Fira de la Girella al Pont de Suert


El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concessions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, feréstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tasts de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Bé l’Hostal Canigó, molt tradicional. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anaven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Fira de la Girella al Pont de Suert


El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la Vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Fira de la Girella del Pont de Suert


cartell_fira_girella_2016_baixa

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la Vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Costa de Calabria


tropea

Us imagineu quilometres i quilometres de costa, de fet uns 400 Km. inexplorada pel turisme internacional, a voltes molt salvatge, tan que es impossible recórrer-la per carretera, i a voltes plana i amable, amb grans platges de sorra blanca. Platges només visitades per italians que la coneixen, i pels natius?. Doncs això és la costa de Calabria, des de Agropoli, un poblet al sud de Nàpols i Salern, i fins Scilla, a tocar de l’estret de Messina, on s’acaba el mar Tirrè. Pobles penjats, com Castellabate o Tropea s’avoquen damunt un mar blau turquesa, d’aigües intocades i impolutes. Diuen que les cales de Capo Vaticano son les millors del Mediterrà, i ho crec. Si Calabria és una regió desconeguda, la seva costa encara més. L’autopista passa per l’interior enfilada dalt de les muntanyes dels Abruzzi i de l’Aspromonte, la bellessa de les quals un dia us descobriré. Sota el Cilento, parc natural, més avall de Castellabate, começa la Riviera dei Cedri, amb Sapri, Maratea i Praia a Mare, amb platges molt maques. Estem a la Basilicata, i més concretament al Parc natural del Pollino. Més avall trobem l’illa de Dino i la vila de Scalea, encara murada.  Seguim avall fins Amantea y Falerna. Al poble de Falerna Marítima, llarga i fantàstica platja, l’autopista toca de nou el mar. Aquí vam dinar, de fàbula, en un lloc insospitat. A la pizzeria de l’estació de ferrocarril. No us deixeu enganyar per les aparences. El local destrotat amaga una cuina excepcional amb productes frescos. Peix de fàbula, cuinat per la Mamma!. Seguim avall cap a Pizzo, un poble de pescadors que vigila un mar blau des de dalt d’una plataforma, seqüencia que es repeteix a l’espectacular Tropea, una vila medieval preciosa que domina un mar cristal·lí. A Pizzo el nostre restaurant és Anema e Core, molt bona pizzeria. Però el millor està per arribar: el promontori del Capo Vaticano amaga cales de somni, d’un altre mon. Intocades, desconegudes. La Costa Viola és el final. El mar, a la posta, és de color lila. Scilla és la perla d’aquesta part de la façana marítima de l’estret canal entre Calabria i Sicília. No recordem una població tan bella i autènticament mediterrània com Scilla. Chianalea, el racó pescador de Scilla, és preciós. Vam dormir a l’Hotel Scilla, un establiment d’altres temps, però amb servei amable. També teniu arran d’aigua el Principe di Scilla, bon hotel. Per menjar podeu fer un entrepà de peix espasa a Civico 5 Chianalea, o un bon àpat al Casato, al Scoglio di Ulisse, al Fiocicna, o bé a el Glauco, tots a Chianalea, a tocar del mar. Bones pizzes a Pizza Scilla. No deixeu de gaudir de les platges increibles de Calabria, que son desconegudes però estan entre les millors del món. Com les de la Costa Viola, o les de Capo Vaticano, que no deixarem d’insistir que son fabuloses. Cales i caletes entre penyasegats. O les de la bonica vila de Tropea, a la foto, penjada damunt del mar. No deixeu de visitar Calabria, i la seva costa!.

