Aix en Provence


Image00132

Aquest Nadal hem tornat a Aix en Provence, una parada típica en les nostres rutes cap a Itàlia. Aix en Provence és una vila gran, bonica, provençal. Una ciutat a escala humana, amb una mida molt adequada. Aix no té cap reclam turístic poderòs, cap atracció imponent. El que fa bonica la vila son les seves places, els carrers ordenats, les cases de tons provençals i un aire mig francés i mig mediterrani molt interessant. Entre els monuments més destacats podem citar la catedral, construida al llarg dels segles, amb espais romans, romànics, gòtics i renaixentistes. A l’interior podreu admirar amb un triptic que no està gens malament i unes quantes obres d’art més. Si anem a Aix dinem sempre al restaurant pizzeria La Familia, al número 20 de la rue Boulegon, que està molt bé, molt alegre i desenfadat. Està ple de famílies i gent jove. Les pizzes son grans i fantàstiques. La pasta no està gens malament i els plats del dia, hi ha carn i altres coses, son molt encertats. Al mateix carrer, al número 8, una altra bona pizzeria italia, Da Vito. No hem dormit mai a Aix.

Image00133

I si mai voleu fer la Provença, comarca bellíssima, que és un tros del Mediterrà on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida, Aix podría ser un centre perfecte per una excursió o ruta familiar. La Provença provoca ganes de viure, plena com està de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure. Hi ha petits hotels i restaurants arreu. Recordeu que a la Provença, a Aix mateix, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners. O els hotel Novotel, que regalen l’estada dels menors de 16 anys, i el desdejuni. Aturevos a la Provença anant o tornant d’Itàlia, com fem nosaltres, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà. Viisteu les Baux, castell i ciutadela inexpugnable. O Arles, ciutat romana propera a Aix. O els poblets petits i coquetons del Luberón, com ara Roussillon. O les abadies cistercenques, bellíssimes, com la del Thoronet, o la de Silvacane, o Senanque. Pobles més grans, amb castells coma ra Gordes, o amb palaus papals com té Avignon. Prop de mar, a Hyeres, teniu les illes de Port-Cross i Porquerolles, cuidades, verges, a una hora en petit vaixell des de La Tour Fondue o Giens. Més enllà Toulon, Marseille… No us faltaran destins!

Image00134

Aix en Provence és una ciudad a escala humana, aunque sea la capital de la Provenza, una región bellísima, un trozo del Mediterraneo donde todo el mundo deberia ir, al menos, una vez en la vida. Quizás no sepáis que Aix és una ciudad bonita, sin grandes monumentos, pero muy coqueta. Teneis plazas y calles ordenadas, limpias, con casas en tonos pastel, como corresponde al cliché provenzal. Una catedral resultona, con algunas obras de arte de segunda fila pero interesantes. Id a Aix expresamente o parad camino de Italia, a comer en la pizzeria La Familia. No os arrepentireis. Provenza os dará más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir. Hay pequeños hoteles y restaurantes por todas partes. Acordaros que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero http://www.hotel-bb.com/. O bien los Novotel, ideales para familias. En Aix hay dos o tres. Parad en Aix, y en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o id expresamente, porque es un destino que no os decepcionarà. Visitad además los Baux, Arles, Aix, Roussillon, Senanque, Thoronet, Gordes, Avignon, Silvacane… y me dejo muchos más!. Web: http://www.provenceweb.fr

 

