Almeria, revisitada


De nou hem estat a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any. Hi hem estat per Setmana Santa, per veure les processons. Que Almeria pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalessa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina. Però el millor d’Almeria son els entorns. la provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. El parc natural de Níjar, amb les platges espectaculars de Monsul o Los Genoveses. La costa, ben preservada, amb San José, La Isleta del Moro, Rodalquilar, Las Negras, Carboneras o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells. Més a tocar Níjar, amb les jarapes. O el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

La Isleta del Moro, revisitada


escullos1

La Isleta del Moro és un racó de paradís. El lloc on volem passar la jubilació. Un racó encara molt verge de Mediterrània. Situada a la bellíssima costa d’Almeria, al parc natural de Cabo Gata i de Nijar, és un destí familiar, una destinació familiar ben clara. Aquesta costa està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Us encantaran també les seves platges negres, volcàniques, de paisatges llunars, durs i nets, tensos, com ara Mónsul, Genoveses, Las Negras o les cales del cap de Gata. Però a nosaltres les dues platges i el diminut poblet de pescadors de la Isleta del Moro sempre m’ha fet molta gràcia. Està penjat damunt d’un mar blau fosc, en ple Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar”, a mig camí de tot arreu i ben lluny de la civilització. Son quatre cases, un penyal, platges a banda i banda, un petit port. Faci vent de la direcció que faci, sempre una de les platges estarà quieta. Hi ha bon aparcament a l’entrada, a tocar del mar. Més difícil dins el poble, impossible a l’estiu. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu la Isleta!.

La costa norte de Almería es toda ella un paraíso natural. Llena de pueblos con mucha gracia como San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Y también con sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras o las playas del Cabo de Gata. Pero a mí, la playa y el diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro siempre me ha hecho mucha gracia. Está situado encima de un mar azul oscuro, en pleno Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar, a medio camino de todas partes y bien lejos de la civilización. Para comer allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos. Se llega desde Almería por la carretera que va a San José. Hay que desviarse en El Pozo de los Frailes en dirección los Escullos. También puede llegar por Níjar, en dirección Rodalquilar. Toda esta zona le encantará. Hay que ver las playas del Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Dese una vuelta por las calas y calitas de la zona de Rodalquilar, Los Escullos y las Negras. Es tan diferente que dudará que esté en Europa. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Les Falles de l’Alta Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 17 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és dissabte, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper dissabte 17 de juny de 2017. El poble de Boí, ho fa el 23 de juny, per la verbena, com Casós, Pont de Suert i Vilaller. El 24 de juny, Sant Joan ho fa Senet. L’1 de juliol serà a Barruera, el 7 de juliol de 2017 a Erill la Vall, el 14 de juliol, el poblet de Taüll, i tancarà Llesp el 22 de juliol. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Fimag de Torroella


La Fira de Màgia al carrer FIMAG  de Torroella es consolida. Aquest any celebren la segona edició. Una sortida familiar pensada per a passar-ho bé, tan petits com grans. Una fira que omplirà de màgia carrers i places. Si us agraden els mags i els seus trucs aquesta és la vostra. Hi ha màgia en els aparadors de les botigues, al pati d’un museu, a les places, a cada cantonada. Els infants gaudiran dels tallers de màgia, com ara el de castells de sorra, dels jocs gegants, de la màgia itinerant, dels contacontes, del cinema màgic, les exposicions, de les visites guiades, del mercat i la fira. Una de les novetats del 2017 és la polsera màgica vàlida per un dia i a un preu de 2 €. Aquesta polsera màgica donarà accés a tots els espectacles inclosos dins de la Màgia als Espais Singulars, els tallers de papiroflèxia i de bombolles de sabó, i a un espectacle de teatre. Ja ho veieu: una proposta que us apropa a les terres màgiques de l’Empordà més bonic. A la formosa vila de Torroella de Montgrí, a la nostra estimada Girona, al bell mig de l’Empordà, i a tocar de les maravelloses platges i cales de l’Estartit, joia de la Costa Brava, on podeu aprofitar també per fer un deliciós primer bany. O per visitar els carrers medievals de la vila closa de Torroella de Montgrí. Teniu hotels preciosos allà.  Per exemple El Palau Mirador que te com a únic hàndicap estar molt dedicat a les bodes. O el Picasso, un hotel i restaurant de platja, en la immensa solitud de les dunes de la Gola del Ter. Dins el poble la nostra recomanació: al mateix carrer de l’església una fonda de tota la vida, La Fonda Mitjà, bona taula, bons llits, tradicional. Cal reservar!. O la Fonda Comerç  amb bonics apartaments. També l’‘Hostal La Gola és un bon lloc, per menjar i dormir. El Clipper Hotel és un gran complex d’apartaments i, en canvi, l’Hotel Coll ofereix habitacions senzilles i netes d’un familiar de platja. També teniu bons càmpings, com el mundialment famós Delfin Verde. A la veïna, i marinera, població de l’Estartit teniu diversos hotels interessants, com ara el Panorama o el Medes. Apartaments familiars com els Masia. També hi ha bones cases de turisme rural com Can Ramades. No us perdeu, des de l’Estartit, les barques que van fins les illes Medes, o bé recorren la costa fins llocs tan bonics com la Foradada. Des de Torroella podeu voltar per l’Empordà, ple de poblets medievals com ara Pals o Peratallada. També pujar la muntanya del Montgrí, amb el castell de Santa Caterina al capdemunt. Veniu a la màgia de l’Empordà!.

