La Llacuna, fira d’alçada


llacuna_vins

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra una Mostra gastronòmica d’Embotits i Vins d’Alçada i d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions. La mostra tindrà lloc aquest cap de setmana del 14 i 15 d’octubre de 2017. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. Com cada any, diumenge,  la plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, mentre que dissabte tindrà lloc la festa gastronòmica amb la conferencia, el berenar i el lliurament del raïm d’altura 2017. El dissabte, a les vuit del vespre, hi ha un berenar-sopar amenitzat amb música en directe. L’endemà, diumenge 15 d’octubre, tindrà lloc la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, a la plaça Major. Hi haurà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya com ara el concurs d’aixafar raïms, l’intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. A més, la mostra rebrà una visita molt especial, la de la Grossa de Cap d’Any, que portarà la sort a tots els presents. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Anuncis

El cap de setmana iber


De nou ens arriba, coincidint amb els primers caps de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. En una època d’esplendor mediterrani, els ibers són els grans desconeguts. D’aquí la voluntat  de donar a conèixer aquesta brillant i avançada cultura, que va habitar les nostres terres, amb un proposta divertida, didàctica, plena d’activitats gratuïtes per a que les famílies de Catalunya coneguin els ibers. Cada any seleccionen un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen totes les activitats. Serà el 17è cap de setmana ibèric, i tindrà lloc el 14 i15 d’octubre de 2017. Hi haurà un munt d’activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya. Es proposen més d’un centenar d’activitats! És una manera divertida d’apropar-vos als ibers: reconstruccions històriques, tallers d’experimentació, visites guiades i teatralitzades, exposicions, tasts de menjar i beguda ibèrica… El Cap de Setmana Ibèric és una oportunitat única per descobrir o redescobrir el nostre passat, explicat de primera mà per alguns dels millors arqueòlegs del país. Viviu la nostra història!. Busqueu el vostre jaciment, el més proper a casa, el que més us agradi i participeu del Cap de Setmana Ibèric!. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa complert en pdf. Escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Arees de picnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.

¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.

JEP: Jornades Europees del Patrimoni


Un any més, l’inici del mes d’octubre és sinònim de portes obertes i activitats a quasi bé tot el patrimoni català i europeu. Un any més arriben puntuals les Jornades Europees del Patrimoni, que aquest 2017 es celebraran els dies 6, 7 i 8 d’octubre. L’edició d’enguany està dedicada al paisatge. Les JEP són la festa del paisatge i els diferents municipis i entitats organitzen un seguit d’activitats gratuïtes per a tots els públics: visites guiades, concursos fotogràfics, representacions teatrals o concerts… Podeu consultar totes les propostes a l’Agenda del Departament de Cultura. Ah!, i totalment gratuïtes. Una oportunitat d’or per veure aquell castell, aquell monestir, aquella esglèsia, aquell museu que solen estar tancats o que són caríssims. A més moltes activitats paral·leles pels infants i visites guiades, gratuïtes també, que us ensenyaran allò que potser ja coneixeu, d’una manera diferent i atractiva. És un esdeveniment únic que no podeu deixar passar. Hi ha exposicions, visites teatralitzades, balls i àpats d’època, conferències, concursos fotogràfics, rutes a peu…  Animeu-vos a descobrir llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, jaciments arqueològics no visitables normalment… A cada poble hi ha alguna activitat, trobeu la vostra!.

Como cada año cuando llega el otoño tenemos una cita con prácticamente todo el patrimonio cultural de Cataluña. Porque uno de los últimos fines de semana de septiembre llegan las Jornadas Europeas del Patrimonio. Hay más de 350 actividades de descubrimiento de nuestra riqueza paisagística, arquitectónica, artística, cultural, natural … totalmente gratuitas. Una oportunidad de oro para ver aquel castillo, aquel monasterio, aquella iglesia, ese museo que suelen estar cerrados o que son carísimos. Además muchas actividades paralelas para los niños y visitas guiadas, gratuitas también, que os enseñarán lo que quizás ya conozcáis, de una manera diferente y atractiva. Es un acontecimiento único que no se puede dejar pasar. Hay exposiciones, visitas teatralizadas, bailes y comidas de época, conferencias, concursos fotográficos, rutas a pie … Anímate a descubrir lugares históricos, arquitectura monumental, jardines, yacimientos arqueológicos invisitables normalmente … Muchos sitios ofrecen este fin de semana jornadas de puertas abiertas. Consulten el programa.

