Nadal a Aix en Provence


Aquest Nadal podeu anar a veure, o parar un moment només, el mercat de Nadal d’Aix en Provence. Un bonic mercat de Nadal, que potser no mereix un viatge, però si una parada. Potser una aturada en una ruta cap a Itàlia. Serà del 17 de novembre 2018 al 13 de gener de 2019. Hi haurà bonics chalets de Noël al Cours Mirabeau, a més del marché des 13 desserts, la foire aux santons, i la bravade. Aix en Provence és una vila gran, bonica, provençal. Una ciutat a escala humana, amb una mida molt adequada. Aix no té cap reclam turístic poderós, cap atracció imponent. El que fa bonica la vila son les seves places, els carrers ordenats, les cases de tons provençals i un aire mig francés i mig mediterrani molt interessant. Entre els monuments més destacats podem citar la catedral, construïda al llarg dels segles, amb espais romans, romànics, gòtics i renaixentistes. A l’interior podreu admirar amb un tríptic que no està gens malament i unes quantes obres d’art més. Si anem a Aix dinem sempre al restaurant pizzeria La Familia, al número 20 de la rue Boulegon, que està molt bé, molt alegre i desenfadat. Està ple de famílies i gent jove. Les pizzes son grans i fantàstiques. La pasta no està gens malament i els plats del dia, hi ha carn i altres coses, son molt encertats. Al mateix carrer, al número 8, una altra bona pizzeria italia, Da Vito. No hem dormit mai a Aix però hi ha diversos hotels Novote i Ibis Styles que admeten dos nens per habitació amb desdejuni gratuït.

Image00132

I si mai voleu fer la Provença, comarca bellíssima, que és un tros del Mediterrà on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida, Aix podría ser un centre perfecte per una excursió o ruta familiar. La Provença provoca ganes de viure, plena com està de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure. Hi ha petits hotels i restaurants arreu. Recordeu que a la Provença, a Aix mateix, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners. O els hotel Novotel, que regalen l’estada dels menors de 16 anys, i el desdejuni. Aturevos a la Provença anant o tornant d’Itàlia, com fem nosaltres, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà. Viisteu les Baux, castell i ciutadela inexpugnable. O Arles, ciutat romana propera a Aix. O els poblets petits i coquetons del Luberón, com ara Roussillon. O les abadies cistercenques, bellíssimes, com la del Thoronet, o la de Silvacane, o Senanque. Pobles més grans, amb castells coma ra Gordes, o amb palaus papals com té Avignon. Prop de mar, a Hyeres, teniu les illes de Port-Cross i Porquerolles, cuidades, verges, a una hora en petit vaixell des de La Tour Fondue o Giens. Més enllà Toulon, Marseille… No us faltaran destins!

Image00133

Aix en Provence és una ciudad a escala humana, aunque sea la capital de la Provenza, una región bellísima, un trozo del Mediterraneo donde todo el mundo deberia ir, al menos, una vez en la vida. Por ejemplo, en Navidad, para ver su mercado navideño. Quizás no sepáis que Aix és una ciudad bonita, sin grandes monumentos, pero muy coqueta. Teneis plazas y calles ordenadas, limpias, con casas en tonos pastel, como corresponde al cliché provenzal. Una catedral resultona, con algunas obras de arte de segunda fila pero interesantes. Id a Aix expresamente o parad camino de Italia, a comer en la pizzeria La Familia. No os arrepentireis. Provenza os dará más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir. Hay pequeños hoteles y restaurantes por todas partes. Acordaros que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero http://www.hotel-bb.com/. O bien los Novotel, ideales para familias. En Aix hay dos o tres. Parad en Aix, y en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o id expresamente, porque es un destino que no os decepcionarà. Visitad además los Baux, Arles, Aix, Roussillon, Senanque, Thoronet, Gordes, Avignon, Silvacane… y me dejo muchos más!. Web: http://www.provenceweb.fr

Image00134

Du 17 novembre 2018 au 13 janvier 2019Aix-en-Provence et son pays dès la fin novembre se parent de leurs habits de Noël pour notre plus grand plaisir. Il y a Chalets de Noël sur le Cours Mirabeau, marché des 13 dessertsfoire aux santonsbravade et veillées calendales, Pastorale Maurel, marche des rois, concerts, spectacles… De nombreux événements vous attendent pour préparer et fêter Noël en Provence.

