Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Salamanca, revisitada

Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. És per això que vam tornar a visitar-la aquesta Setmana Santa. Perquè a Salamanca hi ha moltes coses per veure. La ciutat te dues catedrals, la nova, gòtica i renaixentista, immensa, plena d’art, impactant. Però també una de romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb una torre gallonada i un senyor retaure, molt impressionant, magnífic.

També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, la més bonica d’Espanya, barroca, d’en Xurriguera. I què podem dir d’¡un casc antic del renaixement que es pot equiparar amb Florencia. Impressionant la “casa de la conchas”, o la magnífica “Clerecia”, monumental obra barroca, seu dels Jesuïtes a la península. La ciutat es plena de col·legis universitaris. La façana de la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León, és indescriptible. Una poesia en pedra. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent, que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts romans, medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, prop de la Catedral, o potser els Catalònia. Nosaltres vam dormir, aquesta vegada, una mica als afores. Ens vam allotjar a l’Hotel Tryp Hotel Montalvo, molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars fantàstiques. Molt recomanable!. Dinar o sopar no serà un gran problema. Hi ha bons restaurants. Nosaltres ho vam fer a base de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Prop de la Catedral teniu el Hoja 21, un local molt distinguit. També recomanem el restaurant Laurel, al carrer de San Pablo 49, no lluny del barri antic. Molt xulo, i l’Isidro, a l’altre costat de Salamanca, molt bé. Personalment ens agrada molt El Pecado, un local molt recomanable a tocar de la plaza Mayor, en ple centre. No us el perdeu!. Salamanca mereix una visita, és un destí suficient en ell mateix. Un pont, unes curtes vacances… I prop de Salamanca hi ha llocs molt macos de veure. Ciutats com ara Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zones naturals com la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita. O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva.

Pueden dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, NH o Catalònia. Nosotros dormimos en el Tryp Montalvo, en las afueras pero muy bien y muy cómodo. Habitaciones familiares. La comida o cena no será un gran problema. Hay buenos restaurantes. Nosotros lo hicimos a base de tapas en Y Pan, Y Vino. Muy bien. Cerca de la Catedral tienen el Hoja 21, un local muy distinguido. También recomendamos el restaurante Laurel, en la calle de San Pablo 49, no lejos del barrio antiguo. Muy chulo el Isidro, al otro lado de Salamanca, muy bien. Personalmente nos gusta mucho El Pecado, un local muy recomendable junto a la plaza Mayor, en pleno centro. No te lo pierdas. Salamanca merece una visita, es un destino suficiente en sí mismo. Un puente, unas cortas vacaciones … Y cerca de Salamanca hay lugares muy bonitos de ver. Ciudades como Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zonas naturales como la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca is one of those cities that you remember a lot of time once you’ve visited it, and you do not mind seeing it again. It is a magical city, where every corner oozes art. In Salamanca there are many things to see: the two cathedrals, the new, Gothic, immense, and the Romanesque, next to it, a cucada, a bonbon, a jeweler, with an impressive, magnificent altarpiece. You can also enjoy its main square, large, very large and beautiful, very beautiful. Or the impressive “house of shells”, or the Clerecía, monumental Baroque work, or the old University, where the classroom where Fray Luís de León taught is still preserved. But Salamanca is not that alone. Salamanca has an environment. A special atmosphere It will be for the thousands of students, young people who walk through the palaces that host the university classrooms. Or it will be because the medieval historical center is untouched. Or perhaps it will be the river, the slow and slow Tormes, that surrounds the city and offers unbeatable views of the whole from its medieval and baroque bridges. Impossible to know, but Salamanca captivates. You can sleep in hotels of prestigious chains that offer cheap rates on weekends, bridges and in summer, such as Abba, NH or Catalònia. We sleep in the Tryp Montalvo, in the outskirts but very well and very comfortable. Family rooms Lunch or dinner will not be a big problem. There are good restaurants. We did it with tapas in Y Pan, Y Vino. Very good. Near the Cathedral they have Sheet 21, a very distinguished place. We also recommend the restaurant Laurel, in the street of San Pablo 49, not far from the old quarter. Very cool Isidro, on the other side of Salamanca, very well. Personally we like El Pecado very much, a highly recommended place next to the Plaza Mayor, right in the center. Do not miss it. Salamanca is worth a visit, it is a sufficient destination in itself. A bridge, a short vacation … And near Salamanca there are very beautiful places to see. Cities such as Toro, or Zamora, or Tordesillas, or Valladolid. Natural areas such as the Peña de Francia, la Alberca or Sierra de Gredos.