La Feria de Magia FIMAG es una iniciativa ideal para las familias con niños y niñas. Una propuesta nueva, que se estrena este mismo año, y que quiere ser una feria dedicada a la magia, los magos y los espectáculos de ilusionismo. Algo parecido a lo que se hace en Tàrrega con el teatro. Tendrá lugar en la hermosa villa de Torroella de Montgrí, en nuestra querida Girona, en el corazón del Empordà, y cerca de las maravillosas playas y calas de L’Estartit, joya de la Costa Brava, donde podrán aprovechar también para hacer un delicioso primer baño. Será el segundo fin de semana de junio de 2013 y tendrá una duración de tres días. Todos los actos transcurren en las calles medievales de la villa de Torroella de Montgrí, repartidos en diversos espacios por todo el casco antiguo. Actúan más de 40 magos de todo el mundo y, además, se podrá disfrutar de una feria mágica, temática y especial. Encontrareis pequeños talleres, espectáculos, stands, tiendas de magia … Se han programado actuaciones de todo tipo, para todos los gustos y edades. Sería muy buena idea subir a Torroella para disfrutar de un fin de semana mágico, de feria y de playa, de actuaciones y de sol y arena. Tiene hoteles preciosos allí. Por ejemplo El Palacio Mirador que tiene como único hándicap estar muy dedicado a las bodas. O el Picasso, un hotel y restaurante de playa, en la inmensa soledad de las dunas de la Gola del Ter. Dentro del pueblo nuestra recomendación: en la misma calle de la iglesia una fonda de toda la vida, La Fonda Mitjà, buena mesa, buenas camas, tradicional. ¡Hay que reservar!. El Clipper Hotel es un gran complejo de apartamentos y, en cambio, el Hotel Coll ofrece las habitaciones sencillas y limpias de un familiar de playa. También tienen por allí buenos campings, como el mundialmente famoso Delfin Verde. En la vecina, y marinera, población de l’Estartit hay varios hoteles interesantes, como el Panorama o el Medes. Apartamentos familiares como los Masía. También hay buenas casas de turismo rural como Can Ramades. No os perdáis, desde L’Estartit, las barcas que van a las islas Medes, o bien recorren la costa hasta lugares tan bonitos como la Foradada. Desde Torroella visitando el Empordà, encontrareis pueblos medievales como Pals o Peratallada. También podeis subir la montaña del Montgrí, con el castillo de Santa Catalina en lo alto.