 

Roussillon, revisitat


Roussillon és el típic i tòpic poblet provençal que tothom espera veure. Un poble de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar prop de la vila. Autocars plens de turistes desembarquen a milers cada dia. Al sol de l’hivern, buit i desert, pot resultar senzillament preciós, encara que sigui com un decorat de teatre. Però si obvieu que les cases estan restaurades, que ningú viu realment aquí si no és en vacances o en cap de setmana, fer un volt admirant cada racó pot ser un exercici mental molt recomanable. Roussillon, a més, és un dels “plus beaux villages de France” i està situat en una regió plena de canteres d’ocre, on podeu fer rutes de senderisme per veure aquestes muntanyes plenes de colors. La regió que envolta Roussillon està farcida de petits pobles medievals preciosos, amb carrers de pedra, esglésies i castells. Podem recomanar Gordes, amb un castell molt impactant, situat damunt un esperó rocós, Menerbes, Bonnieux o Lacoste. A tocar teniu el fenomen natural de la fontaine de la Vaucluse, on neix la Sorgue. I les abadies de Senanque i Silvacane, dos monestirs cistercens guapíssims. Per la gent que estima la natura i la muntanya ofereixen els cims del Mont Ventoux, omnipresent i les petites muntanyes del Luberon, plenes d’encant. Prop del poble hi ha el famós colorado de Rustrel, o la “Chaussée des géants”, un lloc on les “cheminées de fées” i les canteres d’ocre explotades des dels romans ofereixen tonalitats que abarquen tots els colors de la terra. Pugeu a Roussillon, aparqueu el cotxe en un dels molts espais habilitats que son de pagament de l’abril al novembre, lliures a l’hivern. Passegeu en pau i calma pels carrers adoquinats, treient el nas les les escales, racons i carrerons pintorescos, contemplant les façanes de colors. Un bàlsam per l’esperit.

A Roussillon podeu dormir i menjar molt bé. Per exemple l’Hotel de la Maison des Ocres, molt maco, o l’Hotel Les Ambres, més senzill però bo, o La Clef des champs, deliciós, al mig dels camps, amb piscina. També xulo Le Clos de la GlycineLes Sables d’ocre. Tots bons, cap dolent. Només diferents en la proposta i els preus. Hi ha un camping: L’Arc en ciel, i diverses cases rurals guapes, com ara L’Esquirou, o la Burliere, o la Pitchoune, o bé Lavandine. Per dinar o sopar teniu diversos restaurants, alguns dels seus propis hotels, com el Clos de la glycine que es diu el David. Altres com Le Petit Gourmand estan oberts tot l’any. Ens van parlar molt bé de Le Piquebaure, La Grappe de Raisin o la Treille, que sembla son molt recomanables. Entre els bars destaquem le Café des couleurs a la Place de la Mairie.

           

Roussillon no está en el Rosellón, está en la Provenza. Está al norte de la Provenza, en un paisaje que nunca habéis visto. Un paisaje hecho de canteras de dónde se extrae el ocre que los pintores usan, que las industries necesitan. Tonos amarillos, marrones, naranjas, rojos, tiñen los cerros de este bello pueblo provenzal, de calles medievales estrechas. Tonos como los de las casas de Rousillon, que evocan el mejor y más conocido poster de la Provenza y el Mediterráneo.

Roussillon c’est un des plus beaux villages de France, situé au cœur du plus important gisement d’ocre au monde. Un feu d’artifice de couleurs et de lumières dans un écrin de verdure, entre Ventoux et Luberon. Ce village ne ressemble à aucun autre avec son site grandiose sculpté par l’eau, le vent et la main de l’homme et son étonnante palette de couleurs flamboyantes qui passe du presque blanc, au jaune d’or, rouge sang pour finir au violet foncé. Découvrez le sentier des ocres qui vous conduira à la “Chaussée des géants” et au milieu des cheminées de fées, vous en verrez de toutes les couleurs…  Roussillon est un lieu magique, un lieu de rendez-vous animés sur la place de la mairie où locaux et visiteurs se retrouvent. Parcourez les ruelles du village, les escaliers pittoresques qui rejoignent les différents niveaux, tous les coins et recoins en contemplant les façades colorées.

