Dingle península


La Dingle península és un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, que vàrem recòrrer un estiu en que vàrem anar a aquesta meravellosa illa verda. Ens vam dedicar a seguir la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Vistes fabuloses, bona carretera, però estreta amb ganes. Per veure bé la península de Dingle podeu sortir des de la mateixa ciutat de Dingle, la capital de la zona. Seguint la carretera cap a l’oest anem tota l’estona penjats per una carretera força estreta a mig aire sobre una mar blau marí, profunda. Pedres i gavines. Arribem a la punta del cap de Clogher i veiem entre les ones les Illes de Blasket. Si voleu saber més sobre aquestes illes visiteu el Blasket Centre al poblet de parla Gaeltacht Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les illes estaven habitades fins el 1953. Ara son refugi d’aus marines i un lloc perfecte per veure balenes. Encara podeu coneixer-les millor si agafeu el ferry que surt del mateix port de Dunquin. En menys de mitja hora, amb bona mar, sereu allà. Podreu caminar per la Great Blasket, amb les restes de cases i edificacions, amb les seves foques, les roques, les cales amagades. Baixem cap a l’altre costat, la cara nord de la zona. Hi ha pobles com Murreagh amb boniques badies sorrenques. Torneu a Dingle per alguna de les boniques carreteres interiors que creuen les landes. Podeu dinar allà. Per sortir d’aquesta zona teniu dues alternatives. Pels valents travessar pel Connor Pass. Pels més conservadors seguir el camí d’entrada. El Connor Pass és un petit pas de muntanya, amb una carretera on només hi cap un cotxe. Una missió impossible. Roca viva excavada amb dinamita. Vistes corprenedores. Si heu estat valents el premi és l’extrany oratori de Gallarus, a la imatge, molt primitiu, rupestre, fascinant. I tot seguit aneu cap a Castlegregory i la península de Ballycurrane, amb dunes de sorra, platges llargues i natura arreu. Dingle i la seva península us encantarà, i el Connor Pass si us atreviu!. A Dingle, nosaltres, dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. No vam anar al millor, situat al port de Dingle, al Mall. Es diu The Chart i és molt bo, però car.

La Dingle península está situada en Irlanda. Forma parte de la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta para cobardes. Ahora bién, ofrece a cambio una vistas fabulosas y es una buena carretera, estrecha a tramos. Podemos salir de la ciudad de Dingle, la capital de la zona. Yendo al oeste pasamos por una maravillosa carretera bordeando el mar. Piedras y gaviotas. Se llega hasta el cabo de Clogher i vemos las Islas de Blasket. Podeis visitar el Blasket Center en Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les islas estan desabitadas desde 1953. Hay un ferry que sale de Dunquin y en media hora os lleva a la Great Blasket Más adelante está Murreagh con bonitas playas. Volved a Dingle por la carretera interior. Después teneis dos alternativas. Ir por el Connor Pass o no. El Connor Pass es n puerto de muntaña, con una carretera donde solo cabe un vehículo. Una misión imposible. Roca viva excavada a dinamita. Vistas bestiales. El premio es el oratorio de Gallarus, ver en la imagen, primitivo, rupestre, fascinante. Y Castlegregory, con la península de Ballycurrane, y sus dunas de arena i naturaleza salvaje junto al mar. Nosotros, en Dingle, cominos en The Goat, un cafè lamentablemente cerrado. El mejor es The Chart, bueno, muy bueno, pero caro.

