Fira de Sant Andreu a La Llacuna

 

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 40 anys. Tot això serà el diumenge 1 de desembre de 2019, quan fan la 40a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 39 anys. Tot això serà el diumenge 2 de desembre de 2018, quan fan la 39a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Les margarides de Vilabella 2018

Al poble de Vilabella del Camp, a Tarragona, molt proper a Valls, passa una cosa curiosa a la primavera. Els camps i camins dels voltants del poble s’omplen de margarides. Grans mates de margarides, grogues, blanques, grocblanques, blancgrogues… cobreixen com un mantell les vores de les carreteres i senders, els erms, els cultius. És molt espectacular i mai no ho havíem vist en un altre lloc. Ara, a finals d’abril i principis de maig és l’apogeu, el màxim del fenomen. No ens ho estem inventant. Hi pugem cada any a veure-ho perquè val la pena passejar entre les margarides, és molt al·lucinant. No pensàvem repetir l’entrada i cansar-vos, però és que enguany el fenònem és bestial. Hi ha camps sencers de margarides que ningú ha plantat!. Val la pena veure-ho! No és que hagueu de pujar fins aquest bonic poble de l’Alt Camp per veure només això, tot i que val la pena, i molt. Podeu complementar-ho amb una visita a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, cosa que a Vilabella és obligada. Es tracta d’un bon museu d’art, únic a la comarca.  Hi ha pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses.

Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants n’hi ha a Nulles, el restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, i no obren entre setmana, però el propietari porta el bar del Casal del poble, just a la plaça del darrera l’església. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestigi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està plena de margarides!. Trobareu Vilabella anant per l’AP-7 camí de Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. A la primera rotonda que trobareu en sortir de l’autopista agafeu en direcció El Vendrell, i a la següent en direcció Tarragona i Bràfim. Passareu Bràfim i a la següent rotonda ja trobareu la desviació cap a Vilabella. Son 90 kms des de Barcelona.

Este fin de semana teneis que subir a Vilabella, en Tarragona, porque el campo está lleno de margaritas. De todos los colores. Espectacular. Una fiesta natural para no perdersela. Flores preciosas llenan campos y caminos, como no podeis imaginar. Hay que verlo. Una apoteosis natural increible. Podeis aprovechar para hacer una visita a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, que es un buen museo de arte, único en la comarca. Venid a ver Vilabella y sus margaritas blancas y amarillas. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta de la naturaleza, margaritas por doquier!.

Sant Andreu a La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 30 anys. Tot això serà el diumenge, 3 de desembre, durant tot el mati, a la places i carrers del poble. Hi haurà una fira comercial que comença a partir de les 8.30 hores del  matí a la Plaça Major. I també la matança del porc, amb bons entrepans de botifarra a la brasa amb allioli i porrons de vi. Tot organitzat pels agricultors i cansaladers de la Llacuna. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2017 toca el 3 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 30 anys. Tot això serà durant aquest pont, del dissabte 3 al dimarts 8 de desembre de 2016, tot i que el plat fort és diumenge, quan hi ha la fira pròpiament dita i la matança del porc. Es podrà degustar una entrepà típic de botifarra a la brasa amb bon all-i-oli, i vi del poble. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal i comercial. De fet ocuparà els carrers de la Font, Plaça de la Font, plaça del Vall, el Raval, la plaça del Formicó i carrer Major. A més, el dia 8, La Llacuna celebra la Festa de la Immaculada, que és la seva patrona, però no hi ha grans actes festius. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2016 toca del 3 al 8 de diciembre de 2016. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Margarides de Vilabella

