Festa Major a Castellterçol


Castellterçol és una formosa vila a cavall entre Osona, el Vallès i el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De fet la ruta per arribar-hi és la C-59, cap a Moià, que passa per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol. El poble te un casc antic bonic, amb la casa pairal on nasqué i morí el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Avui és un Museu de la Generalitat, de visita obligada. També és interessant el Museu Franch, sobre l’art d’aquest pintor, que basà la seva obra en la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Al centre de la vila, tot fent una passejada podeu contemplar carrers amb cases antigues com ara Cal Recader, Cal Malric, Can Dou o Casa Planella. També és visitable el castell de Castellterçol, a les afores de la vila. Els voltants del poble també tenen atractius. Hi ha boniques masies que podreu descobrir tot fent una caminada. Us recomanem la que va per la riera de Fonts Calentes. A més, des de Castellterçol podeu fer cap a Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, llocs amb castells, monestirs romànics i molta, molta natura. Però ara el que volem és fer-vos saber als pares i mares amb nens i nenes, que els dies 24, 25, 26, 27 i 28 d’agost Castellterçol celebra una bonica Festa Major, i que els carrers i les places s’omplen de gegants i capgrossos, de balladors que interpreten la famosa dansa del ciri, de diables, de nens i nenes que dibuixen, de música i festa. Castellterçol està a només 60 kms. de Barcelona, amb bona comunicació. Autopista i bona carretera. Per dinar us recomanem l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carns a la brasa. També molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que és un conjunt de bungalows. Animeu-vos a descobrir en família aquesta zona de Catalunya, força oblidada, i amb bons atractius naturals. Bona festa major!.

Castellterçol es una hermosa villa a caballo entre Osona, el Vallès y el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De hecho la ruta para llegar es la C-59, hacia Moià, que pasa por Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines y Castellterçol. El pueblo tiene un casco antiguo bonito, con la casa solariega donde nació y murió el presidente de la Mancomunidad, Enric Prat de la Riba. Hoy es un Museo de la Generalitat, de visita obligada. También es interesante el Museo Franch, sobre el arte de este pintor, que basó su obra en la guerra civil española y la segunda guerra mundial. En el centro de la villa, dando un paseo, podrá admirar calles con casas antiguas. También pueden visitar el castillo de Castellterçol, en las afueras de la villa. Los alrededores del pueblo también tienen atractivos. Hay bonitas casas que podréis descubrir en agradable caminata. Les recomendamos la que sube por la riera de Fonts Calentes. Además, desde Castellterçol puede llegarse hasta Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, lugares con castillos, monasterios románicos y mucha, mucha naturaleza. Pero ahora lo que queremos es haceros saber a los padres y madres con niños y niñas, que este próximo fin de semana se celebra en Castellterçol una bonita fiesta mayor. Castellterçol está a sólo 60 kms. de Barcelona, con buena comunicación. Autopista y buena carretera. Para comer os recomendamos el hotel Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carnes a la brasa. También muy bonito y acogedor es “La Violeta”, en la misma carretera, pero el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows. Anímate a descubrir en familia esta zona de Cataluña, muy olvidada, y con buenos atractivos naturales.

Anuncis

Festa Major de Sant Antoni de Vilamajor


Al bonic i petit poblet de Sant Antoni de Vilamajor, al Vallés interior, que toca ja el Montseny, s’hi fa una bonica festa major aquesta setmana, del 14 al 19 d’agost, i el cap de setmana següent. Una festa molt maca de seguir, no gaire lluny de Barcelona. Inclou més de 50 activitats de tots els tipus i per a tots els públics. Us recomanem la cercavila amb els gegants de Sant Antoni, Sant Pere i Llinars, els bastoners i els Bocs i Diables, o la cucanya. A més, també hi haurà activitats més populars com ara la Xaranga, el correfoc, la festa Holi, o la festa de l’escuma. Totes les activitats es poden consultar en el programa de Festa Major a la web del poble. Per arribar-hi agafeu l’autopista AP-7 en direcció Girona fins la sortida 12 (Cardedeu-La Roca) i, a la primera rotonda preneu la variant C-35. Agafeu la sortida de Llinars del Vallès i, en arribar a la C-251, preneu direcció a Sant Celoni. Al cap d’uns metres trobareu un trencall, a mà esquerra, just on hi ha una betzinera. Agafareu llavors la carretera BP-5107, que us portarà directe a Sant Antoni de Vilamajor. 60 Kms escassos, una hora curta. Per dinar hi ha molts bars i restaurants que fan menú, plats combinats o bocates. també bones pizzeries. El bar Sant Antoni està a l’avinguda Alfons I, 23. El Rebost del Guiu a l’avinguda Catalunya, 15, és un restaurant típic. Telèfon: 938 45 07 91. Finalment, la pizzeria El Sui la trobareu al carrer Santiago Rusiñol, 4. Si teniu temps feu un parell de kms. per anar al poble veï de Sant Pere, una cucada. Una petita vila medieval, amb les restes del castell, l’església parroquial amb el seu campanar romànic, les cases, les masies, les ermites. I la natura no és menys… Senders, fonts amagades, boscos ombrívols del Montseny poderós. Per dinar, a Sant Pere, teniu un seguit de llocs, com ara  Can Noguera, al carrer Sant Nonet, 18, tel: 938450159, molt casolà, al mig del poble, o Can Pau, a la mateixa plaça de l’Església, 1, tel: 938450107, just al costat del temple. Bona festa Major a Sant Antoni de Vilamajor.

