York


York serà, des que la vam veure per primera vegada, un dels nostres destins estrella. Cal arribar a la ciutat amb molt de temps per visitar-la. Cal fer-ho a consciència. Costa circular pel centre, per això el millor consell es ficar el cotxe en un pàrquing el més aviat possible. York conserva les muralles medievals, que eren romanes. També te una senyora catedral, molt impressionant i molt maca, la més gran d’Europa en estil gòtic, creiem. A més hi ha un castell, una pila de carrers medievals, amb cases d’entramat de fusta, i edificis singulars. No us perdeu The Samples, el carrer de les carnisseries. Una passada!. Els amants de Harry Potter xalaran. Tot és com màgic. Hi ha un munt de bons restaurants. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Caesar’s, al darrera mateix de la catedral. Molt bé. A la tarda vam anar a veure el museu del ferrocarril d’Anglaterra, molt maco. Allà trobareu locomotores, vagons i tota mena d’artefactes dedicats al tren. L’estació, molt propera al museu, també és molt xula. No deixeu de parar a York en una ruta per Anglaterra. És la ciutat més bonica del regne!. Nosaltres no vam poder dormir a York. Els hotels estaven plens o eren massa cars. És una ciutat molt turística. Per això vam continuar uns kilòmetres fins a Darlington on haviem reservat l’hotel Mercure de la ciutat. No és una vila bonica, però te una església que no està malament i no està lluny de York!

York será, desde que la vimos por primera vez, uno de nuestros destinos estrella. Hay que llegar a la ciudad con mucho tiempo para visitarla. Hay que hacerlo a conciencia. Costa circular por el centro, por eso el mejor consejo se metió el coche en un parking lo antes posible. York conserva las murallas medievales, que eran romanas. También tiene una señora catedral, muy impresionante y muy bonita, la más grande de Europa en estilo gótico, creemos. Además hay un castillo, una pila de calles medievales, con casas de entramado de madera, y edificios singulares. No se pierdan The Samples, la calle de las carnicerías. Un pase !. Los amantes de Harry Potter disfrutarán. Todo es como mágico. Hay un montón de buenos restaurantes. Nosotros comimos en la pizzería Caesar s, detrás mismo de la catedral. Muy bien. Por la tarde fuimos a ver el museo del ferrocarril de Inglaterra, muy bonito. Allí encontrará locomotoras, vagones y todo tipo de artefactos dedicados al tren. La estación, muy cercana al museo, también es muy chula. No deje de parar a York en una ruta por Inglaterra. Es la ciudad más bonita del reino !. Nosotros no pudimos dormir en York. Los hoteles estaban llenos o eran demasiado caros. Es una ciudad muy turística. Por eso continuamos unos kilómetros hasta Darlington donde habíamos reservado el hotel Mercure de la ciudad. No es una villa bonita, pero tiene una iglesia que no está mal y no está lejos de York!

York will be, since we first saw it, one of our star destinations. You must reach the city for a long time to visit it. It is necessary to make it aware. Circular coast through the center, so the best advice is to put the car in a car park as soon as possible. York conserves the medieval walls, which were Roman. You also have a cathedral lady, very impressive and very beautiful, the largest in Europe in Gothic style, we believe. In addition there is a castle, a pile of medieval streets, with wooden framework houses, and unique buildings. Do not miss The Samples, the street of the butchers. One pass! Harry Potter lovers will swallow. Everything is as magical. There are a lot of good restaurants. We ate at the Caesar’s pizzeria, at the very end of the cathedral. Really good. In the afternoon we went to see the train museum in England, very handsome. There you will find locomotives, wagons and all kinds of devices dedicated to the train. The station, very close to the museum, is also very cool. Do not stop stopping in York on a route to England. It is the most beautiful city in the kingdom !. We could not sleep in York. The hotels were full or too expensive. It is a very touristy city. That’s why we went on a few kilometers to Darlington where we booked the Mercure hotel in the city. It’s not a beautiful town, but I have a church that is not bad and it’s not far from York!