Al poble de Vilabella del Camp, a Tarragona, molt proper a Valls, passa una cosa curiosa a la primavera. Els camps i camins dels voltants del poble s’omplen de margarides. Grans mates de margarides, grogues, blanques, grocblanques, blancgrogues… cobreixen com un mantell les vores de les carreteres i senders, els erms, els cultius. És molt espectacular i mai no ho havíem vist en un altre lloc. Ara, a finals d’abril i principis de maig és l’apogeu, el màxim del fenomen. No ens ho estem inventant. Hi pugem cada any a veure-ho perquè val la pena passejar entre les margarides, és molt al·lucinant. No és que hagueu de pujar fins aquest bonic poble de l’Alt Camp per veure només això, tot i que val la pena, i molt. Podeu complementar-ho amb una visita a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, cosa que a Vilabella és obligada. Es trcata d’un bon museu d’art, únic a la comarca.  Hi ha pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants n’hi ha a Nulles, el restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, i no obren entre setmana. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestigi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està plena de margarides!. Trobareu Vilabella anant per l’AP-7 camí de Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. A la primera rotonda que trobareu en sortir de l’autopista agafeu en direcció El Vendrell, i a la següent en direcció Tarragona i Bràfim. Passareu Bràfim i a la següent rotonda ja trobareu la desviació cap a Vilabella. Son 90 kms des de Barcelona.

Este fin de semana teneis que subir a Vilabella, en Tarragona, porque el campo está lleno de margaritas. De todos los colores. Espectacular. Una fiesta natural para no perdersela. Flores preciosas llenan campos y caminos, como no podeis imaginar. Hay que verlo. Una apoteosis natural increible. Podeis aprovechar para hacer una visita a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, que es un buen museo de arte, único en la comarca. Venid a ver Vilabella y sus margaritas blancas y amarillas. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta de la naturaleza, margaritas por doquier!.

La Fira de Sant Andreu de La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 30 anys. Tot això serà durant aquest pont, del dissabte 5 al dimarts 8 de desembre de 2015, tot i que el plat fort és diumenge, quan hi ha la matança del porc. Es podrà degustar una entrepà típic de botifarra a la brasa amb bon all-i-oli, i vi del poble. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal i comercial. De fet ocuparà els carrers de la Font, Plaça de la Font, plaça del Vall, el Raval, la plaça del Formicó i carrer Major. El dia 8, La Llacuna celebra la Festa de la Immaculada, que és la seva patrona. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2015 toca del 5 al 8 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Festa petita a Sant Andreu de la Barca

El municipi de Sant Andreu de la Barca, situat al nord de la comarca del Baix Llobregat, és una altra gran ciutat més de la terrorífica conglomeració metropolitana de Barcelona. Tot i haver crescut molt els darrers decennis, Sant Andreu conserva cert aire de poblet camperol. El fet d’estar lluny de la ciutat comtal, i rodejat de bosc a la seva esquena li dona un regust rural. Creua el poble l’antiga carretera N-II, passat Molins de Rei i Pallejà, ja a tocar de Martorell, i la moderna Autovia del Baix Llobregat, A2, la que porta a Lleida. També és possible arribar-hi amb les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat que porten a Martorell. En principi res no fa turístic aquest poble engrandit, creuat per carreteres i autopistes. Però per Sant Andreu fan una bonica festa major petita. Així, aquest any també, Sant Andreu de la Barca celebra del 27 al 30 de novembre una nova edició de la Festa de Sant Andreu, una festa dedicada al patró de la localitat. La festa començarà amb una batucada i coets a càrrec de la Colla de Diables. Hi haurà humor amb l’actuació de Santi Rodríguez i el seu espectacle “Como en casa de uno… en ningún sitio”. També concurs de pintura ràpida, festival de patinatge artístic i un gran correfoc!. Una fira artesana, concert vermut al Casino, a càrrec de La Chatta Quartet, sardanes, plantada de gegants, coincidint amb el 20è aniversari dels gegants Andreu i Quimeta, o màgia, són altres actes destacats. sant Andreu de la Barca no compta amb edificis que siguin patrimonialment remarcables, però podeu passejar i veure’n l’església, el casino o les escoles velles, així com cases que foren de pagés, com Can Archs, Can Preses o Ca l’Armangué. Si voleu dinar, tot i que Sant Andreu està a tocar de Barcelona, us recomanem el Vallpalau, a la Plaça de l’Esport, que no és centric però no està en camp polígon industrial. Tel: 936823272‎. O l’Aragón, al carrer de la Creu 14, no lluny de l’anterior. Tel: 936823254‎. Un matí o tarda distrets a Sant Andreu!.

