Montañana

• 

• 

• 

• 

Hem visitat molts pobles medievals arreu de Catalunya, Espanya o Europa. I havíem passat moltes vegades per la carretera que uneix Lleida i la Vall d’Aran passant per Benavarri, des de petits, amb els pares i avis. Però mai ens havíem deturat a Montañana. I això s’ha demostrat molt erroni, perquè no hem vist mai un poble medieval com Montañana. Ens ha impresionat, ens ha captivat. Aneu-hi abans que esdevingui Disneyland. Abans que les sevescases de pedra, ara buides o ne venda es transformin en segones residències, hotelets amb encant, bars de disseny i botigues de records. Abans que arreglin les pedres del carrer amb llambordes postmodernes. Ara encara podreu gaudir de les seves velles casones, del pont medieval sense cuidar, dels carrers costeruts plens de picons de riu atentics, de la seva església romànica de Sant Joan, envoltada de camps, als afores, o de la seva imponent abadia de Santa Maria de Baldós, allà dalt, tocant el cel. El poble medieval de Montañana mereix una visita. La millor decisió del vostte viatge via cap a la vall d’Aran: parar a Montañana. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb aquell pont petit i bonic, amb aquella torre de la presó, ben altenerosa, amb una ermita romànica i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellosa, plena de pintures a l’interior, i amb la portalada de capitells historiats. Si la voleu veure adreceu-vos a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa, de llarg! Per dinar o dormir, si us cal, aneu al veí poble de Puente Montañana. Allà teniu el hostal i restaurant Condes de Ribagorza, bon lloc per dormir i per menjar. A Puente Montañana neix la carretera que baixa cap el Congost de Montrebei, que ara està molt de moda, i que és ben espectacular. També s’ajunta allà mateix la carretera que ve de Tremp, per si pugeu per l’altra costat. No lluny teniu Areny de Noguera, un altre poble medieval, menys interessant, més modern. I Roda d’Isàbena amb la seva fabulosa catedral romànica. A Montañana fan una festa medieval molt xula. No us la perdeu!

Nous avons visité de nombreuses villes médiévales à travers la Catalogne, l'Espagne et l'Europe. Et nous avions passé plusieurs fois le long de la route qui relie Lleida et le Val d'Aran en passant par Benavarri, dès notre plus jeune âge, avec les parents et les grands-parents. Mais nous ne nous étions jamais arrêtés à Montañana. Et cela s'est avéré très faux, car nous n'avons jamais vu un village médiéval comme Montañana. Il nous a impressionnés, il nous a captivés. Allez-y avant qu'il ne devienne Disneyland. Avant que les maisons en pierre, aujourd'hui vides ou à vendre, ne soient transformées en résidences secondaires, hôtels de charme, bars de créateurs et boutiques de souvenirs. Avant de réparer les pavés de la rue avec des pavés postmodernes. Aujourd'hui, vous pouvez encore profiter de ses vieilles demeures, du pont médiéval non gardé, des rues escarpées pleines de pics fluviaux attentifs, de son église romane de Sant Joan, entourée de champs, à la périphérie, ou de son imposante abbaye de Santa Maria de Baldós, là-haut , touchant le ciel. Le village médiéval de Montañana mérite une visite. La meilleure décision de votre voyage via le Val d'Aran : s'arrêter à Montañana. Un authentique village médiéval, pierre vivante, sans artifice. Avec ce petit et beau pont, avec cette tour de la prison, très haute, avec un ermitage roman et une église romane, avec un château mitoyen, au sommet du village. Incroyable et merveilleux, plein de peintures à l'intérieur et avec le portail des capitales historiques. Si vous voulez le voir, rendez-vous à l'office de tourisme. La meilleure ville de la Ribagorça aragonaise, de loin ! Pour déjeuner ou dormir, si besoin, rendez-vous au village voisin de Puente Montañana. Là, vous avez l'auberge et le restaurant Condes de Ribagorza, un bon endroit pour dormir et manger. A Puente Montañana naît la route qui descend aux gorges de Montrebei, qui est maintenant très à la mode et très spectaculaire. La route venant de Tremp y rejoint également, au cas où vous monteriez de l'autre côté. Non loin de là se trouve Areny de Noguera, un autre village médiéval, moins intéressant, plus moderne. Et Roda d'Isàbena avec sa fabuleuse cathédrale romane. À Montañana, ils organisent une fête médiévale très cool. Ne le manquez pas!

We have visited many medieval towns throughout Catalonia, Spain and Europe. And we had passed many times along the road that connects Lleida and the Aran Valley passing through Benavarri, from an early age, with parents and grandparents. But we had never stopped in Montañana. And this has proved very wrong, because we have never seen a medieval village like Montañana. It has impressed us, it has captivated us. Go there before it becomes Disneyland. Before the stone houses, now empty or for sale, are transformed into second homes, charming hotels, designer bars and souvenir shops. Before they fix the street stones with postmodern cobblestones. Now you can still enjoy its old mansions, the neglected medieval bridge, the steep streets full of attentive river peaks, its Romanesque church of Sant Joan, surrounded by fields, on the outskirts, or its imposing abbey of Santa Maria de Baldós, up there, touching the sky. The medieval village of Montañana is worth a visit. The best decision of your trip via the Aran Valley: stop in Montañana. An authentic medieval village, living stone, without artifice. With that small and beautiful bridge, with that tower of the prison, very high, with a Romanesque hermitage and a Romanesque church, with a terraced castle, at the top of the village. Incredible and wonderful, full of paintings inside, and with the portal of historic capitals. If you want to see it, go to the tourist office. The best town in the Aragonese Ribagorça, by far! For lunch or sleep, if necessary, go to the neighboring village of Puente Montañana. There you have the hostel and restaurant Condes de Ribagorza, good place to sleep and eat. In Puente Montañana is born the road that goes down to the Montrebei Gorge, which is now very fashionable, and is very spectacular. The road coming from Tremp also joins right there, in case you go up the other side. Not far away is Areny de Noguera, another medieval village, less interesting, more modern. And Roda d'Isàbena with its fabulous Romanesque cathedral. In Montañana they have a very cool medieval party. Do not miss it!