York sera, depuis que nous l’avons vu pour la première fois, une de nos destinations vedettes. Vous devez atteindre la ville pendant un long moment pour la visiter. Il faut le faire savoir. Côte circulaire à travers le centre, le meilleur conseil est de mettre la voiture dans un parking le plus tôt possible. York conserve les murs médiévaux, qui étaient romains. Vous avez également une dame de la cathédrale, très impressionnante et très belle, la plus grande d’Europe de style gothique, à notre avis. En outre, il y a un château, une pile de rues médiévales, avec des maisons à ossature de bois et des bâtiments uniques. Ne manquez pas The Samples, la rue des bouchers. Une passe! Les amoureux de Harry Potter vont avaler. Tout est aussi magique. Il y a beaucoup de bons restaurants. Nous avons mangé à la pizzeria de César, tout au bout de la cathédrale. Très bien Dans l’après-midi, nous sommes allés voir le musée du train en Angleterre, très beau. Vous y trouverez des locomotives, des wagons et toutes sortes de dispositifs dédiés au train. La gare, très proche du musée, est également très cool. Ne vous arrêtez pas à York pour vous rendre en Angleterre. C’est la plus belle ville du royaume! Nous ne pouvions pas dormir à York. Les hôtels étaient complets ou trop chers. C’est une ville très touristique. C’est pourquoi nous sommes allés sur quelques kilomètres jusqu’à Darlington où nous avons réservé l’hôtel Mercure en ville. Ce n’est pas une belle ville, mais j’ai une église qui n’est pas mauvaise et qui n’est pas loin de York!

Dumfermline


Dumfermline és una vila escocesa situada no gaire lluny de la capital, fàcilment assequible en cotxe, bus o tren, a uns 25 kms. al nord de la capital d’Escòcia. Ara és un poble gran però fa uns segles era la ciutat més important del país. Fou la residència del rei Robert I Bruce. D’aquells temps medievals en queden una magnífica abadia normanda, preciosa, i les restes d’un palau. Dumfermline te uns carrers comercials bonics i un ambient agradable i pot ser objecte d’una parada camí de les Highlands o d’una excursió de matí o de tarda. Si voleu dinar a la ciutat us recomanem un italià molt bo i molt bé de preu. Es diu Carlucci i està al carrer principal. Us el recomanem de veritat. Nosaltres no vam dormir a Dumfermline. Ho vam fer a Queensferry, un bonic poble situat uns 15 kms. al sur de Dumfermline. Allà vam reservar la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on també podeu menjar bé. No està gaire lluny. Pareu a Dumfermline en un viatge per Escòcia. Val la pena!

Dumfermline es una villa escocesa situada no muy lejos de la capital, fácilmente asequible en coche, autobús o tren, a unos 25 kms. al norte de la capital de Escocia. Ahora es un pueblo grande pero hace unos siglos era la ciudad más importante del país. Fue la residencia del rey Robert I Bruce. De aquellos tiempos medievales quedan una magnífica abadía normanda, preciosa, y los restos de un palacio. Dumfermline tiene unas calles comerciales bonitos y un ambiente agradable y puede ser objeto de una parada camino de las Highlands o de una excursión de mañana o de tarde. Si desea comer en la ciudad le recomendamos un italiano muy bueno y muy bien de precio. Se dice Carlucci y está en la calle principal. Os lo recomendamos de verdad. Nosotros no dormimos en Dumfermline. Lo hicimos en Queensferry, un bonito pueblo situado unos 15 kms. al sur de Dumfermline. Allí reservamos la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde también puede comer bien. No está muy lejos. Parad a Dumfermline en un viaje por Escocia. Vale la pena!

Dumfermline is a Scottish town not far from the capital, easily accessible by car, bus or train, about 25 km away. north of the capital of Scotland. Now it’s a big town, but some centuries ago it was the most important city in the country. It was the residence of King Robert I Bruce. From those medieval times there is a magnificent Norman, precious abbey, and the remains of a palace. Dumfermline has beautiful shopping streets and a friendly atmosphere and can be the object of a stop in the Highlands road or a morning or afternoon excursion. If you want to have lunch in the city, we recommend you a very good Italian and very well priced. Carlucci is called and he is on the main street. We really recommend it. We did not sleep at Dumfermline. We did it to Queensferry, a beautiful village located about 15 km. south of Dumfermline. There we reserved the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can also eat well. It’s not far away. Stop Dumfermline on a trip to Scotland. Is it worth it!