Bruixes a Sallent de Gállego


Tots els Pirineus Aragonesos són molt bonics. Avui ens agradarà parlar d’un poble: Sallent de Gállego i d’una festa particularment interessant. Es tracta de la fira de les bruixes, dels mites i les llegendes de la vall del riu Tena. És aquesta una vall de fàcil accés. S’hi arriba des de Barcelona per l’A-2, fins a Lleida, i per l’A-22 cap a Osca. Posteriorment cal pujar fins Sabinànigo i desviar-se camí de Biescas, sempre per autovia o molt bones carreteres, amb pocs problemes de neu, poca pendent i pocs revolts. Es a dir: poc perill. Sallent de Gállego apareix al final de la vall, emmarcat per les aigües verdes d’un pantà prou bonic. És un poble de muntanya preciós, que ofereix tots els serveis que desitjeu. Fins i tot un SPA municipal. Des d’allà podeu fer excursions magnífiques i anar cap a Formigal, a gaudir de la neu, o cap a Panticosa, i cap al balneari de Panticosa, més amunt encara. Totes aquestes destinacions us agradaran d’allò més. Però avui us volem parlar d’una excusa perfecta per pujar-hi aquest cap de setmana. Es tracta de la fira molt bonica i interessant. Des de la tarda de divendres 9 de juny, i fins la tarda del diumenge 11, trobareu un mercat medieval, màgic, tallers, activitats infantils, cercaviles, gresca, un piló d’espectacles, i unes jornades gastronòmiques, amb ruta de tastets i tapes al·lucinants. Per dormir, a tot arreu de la vall hi ha bons hotels. A nosaltres ens agraden molt els hotels del poble, però no és la única opció. A Formigal teniu uns senyors hotels, molts d’ells fan preus super ajustats fora de temporada, com ara l’Abba. Per no parlar dels hotels del balneari de Panticosa, per qui els pugui pagar, és clar. Mireu-vos la web de la vall del Tena i trobareu el vostre. Per menjar recomanem el restaurant de l’Hotel Tres Quiñones, molt bé. Per dormir també!. Casa Martón, bona brasa, mai no falla, com també la té l’Asador Casa Jaimico. El restaurant de Casa Socotor també és molt bo i molt coquetó, com tot l’hotel, té molt d’encant. Bona festa de les bruixes a Sallent!.

Los Pirineos Aragoneses son todos muy bonitos. Pero hoy queremos hablarles de un pueblo en concreto, donde hay una feria de brujas: Sallent de Gállego. Se trata de la Feria de las Brujas, Mitos y Leyendas del Valle de Tena se celebra este segundo fin de semana del mes de junio. Durante tres días, del 9 al 11 de junio se suceden diversas actvididades para todos los públicos: talleres, exposiciones, charlas, actividades infantiles,  pasacalles y espectáculos, todo ello unido al mércado mágico y las jornadas gastronómicas.  Y subir hasta allí servirá también para descubrir una zona particularmente interesante. Se trata del valle del río Gàllego: el valle del Tena. Es un valle de fácil acceso. Se llega desde Huesca, Sabiñanigo, Biescas, siempre por autovía o muy buenas carreteras, con pocos problemas de nieve, poca pendiente y pocas curvas. Es decir: poco peligro. Sallent de Gállego, enmarcado por las aguas verdes de un pantano bastante bonito, ofrece todos los servicios que se puedan desear. Incluso un SPA municipal. Desde allí puede ir hacia Formigal, a disfrutar de la nieve, o hacia Panticosa, y el Balneario de Panticosa. Todas estas destinaciones le gustarán de lo más. En todas partes hay muy buenos hoteles. En Formigal hay unos señores hoteles, muchos de ellos hacen precios super ajustados fuera de temporada, como el Abba. Por no hablar de los hotelazos del balneario de Panticosa, para quien los pueda pagar, claro. Consultad la web del valle del Tena.