El mercat de Nadal de Narbonne


Narbonne celebra un bonic mercat de Nadal. Serà del 1 al 31 de desembre de 2018. Carrers peatonals decorats, llums, una roda de fira gegant, casetes de fusta de firaires, una pista de gel, il·luminacions arreu…  Aquesta bonica ciutat celebra el Nadal de manera modesta, però xula. Ideal per una parada camí de Carcassonne, Toulouse o Montpellier. Perquè Narbonne està situada al nord de Perpinyà, no gaire lluny de Barcelona, a uns 250 kms, i s’hi arriba fàcilment per l’autopista A-7, i després per la A-9. De fet us ve de camí tant si aneu a Carcassonne o Toulouse com si aneu a Montpellier. Perquè a Narbonne s’ajunten aquestes dues autopistes. I malgrat que no és una ciutat molt turística, i està una mica bruta i deixada, Narbonne te atractius. Com ara una catedral inacabada, molt gran, brutal i magnífica, un centre antic interessant, i un canal pintoresc. Narbonne és fàcil de visitar, amb un bon aparcament subterrani a tocar del casc antic de la ciutat, no lluny de la catedral. Narbonne és molt mediterrània, amb cases de colors clars i porticons virolats. I si us calen més motius per anar a Narbonne us direm que prop d’allà podreu admirar la meravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. O bé anar fins l’abadia de Fontfreda, meravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana d’aquest Nadal. Són 300 kms. Per menjar, ja ho sabeu, anem al Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne, a l’entrada de la ciutat. Però si voleu dinar o sopar al centre, prop del mercat de Nadal, podeu anar, a tocar del canal de Midi, al Bistrot, un restaurant de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat.  I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino. Baratet i bé.

Narbonne está situada al norte de Perpignan, y celebra del 1 al 31 de diciembre de 2018. Un bonito y sencillo mercado de Navidad. Nada del otro mundo, pero interesante. Chalets de Navidad, noria gigante, luces, pista de patinaje sobre hielo… La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a Touolouse, Carcasonne, Montpellier o París, o hacia Italia, para ver otros mercados de Navidad, y sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos, aparte del mercado de Navidad. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica, un casco antiguo resultón y un canal pintoresco. Narbonne és fàcil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo de la catedral. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrán admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana esta navidad. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.

Narbonne


Narbonne és una bonica ciutat del sud de França que no està malament per una escapada familiar, un cap de setmana, o una parada camí d’Itàlia, la Camarga, la Provença o París. El centre històric està travessat pel Canal del Midí. Allà podreu veure el palau dels Vescomtes, o la gran catedral inacabada. També un tros de la via romana que portava a Hispania.

A Narbonne vam dinar, a prop del mercat i a tocar del canal de Midi en un Bistrot de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat. També podeu anar a un Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino. Baratet i bé. És fàcil arribar-hi per l’autopista AP-7 i A9. Sortiu per la darrera sortida, Narbonne Nord. És millor, menys complicat. Està a només 60 kms. de Perpinyà. A Narbonne també és fàcil aparcar-hi. El mercat des Halles te un pàrquing molt proper als carrers peatonals del centre. Heu de saber que Narbonne celebra un bonic mercat de Nadal. Els carrers peatonals estan decorats, plens de llums. Hi ha una roda de fira gegant, casetes de fusta de firaires, una pista de gel, il·luminacions arreu…  Narbonne és un lloc ideal per una parada. Una vila molt mediterrània, amb cases de colors clars i porticons virolats. I si us calen més motius per anar a Narbonne us direm que prop d’allà podreu admirar la meravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. O bé anar fins l’abadia de Fontfreda, meravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana. Són 250 kms.

Narbonne está situada al norte de Perpignan. La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a Touolouse, Carcasonne, Montpellier o París, o hacia Italia, sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica, un casco antiguo resultón y un canal pintoresco. Narbonne és fàcil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo de la catedral. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrán admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana esta navidad. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.

Aix en Provence


Image00132

Aquest Nadal hem tornat a Aix en Provence, una parada típica en les nostres rutes cap a Itàlia. Aix en Provence és una vila gran, bonica, provençal. Una ciutat a escala humana, amb una mida molt adequada. Aix no té cap reclam turístic poderòs, cap atracció imponent. El que fa bonica la vila son les seves places, els carrers ordenats, les cases de tons provençals i un aire mig francés i mig mediterrani molt interessant. Entre els monuments més destacats podem citar la catedral, construida al llarg dels segles, amb espais romans, romànics, gòtics i renaixentistes. A l’interior podreu admirar amb un triptic que no està gens malament i unes quantes obres d’art més. Si anem a Aix dinem sempre al restaurant pizzeria La Familia, al número 20 de la rue Boulegon, que està molt bé, molt alegre i desenfadat. Està ple de famílies i gent jove. Les pizzes son grans i fantàstiques. La pasta no està gens malament i els plats del dia, hi ha carn i altres coses, son molt encertats. Al mateix carrer, al número 8, una altra bona pizzeria italia, Da Vito. No hem dormit mai a Aix.