Anuncis

La “Corrida” de Puig-Reig


A tot  Catalunya pels volts de Sant Antoni Abat hi ha festes amb cavalls, mules, burros i ases. Però hi ha un indret on la tradició ha donat nom propi als actes que s’hi fan. Aquest és el cas de Puig-Reig, una vila industrial a mig camí entre Manresa i el Pirineu, a la Catalunya Central. Allà, des del divendres fins el diumenge de Sant Antoni, aquest any 2018 serà el diumenge dia 21, tenen lloc un seguit de celebracions relacionades amb els cavalls i les tradicions d’hivern, com ara la matança del porc. Li diuen La Corrida, i te més de 125 anys d’història. És una festa bonica de veure, i de viure, amb mostra d’oficis, d’artesania i, sobretot, d’embotits, jocs infantils i cavalls, molts cavalls, mules i ases. Us fem 5 cèntims del programa complert per tal que us adoneu de la quantitat i qualitat dels actes que proposen, tots ells ben familiars. Hi ha passajades en ruc per nens i nenes, rodeo, tir i arrossegament, banderers, diables, esmorzar gratuït amb botifarra, pa i vi, elaboració d’embotits, mostra d’oficis tradicionals, cabalcada pels carrers del poble amb Cercavila de Cavalleries i Xarrets, Gegants i Grallers de Puig-reig. “La Corrida” en ella mateixa son, en realitat, unes curses de rucs, cavalls creuats, pura raça àrab i pura sang anglès, i el tradicional Joc de les Cintes final. Puig-Reig està només a una hora de Barcelona. Son 80 kms. de bona autovia. Podeu aprofitar el viatge fins Puig-Reig i, a més de gaudir de la “Corrida”, fer una volta per la magníficament ben conservada Colònia Vidal. Una colònia industrial complerta, on podeu visitar la fàbrica, l’escola, l’economat, les cases dels obrers i la casa de l’amo, tot revivint amb els vostres infants les condicions de vida durant la Revolució Industrial. Us agradarà. Si voleu dinar aquests dies a Puig-reig caldrà reservar des d’ara. Al carrer major teniu dos bons restaurants: El Celler de Ca la Quica, al número 48, fantàstic, i el Mirall de l’Arcàdia, al número 11. Tel. 93.829.05.05. També teniu l’Hostal Sant Martí, al centre del poble. Bona teca i allotjament. Recomanable. Als afores hi ha l’Hotel Cal Marcal, amb habitacions familiars i un boníssim restaurant. Arriveu-vos a Puig-Reig per la Corrida, val la pena!.

En toda Cataluña la festividad de San Antonio Abad es muy celebrada. Y siempre va ligada, de cerca o de lejos, con caballos, mulas, burros y asnos. Pero hay lugares donde la tradición ha dado nombre propio a los actos que se realizan. Este es el caso de Puig-Reig, una ciudad industrial a medio camino entre Manresa y el Pirineo, en la Catalunya Central. Allí, desde el viernes hasta el domingo de San Antonio, tienen lugar una serie de celebraciones relacionadas con los caballos y las tradiciones de invierno, como la matanza del cerdo. La llaman “La Corrida”, y tiene más de 125 años de historia, aunque haya cambiado mucho. Ahora bien, cambiando lo que sea necesario, sigue siendo una fiesta hermosa de ver y de vivir. Muestra de oficios, de artesanía y, sobre todo, de embutidos, (para chuparse los dedos), juegos infantiles y caballos, muchos caballos, mulas y asnos. Y al mediodía pasacalles con música, orquestas, carruajes, abanderados y animación. Una excusa perfecta para hacer los 80 kms. de buena autovía, escasos, que nos separan de Puig-Reig. Además, la villa ofrece muchos más alicientes turísticos. Podéis aprovechar el viaje hasta Puig-Reig para dar una vuelta por la magníficamente bien conservada Colonia Vidal. Una colonia industrial completa, donde podrá visitar la fábrica, la escuela, el economato, las casas de los obreros y la casa del dueño, todo ello reviviendo con sus niños las condiciones de vida durante la Revolución Industrial. Les gustarà. Si desean comer en Puig-reig habrá que reservar ya desde ahora. En la calle mayor tienen dos buenos restaurantes: El celler de la Quica, en el número 48 de la calle Mayor, tel: 93.838 02 20, y el Mirall de la Arcadia, en el número 11. Tel. 93.829.05.05. También tienen el hotel Cal Marcal, con habitaciones familiares y un buenísimo restaurante. ¡Buena “Corrida”!.

Sant Andreu a La Llacuna


La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 30 anys. Tot això serà el diumenge, 3 de desembre, durant tot el mati, a la places i carrers del poble. Hi haurà una fira comercial que comença a partir de les 8.30 hores del  matí a la Plaça Major. I també la matança del porc, amb bons entrepans de botifarra a la brasa amb allioli i porrons de vi. Tot organitzat pels agricultors i cansaladers de la Llacuna. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2017 toca el 3 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Festa de l’aiguardent a Prat del Comte