Hemos visitado muchos pueblos medievales en toda Cataluña, España o Europa. Y habíamos pasado muchas veces por la carretera que une Lleida y Vall d'Aran pasando por Benavarri, desde pequeños, con los padres y abuelos. Pero nunca nos habíamos detenido en Montañana. Y esto se ha demostrado muy erróneo, porque nunca hemos visto un pueblo medieval como Montañana. Nos ha impresionado, nos ha cautivado. Vaya antes de que sea Disneyland. Antes de que sus casas de piedra, ahora vacías o en venta, se transformen en segundas residencias, hotelitos con encanto, bares de diseño y tiendas de recuerdos. Antes de que arreglen las piedras de la calle con adoquines posmodernos. Ahora todavía podrá disfrutar de sus viejas casonas, del puente medieval sin cuidar, de las calles empinadas llenas de picones de río atenticos, de su iglesia románica de San Juan, rodeada de campos, en las afueras, o de su imponente abadía de Santa María de Baldós, allá arriba, tocando el cielo. El pueblo medieval de Montañana merece una visita. La mejor decisión de su viaje via hacia el valle de Aran: parar en Montañana. Un pueblo medieval auténtico, piedra viva, sin artificio. Con ese puente pequeño y hermoso, con aquella torre de la cárcel, muy altenerosa, con una ermita románica y una iglesia románica, con castillo adosado, en lo más alto del pueblo. Increíble y maravillosa, llena de pinturas en el interior, y con la portada de capiteles historiados. Si la quiere ver diríjase a la oficina de turismo. ¡El mejor pueblo de la Ribagorza aragonesa, de largo! Para comer o dormir, si es necesario, acuda al vecino pueblo de Puente Montañana. Allí tiene el hostal y restaurante Condes de Ribagorza, buen lugar para dormir y para comer. En Puente Montañana nace la carretera que desciende hacia el Congost de Montrebei, que ahora está muy de moda, y que es espectacular. También se junta allí mismo la carretera que viene de Tremp, por si sube por el otro lado. No lejos tiene Areny de Noguera, otro pueblo medieval, menos interesante, más moderno. Y Rueda de Isábena con su fabulosa catedral románica. En Montañana celebran una fiesta medieval muy chula. ¡No se la pierdan!

El Pont de Suert

• 

Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Vam fer estada al Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, on mai havíem dormit ni menjat. El Pont de Suert no és molt bonic, però si que pot ser un gran centre d’excursions cap a la Vall de Boí, les esglésies romàniques patrimoni de la humanitat, el Parc Natural d’Aigües Tortes, la presa de Cavallers i el balneari de Caldes de Boí, la zona de l’Aragó, amb Bonansa i la Vall d’Isàbena, amb la fastuosa catedral de Roda d’Isàbena, el monestir d’Obarra o la Vall de Montañana, amb el poblet medieval del mateix nom, amb el d’Areny de Noguera, o el de Sopeira, on volen les àliguestor sobrevolant el monestir d’Alaón. La Vall d’Aran no es llunyana. Hi ha rutes a peu per a tots els gustos. Cap d’aquests llocs està a més de mitja hora en cotxe. Al Pont de Suert es pot passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major, la plaça del Mercadal i altres indrets bonics, amb arcades i cases de pedra. També teniu el riu i una curiosa església del segle XX que fou una referència de modernitat. Al Pont de Suert teniu una joia per allotjar-vos: es tracata de l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar, si no funciona el magnífic restaurant del Cotori, podeu anar a diversos restaurants, cap d’ells tope al·lucinats. Si trobeu lloc potser estan millor els bars, com el Manolo, a la plaça major, amb bones tapes. També teniu el restaurant las Cumbres, al costat de l’església nova. Nosaltres vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

Este largo fin de semana de Totos los Santos 2021, en que el lunes era fiesta, aprovechamos para ir hasta el Valle de Boí, donde hacía tiempo que no habíamos estado. Hicimos estancia en el Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, donde nunca habíamos dormido ni comido. El Pont de Suert no es muy bonito, pero sí que puede ser un gran centro de excursiones hacia el Valle de Boí, las iglesias románicas patrimonio de la humanidad, el Parque Natural de Aigües Tortes, la presa de Cavallers y el balneario de Caldes de Boí, la zona de Aragón, con Bonansa y el Valle de Isábena, con la fastuosa catedral de Roda de Isábena, el monasterio de Obarra o el Valle de Montañana, con el pueblecito medieval del mismo nombre, con el de Areny de Noguera, o el de Sopeira, donde vuelan las águilastor sobrevolando el monasterio de Alaón. En el Pont de Suert se puede pasear por su casco antiguo medieval, por la calle Mayor, la plaza del Mercadal y otros lugares bonitos, con arcadas y casas de piedra. También tienen el río. En el Pont de Suert tiene una joya para alojarse: se tracata del hotel Cotori, donde estuvimos muy bien. Para cenar, si no funciona el magnífico restaurante del Cotori, puede ir a varios restaurantes, no muy buenos. Nosotros fuimos al Albergue de Pas, un pequeño bar situado en un albergue de juventud. Carta corta pero buena comida.

