La fira de l’arròs de l’Aldea


cartellFires2015

Aquest proper cap de setmana d’abril, entre el 24 i el 26, tindrà lloc al poble de l’Aldea, proper a Amposta, a Tortosa, i al Delta de l’Ebre, la seva fira de l’arròs. No sabem què hi haurà programat per aquest any, però si el que van fer l’any passat El divendres, a les cinc de la tarda, s’inaugurarà, imaginem, el recinte firal, amb exposició artesanal, gastronòmica i de comerç, sobretot al voltant del món de l’arròs. També podreu, si tot va com sempre, degustar una xocolatada pels infants. Des del dissabte a les 10 tornarà a estar oberta, amb tallers de cuina per infants, i degustació d’arrossos, i més coses. El diumenge podreu trobar tot això que hem dit fins ara i més actes festius. Ja sabem que potser no és un gran programa, però és que les terres del Delta de l’Ebre mereixen una visita amb qualsevol excusa. I així podeu fer una ullada als espais naturals del riu, a les platges i llacunes, als centres d’interpretació, o navegar en barca per la desembocadura. Treure el nas pel magnífic espai Món Natura a l’Ebre, que és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya. Allà s’ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada. Al delta veureu ocells i aprendreu moltes coses noves. Arribar a l’Aldea és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 40, la de Tortosa. L’Aldea està a tocar. No us perdeu aquest cap de setmana al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota.Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu la fira de l’arròs, a l’Aldea, però encara menys el Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

La feria del arroz de la Aldea tiene lugar en este pueblo del magnífico espacio natural del delta del Ebro. Habrá una feria, naturalmente, dedicada al arroz, como parece lógico, y también talleres para los niños, encuentros de placas de cava y otras iniciativas interesantes. Pero lo mejor será, como siempre, el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Llegar a la Aldea es senzillo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 40, la de Tortosa. No os perdáis este fin de semana en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis la feria del arroz en la Aldea, ¡pero aún menos el Delta del Ebro!.