El municipio de Sant Andreu de la Barca, situado al norte de la comarca del Baix Llobregat, es otra gran ciudad más de la conglomeración metropolitana de Barcelona. A pesar de haber crecido mucho en los últimos decenios, San Andrés conserva cierto aire de pueblo campesino. El hecho de estar lejos de la ciudad condal, y rodeado de bosque a su espalda le da un sabor rural. Cruza el pueblo la antigua carretera N-II, pasado ya Molins de Rei y Pallejà, muy cerca de Martorell, y la moderna Autovía del Baix Llobregat, A2, la que lleva en Lleida. También es posible llegar con las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat que llevan a Martorell. En principio nada hace turístico este pueblo engrandecido, cruzado por carreteras y autopistas. Pero, precisamente, para hacer un poco de pueblo, se organiza cada año una fiesta mayor pequeña dedicada al santo patrón. Todo tipo de actos tradicionales, gigantes, diablos… San Andreu no cuenta con edificios que sean patrimonialmente destacables, pero se puede pasear y ver la iglesia, el casino o las escuelas viejas, así como casas que fueron de payés, como Can Archs, Can Tomas o Ca l’ Armangué. Si se quiere comer allí, aunque Sant Andreu está muy cerca de Barcelona, se puede acudir al Vallpalau, en la Plaza del Deporte, que no es céntrico pero no está en ningún polígono industrial. Tel.: 936 823 272. O el Aragón, en la calle de la Cruz 14, no lejos del anterior. Tel.: 936 823 254. ¡Una mañana o tarde divertida en Sant Andreu!.

Bolets a Vilada

El municipi de Vilada està situat en ple Pirineu, no lluny de Berga, en uns paisatges meravellosos. Allà s’hi celebra aquest proper diumenge, 11 d’octubre de 2015, una fira del bolet, que obre a les 10 del matí, i s’acompanya d’una fira gastronòmica i artesanal, i una trobada xapes de cava. Podreu gaudir, a més, d’una mostra d’oficis, i de coca i botifarra de bolets per tothom. Arribareu a Vilada si aneu per la C-16 cap el túnel del Cadí, passant per Manresa i fins a Berga. Una mica més amunt de Berga trobareu indicada la desviació per la C-26, cap a Ripoll, ben senyalitzat: Vilada i Borredà. Vilada és el primer poble que trobareu. Per dinar o picar alguna cosa al poble hi ha bars com l’Arç, o el Comelles, que també és un bon restaurant. Per dormir una bonica casa rural, Cal Xiu. També hi ha una altra casa rural molt recomanable, i amb un bon restaurant. Es diu Cal Candi. No torneu sense haver comprat pa a Cal Pitus. Forn com els d’abans. Si voleu podeu passar el cap de setmana a Vilada. Així podreu anar fins al Castell de l’Areny, un poblet pintoresc, on hi ha una bonica casa rural: Cal Xic. O agafar la carretera fins a Sant Jaume de Frontanyà, visitant, a mig camí Sant Sadurní de Rotgers. Sant Jaume te un temple romànic de proporcions catedralícies, el millor de Catalunya. Si continueu la carretera avall, arribareu fins La Pobla de Lillet, on teniu els fabulosos jardins Artigas, d’en Gaudí, o el tren del ciment que us porta a la fàbrica del Clot del Moro. De La Pobla hi ha només 9 kms. a Castellar d’en Hug, amb les fonts del Llobregat. Baixant cap a Guardiola de Bergedà trobareu la mina de petroli de Riutort, i podreu cloure la ruta circular. Naturalment no cal que ho feu tot. Per dinar fora de Vilada podeu anar al poble veí de Borreda. A la plaça major teniu l’hostal Bardolet, bonic i renovat de fa poc, amb habitacions xules. També el complex Campalans, amb hotel rural i càmping. Finalment no descarteu algunes cases rurals de campanetes, com ara el Querol Vell, amb bona cuina pels hostes. Si dormiu o mengeu fora de la vall de Vilada i Borredà, us recomanem alguns llocs. A la Pobla de Lillet és molt bonica, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a 1.300 metres d’alçada. A Sant Jaume de Frontanyà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. El Pirineu més casolà està esperant-vos!.