This little weekend of All Saints 2021, which was a holiday on Monday, we took the opportunity to go to the Vall de Boí, where we had not been for a long time. We stayed at the Pont de Suert, the capital of the Catalan Ribagorça, where we had never slept or eaten. The Pont de Suert is not very beautiful, but it can be a great center for excursions to the Vall de Boí, the Romanesque churches a World Heritage Site, the Aigües Tortes Natural Park, the Cavallers dam and the spa. of Caldes de Boí, the area of ​​Aragon, with Bonansa and the Vall d'Isàbena, with the magnificent cathedral of Roda d'Isàbena, the monastery of Obra or the Vall de Montañana, with the medieval village of the same name, with the one of Areny de Noguera, or the one of Sopeira, where they fly the aliguestor flying over the monastery of Alaón. At the Pont de Suert you can walk through its medieval old town, Carrer Major, Plaça del Mercadal and other beautiful places, with arches and stone houses. You also have the river. On the Pont de Suert you have a gem to stay in: it is the Cotori hotel, where we had a great time. For dinner, if the Cotori’s magnificent restaurant doesn’t work, you can go to several restaurants, which aren’t very good. We went to the Albergue de Pas, a small bar located in a youth hostel. Short letter but good teak.

Ce petit week-end de la Toussaint 2021, qui était un lundi férié, nous en avons profité pour nous rendre dans la Vall de Boí, où nous n'étions pas allés depuis longtemps. Nous avons séjourné au Pont de Suert, la capitale de la Ribagorça catalane, où nous n'avions jamais dormi ni mangé. Le Pont de Suert n'est pas très beau, mais il peut être un excellent centre d'excursions vers la Vall de Boí, les églises romanes classées au patrimoine mondial, le parc naturel d'Aigües Tortes, le barrage de Cavallers et la station thermale de Caldes de Boí, la région d'Aragon, avec Bonansa et la Vall d'Isàbena, avec la magnifique cathédrale de Roda d'Isàbena, le monastère d'Obra ou la Vall de Montañana, avec le village médiéval du même nom, avec celui d'Areny de Noguera, ou celui de Sopeira, où ils volent l'aliguestor survolant le monastère d'Alaón. Au Pont de Suert, vous pouvez vous promener dans sa vieille ville médiévale, Carrer Major, Plaça del Mercadal et d'autres beaux endroits, avec des arcs et des maisons en pierre. Vous avez aussi la rivière. Sur le chemin de Suert vous avez un petit bijou où séjourner : c'est l'hôtel Cotori, où nous avons passé un très bon moment. Pour le dîner, si le magnifique restaurant du Cotori ne fonctionne pas, vous pouvez aller dans plusieurs restaurants, qui ne sont pas très bons. Nous sommes allés à l'Albergue de Pas, un petit bar situé dans une auberge de jeunesse. Lettre courte mais bon teck.

Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra

Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Carcassonne, quan ens deixin sortir de casa!

Carcassonne és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona. Quan s’acabi el confinament potser hi podríeu anar, amb la canalla. És com viatjar a l’edat mitjana i la distància és, en canvi, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increïble vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, “La Cité”, perquè és una veritable, autèntica, meravellosa ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. I per dormir us trobareu molt còmodament instal·lats a l’Hotel Ibys Styles de Carcassonne. Un molt bon hotel, que també us recomanem. A tocar de la ciutat medieval, així, a la nit, la podreu veure il·luminada. preciosa. 

A més de Carcassonne podeu incloure una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix.

Per dormir, prop de la Cité, ja us hem recomanat l’Ibys Styles que no està gens malament, però n’hi ha més, de tota mena i gustos, per exemple Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, hi ha l’hotel i restaurant del Pont Vieux, molt bé i bon preu. Just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que també està molt bé. Vistes impagables a la cité.

Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcassone!.

   

  

Ressegiu el camí de la Cité cap a la vila nova de Carcassonne, passant pel carrer del Pont, tot pintoresc, fins la bastida del XVI.

En aquest carrer podreu menjar, molt bé, al restaurant Le 37, situat just al número 37 de la Rue Trivalle. Molt bona adreça. Recomanable.

De tornada a casa pareu a dinar a Girona, que estarà magnífica, com sempre. Visiteu el barri antic i dineu a Casa Marieta, un clàssic. Cuina cuidada, bona relació qualitat preu. Fabulós aquest restaurant de tota la vida.

 

  

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. ¡No se lo pierdan!.

Passada dels burros a Martorell

 

Martorell és avui dia una gran ciutat. Un enllaç de camins, carreteres i línies de ferrocarril. Una vila industrial creuada per dues autopistes, la A-2 i la AP-2. Tot i tenir alguns al·licients turístics, com el Museu de la Rajola, o el pont medieval sobre el Llobregat, anomenat “Pont del Diable”, no és un poble per visitar. Però per la seva proximitat a Barcelona, per la seva fàcil comunicació en tren de rodalies i en cotxe, us atrevim a recomanar una visita amb motiu de la passada dels burros, per Sant Antoni Abad, aquest proper diumenge. Una bona ocasió per una matinal. Si us cal dinar, recomanem el restaurant Les Vinyes, casolà.

