Fira Teatre Tàrrega


Aquest any, una vegada més, teniu una cita familiar a la vila de Tàrrega, la capital de l’Urgell. Allà hi fan del 7 al 10 de setembre de 2017, la Fira de Teatre al Carrer. Nosaltres hi anem cada any, des de ja en fa molts, i a la nostra canalla els agrada d’allò més, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha oferta per a tothom. Una mena de mercat internacional de les arts escèniques, sempre el segon cap de setmana de setembre, recordeu-ho!. És un mercat de teatre casolà, cert que cada cop menys casolà però, perquè cada vegada te més fama i repercussió nacional i internacional. Un grapat de grups de totes les arts escèniques s’hi donen cita. Perquè el festival s’ha anat convertint en un gran aparador on els grups de tota Europa i del món, aquest any el país convidat és Xile, venen a mostrar, a oferir, a vendre, les seves obres. Per a grans, petits i mitjans. Musicals, contes, dansa… tota mena d’espectacles teatrals. Hi ha un programa oficial que ocupa teatre i espais de la vila. Però també hi ha una munió de petits grups, amb més o menys gràcia, que mostren el seu art pels carrers i places, de manera espontània. Aquests son els que a nosaltres ens agrada de veure. És una guapada!. Ara bé, no podem, ni volem enganyar-vos. Any rera any la gentada és més i més gran. I encara que l’organització és magnífica, aparcar i circular és materialment impossible. Cal caminar molt i molt des d’on podreu deixar el vehicle fins el centre del poble. Hi ha una quantitat d’humanitat impressionant. No podreu ni menjar al poble. I malgrat tot diem: aneu a Tàrrega. Us ho passareu molt bé. És de les darreres coses romàntiques, una mica lliures i esbojarrades que encara es poden fer, que funcionen ara en dia. Una gran sensació de llibertat en mig d’un mar de gent. Aire fresc, happennings a cada cantonada, sorpreses inesperades. També podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira del teatre i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla, amb un castell impressionant, i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dinar i dormir, millor reservar, i millor fora de Tàrrega. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. A Vilagrassa hi ha el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, de la cadena Eurostars, fa poc inaugurat, o el clàssic de Vallfogona, molt bonics tots dos. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira del Teatre, serà fantàstic!.

En la villa de Tàrrega, capital del Urgell, hacen este fin de semana de septiembre su famosísima Feria de Teatro en la Calle. Nosotros vamos cada año, desde hace ya muchos, y a nuestros niños les gusta de lo más, tengan la edad que tengan. Hay oferta para todos. Se trata de una especie de mercado casero, pero de repercusión internacional, de las artes escénicas. Se ha ido convirtiendo en un gran escaparate donde los grupos de toda Europa vienen a mostrar, a ofrecer, vender, sus obras. Para mayores, pequeños y medianos. Musicales, cuentos, danza … todo tipo de espectáculos teatrales. Hay un programa oficial que ocupa teatros y espacios de la villa. Pero también hay una multitud de pequeños grupos, con más o menos gracia, que muestran su arte por las calles y plazas, de manera espontánea. ¡Es una guapada!. Ahora bien, no podemos, ni queremos engañaros. Año tras año la multitud es más y más grande. Y aunque la organización es magnífica, aparcar y circular es materialmente imposible. Hay que caminar mucho hasta el centro del pueblo. Hay una cantidad de humanidad impresionante. No podrán comer al pueblo. Y sin embargo les decimos: vayan a Tàrrega. Os lo pasaréis muy bien. Es de las últimas cosas románticas, hippies, que aún funcionan. Una gran sensación de libertad en medio de un mar de gente. Aire fresco, happenning en cada esquina, sorpresas inesperadas. También se puede programar el fin de semana alrededor por el Urgell, con la excusa de la feria del teatro y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la villa increible de Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejen de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para comer y dormir, mejor reservar, y mejor fuera de Tàrrega. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. En Vilagrassa está el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria del Teatro, ¡será fantástico!.