Dumfermline est une ville écossaise située à environ 25 km, non loin de la capitale. Elle est facilement accessible en voiture, en bus ou en train. au nord de la capitale de l’Ecosse. C’est maintenant une grande ville, mais il y a quelques siècles, c’était la ville la plus importante du pays. C’était la résidence du roi Robert I Bruce. De cette époque médiévale, il existe une magnifique abbaye normande, précieuse, et les vestiges d’un palais. Dumfermline a de belles rues commerçantes et une atmosphère amicale et peut faire l’objet d’un arrêt sur la route des Highlands ou d’une excursion le matin ou l’après-midi. Si vous voulez déjeuner dans la ville, nous vous recommandons un très bon italien et très économique. Carlucci s’appelle et il se trouve dans la rue principale. Nous le recommandons vraiment. Nous n’avons pas dormi à Dumfermline. Nous l’avons fait à Queensferry, un beau village situé à environ 15 km. au sud de Dumfermline. Là nous avons réservé la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pouvez également bien manger. Ce n’est pas loin. Arrêtez Dumfermline lors d’un voyage en Écosse. Ça vaut le coup!

Festa Major al Masnou


La Festa Major de Masnou, anomenada la festa de Terra, Mar i Foc 2019 se celebrarà aquest proper cap de setmana. S’ha dissenyat un programa de festes ple de propostes per a totes les edats i gustos. També podeu obtenir tota la informació sobre la Festa Major a la pàgina web municipal, així com a la pàgina de Facebook i al perfil de Twitter. Arribeu-vos fins a la bellíssima vila de El Masnou on les celebracions inclouen molts actes ideals per als infants i les seves famílies. És impossible ressenyar tots els actes, però hi haurà jocs en família, taller de bombolles, carrers engalanats, correfoc, gran castell de focs d’artifici, ball de revetlla, i disco mòbil. També trabucaires, esmorzar popular, fira artesana i gastronòmica, trenet, ofici solemne amb coral i, en sortir, vermut de Festa Major, amb els gegants. Aquests mateixos gegants organitzen la trobada de geganters, xocolatada amb coca, ball, tabalers i diables. No us perdeu la baixada d’andròmines, o el concert de Festa Major. Ja us ho diem: no us hem pogut ressenyar tots els actes. Millor us baixeu el programa de festes de la web municipal i trieu i remeneu. El Masnou és molt a prop de Barcelona. Un quart d’hora de cotxe per les autovies C-32 o C-31, direcció Mataró. També molt fàcil arribar-hi en tren, baixant a l’estació de Masnou o d’Ocata. A la vila hi ha bons restaurants, però al estar tant a tocar de casa no hi hem dinat mai. Sabem que tenen certa anomenada alguns dels que hi ha al port. Si estan molt plens o no us fan el pes, aneu fins a l’entrada de Montsolis on hi ha la Fonda Marina, excel·lent, o bé endinseu-vos una mica més dins el poble per anar a El Mirall, no tindreu res a dir-ne. Ah!, ens oblidaven de dir-vos que el Masnou te molt bona platja. Porteu-vos el banyador!.

El día 28 y 29 de junio son la verbena y la fiesta de San Pedro y San Pablo. Ahora ya no se hace mucho jolgorio por estas fechas. San Juan se lo lleva todo. Parece que no está bien vista la alegría y los petardos. Todo se va volviendo demasiado políticamente correcto. Se pierde vida ciudadana. Pero los pueblos marineros no pueden dejar pasar así como así la festividad de San Pedro, el apóstol pescador. Por estas villas junto al mar San Pedro es el patrón por antonomasia. Por eso recomendamos a las familias con niños que alarguen la bienvenida al verano mediterráneo buscando un suplemento de fiesta en el Maresme. En El Masnou, por ejemplo. Las celebraciones incluyen muchos actos ideales para los niños. Imposible reseñarlos todos, ni mostrar el día y la hora. Mejor que os bajéis el programa de fiestas de la web municipal y elijais vosotros. Ahora bien, si que os podemos anticipar que habrá actos clásicos, como el oficio solemne, el castillo de fuegos y el baile. También otros bailes para jóvenes y los niños, ferias de todo tipo, hinchables y espacios pensados para chiquillos, encuentro de gigantes, pasacalles, cuentacuentos, correfocs, conciertos variados y diversos, música de todo tipo, habaneras, teatro infantil, sardanas, disco móvil, bautizo de mar en el puerto, batucada, tabalada … Bueno, como os decíamos, mejor os lo leéis. Hay fiesta y jolgorio de San Juan a principios de julio. El Masnou está muy cerca de Barcelona. Un cuarto de hora de coche por las autovías C-32 o C-31, dirección Mataró. También muy fácil llegar en tren, bajando en la estación de Masnou o de Ocata. En la villa hay buenos restaurantes, pero al estar tan cerca de casa no hemos comido nunca. Sabemos que tienen cierta llamada algunos de los que hay en el puerto. Si están muy llenos o no os acaban de convencer, vayan hasta la entrada de Montsolis donde está la Fonda Marina, excelente, o bien adéntraos un poco más en el pueblo para ir a El Mirall, no tendrá nada malo decir de él. Ah!, nos olvidábamos: el Masnou tiene buena playa, piensen en el bañador.