Martorell es hoy día una gran ciudad. Un enlace de caminos, carreteras y líneas de ferrocarril. Una localidad industrial cruzada por dos autopistas, la A-2 y la AP-2. Aunque dispone de alicientes turísticos, como el Museo del Azulejo, o el puente medieval sobre el Llobregat, llamado “Puente del Diablo”, no es un pueblo para visitar. Pero por su proximidad a Barcelona, por su fácil comunicación en tren de cercanías y en coche, os atrevemos a recomendaros una visita con motivo de sus fiestas de San Antonio Abad, con la pasada de los burro, este domingo.

Mercat de Nadal a Carcassonne

Carcasona és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increible vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi on, aquest dies, trobareu una agradable fira de Nadal, que estarà oberta del 6 de desembre de 2019, al 5 de gener de 2020. De tota manera us en farem cinc cèntims per tal que veieu de què podeu gaudir si feu els 300 kms. que hi ha fins la capital de l’Aude. Teniu Mercat de Nadal a la place Carnot, al centre de la vila renaixentista, amb una pista de patinatge sobre gel, a tocar de l’estació, i del bonic canal de Midi, trobareu un carrusel, la roda gegant i atraccions diverses. Arreu espectacles, animacions, concerts d’orgue… I sempre podreu passejar per la impressionant cité, la vila medieval que domina Carcassonne i veure-hi els cercaviles de Nadal. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu un Ibis Stles, un hotel amb habitacions familiars de fins a 5 persones. També Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité, un dels hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita al Mercat de Nadal de Carcasona!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Pero si hoy recomendamos en nuestro blog esta bella ciudad occitana del sur de Francia es por su fantástico y mágico mercado de Navidad, que este año ocupa la Place Carnot, y que está abierto del 6 de diciembre de 2019 al 5 de enero de 2020. Con su pista sobre hielo, sus casetas, sus atracciones, sus luces… Maravilloso. Y, naturalmente, su ciudad medieval iluminada. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. Y, en la ciudad moderna, a sus pies, la magia de la Navidad. ¡No se lo pierdan!.

La Ville de Carcassonne vous propose de vivre 1 mois de féérie, de rêve, du 6 décembre 2019 al 5 de janvier 2020, avec LA MAGIE DE NOEL. Cet événement désormais incontournable fêtera cette année sa 15ème édition et connaît chaque année un succès toujours plus grand. A l’origine de sa création, Gérard Larrat, Maire de Carcassonne avait souhaité créer une manifestation familiale, pour que les enfants, les parents, les grands parents, puissent se retrouver en famille et partager des moments de joie, de rire, de complicité. Pari gagné puisque chaque année des milliers de visiteurs déambulent, au fil des illuminations, dans les rues du centre ville et de la Cité, passant d’un univers de glace, au village du Père Noël, de la grande roue au marché de Noël, des attractions à sensations aux spectacles jeune public… La Magie de Noël très attendue par les carcassonnais accueille des visiteurs étrangers mais également des régions voisines intéressés par la qualité des animations proposées et le cadre magique, entre Cité Médiévale et Bastide Saint-Louis.

Fira de la Puríssima a Sant Boi

Sant Boi és una població de l’Àrea Metropolitana, molt propera i molt ben comunicada amb Barcelona. Està situada al marge mateix del riu Llobregat, entre el Prat i Cornellà. Sant Boi és gran, una gran ciutat, però no deixa de ser ben atractiva, amb un casc antic bonic, amb la seva església, on hi ha enterrat Rafael de Casanova, i un Museu de la vila. Us volem convidar a visitar Sant Boi amb motiu de la Fira de la Puríssima, que és una de les més antigues de Catalunya i enguany arriba a l’edició número 73. És una fira agrària i gastronòmica que tindrà lloc del 6 al 8 de desembre de 2018. Hi ha un munt de coses: esmorzar de pagès tradicional, el mercat gastronòmic, al centre històric de la ciutat, que inclou diferents propostes que barregen gastronomia i cultura. Hi podreu tastar vins i caves i diferents especialitats de les food trucks que hi haurà. També tallers infantils i atraccions per a la mainada i moltes altres propostes lúdiques ben divertides. A més, els restaurants locals ofereixen diferents menús de Fira a l’estand Degusta. Els restaurants Cal Vitus, El Pou de la Beleta i Marianorena oferiran un menú amb receptes santboianes antigues.  Els bars de les entitats, a la plaça de l’Agricultura, són un bon punt per fer un àpat i gaudir en família. Hi ha una fira comercial també, i una fira dels animals de companyia, una fira solidària, una Fira de Nadal, un pessebre tradicional, a la plaça de l’Ajuntament, i un el pessebre artístic, a l’església de Sant Baldiri. També te una vessant cultural, amb visites per descobrir el patrimoni històric de Sant boi, per la qual cosa el Museu de Sant Boi, Can Barraquer i les Termes Romanes faran portes obertes durant els tres dies de la Fira. Finalment aquesta és una fira molt familiar, perquè els nens i les nenes tenen reservat un ampli programa d’activitats a l’espai familiar del parc de la Muntanyeta. La Carpa fresca i l’Espai d’entitats també tenen programades diferents propostes adreçades als menuts i les menudes. La fira és tot un esdeveniment molt popular al poble. Estarà Sant Boi ple de gent, per tot arreu. Perquè la fira ocupa moltes places i carrers i es desenvolupa en molts indrets al mateix temps. Per això un altre al·licient pels vostres infants serà el bus gratuït que connecta el nucli antic, parada al davant de l’estació dels FGC amb l’espai del parc de la Muntanyeta, la fira d’atraccions i Can Massallera. Per arribar a Sant Boi podeu anar-hi amb cotxe, atenció: aparcament difícil. O bé amb els Ferrocarrils de la Generalitat, que us deixaran al mateix centre. Si us agrada passar el dia, podeu dinar a Sant Boi. Us recomanem un basc prop de l’ajuntament. Un restaurant basc de tapes, potser petit, però molt bé de preu, que es diu Donostia , Lizarrán, a la plaça de l’Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb carta i plats combinats, carrer del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més.

