Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Fem un tomb per Suïssa?

Avui us proposem fer una sortida a Suïssa. És relativament a tocar, uns 800 kms. i no cansa arribar-hi. Podeu portar el vostre cotxe, ple del que vulgueu. De camí pareu a dinar a Narbonne, al Bella Napoli, una bona pizzeria al centre, o bé al Casino Cafeteria, de la rocade sud. Preus imbatibles per un self-service de patacada. La primera parada per dormir pot ser Montpellier, Nîmes o Avignon. Totes aquestes ciutats son boniques, ja les vam comentar ahir, i tenen bons hotels Novotel o Ibis Styles, on hem dormit molt bé i bé de preu. També podeu anar fins Grenoble. Si decidiu fer tota aquesta tirada, potser us hostatjareu al Novotel del centre de la ciutat, a costat de l’estació, no lluny del tramvia. Perfecte. Hi ha un altre Novotel a Voreppe, al mig del camp, molt bo també. L’endemà podeu pujar fins Annecy, la meravellosa ciutat del llac, als alps francesos, capital de la Saboia, guapíssima. Allà podeu dinar en una trattoria i pizzeria boníssima, acollidora, molt recomanable: Le Sapaudia.

A Annecy us hi podeu estar uns dies, i visitar Chambery, els Alps, Chamonix, i baixar al llac de le Bouget a Aix les Bains. Si voleu podeu seguir cap a Ginebra o cap Berna, capital federal de la Confederació Helvètica. Millor Berna, que està més centrada. El Novotel de Berna està molt bé. Als afores però excel·lent comunicació amb tramvia. Podeu anar a menjar al restaurant Da Bucolo, al centre de la ciutat, prop del gran rellotge astronòmic.

L’endemà podeu començar a visitar aquest magnífic país, amb paisatges i ciutats fantàstics. Aneu cap a la vall de Frutingen, fins l’estació d’esquí d’Adelboden. Seguiu la Vall de la Jungfrau, des de Wilderswil, on podeu dinar a la trattoria i pizzeria Luna Piccante, que us recomanem de cor, perquè s’hi menja molt bé. Pugeu fins Grindelwald, o fins la Jungfrau mateix, amb els bonics trens de muntanya.

El dia següent podeu anar fins la increïble i bellíssima ciutat medieval de Luzern, una passada. Amb el seu pont cobert de fusta, el llac, els carrers, les torres, esglésies… Dineu als baixos de l’ajuntament, en una gran cerveseria, anomenada, precisament, Rathaus Braueri. Especialitats alemanyes i bona cervesa!. De tornada feu la ruta dels llacs, esplèndida entre muntanyes.

 

El dia arribeu-vos a Zürich, una altra bonica ciutat, amb el seu llac, la catedral, casc antic, esglésies… Per dinar aneu al ristorante Santa Lucia, al centre, perfecte!.

De tornada pareu a la bonica i petita vila barroca de Solothurn per veure-hi la catedral, l’ajuntament i els carrers medievals d’aquesta ciutat murallada.

L’endemà poeu baixar cap al sud, cap a Friburg, que no és gaire maca. La Suïssa francesa no és tan espectacular com la alemanya. En canvi Gruyeres amb el seu castell, els carrers i les cases de pedra, és una cucada. Un poblet medieval molt bonic, petit, tot nevat. Dineu a La Poya, un hotel amb restaurant, pizzes, amanides, fondues i plats més complicats… Bé.

També podeu remuntar els Alps, plens de neu, pel coll del Jaunpass, per la zona de la Jungfrau, camí de Thun, una altra ciutat bonica, on podeu aturar-vos.

De Berna també podeu anar camí de Murten, una ciutat medieval i barroca, a la vora del llac del mateix nom. I més avall fins Ginebra, ciutat cosmopolita, vora el gran llac Leman, amb el seu jet d’eau, el rellotge de flors, el casc antic medieval. Per dinar recomanem el restaurant La Rotonda, una mica allunyat del centre, però prop del llac. Visiteu la catedral.

Suïssa ens agrada molt. Els seus paisatges, els bonics poblets rurals, les ciutats amb les seves muralles intactes, les places florides, amb la font, i l’església i, per damunt de tot, el castell. Admireu les vistes des dels trens de muntanya, gaudiu de les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis a la primavera i l’estiu. Si és tardor, una meravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. Suïssa és amable, poc coneguda, típica i tòpica. Cal fer una volta per Suïssa. Tota família hauria de fer una vegada a la vida una volta per Suíssa durant les vacances. Pert cert, diuen que Suissa és un país molt car, però no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en cotxe, tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles a peu! El cotxe està prohibit a molts llocs. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant uns euros de la vinyeta per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Ginebra, Fribourg, Gruyérés, Berna, Lucerna, amb paisatges increïbles!. Aneu a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blaus, d’aigües transparents, ciutats medievals…

 

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido ese pais, de haber pisado sus calles, admirado sus paisajes, y vivido sus ambientes, aun nos gusta más. Porque Suiza es precioso. Admirad las vistas desde las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño, una maravilla, si el invierno, ¡qué manto blanco! Si el verano, frescura y alegría de vivir. Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto. Suiza es amable, poco conocida, típica y tópica, a unos pasos de la frontera de Francia, a unos 700 kms . de Barcelona. En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida durante unas vacaciones, no dejen de programar todas las actividades possibles. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos, cerca de lagos y con césped asegurado, muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en muchos sitios. Con el Suiss Pass , o Suiss Card podrá ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los padres y madres. Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando una viñeta por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , en Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , Gruyères , Berna , Lucerna , Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau o los Alpes más poderosos. Lagos azules, de aguas transparentes, ciudades medievales… Llegarán a Suiza desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12.