Santa Maria de Valbuena


valbuena

El preciós monestir de Santa Maria de Valbuena, està situat al costat del riu Duero, a només 40 kms. de Valladolid capital. Es troba en plena zona de la prestigiosa denominació d’orígen vinícola “Ribera de Duero”, i és una joia molt desconeguda. Però encara diríem més. Hi ha interés en que segueixi essent molt desconeguda. Per començar res no indica com arribar a Valbuena de Duero, el municipi a les afores del qual està localitzat el cenobi benedictí. Ni quina carretera agafar. Segona: no te cap pàgina web directa, pròpia del monestir. Cal documentar-se a través de planes accesories. Per sort és la seu de les maravelloses exposicions d’art religiós de Castella anomenades “Las Edades del Hombre“, i aquesta pàgina també el referencia. Santa María de Valbuena és una abadia cistercenca, habitada encara avui per monjos, fundada l’any 1143, per Estefanía de Armengol, filla de Ermengol V, comte català de l’Urgell. Impressiona la puresa de línies de la seva gran església, el bonic claustre, romànic, gòtic i plateresc, o la sala de treball, (a la foto), armònica, perfecta. Està obert de dimarts a diumenge, de 10.15 hores a 13.45 hores. A la tarda de 16 hores a 19.45 hores. Diumenge només al matí. Nadal i Cap d’Any no hi ha visites. L’entrada costa 4 € del 2014, i inclou l’audioguía, pels joves només 3 €, i pels nens menors de 12 anys és gratuïta. La visita és lliure, però n’hi ha de guiades a les 11 del matí, cada dia. Podeu trucar al tel: 983 68 31 59 per informar-vos millor. El fet que encara hi visquin monjos, y que sigui seu de les Edades, fa encara més difícil veure el conjunt monumental. Quan nosaltres hi vàrem anar vam tenir el temps ben just de contemplar l’església. Hi havia missa. Això passa molt sovint. Altres vegades son reunions o trobades. Us donarem un seguit d’indicacions valuoses. Si veniu de Barcelona el millor fora desviar-vos de la N-122 a Peñafiel, (aprofiteu per visitar el seu impressionant castell, i la vila medieval). Aneu per la VA-101 en direcció Pesquera de Duero, ben indicat. Allà seguiu les indicacions cap a Valbuena de Duero, per una carretera local. Atenció a l’indicador, a mà esquerra, per agafar la carretera del monestir. En arribar veureu el lateral de l’església. Aparqueu allà. Aneu fins la portada principal. Està tancada. Continueu endavant. Hi ha una altra porta monumental, l’entrada a l’abadia, sovint tancada també. Continueu endavant. Trobareu una porteta petita, insignificant. Cap rètol. Cap indicació. Obriu-la. És allà. Difícil, oi?. Molta gent ha marxat pensant que estava tot tancat i barrat. Increible la manca d’informació. Si voleu marxar en direcció a Valladolid, o veniu d’aquesta ciutat, llavors el millor serà arribar-se fins Olivares de Duero i creuar el pont sobre el riu, un dels únics que hi ha, per sortir a la localitat de Quintanilla de Onèsimo, on trobareu l’autovia A-11 (N-122). Per menjar i dormir molt bé a la zona us recomanem la Posada Real Fuente de la Aceña, moderna i molt bonica, a Quintanilla.  A Peñafiel hi ha el Convento de las Claras, hotel amb molt d’encant i un spa. També el Ribera de Duero, més convencional. Ambdós tenen bon restaurant. Així mateix hi ha un càmping. Per dinar podeu anar al restaurant Plata, cuina a la brasa, un asador. A Valladolid trobareu tota mena de serveis, hotels, restaurants, el què necessiteu. Nosaltres hem dormit sempre a l’hotel Novotel, ideal per famílies. També hi ha un hotel AC, instal·lat en un antic convent. Pareu a Valbuena en el transcurs d’una excursió familiar, unes vacances de setmana santa, per exemple, per les sobries terres del Duero. Feu una volta per les vinyes i bodegues d’una de les millors denominacions d’orígen del món, la Ribera del Duero. No deixeu de gaudir de Peñafiel, un poble maravellós, dominat per la srva fortalessa, possiblement el millor castell d’Espanya. En un radi de 100 kms, des de Valbuena o Valladolid teniu a l’abast Tordesillas, Medina del Campo, Medina de Rioseco, Simancas, Zamora, Toro, Segovia, Ávila, Salamanca, Cuellar, Peñafiel, Palencia, Olmedo, Coca, Arévalo… per citar només algunes de les més belles ciutats de la península. Bona ruta per la Castella eterna!.