Salamanque est l’une de ces villes dont vous vous rappelez beaucoup de temps une fois que vous l’avez visitée, et cela ne vous dérange pas de la revoir. C’est une ville magique, où chaque coin respire l’art. À Salamanque, il y a beaucoup de choses à voir: les deux cathédrales, la nouvelle, gothique, immense et romane, à côté, une cucada, un bonbon, un bijoutier, avec un impressionnant et magnifique retable. Vous pouvez également profiter de sa place principale, grande, très grande et belle, très belle. Ou l’impressionnante “maison des coquillages”, ou la Clerecía, oeuvre baroque monumentale, ou l’ancienne université, où la salle de classe où Fray Luís de León a enseigné est encore préservée. Mais Salamanque n’est pas la seule. Salamanque a un environnement. Une atmosphère particulière Ce sera pour les milliers d’étudiants, les jeunes qui se promènent dans les palais qui accueillent les salles de cours des universités. Ou ce sera parce que le centre historique médiéval est intact. Ou peut-être ce sera la rivière Tormes, lente et lente, qui entoure la ville et offre une vue imprenable sur l’ensemble depuis ses ponts médiévaux et baroques. Impossible de savoir, mais Salamanca captive. Vous pouvez dormir dans des hôtels de chaînes prestigieuses qui offrent des tarifs bas le week-end, les ponts et en été, comme Abba, NH ou Catalonia. Nous dormons dans le Tryp Montalvo, dans la périphérie mais très bien et très confortable. Chambres familiales Le déjeuner ou le dîner ne sera pas un gros problème. Il y a de bons restaurants. Nous l’avons fait avec des tapas à Y Pan, Y Vino. Très bien. Près de la cathédrale, ils ont la feuille 21, un endroit très distingué. Nous vous recommandons également le restaurant Laurel, dans la rue de San Pablo 49, non loin du vieux quartier. Très cool Isidro, de l’autre côté de Salamanque, très bien. Personnellement, nous aimons beaucoup El Pecado, un endroit hautement recommandé à côté de la Plaza Mayor, en plein centre. Ne le manquez pas Salamanque mérite une visite, c’est une destination suffisante en soi. Un pont, des vacances courtes … Et près de Salamanque il y a de très beaux endroits à voir. Des villes comme Toro ou Zamora, ou Tordesillas ou Valladolid. Les zones naturelles telles que la Peña de Francia, la Alberca ou la Sierra de Gredos.

Plasencia

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Concabella

El poblet de Concabella es troba a la desconeguda comarca de La Segarra, al mig de Catalunya. Des de Barcelona hi arribareu per l’autovia A-2, la que va a Lleida. L’heu de deixar abans d’arribar a Cervera, prenent aleshores la carretera  L-311, que va de Cervera fins a Guissona i, en arribar a Tarroja de Segarra, cap agafar la carretera L-324, ben indicada, a Concabella. I si avui us parlem de Concabella és amb motiu de la seva fira. Si hi aneu podreu gaudir de tota mena d’activitats, així com d’un mercat medieval de productes artesans de la Segarra i de Catalunya. Els vostres infants podran jugar a jocs tradicionals, fer tallers, visitar lliurement el castell i la barberia, i pagant una petita quantitat, també el Centre d’Interpretació dels Castells de la Vall del riu Sió. Xalaran amb la representació teatral de la Llegenda del barber, o amb el ball de bastons. A més de tot això, cal dir que Concabella, i tota la zona, és molt bonica. Teniu l’església del poble, el propi castell del qual hem parlat, gran, de planta quadrada i façana amb portalada, bonic un pati interior, finestres renaixentistes i dues torres. Si us agraden els castells esteu de sort. Al poble de Ratera s’alça castell del Molí, o de Ratera. I tota la comarca en te un munt. Volem parlar-vos ara d’una altra atracció que estarà oberta aquest cap de setmana. Es tracta d’una barberia antiga, restaurada, molt xula. I també hi ha una botiga de poble, igualment conservada. Als afores es conserva, també, un camp de l’aviació republicana, anomenat de l’Aranyó, situat entre Hostafrancs i Concabella. Si voleu dinar a la primera planta del castell de Concabella funcionarà una taverna medieval. Hem dit que, a més, podeu fer una ruta pels castells de la Segarra. Doncs bé, a nosaltres ens agrada molt el del bellíssim poble de Florejacs. Allà hi ha meravelloses cases rurals, algunes amb restaurant, com ara La Redolta, molt ben portada pels seus propietaris, amb un menú natural, un veritable referent a la comarca. D’altres poden ser Cal Mingo o bé Les Orenetes. No lluny de Concabella també hi ha els castells de Les Pallargues o el de Vicfred, entre molts d’altres. Sant Ramon és un altre bonic poble de la Segarra, entre Calaf i Cervera, gens llunyà de Concabella. El poble no tindria res d’especial si no fos pel magnífic convent renaixentista. Tan emblemàtic és que l’anomenen l’Escorial de la Segarra. Montfalcó Murallat també és molt bonic. Si necessiteu més serveis turístics aneu a la vila veïna de Guissona, on hi ha el restaurant self-service de l’Àrea de Guissona, a preus simplement ridículs. També Cervera, imponent ciutat medieval, capital de la comarca, ofereix bons atractius turístics, i bons serveis. Per dinar, i dormir, a Cervera, hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre, amb bon restaurant i habitacions.  O L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El Bona Teca està a l’avenida Mil·lenari, 49, tel: 973 53 19 16. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. També hi ha el Fiol, o el mateix bar del Casal, on us faran alguna cosa de menjar. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera, però si alguna casa rural amb molt d’encant, com ara La Casa de Baix, una preciositat, encantadora. N’hi ha algun més com l’Hostal La Savina. Animeu-vos a passar un cap de setmana a La Segarra. Ara, tot verd, és molt bonic!.

