Menorca revisitada

Feia molts anys que no anàvem a Menorca. Més de vint. Ens feia por no conèixer res, que tot hagués canviat a pitjor. Aquest agost de 2021 vam tornar-hi. Estava igual de preciosa, o millor. Ara podeu anar-hi en avió, hi ha un munt de vols, o en vaixell. Hi ha moltes companyes que surten de Barcelona o València i arriben a Maó o Ciutadella. Nosaltres sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”, i en quatre hores érem al port de Ciutadella, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. Un petit hostal de tota la vida, car però amb bon preu per ser estiu, Menorca, Ciutadella i el centre. Però la illa estava petada, plena, sobresaturada de gent i cotxes. Vam aparcar al cementiri, força lluny del centre, i encara sort. En això si que ha canviat la nostra illa. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també, prop de Es Born, al centre, carta extensa. Tampoc és fàcil dinar o sopar a Menorca a l’estiu. Tot està abarrotat, impossible. Per sort els turistes s’acumulen a Ses Voltes, Plaça de la Catedral el mercat i Santa Clara, deixant els carrers interiors buits, i els seus restaurants a disposició.

• 

Quin goig el passeig per Ciudatella, cercant els carrers buits pel cantó de Santa Clara, darrera la bonica catedral. O bé per la capella del Sant Crist, magnífica, el Seminari, o el Roser… Molta menys aglomeració! Anar a la platja és una altra missió impossible, al juliol o l’agost. Si no aneu en bus, a peu o en bici no podreu gaudir de les millors aigües de l’illa: les cales verges del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella estan tancades al cotxe, pàrquins plens. Però podeu consolar-vos amb la fantàstica platja de Santo Tomás, o Sant Adeodat, que es meravellosa, tot i no ser una cala. Sant Adeodat te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte! I a Sant Adeodat podeu dinar, molt bé, al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

Una altra cala on podreu aparcar bé és Cala Galdana. A més, des de Galdana, podeu caminar entre 15 o 30 minuts fins Mitjana o Macarella. Però possiblement el pàrquing de Cala Mitjana, abans d’arribar a Galdana estarà sobresaturat. Si decidiu quedar-vos a la dolça petxina d’aïgues netes i càlides que és Galdana, tot i que destrossada per l’hotel que la presideix, podeu anar a dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

• 

Si en els dies que esteu a l’illa no hi ha manera d’arribar als pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella o Turqueta podeu anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal recomanar sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

• 

Una altra platja bonica, urbanitzada, és Son Bou. Cal anar travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina. A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant.

• 

Menorca te altres llocs on anar i aparcar. Al nord de Ciutadella teniu petites cales i també Cala Morell, profunda. I Algaiarencs, al paratge de la vall, amb dos pàrquings que poden tenir lloc. Pilar, accessible per una pista asfaltada abans d’arribar a Ferreries, o Pregonda, accessible des de Mercadal, passant per la carretera que va al far de Cavalleria son fabuloses i els aparcaents no estan gens malament. Cal caminar una mica i vigilar que no bufi tramontana, o no us hi banyareu.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

Finalment prop de Maó teniu cales més massificades com Arenal d’en Castell o Cala Porter, Mesquida, Es Grau… A nosaltres no ens agraden tant com les de Ciutadella però si esteu per allà, no estareu pas malament.

• 

Os proponemos ir a Menorca. Ahora podéis ir en avión, hay un montón de vuelos, o en barco. Salen de Barcelona o València y llegan a Maó o Ciutadella. Nos alojamos en el Hostal Ciutadella en pleno centro, fantástico. La isla estaba sobresaturada de gente y coches. Fuimos a cenar Don Giacomo, una pizzería muy buena, en el centro. Tampoco es fácil comer o cenar en Menorca en verano. Por suerte los turistas se acumulan a en la Plaza de la Catedral, en el mercado y en Santa Clara, dejando las calles interiores vacías, y sus restaurantes a disposición. Ir a la playa es otra misión imposible, en julio o el agosto. Si no vayáis en bus, a pie o en bici no podréis disfrutar de las mejores aguas de la isla: las calas vírgenes del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, porque están cerradas al coche, y sus pàrquings llenos. Pero podéis consolaros con la fantástica playa de Santo Tomás, o San Adeodato, maravillosa, a pesar de no ser una cala, con un gran aparcamiento. Hay que tenerlo en cuenta. Y podéis comer, muy bien, en el restaurante Es Bruc, un xiringuito de playa lleno de gente y un poco caro, pero con buen producto. Otra cala donde podréis aparcar bien es Cala Galdana. Además, desde Galdana, podéis andar entre 15 o 30 minutos hasta Cala Mediana o Macarella. Pero posiblemente el parking de Cala Mediana, antes de llegar a Galdana, estará saturado. Si decidís quedaros en Cala Galdana, a pesar del hotel que la preside, podéis ir a comer a Su Lluna, buen restaurante familiar. Si en los días que estáis en la isla no hay manera de llegar a los parkings de las calas podéis ir a la cala urbanizada que más se asemeja a estas, Cala Xoriguer. Fantástica decisión. Un mar como Macarella, coral rojo en la arena como en Son Saura o Turqueta, pero con mucho de lugar donde aparcar el coche. Y un restaurante que hay que recomendar sin dudarlo: Ciao Belli, un italiano fabuloso. Otra playa bonita, urbanizada, es Son Bou. Tiene un gran aparcamiento. A pesar de las construcciones hay un tramo relativamente virgen donde podéis ver el final de algunos barrancos, con flora y fauna variada y un conjunto dunar interesante. El agua, como toda la de Menorca, divina. En Son Bou comimos en Casa Andrés, excelente. En el norte de Ciutadella tenéis pequeñas calas y también Cala Morell, profunda. Y Algaiarencs, con dos párkings que pueden tener plaza para vosotros. Cala Pilar, accesible por una pista asfaltada antes de llegar a Ferreries, o Cala Pregonda, accesible desde Mercadal, pasando por la carretera que va al faro de Caballería son fabulosas. Hay que andar un poco y vigilar que no sople tramontana, o no os bañaréis. Finalmente cerca de Maó tenéis calas más masificadas como Arenal de en Castell o Cala Porter, Mesquida, El Grau… que, a nosotros, no nos gustan tanto como las de Ciutadella.