Continua llegint

El Serrallonga de Sant Hilari Sacalm


Sant Hilari Sacalm és una vila agradable, rodejada d’una natura salvatge, feréstega, indomada. Un poble gran, tranquil, molt bonic. Un indret casolà, familiar, entranyable, rodejat de boscos immensos, de boscos d’arbres caducifolis, que s’omplen de colors en arribar la tardor. Un lloc amb racons d’una bellesa lírica, cantada per tots els poetes catalans. Sant Hilari és la capital de les Guilleries. I com a tal la pàtria dels bandolers. El niu, i el bressol, del famós Joan de Serrallonga. Serà molt agradable, no ho dubteu, pujar a Sant Hilari el darrer cap de setmana de setembre i primer d’octubre. La tardor tot just haurà despuntat i començarà a tenyir els arbres de groc. L’aire farà olor a bolets, perquè n’hi ha molts, moltíssims. Si us agrada cercar-los us ho passareu molt bé, de veritat. l, per la canalla, una festa ben aconseguida, una recreació històrica de les que fan país, i afició. Aquest dissabte i diumenge podreu gaudir a Sant Hilari Sacalm d’una nova edició de la festa Torna Serrallonga. Els actes són molt variats. Mercat Barroc, al nucli antic de la vila, el ja tradicional “Ball d’en Serrallonga”, cercaviles i jornada gastronòmica. No faltaran els actors disfressats d’època, la trobada de cantadors, tallers infantils, rutes guiades per la zona, trobada de gegants i també una trobada d’esbart i colles que ballen el tradicional “Ball d’en Serrallonga”. Us assegurem que aquesta proposta és una de les millors propostes que us podem fer. Perquè a més de la festa, si penseu en passar el cap de setmana a Sant Hilari, podreu recórrer les seves fonts i boscos, i en general totes les Guilleries, en un marc de naturalesa deliciós de veritat. Des del poble es poden fer passejades de tota mena, curtes, llargues, a peu, amb bici. Des de pujar a Sant Miquel de Solterra, o de les Formigues, el cim més alt de les Guilleries, fins a rondar per les fons més properes al poble. Gaudireu de l’ambient dolç de balneari familiar, decadent, melancòlic i nostàlgic. De la calma de passejar i prendre les aigües. Arribareu a  Sant Hilari si aneu per l’autopista A-7 fins la sortida d’Hostalric. Torneu una mica enrrere, en direcció Barcelona, per la C-35, passeu el poble d’Hostalric, i preneu a mà dreta la carretera GI 553 en direcció Arbúcies i Sant Hilari. Són uns 100 kms, potser menys. Trobareu llocs molt familiars i adequats on dormir. Començarem primer pel Vilar Rural, una aposta segura, un lloc pensat expressament per les famílies. Reserveu!.  Si els negocis us van bé, i disposeu de capital, podeu anar al reviscut Balneari de la Font Vella. Termalisme del segle XXI. Luxe asiàtic. A dins del poble hi ha hotels i hostals amb solera, rabiosament familiars, dedicats a les famílies des de fa dècades. Com l’Hotel Ripoll. Molt recomanable. Cuina encantadora i habitacions ben parades. Més senzill, però amb habitacions molt ben muntades i netes, l’Hostal Torras. Un clàssic. O bé la clàssica Fonda Rita, que fa honor a aquest nom, una fonda com les d’abans. Bon menjar i ordre, sense pretensions. Tots aquests darrers hostals i hotels amb encant compten amb una bona cuina, productes de la terra seleccionats. El Vilar Rural fa un buffet lliure molt més estàndard. Les Guilleries, aquesta terra remota i legendària, us esperen. No tardeu a anar-hi!.

Sant Hilari Sacalm es una villa agradable. Un lugar tranquilo, bonito, rodeado de naturaleza. Un pueblo al que siempre nos gusta volver. Un lugar casero, pequeño, entrañable, rodeado de bosques, con rincones de una belleza lírica. Es la capital de las Guilleries. La patria de los bandoleros. El nido, y la cuna, del famoso Juan de Serrallonga. Será muy agradable, no lo duden, subir a Sant Hilari el último fin de semana de septiembre. El otoño apenas habrá despuntado y comenzará a teñir los árboles de amarillo. El aire hará olor a setas, hay muchos, muchísimos boletaires. Y, para los niños, una fiesta muy lograda, una recreación histórica de las que hacen país, y afición. El sábado y domingo podrán disfrutar, en Sant Hilari Sacalm, de una nueva edición de la fiesta de Serrallonga. Los actos son muy variados. Hay música, mercado barroco, actores disfrazados de época, encuentro de cantadores, talleres infantiles, rutas guiadas por la zona, encuentro de gigantes y también un encuentro de grupos que bailan el tradicional “Ball de Serrallonga”. Os aseguramos que esta propuesta es una de las mejores que os podemos hacer para el fin de semana. Porque además de la fiesta, si planean pasar allí los dos dias, podrán recorrer sus fuentes y bosques, y en general todas las Guilleries, en un marco de naturaleza delicioso de verdad. Desde el pueblo se pueden hacer paseos de todo tipo, cortos, largos, a pie, o en bici. Ambiente de balneario, decadente, melancólico, nostálgico y familiar. Llegareis a San Hilari si vais por la autopista A-7 hasta la salida de Hostalric. Vuelvan un poco atrás, en dirección Barcelona, por la C-35, justo para pasar el pueblo de Hostalric, y tomen a mano derecha la carretera GI 553 en dirección Arbúcies y Sant Hilari. Son unos 100 kms, quizás menos, des de Barcelona. Encontrarán lugares muy familiares y adecuados donde dormir. Empezaremos primero por el Vilar Rural, una apuesta segura, un lugar pensado expresamente para las familias. ¡Reservad!. Si los negocios les van bien, y disponen de capital, puede ir al revivido Balneario de la Font Vella. Termalismo del siglo XXI. Lujo asiático. Dentro del pueblo hay hoteles y hostales con solera, rabiosamente familiares, dedicados a las familias de hace décadas. Como el Hotel Ripoll. Muy recomendable. Más sencillo, pero con habitaciones muy bien montadas y limpias, el Hostal Torras. Un clásico. Todos estos últimos hostales y hotelitos con encanto cuentan con una buena cocina, productos de la tierra seleccionados. El Vilar Rural hace un buffet libre mucho más estándar.

