quatre actes per a la canalla i el jovent. Serà del 16 al 20 d’agost. Dissabte al matí teniu guerra d’aigua a la plaça Sant Bernat, i a la tarda gimcana i xocolatada, a més de l’espectacle d’animació “Tabasco que rasco” amb Rovell d’ou. A la nit no us podeu perdre el correfoc a càrrec dels diables de Vilabella “La Murtera” ni el ball de nit amb Atrium. El diumenge hi ha missa solemne, sopar de germanor, i disco mòbil. Aprofiteu per veure el monestir cistercenc de Santes Creus una joia del císter català. I tot això està molt a prop de Barcelona, de Tarragona o Valls. Podeu arribar-hi agafant l’autopista AP-2, en direcció Lleida, i deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vendrell i Vilarodona. A uns 10 quilòmetres de l’autopista, en la una vall riallera creuada pel riu Gaià, veureu imponent el monestir de Santes Creus, a la vostra dreta. La visita al monestir és obligatòria, sobretot ara que han estat restaurades les tombes reials de Pere el Gran, i de Jaume el Just, així com la de la seva esposa, Blanca d’Anjou. L’obra que s’ha fet és fantàstica. Les tombes llueixen els nous colors. L’entrada no és gaire cara. Si voleu fer un bon estalvi preneu la combinada de la ruta del Císter: tres monestirs en una sola entrada: Poblet, Vallbona i Santes Creus. Previ a la visita podeu veure un audiovisual molt interessant. L’església restaurada també és una meravella. Hi havia altars que ni els coneixíem. Han recobrat nova llum. Del claustre i de les altres dependències no cal dir-ne res de mou. La sala capitular és una passada, el dormitori una peça essencial del císter en estat pur. El rentamans, una delícia. Obra de randa en pedra. El poblet de Santes Creus, voltant del monestir, és molt bonic. Podeu veure-hi el palau de l’Abad i cases del segles XVII i XVIII. Hi ha botigues d’artesania força xules. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Podeu fer-hi carn a la brasa, o picnic. Bona sombra. Bon lloc per passejar-hi una estona i gaudir de la font. Si no us tempta menjar a l’aire lliure podeu fer una volta pels restaurants de Santes Creus. Tots molt bons. Hem dinat a tots. A l’Hostal Grau, Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic. Entreu a la agrobotiga o bé a la de Vilarodona, tornant. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

El monasterio cisterciense de Santes Creus está muy cerca de Barcelona, de Tarragona o Valls. ESta semana es su fiesta mayor. Pueden llegar tomando la autopista AP-2, dirección Lleida, y dejándola en la salida 11. Vayan entonces hacia Vendrell y Vilarodona. A unos 10 kilómetros de la autopista, en la un valle risueño que cruza el río Gaià, verán imponente el monasterio de Santes Creus, a su derecha. La visita al monasterio es obligatoria, sobre todo ahora que han sido restauradas las tumbas reales de Pedro el Grande, y de Jaime el Justo, así como la de su esposa, Blanca de Anjou. La obra que se ha hecho es fantástica. Las tumbas lucen los nuevos colores. La entrada no es muy cara, y es gratuita los martes. Si desean ahorrar tomen la combinada de la ruta del Císter: tres monasterios en una sola entrada: Poblet, Vallbona y Santes Creus. Previo a la visita pueden ver un audiovisual muy interesante. La iglesia restaurada también es una maravilla. Había allí altares que ni los conocíamos. Han recobrado nueva luz. Del claustro y de las demás dependencias nada nuevo que decir: una joya. La sala capitular es una pasada, el dormitorio una pieza esencial del cister en estado puro. El lavamanos, una delicia. Obra de encaje en piedra. El pueblo de Santes Creus, alrededor del monasterio, es muy bonito. Pueden ver el palacio del Abad y casas de los siglos XVII y XVIII. Hay tiendas de artesanía muy chulas. Además del monasterio, Santes Creus tiene un paraje de interés natural interesante cerca del pueblo: la arboleda. Allí pueden hacer su buena carne a la brasa, o un pic-nic. Buen lugar para pasear un rato y disfrutar de la fuente. En otoño las orillas del río Gaià se llenan de colores. Si no les tienta comer al aire libre pueden dar una vuelta por los restaurantes de Santes Creus. Todos son muy buenos. Está el Hostal Grau, Tel: 977638311, grande y casero. O Cal Mosso, tel: 977638484-696964363, o bien el tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clásico. Entrad en la agrotienda o bien en la de Vilarodona, que encontrareis volviendo hacia la autopista. Pueden comprar allí excelentes productos de la tierra, a muy buen precio: vinos y cavas, aceite o frutos secos.