Nous vous proposons d’aller à Minorque. Maintenant vous pouvez aller en avion, il y a beaucoup de vols, ou en bateau. Ils partent de Barcelone ou Valence et arrivent à Maó ou Ciutadella. Nous avons séjourné à l’Hostal Ciutadella en plein centre, fantastique. L’île était submergée de gens et de voitures. Nous sommes allés dîner Don Giacomo, une très bonne pizzeria, dans le centre. Il n’est pas facile non plus de manger ou de dîner à Minorque en été. Heureusement les touristes s’accumulent à la Place de la Cathédrale, au marché et à Santa Clara, laissant les rues intérieures vides, et ses restaurants à disposition. Aller à la plage est une autre mission impossible, en juillet ou en août. Si vous n’allez pas en bus, à pied ou à vélo, vous ne pourrez pas profiter des meilleures eaux de l’île : les criques vierges du sud de Ciutadella : Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, parce qu’elles sont fermées à la voiture, et leurs magasins pleins. Mais vous pouvez vous consoler avec la fantastique plage de Santo Tomás, ou San Adeodato, merveilleuse, même si ce n’est pas une crique, avec un grand parking. Il faut en tenir compte. Et vous pouvez manger, très bien, au restaurant Es Bruc, un Xiringuito de plage plein de gens et un peu cher, mais avec un bon produit. Une autre crique où vous pourrez bien vous garer est Cala Galdana. De plus, de Galdana, vous pouvez marcher entre 15 et 30 minutes jusqu’à Cala Mediana ou Macarella. Mais probablement le parking de Cala Media, avant d’arriver à Galdana, sera saturé. Si vous décidez de rester à Cala Galdana, malgré l’hôtel qui la préside, vous pouvez aller déjeuner à Su Lluna, bon restaurant familial. Si par les jours où vous êtes sur l’île il n’y a aucun moyen d’atteindre les parkings de des criques vous pouvez aller à la crique urbanisée qui ressemble le plus à ceux-ci, Cala Xoriguer. Fantastique décision. Une mer comme Macarella, corail rouge sur le sable comme dans Son Saura ou Turqueta, mais avec beaucoup d’endroit où garer la voiture. Et un restaurant à recommander sans hésitation : Ciao Belli, un italien fabuleux. Une autre belle plage, urbanisée, est Son Bou. Il a un grand parking. Malgré les constructions il y a un tronçon relativement vierge où vous pouvez voir la fin de quelques ravins, avec la flore et la faune variée et un ensemble de dunes intéressant. L’eau, comme toute celle de Minorque, divine. En Son Bou nous avons mangé à Casa Andrés, excellent. Dans le nord de Ciutadella vous avez de petites criques et aussi Cala Morell, profonde. Et Algaiarencs, avec deux parkings qui peuvent avoir une place pour vous. Crique Cala Pilar, accessible par une piste goudronnée avant d’arriver à Ferreries, ou Cala Pregonda, accessible depuis Mercadal, en passant par la route qui va au phare de Cavalería sont fabuleuses. Il faut marcher un peu et veiller à ce qu’il ne souffle pas Tramontana, ou vous ne vous baignerez pas. Enfin près de Maó vous avez des criques plus peuplées comme Arenal de en Castell ou Cala Porter, Mesquida, El Grau… que nous n’aimons pas autant que celles de Ciutadella.

