Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

La Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira del torró i la xocolata d’Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 7 i 8 d’octubre de 2017. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira del torró d’Agramunt


agramunt

Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 8 i 9 d’octubre de 2016. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira del torró d’Agramunt


FIRA_torro_2015

Agramunt és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, el proper cap de setmana del Pilar. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira del torró a Agramunt


fira-torro-agramunt-2014

Agramunt és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, el proper cap de setmana del Pilar. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Hi ha sessions cada dia, els matins  d’11,30 a 13 hores i a les tardes de 17 a 19 hores a la Carpa de la Cuita. També és interessant l’anomenat “Lo Catxo”, un joc de cartes que utilitzaven antigament els torronaires per vendre el Torró d’Agramunt per fires i mercats. Podeu gaudir-ne cada dia, pels matins a les 13 hores, i les tardes a les 19 hores, just al davant de la Carpa de la Cuita. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, obert de 10 a 14 hores i de 16 a 21 hores. També serà ben xulo anar fins la plaça del Pou per visitar la tradicional mostra d’oficis antics. A més hi haurà una secció gastronòmica on degustar la cuina dolça d’arreu del món i la cuina tradicional de l’Urgell.  També hi ha racons dedicats a la venda i tast de vins, cava, formatges, oli i altres productes de la terra.  Hi ha lloc reservat per seure’s a menjar tot el que hagueu comprat. A la Plaça del Mercadal s’hi representa una obra de teatre sobre la llegenda del Torró d’Agramunt. També hi ha diverses activitats pensades pels més menuts. En fi, un cap de setmana diferent. Pujeu a Agramunt via Tàrrega o Cervera, per l’autopista A-2, la de Lleida. En arribar a qualsevol d’aquestes poblacions, abandoneu l’autovia i seguiu els indicadors, cap a Agramunt. Per menjar, si fer el tastaolletes per la fira no us ha satisfet tota la gana, no us preocupeu, perquè Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

L’Aplec a Santa Brígida d’Amer


aple_Santa_brigida_amer

El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge, aquest any serà el dia 2 de febrer. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana, perquè no!. Tots a l’aplec!.

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45

Pessebre vivent a Amer


pessebre_vivent_amer

Avui us parlarem d’una sortida divertida i entranyable a terres gironines. Us parlarem del poble d’Amer, a la part alta de la comarca de la Selva, estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, a tocar dels darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És a dir, un poble envoltat de natura on, els propers dies 25 i 26 de desembre hi fan un bonic pessebre vivent. Serà de 6 a 8 de la tarda, i podeu aconseguir tota la informació a la web del pessebre vivent d’Amer. La representació te llocs als anomenats camps de la Boada, un espai natural situat prop de  parc de bombers i de les escoles d’Amer. Arribareu fàcilment a Amer per l’autopista AP-7, camí de Girona, o bé per la C-32, fins a Sils. Allà cal pendre la C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Pugeu a Amer a veure el pessebre i admireu també la plaça porxada més gran de Catalunya, el seu nucli antic medieval. Preneu la bici per anar per la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. Passegeu per la Font Picant i els bucòlics paisatges del riu Brugent. Rodeu per les masies i cases dels camps, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O feu la ruta de les ermites, amb especial pujada fins Santa Brígida. Arribeu-vos fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. A Amer hi ha molt bons restaurants, com ara el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. Un clàssic, molt recomanable. O també petits hotels amb encant, i també amb restaurant propi, com ara La Masia d’Amer, o bé, molt més senzill, simple i econòmic, el Sant marçal. Us sedueix el pessebre vivent i Amer?.

Hoy os hablaremos de una salida divertida y entrañable a tierras gerundenses. Os hablaremos del pueblo de Amer, en la parte alta de la comarca de la Selva, estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y Finestres, junto a los últimos contrafuertes del Collsacabra y en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Es decir, rodeado de naturaleza, y de maravillosos paisajes. Y pueden llegar allí por la autopista AP-7, camino de Girona, o bien por la C-32, hasta Sils. Una vez en Sils hay tomar la C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, subiendo hasta Girona, y de esta ciudad a Amer por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de su pesebre viviente, que tiene lugar los dias 25 y 26 de diciembre, por la tarde de 6 a 8. Subid a Amer y admiradla plaza porticada más grande de Cataluña, en su casco antiguo medieval. Tomen la bici para ir por la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. Paseen por la Fuente Picante y los bucólicos paisajes del río Brugent. Pasead por las masías y las casas de campo, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hagan la ruta de las ermitas, con especial dedicación a la subida hasta Santa Brígida. Podeis ir hasta Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. En Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45.

Fira del torró i la xocolata a la pedra


agramunt_fira_torro

Agramunt és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, el proper cap de setmana del Pilar. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Hi ha sessions cada dia, els matins  d’11,30 a 13 hores i a les tardes de 17 a 19 hores a la Carpa de la Cuita. També és interessant l’anomenat “Lo Catxo”, un joc de cartes que utilitzaven antigament els torronaires per vendre el Torró d’Agramunt per fires i mercats. Podeu gaudir-ne cada dia, pels matins a les 13 hores, i les tardes a les 19 hores, just al davant de la Carpa de la Cuita. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, obert de 10 a 14 hores i de 16 a 21 hores. També serà ben xulo anar fins la plaça del Pou per visitar la tradicional mostra d’oficis antics. A més hi haurà una secció gastronòmica on degustar la cuina dolça d’arreu del món i la cuina tradicional de l’Urgell.  També hi ha racons dedicats a la venda i tast de vins, cava, formatges, oli i altres productes de la terra.  Hi ha lloc reservat per seure’s a menjar tot el que hagueu comprat. A la Plaça del Mercadal s’hi representa una obra de teatre sobre la llegenda del Torró d’Agramunt. També hi ha diverses activitats pensades pels més menuts. En fi, un cap de setmana diferent. Pujeu a Agramunt via Tàrrega o Cervera, per l’autopista A-2, la de Lleida. En arribar a qualsevol d’aquestes poblacions, abandoneu l’autovia i seguiu els indicadors, cap a Agramunt. Per menjar, si fer el tastaolletes per la fira no us ha satisfet tota la gana, no us preocupeu, perquè Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Castanyada a Amer