La Setmana Medieval de Montblanc

Una vegada més ens plau recomanar-vos la millor festa medieval del nostre país. La fan a Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida. Montblanc és una vila preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. Una senyora festa medieval. Gran amb ganes, amb bons espectacles, en un marc medieval també molt aconseguit. Montblanc organitza aquesta festa amb molt de seny. Hi haurà molta gent, però tot està previst: l’aparcament, els espectacles, el fabulós mercat, les paradetes, la demostració d’oficis…  I el resultat serà la descomunal i fastuosa Setmana Medieval. Una festa, una fira, un seguit d’actuacions que ocupen dos caps de setmana, No és una petita fira medieval. És la millor de Catalunya, amb diferència, i n’hem vistes moltes, nosaltres!. Va des del cap de Setmana més proper a Sant Jordi, que aquest any serà el dia el 21 d’abril de 2017, i s’allarga fins l’1 de maig. La majoria dels actes seran aquests dos caps de setmana, com és habitual. Ja es pot avançar que el primer cap de setmana, en concret el dia 22 -la vigília de Sant Jordi- tindrà lloc la “Representació de la Llegenda de Sant Jordi”, i el segon cap de setmana, es repetiran els “Jocs Medievals Nocturns”, estrenats en l’edició passada i que van gaudir de molt d’èxit. D’altra banda, la coincidència amb la festivitat del Primer de Maig suposarà afegir un dia més d’activitats al programa d’actes. Però atenció!, mireu-vos el programa d’aquest any, perquè cada edició varia. Hi trobareu un gran mercat medieval, amb animals, fira de vins, teatre de carrer, música, animació, fira gastronòmica, campament militar, exposicions de tota mena, sopar medieval…  A més, com ja us hem comentat, la vila de Montblanc te molts altres atractius. Com ara les seves esglésies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la Setmana Medieval de Montblanc, ara us suggerim que hi aneu el cap de setmana sencer, o el pont de maig. Podeu anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita meravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  Podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. També els petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Prades. O caminar o anar amb bici per les muntanyes de Prades. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, a la mateixa fira es pot menjar en estil medieval, ben brut i divertit. Però també podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamur, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Dinar i dormir com a casa a la Fonda dels Àngels. Molt recomanable. També és gran el Molí del Mallol, una multinacional de la restauració. Molt bé també el Miami-Can Joan. Gens malament el Call de Montblanc. Tapes boníssimes al Cortijo. També podeu anar a l’Ull de la Vila. Dormir bé, a banda de Cal Blasi i de la Fonda dels Àngels, ja citats com a restaurants, teniu l’hotel rural de Cal Maginet, fantàstic. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O a les muntanyes prop de Montblanc, a Rojals, a la Socarrimada, excel·lent taula i bons llits. O pels volts de Poblet, al mateix hotel del propi monestir, a la Villa Engracia, o a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona, com el Class de Valls, modern i agradable, o al fastuós Balneari de Rocallaura, camí de Vallbona de les Monges, un altre monestir de la ruta del Císter que cal veure. Montblanc també te un bon càmping, amb bungalous pels amants de la natura. No deixeu de viure la “Setmana Medieval” de Montblanc. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Montblanc, a gaudir de la festa grossa!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta Montblanc. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero Montblanc es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Pero es que, además, en Montblanc se organiza, cada año, una descomunal y fastuosa Semana Medieval. No es una pequeña feria medieval. Es la mejor de Cataluña, con diferencia, y hemos visto muchas, nosotros. Va desde el fin de Semana anterior a Sant Jordi, el 23 de abril, y se alarga el siguiente más próximo. Cada año varía. Encontrarán allí un gran mercado medieval, con animales, feria de vinos, teatro de calle, música, animación, feria gastronómica, campamento militar, exposiciones de todo tipo, cena medieval … Además, como ya os hemos comentado, la villa de Montblanc tiene muchos otros atractivos. Como sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la Semana Medieval de Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños. Para comer, en la misma feria se puede comer al estilo medieval, sucio y divertido. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente para su gusto, vayanse hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la “Semana Medieval” de Montblanc. A una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.