Anuncis

Festa Major a Santes Creus


Santes Creus és el cap de municipi del poble d’Aiguamúrcia. Aquest cap de setmana és la seva festa major. Una festa major petita, casolana, bonica, com les d’abans. Amb quatre actes per a la canalla i el jovent. Serà del 16 al 20 d’agost. Dissabte al matí teniu guerra d’aigua a la plaça Sant Bernat, i a la tarda gimcana i xocolatada, a més de l’espectacle d’animació “Tabasco que rasco” amb Rovell d’ou. A la nit no us podeu perdre el correfoc a càrrec dels diables de Vilabella “La Murtera” ni el ball de nit amb Atrium. El diumenge hi ha missa solemne, sopar de germanor, i disco mòbil. Aprofiteu per veure el monestir cistercenc de Santes Creus una joia del císter català. I tot això està molt a prop de Barcelona, de Tarragona o Valls. Podeu arribar-hi agafant l’autopista AP-2, en direcció Lleida, i deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vendrell i Vilarodona. A uns 10 quilòmetres de l’autopista, en la una vall riallera creuada pel riu Gaià, veureu imponent el monestir de Santes Creus, a la vostra dreta. La visita al monestir és obligatòria, sobretot ara que han estat restaurades les tombes reials de Pere el Gran, i de Jaume el Just, així com la de la seva esposa, Blanca d’Anjou. L’obra que s’ha fet és fantàstica. Les tombes llueixen els nous colors. L’entrada no és gaire cara. Si voleu fer un bon estalvi preneu la combinada de la ruta del Císter: tres monestirs en una sola entrada: Poblet, Vallbona i Santes Creus. Previ a la visita podeu veure un audiovisual molt interessant. L’església restaurada també és una meravella. Hi havia altars que ni els coneixíem. Han recobrat nova llum. Del claustre i de les altres dependències no cal dir-ne res de mou. La sala capitular és una passada, el dormitori una peça essencial del císter en estat pur. El rentamans, una delícia. Obra de randa en pedra. El poblet de Santes Creus, voltant del monestir, és molt bonic. Podeu veure-hi el palau de l’Abad i cases del segles XVII i XVIII. Hi ha botigues d’artesania força xules. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Podeu fer-hi carn a la brasa, o picnic. Bona sombra. Bon lloc per passejar-hi una estona i gaudir de la font. Si no us tempta menjar a l’aire lliure podeu fer una volta pels restaurants de Santes Creus. Tots molt bons. Hem dinat a tots. A l’Hostal Grau, Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic. Entreu a la agrobotiga o bé a la de Vilarodona, tornant. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

El monasterio cisterciense de Santes Creus está muy cerca de Barcelona, de Tarragona o Valls. ESta semana es su fiesta mayor. Pueden llegar tomando la autopista AP-2, dirección Lleida, y dejándola en la salida 11. Vayan entonces hacia Vendrell y Vilarodona. A unos 10 kilómetros de la autopista, en la un valle risueño que cruza el río Gaià, verán imponente el monasterio de Santes Creus, a su derecha. La visita al monasterio es obligatoria, sobre todo ahora que han sido restauradas las tumbas reales de Pedro el Grande, y de Jaime el Justo, así como la de su esposa, Blanca de Anjou. La obra que se ha hecho es fantástica. Las tumbas lucen los nuevos colores. La entrada no es muy cara, y es gratuita los martes. Si desean ahorrar tomen la combinada de la ruta del Císter: tres monasterios en una sola entrada: Poblet, Vallbona y Santes Creus. Previo a la visita pueden ver un audiovisual muy interesante. La iglesia restaurada también es una maravilla. Había allí altares que ni los conocíamos. Han recobrado nueva luz. Del claustro y de las demás dependencias nada nuevo que decir: una joya. La sala capitular es una pasada, el dormitorio una pieza esencial del cister en estado puro. El lavamanos, una delicia. Obra de encaje en piedra. El pueblo de Santes Creus, alrededor del monasterio, es muy bonito. Pueden ver el palacio del Abad y casas de los siglos XVII y XVIII. Hay tiendas de artesanía muy chulas. Además del monasterio, Santes Creus tiene un paraje de interés natural interesante cerca del pueblo: la arboleda. Allí pueden hacer su buena carne a la brasa, o un pic-nic. Buen lugar para pasear un rato y disfrutar de la fuente. En otoño las orillas del río Gaià se llenan de colores. Si no les tienta comer al aire libre pueden dar una vuelta por los restaurantes de Santes Creus. Todos son muy buenos. Está el Hostal Grau, Tel: 977638311, grande y casero. O Cal Mosso, tel: 977638484-696964363, o bien el tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clásico. Entrad en la agrotienda o bien en la de Vilarodona, que encontrareis volviendo hacia la autopista. Pueden comprar allí excelentes productos de la tierra, a muy buen precio: vinos y cavas, aceite o frutos secos.