El precioso monasterio de Santa María de Valbuena , está situado junto al río Duero , a sólo 40 kms . de Valladolid capital . Se encuentra en plena zona de la prestigiosa denominación de origen vinícola “Ribera de Duero ” , y es una joya muy desconocida . Pero aún diríamos más . Hay interés en que siga siendo muy desconocida . Para empezar nada indica cómo llegar a Valbuena de Duero , el municipio a las afueras del cual está localizado el cenobio benedictino . Ni qué carretera coger . Segunda : no tiene ninguna página web directa , propia del monasterio . Hay documentarse a través de otras accesorias . Por suerte es la sede de las maravillosas exposiciones de arte religioso de Castilla llamadas ” Las Edades del Hombre ” , y esta página también lo referencia . Santa María de Valbuena es una abadía cisterciense , habitada aún hoy por monjes , fundada en el año 1143 , por Estefanía de Armengol , hija de Ermengol V , conde catalán del Urgell. Impresiona la pureza de líneas de su gran iglesia , el bonito claustro , románico , gótico y plateresco , o la sala de trabajo , ( en la foto) , armónica , perfecta. Está abierto de martes a domingo , de 10.15 horas a 13.45 horas . Por la tarde de 16 horas a 19.45 horas . Domingo sólo por la mañana . Navidad y Año no hay visitas . La entrada cuesta 4 € del 2014, e incluye la audioguía , los jóvenes sólo 3 € , y los niños menores de 12 años es gratuita . La visita es libre , pero hay de guiadas a las 11 de la mañana , cada día . Pueden llamar al tel: 983 68 31 59 para informarse mejor . El hecho de que aún vivan monjes , y que sea sede de las Edades , hace aún más difícil ver el conjunto monumental . Cuando nosotros fuimos tuvimos el tiempo apenas de contemplar la iglesia . Había misa. Esto sucede muy a menudo . Otras veces son reuniones o encuentros . Le daremos una serie de indicaciones valiosas . Si vienen de Barcelona lo mejor fuera desviarse de la N -122 en Peñafiel , (pueden explorar su impresionante castillo , y la villa medieval ) . Vayan luego por la VA -101 en dirección Pesquera de Duero , bien indicado . Allí sigan las indicaciones hacia Valbuena de Duero, por una carretera local . Atención al indicador , a mano izquierda , para tomar la carretera del monasterio . Al llegar verán el lateral de la iglesia. Aparquen por allí. Vayan ahora hasta la portada principal . Está cerrada. Continúen . Hay otra puerta monumental , la entrada a la abadía , a menudo cerrada también. Continúen. Encontrarán una puerta pequeña , insignificante . Ningún rótulo. Ninguna indicación . Abranla . Es allí . Difícil , ¿verdad ? . Mucha gente se ha ido pensando que estaba todo cerrado. Increible la falta de información . Si desean marchar en dirección a Valladolid , o vienen de esta ciudad, entonces lo mejor será llegar hasta Olivares de Duero y cruzar el puente sobre el río , uno de los únicos que hay, para salir a la localidad de Quintanilla de Onésimo , donde encontrarán la autovía A-11 ( N -122 ) . Para comer y dormir muy bien en la zona se recomienda la Posada Real Fuente de la Aceña , moderna y muy bonita, en Quintanilla . En Peñafiel está el Convento de las Claras , hotel con mucho encanto y un spa . También el Ribera de Duero , más convencional. Ambos tienen buen restaurante . Asimismo hay un camping . Para comer pueden ir al restaurante Plata , cocina a la brasa , un asador . En Valladolid encontrarán todo tipo de servicios , hoteles , restaurantes , lo que puedan necesitar. Nosotros hemos dormido siempre en el hotel Novotel , ideal para familias . También hay un hotel AC , instalado en un antiguo convento . Parad en Valbuena en el transcurso de una excursión familiar , de unas vacaciones de semana santa, por ejemplo , por las sobrias tierras del Duero . Dense una vuelta por las viñas y bodegas de una de las mejores denominaciones de origen del mundo , la Ribera del Duero . No dejen de disfrutar de Peñafiel , un pueblo maravilloso , dominado por la su fortaleza , posiblemente el mejor castillo de España . En un radio de 100 kms , desde Valbuena o Valladolid tienen al alcance Tordesillas , Medina del Campo, Medina de Rioseco , Simancas , Zamora , Toro , Segovia, Ávila , Salamanca , Cuellar , Peñafiel , Palencia , Olmedo , Coca , Arévalo … por citar sólo algunas de las más bellas ciudades de la península . Buena ruta por la Castilla eterna.