Sant Boi es una población del Área Metropolitana, muy cercana y muy bien comunicada con Barcelona. Está situada en el margen mismo del río Llobregat, entre El Prat y Cornellà. Sant Boi es grande, una gran ciudad, pero no deja de ser muy atractiva, con un casco antiguo bonito, con su iglesia, donde está enterrado Rafael de Casanova, y un Museo de la villa. Os queremos invitar a visitar Sant Boi con motivo de la Feria de la Purísima, precisamente en el Puente de la Purísima, claro. Pero atención, la feria es del 6 al 8 de diciembre, no antes. Es un evento muy popular. Estará Sant Boi lleno de gente, por todas partes. La feria ocupa muchas plazas y calles y se desarrolla en muchos lugares al mismo tiempo. Por eso otro aliciente para vuestros niños será el bus gratuito que conecta el casco antiguo, con parada delante de la estación de los FGC, con el espacio del parque de la Muntanyeta, la feria de atracciones y Can Massallera. Para llegar a Sant Boi pueden ir en coche, atención: aparcamiento difícil. O bien con los Ferrocarriles de la Generalitat, que os dejarán en el mismo centro. Si os gusta pasar allí el día, pueden comer en Sant Boi. Os recomendamos un vasco cerca del ayuntamiento. Un restaurante vasco de tapas, tal vez pequeño, pero muy bien de precio, que se llama Donostia, Lizarrán, en la plaza del Ayuntamiento, 18. Tel. 93654 06 51. En plaza del mercado viejo está el restaurante Roma con carta y platos combinados, calle del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93652 39 32. El Hogar del Pirineo está en la calle Alou, 5. Tel. 93654 26 26. Si os gusta un chino, hay uno en la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93630 93 88. Un poco más caro pero bueno es El Castillo, en la calle del Castillo 1, Tel. 93640 07 04. Un buen italiano: Il peccato di Cuppido: calle la Plana, 13, Tel. 93661 71 24. Si todavía no tenéis bastante, consultad la web: www.ensantboi.com donde aún hay más.

Fira de la Girella al Pont de Suert

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concessions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, feréstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tasts de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Bé l’Hostal Canigó, molt tradicional. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anaven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

La Fira del Bosc a Canyamars

Aquest cap de setmana, si no voleu anar molt lluny de casa, però voleu gaudir de la natura i la festa amb la canalla, us recomanem la magnífica Fira del Bosc Medieval, al bellíssim petit poblet de Canyamars, al Maresme, ben a tocar de Barcelona. Canyamars es vesteix d’època per traslladar-se al segle X. Hi haurà un mercat medieval, i també tallers. A més trobareu conta-contes que us faran reviure l’època medieval. I mostres teatrals com l’emboscada dels lladres o la caça de bruixes, que acabaran tancades dins d’una gàbia. I també un parc infantil medieval, passejades en ruc, ànimes en pena, músics itinerants, espectacle de foc a la nit, danses, lluites… Per a tota la família hi ha una visita guiada per a la història de Canyamars, sortint des de l’església. També una desfilada medieval, o una visita al bonic Pou del Glaç, i a la nit, visita nocturna. Si aneu fins el pou, que és a les afores, podeu escoltar llegendes de bruixes. Un any més les famílies amb infants pujarem a Canyamars per gaudir d’aquest poblet medieval, de les demostracions d’oficis, del tir amb arc, dels contes i llegendes pels infants. També podreu viure l’emboscada dels lladres mes temibles, saludar al Marqués del Castell-Dosrius i Canyamars, veure Manel II de Setmenat i de Joana d’Oms, els quals es refugiaran dins del Pou del Glaç. Allà veureu com soldats templers ben valents caçaran a les bruixes. Us agradarà molt el típic mercat dels entorns de l’església de Sant Esteve. No us perdeu tot aquest munt d’activitats pensades per a nens i nenes aventurers. Arribeu-vos sense dubtar-ho fins aquest petit poble de l’interior del Maresme que ens enamora. Un lloc ideal a la tardor, de paisatges suaus i ondulats, increibles ara, quan la tardor vesteix els arbres i el Parc Natural del Corredor es tenyeix de colors. El poble són quatre cases al voltant de l’esglèsia de Sant Esteve, gòtica del XV, amb una espadanya molt bonica. Canyamars no està lluny de la capital del Maresme, Mataró. S’hi arriba agafant la C-32, l’autopista de Mataró, fins l’enllaç amb la C-60, l’autopista que va a Granollers. Passat Argentona heu de sortir en direcció Dosrius i, un cop dins aquesta població, cal agafar la carretera local que us mena a Canyamars. Si voleu saber-ne més mireu la web de l’ajuntament de Dosrius, municipi al que pertany Canyamars. Si pugeu gaudireu d’aire pur i camp per còrrer. Podreu caminar, trepitjant el terreny i relliscar amb el sauló. Enfilar-vos pels turons, plens de fragàncies de resina i romaní. La millor ruta amb infants és la que segueix la Riera, amb els seus plàtans multicolors a la tardor, o d’un verd esclatant a la primavera, fins el Pou del Glaç. Si teniu tot el dia, i no us fa res fer una estona amb cotxe, podeu pujar al Santuari del Corredor, on hi ha lloc per fer un bon pic-nic, i un restaurant de carn a la brasa, d’aquells que agrada de tornar-hi. Moltes rutes, a peu o en bici, són possibles a la zona, per a totes les edats. Per dinar, si no en teniu prou amb el que ofereix la fira, com ara pizzes artesanes, montadets, xurros, pastes, crepes, tota mena de begudes i entrepans, i fins escudella barrejada. teniu al vostre abast un munt de bons restaurants: l’Hostal del Pont per exemple, o el Clàssic, un xic més… clàssic. Bona fira medieval a Canyamars!.