En el bonito pueblo pirenaico de Vilada, muy cerca de Berga, se celebra este fin de semana una feria de la seta muy interesante. Aparte del mercado artesanal, gastronómico y de oficios, podeis subir a Vilada por sus paisajes. Ideal para un fin de semana en la naturaleza.

Sarau de Vilabella

Al poble de Vilabella del Camp, a Tarragona, proper a Valls, hi fan aquest proper cap de setmana una festa pel jovent de no perdre-se-la. Una festa boja i divertida, però sana. Comença el divendres amb un correfoc de la Murtrera, organitzadors del Sarau. No és una colla de diables qualsevol. És la millor de les terres tarroganines. El dissabte cosetes pel més petits: trobada de gegants. I pels més grans, un correbars i més música, a la nit. No és que hagueu de pujar fins aquest bonic poble de l’Alt Camp per veure només això. La visita a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, és obligada. Es trcata d’un bon museu d’art, únic a la comarca.  Hi ha pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants n’hi ha a Nulles, el restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, i no obren entre setmana. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestígi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està de festa!.

Este fin de semana los jovenes de Vilabella, en Tarragona, estan de fiesta. Una fiesta para no perdersela. Una fiesta para gente joven. Con correfoc de la Murtrera, los mejores diablos de Tarragona, sin duda. Con música disco, conciertos… Y el sábado gigantes. Por la tarde música de nuevo, toda la noche. Podeis aprovechar para hacer una visita a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, que es un buen museo de arte, único en la comarca. Venid a ver Vilabella y su fiesta joven. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta!.

La Fira de Sant Andreu de La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 30 anys. Tot això serà durant aquest pont, del dissabte 6 al dilluns 8 de desembre de 2014, tot i que el plat fort és diumenge, quan hi ha la Fira. Els actes iniciaran el dissabte dia 6, a les 12 de la nit, al local de la piscina, amb una festa per tothom, anomenada “Estem Malament del Carro”, i organitzada pel Ball de Diables de La Llacuna amb la finalitat de recaptar diners per un nou carro. L’endemà diumenge, a  2/4 de 9 del matí, a la plaça Major, hi haurà la matança del porc, i es podrà degustar una entrepà típic de botifarra a la brasa amb bon all-i-oli, i vi del poble. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal i comercial. De fet ocuparà els carrers de la Font, Plaça de la Font, plaça del Vall, el Raval, la plaça del Formicó i carrer Major. Cap a 2/4 d’una del migdia, a l’església de Santa Maria, missa solemne. El dilluns dia 8, La Llacuna celebra la Festa de la Immaculada, que és la seva patrona. A 2/4 d’una del migdia, podreu gaudir de la Missa Solemne cantada i a les 6 de la tarda a l’església d’un concert Especial de Nadal, a càrrec del Grup Parroquial Pedaços. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2014 toca el 7 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