San Clemente


san_clemente

La Manxa és una regió d’Espanya injustament menyspreada i poc coneguda. Però a nosaltres és un dels llocs on més ens agrada passar un cap de setmana llarg o unes petites vacances. És ben cert que a l’hivern fa molt fred, i massa calor a l’estiu, però és un destí familiar molt clar de primavera i, una mica menys de tardor. A la primavera, a La Manxa, hi ha de tot: ocells, vegetació, aigua i bon temps. Els monuments, com els parcs naturals, i son tot l’any. I d’un poble monumental, excepcional, increible, volem parlar-vos avui. Es tracta de San Clemente, una vila renaixentista, idealment situada per servir de parada en una anada de València a Madrid, o en una ruta de Barcelona a Andalusia. Perquè San Clemente està al peu de l’autovia A-43, la que va del poble d’Alarcón a Manzanares. Aquesta autovia, doncs, connecta València amb Ciutad Real, i és una drecera molt recomanable si penseu anar a Andalusia. Uns 200 kms. menys que passant via Madrid o Múrcia. I per quina raó parar en aquest racó perdut de món?. Fàcil. La vila te un seguit de monuments que podem contar entre els millors de l’estat en l’art renaixentista. la plaça major, per exemple, amb l’esplèndit ajuntament vell, (a la foto), o les portes d’accés. O l’església, també de l’època. No son pocs, a més, els palaus, les cases senyorials i els convents que adornen, amb les seves portades i blasons els carrers de la ciutat. Tot plegat un bonic conjunt. Tot ell declarat monument artístic nacional. Per si això fora poc aquest edifici citat alberga en el seu interior un museu d’obra gràfica recollida per l’Antonio Pérez amb làmines de primeres figures de l’art contemporani, com ara Brossa, Miralles, Saura, Equipo Crónica… S’ha de veure!. El museu de l’objecte trobat és un altre reclam del poble. Per pocs diners els veureu tots dos. La gastronomia del lloc és fabulosa. La Manxa dona bones carns i bona horta. A costat de l’ajuntament vell, en plena plaça, un allotjament amb restaurant senzill, net, correcte, com els d’abans, sense pretensions. Bona cuina i habitacions amb bany. Es tracta de l’antiga Posada del Reloj. Molt interessant. L’Hostal Milan és un altre d’aquests establiments senzills, cuidats, però sense luxes, que trobareu en aquestes terres. De la mateixa família l’Hotel Milan te més pretensions, a preus de riure. Bona teca i bones habitacions, entre elles una familiar. La Casa de los Acacio és un d’aquells antics palaus nobles amb portalada i escut dels que us hem parlat. Allotjament luxós i restaurant recomanat i recomanable, sense que us hagueu de quedar a rentar els plats. Si sou colla i preferiu una casa rural, també n’hi ha unes quantes de ben boniques, com ara Alcañiz, o bé El Tesorillo, bonica i estratègicament situada, o La Aldea, més que una casa una maravella. I què més es pot fer a la zona?. Doncs visitar el castell i el poble de Belmonte, molt proper, o els molins de vent de Campo de Criptana, Mota del Cuervo i altres pobles manxecs, o les llacunes d’aquesta terra, com ara les de Ruidera, o les de Pedro Muñoz. O viure la seva setmana santa, i les festes del dilluns de pasqua o de pentacosta en que la imatge de la verge de Rus, que dona nom al riu i l’ermita va i ve, amunt i avall. O fer la ruta de Don Quijote, per Tomelloso, Argamasilla, El Toboso o Puerto Lápice. Descobrireu una terra amigable, acollidora i gens massificada.