De nuevo os hablamos de Canyamars, este pequeño pueblo del interior del Maresme que nos enamora. Un lugar ideal en otoño, cuando el Parque Natural del Corredor se tiñe de colores. El pueblo son cuatro casas alrededor de la iglesia de San Esteban, gótica del XV, con una espadaña muy bonita. Canyamars no está lejos de la capital del Maresme, Mataró. Se llega tomando la C-32, la autopista de Mataró, hasta el enlace con la C-60, la autopista que va a Granollers. Pasado Argentona deben salir en dirección Dosrius y, una vez dentro de esta población, coger la carretera local que les lleva a Canyamars. Si hoy os volvemos a recordar esta pequeña joya, es porque allí se celebra, a finales de octubre la Feria Medieval del Bosque. Es muy bonita. Comienza el sábado, a partir de las 10 de la mañana y hasta el domingo a las 8 de la tarde. La feria se organiza en torno a un mercado medieval. Con todo lo que es típico. Animaciones para niños, teatro de calle, puestos de artesanía y gastronómicos, una cena medieval, pero sólo si ha comprado el ticket. También encontrarán varias tabernas donde catar las viandas y el vino de la tierra. Para los pequeños hay, además, la presencia siempre llamativa de los burros del Corredor, que organizan paseos. También se divertirán con el original Cau de Brujas o el campamento medieval. Anímaos. Llegar desde Barcelona es muy sencillo. Si queréis saber más consultad la web del ayuntamiento de Dosrius, municipio al que pertenece Canyamars. Si subís disfrutareis de aire puro y campo para correr. La mejor ruta con niños es la que sigue la Riera, con plátanos multicolores

Carcassonne, de nou

Carcassonne és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increïble vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, “La Cité”, perquè és una veritable, autèntica, meravellosa ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu un Ibys Styles que no està gens malament, o Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, hi ha l’hotel i restaurant del Pont Vieux, molt bé i bon preu. Just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que també està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcassone!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. ¡No se lo pierdan!.

Queensferry

Molt a tocar d’Edimburgh, però sense el soroll i els maldecaps de la capital d’Escòcia, teniu Quensferry, un petit i bonic poble pescador. Està situat a l’estuari del riu Forth, davant del mar. És un poblet molt maco, amb cases antigues, un port, un passeig vora el mar, una petita abadia i boscos al darrera. Està molt ben comunicat. Hi ha un bus que va a Edimburgh cada 20 minuts. També és molt fàcil arribar-hi en cotxe, donat que està just abans de passar el gran i modern pont sobre el Forth, i molt a prop de l’aeroport. I no només te un pont modern. Domina la badia un altre gran pont ferroviari de color vermell de l’estil de la torre Eiffel i, encara n’hi ha un tercer de penjat, dels ays 60 del segle passat. Així que la vila és la única d’Europa en tenir tres ponts: ferro, ciment i l’actual. Tot un luxe!. Nosaltres vam fer de Queensferry la base per recórrer la zona mitjana d’Escòcia. Vam dormir a la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on podeu menjar bé. Cerqueu la casa a Booking o Expedia i reserveu-la. Molt recomanable. Des d’aquest poble surten els vaixells turístics que, per no gaires diners, van fins l’illa de Inchcolm. Aquest illot, situat al mig de l’estuari del Forth, te una abadia en ruïnes. Hi ha creuers de 90 a 180 minuts, desembarcant o no a la illa. En el trajecte podreu veure foques, frarets, gavines… i tot un munt de vida salvatge marina a tocar de la mà, i ben al costat d’Edimburgh. De veritat que ens va encantar aquest poble calmat, mariner i preciós!.