¿Se imaginan kilómetros y kilómetros de costa, de hecho unos 400 Km. inexplorada por el turismo internacional, a veces muy salvaje, tanto que es imposible recorrerla por carretera, y a veces plana y amable, con grandes playas de arena blanca?. Playas sólo visitadas por italianos que la conocen, y por los nativos. Pues esto es la costa de Calabria, desde Agropoli, un pueblo al sur de Nápoles y Salerno, y hasta Scilla, junto al estrecho de Messina, donde termina el mar Tirreno. Pueblos colgados, como Castellabate o Tropea sobre un mar azul turquesa, de aguas intocadas y impoluto. Dicen que las calas de Capo Vaticano son las mejores del Mediterráneo, y lo creo. Si Calabria es una región desconocida, su costa aún lo es más. La autopista pasa por el interior de las montañas de los Abruzzi y del Aspromonte, la belleza de las cuales un día os descubriré. Bajo el Cilento, parque natural, aún más abajo de Castellabate, empieza la Riviera dei Cedri, con Sapri, Maratea y Praia a Mare, con playas muy bonitas. Estamos en la Basilicata, y más concretamente en el Parque natural del Pollino. Más abajo aún encontramos la isla de Dino y la ciudad de Scalea, amurallada. Seguimos más abajo hasta Amantea y Falerna. En el pueblo de Falerna Marítima, de larga y fantástica playa, la autopista toca de nuevo al mar. Aquí comimos, de fábula, en un lugar insospechado. En una estación de tren de un pueblo de la Calabria Marítima más desconocida. En un local de aspecto descuidado pero con una terraza sombreada, se encuentra uno de los mejores restaurantes que hemos visitado en Itália. No pidais glamour, ni etiqueta. Mesas y sillas de madera simple, mantel de cuadros, ninguna concesión estética… pero… la comida es riquísima, el pescado fresco, del dia, la pasta está fabulosa y las pizzas, que hacen solo por la noche, son espectaculares. Buen vino de la región, postres de leyenda. La abuela en la cocina, el padre, los hijos y nietos sirviendo las mesas. Dejaros aconsejar el pescado del dia. Calamares espectaculares. Y los precios… de risa, ridículos de tan asequibles. Una relación calidad precio sin parangón alguno. No hablaremos de nada que no sea comida y amabilidad. Los adornos externos brillan por su ausencia. Ni falta que hacen. Volveremos seguro, aunque, como siempre, seamos los únicos turistas. La gente del pueblo ocupa el local. Son listos. Saben donde está lo bueno. Seguimos abajo hacia Pizzo, un pueblo de pescadores que vigila un mar azul desde arriba de una plataforma, secuencia que se repite en la espectacular Troppea, una villa medieval preciosa que domina un mar cristalino. En Pizzo nuestro restaurante es Anema e Core, muy buena pizzería. Pero lo mejor está por llegar: el promontorio del Capo Vaticano esconde calas de ensueño, de otro mundo. Intocadas, desconocidas. La Costa Viola es el final. El mar, a la puesta del sol, es de color lilaceo. Scilla es la perla de esta parte de la fachada marítima del estrecho canal entre Calabria y Sicilia. No recordamos una población tan hermosa y auténticamente mediterránea como Scilla, en la punta de la bota italiana. Un pueblo que cae desde la colina que domina el castillo Ruffo di Calabria, y la iglesia, hasta al mar. Cenen en Chianalea, el rincón pescador de Scilla, donde más podrá disfrutar de la mediterraneidad. Nosotros dormimos en el Hotel Scilla, un establecimiento de otros tiempos, pero con servicio amable. Habitaciones un poco vetustas, pero limpias. También tiene junto al agua el Principe di Scilla, buen hotel. Vistas fabulosas, habitaciones como un museo. Comer un buen bocadillo sin más, a Civico 5 Chianalea, o un buen pescado en el Casato, el Scoglio di Ulisse, o en Glauco, todos en Chianalea, junto del mar, no tiene precio. Buenas pizzas en Pizza Scilla. No dejen de disfrutar de las playas increíbles de Calabria, que son desconocidas pero están entre las mejores del mundo. Como las de la Costa Viola, o las de Capo Vaticano, que no dejaremos de insistir en que son fabulosas. Calas y caletas entre acantilados. O las de la bonita ciudad de Troppea, en la foto, colgada encima del mar. ¡No dejen de visitar Calabria, y su costa!.

La Fira de la Girella al Pont de Suert


pont-suert-Fira-Girella

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la Vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