Gruyères


gruiyeres

Heu sentit a parlar mai del formatge de Gruyère, l’autèntic, el de Suïssa?. Potser us agrada?. A nosaltres ens agrada molt. Però després d’haver conegut el poblet de Gruyérés, d’haver trepitjat el seu carrer principal, admirat els seus paisatges, i viscut la història del seu magnífic castell, encara ens agrada més. Perquè Gruyères és un petit poblet medieval perfectament conservat.  Un dels més bonics poblets rurals de Suïssa, amb les seves muralles intactes, la gran plaça amb la font, l’església i, per damunt de tot, el seu castell palau. Deixeu el cotxe a l’aparcament, quan més amunt millor, i enfileu el turó on s’alça la vila. Admireu les vistes. Les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis, a la primvera. Si és tardor, una maravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. I pugeu, lentament, cap a la fortalesa. Un imponent edifici que guarda cambres i estances de diferents èpoques, meravellosament decorades. Des de quines finestres, (a la foto), veure els contorns. L’audiovisual que clou el recorregut és, per a nosaltres, senzillament, una obra mestra. Gruyérés és una Suïssa amable, poc coneguda, típica i tòpica, a poques passes de la frontera de França, a uns 700 kms. de Barcelona. En el decurs d’una volta a Suïssa, que tota família hauria de fer una vegada a la vida per les vacances, no deixeu de programar l’escapada a Gruyérés. I perquè no fer-ne el centre?. Cert que Suissa és un país molt car, però cal fer un descompte del 20% en els preus, per la relació Euro – Franc, i llavors no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit a Gruyérés. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant 40 FS (32 €) per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Fribourg, a tocar de Gruyérés, com Berna, com Lucerna, el seu casc antic fabulós, el llac. Pujar de Gruyérés al Jaun Pass, quins paisatges més increibles!. Baixar a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blau, d’aigües transparents, ciutats medievals… Arribareu a Gruyérés des de Barcelona, per Montpellier, Valence i Grenoble, anat cap a Geneve i després cap a Lausanne i Friburg per l’autopista 12. Abans d’arribar a aquesta ciutat, sortiu a mà dreta de l’autopista en direcció a Bulle. D’allà, ben indicat, seguiu cap al poble. A Gruyères hi ha hotels molts macos, acollidors, familiars, i bons restaurants. Com el Sant Jordi, una cucada, La Flor de Lys, que està prou bé, o el De Ville, més normalet. Tots tenen bons restaurants. Nosaltres vam dinar en una pizzeria, bé de preu, bones vistes, bon menjar, però escassa de servei, si hi ha molta gent. Per contra serveixen dinars fins molt tard. Es diu La Poya. Bona visita a Gruyères!.

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido el pueblo de Gruyères , de haber pisado su calle principal , admirado sus paisajes , y vivido la historia de su magnífico castillo, aun nos gusta más . Porque Gruyères es un pequeño pueblo medieval perfectamente conservado . Uno de los más bonitos pueblos rurales de Suiza , con sus murallas intactas , la gran plaza con la fuente , la iglesia y , por encima de todo , su castillo palacio. Dejad el coche en el aparcamiento, cuando más arriba mejor , y subid la colina donde se alza la villa. Admirad las vistas . Las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño , una maravilla , si el invierno ,¡ qué manto blanco ! . Si el verano , frescura y alegría de vivir . Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto . Y subid , lentamente , hacia la fortaleza . Un imponente edificio que guarda cuartos y estancias de diferentes épocas , maravillosamente decoradas. Desde las ventanas , ( en la foto) , vereis los contornos . El audiovisual que cierra el recorrido es , para nosotros , sencillamente , una obra maestra . Gruyères es una Suiza amable , poco conocida , típica y tópica , a unos pasos de la frontera de Francia , a unos 700 kms . de Barcelona . En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida drante unas vacaciones, no dejen de programar la escapada a Gruyères. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero hay que hacer un descuento del 20 % en los precios , por la relación Euro – Franco , y entonces no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos , cerca de lagos y con césped asegurado , muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en Gruyères . Con el suis Pass , o suizo Card podrá ir arriba y abajo del país , durante unos días , toda la familia , sólo pagando los padres y madres . Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando 40 FS ( 32 €) por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , cerca de Gruyères , como Berna , como Lucerna , su casco antiguo fabuloso , el lago . Subir de Gruyères al Jaun Pass , qué paisajes más increíbles ! . Bajar Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau , los Alpes más poderosos. Lagos azul , de aguas transparentes , ciudades medievales … Llegará a Gruyères desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12 . Antes de llegar a esta ciudad , salid a mano derecha de la autopista en dirección a Bulle . De allí, bien indicado , siga hacia el pueblo . A Gruyères hay hoteles muchos bonitos, acogedores , familiares , y buenos restaurantes . Como el Sant Jordi , una monada , La Flor de Lys , que está bastante bien, o el De Ville , más normalito . Todos tienen buenos restaurantes . Nosotros comimos en una pizzería , bien de precio , buenas vistas , buena comida , pero escasa de servicio , si hay mucha gente. Por el contrario sirven comidas hasta muy tarde. Se llama La Poya . Buena visita a Gruyères ! .