L’Imax cinema i el Port Vell

Un matí de pluja, un dia rúfol, un dia de vent, fred, que no convidi a sortir de casa, no significa un matí perdut. Arribeu-vos fins arran de mar, al nostre port, al barri mariner de la Barceloneta. Teniu molts caus on ficar-vos. Per exemple, teniu el cinema Imax. Situat al bell mig del port de Barcelona, quan el van inagurar, va ser tot un destí familiar. Avui dia hi ha cinemes Imax a molts llocs, i la sorpresa s’ha anat diluïnt, però el format Imax encara pot ser una atracció pels vostres infants. I a tocar situat l’Aquarium, ple de peixos maravellosos, i taurons plens de dents. És car, sí, però és una altra bona alternativa d’oci per famílies, sobretot si no es pot caminar perquè el dia està esgarriat. I també, perquèno, prou a tocar de totes aquestes fites familiars, podeu anar al Museu d’Història de Catalunya, una altra opció prou bona. Sempre hi ha quelcom de bonic a veure-hi. Podeu jugar a moldre el blat, o a vestir-vos de cavaller medieval. Atents a les exposicions temporals. N’hi ha que estan molt bé. I també podeu passejar, si no plou gaire, pel port, per les botigues del Maremagnum. Pot no estar gens malament. Una bona idea per un matí tonto, o una tarda ensopida. Per aquesta zona hi ha moltíssims bars i restaurants on quedar-se a dinar, des d’un bocata fins un plat de peix de categoria, passant per unes tapes, o una paella. No en va la Barceloneta, el port, els voltants del mar, sempre han estat un referent gastronòmic de Barcelona tota. A tocar de l’Imax, i del Maremagnum i l’Aquari, teniu el restaurant Elx. Excel·lents arrossos!. A costat del Museu de Catalunya hi ha un clàssic dels darrers temps, El Merendero de la Mari. De merendero res de res. Cuina d’altíssima categoria. Bon peix i arròs. Gens malament estan els seus veïns, potser menys famosos però igualment deliciosos, Cal Pinxo, o bé La Gavina. Olor, sabor i vistes al mar. Impagable.  A la Barceloneta, clàssica, en aquells carrers de quart de pis, estrets i bullangueros, on sempre fa goig passejar i degustar colors i flaires, ens agrada el centenari Cal Ros. Cuina tradicional, de sempre. Amb més tipisme, si això és possible, l’inigualable Somorrostro. Val la pena anar-hi encara que només sigui una vegada. Can Costa és un altre lloc on segur menjareu bé. I més que centenari, etern, el famós 7 Portes està on sempre. On ja anàven els avis, els besavis i els revesavis. És molt difícil que en un lloc com aquest no trobeu quelcom que us agradi. Però encara és més acollidor i bonic el lloc. Fusta vella, objectes venerables, el temps es va aturar al segle XIX. Bon rondar pel nostre port i bones emocions a l’IMax!.

Una mañana de lluvia , un día desapacible , un día de viento , frío , que no invite a salir de casa , no significa un mañana perdida. Vayan hasta el puerto de Barcelona, por ejemplo al cine Imax. Cuando se inauguró , fue todo un destino familiar . Hoy en día hay cines Imax en muchos lugares , y la sorpresa se ​​ha ido diluyendo , pero el formato Imax todavía puede ser una atracción para vuestros niños . Además, está situado muy cerca del Aquarium , otra buena alternativa de ocio para familias, con sus peces y sus tiburones de dientes largos y temibles. Y también bastante cerca del Museo de Historia de Cataluña, otra opción bastante buena. Siempre hay algo interesante que ver, que hacer, o que inventar en este museo interactivo. Y también se puede pasear, si no llueve mucho, por el puerto , por las tiendas del Maremagnum. Puede no estar nada mal . Una buena idea para un dia tonto , o una tarde aburrida. Por esta zona hay muchísimos bares y restaurantes donde quedarse a comer , desde un bocadillo hasta un plato de pescado de categoría , pasando por unas tapas , o una buena paella. No en vano la Barceloneta , el puerto , los alrededores del mar , siempre han sido un referente gastronómico de Barcelona toda . Cerca de la Imax , y del Maremagnum y el Acuario , tienen el restaurante Elx . ¡Excelentes arroces ! . A lado del Museo de Cataluña hay un clásico de los últimos tiempos , El Merendero de la Mari . De merendero nada de nada. Cocina de altísima categoría . Buen pescado y arroz . Nada mal están sus vecinos , quizás menos famosos pero igualmente deliciosos , Cal Pinxo , o bien La Gaviota . Olor , sabor y vistas al mar. Impagable. En la Barceloneta , clásica , en aquellas calles de cuarto de piso , estrechas y bullangueras , donde siempre da gusto pasear y degustar colores y aromas , nos gusta el centenario Cal Ros . Cocina tradicional , de siempre . Con más tipismo , si ello es posible , el inigualable Somorrostro . Vale la pena ir aunque sólo sea una vez. Can Costa es otro lugar donde seguro comer bien. Y más que centenario , eterno , el famoso 7 Portes está donde siempre . Donde ya iban los abuelos, y los bisabuelos. Es muy difícil que en un lugar como este no se encuentre algo que guste . Pero todavía es más acogedor y bonito el lugar. Madera vieja, objetos venerables , el tiempo se detuvo en el siglo XIX . Buen rondar por nuestro puerto y… ¡buenas emociones en el Imax ! .