San José


genoveses

A Almeria, dins el Parc Natural del Cabo de Gata, trobareu el poble de San José. En altres temps, fa anys, era un petit poble pescador, quatre cases prop del mar. Encantador. Ara ha crescut, i molt. Els apartaments s’enfilen muntanya amunt desgraciant el paisatge. Però malgrat tot encara te alguna cosa diferent. Situats al paseig de mar, en la platja de San José, es pot intuïr el què havia estat. Ara bé, no us recomanem una anada a San José només per plorar temps pretèrits. La sort ha volgut que prop del poble hi hagi les darreres platges verges, autènticament verges, de la zona. Són platges paradisíaques, amples, en forma de mitja lluna gran. Ens referim a los Genoveses, (a la foto), que està a un parell de kms. al sud de San José. Per anar-hi, en temporada alta, cal deixar el cotxe als pàrquings habilitats a San José i pujar a un bus que us portarà fins la cala. Tot plegat una mica emprenyador i car, però tot sigui per la preservació de la zona. Si hi arribeu en temporada baixa podreu seguir la pista de terra, ben senyalitzada, que puja pel costat dret arribant al poble. Podreu arribar fins la mateixa platja de los Genoveses. Encara més espectacular és Mónsul, un parell de kms. més enllà de Genoveses pel mateix camí polsós i ple de sots. També bon aparcament, però petit. Mónsul és encara més bonica que Genoveses. Dues platges separades per un penyasegat impressionant, fet de pura lava, toba i andesita volcàniques. Una lliçó de geologia a l’aire lliure. Amb un illot tot divertit. Platges dignes del Càrib, quasi tropicals. Aigües cristal·lines, fredes, blaves. De fet, tota la zona al voltant de San José està plena de platges i cales fantàstiques. Caminant més enllà de Mónsul hi ha la cala de la Media Luna. Per l’altre costat, cap al nord, teniu llocs com ara La Isleta del Moro o los Escullos. De nou paisatges que no heu ni somniat. Cales de roca volcànica, negres, o blanques, de sorra fosca, gris o blanca també. De gra gruixut o ben fina. N’hi ha d’amples, de pedretes, n’hi ha de tota mena. Totes amb decorat de poble blanc, mar blau, blavíssim, i palmeres, poques. La vegetació és escassa, escassíssima. Quatre baladres i plantes rales. El paisatge llunar, sembla d’un altre món. Per dormir podeu cercar hotel a San José, n’hi ha molts. O bé a Almeria, la capital, que no està massa lluny, a uns 30 kms. Nosaltres hem dormit sempre a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). O bé a l’hotel Ciudad de Almeria, amb la seguretat dels NH, cars però ben muntats, que també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, al mateix San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. A San José hi ha bons restaurants, peix de primera, al port, a tocar del mar, però potser els trobeu cars, i una mica massa turístics. Si voleu dinar a la platja mateix de San José us recomanem el Vittoria, que en realitat és una gelateria, o bé el Rione Transtévere, quasi bé tocant el port, al mateix passeig de mar. Pizzes i pasta molt bé. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Bones platges a San José!.

En Almería, dentro del Parque Natural del Cabo de Gata, encontraran las últimas playas vírgenes, auténticamente vírgenes, de la zona. Son playas paradisíacas, anchas, en forma de media luna grande. Nosotros preferimos la de Monsul, o la de los Genoveses, (en la foto). Se encuentran a unos 2 y 4 kms. respectivamente, al suroeste de San José. Para llegar hay que ir hasta esta preciosa población de la costa de Almería y, una vez dentro del pueblo, tomar la carretera, después pista en estado aceptable, que sale a la derecha, hacia poniente. El nombre de la calle es Camino de Monsul, o Ronda de San José, depende de por donde vaya. Hay un aparcamiento señalizado, a unos 500 mts. de la playa, para evitar el impacto del tráfico en las cercanías de estas maravillas naturales. Toda la zona está llena de playas y calas fantásticas. Si os gustan más las rocas podeis ir hacia Las Negras, La Isleta, los Escullos o Rodalquilar. Hay calas de roca volcánica, negras, o de arena oscura. Las hay anchas, de piedrecitas, las hay de todo tipo. Todas con decorado de pueblo blanco, mar azul, azulísimo, y palmeras, pocas. La vegetación es escasa, escasísima. Cuatro adelfas y plantas rastreras. El paisaje, lunar, parece de otro mundo. Para dormir pueden buscar hotel en San José, donde hay muchos. O bien en Almería, la capital, que no está demasiado lejos, a unos 30 kms. Nosotros siempre dormimos en el camping Tau. Es una manía. Es un rincón antiguo y entrañable. Hay buenos restaurantes, pescado de primera, en el puerto, junto al mar.