Trun


Trun és un bellíssim poblet de muntanya, en una vall alpina bellíssima, d’un bellíssim país d’Europa. Trun són quatre cases en mig d’un paratge excepcional, ideal pels amants dels esports d’hivern, amb nombroses estacions d’esquí als voltants. Fantàstic a l’estiu. Fresc, verd, amable, tranquil, idíl·lic. Prop de Trun, a dalt del coll, neix el Rhin. El gran riu alemany és aquí un rierol de muntanya amb caràcter, que ja fa veure el que serà més avall. El Rhin creua els camps ufanosos, prop de Trun i ofereix passeig calmat prop de l’aigua. A Trun parlen un idioma derivat del llatí, molt proper a l’italià, i al català, fàcil d’entendre per qualsevol parlant d’una llengua romànica. És el Romantx. Evidentment, com a tot el cantó dels Grisons, al qual pertany Trun, s’hi parla l’alemany, i un bon anglès. A Trun us recomanem molt especialment un hotel deliciós, i un restaurant molt notable, amb precioses habitacions per famílies, no del tot cares. És el Tödi. Malgrat que els preus son alts, per l’estàndard suís són baratets, i per la qualitat del lloc estan força bé. Podeu arribar a Trun en el curs d’una excursió, de neu, o d’estiu, pels Alps Suissos. Teniu l’alicient de la travessa en cotxe del Furka Pass, (a l’estiu). Més de 2400 mts. remuntant la Vall del Valais, i el Rhone, fins el seu naixement, per deixar-se caure, primer al cantó d’Uri, i més tard a la Vall dels Grisons, al naixement del Rhin. Poques travesses en cotxe fareu tan bonica com aquesta a Europa, sobretot si sou amants de la muntanya.

Trun es un bellísimo pueblo de montaña, en un valle alpino bellísimo, de un bellísimo país de Europa. Trun son cuatro casas en medio de un paraje excepcional, ideal para los amantes de los deportes de invierno, con numerosas estaciones de esquí en los alrededores. Fantástico en verano. Fresco, verde, amable, tranquilo, idílico. Cerca de Trun nace el Rhin. El gran río alemán es aquí un arroyo de montaña con carácter, que ya deja ver lo que será más adelante. El Rhin cruza los campos ufanos, cerca de Trun, y ofrece paseo calmado cerca del agua. En Trun hablan un idioma derivado del latín, muy cercano al italiano y al catalán, fácil de entender para cualquier hablante de una lengua románica. Es el Romanche. Evidentemente, como en todo el cantón de los Grisones, al que pertenece Trun, se habla el alemán, y un buen inglés. En Trun le recomendamos muy especialmente un hotel delicioso, y un restaurante muy notable, con preciosas habitaciones para familias, no del todo caras. Es el Todi. Aunque los precios son altos, para el estándar suizo son baratitas, y por su calidad están francamente bien. Pueden llegar a Trun en el curso de una excursión, de nieve, o de verano, por los Alpes suizos. Tienen el aliciente añadido de la travesía en coche del Furka Pass, (en verano). Más de 2400 mts. remontando el valle del Valais, y el Rhone, hasta su nacimiento, para dejarse caer, primero al cantón de Uri, y más tarde al Valle de los Grisones, al nacimiento del Rhin. Pocas travesías en coche haréis tan bonita como esta en Europa, sobre todo si sois amantes de la montaña.