Festa de la Castanya a Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana, o el pont de novembre si el teniu, en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Ous d’euga a Sant Llorenç

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, és un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar uns dies en família. I al mig de la Vall del Lord, la seva capital, Sant Llorenç de Morunys, amb la decoració espectacular, barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. Creieu-me que val la pena pujar fins aquí per veure aquesta obra mestra de l’art català. Però a més, Sant llorenç de Morunys te molts altres atractius: el seu poble medieval murallat, el seu orgue, la muntanya de Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, la serra de Busa, el santuari del Lord, la Coma, la Pedra… bé, impossible enumerar-ho tot. I avui us recomanem aquesta sortida amb l’excusa, feble, de la 8a Fira d’ous d’euga i el 6è mercat del pagès, que tindrà lloc aquests 29 i 30 d’octubre de 2016. I el diumenge, també hi ha un concurs de carbasses gegants. Un munt d’activitats pels més petits de la casa, i per a tota la família. Mireu la imatge que està aquí sota i cliqueu per ampliar-la. Hi ha tota la informació. Pujeu fins la Vall del Lord, via Manresa i Solsona aquest pont de Tots Sants. Admireu els paisatges que envolten el pantà de la Llosa del Cavall mentre hi arribeu. Mai no haurieu pensat que pogués existir a només 100 kms. de Barcelona una vall tan bonica i desconeguda. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a Sant Llorenç des de Barcelona, per Manresa, cap a Solsona i d’alla a Sant Llorenç. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, con capital en Sant Llorenç de Morunys, a la sombra del Port del Comte. Y si subís este próximo fin de semana, con motivo de la feria de los huevos de yegua por ejemplo, descubrireis también la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

Festa Major a Sant Just Desvern

Avui us volem parlar d’una festa major, propera a Barcelona, que promet activitats per la primera setmana d’agost. És la festa major de Sant Just Desvern. No sabem si està a Sant Just o a Sant Joan Despí, però per allà hi ha un bon restaurant gallec: el Mesón Gallego, no lluny del parc de Torreblanca, per cert molt bonic. Si el preu no és un problema i voleu gaudir d’una experiència al·lucinant aneu a El Mirador, restaurant situat a dalt d’una xemeneia d’una antiga fàbrica. Bona festa major!.

Hoy hablaremos de la festa mayor de Sant Just Desvern. És un lugar al que es fácil llegar, en coche o transporte público. Ya lo saben, fiesta mayor, estos dias, cerca de Barcelona.

