Malgrat de Mar


Malgrat de mar té una bona platja, llarga, llarga. És un poble destrossat pel turisme, sobretot a l’estiu. A l’hivern els seus habitans intenten retornar la pau als carrers mariners del centre. Però si mai hi passeu, de tornada de qualsevol lloc, detureu-vos en el parc del castell, o del croissant, o de Francesc Macià. Al·lucinareu d’un espai tan perfecte per la canalla. Tota mena de petites atraccions, regaladors, tobogans. Fem-ho fort: com un Eurodisney en petit i en pobre, sense mecanitzar però efectiu. No en voldran sortir. Necessitareu hores per pujar a tot arreu. I això que res no es mou sol!. Per dinar us recomanem el restaurant del parc: La Torreta. Menú i carta, servvei ràpid, eficiència a bon preu. Gelats de la casa!. I els vostres fills i filles controlats dins el parc, jugant, un cop s’hauran menjat el menú pensat per ells. Què més voleu?.

Malgrat de mar tiene buena playa, larga, larga. Es un pueblo destrozado por el turismo, sobretoto en verano. En invierno sus habitantes intentan retornar la paz a las calles marineras del centro. Pero si alguna vez pasais de vuelta de qualquier sitio, pararos en el parque del castillo, o del croissant, o de Francesc Macià. Alucinareis de un espacio tan perfecto para los niños. Para comer recomendamos el restaurante del parque: La Torreta. Menú y carta, servicio rápido y eficiente a buen precio. Y vuestros hijos controlados dentro del parque. ¿Que más quereis?.

Malgrat of sea has a good beach. It is a village destroyed by the tourism, but in winter the peace returns to the seaworthy streets of the center. Stop in the park of the castle. You will enjoy this perfect space for the children. To eat we recommend the restaurant of the park: The Turret. Menu fast and efficient service to good price. And your children playing inside the park. What more else?.

Montlluís


montlluis

Mont-Lluís està aturat en el temps. Montlluís és una plaça forta, capital de la Cerdanya que va tocar a França en el repartiment de 1659.  L’enginyer francés Vauvan la va bastir, allà pel segle XVII, tal i com avui la coneixem. És un poble fortalesa, una plaça forta de les d’abans, que no ha crescut gens ni ha canviat gens. El temps s’ha congelat en aquest racó de la Cerdanya. Pareu-hi si aneu a qualsevol lloc: a Prada de Conflent, baixant la Vall del Tet, passant per Vilafranca de Conflent, la seva fortalessa bessona. O si aneu o veniu de Puigcerdà, o de la Molina, d’esquiar. O si aneu cap al Vallespir, o al Capçir, a veure com neix el Tet, a l’estany de les Bulloses. O si baixeu cap a Carcasonne, travessant el Pirineu per les gorges del riu Aude. Podeu parar un moment a Montlluís, visitar-la i compadir-la. Ara està al mig de tot, en el creuament de tots els camins, allà, vigilant no el res, perduda en el temps.

Mont-Lluís está parado en el tiempo. Mont-Louis es una plaza fuerte, la capital de la Cerdanya que tocó a Francia en el reparto de 1659. El ingeniero francés Vauvan la remodeló, allá por el siglo XVII, tal y como hoy la conocemos. Es un pueblo fortaleza, una plaza fuerte de las de antes, que no ha crecido ni ha cambiado nada. El tiempo se ha congelado en este rincón de la Cerdanya. Parad, si vais a cualquier lugar: hacia Prada de Conflent, bajando la Vall del Tet, y pasando por Villefranche-de-Conflent, su fortaleza gemela. O si van o vienen de Puigcerdà, o de La Molina, de esquiar. O si vais hacia el Vallespir, o hacia el Capcir, para ver cómo nace el Tet, en el Estany de las Bulloses. O si bajáis hacia Carcasonne, atravesando el Pirineo por las gargantas del río Aude. Pueden parar un momento en Mont-Lluis, visitarlo y compadecerlo.  Ahora está en medio de todo, en el cruce de todos los caminos, allí, vigilando la nada, perdido en el tiempo.

Vilars rurals


Els Vilars Rurals són hotelets pensats per famílies amb nens. Són molt grans, amb habitacions de moltes mides, de 2 a 6 persones. Imiten un poble i, intenten, amb més o menys èxit, respectar l’entorn on estan situats, en el que volen integrar-se. Disposen de totes les comoditats imaginables. Tenen restaurant self-service, (no cal estar-hi allotjat per fer-lo servir), piscina climatitzada i coberta, animació per infants, animals de granja, hort. Són com una casa rural, però són hotels de quatre estrelles, amb molt d’espai i molts nens i nenes, pilons d’infants que arrosseguen els pares i mares amunt i avall. N’hi ha, de moment, un a Sant Hilari Sacalm, recomanable a la tardor, quan els boscos del Montseny es tenyeixen de mil colors. N’hi ha un altre a Cardona, recomanable tot temps, perquè al castell i a les mines de sal no importa gaire el temps que hi fa. N’hi ha un altre a Arnes, a la Terra Alta, tocant l’Aragò, als maravellosos i desconeguts Ports de Beseit, un lloc que cal descobrir encara. Proveu Vilars Rurals al google i ja m’ho direu.