Artesans a Mollet


Aquest cap de setmana fan a Mollet una bonica fira d’artesans, des del divendres a la tarda fins diumenge. Les parades d’artesans obren divendres de 19 a 22 hores, i aquella tarda ja hi ha demostracions i tallers familiars de pa, totxos, cuir, fang, màscares, sols i antifaços. A la nit sopar i ball popular. El dissabte el mercat obre de 10.30 a 14 hores, i de 17 a 22 hores. Es repeteixen els tallers a la tarda. Hi ha xocolatada, taller de castells i música a la nit. El diumenge igual que dissabte i, a les 12 hores hi haurà a la plaça de l’artesania, una gran actuació castellera amb els Castellers de Castelldefels, Vailets de Gelida,  i Castellers de Mollet. A la tarda nit, a les vuit, cantada d’havaneres i cremat de rom. Veniu a Mollet del Vallés, a pocs kms. de Barcelona per l’autopista AP-7, o per la C-17. Per dinar a Mollet us recomanarem alguns restaurants i pizzeries interessants, com ara La Garnatxa, de campanetes, molt interessant. Les Pruneres, al carrer Sant Pau, 48,  tel: 935 93 38 69, també està fantàstic. O el “Vell Nou”, al carrer d’Antònia Canet, 6, Tel: 935.70.88.61. O el “Saint Germain Des Pres”, al carrer de Vicenç Plantada, 12, Tel: 935.70.56.13. O la suculenta pizzeria La Bella Calabria, un lloc molt recomanable, no lluny del casc antic. Tots cap a Mollet a veure la fira!.

Este fin de semana de abril tienen Vds. en Mollet del Vallés, a poquísimos kms. de Barcelona por la autopista AP-7, o por la C-17, una feria de artesania y muchos más actos familiares. No os los perdais. Para comer en Mollet os recomendaremos algunos restaurantes y pizzerías interesantes, como “Vell Nou”, en el centro, en la calle de Antonia Canet, 6, Tel: 935.70.88.61. O el novedoso y glamuroso “Sant Germain des Pres” en la calle Vicenç Plantada, 12, Tel: 935.70.56.13. O la suculenta pizzería La Bella Calabria, un lugar muy recomendable, no lejos del casco antiguo.

Terra de trobadors Castelló d’Empúries


Aquest proper cap de setmana de setembre us proposem una sortida a l’Empordà. Us proposem una fira diferent, una activitat cultural, amena i divertida, però a la vegada molt educativa pels vostres infants. Es tracta d’arribar-vos fins la bellíssima vila medieval de Castelló d’Empúries, capital que fou del comtat d’Empúries, amb un casc antic fascinant, i una catedral que val la pena veure. Una catedral gòtica molt bonica. Allà hi fan una gran fira de trobadors. Castelló d’Empúries, amb la seva imponent catedral gòtica, els seus palaus i cases medievals, els seus carrers i places, li fa d’escenari privilegiat. Perquè és una vila monumental, històrica i acollidora. I si la fira i les maravelles de la ciutat antiga queden curtes, podeu visitar el museu de la tècnica instal·lat a l’antic molí de farina. Una secció del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya molt i molt interessant. No us ho penseu més. Aneu a Castelló a gaudir de la fira “Terra de Trobadors”. Hi haurà cançons, teatre, espectacles de tota mena, bruixes i bruixots, paradetes i animació per tota la canalla. I si us decidiu a passar el cap de setmana a l’Empordà, llavors tindreu el magnífic parc dels aiguamolls, molt proper a Castelló, o el cap de Creus, amb Cadaqués, al vostre abast. I si fa bon temps podreu anar a la platja. Perquè la Costa de l’Empordà, la Costa Brava, és preciosa. Per dinar a Castelló us recomanem El Forn Vell, un bar tradicional, que ha sabut passar a restaurant interessant. O bé una fonda de tota la vida L’Hostal Ca l’Antón, menjars de sempre, i unes habitacions senzilles i sense luxes. Per dormir a l’Empordà, amb infants, ens agrada anar fins la la veïna població de Roses. Us recomanem un hotel molt familiar, bé de preu, amb instal·lacions excepcionals, el Mediterraneo Park, o bé també podeu probar sort a l’Hotel Coral Platja. Per l’autopista AP-7 o per la carretera N-II. La sortida de l’autopista és la núm. 4. S’agafa la carretera N-II, direcció França, fins trobar la sortida Figueres-Roses, des d’on s’agafa la C-260, direcció Roses.No falteu a la fira!.