Itinerari de la Font de l’Amigó

A Badalona, molt a prop de Barcelona, i a tocar de l’Hospital General Germans Trias, més conegut popularment com la Residència de Can Ruti, hi ha l’inici d’un itinerari senzill i agradable per a famílies amb infants. Una petita ruta, de dues hores o menys, que us portarà per uns espais naturals inaudits, espectaculars en la seva senzillessa, divertits i molt variats. Deixem el cotxe a l’aparcament de la residència sanitària Germans Trias de Badalona, fàcilment accessible des de la C-32, ben senyalitzada, i caminem cap a la rotonda on paren tots els autobusos que pugen fins aquí dalt, que està situada en l’angle nord-oest del complex sanitari. Des d’allà un camí esglaonat, tancat amb una cadena, que forma part del sender de gran recorregut GR-92, ben senyalitzat amb ratlles blanques i vermelles, ens baixa ràpidament fins el llit del Torrent de l’Amigó. Sabreu que heu arribat perquè la llera està literalment sepultada per un bosc de canyes, altíssimes. Preneu a mà dreta, cap al nord, un corriol que ressegueix el torrent amunt i s’interna en el canyar. Creureu que sou a la selva birmana. El bosc es fa present amb grans roures. El camí es fa més ample, comença a pujar, però és ample, fàcil i agradable. El bosc es complica donant pas a una bonica vegetació de ribera, amb oms, àlbers, verns i algunes alzines entre pins i roures. Sembla una mica el Montseny. Estem a obaga, el sol no pica i l’ombra fa agradable el camí. En 20 minuts, si portem nens, arribarem a la font de l’Amigó, que raja tot l’any. Ell lloc és poc natural, hi ha hagut molta intervenció humana. Quant hagueu reposat podem continuar la ruta agafant el camí que s’enfila a mà dreta, cap a l’est i que ens fa sortir de la protecció dels arbres, a ple sol. Som a solell, ja no a obaga. Sortim del fons del torrent i seguim un corriol que guanya altura poc a poc. Les vistes augmenten. Can Ruti i tot Badalona als nostres peus. Anem caminant per una zona que ha sofert molts incendis forestals. Quatre pins de temps en temps, molta brolla, arbusts… Poc a poc anem donant la volta i comencem a baixar. Estem a les antigues vinyes d’en Nissos, amb restes evidents de la xarxa de rec i petites basses d’ensulfatar. Anem clarament al sud per un corriol, saltant com cabretes fins que arribem a un camí gran. Aquí s’alça davant nostre el turó d’en Seriol, a pocs metres. Pugem el camí costerut, però curt, fins al cim. No és gaire alt però les vistes son molt àmplies. Retornem al camí gran, que agafem de baixada cap a la dreta. Atenció a les relliscades. Ens porta de dret a la rotonda dels autobusos de la residència sanitària on hem començat l’excursió. A l’aparcament. Podeu arribar-hi i marxar en bus. El B-6 us porta al metro Pompeu Fabra, de Badalona, línia 2, la lila, i amb ell a tot Barcelona. Les altres línies també baixen al centre de Badalona, a Santa Coloma de Gramanet i, n’hi ha alguna, que va a Barcelona mateix. Una agradable excursió que podeu complementar amb un pícnic al berenador de Can Ruti, que no està lluny. Es tracta d’un espai habilitat per fer barbacoes i picnics, a la llera de la riera de Pomar, en una fondalada que, malgrat la seva proximitat a l’hospital i a la ciutat, no deixa de tenir un entorn natural agradable i acceptable, sense ser meravellós. De fet sembla mentida que hi hagi un paratge tan bonic just en una zona on s’aixeca un hospital i un tanatori. És una zona molt maltractada per la pressió humana que, darrerament s’ha intentat recuperar. Una zona de boscos esclarissats de pi, amb algun roure, i quatre arbres de ribera tocant la riera. Molta sorra, esplanades, i molt d’espai per còrrer. No gaire lluny de l’àrea de picnic, riera avall, a uns 500 mts. podeu trobar una font, anomenada la Font del Pop, que neix en una mina d’aigua i, si la sequera típica del Mediterrà ho permet, quasi sempre raja. La zona de picnic, petita, amb 12 barbacoes, de pagament, i un “merendero”, te servei de bar. Lloguen també les taules. Tot aquest espai, inclosa la font de l’Amigó, pertany al Parc Natural de la Serra de Marina. En resum, un lloc amable, amb espais amples, una mica de natura, un pèl maltractada, però a tocar de Barcelona, ben comunicat per transport públic, i amb bon aparcament. Un lloc ideal, a tocar de casa!.