We suggest you go to Menorca. Now you can go by plane, there are a lot of flights, or by boat. They leave from Barcelona or València and arrive at Maó or Ciutadella. We stayed at the Hostal Ciutadella in the center, fantastic. The island was overcrowded with people and cars. We went to dinner at Don Giacomo, a very good pizzeria in the center. It is not easy to have lunch or dinner in Menorca in summer either. Fortunately, tourists flock to the Plaza de la Catedral, the market and Santa Clara, leaving the interior streets empty, and their restaurants available. Going to the beach is another impossible mission, in July or August. If you do not go by bus, on foot or by bike, you will not be able to enjoy the best waters of the island: the virgin coves of the south of Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, because they are closed to the car, and your full parking lots. But you can console yourself with the fantastic beach of Santo Tomás, or San Adeodato, wonderful, despite not being a cove, with a large parking lot. You have to consider this. And you can eat very well at the Es Bruc restaurant, a beach bar full of people and a bit expensive, but with good products. Another cove where you can park well is Cala Galdana. In addition, from Galdana, you can walk between 15 or 30 minutes to Cala Mediana or Macarella. But possibly the Cala Mediana car park, before reaching Galdana, will be saturated. If you decide to stay in Cala Galdana, despite the hotel that presides over it, you can go to eat at Su Lluna, a good family restaurant. If on the days that you are on the island there is no way to get to the parking lots in the coves, you can go to the urbanized cove that most resembles these, Cala Xoriguer. Fantastic decision. A sea like Macarella, red coral on the sand like Son Saura or Turqueta, but with plenty of place to park your car. And a restaurant that must be recommended without hesitation: Ciao Belli, a fabulous Italian. Another beautiful, urbanized beach is Son Bou. It has a large parking lot. Despite the constructions, there is a relatively virgin section where you can see the end of some ravines, with varied flora and fauna and an interesting dune complex. The water, like all of Menorca, divine. In Son Bou we ate at Casa Andrés, excellent. In the north of Ciutadella you have small coves and also Cala Morell, deep. And Algaiarencs, with two car parks that can have a place for you. Cala Pilar, accessible by a paved track before reaching Ferreries, or Cala Pregonda, accessible from Mercadal, passing by the road that goes to the Caballería lighthouse are fabulous. You have to walk a bit and make sure that the north wind does not blow, or you will not bathe. Finally, near Maó you have more crowded coves such as Arenal de in Castell or Cala Porter, Mesquida, El Grau ... which, we do not like as much as those of Ciutadella.

Aiguardent al Prat del Comte

 

Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a les rodalies del Prat del Comte. Llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

Fira del conte a Medinyà

 

Medinyà és un bonic poble al nord de Girona, travessat per la carretera general, la N-II, on aquest proper cap de setmana, el dissabte 18 de maig de 2019, s’hi celebra una fira del conte infantil, juvenil i adult. És una sortida familiar molt i molt recomanable per diverses raons. La primera, per la fira mateixa, una excusa perfecte per passar un bon dia, o dies, a Girona, i amb la família. Segona és una activitat especialment dissenyada pels infants, molt interessant, educativa i novedosa. Tercera, i no menys important, permet voltar per les nostres enyorades terres gironines en plena primavera. Hi ha contes per a totes les edats. També trobareu tallers relacionats amb els contes i el món editorial i dels llibres en general. Algunes propostes es representen només una vegada, altres tenen dos horaris, al matí i la tarda. Durant tot el dia podreu visitar les parades on veureu com treballen els il·lustradors, llibreters, editorialistes, els artesans del conte i molta més gent d’aquest ram. També hi haurà un mercadet de venda de contes de 2a mà. Tota la informació que necessiteu, i més, a la seva pàgina web. Trobareu Medinyà, molt fàcilment, anant fins la sortida Girona Nord de la AP-7. En sortir preneu en direcció Palamós i La Bisbal, per agafar l’antiga N-II tot seguit. En un parell de kms. estareu travessant pel mig Medinyà. Bon aparcament a la mateixa N-II, en les gasolineres i hostals de la vora de la carretera. Els restaurants de la vila us oferiran un menú especial del conte. No us perdeu aquesta fira de contes i contaires, és molt bonica. Podeu aprofitar per passar un cap de setmana visitant el llac de Banyoles, molt proper a Medinyà, o Besalú, o la ciutat de Girona, o bé els poblets medievals de l’Empordà, dels voltants de La Bisbal, com ara Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator… que son una maravella!. Bona fira del conte!.

En Medinyà, un bonito pueblo de Girona, desgraciadamente atravesado por la carretera general, la N-II, se celebra una hermosa feria del cuento infantil, juvenil y para adultos. Es una salida familiar muy recomendable por varias razones. La primera la feria misma, una excusa perfecta para pasar un buen día, o días, con la familia. Segunda es una actividad especialmente diseñada para los niños, muy interesante, educativa y novedosa. Tercera, y no menos importante, permite llegar hasta las añorada tierras gerundenses en plena primavera. Tiene lugar el último sábado de mayo. Hay cuentos para todas las edades. También encontraréis talleres relacionados con los cuentos y el mundo editorial y los libros en general. Algunas propuestas se representan sólo una vez, otras tienen dos horarios, mañana y la tarde. Todo el día se podrán visitar las tiendas y paradas donde veréis cómo trabajan los ilustradores, libreros, editorialistas, los artesanos del cuento y mucha más gente de este ramo. También habrá un mercadillo de venta de cuentos de 2 ª mano. Toda la información que necesitais, y más, en la página web: www.firadelconte.cat. Encontrarán Medinyà, muy fácilmente, yendo hasta la salida Girona Nord de la AP-7. Al salir tomen en dirección Palamós y La Bisbal, para coger la antigua N-II a continuación. En un par de kms. estarán atravesando por el medio Medinyà. Buen aparcamiento en la misma N-II, en las gasolineras y hostales del borde de la carretera. Los restaurantes de la villa les ofrecerán un menú especial del cuento. No os perdáis esta feria de cuentos que es muy bonita. Pueden aprovechar para pasar un fin de semana visitando el lago de Banyoles, muy cercano a Medinyà, o Besalú, o la ciudad de Girona, o bien los pueblos medievales del Empordà, en los alrededores de La Bisbal, como Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator …

La festa de l’aiguardent de Prat del Comte

Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a Prat del Comte o a les rodalies. A Prat Ca l’Àngel. Fora llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

La Fira del conte a Medinyà

Medinyà és un bonic poble al nord de Girona, travessat per la carretera general, la N-II, on aquest proper cap de setmana, el dissabte 19 de maig de 2018, s’hi celebra una fira del conte infantil, juvenil i adult. És una sortida familiar molt i molt recomanable per diverses raons. La primera, per la fira mateixa, una excusa perfecte per passar un bon dia, o dies, a Girona, i amb la família. Segona és una activitat especialment dissenyada pels infants, molt interessant, educativa i novedosa. Tercera, i no menys important, permet voltar per les nostres anyorades terres gironines en plena primavera. Hi ha contes per a totes les edats. També trobareu tallers relacionats amb els contes i el món editorial i dels llibres en general. Algunes propostes es representen només una vegada, altres tenen dos horaris, al matí i la tarda. Durant tot el dia podreu visitar les paradetes on veureu com treballen els il·lustradors, llibreters, editorialistes, els artesans del conte i molta més gent d’aquest ram. També hi haurà un mercadet de venda de contes de 2a mà. Tota la informació que necessiteu, i més, a la seva pàgina web. Trobareu Medinyà, molt fàcilment, anant fins la sortida Girona Nord de la AP-7. En sortir preneu en direcció Palamós i La Bisbal, per agafar l’antiga N-II tot seguit. En un parell de kms. estareu travessant pel mig Medinyà. Bon aparcament a la mateixa N-II, en les gasolineres i hostals de la vora de la carretera. Els restaurants de la vila us oferiran un menú especial del conte. Us recomanem diversos llocs. A la carretera N-II, la que us porta a Medinyà, abans d’arribar al poble, teniu el restaurant Mas Les Goges  al Veïnat Garriga. Tel: 972 17 09 96. Dins el poble teniu Les Goxes d’en Martí i El Caliu a la antiga carretera N-II. També hi ha un hotel domòtic, força sorpressiu, anomenat Palau de Girona, amb restaurant propi. No us perdeu aquesta fira de contes i contaires, és molt bonica. Podeu aprofitar per passar un cap de setmana visitant el llac de Banyoles, molt proper a Medinyà, o Besalú, o la ciutat de Girona, o bé els poblets medievals de l’Empordà, dels voltants de La Bisbal, com ara Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator… que son una maravella!. Bona fira del conte!.

En Medinyà, un bonito pueblo de Girona, desgraciadamente atravesado por la carretera general, la N-II, se celebra una hermosa feria del cuento infantil, juvenil y para adultos. Es una salida familiar muy recomendable por varias razones. La primera la feria misma, una excusa perfecta para pasar un buen día, o días, con la familia. Segunda es una actividad especialmente diseñada para los niños, muy interesante, educativa y novedosa. Tercera, y no menos importante, permite llegar hasta las añorada tierras gerundenses en plena primavera. Tiene lugar el último sábado de mayo. Hay cuentos para todas las edades. También encontraréis talleres relacionados con los cuentos y el mundo editorial y los libros en general. Algunas propuestas se representan sólo una vez, otras tienen dos horarios, mañana y la tarde. Todo el día se podrán visitar las tiendas y paradas donde veréis cómo trabajan los ilustradores, libreros, editorialistas, los artesanos del cuento y mucha más gente de este ramo. También habrá un mercadillo de venta de cuentos de 2 ª mano. Toda la información que necesitais, y más, en la página web: www.firadelconte.cat. Encontrarán Medinyà, muy fácilmente, yendo hasta la salida Girona Nord de la AP-7. Al salir tomen en dirección Palamós y La Bisbal, para coger la antigua N-II a continuación. En un par de kms. estarán atravesando por el medio Medinyà. Buen aparcamiento en la misma N-II, en las gasolineras y hostales del borde de la carretera. Los restaurantes de la villa les ofrecerán un menú especial del cuento. Les recomendamos varios lugares. En la carretera N-II, la que os lleva a Medinyà, antes de llegar al pueblo, tienen el restaurante Mas Las Goges en el Vecindario Garriga. Tel: 972 17 09 96. En el pueblo tienen Las Goxes de Martí y El Caliu en la antigua carretera N-II. También hay un hotel domótico, sorprendente, llamado Palacio de Girona, con restaurante propio. No os perdáis esta feria de cuentos que es muy bonita. Pueden aprovechar para pasar un fin de semana visitando el lago de Banyoles, muy cercano a Medinyà, o Besalú, o la ciudad de Girona, o bien los pueblos medievales del Empordà, en los alrededores de La Bisbal, como Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator …

Monte Olivetto Maggiore

Monte Oliveto Maggiore és una abadia toscana situada no gaire lluny de la ciutat de Siena, a uns 20 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, en direcció a la vila de Buonconvento. Just arribar-hi cal girar a mà esquerra, molt ben indicat. Buonconvento té unes muralles i un casc antic que no està gens malament. Podeu dedicar-hi uns minuts. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir. Hi ha aparcament obligatori, de pagament. Cal caminar una estona fins trobar-vos a la porta del cenobi, en forta baixada. El convent, barroc, molt reformat, no val gaire la pena. Els voltants, Toscana pura, bosc d’oliveres, sí. La gent ve fins Monte Oliveto a veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, obra de Luca Signorelli i Il Sodoma, bastant espectaculars. També és bonica la biblioteca, un petit museu i l’església. Xulos sense valdre el viatge, tot que si els 9 kms. de volta. No la podeu perdre si esteu per aquella zona. A més la visita és lliure i gratuïta. El monestir pertany a una comunitat cistercenca de Olivetans, és la seva casa mare, i podeu sentir cantar els monjos. Us deixarà bocabadats!.

Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana, o en una ruta per la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. I si no voleu anar més lluny, si que podeu arribar-vos a Montalcino, una ciutat productora d’uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. Normalment la gent visita juntes les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto, tot i que no tenen res a veure una amb l’altra. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Monte Oliveto Maggiore es una visita obligada si hacéis la Toscana Sur o, simplemente, si estais por allí. Una de esas pequeñas abadias llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Tiene unos frescos de Luca Signorelli e Il Sodoma en el claustro que son realmente bonitos, así como una biblioteca, un pequeño museo y la iglesia barroca. El resto del cenobio está muy reformado y no vale la pena. Los monjes cantan las horas litúgicas. Interesante. Además, la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Y produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la ruta des de Siena, hacia el sur. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Y tampoco de Siena, claro. A unos 20 kms. por Buonconvento, un pueblo agradable conservando sus murallas. Montalcino y Montepulciano, están un poco más al sur, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver la abadía de San Attimo. Con eso llegareis a cruzar el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montalcino

Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montepulciano, una altra volta

Hem tornat, de nou, aquest Nadal, a la meravellosa vila medieval de Montepulciano, la darrera de la Toscana estricta. Allà hi ha, a més, situada als seus peus la fantàstica església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo. Preciosa. I al pujar a la vila murada, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, poques coses lletges podem dir. La seva impressionant plaça, plena de paradetes de Nadal, amb els palaus del poble i del capità, els seus maravellosos carrers medievals, el seu duomo amb les seves obres d’art… Però d’entre totes les incontables obres d’art l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, sobresurt. És una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

Sant’Antimo

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

La fira del conte de Tordera

Tordera és una vila de l’Alt Maresme situada en la plana del riu Tordera, que la rodeja, hi ha molta muntanya ben a tocar: el Parc Natural del Montnegre. Maravellós!. És molt fàcil arribar a Tordera. Una hora de cotxe, per l’autopista C-32, que va des de Barcelona fins a Palafolls, i us deixa a uns escassos 3 kms. de Tordera. El municipi disposa també d’estació del ferrocarril de RENFE, d’autobusos de línia i també hi ha enllaç amb bus des de Blanes. És fàcil arribar-hi. Tordera és coneguda a tota la comarca del Maresme, i del Vallés, i fins de Barcelona, pel mercat que hi té lloc cada diumenge i que omple els carrers del nucli urbà. Un mercat gran, molt gran, on acudeixen visitants de la comarca, i d’arreu, que busquen varietat i tipisme. No us el perdeu!. I destacant, per damunt les cases, dalt del petit turó que domina el riu s’alça l’església parroquial de Sant Esteve, un complex barreig d’estils. Doncs bé, en aquest marc que hem intentat descriure-us hi haurà la Fira del Conte de Tordera, que se celebrarà el proper dissabte 21 d’octubre a la Plaça de l’església. La Fira comptarà aquest any amb la presència de moltes editorials i un munt d’activitats lúdiques, com ara conta-contes i tallers. Es presentaran les novetats al públic familiar. També hi haurà lectures en veu alta, espectacles de teatre i tallers d’animació i creativitat infantils. La Biblioteca de Tordera serà present també a la Fira, amb l’espai de lectura infantil, on els nens i nenes que visitin la fira podran llegir i dibuixar còmodament. Així mateix, com cada any, comerços i serveis de Tordera s’han volgut sumar a aquest esdeveniment programant activitats dins la Fira. Cliqueu aquí per veure el programa complert: Programació Fira Conte 2017. I aquest any la Fira del Conte s’emmarcarà dintre del context “Any Bertrana”. Durant tot el dia, es realitzarà una marató de contes de Prudenci Bertrana que anirà a càrrec de diverses entitats i personalitats que han tingut relació amb l’escriptor nascut a Tordera. Com edicions anteriors la Fira del Conte finalitzarà amb un gran concert final adreçat a tot el públic familiar. Aquest cop, serà a càrrec de Noè Rivas, que ja va tancar la 1ª Fira del Conte del 2013. En Noè Rivas s’ha mostrat encantat de poder estar present a la Fira del Conte i ens vindrà a presentar el seu treball: “Canta Contes: iguals però ben diferents”. És aquesta una oferta lúdica i cultural que no podeu deixar passar. Omplirà la Plaça de l’Església i la Plaça de les Cols, així com altres espais del poble. Els restauradors de Tordera també es sumen a la iniciativa amb el menú del conte, que trobareu al restaurant Beltran 9, a Les Farreres, a Ca la Maria, a Can Bruno, a Can Casellas, un restaurant molt gran, i molt bo, als afores, i a Can Pujol, dins la vila, molt recomanable. A més també teniu cal Nano, un molt bon restaurant. Bona fira del conte a Tordera!.