La fira Remeiart al castell de Penyafort


Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits, caminades, propostes… no donareu l’abast! També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinte han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’església blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. I hi haurà un trenet que us hi portarà. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

Sant Joan les Flors!


 

Us agraden les flors?. Heu anat algun any a Girona, a veure el Temps de Flors, i heu fugit de la gentada que hi ha?. Us heu quedat amb moltes ganes de veure més flors?. Doncs el vostre destí és Sant Joan les Fonts, un poble de la meravellosa comarca gironina de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts és una sortida familiar clara, pel seu patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, un castell medieval i diverses esglésies en nuclis rurals. També presenta un patrimoni natural increïble, amb passejades al costat del riu Fluvià, i l’anomenada ruta de les tres colades, colades de lava volcànica. Tot el municipi està inclós dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Doncs bé, arriba una nova edició del Sant Joan les Flors amb més instal·lacions, experiències i olors que mai!. Sant Joan les Flors és el nom que durant un mes rep el poble de Sant Joan les Fonts. El cap de setmana del 25 i 26 de maig més de 70 instal·lacions al llarg de carrers, places i edificis emblemàtics ompliran Sant Joan les Fonts de flors i plantes, perquè en puguem gaudir amb la mirada, però també amb l’experiència personal de cadascú. Serà aquest dissabte 25 de maig d’11h a 14h i de 16h a 21 hores i el diumenge 26 de maig de 10h a 14h i de 16h a 20 hores. Hi ha molts llocs guarnits amb decoració floral, alguns per dins, altres per fora, i altres en tots dos espais. Teniu el Molí Fondo, Can Cantra, la Font de la plaça Major, alguns carrers, l’Escola Municipal de Belles Arts, escales, fonts, el pont medieval… i el seu castell medieval, el castell de Juvinyà, que podreu visitar per dins. Un trenet turístic recorre tota la ruta de la flor. A més podeu trobar demostracions, exposicions i tallers variats, com ara el de modelat de bonsais, patchwork, sardanes… No us ho penseu gaire i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciutat o de la comarca. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera.com o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana a les terres dels volcans, gaudint de les flors, quina idea més fabulosa!.

¿Os gustan las flores?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la marvellosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts con motivo de su exposición de flores y muestra de bonsáis. Una cita anual que tiene cada vez más éxito. Hay muchos lugares adornados con decoración floral, algunos por dentro, otros por fuera, y otros en ambos espacios. Tienen el Molí Fondo, Can Cantra, la Fuente de la plaza Mayor, algunas calles, la Escuela Municipal de Bellas Artes, escaleras, fuentes, el puente medieval … y su castillo medieval, el castillo de Juvinyà, que podréis visitar por dentro. Un tren turístico recorre toda la ruta de la flor, el sábado de las 16:00 a las 20:00 horas y el domingo a partir de las 10:00 horas hasta el cierre de la muestra. Sale del Molí Fondo cada 30 minutos. Además podéis encontrar demostraciones, exposiciones y talleres variados, como el de modelado de bonsáis, patchwork, sardanas … No os lo penséis mucho y pasad el fin de semana en la Garrotxa. Aprovechad para hacer una visita familiar al Parque de los volcanes, que es impresionante siempre y en todo tiempo. No dejeis de probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes, ¡qué idea más fabulosa!.