En Badalona, cerca de Barcelona, y muy próxima al Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), se encuentra la fuente y el torrente de el Amigó. Saliendo del parquing de Can Ruti en dirección oeste se alcanza fácilmente el lecho del torrente, marcado por un cañar. Se entra en el bosque y se sube hacia la fuente por un comino fácil, aunque cuesta arriba, ideal para famílias. La vuelta puede hacerse por el camino que sale a la derecha, hacia el sector de sol de la montaña, y que descibe una amplia vuelta para volver a Can Ruti por la colina de Seriol. Pueden acabar la excursión comiendo en el picnic de Can Ruti. Es este lugar un lugar habitual de recreo familiar en Badalona.  Está situado en el margen mismo de la riera de Pomar, justo en su cabecera, en la hondonada. Parece mentira que haya un paraje tan bonito justo en una zona donde se levanta un hospital y un tanatorio. Se llega muy fácilmente hasta el Hospital Trias y Pujol (Can Ruti) por el acceso que sube por el barrio de Pomar, en la salida Badalona Norte de las autopistas C-31 o C-32. En ambos casos bien indicado. Amplio aparcamiento en el parking del propio hospital, bastante vacío los fines de semana, o en los viales de acceso. También pueden tomar los numerosos autobuses urbanos que, desde el centro de la ciudad, desde la estación de metro Pompeu Fabra, de la línea 2, la lila, suben hacia Can Ruti, como el B6 o el B27. Ideal para hacer una caminata familiar por una zona de bosques de ribera, con olmos y robles, espacios claros de pino, con algún roble suelto, y cuatro árboles de ribera tocando la riera. Taambién hay explanadas, y espacio para correr. La zona de picnic, pequeña, cuenta con 12 barbacoas, un “merendero” y servicio de bar. Alquilan mesas. Funciona los sábados y domingos de 10 a 14 horas. Hay pocos lugares de montaña tan bonitos en Badalona como la fuente de la Amigó, a media altura del Parque Natural de la Serra de Marina. En resumen, un lugar amable, con espacios amplios, un poco de naturaleza, un poco maltratada, pero cerca de Barcelona, bien comunicado por transporte público, y con buen aparcamiento.

 

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Barbacoes a Gósol

Per pujar fins a Gósol, bellíssim poblet en mig del Cadí, al Pirineu més pregon, el millor és fer-ho des Barcelona per la C-16 fins a Berga. Continuar en direcció al túnel del Cadí. Abans d’arribar a Guardiola agafar la carretera B-400 en direcció Saldes i Gósol, just a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel que la C-16, en direcció al Túnel del Cadí, travessa una mica abans d’arribar a aquesta població. Tot just sortir del túnel ja podeu agafar la desviació que indica Saldes, a mà esquerra. La carretera s’enfila i entra a la vall del Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya, que presidirà tot l’itinerari. La carretera serpenteja deixant ara ja Saldes enfonsat i pujant a Gósol. Passeu un petit coll i ja sereu a la Vall de Gósol. El poble està als peus d’un turó que te un castell a dalt. En la primera rotonda, en la que veureu un bar, restaurant, i hostal, anomenat Francisco, no seguiu cap el poble, sinó cap on indica Molí de Gósol i Càmping, però atenció… en la primera bifurcació que trobeu deixeu estar el càmping i pugeu a mà dreta per damunt del camí del cementeri i el càmping. Trieu la pista estreta però asfaltada que surt a mà dreta, no la de l’esquerra. Donareu la volta al turó del castell per l’esquena, tot descrivint un cercle, per arribar a un encreuament de camins, on hi ha el dipòsit municipal de runa. El de la dreta torna al poble. El de l’esquerra segueix un torrent i va cap a l’àrea de lleure, i cap al Molí. No hi ha grans indicadors, sinó petits panells verds. Potser haureu de baixar del cotxe per llegir-los. Deixeu estar ara els indicadors del molí de Gósol i seguiu la pista fins la zona d’oci, que us quedarà a mà dreta. Ja us diem que no és gaire fàcil de trobar aquesta àrea de pícnic. En cas de dubte pregunteu al poble. Si seguiu la pista més amunt, arribareu a un paratge d’interès natural, on neix el riu d’aigua de Valls, a la foto el teniu. És la Torrentsenta. Les aigües son molt bones i fresques, la gent aprofita per pujar-hi a dinar a l’estiu i també recull aigua per portar a casa. Picasso mateix va visitar el lloc als anys 20 del segle passat. Si seguíssiu el camí forestal més enllà, us animem a fer-ho a peu des de la zona de pícnic, arribaríeu al Forat de Torrentsenta, un curiós estret entre muntanyes, i si seguíssiu més encara, faríeu cap a la borda del Tinent. Des de l’àrea de lleure son deu minuts. En el prat on hi ha el berenador teniu unes quantes taules i barbacoes, en dues esplanades diferents. No us quedeu a la primera que trobareu. A la segona hi ha més taules. També trobareu una glorieta d’informació turística que explica la visita de Picasso al lloc, entre altres coses, en diferents idiomes. Hi ha força espai per córrer i jugar i aparcament suficient. Al costat del pícnic hi passa el riu Torrentsenta. Tota la zona és idíl·lica per fer-hi passejades amb bones vistes del Pedraforca. També Gósol és un poble bonic de veure, i tot el Berguedà. Si voleu passar uns dies per Gósol teniu un càmping, que ja sabeu on és. També sabeu on és l’Hostal Francisco. Bon lloc per menjar i dormir. Molt acollidor també l’alberg del Molí de Gósol que imaginem ja sabeu on és també. Un restaurant de poble, amb habitacions senzilles: Cal Triuet. Hi ha boniques cases rurals, com ara Cal Puxica o bé Cal Esteve. Per dinar teniu bons restaurants com ara El Forn, o bé podeu acudir als bars del poble, que n’hi ha uns quants. Si hi esteu uns dies per aquesta zona podeu visitar Saldes, o remunteu fins el refugi Lluís Estasen i el Mirador del Gresolet, on veureu aquest santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. A Saldes també hi ha bons llocs per dinar o dormir, com ara el Cruse, o el càmping Susen. Més tradicional és l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona de Saldes, com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu  des de Gósol tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Gósol, a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona. Bon pícnic i bona barbacoa a Gósol!.