 

El carnaval a Solsona

Solsona és una ciutat pacífica, apacible, recollida, reservada, quieta, bucòlica i magnífica. El seu casc antic, dominat per la catedral, farcit de bellíssimes cases que donen a carrers estrets i placetes encantadores evoca el silenci i la tranquil·litat. Però tota moneda te el seu revers. I a Solsona el revers de la moneda són els dies de Carnaval. Un carnestoltes únic, inaudit, divertit, pillastre, transgresor, molt cassolà, molt català. Ideal per la mainada. La gent de Solsona, seria i treballadora, te una bis amagada molt potent. Els agrada molt la gresca sana. El carnaval és festa d’interès turístic nacional, poca broma!. Destaca pels “gegants bojos” i la penjada del ruc. Ja ho sabeu, aquest proper cap de setmana, el dissabte, és el dia fort. Hi ha mercat al nucli antic, gegants a la plaça de l’Ajuntament, a partir de les sis, arribada de S.M. el Rei Carnestoltes a l’avinguda del Pont, seguida de la bramada i penjada del Ruc a la plaça del Ruc A la nit concert, i ball. El diumenge, al matí, ben d’hora, tronada, seguici i ball a la plaça Major. A la tarda taller infantil a la sala polivalent. No us perdeu el dissabte, quan es fa fosc, el moment en que pengen un ruc del campanar de l’ajuntament. Un ruc de pega, està clar. Un ruc que es pixa damunt dels espectadors en una darrera venjança. Arribeu-vos a Solsona el cap de setmana de carnaval i dormiu allà. No us en penedireu i els infants s’ho passaran fantàstic. A Solsona s’hi arriba per la C-58 fins a Manresa, per continuar després en direcció cardona i Solsona. Hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Caldrà veure si estan plens. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. També són extraordinaris altres restaurants i hotels. Recomanem un hostal senzill i net, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb bon restaurant. No perdeu l’oportunitat de fer un volt per Solsona, visitar el nucli medieval, la catedral i el Museu Diocesà, esplèndit. Tampoc de viatjar pels infinits racons de la comarca. Una experiència única per grans i petits. Per cert, l’amic Miki ens recomana Can Solé Xic. Un restaurant que és dins un poblet diminut però encisador anomenat Claret. Està situat entre Solsona i Torà, mes a prop de Torà que de Solsona. Hi van sovint. Diu que s’hi menja molt bé. I que el tracte és exquisit. Si ho diu l’amic Miki, segur que deu ser un lloc encantador!. Gràcies!.

Solsona es una ciudad pacífica, apacible, recogida, reservada, quieta, bucólica y magnífica. Su casco antiguo, dominado por la catedral, lleno de bellísimas casas que dan a calles estrechas y plazas encantadoras, evoca el silencio y la tranquilidad. Pero toda moneda tiene su reverso. Y en Solsona el reverso de la moneda son los días de Carnaval. Un carnaval único, inaudito, divertido, pillo, transgresor, muy casero, muy catalán. Ideal para los niños. La gente de Solsona, seria y trabajadora, tiene una bis escondida muy potente. Les gusta mucho la juerga sana. Hay mercado medieval, mercadillo, k-tifas, cabeza, música, baile, gigantes, comparsas … todo lo que podáis imaginar. Y el sábado, cuando oscurece, cuelgan un burro del campanario del ayuntamiento. Un burro de pega, está claro. Un burro que se mea encima de los espectadores en una última venganza. Acercaos en Solsona el fin de semana de carnaval. No os arrepentiréis y los niños lo pasarán fantástico. Se llega por la C-58 hasta Manresa, para continuar después en dirección Cardona y Solsona. Hay muy buenos alojamientos en Solsona. Habrá que ver si están llenos. Recomendamos el San Roc. Una delicadeza sin límites, con un restaurante de fábula. También son extraordinarios otros restaurantes y hoteles. Recomendamos un hostal sencillo y limpio, con restaurante: Crisami. Solsona tiene un camping, con buen restaurante. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por Solsona, visitar el núcleo medieval, la catedral y el Museo Diocesano, espléndido. Tampoco de viajar por los infinitos rincones de la comarca. Una experiencia única para grandes y pequeños.