La Mancha es una región de España injustamente despreciada y poco conocida. Pero a nosotros es uno de los lugares donde más nos gusta pasar un fin de semana largo o unas pequeñas vacaciones. Es cierto que en invierno hace mucho frío, y demasiado calor en verano, pero es un destino familiar muy claro de primavera y, algo menos, de otoño. En primavera, en La Mancha, hay de todo: pájaros, vegetación, agua y buen tiempo. Los monumentos, como los parques naturales, son de todo el año. Y disfrutareis de un pueblo monumental, excepcional, increíble, del que queremos hablaros hoy. Se trata de San Clemente, una villa renacentista, idealmente situada para servir de parada en una ida de Valencia a Madrid, o en una ruta de Barcelona a Andalucía. Porque San Clemente está al pie de la autovía A-43, la que va del pueblo de Alarcón en Manzanares. Esta autovía, pues, conecta Valencia con Ciutad Real, y es un atajo muy recomendable si piensas ir a Andalucía. Unos 200 kms. menos que pasando vía Madrid o Murcia. ¿Y por qué razón parar en este rincón perdido del mundo?. Fácil. La villa tiene una serie de monumentos que podemos contar entre los mejores del estado en el arte renacentista. la plaza mayor, por ejemplo, con el espléndido ayuntamiento viejo, (en la foto), o las puertas de acceso. O la iglesia, también de la época. No son pocos, además, los palacios, las casas señoriales y los conventos que adornan, con sus portadas y blasones las calles de la ciudad. Todo ello un bonito conjunto. Todo él declarado monumento artístico nacional. Por si esto fuera poco este edificio citado alberga en su interior un museo de obra gráfica recogida por Antonio Pérez con láminas de primeras figuras del arte contemporáneo, como Brossa, Miralles, Saura, Equipo Crónica … Hay que verlo. El museo del objeto encontrado es otro reclamo del pueblo. Por poco dinero veréis ambos. La gastronomía del lugar es fabulosa. La Mancha ofrece buenas carnes y buena huerta. A lado del ayuntamiento viejo, en plena plaza, un alojamiento con restaurante sencillo, limpio, correcto, como los de antes, sin pretensiones. Buena cocina y habitaciones con baño. Se trata de la antigua Posada del Reloj. Muy interesante. El Hostal Milan es otro de estos establecimientos sencillos, cuidados, pero sin lujos, que se encuentran en estas tierras. De la misma familia, el Hotel Milan tiene más pretensiones, a precios de risa. Buena comida y buenas habitaciones, entre ellas una familiar. La Casa de los Acacio es uno de esos antiguos palacios nobles con portada y escudo de los que os hemos hablado. Alojamiento lujoso y restaurante recomendado y recomendable, sin que os hayáis quedar a lavar los platos. Si sois grupo y preferís una casa rural, también hay unas cuantas de bien bonitas, como Alcañiz, o bien El Tesorillo, bonita y estratégicamente situada, o La Aldea, más que una casa una maravilla. ¿Y qué más se puede hacer en la zona?. Pues visitar el castillo y el pueblo de Belmonte, muy cercano, o los molinos de viento de Campo de Criptana, Mota del Cuervo y otros pueblos manchegos, o las lagunas de esta tierra, como las de Ruidera, o las de Pedro Muñoz . O vivir su Semana Santa, y las fiestas del lunes de pascua o de Pentecostés en que la imagen de la virgen de Rus, que da nombre al río y la ermita, va y viene, arriba y abajo. O hacer la ruta de Don Quijote, por Tomelloso, Argamasilla, El Toboso o Puerto Lápice. Descubriréis una tierra amigable, acogedora y nada masificada.

Fira de l’arròs a l’Aldea


fira_arros_aldea

Aquest proper cap de setmana tindrà lloc al poble de l’Aldea, proper a Amposta, a Tortosa, i al Delta de l’Ebre, la seva fira de l’arròs. El divendres, a les cinc de la tarda, s’inaugura el recinte firal, amb exposició artesanal, gastronòmica i de comerç, sobretot al voltant del món de l’arròs. També podreu degustar una xocolatada pels infants. Des del dissabte a les 10 torna a estar oberta, amb una trobada de plaques de cava i una bonica expo de playmòbils. Hi haurà també tallers de cuina per infants, i degustació d’arrossos. A la tarda un altre taller de dolços tradicionals, teatre i concert. El diumenge podreu trobar tot això i una trobada de puntaires. Ja sabem que potser no és un gran programa, però és que les terres del Delta de l’Ebre mereixen una visita amb qualsevol excusa. I així podeu fer una ullada als espais naturals del riu, a les platges i llacunes, als centres d’interpretació, o navegar en barca per la desembocadura. Treure el nas pel magnífic espai MónNatura a l’Ebre, que és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya. Allà s’ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada. Al delta veureu ocells i aprendreu moltes coses noves. Arribar a l’Aldea és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 40, la de Tortosa. L’Aldea està a tocar. No us perdeu aquest cap de setmana al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota.Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu la fira de l’arròs, a l’Aldea, però encara menys el Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

La feria del arroz de la Aldea tiene lugar en este pueblo del magnífico espacio natural del delta del Ebro. Habrá una feria, naturalmente, dedicada al arroz, como parece lógico, y también talleres para los niños, encuentros de placas de cava y otras iniciativas interesantes. Pero lo mejor será, como siempre, el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Llegar a la Aldea es senzillo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 40, la de Tortosa. No os perdáis este fin de semana en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis la feria del arroz en la Aldea, ¡pero aún menos el Delta del Ebro!.