En Gósol, un pequeño pueblo a los pies del Pedraforca, teneis una zona de pícnic, con barbacoas, en un entorno idílico del Pirineo más salvaje. Mesas, campo para correr y naturaleza. No se puede pedir más.

Setmana Medieval 2016 a Montblanc

Una vegada més ens plau recomanar-vos la millor festa medieval del nostre país. La fan a Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida. Montblanc és una vila preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. Una senyora festa medieval. Gran amb ganes, amb bons espectacles, en un marc medieval també molt aconseguit. Montblanc organitza aquesta festa amb molt de seny. Hi haurà molta gent, però tot està previst: l’aparcament, els espectacles, el fabulós mercat, les paradetes, la demostració d’oficis…  I el resultat serà la descomunal i fastuosa Setmana Medieval. Una festa, una fira, un seguit d’actuacions que ocupen dos caps de setmana, No és una petita fira medieval. És la millor de Catalunya, amb diferència, i n’hem vistes moltes, nosaltres!. Va des del cap de Setmana més proper a Sant Jordi, el 23 d’abril, que aquest any 2016 serà el dissabte 22 i diumenge 23, i s’allarga el següent, que aquest any és els dies 30 d’abril i 1 de maig. Però atenció!, cada any varia. Hi trobareu un gran mercat medieval, amb animals, fira de vins, teatre de carrer, música, animació, fira gastronòmica, campament militar, exposicions de tota mena, sopar medieval…  A més, com ja us hem comentat, la vila de Montblanc te molts altres atractius. Com ara les seves esglésies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la Setmana Medieval de Montblanc, ara us suggerim que hi aneu el cap de setmana sencer, o el pont de maig. Podeu anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita meravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  Podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. També els petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Prades. O caminar o anar amb bici per les muntanyes de Prades. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, a la mateixa fira es pot menjar en estil medieval, ben brut i divertit. Però també podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamur, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Dinar i dormir com a casa a la Fonda dels Àngels. Molt recomanable. També és gran el Molí del Mallol, una multinacional de la restauració. Molt bé també el Miami-Can Joan. Gens malament el Call de Montblanc. Tapes boníssimes al Cortijo. També podeu anar a l’Ull de la Vila. Dormir bé, a banda de Cal Blasi i de la Fonda dels Àngels, ja citats com a restaurants, teniu l’hotel rural de Cal Maginet, fantàstic. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O a les muntanyes prop de Montblanc, a Rojals, a la Socarrimada, excel·lent taula i bons llits. O pels volts de Poblet, al mateix hotel del propi monestir, a la Villa Engracia, o a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona, com el Class de Valls, modern i agradable, o al fastuós Balneari de Rocallaura, camí de Vallbona de les Monges, un altre monestir de la ruta del Císter que cal veure. Montblanc també te un bon càmping, amb bungalous pels amants de la natura. No deixeu de viure la “Setmana Medieval” de Montblanc. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Montblanc, a gaudir de la festa grossa!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta Montblanc. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero Montblanc es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Pero es que, además, en Montblanc se organiza, cada año, una descomunal y fastuosa Semana Medieval. No es una pequeña feria medieval. Es la mejor de Cataluña, con diferencia, y hemos visto muchas, nosotros. Va desde el fin de Semana anterior a Sant Jordi, el 23 de abril, y se alarga el siguiente más próximo. Cada año varía. Encontrarán allí un gran mercado medieval, con animales, feria de vinos, teatro de calle, música, animación, feria gastronómica, campamento militar, exposiciones de todo tipo, cena medieval … Además, como ya os hemos comentado, la villa de Montblanc tiene muchos otros atractivos. Como sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la Semana Medieval de Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños. Para comer, en la misma feria se puede comer al estilo medieval, sucio y divertido. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente para su gusto, vayanse hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la “Semana Medieval” de Montblanc. A una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.