Image00133

I si mai voleu fer la Provença, comarca bellíssima, que és un tros del Mediterrà on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida, Aix podría ser un centre perfecte per una excursió o ruta familiar. La Provença provoca ganes de viure, plena com està de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure. Hi ha petits hotels i restaurants arreu. Recordeu que a la Provença, a Aix mateix, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners. O els hotel Novotel, que regalen l’estada dels menors de 16 anys, i el desdejuni. Aturevos a la Provença anant o tornant d’Itàlia, com fem nosaltres, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà. Viisteu les Baux, castell i ciutadela inexpugnable. O Arles, ciutat romana propera a Aix. O els poblets petits i coquetons del Luberón, com ara Roussillon. O les abadies cistercenques, bellíssimes, com la del Thoronet, o la de Silvacane, o Senanque. Pobles més grans, amb castells coma ra Gordes, o amb palaus papals com té Avignon. Prop de mar, a Hyeres, teniu les illes de Port-Cross i Porquerolles, cuidades, verges, a una hora en petit vaixell des de La Tour Fondue o Giens. Més enllà Toulon, Marseille… No us faltaran destins!

Image00134

Aix en Provence és una ciudad a escala humana, aunque sea la capital de la Provenza, una región bellísima, un trozo del Mediterraneo donde todo el mundo deberia ir, al menos, una vez en la vida. Quizás no sepáis que Aix és una ciudad bonita, sin grandes monumentos, pero muy coqueta. Teneis plazas y calles ordenadas, limpias, con casas en tonos pastel, como corresponde al cliché provenzal. Una catedral resultona, con algunas obras de arte de segunda fila pero interesantes. Id a Aix expresamente o parad camino de Italia, a comer en la pizzeria La Familia. No os arrepentireis. Provenza os dará más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir. Hay pequeños hoteles y restaurantes por todas partes. Acordaros que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero http://www.hotel-bb.com/. O bien los Novotel, ideales para familias. En Aix hay dos o tres. Parad en Aix, y en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o id expresamente, porque es un destino que no os decepcionarà. Visitad además los Baux, Arles, Aix, Roussillon, Senanque, Thoronet, Gordes, Avignon, Silvacane… y me dejo muchos más!. Web: http://www.provenceweb.fr

 

L’Abadia de Thoronet


Image00122

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Image00124Image00125

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Image00128

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

Image00129

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

Arles, revisitada


Image00001

Aquest Nadal hem tornat de nou a Arles, una petita ciutat francesa, molt provençal, situada al costat del gran riu Rhoine, ja a la seva desembocadura, en ple delta. Arles és una antiga vila romana, una ciutat que cal visitar si aneu a voltar per la Camarga o la Provença o aneu cap a Itàlia. Mediterrània, clara, oberta, feliç i divertida. Plena de monuments esplèndits del seu passat romà: amfiteatre, termes, forum, teatre… i de carrers i places on perdre-us. I també amb una catedral romànica de campanetes, amb imatges de marbre rosa a la façana. Increible. Excel·lent com a centre d’excursions: les Baux, castell inexpugnable, la Camarga, amb els flamencs i els cavalls salvatges, la gran vila medieval d’Avignon, monestirs, petits pobles penjats del Luberon, i tota la Provença al vostre abast. Quan hi anem dormim sempre a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I per sopar una pizzeria, com ara Le comptoir d’Italie, petita però molt bona molt bona. O bé al carrer de l’amfiteatre 20, La Mamma, un italià boníssim. O le Bistrot des Artistes, un autèntic francès, al 32 del Boulevard Georges Clemenceau, bon aparcament a tocar. No deixeu de gaudir d’Arles si hi passeu a tocar!. 

Image00002

Arles, a orillas del Ródano, es una ciudad que hay que visitar si vais a la Camarga o a la Provenza o hacia Italia. Mediterranea, clara, abierta, feliz y divertida. Llena de monuments esplendidos de su pasado romano: amfiteatro, teatro… y de calles y plazas. Excelente como centro para excursiones: les Baux, Camarga, Avignon, o toda la Provenza a vuestro alcance.

Arles, on the banks of the Rhone, is a city that it is necessary to visit if you go to the Camarga or to the Provence or towards Italy. Mediterranean, clear, opened, happy and enterteining. It’s full of Roman monuments: amfitheatre, theatre … and of streets and squares. Excellent as center for excursions: Baux, Camarga, Avignon, or the whole Provence to your scope.