Olot x 2

Sempre és agradable arribar-se fins la bonica vila d’Olot. Aquesta magnífica ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i només per aquest motiu justifica plenament una sortida familiar. A Olot mateix s’hi poden veure fins quatre volcans, el més proper el Montsacopa. També ens encanta passejar lentament per la zona d’aiguamolls de la Font Moixina, un indret maravellós, plàcid i tranquil, un espai natural de primera, que no és l’únic que hi ha, com ara el jardí botànic de flora autòctona o la xarxa de senders Itinerànnia. Tampoc no podem deixar de destacar, pel amants de la bicicleta, la xarxa de Vies Verdes o, pels amants de la geologia, el Parc de Pedra Tosca, a la vila veïna de Les Preses. Però si avui us parlem d’Olot, ho fem perquè, durant dos dies, Olot i la comarca es dedicaran al “2×1”. És a dir, oferiran places d’allotjament, àpats i tota mena activitats turístiques “dos per una”. És a dir dues nits d’hotel al preu d’una, o dues habitacions pagant-ne una, per citar només un exemple. I aquests allotjaments 2×1 seran a tota la comarca, en hotels, pensions, apartaments turístics, cases de turisme rural, càmpings i cases de colònies. Podeu veure tota la informació al portal web: www.olotx2.cat. També tot el cap de setmana, 30 restaurants de la Garrotxa ofereixen àpats per a dos comensals i se’n pagarà només un, així com bars i cafeteries d’Olot ofereixen esmorzars, berenars i tapes també al 2×1. Igual faran la majoria de comerços i les parades de la Plaça Mercat. Però això no és tot, i aquí entra la promoció ideal per a famílies. La campanya també es refereix a un seguit de boniques activitats turístiques i lúdiques, com ara les famoses passejades volcàniques en un trenet, entrades de cinema, rutes en bici elèctrica, passejades en ruc, concerts, museus i jornades de portes obertes i visites guiades al volcà Montsacopa, i un piló de coses més. Fins els 4 aparcaments per cotxes de la ciutat també faran un 2×1. No us ho penseu!. Arribeu-vos aquest cap de setmana a la Garrotxa. Una visita al Parc dels volcans és impressionant sempre i en tot temps. Aprofiteu el 2×1 i no deixeu de probar la cuina volcànica, al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Molt modern i agradable L’Hotel Estació, inaugurat el 2012. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. I si Olot i voltants està molt ple, no desespereu, perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Demaneu allotjament al familiar  l’Hotel Vall d’en Bas, o la discreta i coqueta Fonda Barris, totes dues properes a Olot. Elegant, Art Decó, amb un toc retro fascinant, Can Garay és una casona d’indians perfectament restaurada. Dins el parc volcànic hi ha l’hotel El Ventós, una sobèrbia masia restaurada. Ideal per infants. A la vila medieval de Santa Pau, magnífica, l’Hotel Cal Sastre, una passada. En un poblet recòndit, amagat, difícil de trobar, i d’arribar, ben bé perdut, hi ha Cal Forn de Beget. Maravellosa natura, maravellós poble i maravellosa església romànica. En un altre racó més accesible l’Hostal Alta Garrotxa ofereix habitacions i cuina senzilla. Per a dinar i sopar la majoria d’aquests hotelets tenen restaurant de campanetes. Però per a gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. També podeu dormir bé a Can Morera, un restaurant amb habitacions, o al El Ferrés, o El Piqué, que son a Joanetes, un poble de pessebre. Ara bé, aneu on aneu, un consell: reserveu o no dinareu!. Hi ha molta gent. Bon 2×1 a Olot!

Siempre nos ha gustado subir hasta la bonita villa de Olot, por el motivo que fuera. Hoy por su feria del embutido, mañana por los volcanes, pasado por la espléndida fuente Moixina, con el parque delicioso, o para visitar el museo de los volcanes, o para subir al Montsacopa o al Garrinada. La ciudad y los alrededores son maravillosos todo el año. Pero si vais este fin de semana de febrero podreis disfrutar de la oferta dos por uno en alojamiento, restauración y un sinfín de actividades familiares. No os lo perdais. Además hay música en vivo, conciertos y ferias. No os lo penséis y id hasta Olot con la excusa del 2×1 y disfrutad de la Garrotxa. Una visita al Parque de los volcanes es impresionante siempre y en todo tiempo. Si coméis fuera de la feria no dejéis de probar la cocina volcánica, el restaurante de la Font Moixina, o vecino La Deu, por ejemplo. Por cierto que este tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen también un hotel de la cadena Riu, o bien el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, mirad la web de hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna

 

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 40 anys. Tot això serà el diumenge 1 de desembre de 2019, quan fan la 40a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

El Ball de Bruixes de Viladrau

Aquest proper dia 31 d’octubre, preludi d’un bonic pont festiu, teniu al bonic poble de Viladrau el ball de bruixes. Des de l’any 1997, el 31 d’octubre de cada any, quan tot just comença a entrar la Nit de Tots Sants, Viladrau ja commemora un dels seus episodis històrics més tràgics: La Persecució de les Bruixes. Conta la tradició que tot va començar en una Junta de Bruixes celebrada a Sant Segimon la nit de Tots Sants de l’any 1617. El Ball de Bruixes és un espectacle de carrer teatralitzat de música, dansa, llum i foc en el que 14 dones de Viladrau es reuneixen per celebrar la seva última junta abans de ser condemnades i executades. Les representacions tenen dos horaris: a les 21.00 hores: 1ª Sessió. Punt de trobada c/ Mn. Cinto Verdaguer. A les 22.30 hores: 2ª Sessió. Punt de trobada Plaça Major. Cal fer una reserva i comprar una xapad’entrada a 2€. (Menors de 3 anys gratuït). Podeu fer la comanda i comprar al 93 884 80 35 que és l’espaimontseny@viladrau.cat. De dimarts a divendres de 10 a 14 hores. Dissabtes i vigílies de festius, de 10 a 14 h i de 16 a 18 h. Diumenges i festius, de 10 a 14h. O bé a la el mateix dia 31 d’octubre a partir de les 18.30 hores a la Plaça Major. Si hi aneu, passareu uns dies en família en ple parc natural del Montseny. No us mentim si us diem que Viladrau és, possiblement, el poble més bonic de Catalunya, sobretot ara que tardor omple de color els boscos que envolten la vila. I els dies següents també hi fan coses. Podeu veure tot el programa d’actes a  la web oficial de l’ajuntament de Viladrau. A més, a Viladrau s’hi menja, i s’hi dorm de fàbula. Teniu diversos hotels magnífics, alguns mítics, com ara La Coromina, un hotelet amb molt d’encant, amb restaurant també molt bo, que us recomanem. Viladrau és un destí molt adequat per gaudir d’uns dies de pau i tranquil·litat amb la família. Rutes, senderisme, boscos, fonts, rius i rieres, cims… I a tocar pobles amb esglésies romàniques, centres d’interpretació de la natura, com Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari… Arribareu a Viladrau per l’autovia de l’Ametlla, la C-17 fins l’alçada de Tona, i allà desviar-vos en direcció a Seva per la BV-5303. De Seva cap seguir la mateixa carretera, i seguir les indicacions cap a Viladrau. Bon ball de bruixes a Viladrau!.