La passió d’Ulldecona


Una temporada més podem gaudir de la Passió d´Ulldecona. Podeu anar-hi els dies 23 i 30 d’abril de 2017. Tota la informació la teniu a la passió d’Ulldecona i trucant al telèfon 638 496 009. La Passió no només és un imponent drama sacre, sinó una mostra cultural del país, com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndit. A Catalunya teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra. Però avui parlem de la d’Ulldecona. Primer dir-vos que és una obra declarada d’Interès Turístic Nacional. Que la fan des de l’any 1955. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Dura unes tres hores llargues de 16:30 a 19:45 hores, més o menys. El preu de l’entrada és de 16€, però hi ha preus especials per a grups a partir de 10 places i per a joves fins 12 anys i jubilats a 10€. Per més informació cal trucar al 638 496 009.  L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns paks turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalessa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests paks inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Els preus, de 29 € a 48 € estan molt ajustats. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinarós. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fisn Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta maravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Embarrats a Vilatorrada


embarrats
Al poble de Sant Joan de Vilatorrada, prop de Manresa, sortint cap a Solsona, que va ser una petita potència tèxtil a principi del segle XX, hi fan una fira dedicada al tema: la Fira Embarrats.  La vila viatja en el temps i s’omple d’actuacions de carrer, i els restaurants ofereixen menús gastronòmics. Aquests propers dies 29 i 30 d’octubre de 2016 podreu gaudir de la quarta edició d’aquesta festa, amb recorreguts per les fàbriques i escenificacions al carrer. Consulteu el programa de la festa a la web. La Fira Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada es desenvoluparà a l’entorn de la zona Cal Gallifa i el plat fort son les visites teatralitzades a les fàbriques tèxtils. Dissabte, a més, teniu pels infants una cercavila i una trobada de Gegants. Naturalment hi haurà tota mena de parades d’artesania, alimentació i mostres d’oficis. El diumenge 30 d’octubre el protagonisme serà pel teatre de carrer, tot i que seguirà la fira. Tancarà tot plegat un espectacle pirotècnic, a la nit. Trobareu el poble a 3 km. de Manresa, la capital de la comarca del Bages, seguint el riu Cardener amunt, cap a Súria i Cardona per la carretera C-55. Des de Barcelona és fàcil pujar fins Manresa per la C-16 i canviar a la carretera C-25, l’eix transversal, d’on podeu sortir per la sortida 132: Manresa Oest-Súria-Cardona-Solsona o la sortida 131 de Sant Joan de Vilatorrada mateix. Per dinar al poble, al mateix centre, teniu bons llocs. Ens agrada l’A més a més, i també l’Un punt nou, més desenfadat encara. Per a dormir i menjar, fora del poble, si és que us cal, us recomanem anar a Manresa. En el cas de voler dormir, una idea molt bona, i visitar la zona, allà teniu l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval de Manresa, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic. Bona embarrada a Sant Joan de Vilatorrada.
En San Juan de Vilatorrada hay una feria y una fiesta en recuerdo de las numerosas fábricas textiles que habia en el pueblo. Cerca de Manresa, no lejos de Barcelona, encontraran allí diversas propuestas familiares interesantes.