La Girella de Pont de Suert


Fira_Girella_2014

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la Vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Hoces del Duratón


hoces_duraton

Queden a Espanya pocs llocs tan màgics i verges el Parc Natural de les Hoces del ríu Duratón. Potser perquè van trigar molt de temps en ser descobertes pel turisme massiu, encara no ho estan del tot, i en ser invadides per la gent. El riu Duratón ha cavat unes gorges impressionants en les roques calcàries del norest de la província castellana de Segovia, just aigües avall de la imposant i imponent villa medieval de Sepúlveda, una altra visita obligada. Estem parlant d’un sobirà canyó, molt fondo, de fins a 100 metros de desnivel. Estem parlant d’un paisatge salvatge, increible. Las hoces de Duratón, a més, son una reserva natural de primer ordre. Si hi aneu, vosaltres i els vostres fills i filles, veureu volar els grans voltors a pocs metres dels vostres caps. Si sou experts, a més, podreu albirar àligues i falcons. Us recomanem una ruta per les hoces. El més senzill és veure-les des de Sepúlveda mateix, o fer una ruta circular que surt del poble. Però l’excursió familiar més bonica, i fàcil, serà arribar-se a l’ermita romànica de San Frutos, situada en una península sobre el riu. Per anar-hi el més fàcil és anar de Sepúlveda a Villaseca. Des d’aquest poblet surt una pista de terra, ben indicada, ampla i sense problemes, que després de 4 kms. molt polsosos, us deixa en un aparcament ben habilitat. Des d’allà seran uns 500 metres de baixada fins el mirador damunt l’ermita i el riu, des d’on està presa aquesta foto. Si voleu podeu continuar un km. més fins San Frutos, però penseu que no hi ha gaire arbres, que després serà tot pujada. Ara bé, també és cert que si us arribeu a l’espoló de roca on s’alcen les ruïnes de San Frutos, podreu gaudir una estona més de l’indret, creuareu “La Cuchillada”, tall en la roca, i podreu veure l’antic cenobi benedictí, construcció romànica del segle XII, i les tombes antropomòrficas altomedievals del seu antic cementiri. Hi arribareu, des de Madrid, per l’autovía de Burgos, agafant la desviació a Boceguillas cap a la SG-233 que va a Sepúlveda. Si esteu de ruta per Castella podeu anar-hi de Segovia capital per la N-110, agafar l’autovia A-1 i deixar-la a Boceguillas per anar a Sepúlveda per la mateixa SG-233. També des de Valladolid cap a Cuéllar per l’autovia de Segovia, i d’allà a Cantalejo per la SG-232, fins a trobar l’indicatiu Sepúlveda. El millor allotjament de la zona és, sense cap mena de dubte el preciós hotelet rural, El Vado del Duratón, situat al bell mig de Sepúlveda. Habitacions boniques, i un restaurant on menjareu molt bé. Fora de la zona podeu estar-vos a l’Hotel Don Felipe, a Segovia, fantàstic. O al Novotel de Valladolid. Per dinar recomanem una antiga taberna en un poblet no lluny de Sepúlveda i de les hoces: Perorrubio. Allà trobareu la dita taberna. Bon menjar, ben elaborat, ben cuinat, bon servei. Recomanable. Un bon corder rostit, a l’estil segovià, al Figón de Tinin, o bé a Casa Cristóbal. Una visita a les hoces del Duratón serà imprescindible en el curs d’una ruta per Castella, per la zona de Segovia, ciutat monumental, amb l’alcázar, la catedral i l’aqüeducte. Podeu complementar-la amb una descoberta de Sepúlveda, preciós poble medieval, amb unes esglésies romàniques soberbies. O bé baixar pel riu en piragua. També és molt bonic Pedraza, uns kms. al sur, o Cuéllar, a l’oest. Podeu arribar-vos, Duratón avall, fins Peñafiel, amb els eu legendari castell. O anar fins Turégano, bonic de veure. No lluny hi ha Riaza, o Ayllón.  O el bellíssim parc natural del Hayedo de Tejeda Negra. Moltes coses a veure en un radi de 60 kms. Ideal per unes vacances diferents amb els vostres infants!.