Otra buena propuesta para pasar el próximo fin de semana de octubre, o un día en la naturaleza más espléndida, es visitar la villa de Viladrau, en pleno parque natural del Montseny. Y aunque a Viladrau se puede ir todo el año, porque es un pueblo muy bonito, en uno de los lugares más maravillosos de toda Cataluña, es muy aconsejable llegar justamente en otoño, y justamente en ocasión del baile de las brujas, este próximo 31 de octubre. Vean el programa de actos en la web oficial del ayuntamiento de Viladrau. Hay muchos, y muy interesantes. Todo el fin de semana, sábado y domingo, por las calles del pueblo, puestos, talleres infantiles y tema castaña por todas partes. Paseos a pie por el entorno natural, paseos en pony, espectáculos infantiles de teatro y de animación, rocódromo … muchas cosas divertidas para los niños. Y por Todos los Santos, mercado. En Viladrau se come, y se duerme de fábula. Tienen varios hoteles magníficos, algunos míticos, como La Coromina. Ya lo veis: Viladrau es un destino muy adecuado para disfrutar de unos días de paz y tranquilidad con la familia. Rutas, senderismo, bosques, fuentes, ríos y arroyos, cumbres … Y a tocar pueblos con iglesias románicas, centros de interpretación de la naturaleza, como Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari … Llegarán a Viladrau por la autovía de la Ametlla, la C-17 yendo hasta la altura de Tona, y allí hay que desviarse en dirección a Seva por la BV-5303. De Seva seguid la misma carretera, y las indicaciones hacia Viladrau.

Aiguardent al Prat del Comte

 

Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a les rodalies del Prat del Comte. Llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

Festa Major de Cardona

Atenció famílies!, aquest cap de setmana aneu a Cardona a celebrar la Festa Major. No ho dubteu… arribeu-vos a la bellíssima vila medieval de Cardona, perquè fan una festa d’aquelles que no podeu deixar passar. En destacarem el trasllat i processó de la Mare de Déu Petita amb el Ball de Bastons, els oficis i la processó solemnes. I no podem deixar passar el Corre de Bou. A més de gaudir de la festa, que és prou bonica, cal pujar a la població de la sal catalana perquè conserva molt bé un seguit de monuments que ha deixat a la vila l’empremta del seu passat. Així podeu visitar un castell magnífic, poderós, molt gran, inmens, convertit ara en un acollidor parador de turisme. Aquesta bestial fortalesa corona una muntanya cònica a l’entrada del poble. Cal veure’l tot, però especialment la seva col·legiata romànica de Sant Vicenç, una joia de l’art romànic català. També conserva Cardona un casc antic notable, amb una esglèsia gòtica, carrers estrets i un llarg i colorit carrer major. És natural que així sigui, perquè aquesta ciutat fou seu d’un important comtat i ducat a l’època mitjeval. Els senyors explotàven les riques mines de sal, que foren les més importants d’Espanya. Avui dia estan tancades, però es poden visitar i, aquesta visita, constitueix per ella mateixa una formidable sortida familiar, fabulosa, i molt interessant en ella mateixa. Us la recomanem. Els nois i noies s’ho passaran molt bé, baixant amb el jeep i voltant sota terra amb casc de miner. Potser aquest dia hi haurà molta gent i no serà agradable fer les llargues cues de la visita. Però podeu guardar la memòria d’aquesta sortida i fer-la un altre dia. Si voleu passar el cap de setmana per aquesta bonica zona de Catalunya, i anar a la Fira, les famílies amb infants podeu disposar d’un Vilar Rural, al mateix Cardona, un lloc ideal per passar el cap de setmana en un lloc molt bonic, un hotel pensat per les famílies amb nens i nenes. Ara bé, els preus son un pèl cars, ja us avisem. La ciutat també te bons hotels i bons restaurants, més glamurosos com  ara l’Hotel restaurant  Bremon, o més senzills, però també recomanables, com La Volta del Rector, al carrer de les Flors, 4, tel: 938 69 16 37, o el Petit Perico, també molt interessant, al carrer de Cambres, 30, tel: 938 68 41 31.Si tot està molt ple, o us agrada més un entorn recollit, podeu anar al barri de la Coromina, on hi ha un hotelet rural amb encant, anomenat La premsa. Si voleu una cosa més senzilla, espartana, mireu-vos l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, on trobareu allotjament familiar a preus monacals, en apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Als voltants de Cardona teniu tota una zona a descobrir, desconeguda i misteriosa, en plena Catalunya central. Poblets amagats com Riner, Pinós o Su, cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona, i la seva festa de la sal, serà un bon destí aquest cap de setmana. Endavant amb la festa Major!.