Festa Major de Cardona


 

Atenció famílies!, aquest cap de setmana, del 8 al 12 de setembre de 2017, aneu a Cardona a celebrar la Festa Major. No ho dubteu… arribeu-vos a la bellíssima vila medieval de Cardona, perquè fan una festa d’aquelles que no podeu deixar passar. Es tracta de la seva festa major, super xula, amb el tradicional Corre de Bou. També hi haurà una cercavila, ballades, ball de bastons, mostra d’oficis i processó solemne. A més de gaudir de la festa, que és prou bonica, cal pujar a la població de la sal catalana perquè conserva molt bé un seguit de monuments que ha deixat a la vila l’empremta del seu passat. Així podeu visitar un castell magnífic, poderós, molt gran, inmens, convertit ara en un acollidor parador de turisme. Aquesta bestial fortalesa corona una muntanya cònica a l’entrada del poble. Cal veure’l tot, però especialment la seva col·legiata romànica de Sant Vicenç, una joia de l’art romànic català. També conserva Cardona un casc antic notable, amb una esglèsia gòtica, carrers estrets i un llarg i colorit carrer major. És natural que així sigui, perquè aquesta ciutat fou seu d’un important comtat i ducat a l’època mitjeval. Els senyors explotàven les riques mines de sal, que foren les més importants d’Espanya. Avui dia estan tancades, però es poden visitar i, aquesta visita, constitueix per ella mateixa una formidable sortida familiar, fabulosa, i molt interessant en ella mateixa. Us la recomanem. Els nois i noies s’ho passaran molt bé, baixant amb el jeep i voltant sota terra amb casc de miner. Potser aquest dia hi haurà molta gent i no serà agradable fer les llargues cues de la visita. Però podeu guardar la memòria d’aquesta sortida i fer-la un altre dia. Si voleu passar el cap de setmana per aquesta bonica zona de Catalunya, i anar a la Fira, les famílies amb infants podeu disposar d’un Vilar Rural, al mateix Cardona, un lloc ideal per passar el cap de setmana en un lloc molt bonic, un hotel pensat per les famílies amb nens i nenes. Ara bé, els preus son un pèl cars, ja us avisem. La ciutat també te bons hotels i bons restaurants, més glamurosos com  ara l’Hotel restaurant  Bremon, o més senzills, però també recomanables, com La Volta del Rector, al carrer de les Flors, 4, tel: 938 69 16 37, o el Petit Perico, també molt interessant, al carrer de Cambres, 30, tel: 938 68 41 31.Si tot està molt ple, o us agrada més un entorn recollit, podeu anar al barri de la Coromina, on hi ha un hotelet rural amb encant, anomenat La premsa. Si voleu una cosa més senzilla, espartana, mireu-vos l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, on trobareu allotjament familiar a preus monacals, en apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Als voltants de Cardona teniu tota una zona a descobrir, desconeguda i misteriosa, en plena Catalunya central. Poblets amagats com Riner, Pinós o Su, cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona, i la seva festa de la sal, serà un bon destí aquest cap de setmana. Endavant amb la festa Major!.