La Fira de l’arbre i natura de Mataró


Al Parc Central de Mataró, aquest proper cap de setmana, de 9 a 21 hores el dissabte, i de 9 a 20 hores el diumenge, l’Associació Amics de les Plantes, Animals i Jardins del Maresme organitza la seva fira de l’arbre i la natura. La Fira està centrada en l’exposició i venda de plantes i arbres de tot tipus, productes de la terra, agricultura ecològica i de proximitat. També es poden trobar productes de jardineria, energia sostenible… Hi ha, a més, una vocació pedagògica per conscienciar a la mainada pel respecte a la natura, en aquest sentit, el públic infantil és un dels principals destinataris de la fira, on podran participar en concursos de dibuix infantil, sembrada de plantes, exposició d’animals de granja i corral, contacontes i altres. Hi trobareu una expo de jardins, i una part d’exposició i venda de plantes de temporada i arbres, així com expositors del ram de productes de la terra, com ara embotits i formatges, mel, vi i molts altres productes de qualitat artesanal i producció ecològica. Hi ha al programa un munt d’activitats infantils tot el cap de setmana. Entre elles destaquen la recreació d’una carbonera i una cabana dels bosquerols per el carboneig. Confecció d’escultures amb troncs d’arbre. Expo de plantes medicinals amb xerrades sobre les propietats de les plantes. Exposició d‘animals. Tallers de manualitats, treballs amb fang al torn, tallers de pintura en figuretes de guix, tallers d’escultura amb fang de colors i taller de pintura facial per nens. Tallers d’artesania: tractament de fusta per fer pipes, orfebreria…  Sortides guiades de reconeixement de plantes i arbres medicinals. Intercanvi i venda de plaques de cava, concurs de dibuix infantil, a la font del Negrito, plantada de plantes de temporada per part dels infants, a un terraplè del parc, conta contes per els infants, havaneres, desfilada de gossos en adopció… Arribareu fàcilment a Mataró, que només està a 30 kms des de Barcelona, mitja hora llarga, si aneu per l’autopista C-32. També molt fàcil anar-hi en tren. Ja hem dit que cada 7′ passa un convoi en direcció a Mataró per la línia R-1 de rodalies, tot i que el Parc Central queda lluny de l’estació, molt lluny. Si arribeu en cotxe cal saber que tots els visitants de la Fira que presentin el tiquet de l’aparcament del Parc Central, tindran un descompte del 50%. Per fer-ho efectiu, hauran de recollir el tiquet descompte a l’estand oficial de la Fira. Si us voleu quedar a dinar, us recomanarem alguns llocs ben bons. Començarem pel Sangiovese, clàssic, al centre, cuina d’autor. Amb glamour Dos Cuiners amb plats selectes. Ens encanta Il Colosseo, un italià molt xulo. Més modern, desenfadat, amb ànima bohèmia i menús molt bé de preu: La Girella. Finalment La Marineta, un local agradable i modern. Si us sobra temps, entre una cosa i l’altra, podeu voltar pel gran parc forestal de Mataró que acull la fira en un dels seus extrems. Allà hi ha zones per fer picnic, còrrer i jugar. O bé visitar l’interessant Museu de Mataró on us informaran de les possibilitats de veure altres elements magnífics, com ara el Clos Arqueològic de Torre Llauder, amb una vil·lae romana preciosa, i altres equipaments que ells controlen per tota la ciutat. O bé anar a veure les fantàstiques pintures de la capella dels Dolors a l’església parroquial de Santa Maria, barroques, delicioses i impressionants. Tothom a la fira de l’arbre a Mataró!.

Este domingo en Mataró, capital del Maresme, celebran una feria del árbol y la naturaleza. Ideal para famílias con niños, pues hay muchas actividades infantiles, como tallers, plantación de árboles, ponies… Será en el magnífico parque central de la ciudad. Llegarán fácilmente a Mataró, que sólo está a 30 kms desde Barcelona, media hora larga, si vais por la autopista C-32. Si quieren quedarse a comer, les recomendaremos algunos lugares bien buenos. Comenzaremos por Sangiovese, clásico, en el centro, cocina de autor. Moderno, desenfadado, con alma bohemia y menús muy bien de precio: La Girella. Si os sobra tiempo pasead por el resto del gran parque forestal de Mataró, con zonas para hacer picnic, correr y jugar. O bien visitad el interesante Museo de Mataró donde le informarán de las posibilidades de ver otros elementos magníficos, como el Clos Arqueológico de Torre Llauder, con una villa romana preciosa, y otros equipamientos que ellos controlan por toda la ciudad. O bien id a ver las fantásticas pinturas de la capilla de los Dolores en la iglesia parroquial de Santa María, barrocas, deliciosas e impresionantes. La fiesta del árbol en Mataró, ¡será una idea genial!.

Carnaval de Vilanova i la Geltrú


 

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!