La Nit de Foc als Vilars d’Arbeca


Us donem d’antuvi les coordenades pel vostre GPS: 41° 34’6N , 0° 57’14E, perque arribar fins el poblat dels Vilars no us serà fàcil. Està situat a quatre quilòmetres de la població d’Arbeca, a Lleida, a tocar de Les Borges Blanques. Arribats a la vila d’Arbeca us cal seguir el curs del canal d’Urgell, cap al nordest, pel camí del Salat. Pregunteu al poble pel poblat i la partida dels Vilars. Es tracta d’una fortalesa espectacular. Una mena de poblat ibèric molt fortificat construït al segle VIII adC. És un conjunt monumental, històric i arqueològic únic a Catalunya. Hi trobareu només les parets fins l’alçada dels genolls i haureu d’imaginar-vos les torres de defensa, les cases, els forns, les places i els carrers. Veureu la poderosa muralla i la única porta d’entrada: la porta Est. Tot i el munt de ruïnes, tot i la desolació de la planura inmensa de Lleida, dels cultius fins on arriba la vista, del sol de l’estiu. Però no els podreu veure perquè serà de nit. Perquè us recomanem la visita a la fortalesa dels Vilars en una nit d’estiu. Una nit de foc. Serà aquest proper dissabte, 4 d’agost de 2018, a les 19,30 hores. Hi haurà, a més, un mercat d’artesania, espectacles per a infants, espectacles de foc, castell de foc i actuacions musicals. Hi haurà també bar i entrepans per sopar. El preu de l’entrada és reduït, de 2 €. Bona idea passar un dia o dos per la zona. Per dinar teniu un bar-restaurant a Arbeca, el Pané, a l’Avinguda Portals, 25. tel: 973 160 260. Per menjar i per dormir, prop d’Arbeca teniu Cal Menut, a Belianes. Recomanat per la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, molts altres hotels i restaurants. Recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Una sortida diferent!

Os damos de antemano las coordenadas para su GPS: 41 ° 34’6N, 0 ° 57’14E, porque llegar hasta el poblado de los Vilars no les será fácil. Está situado a cuatro kilómetros de la población de Arbeca, en Lleida, junto a Les Borges Blanques. Llegados a la villa de Arbeca necesitais seguir el curso del canal de Urgell, hacia el noreste, por el camino del Salat. Pregunten en el pueblo por el poblado y por la partida de Els Vilars. Se trata de una fortaleza espectacular. Una especie de poblado ibérico muy fortificado construido en el siglo VIII adC. Es un conjunto monumental, histórico y arqueológico único en Cataluña. Encontraréis sólo las paredes hasta la altura de las rodillas y tendreis que imaginaros las torres de defensa, las casas, los hornos, las plazas y las calles. Veréis la poderosa muralla y la única puerta de entrada: la puerta Este. A pesar del montón de ruinas, a pesar de la desolación de la llanura inmensa de Lleida, de los cultivos hasta donde alcanza la vista, del sol del verano. Pero esta vez ireis de noche, a disfrutar de fuegos artificiales y de baile hasta la madrugada, de un mercadillo y de actuaciones teatrales y musicales. Todo empieza a las siete de la tarde. Os recomendamos una visita a la fortaleza de los Vilars. Para comer tienen un bar-restaurante en Arbeca, el Pané, Avenida Portals, 25. tel: 973 160 260. Para comer y para dormir, cerca de Arbeca tienen Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, muchos hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y la hostelería Benet en el centro mismo de la ciudad.

Anuncis

La Posa d’Isona: icnites i barbacoes!