Mont Natura al Delta de l’Ebre


monnaturadelta

L’espai MónNatura a l’Ebre és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya va crear per preservar espais naturals d’arreu del país, conservar-los i divulgar-ne les seves virtuts i bellesses. En aquest cas està situat al parc natural del Delta de l’Ebre, un lloc magnífic, maravellós, inaudit, ple de vida, ideal per una sortida familiar. Mon Natura ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada, que ocupen una superfície de 41 hectàrees, i les ha convertit en un centre d’interpretació, lúdic i didàctic a la vegada, increible, per a gaudi dels infants. A més, hi trobareu una variada proposta d’activitats per conèixer l’àrea, els ocells i la natura de l’indret. Us proposaran un recorregut per saber com es conreava la sal, com era la pesca tradicional, podreu anar en barca tota la família, veureu milers d’ocells i aprendreu moltes coses noves. El centre d’interpretació està obert de dimecres a divendres de les 10 a les 14 hores. Els dissabtes, diumenges i festius fins les 18 hores, tot seguit. A la primavera i l’estiu l’horari s’amplia de dilluns a diumenge, tot el dia de 10 a 20 hores. Hi ha la possibilitat de concertar grups fora d’aquests horaris. Qualsevol dubte es pot consultar al telèfon 977 053 801. Arribar-hi és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 41, senyalada com Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Continueu en direcció a Sant Carles de la Ràpita per l’antiga N-340 durant uns 3 km, cal passar el pont sobre el riu Ebre, fins la sortida de Sant Jaume d’Enveja. Gireu a la dreta en direcció als Muntells per la carretera TV-3405, per la que anireu fins la bassa de la Tancada en uns 15 km. Al final cal deixar el poble dels Muntells a mà esquerra i, abans d’arribar a la urbanització Eucaliptus, girar a la dreta, en direcció a la Tancada. Al final de la carretera, cal girar de nou a la dreta, i en un km. trobareu el punt d’accés. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota. No us perdeu un cap de setmana o un pont al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu el Mon Natura Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

El espacio MónNatura en el Ebro es otra iniciativa loable de la fundación que Caixa de Catalunya creó para preservar espacios naturales de todo el país, conservarlos y divulgar sus virtudes y bellezas. En este caso está situado en el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Mon Natura ha recuperado una antigua piscifactoría y unas viejas salinas junto a la balsa de la Tancada, que ocupan una superficie de 41 hectáreas, y las ha convertido en un centro de interpretación, lúdico y didáctico a la vez, increíble, para disfrute de los niños. Además, encontraréis una variada propuesta de actividades para conocer el área, los pájaros y la naturaleza del lugar. Os propondrán un recorrido para saber cómo se cultivaba la sal, como era la pesca tradicional, se podrá ir en barca toda la familia, verán miles de pájaros y aprenderéis muchas cosas nuevas. El centro de interpretación está abierto de miércoles a viernes de las 10 a las 14 horas. Los sábados, domingos y festivos hasta las 18 horas. En primavera y verano el horario se amplía de lunes a domingo, todo el día de 10 a 20 horas. Existe la posibilidad de concertar grupos fuera de estos horarios. Cualquier duda se puede consultar en el teléfono 977 053 801. Llegar es facilísimo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 41, señalada como Amposta y Sant Carles de la Ràpita. Continúen en dirección a Sant Carles de la Ràpita por la antigua N-340 durante unos 3 km, hay que pasar el puente sobre el río Ebro, hasta la salida de Sant Jaume d’Enveja. Girar a la derecha en dirección a Muntells por la carretera TV-3405, por la que iréis hasta la balsa de la Tancada en unos 15 km. Al final hay que dejar el pueblo de los Muntells a mano izquierda y, antes de llegar a la urbanización Eucaliptus, girar a la derecha, en dirección a la laguna. Al final de la carretera, hay que girar de nuevo a la derecha, y en un km. encontrareis el punto de acceso. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. No os perdáis un fin de semana o un puente en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis el Mundo Naturaleza Delta del Ebro!.