Pocas bellezas naturales quedan en España tan auténticas como las Hoces del río Duratón. Estan situadas en el noreste de Segovia, aguas abajo de la villa medieval de Sepúlveda, magnífca, que debeis visitar también. En esta zona, el río se ha encajado en un profundo cañón que, en algunos lugares, alcanza más de 100 metros de desnivel. Al interés y belleza del paisaje, realmente bonito y muy poco conocido, hay que añadir la gran riqueza natural, pues las hoces del Duratón albergan casi 500 parejas de buitres leonados, acompañadas de un buen número de alimoches, águilas reales y halcones peregrinos, que volaran sobre vuestras cabezas, a pocos metros. El recorrido más familiar posible es el que parte de Sepúlveda y llega al pueblo cercano de Villaseca. Desde allí sale una pista, bién indicada, ancha, fácil para todo tipo de vehículos, que en 4 kms. os llevará hasta un aparcamiento bien habilitado. Del aparcamiento a un mirador cercano solo hay unos 5oo metros. Si quereis bajar hasta el espolón rocoso, rodeado de precipicios, sobre el que se alza la ermita de San Frutos, debereis caminar un km. más. Tras cruzar por un puente de piedra y una profunda grieta, llamada La Cuchillada, se asciende al antiguo cenobio benedictino. Después de contemplar esta construcción románica del siglo XII, se puede continuar hacia su cercano cementerio, donde se conservan varias tumbas antropomórficas altomedievales. De todas maneras medid vuestras fuerzas y las de vuestros niños porque la vuelta es en subida y hay pocos árboles.

Cama d’Oca!


camadoca_adeffa

La Masia Camadoca, al bonic poble de Santa Maria de Merlès, ofereix a les famílies, i també a les escoles, visites guiades per observar fauna única dels nostres rius i boscos. Si hi aneu aprendreu quins són els principals problemes amb els que s’enfronten els animals que hi viuen i com evitar-los. També podreu visitar-ne les instal·lacions i els animalons que allà tenen recollits. Per demanar més informació podeu fer servir els telèfons 938 228 177 i 616 940 489, o bé el correu a.adeffa@gmail.com. Admeten visites concertades tots els dissabtes a les 11 hores. A més, durant les vacances de setmana santa obren els divendres i diumenges també a les 11 hores. Els mesos d’estiu està obert els dijous i dissabtes, igualment a les 11 hores. Si sou un grup nombrós, o un cole, poden atendre-us fora d’aquests horaris. Del mes de novembre al mes de març no es recomana que hi aneu, per la baixa activitat dels animals, i el fred. Podeu arribar a Santa Maria de Merlès, des de Barcelona, via Granollers i Vic, anat cap a Prats de Lluçanès i Gironella per la carretera C-154, i girant cap a Santa Maria de Merlès, per la BV-4406. També possible, i potser més ràpid, via Manresa, per la C-16, la carretera del túnel del Cadí i Berga. Arribats a Puig-reig agafem la BV- 4406. També molt ben indicat. En arribar al poble pregunteu per la Masia Camadoca. Els nens paguen només 3 € de col·laboració, i els grans, 5 €. El centre pertany a l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona. El paratge és molt bonic. La Riera de Merlès travessa la vall. La Riera és un d’aquells rius de Catalunya agradables, simpàtics, divertit i juganers. Un d’aquells rierols que salten de roca en roca, de gorg en gorg. A més, la Riera de Merlès travessa un dels espais naturals més bonics, però menys coneguts de tot el nostre país: el Lluçanés. La Riera te un aigua neta. Tan neta que ha estat declarada espai d’interès natural per protegir les llúdrigues que hi viuen. Val la pena resseguir aquesta vall salvatge i feréstega, d’una bellessa especial. Santa Maria de Merlès és un petit poblet. No te res d’especial, però és molt bucòlic. També podreu gaudir dels seus productes naturals, dels seus embotits, boníssims, com les botifarres i llonganisses d’Alpens. Per dormir teniu el càmping Riera de Merlès, al capdemunt d’aquesta. Ben indicat a la carretera Prats – Gironella, just al passar el pont sobre la riera. També hotels molt moderns i trencadors, com ara l’Hotelet. O bé cases rurals com Cal Músic. Per dinar us recomanem Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Una fita a la comarca. Menú especial els dies de festa. Millor reserveu. Al càmping també es menja molt bé també. I en un restaurant davant del monestir de Santa Maria de lluçà, que es diu “La Primitiva”. No us sorpreneu. Atenció: molt contracultural. Serà una experiència molt diferent. També te habitacions. Si veure animals us ha agradat, no molt lluny però fora de la zona, teniu el Zoo d’en Pere, que és un petit nucli zoològic que es troba a Sant Bartomeu del Grau, a uns 12 km de Vic.  Està obert cada dia a la tarda, i els caps de setmana sempre. Però cal trucar, per reservar visita, als telèfons: 938891477, o als mòbils 607519720, 617425917  o bé al 670095771. Si voleu completar un cap de setmana a la comarca, podeu visitar la bellíssima ciutat de Vic, amb un casc antic medieval enorme, amb monuments i obres d’art de primer nivell. Com la catedral, un gran edifici neoclàssic, amb una magnífica torre romànica, que guarda al seu enorme interior, unes pintures maravelloses del genial pintor Josep M. Sert. Al seu costat, el museu episcopal conté el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu que no podeu ignorar. Com també s’ha de veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. És impossible donar la relació de totes les esglésies, convents i monestirs, palaus, cases fortes i burgeses que us sortiran al pas. Nomes cal fer esment de la plaça major, la mercadal, on s’hi celebren mercats des de l’edat mitjana. De veritat us aconsellem una sortida per recórrer el Lluçanès, perquè és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. També us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, no gens lluny de Santa Maria de Merlès. És una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlès, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables. Per dinar i dormir, a més de l’Hotelet de Prats, de la Primitiva, i de Cal Quico, també podeu probar l’Hostal El músic, de cuina casolana però d’alta qualitat. Amb habitacions boniques. Finalment també recomanem La Penyora, a la Plaça Major de Santa Eulàlia de Puig Oriol, tel: 938554005. Per la banda del Llobregat, si voleu podeu veure Puig-Reig, una vila industrial a mig camí entre Manresa i el Pirineu, a la Catalunya Central. Allà hi ha un munt d’interessants colònies industrials del segle XIX que fan visites familiars, com ara la magnífica Colònia Vidal. Per dinar i dormir a Puig-Reig, al carrer major teniu dos bons restaurants: Cal la Quica, al número 48, Tel: 93.838 02 20, i el Mirall de l’Arcàdia, al número 11. Tel. 93.829.05.05. També teniu l’hotel cal Marcal, amb habitacions familiars i un boníssim restaurant. Tots cap a la masia Coma d’Oca!.