Avui us volem proposar una sortida molt maca. Es tracta de arribar-se a l’ermita de la Mare de Déu de La Posa, de gran devoció a tota la Conca Dellà. Hi ha molt lloc per còrrer, bon aparcament, una zona de pícnic, just al darrera de l’església de la Mare de Deu de la Posa i un munt de restes del cretaci, amb moltes icnites, marques fossilitzades que van deixar rajades prehistòriques. I si això fora poca cosa, també hi ha restes d’una batalla monumental de la guerra civil, amb molts búnquers republicans. L’ermita és romànica tot i la façana és moderna. La zona de pícnic disposa de taules de fusta i de pedra, unes barbacoes grans i aigua per rentar plats. Podeu passar uns dies a la zona i completar la visita amb una volta per la vila d’Isona. Els seus terrenys contenen jaciments paleontològics molt importants, els millors de tot Catalunya. A Isona trobareu el Museu de la Conca Dellà, centre d’acollida del parc Cretàcic, a més de les restes romanes de l’antiga vila d’Aeso, la Isona romana. A pocs quilòmetres hi ha els castells medievals de Llordà i d’Orcau, una passada, sobretot el de Llordà i molt de patrimoni religiós medieval i romànic. El lloc és bonic per passar-hi un cap de setmana. Per arribar fins Isona cal anar fins Tremp per Tàrrega, pel Terradets o el Coll de Comiols i seguidament anar fins Isona. O bé per Calaf com si anèssiu a Andorra, pujant fins a Coll de Nargó. A Isona cal anar per la carretera L-511, just la que va d’Isona a Coll de Nargó. A uns 3 kms. trobareu una desviació a mà dreta, molt ben indicada. Seguiu la pista forestal, estreta però bona, fins a l’ermita. Son un parell de kms. no arriba. Fàcil. Per dinar al poble d’Isona, no lluny de La Posa, teniu el restaurant la Rosta, una mica amagat, pregunteu. Molt bo. Per dormir bé a la zona aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a la Rosta!

Hoy os queremos proponer una salida muy bonita. Se trata de llegar a la ermita de la Virgen de La Posa, de gran devoción en toda la Conca Denllá. Hay mucho lugar para correr, buen aparcamiento, una zona de picnic, justo detrás de la iglesia de la Virgen de la Posa y un montón de restos del cretáceo, con muchas icnitas, marcas fosilizadas que dejaron manadas prehistóricas. Y si esto fuera poco, también hay restos de una batalla monumental de la guerra civil, con muchos bunkers republicanos. La ermita es románica aunque la fachada es moderna. La zona de picnic dispone de mesas de madera y de piedra, unas barbacoas grandes y agua para lavar platos. Pueden pasar unos días en la zona y completar la visita con una vuelta por la villa de Isona. Sus alrededores contienen yacimientos paleontológicos muy importantes, los mejores de toda Cataluña. En Isona encontrarán el Museo de la Conca, centro de acogida del parque Cretácico, además de los restos romanos de la antigua villa de Aeso, Isona romana. A pocos kilómetros están los castillos medievales de Llordà y de Orcau, una pasada, sobre todo el de Llordà y mucho patrimonio religioso medieval y románico. El lugar es bonito para pasar un fin de semana. Para llegar hasta Isona hay que ir hasta Tremp por Tàrrega, por Terradets o el Coll de Comiols y seguidamente ir hasta Isona. O bien por Calaf como si fuerais a Andorra, subiendo hasta Coll de Nargó. En Isona hay que ir por la carretera L-511, justo la que de Isona a Coll de Nargó. A unos 3 kms. encontrará un desvío a mano derecha, muy bien indicada. Siga la pista forestal, estrecha pero buena, hasta la ermita. Son un par de kms. no llega. Fácil. Para comer en el pueblo de Isona, no lejos de La Posa, tiene el restaurante la Rosta, algo escondido, pregunte. Muy bueno. Para dormir bien en la zona vaya sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Maco y bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. Buen fin de semana y buena barbacoa en la Rosta!

Font de la O, Aramunt, barbacoes.