¿No sabéis dónde ir este segundo finde de septiembre?. ¿Qué tal el Empordà?. Si hace calor pueden ir a la playa. La Costa Brava es preciosa, y un poco decadente, ahora que ya empieza el frío. También tiene cerca la Costa Vermeille, con Collioure. O el Cap de Creus, con Sant Pere de Roda, Port de la Selva o Cadaqués. Y si queréis hacer una actividad cultural, amena y divertida, educativa incluso, para vuestros niños, podeis ir hasta Castelló d’Empúries, a la feria de los Trovadores. Castelló d’Empúries, con su imponente catedral gótica, sus palacios y casas medievales, sus calles y plazas, ya merece una visita. Es una villa monumental, histórica y acogedora. En la Edad Media tuvo gran importancia. De ahí las maravillosos restos que conserva. También pueden visitar el museo instalado en el antiguo molino de harinas. Muy interesante. Pero si vais el segundo fin de semana de septiembre podreis disfrutar de la feria “Tierra de Trovadores”. Un mercado medieval en un escenario único. Canciones, teatro, espectáculos de todo tipo, brujas y brujos, tenderetes y animación para todos los niños. No os lo perdáis. Buscad donde dormir en los hoteles de Castelló, que tiene, y muy bonitos. Si no encuentran nada, pueden buscar en la vecina Roses. En el Mediterraneo Park, o en el Coral Playa. Ideal el primero por el amplio terreno de juego para los niños, y el segundo por su situación, frente al mar. O a cualquier otro de Roses. Seguro que encontraran alguna cosa.

La Isleta del Moro, revisitada


escullos1

La Isleta del Moro és un racó de paradís. El lloc on volem passar la jubilació. Un racó encara molt verge de Mediterrània. Situada a la bellíssima costa d’Almeria, al parc natural de Cabo Gata i de Nijar, és un destí familiar, una destinació familiar ben clara. Aquesta costa està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Us encantaran també les seves platges negres, volcàniques, de paisatges llunars, durs i nets, tensos, com ara Mónsul, Genoveses, Las Negras o les cales del cap de Gata. Però a nosaltres les dues platges i el diminut poblet de pescadors de la Isleta del Moro sempre m’ha fet molta gràcia. Està penjat damunt d’un mar blau fosc, en ple Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar”, a mig camí de tot arreu i ben lluny de la civilització. Son quatre cases, un penyal, platges a banda i banda, un petit port. Faci vent de la direcció que faci, sempre una de les platges estarà quieta. Hi ha bon aparcament a l’entrada, a tocar del mar. Més difícil dins el poble, impossible a l’estiu. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu la Isleta!.

La costa norte de Almería es toda ella un paraíso natural. Llena de pueblos con mucha gracia como San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Y también con sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras o las playas del Cabo de Gata. Pero a mí, la playa y el diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro siempre me ha hecho mucha gracia. Está situado encima de un mar azul oscuro, en pleno Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar, a medio camino de todas partes y bien lejos de la civilización. Para comer allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos. Se llega desde Almería por la carretera que va a San José. Hay que desviarse en El Pozo de los Frailes en dirección los Escullos. También puede llegar por Níjar, en dirección Rodalquilar. Toda esta zona le encantará. Hay que ver las playas del Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Dese una vuelta por las calas y calitas de la zona de Rodalquilar, Los Escullos y las Negras. Es tan diferente que dudará que esté en Europa. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