Santa Maria de Merlès està situada en el valle de la Riera de Merlès, uno de esos ríos de Cataluña agradables, simpáticos, divertidos y juguetones. Uno de esos arroyos que saltan de roca en roca, de poza en poza. Además, la Riera de Merlès atraviesa uno de los espacios naturales más bellos, pero menos conocidos de todo nuestro país: el Lluçanés. La Riera tiene un agua limpia. Tan limpia que ha sido declarada espacio de interés natural para proteger las nutrias que viven allí. Vale la pena repasar de cabo a rabo este valle salvaje y abrupto, de una belleza especial. Nosotros lo hemos hecho desde el camping hasta Santa Maria de Merlès. Para llegar hay que subir al Lluçanés por Vic, yendo luego hacia Olost y Prats del Lluçanès. Es la ruta más fácil y sencilla. O por la carretera de Berga hasta Puig-Reig para ir después a Santa Maria de Merlès. Aprovechen para visitar el centro de fauna salvaje de la masia Comadoca, en el pueblo. Pertenece a la Asociación de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona. Allí les haran una visita familiar guiada muy interesante, y podran conocer el trabajo que desempeñan en la protección y cuidado de las espécies amenazadas. Por allí cerca està también el desconocido y maravilloso monasterio de Lluçà, una joya del románico catalán. Una preciosidad que hay que ver de todas todas. Rondad todo el Lluçanés. Disfrutad de sus productos naturales, de sus embutidos, buenísimos, como las butifarras y longanizas de Alpens. Para dormir tienen el camping Riera de Merlès, en el primer tramo de ésta. Bien indicado en la carretera Prats – Gironella, justo al pasar el puente sobre la riera. También hoteles muy modernos y rompedores, como el Hotelet. O bien casas rurales como Cal Músic. Para comer les recomendamos Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Un hito en la comarca. Menú especial los días de fiesta. Mejor reservar. En el camping también se come muy bien. Y en un restaurante enfrente al monasterio de Santa Maria de Lluçà, que se llama “La Primitiva”. No se sorprendan. Atención: es muy contracultural. Será una experiencia muy diferente. También tiene habitaciones. Buena visita a Merlès!.

L’Aplec a Santa Brígida d’Amer


aple_Santa_brigida_amer

El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge, aquest any serà el dia 2 de febrer. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana, perquè no!. Tots a l’aplec!.

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45

Fira de la Girella al Pont de Suert


Fira_Girella_2013

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Aplec de Santa Brígida d’Amer


El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. Animeu-vos a passar una diada divertida!

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45