Aramunt és un poble amagat darrera el pantà de Sant Antoni, a l’altra banda d’on passa la carretera que va de Tremp, cap a la Pobla de Segur, i a Sort, i a la Vall d’Àneu. La gent no va a Aramunt, ni el coneix, malgrat que la zona és bonica. I per allà podeu arribar fins la reserva natural de Boumort, on el cèrvols bramen i que no convé que esdevingui massa turística. Per això és un lloc una mica secret. En aquest petit poble del Pallars Jussà, no lluny de la Pobla de Segur, hi ha un seguit de coses interessants, que mereixen ser descobertes. Per exemple el poble vell, abandonat, que ens mira des de dalt d’un turó. O bé el llac, el pantà, prop del poble nou. O bé les les trinxeres i els búnquers de Sant Corneli, muntanya on hi va haver una de les batalles més sagnants de la guerra civil. Si l’Aramunt nou no té res a oferir, el poble vell era un bonic indret medieval, ara abandonat, amb cases de pedra que fan de muralla, amb portalades del segle XI i les restes d’una torre de vigilància. Encara queden ruïnes del castell d’Aramunt, dalt d’un turonet, i de l’antiga església parroquial romànica. En l’aspecte natura teniu quatre fonts, de les que avui descriurem la Font de la O, perquè hi ha una àrea de barbacoes que pot interessar les famílies que els agrada sortir a dinar carn a la brasa. S’hi arriba per una pista forestal, en bon estat que surt d’Aramunt mateix, pregunteu al poble. Hi ha taules de pedra i bona ombra, espai per jugar i còrrer, contenidors per reciclar, bon aparcament i el bosc envolta el lloc. Hi passa un rierol que forma boniques cascades, on els infants podran jugar amb l’aigua. Hi ha barbacoes amb graella incorporada, y també una font. Per anar fins aquesta àrea recreativa i de pícnic cal arribar al poble d’Aramunt i, només d’entrar-hi, girar a mà dreta per una pista asfaltada. Seguiu una estona endavant i, en el següent encreuament girem a la esquerra, en baixada, per una pista primer asfaltada i després no, però amb indicacions a la font de la O, Montesquiu, Orcau i Tremp. Podeu passar un cap de setmana per aquí, visitant altres llocs bonics dels voltants. El Pallars Jussà és una comarca desconeguda però amb racons molt macos. Per dinar a Aramunt teniu el restaurant Lo Blau, 973 680 141 o bé 696 370 241. O el restaurant nomenat Xiringuito a la mateixa carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hi ha cases rurals boniques com la residencia de pagès Can Pereforn o Casa Julià. Si voleu un hotel, per dormir bé a la zona, aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a Aramunt!

Aramunt es un pueblo escondido detrás del pantano de San Antonio, al otro lado de donde pasa la carretera que va de Tremp, hacia la Pobla de Segur, Sort, y el Valle de Àneu. La gente no va a Aramunt, ni lo conoce, a pesar de que la zona es bonita. Y por allí puede llegar hasta la reserva natural de Boumort, donde el ciervos braman y que no conviene que sea demasiado turística. Por eso es un lugar un poco secreto. En este pequeño pueblo del Pallars Jussà, no lejos de la Pobla de Segur, hay una serie de cosas interesantes, que merecen ser descubiertas. Por ejemplo el pueblo viejo, abandonado, que nos mira desde lo alto de una colina. O bien el lago, el pantano, cerca del pueblo nuevo. O bien las las trincheras y los bunkers de San Cornelio, montaña donde hubo una de las batallas más sangrientas de la guerra civil. Si el Aramunt nuevo no tiene nada que ofrecer, el pueblo viejo era un bonito lugar medieval, ahora abandonado, con casas de piedra que hacen de muralla, con portadas del siglo XI y los restos de una torre de vigilancia. Aún quedan ruinas del castillo de Aramunt, sobre una colina, y de la antigua iglesia parroquial románica. En el aspecto naturaleza tiene cuatro fuentes, de las que hoy describiremos la Fuente de la O, porque hay un área de barbacoas que puede interesar las familias a las que les gusta salir a comer carne a la brasa. Se llega por una pista forestal, en buen estado, que sale de Aramunt mismo, pregunten en el pueblo. Hay mesas de piedra y buena sombra, espacio para jugar y correr, contenedores para reciclar, buen aparcamiento y el bosque rodea el lugar. Pasa un arroyo que forma hermosas cascadas, donde los niños podrán jugar con el agua. Hay barbacoas con parrilla incorporada, y también hay una fuente. Para ir hasta esta área recreativa y de picnic hay que llegar al pueblo de Aramunt y, sólo entrar, girar a la derecha por una pista asfaltada. Sigan un rato adelante y, en el siguiente cruce giramos a la izquierda, en bajada, por una pista primero asfaltada y luego no, pero con indicaciones a la fuente de la O, Montesquiu, Orcau y Tremp. Pueden pasar un fin de semana por aquí, visitando otros lugares bonitos de los alrededores. El Pallars Jussà es una comarca desconocida pero con rincones muy bonitos. Para comer en Aramunt tienen el restaurante Lo Azul, 973680141 o bien 696 370 241. O el restaurante nombrado Chiringuito en la misma carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hay casas rurales bonitas como la residencia de campo Can Pereforn o Casa Julián. Si desean un hotel, para dormir bien en la zona, vayan sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. ¡Buen fin de semana y buena barbacoa en Aramunt!