Tordera es una villa del Alt Maresme , situada justo en el límite entre Barcelona y Girona . De hecho está más cerca de Girona , a 40 kms . que de Barcelona, a unos 60 . De todas formas pertenece a la comarca del Maresme . Aunque la villa está situada en la llanura del río Tordera , que la rodea , hay mucha montaña que poder tocar : el Parque Natural del Montnegre . ¡Maravilloso ! . Es muy fácil llegar a Tordera . Una hora de coche , por la autopista C -32 , que va de Barcelona hasta Palafolls , y les deja en unos escasos 3 kms . de Tordera . El municipio dispone también de estación de ferrocarril de RENFE y de autobuses de línea que cubren los trayectos hasta Girona , pasando por Tordera , así como también hay enlace con bus desde Blanes . ¿Lo veis ? . Es fácil llegar. Tordera es conocida en toda la comarca del Maresme , y del Vallés , y hasta de Barcelona , por el mercado que tiene lugar cada domingo y que llena las calles del casco urbano . Un mercado grande , muy grande , donde acuden visitantes de la comarca , y de todas partes, que buscan variedad y tipismo . ¡No se lo pierdan ! . Destacando , por encima de las casas , en el pequeño cerro que domina el río , y las nuevas urbanizaciones , que son muchas , y muy nuevas , se alza la iglesia parroquial de San Esteban, un complejo lio de estilos . El resto del pueblo no tiene nada de especial . Pues bien, en este marco que hemos intentado describiros tendá lugar, este próximo domingo de octubre , la feria del cuento . Los libreros , ilustradores , autores y cuentacuentos vendrán a mostrar sus productos y su arte . Un buen lugar para que los niños de familias literatas, sensibles a la lectura infantil y juvenil, disfruten de lo lindo. Una nueva oferta lúdica y cultural que no se puede dejar pasar . Llenarán la Plaza de la Iglesia y la Plaza de las Cols, así como otros espacios del pueblo . Habrá todo tipo de actos. Los restaurantes del pueblo, por su parte , también participarán del certamen organizando el Menú del Conte, enfatizando aspectos de la literatura en sus platos . En el Menú del Conte se suman el restaurante Beltran 9, Las Farreres , Ca la Maria , Can Bruno , que no conocemos , Can Casellas , grande, y muy bueno , en las afueras y Can Pujol , dentro de la villa , muy recomendable . ¡Buena feria del cuento en Tordera ! .

Festa de l’aiguardent a Prat del Comte

Pica-Pica al Turó de l’Enric

La Morera és un barri de Badalona. Està situat cap a la muntanya, camí de l’Hospital General de Can Ruti, a tocar de Pomar, i al costat de Bufalà. Des de fa anys la gent d’aquest barri, i dels barris veïns te en marxa una reivindicació per aconseguir salvar el Turó de l’Enric, un espai oblidat i degradat durant anys on ara hi volen fer un supermercat. Aquest diumenge 29 de gener de 2017 hi ha una activitat familiar organitzada pel col·lectiu Salvem el Turó de l’Enric, en concret un pica-pica, amb vermouth, música, jocs pels infants, passejades de natura… a partir de quarts d’una del matí. Serà una activitat gratuïta d’accés lliure a tothom. Per a més informació sobre el grup organitzador mireu el facebook del salvemelturodelenric. Arribareu a Badalona, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre i caldrà agafar un bus a la mateixa estació. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, que us deixa al barri veï de Pomar, o a l’entrada de la Morera, just a la gasolinera. O el metro de la línia 2, la lila, fins parada final: Pompeu Fabra. D’allà de nou cal agafar un bús: B27, B3, B4, B25… B8… Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord, i preneu en direcció muntanya, cap a Can Ruti. Si veniu per la B-20, llavors haureu de baixar cap al mar. Fàcil aparcament. Animeu-vos!.