Sant Andreu de la Barca: festa de la primavera

El municipi de Sant Andreu de la Barca, situat al nord de la comarca del Baix Llobregat, és una altra gran ciutat més de la terrorífica conglomeració metropolitana de Barcelona. Tot i haver crescut molt els darrers decennis, Sant Andreu conserva cert aire de poblet camperol. El fet d’estar lluny de la ciutat comtal, i rodejat de bosc a la seva esquena li dona un regust rural. Creua el poble l’antiga carretera N-II, passat Molins de Rei i Pallejà, ja a tocar de Martorell, i la moderna Autovia del Baix Llobregat, A2, la que porta a Lleida. També és possible arribar-hi amb les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat que porten a Martorell. En principi res no fa turístic aquest poble engrandit, creuat per carreteres i autopistes. Però, precisament, per dinamitzar una mica el sector, Sant Andreu ha decidit programar la primera Festa de la Primavera, que aquest any serà del 25 al 27 de maig amb activitats de tot tipus per a petits i grans. Així, el dissabte al matí, teniu uns magnífics tallers infantils organitzats per Esplai Pingüí, a l’esplanada de l’Avinguda Constitució. Al mateix lloc també hi haurà muntats uns inflables. A la tarda, animació infantil, i ballada de sardanes. A la nit, pels grans, salsa i ball amb orquestra. El diumenge la fira d’entitats propiament dita, i també la fira comercial. Sant Andreu de la barca no compta amb edificis que siguin patrimonialment remarcables, però podeu passejar i veure’n l’església, el casino o les escoles velles, així com cases que foren de pagés, com Can Archs, Can Preses o Ca l’Armangué. Si voleu dinar, tot i que Sant Andreu està a tocar de Barcelona, podeu acudir a l’espai de degustació de la fira, on bars i restaurants exposen els seus plats i ofereixen  begudes. Tot a l’esplanada del mercat setmanal, a l’Avinguda de la Constitució. Si voleu dinar, però no a la fira, us recomanem el Vallpalau, a la Plaça de l’Esport, que no és centric però no està en camp polígon industrial. Tel: 936823272‎. O l’Aragón, al carrer de la Creu 14, no lluny de l’anterior. Tel: 936823254‎. Un matí o tarda distrets a Sant Andreu!.

El municipio de Sant Andreu de la Barca, situado al norte de la comarca del Baix Llobregat, es otra gran ciudad más de la conglomeración metropolitana de Barcelona. A pesar de haber crecido mucho en los últimos decenios, San Andrés conserva cierto aire de pueblo campesino. El hecho de estar lejos de la ciudad condal, y rodeado de bosque a su espalda le da un sabor rural. Cruza el pueblo la antigua carretera N-II, pasado ya Molins de Rei y Pallejà, muy cerca de Martorell, y la moderna Autovía del Baix Llobregat, A2, la que lleva en Lleida. También es posible llegar con las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat que llevan a Martorell. En principio nada hace turístico este pueblo engrandecido, cruzado por carreteras y autopistas. Pero, precisamente, para dinamizar un poco el sector, Sant Andreu ha decidido programar la primera Fiesta de la Primavera, que este año será del 25 al 27 de mayo con actividades de todo tipo para pequeños y mayores. Así, el sábado por la mañana, tienen allí unos magníficos talleres infantiles organizados por Esplai Pingüi, en la explanada de la Avenida Constitución. En el mismo lugar también habrá montados unos hinchables. Por la tarde, animación infantil, y baile de sardanas. Por la noche, salsa y baile con orquesta. El domingo podreis ver la feria de entidades propiamente dicha, así como la feria comercial. Sant Andreu de la barca no cuenta con edificios que sean patrimonialmente destacables, pero se puede pasear y ver la iglesia, el casino o las escuelas viejas, así como casas que fueron de payés, como Can Archs, Can Tomas o Ca l’ Armangué. Si se quiere comer allí, aunque Sant Andreu está muy cerca de Barcelona, se puede acudir al espacio de degustación de la feria, donde bares y restaurantes exponen sus platos y ofrecen bebidas. Todo en la explanada del mercado semanal, en la Avenida de la Constitución. Si quieren comer, pero no en la feria, os recomendamos el Vallpalau, en la Plaza del Deporte, que no es céntrico pero no está en ningún polígono industrial. Tel.: 936 823 272. O el Aragón, en la calle de la Cruz 14, no lejos del anterior. Tel.: 936 823 254. ¡Una mañana o tarde divertida en Sant Andreu!.