Diada dels Raiers a la Pobla de Segur


El primer cap de setmana de juliol els rais, conjunts de troncs lligats i comandats pels valents raiers, tornen a baixar pel Noguera Pallaresa. Tot el cap de setmana, des del divendres a la tarda, hi ha moviment, amb música, ball a les nits, sopars i dinars populars, marxes, caminades i propostes de tota mena. Però el moment àlgid és quan els rais baixen pel riu fins el Pont de Claverol, el diumenge al matí, que surten i cap al migdia que arriben. No us perdeu aquesta festa tradicional, i aprofiteu per moure-us per aquest espectacular prepirineu català. Les vall del Flamisell, amb Capdella i l’estany Gento. Per dinar, sopar i dormir, a la Pobla de Segur, no hi ha dubte: l’Hotel Solé, a l’Avinguda de l’estació, 44, just entrant a La Pobla de Segur des de Tremp. Tel.: 973680452 / 973660082. Bon dinar, bon menú, habitacions familiars molt confortables, piscina i bon preu. També te uns apartaments preciosos no gaire cars. Aprofiteu per baixar-vos un bon “xolis”, la llangonissa tradicional. Boccatto di Cardinale. Feliç diada dels raiers!.

El primer fin de semana de julio los balsas, conjuntos de troncos atados y comandados por los valientes almadieros, vuelven a bajar por el Noguera Pallaresa. Todo el fin de semana hay movimiento, pero el momento àlgido es cuando los balsas bajan por el río hasta el Pont de Claverol, el domingo por la mañana y al mediodía. No os perdáis esta fiesta tradicional. Para comer, cenar y dormir, en La Pobla de Segur, no hay duda: el hotel Solé. Buena comida, buen menú, habitaciones familiares muy confortables, piscina y buen precio. También tienen unos apartamentos preciosos no muy caros. Aprovechad para bajar un buen “xolís”, la longaniza tradicional. Boccatto di Cardinale.

Falles a Sant Joan d’Isil


falles_isil

Per Sant Joan, als catalans, ens agrada jugar amb el foc. Tota la Mediterrània juga amb el foc pels volts del solstici d’estiu. A Catalunya, cada poble, cada barri o carrer, treu els mobles vells a la plaça i munta una bona foguera. Més tard, treu també les cadires, la coca i el cava, i es disposa a passar una bona estona xerrant amb els parents i amics. Però hi ha indrets del nostre país, on aquesta tradició pren un caire ben especial. Sobretot a les valls del Pirineu. I avui us volem parlar d’una nit de Sant Joan diferent. Us volem parlar de les Falles d’Alòs d’Isil, a la Vall d’Isil, al Pallars Sobirà, a tocar d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan, recordant el ritual del solstici d’estiu, el petit poble d’Isil celebra la tradicional festa de les falles. Més o menys un mes abans de la nit de Sant Joan els joves del poble van cap al bosc de la muntanya d’Airoto. Allà trien els pins que s’han de tallar i deixen els troncs ben pelats. Els porten després fins un tuc rocós anomenat “Faro”. Un cop allà tallen les anomenades falles. La nit de Sant Joan el poble d’Isil s’enagalana. Tothom surt al capvespre i es reuneix a la plaça, on s’encén la falla gran. De la muntanya baixen llavors, serpentejant, els fallaires que ja han iniciat el descents. Arriben a l’ermita romànica  de Sant Joan, magnífica, que heu de visitar, al costat del riu, amb el cementiri al davant. Es fan set creus en honor dels morts i van cap a la plaça. Allà salten damunt del foc i se’n van a còrrer pels carrererons de la vila fins arribar a la plaça Major. Des d’allí donaran set voltes de ritual a l’església, i apilaran les falles al mig de la plaça. Podreu assistir a aquest màgic esdeveniment mentre veieu ballar el ball de bastons, i el ball pla, que uneix a les parelles de manera tel·lúrica per a sempre.  No podeu deixar de passar, al menys, una revetlla de Sant Joan a Isil. No podeu deixar de viure la gran foguera a la plaça de l’esglèsia, o veure la baixada de les falles, ni la rebuda que les noies del poble fan als xiquets. Heu de ballar les dances antigues al voltant del foc. Complir rituals que ens remunten  a la nit dels temps, ancestrals i únics, repetits cada any, en el cicle etern de la vida. Afegiu-vos a la festa. La recordareu per sempre. A les valls d’Àneu hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot… on ens agrada particularment el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya. I camí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc, l’Hotel Els Avets. A Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta. Ara ja fa calor… i és agradable acampar. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el maravellós Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca Sant Joan al Pallars!.