La Morera es un barrio de Badalona. Está situado hacia la montaña, camino del Hospital General de Can Ruti, junto a Pomar, y junto a Bufalà. Desde hace años la gente de este barrio reivindica la remodelación y limpieza del Turó de l’Enric, una pequeña elevación abandonada durante años. Este domingo 29 de enero de 2017 hay allí una actividad familiar: pica-pica, juegos… Podeis llegar con la línea C-1 de trenes. La estación queda en el centro y habrá que coger un bus en la misma estación. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona, que llega al barrio vecino de Pomar, o bién bajar en la entrada de la Morera, justo en la gasolinera. O el metro de la línea 2, la lila, hasta parada final: Pompeu Fabra. De allí de nuevo hay que coger un autobús: B27, B3, B4, B25 … B8 … Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Norte, y tomar en dirección montaña, hacia Can Ruti. Si venís por la B-20, entonces tendréis que bajar hacia el mar. Fácil aparcamiento. ¡Animaros!.

Caga tió al Turó de l’Enric

La Morera és un barri de Badalona. Està situat cap a la muntanya, camí de l’Hospital General de Can Ruti, a tocar de Pomar, i al costat de Bufalà. Des de fa anys la gent d’aquest barri, i dels barris veïns te en marxa una reivindicació per aconseguir salvar el Turó de l’Enric, un espai oblidat i degradat durant anys on ara hi volen fer un supermercat. Aquest diumenge 27 de novembre hi ha una activitat familiar organitzada pel col·lectiu Salvem el Turó de l’Enric, en concret un taller d’imans de nevera, a partir de les 11 del matí, un conte del tió, i la tradicional cagada del tió, a les 12 hores. Finalitzarà amb una mega selfie de tots plegats. Serà una activitat gratuïta d’accés lliure a tothom. Per a més informació sobre el grup organitzador mireu el facebook del salvemelturodelenric. Arribareu a Badalona, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre i caldrà agafar un bus a la mateixa estació. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, que us deixa al barri veï de Pomar, o a l’entrada de la Morera, just a la gasolinera. O el metro de la línia 2, la lila, fins parada final: Pompeu Fabra. D’allà de nou cal agafar un bús: B27, B3, B4, B25… B8… Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord, i preneu en direcció muntanya, cap a Can Ruti. Si veniu per la B-20, llavors haureu de baixar cap al mar. Fàcil aparcament. Animeu-vos!.

La Morera es un barrio de Badalona. Está situado hacia la montaña, camino del Hospital General de Can Ruti, junto a Pomar, y junto a Bufalà. Desde hace años la gente de este barrio reivindica la remodelación y limpieza del Turó de l’Enric, una pequeña elevación abandonada durante años. Este 24 de diciembre hay una actividad familiar: un taller de imanes de nevera, cuentacuentos y cagatió. Podeis llegar con la línea C-1 de trenes. La estación queda en el centro y habrá que coger un bus en la misma estación. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona, que llega al barrio vecino de Pomar, o bién bajar en la entrada de la Morera, justo en la gasolinera. O el metro de la línea 2, la lila, hasta parada final: Pompeu Fabra. De allí de nuevo hay que coger un autobús: B27, B3, B4, B25 … B8 … Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Norte, y tomar en dirección montaña, hacia Can Ruti. Si venís por la B-20, entonces tendréis que bajar hacia el mar. Fácil aparcamiento. ¡Animaros!.

Fira del conte a Tordera

Tordera és una vila de l’Alt Maresme situada en la plana del riu Tordera, que la rodeja, hi ha molta muntanya ben a tocar: el Parc Natural del Montnegre. Maravellós!. És molt fàcil arribar a Tordera. Una hora de cotxe, per l’autopista C-32, que va des de Barcelona fins a Palafolls, i us deixa a uns escassos 3 kms. de Tordera. El municipi disposa també d’estació del ferrocarril de RENFE, d’autobusos de línia i també hi ha enllaç amb bus des de Blanes. És fàcil arribar-hi. Tordera és coneguda a tota la comarca del Maresme, i del Vallés, i fins de Barcelona, pel mercat que hi té lloc cada diumenge i que omple els carrers del nucli urbà. Un mercat gran, molt gran, on acudeixen visitants de la comarca, i d’arreu, que busquen varietat i tipisme. No us el perdeu!. I destacant, per damunt les cases, dalt del petit turó que domina el riu s’alça l’església parroquial de Sant Esteve, un complex barreig d’estils. Doncs bé, en aquest marc que hem intentat descriure-us hi haurà, aquest proper dissabte 8 d’octubre de 2016, la Fira del Conte. Serà a la Plaça de l’Església i tot el seu entorn. A més de la fira trobareu espais d’animació des d’on es realitzaran actuacions lúdiques diverses. No hi faltarà tampoc l’habitual espai de trobada per a editorials, llibreters i il·lustradors d’arreu. També hi haurà la gent de la musta, que faran un taller per a nens i nenes on podran crear els seus propis personatges de contes amb diferents materials i elements. Els llibreters, il·lustradors, autors i conta-contes vindran a mostrar els seus productes i el seu art. Un bon lloc pels infants de famílies lletraferides, sensibles a la lectura infantil i juvenil. Una nova oferta lúdica i cultural que no podeu deixar passar. Omplirà la Plaça de l’Església i la Plaça de les Cols, així com altres espais del poble. Hi haurà tota mena d’actes. Contarà amb més d’una vintena de parades, conta-contes i tallers creatius, a més de la col·laboració de les llibreries locals, els comerciants i els restauradors de Tordera que es sumen a la iniciativa amb el menú del conte. A aquest Menú del Conte s’hi sumen el restaurant Beltran 9, Les Farreres, Ca la Maria, Can Bruno, que no coneixem, Can Casellas, gran, i molt bo, als afores i Can Pujol, dins la vila, molt recomanable. A més també teniu cal Nano, un bon restaurant. Bona fira del conte a Tordera!.