Barcelona Cara al Mar

A finals de juny, l’any 2011 serà el dissabte 25 de juny, te lloc al Port Vell de Barcelona una trobada d’havaneres anomenada “Barcelona cara al mar”. A l’estiu és molt normal sentir cantar havaneres en localitats marineres de la costa, com passarà a Calella de Palafrugell el dissabte 2 de juliol. El que potser molta gent no sap és que a Barcelona podem gaudir d’una cantada d’havaneres, a la llum de la lluna, bressolats pel nostre mediterrani, en un marc perfecte: el port vell. No és una cosa d’ahir mateix. Ja fa més de 25 anys que canten havaneres al port. Ja ho sabeu. Engresqueu la família i baixeu arran d’aigua, a l’avinguda Joan de Borbó, just al costat dels antics magatzems, avui reconvertits en museus, restaurants i bars. Us esperen quatre molt bons grups de cantaires: Llotja de Mar, Mar Endins, Norai i Mar Brava. Podreu cantar tots plegats, amb els vostres infants, havaneres tan nostrades com “El meu avi” o “La Bella Lola”. Una manera magnífica de donar pas a l’estiu. Una premonició de les agradables nits a la fresca que ens esperen aquests propers mesos de calor. Una experiència que, segur, us agradarà. Naturalment podreu degustar, els que tingueu l’edat reglamentària, un tradicional i deliciós ron cremat. N’hi haurà per a tots. Penseu en la possibilitat de sopar per la Barceloneta, un barri gastronòmic per excel·lència. Per exemple al Barceloneta, un restaurant al mig del port de pescadors. Al mateix passeig on fan les havaneres també teniu bons llocs. Ens agrada La mar salada, per exemple. O Can Manel. O bé el tradicional Can Costa. Un bar de platja, renovat i diferent?, aneu al Kaiku. Més car, amb glamour, El suquet de l’Almirall. A l’altra banda del barri, amb vistes a la platja oberta de Sant Sebastià, Can Majó, aposta segura. El mar!