Los “Vilars Rurals” son hoteles pensados para familias con niños. Son muy grandes, con habitaciones de muchos tipos, de 2 hasta 6 personas. Imitan un pueblo y, intentan, con más o menos éxito, respetar el entorno donde están situados, en el que quieren integrarse. Disponen de todas las comodidades imaginables. Tienen restaurante self-service, (no hay que estar allí alojado para usarlo), piscina climatizada y cubierta, animación para niños, animales de granja, huerto. Son como una casa rural, pero son hoteles de cuatro estrellas, con mucho espacio y muchos niños y niñas, montones de niños que arrastran los padres y madres arriba y abajo. Hay, de momento, uno en Sant Hilari Sacalm, recomendable en otoño, cuando los bosques del Montseny se tiñen de mil colores. Hay otro en Cardona, recomendable en todo tiempo, porque el castillo y las minas de sal son visitables no importa mucho el tiempo que haga. Hay otro en Arnes, en la Terra Alta, tocando Aragón, en los maravillosos y desconocidos Puertos de Beceite, un lugar que hay que descubrir todavía. Buscad Vilars Rurals en el google y ya me diréis.

Cap Roig


El castell i els jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell és un d’aquells espais que mereixen una visita. Pel valor botànic, per les vistes damunt el mar, aquest mar perfecte de la Costa Brava, pel passeig assossegat pels camins plens de flors, per la flaire del bosc mediterrani a l’estiu. Calella de Palafrugell disposa de molts restaurants on anar a degustar bon peix. A nosaltres ens agraden els del Port-Bo i un de petitó a la platja del Port Pel·legrí, sota les voltes on abans s’hi guardaven les barques de pesca, crec que es diu Fiego. Si és l’estiu trobareu un munt de cales paradisíaques on fer una remullada. Per dormir, d’hotels i càmpings dels millors d’Espanya, com ara l’hotel Sant Roc, molt recomanable, un xic car, però. O el càmping La Siesta, un clàssic, un dels millors terrenys d’acampada d’Europa, amb piscines de parc aquàtic, i bungalows de cinc estrelles. També ens agrada molt el Mas Patotxas, molt familiar i tranquil, entre Palafrugell i Pals.

El castillo y los jardines de Cap Roig, en Calella de Palafrugell es uno de esos espacios que merecen una visita. Por el valor botánico, por las vistas sobre el mar, este mar perfecto de la Costa Brava. Por el paseo sosegado por los caminos llenos de flores, por el aroma del bosque mediterráneo en verano. Calella de Palafrugell dispone de muchos restaurantes donde ir a degustar buen pescado. A nosotros nos gustan los del Port-Bo, y uno pequeñito, en la playa del Puerto Pelegrí, bajo las bóvedas donde antes se guardaban las barcas de pesca. Creo que se llama Fiego. Si es verano encontraréis un montón de calas paradisíacas donde daros un remojón. Para dormir, hay muchos hoteles y campings de los mejores de España, como el hotel Sant Roc, muy recomendable, aunque un poco caro. O el camping La Siesta, un clásico, uno de los mejores terrenos de acampada de Europa, con piscinas de parque acuático, y bungalows de cinco estrellas. También nos gusta mucho el Mas Patotxas, muy familiar y tranquilo, entre Palafrugell y Pals.

Montjuïc


La muntanya de Montjuïc, a Barcelona, ofereix moltíssims atractius per passar una estona, un matí, una jornada o un cap de setmana, fins i tot. Un dels més grans, sobretot en dies de pluja, pot ser fer una visita al Museu d’Art de Catalunya. No és el Prado, ni ho deixa de ser, perquè és molt diferent, però us hi podeu passar molta, molta estona visitant-lo. La col·lecció de pintura romànica és la millor del món, així mateix, tal com sona. El gòtic quasi bé. Té un bon renaixement i barroc i una fantàstica secció d’art modern català: Nonell, Fortuny, Casas… Un restaurant de molt de preu i senyoriu, la sala coberta més gran d’Europa i unes vistes espectaculars sobre la ciutat de Barcelona. No us perdeu la visita d’aquest museu. Aprofiteu per donar una volta al parc. Veure les fonts lluminoses tan romàntiques. O visitar altres museus de la muntanya, com l’arqueològic, o l’etnològic. I què dir de l’anella olímpica, l’estadi, el palau Sant Jordi. Busqueu i trobareu fonts i jardins amagats, amb espais pensats pels infants, o grans jardins com el botànic o el Costa i Llovera. Dalt de tot, el castell, i les vistes. A mig aire la Fundació Miró. No direu que Montjuïc no dona per una matinal, una jornada o diversos dies.