Albarracín


Albarracín, a uns trenta kilómetres de Terol, és una bellíssima ciutat medieval, plena de palaus i de tresors artístics. De fet, ens arriscaríem a dir que, Albarracín és, hores d’ara, la més bonica vila medieval d’Espanya. Per ella, i pels seus entorns, la seva maravellosa comarca. Perquè, a més del nucli urbà propiament dit, mireu on mireu, esplèndits paratges naturals, llocs de somni, us esperen. I ens quedem curts. D’Albarracín ens agrada tot: la seva situació geogràfica, complicada, dalt d’un turó i en les vessants d’un altre, com cavalcant-los. Els seus carrers estrets, costeruts, tortuosos, extrets de l’edat mitjana. La seva catedral, fa anys sense bisbe, en curs etern de restauració, feixuga, lenta, voluntariosa per part d’una fundació exemplar, que treballa amb joves, els ensenya un ofici, i manté oberts un hostal i diverses cases rurals acollidores. Visiteu també el tresor del temple, el seu museu, amb el peix de quars. Atureu-vos a les places que ofereixen vistes inaudites i increibles damunt el riu, damunt una natura verge. La seva unitat de colors, llargament treballada, les taulades de les seves cases fa poc restaurades, les pedres dels palaus, de les cases fortes, dels convents. Albarracín és un tot, és ell, únic i indestriable. És una sensació, un sentiment, una vivència. Te ànima. Aclapara i amanyaga, convida i dona, satisfà. Bona infraestructura turística. Parquings habilitats on deixar el cotxe i passejar sense preses, sempre de pujada, per les rues silencioses, plenes de turistes. La ciutat te diversos hotels. Alguns en palaus impressionants. Alguns ja una mica vells, un xic atrotinats. Cal anar amb compte!. Altres, més petitons, amb caracter i encant: hem dormit i menjat a la Casa de Santiago, que no te habitacions familiars però que és un hotelet petitó. També ens va agradar molt La Posada del Adarve, al capdemunt del poble, a tocar del Portal de Molina. Millor entrar-hi per la carretera del darrera. Tel: 978 70 03 04. Una cucada. Més modern és el Doña Blanca, a les afores, amb parking propi. A molt hotels hi ha bons restaurants, y pels carrers en trobareu molts d’altres, però per menjar bé a Albarracín només teniu un nom: El Rincón del Chorro. Encantador, de cuina regional contundent però elaborada. Una aposta segura. Completeu la visita a Albarracín amb una ruta per la Serrania. Rius frescos, naturalesa en estat pur, penyes potents, barrancs amb pintures prehistòriques. O bé aneu fins Terol, per veure les seves joies del mudejar. O enfileu-vos cap  a l’Alto Tajo, on neix aquest riu, i admireu els seus espais infinits. I, si aneu amb nens, no us perdeu Dinòpolis, on els vostres infants disfrutaran de veritat. Albarracín, l’heu de veure!.

Albarracín, a unos treinta kilómetros de Teruel, es una bellísima ciudad medieval, llena de palacios y de tesoros artísticos. De hecho, nos arriesgaríamos a decir que, Albarracín es, actualmente, la más bonita villa medieval de España. Por ella misma, y por sus entornos, por su maravillosa comarca. Porque, además del núcleo urbano propiamente dicho, mireis donde mireis, descubrireis espléndidos parajes naturales, lugares de ensueño, que os esperan. Y nos quedamos cortos. De Albarracín nos gusta todo: su situación geográfica, complicada, sobre una colina y en las laderas de otra, como cabalgando. Sus calles estrechas, empinadas, tortuosas, extraídas de la Edad Media. Su catedral, hace años sin obispo, en curso eterno de restauración, pesada, lenta, voluntariosa por parte de una fundación ejemplar. El tesoro de su museo, con el pez de cuarzo. Las plazas que ofrecen vistas inauditas y increibles sobre el río, sobre una naturaleza virgen. Su unidad de colores, largamente trabajada, los tejados de sus casas hace poco restauradas, las piedras de los palacios, de las casas fuertes, los conventos. Albarracín es un todo, es él, único e inseparable. Es una sensación, un sentimiento, una vivencia. Tiene alma. Abruma y arrulla, invita y ofrece, satisface. Buena infraestructura turística. Parkings habilitados donde dejar el coche y pasear sin prisas, siempre de subida, por las rúas silenciosas, llenas de turistas. La ciudad tiene varios hoteles. Algunos en palacios impresionantes. Algunos ya un poco viejos, un poco destartalados. ¡Hay que tener cuidado!. Otros, más pequeños, con carácter y encanto: hemos dormido y comido en la Casa de Santiago, que no tiene habitaciones familiares pero que es un hotelito pequeñito. También nos gustó mucho La Posada del Adarve, junto al Portal de Molina. Mejor entrar por la carretera de atrás. Tel: 978 70 03 04. Una cucada. Más moderno es el Doña Blanca, en las afueras, con parking propio. En todos los hoteles hay buenos restaurantes, y por las calles encontraréis muchos otros, pero para comer bien en Albarracín sólo tenemos un nombre: El Rincón del Chorro. Encantador, de cocina regional contundente pero elaborada. Una apuesta segura. Completen la visita a Albarracín con una ruta por la Serranía. Ríos frescos, naturaleza en estado puro, peñas potentes, barrancos con pinturas prehistóricas. O bien vayan hasta Teruel, para ver sus joyas del mudejar. O enfilen hacia el Alto Tajo, donde nace este río, y admiren sus espacios infinitos. Y, si vais con niños, no os perdáis Dinópolis, donde disfrutarán de verdad.