Barbacoes de Sant Jordi de Cercs

Al cor de la magnífica comarca del Berguedà, damunt el poblet de Sant Jordi de Cercs, amb unes vistes fabuloses, s’alça l’ermita de Sant Jordi i un àrea de lleure amb taules i barbacoes. La trobareu si pugeu des de Barcelona cap a Manresa i Berga per la C-16, i passat Berga us trobareu el desviament fins Cercs. Entreu al poble vell i remunteu la carretera fins arribar al poble nou de Sant Jordi de Cercs. Seguiu una pista de muntanya que puja amunt cap a l’ermita, tot fent grans llacets, estreta però en bon estat, asfaltada fins arribar a l’església. Ja veureu, allà mateix,  a l’altre costat de l’ermita, al final de la pista de muntanya, l’àrea de lleure i pícnic amb les barbacoes. Teniu aparcament a l’encreuament de camins davant el temple, no molt, però n’hi ha. També teniu molt d’espai per córrer i jugar, grans esplanades, molta vegetació i unes quantes taules de pedra, poques. També disposa d’un bloc de barbacoes per coure-hi uns bons calçots, unes botifarres en família o fer una carn a la brasa. Des de l’alçada teniu bones vistes sobre el pantà de la Baells que va engolir el poble antic, i moltes possibilitats de fer excursions i passejades de mitja muntanya. L’ermita de Sant Jordi, que havia estat parròquia de Cercs, és una església romànica del XII. Per Sant Jordi, el dia 23 d’abril, s’hi celebra un gran aplec. Si teniu temps i ganes podeu descobrir l’entorn, us recomanem el Museu de les Mines de Cercs, situat a Fígols i Sant Corneli. Està obert de dimarts a divendres de 10 a 14 h. Caps de setmana i festius de 10 a 15 h, a l’hivern i de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Caps de setmana i festius de 10 a 19 h, a l’estiu. També us podem recomanar que baixeu a peu de riu Llobregat per veure l’església romànica de Sant Quirze de Pedret, s’hi accedeix des de la carretera C-16 per la sortida Berga Centre, per seguir un camí des de la plaça Guernika de Berga. Està obert dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 hores i de 17 a 19 hores a l’estiu, i al matí només, d’11 a 14 hores a l’hivern. Mes informació: 608 74 88 89, o bé 93 402 21 71. És el monument més important de Cercs. Hi havia un dels conjunts de pintura mural pre-romànica i romànica més interessants de tot Catalunya. Ara hi ha còpia. Ben a prop teniu el pont, també romànic, en forma d’esquena d’ase, de quatre arcs. Si no dineu de pícnic, a Cercs teniu bons restaurants. Per exemple el Sant Jordi, al carrer de Cap de la Costa, de tota la vida. Tradicional. Tel: 938 24 83 96. O bé l’Estany Clar, un bon restaurant, cuina innovadora, a la mateixa carretera d’accés al poble. Per dormir i passar un cap de setmana, pont o vacances, us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. Tots a Berga. També un gran càmping, amb bungalous de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho molt bé sortint d’aquesta àrea de lleure. També podeu anar cap a Bagà, cap a Vilada, o Borredà, cap a Sant Jaume de Frontanyà o pujar al Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gósol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. No deixeu d’arribar-vos fins aquí!.