La Fira del Teatre de Tàrrega


firatarrega

Aquest any, una vegada més, teniu una cita familiar a la vila de Tàrrega, la capital de l’Urgell. Allà hi fan del 8 a l’11 de setembre de 2016, la Fira de Teatre al Carrer. Nosaltres hi anem cada any, des de ja en fa molts, i a la nostra canalla els agrada d’allò més, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha oferta per a tothom. Una mena de mercat internacional de les arts escèniques, sempre el segon cap de setmana de setembre, recordeu-ho!. És un mercat de teatre casolà, cert que cada cop menys casolà però, perquè cada vegada te més fama i repercussió nacional i internacional. Un grapat de grups de totes les arts escèniques s’hi donen cita. Perquè el festival s’ha anat convertint en un gran aparador on els grups de tota Europa i del món, aquest any el país convidat és Xile, venen a mostrar, a oferir, a vendre, les seves obres. Per a grans, petits i mitjans. Musicals, contes, dansa… tota mena d’espectacles teatrals. Hi ha un programa oficial que ocupa teatre i espais de la vila. Però també hi ha una munió de petits grups, amb més o menys gràcia, que mostren el seu art pels carrers i places, de manera espontània. Aquests son els que a nosaltres ens agrada de veure. És una guapada!. Ara bé, no podem, ni volem enganyar-vos. Any rera any la gentada és més i més gran. I encara que l’organització és magnífica, aparcar i circular és materialment impossible. Cal caminar molt i molt des d’on podreu deixar el vehicle fins el centre del poble. Hi ha una quantitat d’humanitat impressionant. No podreu ni menjar al poble. I malgrat tot diem: aneu a Tàrrega. Us ho passareu molt bé. És de les darreres coses romàntiques, una mica lliures i esbojarrades que encara es poden fer, que funcionen ara en dia. Una gran sensació de llibertat en mig d’un mar de gent. Aire fresc, happennings a cada cantonada, sorpreses inesperades. També podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira del teatre i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla, amb un castell impressionant, i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dinar i dormir, millor reservar, i millor fora de Tàrrega. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. A Vilagrassa hi ha el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, de la cadena Eurostars, fa poc inaugurat, o el clàssic de Vallfogona, molt bonics tots dos. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira del Teatre, serà fantàstic!.

En la villa de Tàrrega, capital del Urgell, hacen este fin de semana de septiembre su famosísima Feria de Teatro en la Calle. Nosotros vamos cada año, desde hace ya muchos, y a nuestros niños les gusta de lo más, tengan la edad que tengan. Hay oferta para todos. Se trata de una especie de mercado casero, pero de repercusión internacional, de las artes escénicas. Se ha ido convirtiendo en un gran escaparate donde los grupos de toda Europa vienen a mostrar, a ofrecer, vender, sus obras. Para mayores, pequeños y medianos. Musicales, cuentos, danza … todo tipo de espectáculos teatrales. Hay un programa oficial que ocupa teatros y espacios de la villa. Pero también hay una multitud de pequeños grupos, con más o menos gracia, que muestran su arte por las calles y plazas, de manera espontánea. ¡Es una guapada!. Ahora bien, no podemos, ni queremos engañaros. Año tras año la multitud es más y más grande. Y aunque la organización es magnífica, aparcar y circular es materialmente imposible. Hay que caminar mucho hasta el centro del pueblo. Hay una cantidad de humanidad impresionante. No podrán comer al pueblo. Y sin embargo les decimos: vayan a Tàrrega. Os lo pasaréis muy bien. Es de las últimas cosas románticas, hippies, que aún funcionan. Una gran sensación de libertad en medio de un mar de gente. Aire fresco, happenning en cada esquina, sorpresas inesperadas. También se puede programar el fin de semana alrededor por el Urgell, con la excusa de la feria del teatro y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la villa increible de Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejen de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para comer y dormir, mejor reservar, y mejor fuera de Tàrrega. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. En Vilagrassa está el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria del Teatro, ¡será fantástico!.

Passió a Ulldecona


Cartell catala 2016

La Passió no només és un imponent drama sacre, sinó una mostra cultural del país, com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndit. A Catalunya teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra, o la d’Ulldecona. Avui us volem parlar d’aquesta darrera. Primer dir-vos que és una obra declarada d’Interès Turístic Nacional. I també que aquest any estrenen nova versió de Ignasi Roda, sota la direcció de Joan Martínez. Que la fan des de l’any 1955. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Si la voleu anar a veure la fan, en català, el dia 3 d’abril, i les funcions en castellà els dies 10, 17, 24 d’abril i 1 de maig a les 16,30 hores al teatre municipal Orfeó Montsià. Dura unes tres hores llargues de 16:30 a 19:45 hores, més o menys. El preu de l’entrada és de 16€, però hi ha preus especials per a grups a partir de 10 places i per a joves fins 12 anys i jubilats a 10€. Per més informació cal trucar al 638 496 009.  L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns paks turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalessa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests paks inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Els preus, de 29 € a 48 € estan molt ajustats. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinarós. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fisn Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta maravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Fira Teatre Tàrrega


