Aiguardent al Prat del Comte


 

Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a les rodalies del Prat del Comte. Llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

Fira del conte a Medinyà


 

Medinyà és un bonic poble al nord de Girona, travessat per la carretera general, la N-II, on aquest proper cap de setmana, el dissabte 18 de maig de 2019, s’hi celebra una fira del conte infantil, juvenil i adult. És una sortida familiar molt i molt recomanable per diverses raons. La primera, per la fira mateixa, una excusa perfecte per passar un bon dia, o dies, a Girona, i amb la família. Segona és una activitat especialment dissenyada pels infants, molt interessant, educativa i novedosa. Tercera, i no menys important, permet voltar per les nostres enyorades terres gironines en plena primavera. Hi ha contes per a totes les edats. També trobareu tallers relacionats amb els contes i el món editorial i dels llibres en general. Algunes propostes es representen només una vegada, altres tenen dos horaris, al matí i la tarda. Durant tot el dia podreu visitar les parades on veureu com treballen els il·lustradors, llibreters, editorialistes, els artesans del conte i molta més gent d’aquest ram. També hi haurà un mercadet de venda de contes de 2a mà. Tota la informació que necessiteu, i més, a la seva pàgina web. Trobareu Medinyà, molt fàcilment, anant fins la sortida Girona Nord de la AP-7. En sortir preneu en direcció Palamós i La Bisbal, per agafar l’antiga N-II tot seguit. En un parell de kms. estareu travessant pel mig Medinyà. Bon aparcament a la mateixa N-II, en les gasolineres i hostals de la vora de la carretera. Els restaurants de la vila us oferiran un menú especial del conte. No us perdeu aquesta fira de contes i contaires, és molt bonica. Podeu aprofitar per passar un cap de setmana visitant el llac de Banyoles, molt proper a Medinyà, o Besalú, o la ciutat de Girona, o bé els poblets medievals de l’Empordà, dels voltants de La Bisbal, com ara Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator… que son una maravella!. Bona fira del conte!.

En Medinyà, un bonito pueblo de Girona, desgraciadamente atravesado por la carretera general, la N-II, se celebra una hermosa feria del cuento infantil, juvenil y para adultos. Es una salida familiar muy recomendable por varias razones. La primera la feria misma, una excusa perfecta para pasar un buen día, o días, con la familia. Segunda es una actividad especialmente diseñada para los niños, muy interesante, educativa y novedosa. Tercera, y no menos importante, permite llegar hasta las añorada tierras gerundenses en plena primavera. Tiene lugar el último sábado de mayo. Hay cuentos para todas las edades. También encontraréis talleres relacionados con los cuentos y el mundo editorial y los libros en general. Algunas propuestas se representan sólo una vez, otras tienen dos horarios, mañana y la tarde. Todo el día se podrán visitar las tiendas y paradas donde veréis cómo trabajan los ilustradores, libreros, editorialistas, los artesanos del cuento y mucha más gente de este ramo. También habrá un mercadillo de venta de cuentos de 2 ª mano. Toda la información que necesitais, y más, en la página web: www.firadelconte.cat. Encontrarán Medinyà, muy fácilmente, yendo hasta la salida Girona Nord de la AP-7. Al salir tomen en dirección Palamós y La Bisbal, para coger la antigua N-II a continuación. En un par de kms. estarán atravesando por el medio Medinyà. Buen aparcamiento en la misma N-II, en las gasolineras y hostales del borde de la carretera. Los restaurantes de la villa les ofrecerán un menú especial del cuento. No os perdáis esta feria de cuentos que es muy bonita. Pueden aprovechar para pasar un fin de semana visitando el lago de Banyoles, muy cercano a Medinyà, o Besalú, o la ciudad de Girona, o bien los pueblos medievales del Empordà, en los alrededores de La Bisbal, como Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator …

La festa de l’aiguardent de Prat del Comte


Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a Prat del Comte o a les rodalies. A Prat Ca l’Àngel. Fora llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

La Fira del conte a Medinyà


Medinyà és un bonic poble al nord de Girona, travessat per la carretera general, la N-II, on aquest proper cap de setmana, el dissabte 19 de maig de 2018, s’hi celebra una fira del conte infantil, juvenil i adult. És una sortida familiar molt i molt recomanable per diverses raons. La primera, per la fira mateixa, una excusa perfecte per passar un bon dia, o dies, a Girona, i amb la família. Segona és una activitat especialment dissenyada pels infants, molt interessant, educativa i novedosa. Tercera, i no menys important, permet voltar per les nostres anyorades terres gironines en plena primavera. Hi ha contes per a totes les edats. També trobareu tallers relacionats amb els contes i el món editorial i dels llibres en general. Algunes propostes es representen només una vegada, altres tenen dos horaris, al matí i la tarda. Durant tot el dia podreu visitar les paradetes on veureu com treballen els il·lustradors, llibreters, editorialistes, els artesans del conte i molta més gent d’aquest ram. També hi haurà un mercadet de venda de contes de 2a mà. Tota la informació que necessiteu, i més, a la seva pàgina web. Trobareu Medinyà, molt fàcilment, anant fins la sortida Girona Nord de la AP-7. En sortir preneu en direcció Palamós i La Bisbal, per agafar l’antiga N-II tot seguit. En un parell de kms. estareu travessant pel mig Medinyà. Bon aparcament a la mateixa N-II, en les gasolineres i hostals de la vora de la carretera. Els restaurants de la vila us oferiran un menú especial del conte. Us recomanem diversos llocs. A la carretera N-II, la que us porta a Medinyà, abans d’arribar al poble, teniu el restaurant Mas Les Goges  al Veïnat Garriga. Tel: 972 17 09 96. Dins el poble teniu Les Goxes d’en Martí i El Caliu a la antiga carretera N-II. També hi ha un hotel domòtic, força sorpressiu, anomenat Palau de Girona, amb restaurant propi. No us perdeu aquesta fira de contes i contaires, és molt bonica. Podeu aprofitar per passar un cap de setmana visitant el llac de Banyoles, molt proper a Medinyà, o Besalú, o la ciutat de Girona, o bé els poblets medievals de l’Empordà, dels voltants de La Bisbal, com ara Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator… que son una maravella!. Bona fira del conte!.