La montaña de Montjuïc, en Barcelona, ofrece muchísimos atractivos para pasar un rato, una mañana, una jornada o un fin de semana, incluso. Uno de los más grandes, sobre todo en días de lluvia, puede ser una visita al Museo de Arte de Cataluña. No es el Prado, ni lo deja de ser, porque es muy diferente, pero os podéis pasar mucho, mucho rato visitandolo. La colección de pintura románica es la mejor del mundo, así mismo, tal como suena. El gótico casi. Tiene un buen renacimiento y barroco y una fantástica sección de arte moderno catalán: Nonell, Fortuny, Casas … Un restaurante de mucho precio y señorío, la sala cubierta más grande de Europa y unas vistas espectaculares sobre la ciudad de Barcelona. No te pierdas la visita de este museo. Aprovecha para dar una vuelta por el parque. Ver las fuentes luminosas tan románticas. O visitar otros museos de la montaña, como el arqueológico, o el etnológico. Y qué decir de la anilla olímpica, el estadio, el Palau Sant Jordi. Buscad y encontraréis fuentes y jardines escondidos, con espacios pensados para los niños, o grandes jardines como el botánico o el Costa y Llovera. Arriba de todo, el castillo, y las vistas. A medio aire la Fundación Miró. No diréis que Montjuïc no da para una matinal, una jornada o varios días.

Santa Maria de Lluçà


El monestir romànic de Santa Maria de Lluçà està situat a Lluçà, a mig camí entre Gironella i Vic. És una petita joia del romànic més pur que pogueu trobar a Catalunya. Està en una comarca preciosa que no existeix: el Lluçanès. I és una llàstima perquè poques vegades la delimitació d’una terra es veu tan clara. És una subcomarca d’Osona, ara per ara, plena d’encants. Per exemple la riera de Merlès, amb els seus boscos, el seu riu. D’entre tots els encants d’aquesta terra antiga, el petit Llucà, amb el seu claustre, i les pintures murals, úniques a Catalunya o la seva petita església. No podeu deixar de fer un volt pel Lluçanès, ni deixar de visitar Santa Maria de Lluçà. I per dinar ho teniu molt fàcil: davant del monestir mateix, a l’altra costat de la carretera un petit restaurant exòtic, La Primitiva, que us ofereix la seva carta dins una ampolla. I no és la única sorpresa!. També te habitacions. Sigueu valents… Per dormir a l’aire lliure us recomanem el càmping de la vall de Merlès o el del Lluçanès.

El monasterio románico de Santa Maria de Lluçà está situado en Lluçà, a medio camino entre Gironella y Vic. Es una pequeña joya del románico más puro que pueda encontrar en Cataluña. Está en una comarca preciosa que no existe: el Lluçanès. Y es una lástima porque pocas veces la delimitación de una tierra se ve tan clara. Es una subcomarca de Osona, por ahora, llena de encantos. Por ejemplo la riera de Merlès, con sus bosques, su río. De entre todos los encantos de esta tierra antigua, el pequeño monasterio, con su claustro, y las pinturas murales, únicas en Cataluña o su pequeña iglesia. No puede dejar de dar una vuelta por el Lluçanès, ni dejar de visitar Santa Maria de Lluçà. Y para comer lo tiene muy fácil: delante del monasterio mismo, al otro lado de la carretera, un pequeño restaurante exótico, La Primitiva, ofrece su carta dentro de una botella. ¡Y no es la única sorpresa!. También tiene habitaciones. Sed valientes … Para dormir al aire libre le recomendamos el camping de la Vall de Merlès o del Lluçanès.

Santa Coloma de Queralt


Santa Coloma de Queralt forma part de la Conca de Barberà, però sembla més de la Segarra. Pertany a Tarragona, però te un aire lleidetà. És una petita vila, però fa de capital d’una vasta zona i senyoreja el seu pla i les rodalies. Ara no és gaire important, però a l’edat mitjana, i durant els segles XIV a XVII, fou el centre del comtat de Santa Coloma. Per això guarda tanta història en el seus carrers i places porticades. Per això té un castell-palau com poques poblacions catalanes. Per això les seves esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com la font dels comtes, com la plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà. Podeu anar-hi des de La Panadella, per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Podeu lligar la visita amb la ruta del císter o els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, o la ruta dels castells de l’Alt Gaià.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas le dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. En resumen: una villa llena de historia y de arte que le sorprenderá. Puede ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.