fira_tarrega

Aquest any, una vegada més, teniu una cita familiar a la vila de Tàrrega, la capital de l’Urgell. Allà hi fan la Fira de Teatre al Carrer. Nosaltres hi anem cada any, des de ja en fa molts, i a la nostra canalla els agrada d’allò més, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha oferta per a tothom. Es tracta d’una mena de mercat de teatre casolà, cada cop menys casolà però, perquè cada vegada te més fama i repercusió nacional i internacional. Un grapat de grups de totes les arts escèniques s’hi donen cita. Perquè el festival s’ha anat convertint en un gran aparador on els grups de tota Europa venen a mostrar, a oferir, a vendre, les seves obres. Per a grans, petits i mitjans. Musicals, contes, dança… tota mena d’espectacles teatrals. Hi ha un programa oficial que ocupa teatre i espais de la vila. Però també hi ha una munió de petits grups, amb més o menys gràcia, que mostren el seu art pels carrers i places, de manera espontània. Aquests son els que a nosaltres ens agrada de veure. És una guapada!. Ara bé, no podem, ni volem enganyar-vos. Any rera any la gentada és més i més gran. I encara que l’organització és magnífica, aparcar i circular és materialment impossible. Cal caminar molt i molt des d’on podreu deixar el vehicle fins el centre del poble. Hi ha una quantitat d’humanitat impressionant. No podreu ni menjar al poble. I malgrat tot diem: aneu a Tàrrega. Us ho passareu molt bé. És de les darreres coses romàntiques, una mica lliures i esbojarrades que encara es poden fer, que funcionen ara en dia. Una gran sensació de llibertat en mig d’un mar de gent. Aire fresc, happennings a cada cantonada, sorpreses inesperades. També podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira del teatre i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla, amb un castell impressionant, i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dinar i dormir, millor reservar, i millor fora de Tàrrega. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. A Vilagrassa hi ha el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, de la cadena Eurostars, fa poc inaugurat, o el clàssic de Vallfogona, molt bonics tots dos. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira del Teatre, serà fantàstic!.

En la villa de Tàrrega, capital del Urgell, hacen en septiembre su famosísima Feria de Teatro en la Calle. Nosotros vamos cada año, desde hace ya muchos, y a nuestros niños les gusta de lo más, tengan la edad que tengan. Hay oferta para todos. Se trata de una especie de mercado casero, pero de repercusión internacional, de las artes escénicas. Se ha ido convirtiendo en un gran escaparate donde los grupos de toda Europa vienen a mostrar, a ofrecer, vender, sus obras. Para mayores, pequeños y medianos. Musicales, cuentos, danza … todo tipo de espectáculos teatrales. Hay un programa oficial que ocupa teatros y espacios de la villa. Pero también hay una multitud de pequeños grupos, con más o menos gracia, que muestran su arte por las calles y plazas, de manera espontánea. ¡Es una guapada!. Ahora bien, no podemos, ni queremos engañaros. Año tras año la multitud es más y más grande. Y aunque la organización es magnífica, aparcar y circular es materialmente imposible. Hay que caminar mucho hasta el centro del pueblo. Hay una cantidad de humanidad impresionante. No podrán comer al pueblo. Y sin embargo les decimos: vayan a Tàrrega. Os lo pasaréis muy bien. Es de las últimas cosas románticas, hippies, que aún funcionan. Una gran sensación de libertad en medio de un mar de gente. Aire fresco, happenning en cada esquina, sorpresas inesperadas. También se puede programar el fin de semana alrededor por el Urgell, con la excusa de la feria del teatro y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la villa increible de Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejen de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para comer y dormir, mejor reservar, y mejor fuera de Tàrrega. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. En Vilagrassa está el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria del Teatro, ¡será fantástico!.