El pueblo de Concabella se encuentra en la desconocida comarca de La Segarra , en medio de Cataluña. Desde Barcelona se llega por la autovía A-2 , la que en Lleida . La deben dejar antes de llegar a Cervera , tomando entonces la carretera L -311 , que va de Cervera hasta Guissona y , al llegar a Tarroja de Segarra, hay que tomar la carretera L- 324, bien indicada , a Concabella . Y si hoy os hablamos de Concabella es con motivo de su feria . Si van podrán disfrutar de todo tipo de actividades, así como de un mercado medieval de productos artesanos de la Segarra y de Cataluña . Sus niños podrán jugar a juegos tradicionales , hacer talleres, visitar libremente el castillo y la barbería , y pagando una pequeña cantidad , también el Centro de Interpretación de los Castillos del Valle del río Sió . Disfrutarán con la representación teatral de la Leyenda del barbero , o con el baile de bastones . Además de todo esto , hay que decir que Concabella , y toda la zona , es muy bonita . Tienen la iglesia del pueblo, el propio castillo del que hemos hablado, grande, de planta cuadrada y fachada con portada, bonito patio interior, ventanas renacentistas y dos torres. Si os gustan los castillos estáis de suerte. En el pueblo de Ratera alza castillo del Moli, o de Ratera . Y toda la comarca tiene un montón de castillos. Queremos hablaros ahora de otra atracción que estará abierta este fin de semana . Se trata de una barbería antigua, restaurada, muy chula . Y también hay una tienda de pueblo, igualmente conservada. En las afueras se conserva, también, un campo de la aviación republicana, llamado de Aranyó, situado entre Hostafrancs y Concabella. Si desean comer en la feria, en la primera planta del castillo de Concabella funcionará una taberna medieval . Hemos dicho que, además , se puede hacer una ruta por los castillos de la Segarra . Pues bien , a nosotros nos gusta mucho el del bellísimo pueblo de Florejacs . Allí hay muchas casas rurales , algunas con restaurante , como La Redolta , muy bien llevada por sus propietarios , con un menú natural , un verdadero referente en la comarca . Otros pueden ser Cal Mingo o bien Las Golondrinas . No lejos de Concabella también están los castillos de Les Pallargues o el de Vicfred , entre muchos otros . San Ramón es otro bonito pueblo de la Segarra , entre Calaf y Cervera , nada lejano de Concabella . El pueblo no tendría nada de especial si no fuera por el magnífico convento renacentista . Tan emblemático es que le llaman el Escorial de la Segarra. Montfalcó Murallat también es muy bonito. Si necesitan más servicios turísticos vayan a la villa vecina de Guissona, donde se encuentra el restaurante self-service del Área de Guissona, con precios simplemente ridículos. También Cervera, imponente ciudad medieval, capital de la comarca , ofrece buenos atractivos turísticos , y buenos servicios . Para comer, y dormir , en Cervera , hay mucho donde elegir . Como el Hostal Buenavista, un referente , en el centro , con buen restaurante y habitaciones. O L’Antic Forn , en un rincón de la plaza mayor , 18 . 973 53 31 52 . Tienen también Cal Guim , en la avenida de Cataluña , 192 . Tel: 973 53 04 94 . No lejos está les Forques en la Avenida Cataluña , 4. : 973 53 15 22 . El Buena Teca está a la avenida Milenario , 49 , tel: 973 53 19 16 . El Marinada lo encontrarán en la calle Victoria 9, teléfonos : 973 533 324/627 422 011 . Can Luis está en la Rambla Lluís Sanpere , 18 y su teléfono es el 973 530 942 . También está el Fiol , o el mismo bar del Casal , donde le harán algo de comer siempre. No hay grandes hoteles dentro de Cervera, pero si alguna casa rural con mucho encanto , como La Casa de Abajo, una preciosidad , encantadora. Hay alguno más como el Hostal La Savina. Animaros a pasar un fin de semana en La Segarra . Ahora, todo verde , es muy bonito! .