En toda Cataluña, la noche de Sant Joan, nos gusta jugar con el fuego. Aún diría más, en todo el Mediterráneo, jugamos con el fuego, sobre todo alrededor del solsticio de verano. Pero en Cataluña cada pueblo, cada barrio o calle, saca los muebles viejos en la plaza y monta una buena hoguera. Más tarde, saca también las sillas, la coca y el cava, y se dispone a pasar un buen rato haciendo cháchara con los parientes y amigos. Pero hay lugares de nuestro país, donde esta tradición toma un cariz muy especial. Sobre todo en los valles del Pirineo. Y hoy os queremos hablar de una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas de Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes de Isil, llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año no tienen ningún compromiso con la tía, o es una tía marchosa, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roya. Y muchos campings, como el Nou de la Guingueta. Ahora ya hace calor … y es agradable acampar. El mismo día de Sant Joan, ya de vuelta, pueden parar un momento en la Feria de Sort. Allí sus pequeños y pequeñas podrán ver cómo se esquilan las ovejas. Todo un espectáculo. Por supuesto, feria de productos artesanos. Si quiere dormir en el mismo Sort, puede alojarse en el hotel, o los apartamentos, Pessets. Lo mejor de la comarca, sin duda. En Sort también hay un buen camping, junto al río: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.

Les Falles a la Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 16 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és dissabte, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper dissabte 16 de juny de 2018. El poble de Boí, ho fa el 23 de juny, per la verbena, com Casós, Pont de Suert i Vilaller. El 30 de juny serà a Barruera, el 6 de juliol de 2017 a Erill la Vall, el 13 de juliol, el poblet de Taüll. Tanca Llesp el 21 de juliol. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

La Fira de l’Ou a Sant Guim


Sant Guim de Freixenet es un poble que es troba abans d’arribar a Cervera, a la comarca de la Segarra, i prop de la Panadella, a pocs kms. de l’autovia A-2, la que va cap a Lleida. De fet heu de sortir a la sortida de la Panadella mateix. Per tant és senzill arribar-hi des de Barcelona. A aquesta població de la Catalunya interior s’hi celebra cada any una fira de l’ou. Aquesta fira original i temàtica es per captar visitant, naturalment, i per la gran quantitat de granges i gallines ponedores que hi ha al municipi. De fet és la població més productora d’ous de tot Catalunya.  Aquesta fira es celebrarà el 10 de juny de 2018 i podeu trobar-hi un mercat amb productes artesanals i alimentaris d’arreu dels països catalans. Moltes activitats i tallers relacionats amb l’ou. També un esmorzar popular i una mostra de tot tipus d’ous. Igualment gaudireu d’un munt d’activitats i tallers relacionats amb la cultura catalana. Aquestes festes en aquests pobles allunyats del mar i de les grans ciutats, isolats en mig de camps de cereal, solen ser molt i molt animades. Us les recomanem. Ara bé, la zona dista molt de no tenir atractius turístics. De fet, si mai no l’heu visitat us encoratgem a donar un volt pels pobles del voltant. A baixar cap a la vall del Sió. A veure la maravella de Montfalcó Murallat, un poble medieval molt rústic, a 10 kms. de Sant Guim. O a anar fins Sant Ramon, a veure un dels únics monestirs del renaixement català. Si finalment us decidiu a passar el cap de setmana pera questes terres podeu dormir a Les Oluges, en un castell. Podeu també passar la nit en un dels molts allotjaments rurals de la comarca. Per dinar teniu molts restaurants i bars a Sant Guim mateix, com Ca la Maria, una fonda, al carrer major, 59, Telèfon: 973 556 043. També n’hi ha a Sant Ramon i pels voltants, com el deliciós restaurant i hotelet La Pedra. A nosaltres ens agrada també especialment el restaurant de Montfalcó Murallat, l’únic del poble. Tel. 973 531 755‎. Si us decidiu, penseu que també podeu fer una ruta pels castells de la Segarra. Aquesta terra dura, rural, batuda pel sol i el vent ofereix al viatger autenticitat i edificis de pedra ferrenya, com ella mateixa!.