 

Cercano a Edimburgo, pero sin el ruido y los problemas de la capital de Escocia, tienen Quensferry, un pequeño y bonito pueblo pescador. Está situado en el estuario del río Forth, delante del mar. Es un pueblo muy bonito, con casas antiguas, un puerto, un paseo junto al mar, una pequeña abadía y bosques detrás. Está muy bien comunicado. Hay un bus que va a Edimburgo cada 20 minutos. También es muy fácil llegar en coche, dado que está justo antes de pasar el gran y moderno puente sobre el Forth, y muy cerca del aeropuerto. Y no sólo tiene un puente moderno. Domina la bahía otro gran puente ferroviario de color rojo del estilo de la torre Eiffel y, aunque hay un tercero de colgado, los ays 60 del siglo pasado. Así que la ciudad es la única de Europa en tener tres puentes: hierro, cemento y la actual. Todo un lujo !. Nosotros hicimos de Queensferry la base para recorrer la zona media de Escocia. Dormimos en la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde puede comer bien. Busque la casa a Booking o Expedia y reservar. Muy recomendable. Desde este pueblo salen los barcos turísticos que, por no mucho dinero, van hasta la isla de Inchcolm. Este islote, situado en medio del estuario del Forth, tiene una abadía en ruinas. Hay cruceros de 90 a 180 minutos, desembarcando o no a la isla. En el trayecto podrá ver focas, frailecillos, gaviotas … y todo un montón de vida salvaje marina cerca de la mano, y bien junto a Edimburgo. De verdad que nos encantó este pueblo calmado, marinero y precioso !.

Very close to Edimburgh, but without the noise and headaches of the Scottish capital, you have Quensferry, a small, beautiful fishing village. It is located in the estuary of the River Forth, facing the sea. It is a very nice village, with old houses, a harbor, a walk along the sea, a small abbey and forests in the back. It’s very well connected. There is a bus that goes to Edinburgh every 20 minutes. It is also very easy to get there by car, since it is just before passing the great and modern bridge over the Forth, and very close to the airport. And not only do you have a modern bridge. The Bay dominates the other big red railway bridge in the style of the Eiffel Tower and, still there is a third hangman, from the 60s of the last century. So the town is the only one in Europe to have three bridges: iron, cement and the current one. All a luxury! We made Queensferry the base to travel to the average area of ​​Scotland. We stayed at the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can eat well. Search the house on Booking or Expedia and book it. Highly recommended From this town, the tourist boats leave, which, for a lot of money, goes to the island of Inchcolm. This islet, located in the middle of the estuary of the Forth, has an abbey in ruins. There are cruises of 90 to 180 minutes, disembarking or not on the island. On the way you will see seals, wild birds, seagulls … and a whole lot of marine wildlife close to the hand, and right next to Edimburgh. We really loved this calmed, sailor and precious people!

 

Très proche d’Edimburgh, mais sans le bruit et les maux de tête de la capitale écossaise, vous avez Quensferry, un petit village de pêcheurs magnifique. Il est situé dans l’estuaire de la rivière Forth, face à la mer. C’est un très beau village, avec des maisons anciennes, un port, une promenade le long de la mer, une petite abbaye et des forêts à l’arrière. C’est très bien connecté. Il y a un bus qui va à Edimbourg toutes les 20 minutes. Il est également très facile de s’y rendre en voiture, car il se trouve juste avant de passer le grand pont moderne sur le Forth et à proximité de l’aéroport. Et non seulement vous avez un pont moderne. La baie domine l’autre grand pont ferroviaire rouge dans le style de la Tour Eiffel et, il existe toujours un troisième bourreau des années 60 du siècle dernier. La ville est donc la seule en Europe à avoir trois ponts: le fer, le ciment et le pont actuel. Tout un luxe! Nous avons fait de Queensferry la base pour voyager dans la moyenne région de l’Écosse. Nous avons séjourné à la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pourrez bien manger. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia et réservez-la. Fortement recommandé De cette ville partent les bateaux touristiques qui, pour beaucoup d’argent, se rendent à l’île d’Inchcolm. Cet îlot, situé au milieu de l’estuaire du Forth, possède une abbaye en ruine. Il y a des croisières de 90 à 180 minutes, débarquant ou non sur l’île. Sur le chemin, vous verrez des phoques, des oiseaux sauvages, des mouettes … et de nombreux animaux marins à portée de main, juste à côté d’Edimburgh. Nous avons vraiment aimé ce marin, cet homme apaisé et précieux!

Diada de Raiers a la Pobla de Segur

El primer cap de setmana de juliol els rais, conjunts de troncs lligats i comandats pels valents raiers, tornen a baixar pel Noguera Pallaresa. Tot el cap de setmana, des del divendres a la tarda, hi ha moviment, amb música, ball a les nits, sopars i dinars populars, marxes, caminades i propostes de tota mena. Però el moment àlgid és quan els rais baixen pel riu fins el Pont de Claverol, el diumenge al matí, que surten i cap al migdia que arriben. No us perdeu aquesta festa tradicional, i aprofiteu per moure-us per aquest espectacular prepirineu català. Les vall del Flamisell, amb Capdella i l’estany Gento. Per dinar, sopar i dormir, a la Pobla de Segur, no hi ha dubte: l’Hotel Solé, a l’Avinguda de l’estació, 44, just entrant a La Pobla de Segur des de Tremp. Tel.: 973680452 / 973660082. Bon dinar, bon menú, habitacions familiars molt confortables, piscina i bon preu. També te uns apartaments preciosos no gaire cars. Aprofiteu per baixar-vos un bon “xolis”, la llangonissa tradicional. Boccatto di Cardinale. Feliç diada dels raiers!.