En el corazón de la magnífica comarca del Berguedà, en el pueblo de Sant Jordi de Cercs, está la ermita de Sant Jordi con un área de pícnic con barbacoas al lado. Des de Barcelona se va a Cercs por la C-16, y ya pasado Berga encontrais el desvio concreto a ese pueblo. Seguid la carretera hasta el pueblo nuevo de Sant Jordi de Cercs. Seguid a partir de allí una pista asfaltada hasta llegar a la iglesia. Al final de la pista está el pícnic y  las barbacoas. Buen aparcamiento y espacio para correr y jugar, con grandes esplanadas, unas mesas de piedra y un bloque de barbacoes donde cocinar unos calçots o botifarras en família o una buena carne a la brasa.

 

Barbacoes al Parc Roqueta de Tona

El parc Roqueta de Tona son les restes de l’antic balneari Roqueta d’aquesta població. Res no en queda, només el pou de l’aigua termal, camuflat com una bonica glorieta. Hi trobareu taules de fusta de les típiques de pícnic, i unes de pedra molt grans. Protegint les taules hi ha arbres plantats de fa pocs anys, però que donen ombra a l’estiu. La pèrgola o glorieta, de planta hexagonal, conserva l’antiga escala de marbre, però n’han tret la cúpula que estava en mal estat i han posat una coberta de fusta. També disposeu d’uns WC en una caseta a tocar de la zona de pàrquing, una zona de jocs infantils, una pista de bàsquet, una font, i un bloc de barbacoes. Hi ha molt d’espai per jugar i còrrer i una riera a sota de la zona de lleure. Ho trobareu tot al nord de Tona, a la sortida del poble en direcció Vic, a l’avinguda del Balneari, dins el parc Roqueta, al costat del torrent Ferreria o de Sant Cugat, que envolta la zona. Sembla ser que la glorieta seria obra, com tot el balneari que hi havia aquí, de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Al costat, com a referència, hi ha una masia que es un restaurant anomenat també “la Ferreria“. També hi ha un cole, el Pive. Les barbacoes estan sota la zona de taules, prop de la riera. S’hi baixa per unes escales que estan al costat de la glorieta o per un camí que surt de la pista de bàsquet. Hi ha bon aparcament a l’entrada del parc. El millor per arribar des de Barcelona, uns 60 kms, per la C-17. Agafeu la sortida 52, Tona Nord i a la primera rotonda aneu cap a Tona. En entrar al poble agafeu el primer carrer a mà dreta i seguiu-lo fins l’entrada del parc. Ja ho sabeu, a Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona. Per més informació mireu-vos la web del municipi. I per fer més coses podeu visitar Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montseny, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX.  Si us ve de gust un bon bany medicinal podeu fer-ho al seu balneari: el Codina, el darrer de Tona. Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu.  Si voleu dormir, a la carretera C-17 hi ha el clàssic i tradicional hostal de les 4 carreteres, un lloc de parada obligat pels nostres pares i avis en una ruta cap al Pirineu, que conserva encara tota l’essència d’altres temps. Habitacions i menús de sempre. També ben tradicional, com a restaurant i lloc per dormir, l’Hostal Montserrat, de tota la vida, al centre del poble. A més d’aquests dos llocs, hi ha restaurants d’alta gama, com ara el Torre Simón, o bé, al costat del parc Roqueta, la Ferreria, molt bo també. Tots a fer una bona barbacoa a Tona!.

En Tona, por la C-17, no lejos de Vic, a 60 kms. de Barcelona, hay un espacio de pícnic con barbacoas cercano a la entrada norte de la población. Se trata del Parque Roqueta, lo único que queda de un antiguo balneario. Mesas, árboles de sombra, un par de barbacoas, lavabos y buen aparcamiento, además de espacio para correr y saltar, una pista de básquet y juegos infantiles. Un lugar bonito con un pequeño riachuelo cercano. Al lado de un restaurante interesante: La Ferreria. Ya lo sabeis, en Tona hay una zona de pícnic con barbacoas que os espera.