En Medinyà, un bonito pueblo de Girona, desgraciadamente atravesado por la carretera general, la N-II, se celebra una hermosa feria del cuento infantil, juvenil y para adultos. Es una salida familiar muy recomendable por varias razones. La primera la feria misma, una excusa perfecta para pasar un buen día, o días, con la familia. Segunda es una actividad especialmente diseñada para los niños, muy interesante, educativa y novedosa. Tercera, y no menos importante, permite llegar hasta las añorada tierras gerundenses en plena primavera. Tiene lugar el último sábado de mayo. Hay cuentos para todas las edades. También encontraréis talleres relacionados con los cuentos y el mundo editorial y los libros en general. Algunas propuestas se representan sólo una vez, otras tienen dos horarios, mañana y la tarde. Todo el día se podrán visitar las tiendas y paradas donde veréis cómo trabajan los ilustradores, libreros, editorialistas, los artesanos del cuento y mucha más gente de este ramo. También habrá un mercadillo de venta de cuentos de 2 ª mano. Toda la información que necesitais, y más, en la página web: www.firadelconte.cat. Encontrarán Medinyà, muy fácilmente, yendo hasta la salida Girona Nord de la AP-7. Al salir tomen en dirección Palamós y La Bisbal, para coger la antigua N-II a continuación. En un par de kms. estarán atravesando por el medio Medinyà. Buen aparcamiento en la misma N-II, en las gasolineras y hostales del borde de la carretera. Los restaurantes de la villa les ofrecerán un menú especial del cuento. Les recomendamos varios lugares. En la carretera N-II, la que os lleva a Medinyà, antes de llegar al pueblo, tienen el restaurante Mas Las Goges en el Vecindario Garriga. Tel: 972 17 09 96. En el pueblo tienen Las Goxes de Martí y El Caliu en la antigua carretera N-II. También hay un hotel domótico, sorprendente, llamado Palacio de Girona, con restaurante propio. No os perdáis esta feria de cuentos que es muy bonita. Pueden aprovechar para pasar un fin de semana visitando el lago de Banyoles, muy cercano a Medinyà, o Besalú, o la ciudad de Girona, o bien los pueblos medievales del Empordà, en los alrededores de La Bisbal, como Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator …

Monte Olivetto Maggiore


Image00072Monte Oliveto Maggiore és una abadia toscana situada no gaire lluny de la ciutat de Siena, a uns 20 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, en direcció a la vila de Buonconvento. Just arribar-hi cal girar a mà esquerra, molt ben indicat. Buonconvento té unes muralles i un casc antic que no està gens malament. Podeu dedicar-hi uns minuts. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir. Hi ha aparcament obligatori, de pagament. Cal caminar una estona fins trobar-vos a la porta del cenobi, en forta baixada. El convent, barroc, molt reformat, no val gaire la pena. Els voltants, Toscana pura, bosc d’oliveres, sí. La gent ve fins Monte Oliveto a veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, obra de Luca Signorelli i Il Sodoma, bastant espectaculars. També és bonica la biblioteca, un petit museu i l’església. Xulos sense valdre el viatge, tot que si els 9 kms. de volta. No la podeu perdre si esteu per aquella zona. A més la visita és lliure i gratuïta. El monestir pertany a una comunitat cistercenca de Olivetans, és la seva casa mare, i podeu sentir cantar els monjos. Us deixarà bocabadats!.

Image00074

Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana, o en una ruta per la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. I si no voleu anar més lluny, si que podeu arribar-vos a Montalcino, una ciutat productora d’uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. Normalment la gent visita juntes les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto, tot i que no tenen res a veure una amb l’altra. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00075

Parar en la abadia de Monte Oliveto Maggiore es una visita obligada si hacéis la Toscana Sur o, simplemente, si estais por allí. Una de esas pequeñas abadias llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Tiene unos frescos de Luca Signorelli e Il Sodoma en el claustro que son realmente bonitos, así como una biblioteca, un pequeño museo y la iglesia barroca. El resto del cenobio está muy reformado y no vale la pena. Los monjes cantan las horas litúgicas. Interesante. Además, la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Y produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la ruta des de Siena, hacia el sur. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Y tampoco de Siena, claro. A unos 20 kms. por Buonconvento, un pueblo agradable conservando sus murallas. Montalcino y Montepulciano, están un poco más al sur, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver la abadía de San Attimo. Con eso llegareis a cruzar el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montalcino


Image00081Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00082

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montepulciano, una altra volta


Image00085

Hem tornat, de nou, aquest Nadal, a la meravellosa vila medieval de Montepulciano, la darrera de la Toscana estricta. Allà hi ha, a més, situada als seus peus la fantàstica església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo. Preciosa. I al pujar a la vila murada, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Image00088

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, poques coses lletges podem dir. La seva impressionant plaça, plena de paradetes de Nadal, amb els palaus del poble i del capità, els seus maravellosos carrers medievals, el seu duomo amb les seves obres d’art… Però d’entre totes les incontables obres d’art l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, sobresurt. És una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

Image00084

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.