El primer fin de semana de julio los balsas, conjuntos de troncos atados y comandados por los valientes almadieros, vuelven a bajar por el Noguera Pallaresa. Todo el fin de semana hay movimiento, pero el momento àlgido es cuando los balsas bajan por el río hasta el Pont de Claverol, el domingo por la mañana y al mediodía. No os perdáis esta fiesta tradicional. Para comer, cenar y dormir, en La Pobla de Segur, no hay duda: el hotel Solé. Buena comida, buen menú, habitaciones familiares muy confortables, piscina y buen precio. También tienen unos apartamentos preciosos no muy caros. Aprovechad para bajar un buen “xolís”, la longaniza tradicional. Boccatto di Cardinale.

Festa del mar a Badalona

 

Aquest diumenge, 9 de juny de 2019, a partir de les 10 i fins les 14 hores, al passeig Marítim de Badalona, a l’alçada de la platja del Pont del Petroli, es celebrarà La Festa del Mar, coincidint amb l’inici de la temporada d’estiu. L’objectiu central de la Festa del Mar és gaudir del patrimoni natural de la platja, i conscienciar de la necessitat de protegir-la. Se celebrarà al tram del Passeig Marítim que va des de la platja del Pont del Petroli al port. Durant la jornada es podran conèixer molts aspectes dels ecosistemes marins del litoral badaloní, els taurons, les meduses, el plàncton, fer batejos de pàddel-surf, conèixer el windsurf, fer snorkelling per descobrir el fons marí del pont del petroli i fer cordes com es feien antigament a Badalona, entre moltes altres activitats. Enguany, a La Festa del Mar, hi destaca la vessant artística i, sobretot, els més petits i el públic familiar, podran gaudir de nombrosos tallers de creativitat relacionats amb el món marí. Com sempre, hi haurà un espectacle musical d’animació adreçat als més petits on el mar en serà el protagonista principal. Aquest diumenge potser farà calor!. I Badalona te una platja ben xula, i ara està neta!. Agafeu el tren de la línia C-1 de rodalies. L’estació queda no lluny del mar i de la Rambla. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat, altre cop us deixarà prop del mar. O el metro de la línia 2, la lila, parada: Pep Ventura, altra vegada el centre no lluny del mar. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana, i també pels carrers paral·lels al mar. Us esperem!.

Nos complace de nuevo invitaros a venir hasta Badalona, lo hemos hecho muchas veces y lo haremos aún muchas más. Y hoy os proponemos venir este domingo a la fiesta del mar. Una mañana inolvidable, con los niños, haciendo talleres diversos, cerca de la arena, cerca de las olas. No podeis faltar. Como ya hemos dicho, llegar a Badalona es muy sencillo: con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, cerca del mar y del puerto. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada: Pep Ventura, no lejos del mar. Si venís en coche, siga la C-32 hasta la salida Badalona Centre y busquen aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y la Plana. Si se deciden a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita. ¡Venid a Badalona a disfrutar del mar.

Fira del Senglar a Osor

La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 14 d’abril de 2019, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats, com ara la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes de les nostres contrades, amb menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesanía, productes fets a casa nostra i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 14 de abril de 2019, (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

Lodève

En una ruta cap a París, si seguiu l’autopista gratuïta A75, passareu a tocar de Lodève, i fins i tot fora possible que fos l’hora de dinar. Esteu de sort. Lodève, sense ser res de l’altre món, és una vila agradable, molt mediterrània, malgrat estar força allunyada del mar. De fet és la primera ciutat mediterrània baixant de l’Auvèrnia, o la darrera abans d’afrontar el potent pas de l’Escaleta i entrar a la zona atlàntica de França. Així doncs, si pareu a dinar a Lodève, tindreu l’oportunitat de visitar una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. I us recomanem que, si us cal menjar, ho feu al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Passant i parant a Lodeve, en una ruta cap a París, o cap a la França del nord, o cap a Europa, eviteureu la pesada ruta per la vall del Rhone i la seva calor. Aneu per la nova autopista A-75, des de Beziers a Clermont Ferrand, passant per Lodeve i pel viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. I si esteu un xic cansats pareu a Lodève. També podeu fer-ho, no gaire lluny de la ciutat que estem descrivint, a uns 25 kms. a l’àrea de Le Caylar. Es tracta d’una àrea modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I ja que heu parat a Le Caylar potser us agradarà fer un tomb per una petita i meravellosa ciutat fortificada medieval: La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota aquesta zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de petits restaurants. Un bon lloc per descansar una mica del viatge, una parada reconfortant. I després no torneu pas a l’autopista. Baixeu fins Millau per Nant i Canteubre, passeu per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. Lodève, Couvertoirade, Nant, Millau, Saint Enimie, no defraudaran les vostres millors expectatives.

En una ruta hacia París, si siguen la autopista gratuïta A75, pasaran muy cerca de Lodève, y hasta pudiera ser posible que fuese hora de comer. Estan de suerte. Lodève, no es nada del otro mundo, pero es agradable, muy mediterránea, aunque no esté cerca del mar. Si parais a comer en Lodève, podeis hacerlo en el restaurante “Le Minuscule”, bueno y acogedor, recomendable. Además, parando en Lodeve habran escogido bién porque para subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, evitaran la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por Lodève, y por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados pueden parar, además de en Lodève, en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrán comer muy bien de precio. Y ya que habrán parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños de toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.