Montgarri


A la Vall d’Aran teniu un lloc molt especial, amagat, ideal per una sortida familiar. Es tracta del poblet abandonat de Montgarri, que després de molts anys sense vida ha tornat a acollir activitat humana gràcies a un refugi molt coquetó, amb restaurant, i una empresa d’oci i lleure en la natura que hi te la seva seu. S’hi accedeix de forma relativament fàcil, del maig a l’octubre, en que no sol haver-hi neu, per una pista en prou bones condicions que surt del Pla de Beret. Per anar-hi haureu de pujar fins la Vall d’Aran, bé pel túnel de Vielha, per Lleida i el Pont de Suert, o bé pel grandiós Port de la Bonaigua, un port de carretera de muntanya de més de 2000 metres d’alçada, amb vistes esplèndides damunt els Pirineus. Aquesta ruta va per Tàrrega, Balaguer, Tremp i Sort. En tots dos casos heu d’anar fins el complex turístic de Baqueira-Beret, d’on surt, ben indicada, la carretera asfaltada que remunta fins el Pla de Beret, on hi ha una estació d’esquí, a 1850 mts. d’altura. Aquest pla ja és prou bonic en ell mateix. Aquí, envoltats de muntanyes molt altes, neixen i juguen amb pedres, herba, neu i petits ponts, els rius Garona, que va cap a França, i el riu Noguera Pallaresa, que seguirem en tota la nostra ruta. En el Pla de Beret hi ha bon aparcament. Des d’aquest pàrquing surten les dues pistes possibles per anar a Montgarri. A l’esquerra del riu, baixant, teniu un sender peatonal, ample i còmode, que en 8 kms. us porta a Montgarri travessant prats i pastures. Amb nens una mica menys de dues hores, baixada suau, que serà pujada al tornar al Pla de Beret!. Si escolliu anar-hi amb vehicle preneu la pista de terra, ampla i ben condicionada, que surt pel marge dret del riu, baixant. Tot i que progressivament va fent-se més estreta i que alguns trams son una mica més en pendent i estan en més mal estat, en general es pot afirmar que el recorregut es pot fer en un cotxe convencional, sense massa problemes, anant poc a poc. Podríeu arribar a Montgarri en 9 kms. però us recomanem que deixeu el cotxe en un aparcament situat al kilòmetre 6, des d’on surt un camí que travessa el bosc, baixa al riu i arriba al poble. Aquest camí estalvia 3 kms. de pista i son deu minuts, uns 500 mts, en mig d’un bosc preciós, primer de forta baixada, amb escalons de fusta, i a la tornada de forta pujada, uns 200 escalons de fusta altra vegada. Hi ha un indicador en forma de pòrtic, de fusta, molt xulo, que diu Montgarri. No té pèrdua!. En entrar al poblet, travessant el pont i el riu, veureu el campanar de l’església, l’església ella mateixa, l’antic ajuntament, ara restaurant i les ruïnes de les cases, cada vegada més cobertes de vegetació. El paratge és idil·lic. Un bosc centenari, prats, el riu, espai per còrrer i jugar, per fer senderisme, i muntanya, per anar en bici… Una passada. En un dia de sol és una meravella. Si és l’hivern, des del Pla de Beret, absolutament nevat, podreu anar-hi en raquetes de neu, en moto de neu o en trineu amb gossos. Experiències úniques. Llavors Montgarri apareix sota un espès mantell blanc, tot silenciós. A la primavera, en canvi, tot és ben verd, amb flors de tots colors arreu. A l’estiu és un descans la frescor de Montgarri. La tardor és una simfonia de tots els tons possibles de groc, vermell i marró. Guapíssim. Per dinar podeu fer-ho en plan píc-nic, o bé al refugi. Per dinar fora de Montgarri podeu anar al poble de Gessa, camí de Vielha, a Casa Rufus, molt recomanable. O a Eth Cerer de Unha, un petit poble, situat sobre Salardú. Més avall, a Artiés, Casa Tana, o bé, molt més informal, a base de tapes, la Tauerna Urtau. En cotxe, a peu, en trineu o caminant, en raquetes o en bici, Montgarri no decepciona i és una bona excursió familiar, de les més recomanables que una família pot fer a la Vall d’Aran. Per dormir, a Espot, a uns 50 kms. de Montgarri passant pel port de la Bonaigua, nosaltres ho fem a l’Hotel Rocablanca, fantàstic i familiar.