A finales de junio, en el año 2011 será el sábado 25 de junio, tiene lugar en el Port Vell de Barcelona un encuentro de habaneras llamado “Barcelona cara al mar”. En verano es muy normal oír cantar habaneras en localidades marineras de la costa, como pasará en Calella de Palafrugell el sábado 2 de julio. Lo que quizás mucha gente no sabe es que en Barcelona podemos disfrutar de una cantada de habaneras, a la luz de la luna, mecidos por nuestro mediterráneo, en un marco perfecto: el puerto viejo. No es algo de ayer mismo. Ya hace más de 25 años que cantan habaneras en el puerto. Ya lo sabéis. Animáis a la familia y bajais a ras de agua, hasta la avenida Juan de Borbón, justo al lado de los antiguos almacenes, hoy reconvertidos en museos, restaurantes y bares. Os esperan cuatro muy buenos grupos de cantores: Lonja de Mar, Mar Adentro, Noray y Mar Brava. Podrán cantar todos juntos, con los niños, las habaneras de toda la vida como “El meu avi” o “La Bella Lola”. Una manera magnífica de dar paso al verano. Una premonición de las agradables noches al fresco que nos esperan estos próximos meses de calor. Una experiencia que, seguro, os gustará. Naturalmente podréis degustar, los que tengáis la edad reglamentaria, un tradicional y delicioso ron quemado. Habrá para todos. Consideren la posibilidad de cenar por la Barceloneta, un barrio gastronómico por excelencia. Por ejemplo en el Barceloneta, un restaurante en medio del puerto de pescadores. Y en el mismo paseo donde se cantan las habaneras también tienen Vds. muy buenos lugares. Nos gusta el Mar salada, por ejemplo. O Can Manel. O bien el tradicional Can Costa. ¿Un bar de playa, renovado y diferente?, Vaya al Kaiku. Más caro, con glamour, el suquet del Almirante. Al otro lado del barrio, con vistas a la playa abierta de San Sebastián, Can Majó, apuesta segura.

Fabrica anís del Mono a Badalona

Poques vegades es salva de la ruina i la demolició una mostra tan bella del patrimoni industrial català com l’antiga fàbrica de l’Anís del Mono a Badalona. Badalona fou una gran ciutat industrial. D’aquest passat no en queda res. Quatre xemeneies ací i allà, cases de tipologia obrera i aquesta maravellosa edificació modernista. La visita s’ha de concertar trucant al Museu de Badalona i és guiada. Podreu veure la sala de destil·lació, els alambics i els laboratoris. Avui dia encara una part de la producció, la més artesanal, s’efectua aquí. Sortireu amb l’olor agradable del fonoll, suau i dolç, impregnant-vos. Pot ser una matinal distreta o podeu continuar la visita del front marítim de Badalona anant fins el Pont del Petroli, un fastuós mirador i pasarela damunt del mar que us proporcionarà una visió nova de la costa central catalana, de Mataró a Barcelona. Badalona, a més, te altres joies: un poblat ibèric, una ciutat romana sencera amb les cases i tot, un museu romà amb les seves termes, un monestir gòtic a les afores: Sant Jerònim de la Murtra i diverses masies dels segles XVII i XVIII. Passejeu per la Rambla, al costat del mar, una delícia. Podeu dinar, tapes de bon peix i marisc, als bars de la mateixa Rambla. O bé fer un menjar més consistent al proper restaurant Txistu, Sant Joaquim 15, Tel: 933 843 815, o a Can Frai.

Pocas veces se salva de la ruina y la demolición una muestra tan bella del patrimonio industrial catalán como la antigua fábrica de Anís del Mono en Badalona. Badalona fue una gran ciudad industrial. De ese pasado no queda nada. Cuatro chimeneas aquí y allá, casas de tipología obrera y esta maravillosa edificación modernista. La visita debe concertarse llamando al Museo de Badalona y es siempre guiada. Podréis ver la sala de destilación, los alambiques y los laboratorios. Hoy en día todavía una parte de la producción, la más artesanal, se efectúa aquí. Saldréis con el olor agradable del hinojo, suave y dulce, impregnando en la ropa. Puede ser solo una matinal o pueden seguir la visita del frente marítimo de Badalona yendo hasta el Puente del Petróleo, un fastuoso mirador y pasarela sobre el mar que le proporcionará una visión nueva de la costa central catalana, de Mataró hasta Barcelona. Badalona, además, tiene otras joyas: un poblado ibérico, una ciudad romana entera con las casas y todo, un museo romano con sus termas, un monasterio gótico en las afueras: San Jerónimo de la Murtra y varias masías de los siglos XVII y XVIII. Pasear por la Rambla, junto al mar, és una delicia. Pueden comer, tapas de buen pescado y marisco, en los bares de la misma Rambla. O bien hacer una comida más consistente en el cercano restaurante Txistu, San Joaquín 15, Tel: 933 843 815, o en Can Frai.