Caserta

La decadència ordenada te un nom: Caserta. Aquesta vila a les afores de Nàpols, a uns 40 kms. al nord, viu en el passat. Viu del que el passat li va deixar en herència. Una herència potser ja tronada, però que permet la vila i els seus habitants d’anar subsistint amb els turistes que per allà es deixen caure. I la gent va a Caserta a impressionar-se, a deixar-se impressionar, amb la sumptuositat barroca i classicista del més gran palau d’Europa, més gran que Versalles. Un palau immens, inabastable, amb habitacions i estàncies decorades amb el gust dubtós, amanerat i ampul·lós, de la monarquia borbònica de les Dues Sicíl·lies, que sabia que la seva història tenia un temps marcat i assignat. Però el més impressionant de Caserta no és el palau, sinó els jardins. El rei Carles feu desviar un torrent per provocar una cascada de 65 mts. d’alt i fer que un riu sencer travesses un jardí a la francesa, durant 4 kms. ben llargs. Un jardí anglès, que ara está obert, ara està tancat per reformes, completen l’escenari. Magnificència en estat lamentable de revista, però que us recomanem, perquè cal veure-la. Si no us voleu cansar preneu el bus que fa la volta als jardins fins la cascada. Podeu visitar jardins i/o palau, a voluntat. Excel·lent aparcament municipal subterrani, grandiós i desert com el propi palau, just al davant mateix. I al costat un bon lloc per dinar, amb un bon menú, caret però sense sorpreses de darrera hora: l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes. Per a les famílies recomanem dormir al Novotel de Caserta mateix. No us deixeu per veure, prop de Caserta, el poblet medieval de Caserta Veccia, un poblet molt petitó i bonic. La Itàlia del sur, maravellosa!.

La decadencia ordenada tiene un nombre: Caserta. Esta villa en las afueras de Nápoles, a unos 40 kms. al norte, vive en el pasado. Vive de lo que el pasado le dejó en herencia. Una herencia quizás ya amortizada, pero que permite la villa y sus habitantes ir subsistiendo con los turistas que por allí se dejan caer. Y la gente va a Caserta a impresionarse, a dejarse impresionar, con la suntuosidad barroca y clasicista del mayor palacio de Europa, más grande que Versalles. Un palacio inmenso, inalcanzable, con habitaciones y estancias decoradas con el gusto dudoso, amanerado y ampuloso, de la monarquía borbónica de las Dos Sicilias, familia que sabía que su historia tenía un tiempo marcado y asignado. Pero lo más impresionante de Caserta no es el palacio, sino los jardines. El rey Carlos hizo desviar un torrente para provocar una cascada de 65 mts. de alto y hacer que un río entero atravesase un jardín a la francesa, durante 4 kms. largos. Un jardín inglés, que ahora está abierto, ahora cerrado por reformas, completa el escenario. Magnificencia en un estado lamentable de revista, pero que os recomendamos, porque hay que verla. Si no quereis cansaros, podeis tomar el bus que da toda la vuelta a los jardines hasta la cascada. Podéis visitar los jardines y/o el palacio, a voluntad. Excelente aparcamiento municipal subterráneo, grandioso y desierto como el propio palacio, justo enfrente mismo. Y al lado, un buen lugar para comer, con un buen menú, carito pero sin sorpresas de última hora: el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas. Para las familias recomendamos dormir en el Novotel de Caserta mismo. No dejen de ver, cerca de Caserta, el pueblo medieval de Caserta Veccia, un pueblecito muy pequeñito y bonito.

Salamanca

Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. A Salamanca hi ha moltes coses per veure-hi: les dues catedrals, la nova, gòtica, immensa, i la romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb un retaure impressionant, magnífic. També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, (a la foto). O la impressionant “casa de la conchas”, o la Clerecia, monumental obra barroca, o la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, amb els seus Palacio de Castellanos, o el Puerta de la Catedral, o potser els Catalònia. Un xic més de glamour a l’hotel Casino del Tormes. Aquests hotels tenen bons restaurants, especialment el darrer, que és un tres forquilles. I si voleu alguna altra cosa podeu anar a la plaça major. Tindreu molts locals on triar.

Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita, (en la foto). O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva. Puede dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, o NH, con su Palacio de Castellanos, o el Puerta de la Catedral, o bién los Catalònia. Un poco más de glamour encontrará en el hotel Casino del Tormes. Estos hoteles tienen buenos restaurantes, especialmente el último, que es un tres tenedores. Y si queréis otra cosa podeis ir a la plaza mayor. Tendreis muchos locales donde elegir.