El Valle de Aran tiene un lugar muy especial, escondido, ideal para una salida familiar. Se trata del pueblo abandonado de Montgarri, que después de muchos años sin vida ha vuelto a acoger actividad humana gracias a un refugio muy coqueto, con restaurante, y una empresa de ocio en la naturaleza que tiene allí su sede. Se accede de forma relativamente fácil, de mayo a octubre, en que no suele haber nieve, por una pista en bastante buenas condiciones que sale del Plan de Beret. Para ir deberán subir hasta el Valle de Aran, bien por el túnel de Vielha, por Lleida y el Pont de Suert, o bien por el grandioso Port de la Bonaigua, un puerto de carretera de montaña de más de 2000 metros de altura, con vistas espléndidas sobre los Pirineos. Esta ruta va por Tàrrega, Balaguer, Tremp y Sort. En ambos casos hay que ir hasta el complejo turístico de Baqueira-Beret, de donde sale, bien indicada, la carretera asfaltada que remonta hasta el Pla de Beret, donde hay una estación de esquí, 1850 mts. de altura. Este plan ya es bastante bonito en sí mismo. Aquí, rodeados de montañas muy altas, nacen y juegan con piedras, hierba, nieve y pequeños puentes, los ríos Garona, que va hacia Francia, y el río Noguera Pallaresa, que seguiremos en toda nuestra ruta. En el Plan de Beret hay buen aparcamiento. Desde este parking salen las dos pistas posibles para ir a Montgarri. A la izquierda del río, bajando, tiene un sendero peatonal, ancho y cómodo, que en 8 kms. os lleva a Montgarri atravesando prados y pastos. Con niños algo menos de dos horas, bajada suave, que será subida al volver al Pla de Beret. Si eligen ir con vehículo tomad la pista de tierra, ancha y bien acondicionada, que sale por el margen derecho del río, bajando. Aunque progresivamente va haciéndose más estrecha y en algunos tramos hay cierta pendiente y están en peor estado, en general se puede afirmar que el recorrido se puede hacer en un coche convencional, sin demasiados problemas, yendo poco a poco. Podrían llegar a Montgarri en 9 kms. pero les recomendamos que dejen el coche en un aparcamiento situado en el kilómetro 6, desde donde sale un camino que atraviesa el bosque, baja al río y llega al pueblo. Este camino ahorra 3 kms. de pista y son diez minutos, unos 500 mts, en medio de un bosque precioso, primero de fuerte bajada, con escalones de madera, y en la vuelta de fuerte subida, unos 200 escalones de madera otra vez. Hay un indicador en forma de pórtico, de madera, muy chulo. ¡No tiene pérdida!. Al entrar en el pueblo, atravesando el puente y el río, verán el campanario de la iglesia, la iglesia ella misma, el antiguo ayuntamiento, ahora restaurante y las ruinas de las casas, cada vez más cubiertas de vegetación. El paraje es idílico. Un bosque centenario, prados, el río, espacio para correr y jugar, para hacer senderismo, y montaña, para ir en bici … Una pasada. En un día de sol es una maravilla. Si es invierno, desde el Pla de Beret, absolutamente nevado, pueden ir en raquetas de nieve, en moto de nieve o en trineo con perros. Experiencias únicas. Entonces Montgarri aparece bajo un espeso manto blanco, todo silencioso. En primavera, en cambio, todo es bien verde, con flores de todos colores. En verano es un descanso la frescura de Montgarri. El otoño es una sinfonía de todos los tonos posibles de amarillo, rojo y marrón. Guapísimo. Para comer puede hacerlo en plan pic-nic, o bien en el refugio. Para comer fuera de Montgarri puede ir al pueblo de Gessa, camino de Vielha, en Casa Rufus, muy recomendable. O a Eth bodega de Unha, un pequeño pueblo, situado sobre Salardú. Más abajo, en Arties, Casa Tana, o bien, mucho más informal, a base de tapas, la Tauerna Urtau. En coche, a pie, en trineo o caminando, en raquetas o en bici, Montgarri no decepciona y es una buena excursión familiar, de las más recomendables que una familia puede hacer en el Valle de Aran.