Tordera es una villa del Alt Maresme , situada justo en el límite entre Barcelona y Girona . De hecho está más cerca de Girona , a 40 kms . que de Barcelona, a unos 60 . De todas formas pertenece a la comarca del Maresme . Aunque la villa está situada en la llanura del río Tordera , que la rodea , hay mucha montaña que poder tocar : el Parque Natural del Montnegre . ¡Maravilloso ! . Es muy fácil llegar a Tordera . Una hora de coche , por la autopista C -32 , que va de Barcelona hasta Palafolls , y les deja en unos escasos 3 kms . de Tordera . El municipio dispone también de estación de ferrocarril de RENFE y de autobuses de línea que cubren los trayectos hasta Girona , pasando por Tordera , así como también hay enlace con bus desde Blanes . ¿Lo veis ? . Es fácil llegar. Tordera es conocida en toda la comarca del Maresme , y del Vallés , y hasta de Barcelona , por el mercado que tiene lugar cada domingo y que llena las calles del casco urbano . Un mercado grande , muy grande , donde acuden visitantes de la comarca , y de todas partes, que buscan variedad y tipismo . ¡No se lo pierdan ! . Destacando , por encima de las casas , en el pequeño cerro que domina el río , y las nuevas urbanizaciones , que son muchas , y muy nuevas , se alza la iglesia parroquial de San Esteban, un complejo lio de estilos . El resto del pueblo no tiene nada de especial . Pues bien, en este marco que hemos intentado describiros tendá lugar, este próximo domingo de octubre , la feria del cuento . Los libreros , ilustradores , autores y cuentacuentos vendrán a mostrar sus productos y su arte . Un buen lugar para que los niños de familias literatas, sensibles a la lectura infantil y juvenil, disfruten de lo lindo. Una nueva oferta lúdica y cultural que no se puede dejar pasar . Llenarán la Plaza de la Iglesia y la Plaza de las Cols, así como otros espacios del pueblo . Habrá todo tipo de actos. Los restaurantes del pueblo, por su parte , también participarán del certamen organizando el Menú del Conte, enfatizando aspectos de la literatura en sus platos . En el Menú del Conte se suman el restaurante Beltran 9, Las Farreres , Ca la Maria , Can Bruno , que no conocemos , Can Casellas , grande, y muy bueno , en las afueras y Can Pujol , dentro de la villa , muy recomendable . ¡Buena feria del cuento en Tordera ! .

Festa de la Literatura juvenil

De nou arriba el Flic. Es tracta d’un festival literari que convida a les famílies a gaudir de la cultura per a infants i joves. I dins el marc de moltes altres activitats, us proposa aquest cap de setmana, al Macba i al CCCB de Barcelona, un seguit d’actes al voltant dels llibres de viatges i aventures. Aquesta és una festa que cap família amb infants en edat escolar, i amb certa motivació cultural es pot perdre. Es tracta d’una trobada dels nens i nenes lectors amb el món dels llibres. Però, a més, és una trobada lúdica, divertida, i en un marc molt bonic, dels que conviden a tornar-hi cada any. I serà al cor de Barcelona, al triangle que formen a la ciutat vella, el Centre de Cultura Contemporània, el MACBA i la plaça Joan Coromines, dissabte i diumenge. És ja la 6a edició d’un acte cultural relaxat i tendre, que ens encanta particularment. L’entrada val 6€. Us ho assegurem, un matí, una tarda, o tot un dia, ben culturals i ben aprofitats!

De nuevo llega una nueva edición del Flic. Esta es una fiesta que ninguna familia con niños en edad escolar, y con cierta motivacion cultural se puede perder. Se trata de un encuentro de los niños y niñas lectores con el mundo de los libros. Pero, además, es un encuentro lúdico, divertido, y en un marco muy bonito, de los que invitan a volver cada año. Será este fin de semana en el corazón de Barcelona, ​​en el triángulo que forman en la ciudad vieja, el Centro de Cultura Contemporánea, el MACBA y la plaza Joan Coromines, sábado y domingo. Es ya la 6ª edición de un acto cultural relajado y tierno, que nos encanta particularmente. La entrada vale 6€. Os lo aseguramos, una mañana o una tarde culturales y, ¡bien aprovechados!.