San José


genoveses

A Almeria, dins el Parc Natural del Cabo de Gata, trobareu el poble de San José. En altres temps, fa anys, era un petit poble pescador, quatre cases prop del mar. Encantador. Ara ha crescut, i molt. Els apartaments s’enfilen muntanya amunt desgraciant el paisatge. Però malgrat tot encara te alguna cosa diferent. Situats al paseig de mar, en la platja de San José, es pot intuïr el què havia estat. Ara bé, no us recomanem una anada a San José només per plorar temps pretèrits. La sort ha volgut que prop del poble hi hagi les darreres platges verges, autènticament verges, de la zona. Són platges paradisíaques, amples, en forma de mitja lluna gran. Ens referim a los Genoveses, (a la foto), que està a un parell de kms. al sud de San José. Per anar-hi, en temporada alta, cal deixar el cotxe als pàrquings habilitats a San José i pujar a un bus que us portarà fins la cala. Tot plegat una mica emprenyador i car, però tot sigui per la preservació de la zona. Si hi arribeu en temporada baixa podreu seguir la pista de terra, ben senyalitzada, que puja pel costat dret arribant al poble. Podreu arribar fins la mateixa platja de los Genoveses. Encara més espectacular és Mónsul, un parell de kms. més enllà de Genoveses pel mateix camí polsós i ple de sots. També bon aparcament, però petit. Mónsul és encara més bonica que Genoveses. Dues platges separades per un penyasegat impressionant, fet de pura lava, toba i andesita volcàniques. Una lliçó de geologia a l’aire lliure. Amb un illot tot divertit. Platges dignes del Càrib, quasi tropicals. Aigües cristal·lines, fredes, blaves. De fet, tota la zona al voltant de San José està plena de platges i cales fantàstiques. Caminant més enllà de Mónsul hi ha la cala de la Media Luna. Per l’altre costat, cap al nord, teniu llocs com ara La Isleta del Moro o los Escullos. De nou paisatges que no heu ni somniat. Cales de roca volcànica, negres, o blanques, de sorra fosca, gris o blanca també. De gra gruixut o ben fina. N’hi ha d’amples, de pedretes, n’hi ha de tota mena. Totes amb decorat de poble blanc, mar blau, blavíssim, i palmeres, poques. La vegetació és escassa, escassíssima. Quatre baladres i plantes rales. El paisatge llunar, sembla d’un altre món. Per dormir podeu cercar hotel a San José, n’hi ha molts. O bé a Almeria, la capital, que no està massa lluny, a uns 30 kms. Nosaltres hem dormit sempre a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). O bé a l’hotel Ciudad de Almeria, amb la seguretat dels NH, cars però ben muntats, que també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, al mateix San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. A San José hi ha bons restaurants, peix de primera, al port, a tocar del mar, però potser els trobeu cars, i una mica massa turístics. Si voleu dinar a la platja mateix de San José us recomanem el Vittoria, que en realitat és una gelateria, o bé el Rione Transtévere, quasi bé tocant el port, al mateix passeig de mar. Pizzes i pasta molt bé. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Bones platges a San José!.

En Almería, dentro del Parque Natural del Cabo de Gata, encontraran las últimas playas vírgenes, auténticamente vírgenes, de la zona. Son playas paradisíacas, anchas, en forma de media luna grande. Nosotros preferimos la de Monsul, o la de los Genoveses, (en la foto). Se encuentran a unos 2 y 4 kms. respectivamente, al suroeste de San José. Para llegar hay que ir hasta esta preciosa población de la costa de Almería y, una vez dentro del pueblo, tomar la carretera, después pista en estado aceptable, que sale a la derecha, hacia poniente. El nombre de la calle es Camino de Monsul, o Ronda de San José, depende de por donde vaya. Hay un aparcamiento señalizado, a unos 500 mts. de la playa, para evitar el impacto del tráfico en las cercanías de estas maravillas naturales. Toda la zona está llena de playas y calas fantásticas. Si os gustan más las rocas podeis ir hacia Las Negras, La Isleta, los Escullos o Rodalquilar. Hay calas de roca volcánica, negras, o de arena oscura. Las hay anchas, de piedrecitas, las hay de todo tipo. Todas con decorado de pueblo blanco, mar azul, azulísimo, y palmeras, pocas. La vegetación es escasa, escasísima. Cuatro adelfas y plantas rastreras. El paisaje, lunar, parece de otro mundo. Para dormir pueden buscar hotel en San José, donde hay muchos. O bien en Almería, la capital, que no está demasiado lejos, a unos 30 kms. Nosotros siempre dormimos en el camping Tau. Es una manía. Es un rincón antiguo y entrañable. Hay buenos restaurantes, pescado de primera, en el puerto, junto al mar.