Albarracín, to approximately twenty milles from Teruel, is the a beautiful medieval city, full of palaces and of artistic exchequers. In addition, near it you will discover natural places of dream. The cathedral, the streets, the houses, the stones of the palaces, Albarracín quite it, invites you to the calm walking tour. The city has a lot of hotels with character. The house of Santiago, for example. You can complete your travel visiting Teruel and the Spanish Muslim living under Christian rule, green spaces or Dinòpolis, that your children will enjoy.

Tamborinada


El primer diumenge de juny, o el darrer de maig, segons l’any, és el dia de la Tamborinada, al Parc de la Ciutadella. La Tamborinada és una festa solidària que organitzen diverses entitats que treballem amb infants i persones discapacitades. És una festa pensada i concebuda, de principi a fi, per tal que els nens i nenes s’ho passin bé. Hi haurà un piló d’esplais de tot Catalunya. Segur que trobareu allà els vostres monitors i monitores. Hi haurà tantes coses a fer: música, balls, tallers, teatre… que no podem explicar-les. Preferim que ho llegiu al web de la Fundació La Roda. Només us cal, per acabar de fer la festa, estar obertes i oberts, sensibles, a la problemàtica quotidiana de les persones que tenen discapacitats físiques, sensorials o intel·lectuals. Perquè la festa es fa per elles i ells. Hi haurà diferents escenaris amb diferents activitats, unes tindran lloc a la gran casacada modernista de Gaudí, recentment restaurada, que lluirà al sol els nou or. Altres seran al passeig dels til·lers. Altres són mòbils i recorreran tot el parc. Veniu a passar una diada festiva amb la canalla a la Ciutadella.

El primer domingo de junio, o el último de mayo, según el año, es el día de la Tamborinada, el Parque de la Ciutadella. La Tamborinada es una fiesta solidaria que organizan diversas entidades que trabajan con niños y personas discapacitadas. Es una fiesta pensada y concebida, de principio a fin, para que los niños y niñas se lo pasen bien. Habrá un montón de centros recreativos, esplais, de toda Cataluña. Seguro que encontrarais allí a vuestros monitores y monitoras. Habrá tantas cosas que hacer: música, bailes, talleres, teatro … que no podemos explicarlas. Preferimos que lo leais en la web de la Fundación La Roda. Sólo necesitais, para sumaros a la fiesta, estar abiertas y abiertos, sensibles, a la problemática cotidiana de las personas que tienen discapacidades físicas, sensoriales o intelectuales. La fiesta se hace por y para ellas y ellos. Habrá diferentes escenarios con diferentes actividades, unas tendrán lugar en la gran casacada modernista de Gaudí, recientemente restaurada, que lucirá al sol su oro nuevo. Otras tendran lugar en el paseo de los tilos. Otras son móviles y recorrerán todo el parque. Venid a pasar una jornada festiva con los niños en la Ciutadella.