A nosotros nos gusta subir de vez en cuando hasta la bellísima villa de Cardona. Sobre todo en fines de semana como este de su fiesta mayor. Cardona conserva muy bien toda la huella de su pasado medieval. Un castillo increíble, magnífico, poderoso, inmenso, convertido ahora en un acogedor parador de turismo, corona una montaña cónica a la entrada del pueblo. Hay que verlo todo, pero especialmente su colegiata románica de Sant Vicenç, una joya del arte en Cataluña. También un casco antiguo notable, con una iglesia gótica, calles estrechas y un largo y colorido paseo mayor. Cardona fue sede de un importante condado y ducado en la época medieval fue por sus minas de sal, riqueza importantísima. La mina se puede visitar y constituye una salida familiar fabulosa y muy interesante en sí misma. La Fiesta Mayor ofrece a las familias un programa bien variado de actos y actividades para todos los gustos y edades. Recuerden que las familias con niños puede disponer de un Vilar Rural, en el mismo Cardona, para pasar el fin de semana en un lugar muy bonito, un hotel pensado para las familias con niños y niñas. La ciudad de la Sal tiene buenos hoteles y buenos restaurantes, algunos más glamurosos, como el Hotel restaurante Bremon. Si todo está muy lleno, o os gusta más un entorno recogido, vean si hay sitio en la Hospedería del Monasterio del Miracle, donde encontrarán alojamiento familiar a precios monacales, en apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. En los alrededores de Cardona tienen toda una zona a descubrir, desconocida y misteriosa, en plena Cataluña central. Pueblos escondidos como Riner, Pinos o Su, casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Miracle, con un retablo barroco impresionante.

Nit de bruixes a Gualba


El poble de Gualba està situat als peus del Montseny, al límit nord del Vallès Oriental, fent ja frontera amb les terres de Girona. Del Parc Natural del Montseny en gaudeix una natura fabulosa, fantàstica i meravellosa. Ideal per fer unes bones passejades familiars, moltes rutes i senderisme, en entorns tan privilegiats com ara la riera de Gualba. Precisament és aquest un rierol on us podreu banyar sense recança en uns gorgs molt bonics. En aquests gorgs és on les bruixes creaven els seus encanteris. La nit de les bruixes de Gualba vol recrear aquells temps. Serà aquest dissabte, 5 d’agost, a les 11 de la nit, a la plaça Joan Ragué de Gualba. Hi podreu veure la rebel·lió de les bruixes, amb actuacions musicals cantant en directe, i danses de bruixes i dones d’aigua. L’entrada com és gratuïta. A més hi haurà una fira de bruixes tota la tarda, que començarà a les 5, on podreu trobar tota mena de productes artesans i esotèrics, així com productes d’alimentació i on podreu fer un entrepà i una beguda tot esperant la nit. També ofereixen tallers per a nens i nenes, tarot i conta-contes de bruixes i fades. Tota la informació a nit-de-bruxes.webnode.cat/. Gualba, la de les mil veus, mereix una excursió familiar. Si us cal quedar-vos a dormir per la zona, que ofereix suficients atractius per fer-ho, us recomanem l’Hotel Masferrer a Gualba mateix. Per arribar al poble només us cal agafar l’autopista AP-7, en direcció Girona, fins la sortida 11 (Sant Celoni i Montseny). Seguiu la carretera C-35 cap a Sant Celoni, però sense entrar-hi, passant de llarg. En uns 3 kms. trobareu una rotonda. Seguiu cap a Gualba de Dalt. Un cap de setmana anti-estrés, al bosc, amb bruixes i dormint en un hotelet amb encant. És el paradís?.

El pueblo de Gualba está situado a los pies del Montseny, en el límite norte del Vallès Oriental, haciendo ya frontera con las tierras de Girona. Del Parque Natural del Montseny hereda una naturaleza fabulosa, fantástica y maravillosa. Ideal para hacer unas buenos paseos familiares, muchas rutas y senderismo, en entornos tan privilegiados como la riera de Gualba. Precisamente es en este un arroyo donde os podréis bañar en unas pozas muy bonitas. Gualba, la de las mil voces, merece una excursión familiar. ¿Y cuando mejor hacerla que con ocasión de su noche de brujas?. Si necesitan quedarse a dormir por la zona, que ofrece suficientes atractivos para ello, les recomendamos el Hotel Masferrer en Gualba mismo. Para llegar al pueblo sólo necesitan coger la autopista AP-7, en dirección Girona, hasta la salida 11 (Sant Celoni y Montseny). Sigan la carretera C-35 hacia Sant Celoni, pero sin entrar, pasando de largo. En unos 3 kms. encontrarán una rotonda. Sigan hacia Gualba de Dalt. Un fin de semana anti-estrés, en el bosque, escuchando música y durmiendo en un hotelito con encanto. ¿Es el paraíso?.