Sant Guim de Freixenet es un pueblo que se encuentra antes de llegar a Cervera, en la comarca de la Segarra, y cerca de la Panadella, a pocos kms. de la autovía A-2, la que va hacia Lleida. De hecho debeis salir en la salida de la Panadella mismo. Por lo tanto es sencillo llegar desde Barcelona. En esta población de la Catalunya interior se celebra una feria del huevo. Esta feria original y temática se monta captar visitantes, como es muy natural, y también por la gran cantidad de granjas y gallinas ponedoras que hay en el municipio. De hecho es la población más productora de huevos de toda Cataluña. Como en todas las ferias similares no faltará el típico mercado de productos de productos artesanos y gastronómicos. También muchísimas actividades para toda la familia, y talleres para los niños, siempre relacionados con el huevo, claro. No faltará tampoco el acostumbrado almuerzo popular, con reparto gratuito entre todos los asistentes de un par de huevos fritos. Encontraréis también animación y muestras de la cultura popular catalana. Exposiciones bien divertidas, como la de objetos y productos que tienen en su denominación la palabra huevo. Exposición de tractores antiguos y motos de época. Muestra de muchos tipos de huevos: de gallina, de codorniz, de avestruz … Pueden llevarse ½ docena de huevos, porque los regalarán a todos los asistentes a la feria. Para los niños hay inflables, trenecito y una granja donde participarán en diversos juegos con los animales por protagonistas, como: el gallinero, donde podrán dar de comer a las gallinas y recoger sus huevos, el juego del conejo, el juego de la rana, el juego de la oca, la balsa o el juego de asustar gatos. También disfrutarán de lo lindo con el gran mercado de animales de campo, con burros, ponis, mulas, aves o caballos. Está prevista la actuación de artistas de circo, y una entrega de un premio a un personaje famoso. Cerrará la jornada, por la tarde, un baile de sardanas. Las fiestas en estos pueblos alejados del mar y de las grandes ciudades, aislados en medio de campos de cereal, suelen ser muy, muy animadas. Se las recomendamos. Ahora bien, la zona dista mucho de no tener atractivos turísticos. De hecho, si nunca lo ha visitado le animamos a dar una vuelta por los pueblos de alrededor. A bajar hacia el valle del Sió. A ver la maravilla de Montfalcó Murallat, un pueblo medieval muy rústico, a 10 kms. de Sant Guim. O ir hasta San Ramón, para ver uno de los únicos monasterios del renacimiento catalán. Si finalmente se deciden a pasar el fin de semana por estas tierras pueden dormir en Les Oluges, en un castillo. También puede pasar la noche en uno de los muchos alojamientos rurales de la comarca. Para comer hay diversos restaurantes y bares en Sant Guim mismo, como Ca la Maria, una fonda, en la calle mayor, 59, Teléfono: 973 556 043. También los hay en San Ramón y sus alrededores, como el delicioso restaurante y hotelito La Pedra. A nosotros nos gusta también especialmente el restaurante de Montfalcó Murallat, el único del pueblo. Tel. 973 531 755. Si os decidis, pensad también en hacer una ruta por los castillos de la Segarra.