A nosotros nos gusta subir de vez en cuando hasta la bellísima villa de Cardona. Sobre todo en fines de semana como este de su fiesta mayor. Cardona conserva muy bien toda la huella de su pasado medieval. Un castillo increíble, magnífico, poderoso, inmenso, convertido ahora en un acogedor parador de turismo, corona una montaña cónica a la entrada del pueblo. Hay que verlo todo, pero especialmente su colegiata románica de Sant Vicenç, una joya del arte en Cataluña. También un casco antiguo notable, con una iglesia gótica, calles estrechas y un largo y colorido paseo mayor. Cardona fue sede de un importante condado y ducado en la época medieval fue por sus minas de sal, riqueza importantísima. La mina se puede visitar y constituye una salida familiar fabulosa y muy interesante en sí misma. La Fiesta Mayor ofrece a las familias un programa bien variado de actos y actividades para todos los gustos y edades. Recuerden que las familias con niños puede disponer de un Vilar Rural, en el mismo Cardona, para pasar el fin de semana en un lugar muy bonito, un hotel pensado para las familias con niños y niñas. La ciudad de la Sal tiene buenos hoteles y buenos restaurantes, algunos más glamurosos, como el Hotel restaurante Bremon. Si todo está muy lleno, o os gusta más un entorno recogido, vean si hay sitio en la Hospedería del Monasterio del Miracle, donde encontrarán alojamiento familiar a precios monacales, en apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. En los alrededores de Cardona tienen toda una zona a descubrir, desconocida y misteriosa, en plena Cataluña central. Pueblos escondidos como Riner, Pinos o Su, casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Miracle, con un retablo barroco impresionante.

Nit de bruixes a Gualba

El poble de Gualba està situat als peus del Montseny, al límit nord del Vallès Oriental, fent ja frontera amb les terres de Girona. Del Parc Natural del Montseny en gaudeix una natura fabulosa, fantàstica i meravellosa. Ideal per fer unes bones passejades familiars, moltes rutes i senderisme, en entorns tan privilegiats com ara la riera de Gualba. Precisament és aquest un rierol on us podreu banyar sense recança en uns gorgs molt bonics. En aquests gorgs és on les bruixes creaven els seus encanteris. La nit de les bruixes de Gualba vol recrear aquells temps. Serà aquest dissabte, 3 d’agost, a partir de les 17 hores, a la plaça Joan Ragué de Gualba. Hi podreu veure la rebel·lió de les bruixes, amb actuacions musicals cantant en directe, i danses de bruixes i dones d’aigua. L’entrada com és gratuïta. A més hi haurà una fira de bruixes tota la tarda, que començarà a les 5, on podreu trobar tota mena de productes artesans i esotèrics, així com productes d’alimentació i on podreu fer un entrepà i una beguda tot esperant la nit. També ofereixen tallers per a nens i nenes, tarot i conta-contes de bruixes i fades. Gualba, la de les mil veus, mereix una excursió familiar. Si us cal quedar-vos a dormir per la zona, que ofereix suficients atractius per fer-ho, us recomanem l’Hotel Masferrer a Gualba mateix. Per arribar al poble només us cal agafar l’autopista AP-7, en direcció Girona, fins la sortida 11 (Sant Celoni i Montseny). Seguiu la carretera C-35 cap a Sant Celoni, però sense entrar-hi, passant de llarg. En uns 3 kms. trobareu una rotonda. Seguiu cap a Gualba de Dalt. Un cap de setmana anti-estrés, al bosc, amb bruixes i dormint en un hotelet amb encant. És el paradís?.

El pueblo de Gualba está situado a los pies del Montseny, en el límite norte del Vallès Oriental, haciendo ya frontera con las tierras de Girona. Del Parque Natural del Montseny hereda una naturaleza fabulosa, fantástica y maravillosa. Ideal para hacer unas buenos paseos familiares, muchas rutas y senderismo, en entornos tan privilegiados como la riera de Gualba. Precisamente es en este un arroyo donde os podréis bañar en unas pozas muy bonitas. Gualba, la de las mil voces, merece una excursión familiar. ¿Y cuando mejor hacerla que con ocasión de su noche de brujas?. Si necesitan quedarse a dormir por la zona, que ofrece suficientes atractivos para ello, les recomendamos el Hotel Masferrer en Gualba mismo. Para llegar al pueblo sólo necesitan coger la autopista AP-7, en dirección Girona, hasta la salida 11 (Sant Celoni y Montseny). Sigan la carretera C-35 hacia Sant Celoni, pero sin entrar, pasando de largo. En unos 3 kms. encontrarán una rotonda. Sigan hacia Gualba de Dalt. Un fin de semana anti-estrés, en el bosque, escuchando música y durmiendo en un hotelito con encanto. ¿Es el paraíso?.