En el bonito y pequeño pueblo de San Antonio de Vilamajor, en el Vallés interior, que toca ya el Montseny, se hace este fin de semana una fiesta mayor. No os lo perdais. Para ir hasta Vilamajor debereis tomar la autopista de Girona, la AP-7, hasta la salida de Cardedeu, o la de la Roca, para continuar por la carretera que va de Granollers en Sant Celoni, la C-35 , hasta llegar al pueblo de Llinars. Justo a la salida de Llinars, hay una gasolinera y, allí mismo, se toma la carretera local BP-5107 en dirección a Sant Antoni de Vilamajor. Si os da tiempo subid también a ver el pueblo vecino: San Pedro. Una monada. Una pequeña villa medieval, con los restos del castillo, la iglesia parroquial con su campanario románico, las casas, las casas, las ermitas. Y la naturaleza no es menos … Senderos, fuentes escondidas, bosques sombríos del Montseny poderoso. Para comer en el pueblo tienen una serie de lugares buenos, como el bar San Antonio, la pizzeria Sui o El rebost de Can Guiu. En el pueblo vecino, San Pedro, tienen Can Noguera, en la calle San Nonet, 18, tel: 938450159, muy casero, en medio del pueblo, o Can Pau, en la misma plaza de la Iglesia, 1, tel : 938450107, justo al lado del templo. Buena fiesta mayor en Vilamajor.

La festa major de Caldes de Malavella


Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la festa Major de la Malavella, una festa major com cal, de les d’abans, que tindrà lloc aquest cap de setmana. A Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la festa major de Caldes de Malavella!.

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su fiesta Mayor de la Malavella. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Temps de Flors a Sant Joan les Fonts


Us agraden les flors?. Heu anat algun any a Girona, a veure el Temps de Flors, i heu fugit de la gentada que hi ha?. Us heu quedat amb moltes ganes de veure més flors?. Doncs el vostre destí és Sant Joan les Fonts, un poble de la meravellosa comarca gironina de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts és una sortida familiar clara, pel seu patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, un castell medieval i diverses esglésies en nuclis rurals. També presenta un patrimoni natural increïble, amb passejades al costat del riu Fluvià, i l’anomenada ruta de les tres colades, colades de lava volcànica. Tot el municipi està inclós dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Doncs bé, us convidem a pujar aquest pont de segona pasqua a Sant Joan Les Fonts amb motiu de la seva exposició de flors i mostra de bonsais. Una cita anual que te cada vegada més èxit. Hi ha molts llocs guarnits amb decoració floral, alguns per dins, altres per fora, i altres en tots dos espais. Teniu el Molí Fondo, Can Cantra, la Font de la plaça Major, alguns carrers, l’Escola Municipal de Belles Arts, escales, fonts, el pont medieval… i el seu castell medieval, el castell de Juvinyà, que podreu visitar per dins. Un trenet turístic recorre tota la ruta de la flor. A més podeu trobar demostracions, exposicions i tallers variats, com ara el de modelat de bonsais, patchwork, sardanes… No us ho penseu gaire i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o el Restaurant Falguera. També Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera.com o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana a les terres dels volcans, gaudint de les flors, quina idea més fabulosa!.

¿Os gustan las flores?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la marvellosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts con motivo de su exposición de flores y muestra de bonsáis. Una cita anual que tiene cada vez más éxito. Hay muchos lugares adornados con decoración floral, algunos por dentro, otros por fuera, y otros en ambos espacios. Tienen el Molí Fondo, Can Cantra, la Fuente de la plaza Mayor, algunas calles, la Escuela Municipal de Bellas Artes, escaleras, fuentes, el puente medieval … y su castillo medieval, el castillo de Juvinyà, que podréis visitar por dentro. Un tren turístico recorre toda la ruta de la flor, el sábado de las 16:00 a las 20:00 horas y el domingo a partir de las 10:00 horas hasta el cierre de la muestra. Sale del Molí Fondo cada 30 minutos. Además podéis encontrar demostraciones, exposiciones y talleres variados, como el de modelado de bonsáis, patchwork, sardanas … No os lo penséis mucho y pasad el fin de semana en la Garrotxa. Aprovechad para hacer una visita familiar al Parque de los volcanes, que es impresionante siempre y en todo tiempo. No dejeis de probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes, ¡qué idea más fabulosa!.

Fira del Senglar a Osor


La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 8 d’abril de 2018, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats, com ara la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes de les nostres contrades, amb menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesanía, productes fets a casa nostra i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 8 de abril de 2018, (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

Sant Andreu a La Llacuna


La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 30 anys. Tot això serà el diumenge, 3 de desembre, durant tot el mati, a la places i carrers del poble. Hi haurà una fira comercial que comença a partir de les 8.30 hores del  matí a la Plaça Major. I també la matança del porc, amb bons entrepans de botifarra a la brasa amb allioli i porrons de vi. Tot organitzat pels agricultors i cansaladers de la Llacuna. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2017 toca el 3 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Funifira de Gelida


 

Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest dissabte, dia 11 de novembre de 2017, te lloc la Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, i que aquest any arriba a la seva vuitena edició. Una fira per a tots els públics, plena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà tallers, moltes maquetes ferroviàries i navals i d’aeromodelisme. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del Penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. La festa forta serà dissabte, matí i tarda, de 12 a 23 hores. A Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara la Fonda de Cal Boter, cuina de tota la vida, o més informal El Café de Gelida, bona teca també. Ens agrada l’ambient rústic però coquetó de Ca l’Amadeu, pizzes, tapes i alguna cosa més, tel: 937 79 01 07, i que està al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Als afores, en una típica masia catalana hi ha el restaurant Panyella, un lloc per seure’s a menjar com abans, plats de cuina de tota la vida. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, a mediados de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta será el sábado de 12 a 23 horas. En Gelida hay muy buenos restaurantes, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.