Furka Pass


furka

El Furka Pass és un dels pasos de carretera més alts que es poden fer en cotxe, avui dia, a Europa. Són 2.436 metres d’altura. Un dels millors itineraris als Alps, però no l’únic. El Furka, a més, reuneix altres atractius: del seu costat est podeu admirar la glacera on neix el Ròdano, el riu majestuós que atravessa la Provença. Del seu costat oest la vall on neix el Rhin, el pare dels rius d’Europa. Les neus són perpètues, els paisatges eterns. Pujant i baixant el Furka passeu de l’alt Valais suís, al cantó d’Uri i, més endevant als Grisons, també a Suissa. Això vol dir paisatge assegurat: flors, poblets amb cases de fusta, vaques, cavalls en llibertat, cims que toquen els núvols i valls idíliques. Això si, us ha d’agradar molt conduir i no us han d’espantar les corbes. De tota manera tampoc no n’hi ha tantes. Podeu dormir i menjar abans o després de pujar el pas. A dalt no hi ha res de res. Nosaltres ho varem fer al poble de Munster, a l’alt Valais. L’hotel es diu “Croix d’Or et Poste” i és una cucada, ple de flors, amb tot el que demanarieu a un hotel de muntanya. Potser un pèl barroc, això si. Ara bé, la regió està plena d’hotels i de càmpings preciosos.

El Furka Pass es uno de los pasos de carretera más altos que se pueden hacer en coche, hoy día, en Europa. Son 2.436 metros de altura. Uno de los mejores itinerarios en los Alpes, pero no el único. El Furka, además, reúne otros atractivos: en su lado este pueden admirar el glaciar donde nace el Ródano, el río majestuoso que atraviesa la Provenza. De su lado oeste el valle donde nace el Rhin, el padre de los ríos de Europa. Las nieves son perpetuas, los paisajes eternos. Subiendo y bajando el Furka pasais del alto Valais suizo, al cantón de Uri y, más adelante a los Grisones, también en Suiza. Esto quiere decir paisaje asegurado: flores, pueblos con casas de madera, vacas, caballos en libertad, cimas que tocan las nubes y valles idílicos. Eso si, os ha de gustar mucho conducir y no os deben asustar las curvas. De todos modos tampoco hay tantas. Pueden dormir y comer antes o después de subir el paso. Arriba no hay nada de nada. Nosotros lo hicimos al pueblo de Munster, en el alto Valais. El hotel se llama “Croix d’Or et Poste” y es una cucada, lleno de flores, con todo lo que pediríamos a un hotel de montaña. Quizás un poco barroco, eso sí. Ahora bien, la región está llena de hoteles y de campings preciosos.

Interlaken


Entre dos llacs, al centre mateix de Suissa, s’alça Interlaken. Interlaken no és res. No és gaire bonica. Però és la clau d’accés als millors valls de Suissa: el Bernese Overland. Muntanyes com la Jungfrau, llacs com el Thun, pobles medievals, trens de muntanya, tot a un pas d’Interlaken. I des d’allà excel·lents comunicacions per anar un xic més lluny: Lucerna, Berna, Uri… Si aneu a Suissa per primera vegada, feu centre a Interlaken. http://www.interlaken.ch/  Recordeu que Suissa ofereix grans descomptes familiars per viatjar amb transport públic. Un cop arribats a Interlaken feu-vos amb un Suiss Pass Familiar i oblideu el cotxe: vaixells, trens, autobusos… tots a la vostra disposició, i ben puntuals!. http://www.swisstravelsystem.com/  (Atenció, a Suissa els preus en són Francs Suissos, no en Euros).