Fira de Sant Jaume a Prats de Lluçanès

 

Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés hi ha el poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquí, aquest cap de setmana, te lloc una nova edició de la Fira de Sant Jaume i de la mostra gastronòmica, TastaQmarca. Dissabte a la nit teniu una mostra gastronòmica del Lluçanès, diferents tastos entre 1 i 4 euros. Música en directe, havaneres, cant de taverna i sons cubans. El diumenge, durant tot el matí, als carrers del centre del poble, hi haurà parades d’artesans, firaires, botigues al carrer i mercat. També motos antigues, cançons amb el taller dels enCants del món, festa bastonera i cercavila, i teatre infantil amb la Pepa & Pili. A la tarda festa d’escuma. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, molt maca, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. El Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Jaime este fin de semana. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria tiene mercado, música, concierto, juegos tradicionales, bastoneros… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito.

Festa dels Templers de Puig-Reig

La vila de Puig-Reig, una vila industrial a mig camí entre Manresa i el Pirineu, a la Catalunya Central, és l’escenari d’una lluïda festa que rememora el passat templer de Puig-reig. És la Festa del Solstici, que es complementa amb un Mercat dels Templers. Tot un cap de setmana per descobrir el poble, i com vivien els templers. No us perdeu el mercat dels templers, les recreacions històriques, les danses, les visites teatralitzades i els jocs medievals!. Heu de saber que el castell de Puig-reig va ser una de les últimes comandes de templers de Catalunya. Des d’aquesta situació privilegiada controlaven els territoris que tenien entre el Berguedà i la Cerdanya. Ara podeu saber, gràcies a la Festa del Solstici i al Mercat dels Templers, com es vivia en un poble del segle XIII dominat per l’ordre del Temple. Puig-Reig està només a una hora de Barcelona. Son 80 kms. de bona autovia. Podeu aprofitar el viatge fins Puig-Reig per fer una volta per la magníficament ben conservada Colònia Vidal. Una colònia industrial complerta, on podeu visitar la fàbrica, l’escola, l’economat, les cases dels obrers i la casa de l’amo, tot revivint amb els vostres infants les condicions de vida durant la Revolució Industrial. Us agradarà. Si voleu dinar aquests dies a Puig-reig caldrà reservar. Al carrer major teniu dos bons restaurants: El Celler de Ca la Quica, al número 48, Tel: 93.838 02 20, fantàstic, i el Mirall de l’Arcàdia, al número 11. Tel. 93.829.05.05. També teniu l’Hotel Cal Marcal, amb habitacions familiars i un boníssim restaurant. Arriveu-vos a Puig-Reig per la festa templera, que val la pena!.

En Puig-Reig, una ciudad industrial a medio camino entre Manresa y el Pirineo, en la Catalunya Central se celebra una feria templaria bonita, con muchas actividades para los niños. Mercado medieval, muestra de oficios, de artesanía y, sobre todo, de embutidos, (para chuparse los dedos), juegos infantiles…  Música, orquestas, abanderados y animación. Una excusa perfecta para hacer los 80 kms. de buena autovía, escasos, que nos separan de Puig-Reig. Además, la villa ofrece muchos más alicientes turísticos. Podéis aprovechar el viaje hasta Puig-Reig para dar una vuelta por la magníficamente bien conservada Colonia Vidal. Una colonia industrial completa, donde podrá visitar la fábrica, la escuela, el economato, las casas de los obreros y la casa del dueño, todo ello reviviendo con sus niños las condiciones de vida durante la Revolución Industrial. Les gustará. Si desean comer en Puig-reig habrá que reservar ya desde ahora. En la calle mayor tienen dos buenos restaurantes: El celler de la Quica, en el número 48 de la calle Mayor, tel: 93.838 02 20, y el Mirall de la Arcadia, en el número 11. Tel. 93.829.05.05. También tienen el hotel Cal Marcal, con habitaciones familiares y un buenísimo restaurante. Buena feria medieval en Puig-Reig.

Fira de la Sal de Cardona

Atenció familíes!. Aquest cap de setmana, a la bellíssima vila medieval de Cardona, fan una festa d’aquelles que no podeu deixar passar. Es tracta d’una fira medieval dedicada a la sal, la riquessa de la ciutat des dels segles més antics. S’instal·larà al castell de Cardona un campament medieval. Hi haurà parades, tallers i exhibicions d’oficis medievals i quadres de la vida quotidiana dels segles XIII i XIV. El carrer Major acollirà un seguit de parades i atraccions dedicades a la màgia i a la sal. Al centre històric de la vila s’hi faran espectacles de carrer, amb la presència de faquirs, acròbates, ballarins… El diumenge és el dia més fort, amb activitats com ara el mercat medieval de productes artesanals, la mostra d’oficis antics, els espectacles teatrals ambientats en l’edat mitjana o les visites als punts d’interès turístic de Cardona, que no son precisament pocs. Hi ha un espai infantil, a la carpa de la plaça,  on tot el el diumenge hi haurà activitats pensades per a la canalla, com ara jocs i tallers, i altres coses que agradaran als més petits de casa. Al centre històric hi haurà música i espectacles de carrer. A més de gaudir de la fira, que és prou bonica, cal pujar a la població de la sal catalana perquè conserva molt bé un seguit de monuments que ha deixat a la vila l’empremta del seu passat. Així podeu visitar un castell magnífic, poderós, molt gran, inmens, convertit ara en un acollidor parador de turisme. Aquesta bestial fortalesa corona una muntanya cònica a l’entrada del poble. Cal veure’l tot, però especialment la seva col·legiata romànica de Sant Vicenç, una joia de l’art romànic català. També conserva Cardona un casc antic notable, amb una esglèsia gòtica, carrers estrets i un llarg i colorit carrer major. És natural que així sigui, perquè aquesta ciutat fou seu d’un important comtat i ducat a l’època mitjeval. Els senyors explotàven les riques mines de sal, que foren les més importants d’Espanya. Avui dia estan tancades, però es poden visitar i, aquesta visita, constitueix per ella mateixa una formidable sortida familiar, fabulosa, i molt interessant en ella mateixa. Us la recomanem. Els nois i noies s’ho passaran molt bé, baixant amb el jeep i voltant sota terra amb casc de miner. Potser aquest dia hi haurà molta gent i no serà agradable fer les llargues cues de la visita. Però podeu guardar la memòria d’aquesta sortida i fer-la un altre dia. Si voleu passar el cap de setmana per aquesta bonica zona de Catalunya, i anar a la Fira, les famílies amb infants podeu disposar d’un Vilar Rural, al mateix Cardona, un lloc ideal per passar el cap de setmana en un lloc molt bonic, un hotel pensat per les famílies amb nens i nenes. Ara bé, els preus son un pèl cars, ja us avisem. La ciutat també te bons hotels i bons restaurants, més glamurosos com  ara l’Hotel restaurant  Bremon, o més senzills, però també recomanables, com La Borrasca, casolà i típic, de tota la vida, molt recomanable, o bé La Volta del Rector, molt senyor i glamuròs, molt bo també, al carrer de les Flors, 4, tel: 938 69 16 37, o el Petit Perico, també molt interessant, al carrer de Cambres, 30, tel: 938 68 41 31. Si tot està molt ple, o us agrada més un entorn recollit, podeu anar al barri de la Coromina, on hi ha un hotelet rural amb encant, anomenat La premsa. Si voleu una cosa més senzilla, espartana, mireu-vos l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, on trobareu allotjament familiar a preus monacals, en apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Als voltants de Cardona teniu tota una zona a descobrir, desconeguda i misteriosa, en plena Catalunya central. Poblets amagats com Riner, Pinós o Su, cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona, i la seva festa de la sal, serà un bon destí aquest cap de setmana. Endavant amb la festa de la sal!.

A nosotros nos gusta subir de vez en cuando hasta la bellísima villa de Cardona. Sobre todo en fines de semana como este primero de junio, en que hay ferias o fiestas señaladas. Cardona conserva muy bien toda la huella de su pasado medieval. Un castillo increíble, magnífico, poderoso, inmenso, convertido ahora en un acogedor parador de turismo, corona una montaña cónica a la entrada del pueblo. Hay que verlo todo, pero especialmente su colegiata románica de Sant Vicenç, una joya del arte en Cataluña. También un casco antiguo notable, con una iglesia gótica, calles estrechas y un largo y colorido paseo mayor. Por esta razón es del todo adecuado que se haga una celebración como la Feria Medieval llamada también la Fiesta de la Sal. Porque si Cardona fue sede de un importante condado y ducado en la época medieval fue por sus minas de sal, riqueza importantísima. La mina se puede visitar y constituye una salida familiar fabulosa y muy interesante en sí misma. La Feria de la Sal ofrece a las familias un programa bien variado de actos y actividades para todos los gustos y edades. Todo el casco antiguo se transforma cuidadosamente en la villa medieval que Cardona fue hace cinco siglos y la gente que llega puede disfrutar de un muy bien montado mercado de productos artesanales, una típica muestra de oficios antiguos y muchos otros espectáculos de música, circo, bailes y danzas. Para los niños más pequeños habrá talleres de sal, espectáculos de títeres, chocolatada, bailes de gigantes y teatro infantil. Tampoco faltarán las exhibiciones de cetrería, de tiro con arco, o una completa visita por el pueblo. Recuerden que las familias con niños puede disponer de un Vilar Rural, en el mismo Cardona, para pasar el fin de semana en un lugar muy bonito, un hotel pensado para las familias con niños y niñas. La ciudad de la Sal tiene buenos hoteles y buenos restaurantes, algunos más glamurosos, como el Hotel restaurante Bremon. Si todo está muy lleno, o os gusta más un entorno recogido, vean si hay sitio en la Hospedería del Monasterio del Miracle, donde encontrarán alojamiento familiar a precios monacales, en apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. En los alrededores de Cardona tienen toda una zona a descubrir, desconocida y misteriosa, en plena Cataluña central. Pueblos escondidos como Riner, Pinos o Su, casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Miracle, con un retablo barroco impresionante.

La passió d’Ulldecona 2019

Una temporada més podem gaudir de la Passió d´Ulldecona. Podeu anar-hi des d’aquest diumenge. I no només a Ulldecona. Perquè essent la passió més interessant i important de les comarques tarragonines, s’ha expandit i es representa a Reus i a Tarragona. Tota la informació la teniu a la passió d’Ulldecona i trucant al telèfon 638 496 009. La Passió no només és un imponent drama sacre, sinó una mostra cultural del país, com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndid. A Catalunya teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra. Però avui parlem de la d’Ulldecona. Primer dir-vos que és una obra declarada d’interès Turístic Nacional. Que la fan des de l’any 1955!. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Dura unes tres hores llargues de 16:30 a 19:45 hores, més o menys. L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns pacs turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalesa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests pacs inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinaròs. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fins Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta meravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Passió 2019. Cervera

 

Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments, com ara l’església gòtica de Santa Maria, la Universitat, el carreró de les bruixes, el carrer major i les cases nobles i burgeses, algunes convertides en bonics museus. I, a més, està molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. Es tracta de la representació de La Passió. Un espectacle majestuós, fantàstic, una obra de teatre descomunal que no us podeu perdre. Per horaris i preu, consulteu el web de la passió de Cervera. Allà teniu tot el que us cal saber sobre aquesta magna obra sacra. Nosaltres l’hem gaudit molt, tot i que és un tema religiós, complicat, per a nois i noies grans, i una representació que dura tres o quatre hores, amb descansos. Per dinar, i dormir, a la vila hi ha molt on escollir. Com ara L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. O bé una pizzeria molt bona: La Cosa Nostra. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El No Badis, una aposta fresca i nova. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera. Bona passió a Cervera!.

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de las representaciones de la pasión de Jesús, que este año cumplen su 75 aniversario. Un gran espectáculo. Más información en el web de la pasión de Cervera. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones.

Olot x 2!

Sempre és agradable arribar-se fins la bonica vila d’Olot. Aquesta magnífica ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i només per aquest motiu justifica plenament una sortida familiar. A Olot mateix s’hi poden veure fins quatre volcans, el més proper el Montsacopa. També ens encanta passejar lentament per la zona d’aiguamolls de la Font Moixina, un indret maravellós, plàcid i tranquil, un espai natural de primera, que no és l’únic que hi ha, com ara el jardí botànic de flora autòctona o la xarxa de senders Itinerànnia. Tampoc no podem deixar de destacar, pel amants de la bicicleta, la xarxa de Vies Verdes o, pels amants de la geologia, el Parc de Pedra Tosca, a la vila veïna de Les Preses. Però si avui us parlem d’Olot, ho fem perquè, durant dos dies, Olot i la comarca es dedicaran al “2×1”. És a dir, oferiran places d’allotjament, àpats i tota mena activitats turístiques “dos per una”. És a dir dues nits d’hotel al preu d’una, o dues habitacions pagant-ne una, per citar només un exemple. I aquests allotjaments 2×1 seran a tota la comarca, en hotels, pensions, apartaments turístics, cases de turisme rural, càmpings i cases de colònies. Podeu veure tota la informació al portal web: www.olotx2.cat. També tot el cap de setmana, 30 restaurants de la Garrotxa ofereixen àpats per a dos comensals i se’n pagarà només un, així com bars i cafeteries d’Olot ofereixen esmorzars, berenars i tapes també al 2×1. Igual faran la majoria de comerços i les parades de la Plaça Mercat. Però això no és tot, i aquí entra la promoció ideal per a famílies. La campanya també es refereix a un seguit de boniques activitats turístiques i lúdiques, com ara les famoses passejades volcàniques en un trenet, entrades de cinema, rutes en bici elèctrica, passejades en ruc, concerts, museus i jornades de portes obertes i visites guiades al volcà Montsacopa, i un piló de coses més. Fins els 4 aparcaments per cotxes de la ciutat també faran un 2×1. No us ho penseu!. Arribeu-vos aquest cap de setmana a la Garrotxa. Una visita al Parc dels volcans és impressionant sempre i en tot temps. Aprofiteu el 2×1 i no deixeu de probar la cuina volcànica, al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Molt modern i agradable L’Hotel Estació, inaugurat el 2012. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. I si Olot i voltants està molt ple, no desespereu, perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Demaneu allotjament al familiar  l’Hotel Vall d’en Bas, o la discreta i coqueta Fonda Barris, totes dues properes a Olot. Elegant, Art Decó, amb un toc retro fascinant, Can Garay és una casona d’indians perfectament restaurada. Dins el parc volcànic hi ha l’hotel El Ventós, una sobèrbia masia restaurada. Ideal per infants. A la vila medieval de Santa Pau, magnífica, l’Hotel Cal Sastre, una passada. En un poblet recòndit, amagat, difícil de trobar, i d’arribar, ben bé perdut, hi ha Cal Forn de Beget. Maravellosa natura, maravellós poble i maravellosa església romànica. En un altre racó més accesible l’Hostal Alta Garrotxa ofereix habitacions i cuina senzilla. Per a dinar i sopar la majoria d’aquests hotelets tenen restaurant de campanetes. Però per a gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. També podeu dormir bé a Can Morera, un restaurant amb habitacions, o al El Ferrés, o El Piqué, que son a Joanetes, un poble de pessebre. Ara bé, aneu on aneu, un consell: reserveu o no dinareu!. Hi ha molta gent. Bon 2×1 a Olot!

Siempre nos ha gustado subir hasta la bonita villa de Olot, por el motivo que fuera. Hoy por su feria del embutido, mañana por los volcanes, pasado por la espléndida fuente Moixina, con el parque delicioso, o para visitar el museo de los volcanes, o para subir al Montsacopa o al Garrinada. La ciudad y los alrededores son maravillosos todo el año. Pero si vais este fin de semana de febrero podreis disfrutar de la oferta dos por uno en alojamiento, restauración y un sinfín de actividades familiares. No os lo perdais. Además hay música en vivo, conciertos y ferias. No os lo penséis y id hasta Olot con la excusa del 2×1 y disfrutad de la Garrotxa. Una visita al Parque de los volcanes es impresionante siempre y en todo tiempo. Si coméis fuera de la feria no dejéis de probar la cocina volcánica, el restaurante de la Font Moixina, o vecino La Deu, por ejemplo. Por cierto que este tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen también un hotel de la cadena Riu, o bien el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, mirad la web de hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.