Avui us parlarem d’una sortida divertida i entranyable a terres gironines. Us parlarem del poble d’Amer, a la part alta de la comarca de la Selva, estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, a tocar dels darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És a dir, envoltat de natura, de tardor i de maravellosos paisatges. I podeu arribar per l’autopista AP-7, camí de Girona, o bé per la C-32, fins a Sils. Allà cal pendre la C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió de la seva festa de l’aniversari, per Sant Martí, i de la castanyada, una tradició ja arrelada d’anys. El dia fort serà el diumenge, dia 13, encara que la cosa comença l’11. A partir de dissabte hi ha muntat un mercat de brocanters, a la gran plaça, on des de temps reculats s’ha fet qualsevol mercat. A les 10 del vespre, a l’Església, teniu cant coral. El diumenge, com dèiem, la cosa estarà més animada. A partir de les 9 del matí a la Plaça del Monestir trobada de plaques de cava i, a la Plaça de la Vila, fira d’artesans, i mostra de cotxes d’època. A les 11h tradicional Missa Solemne, i cantada. I finalment, al migdia, l’acte més esperat: el concurs de torradors de castanyes, mentre els cotxes clàssics volten el poble. A la tarda, sardanes i, en acabat, castanyada popular, on hi haurà castanyes i vi per a tots. Pugeu a Amer i admireu la plaça porxada més gran de Catalunya, el seu nucli antic medieval. Preneu la bici per anar per la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. Passegeu per la Font Picant i els bucòlics paisatges del riu Brugent. Rodeu per les masies i cases dels camps, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O feu la ruta de les ermites, amb especial pujada fins Santa Brígida. Arribeu-vos fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. A Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45, tot i que poden estar molt plens. Us sedueix Amer?.

Hoy os hablaremos de una salida divertida y entrañable a tierras gerundenses. Os hablaremos del pueblo de Amer, en la parte alta de la comarca de la Selva, estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y Finestres, junto a los últimos contrafuertes del Collsacabra y en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Es decir, rodeado de naturaleza, de otoño y de maravillosos paisajes. Y pueden llegar allí por la autopista AP-7, camino de Girona, o bien por la C-32, hasta Sils. Una vez en Sils hay tomar la C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, subiendo hasta Girona, y de esta ciudad a Amer por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de su fiesta del aniversario, por San Martín, y de la castañada, una tradición ya arraigada de años. El día fuerte será el domingo, día 13, aunque la cosa empieza el 11. A partir del sábado hay montado un mercado de anticuarios, en la gran plaza, donde desde tiempos remotos se ha hecho cualquier mercado. A las 10 de la noche, en la Iglesia, tienen canto coral. El domingo, como decíamos, la cosa estará más animada. A partir de las 9 de la mañana en la Plaza del Monasterio encuentro de placas de cava y, en la Plaza de la Villa, feria de artesanos, y muestra de coches de época. A las 11h tradicional Misa Solemne, y cantada. Y finalmente, al mediodía, el acto más esperado: el concurso de tostadores de castañas, mientras los coches clásicos recorren el pueblo. Por la tarde, sardanas y, luego, castañada popular, donde habrá castañas y vino para todos. Subid a Amer y admiradla plaza porticada más grande de Cataluña, en su casco antiguo medieval. Tomen la bici para ir por la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. Paseen por la Fuente Picante y los bucólicos paisajes del río Brugent. Pasead por las masías y las casas de campo, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hagan la ruta de las ermitas, con especial dedicación a la subida hasta Santa Brígida. Podeis ir hasta Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. En Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45, aunque pueden estar muy llenos.

Aplec de Santa Brígida d’Amer


El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. Animeu-vos a passar una diada divertida!

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45

Iesso


Iesso és el nom romà de la vila de Guissona. Aquesta ciutat fou molt important antigament i ho és ara també. Sorprenentment, molta gent a Catalunya ignora la gran importància de Guissona, la seva puixança, i l’interés túrístic que pot arribar a tenir aquesta vila. Per això, malgrat la calor, possiblement la celebració de la seva fira romana sigui un bon moment per arribar-se fins l’antiga Iesso, al cor del nostre país. Tota la segona setmana de juliol es van fent actes al voltant del passat romà de la vila. Són les anomenades “Celebratio Ludi Iessonensis”. Però és el dissabte el dia fort. Començarà amb la inauguració del Mercat Romà, als carrers del nucli antic. Tot el dia els infants poden gaudir dels jocs romans de la placeta del carrer de l’Om, que van a càrrec de la gent del Museu de Sant Boi de Llobregat. La qualitat estarà garantida, ja que aquesta entitat organitza els “Ludi Rubricati”, (hi ha un post en aquest mateix bloc). També durant tota la jornada podeu portar la canalla a l’escola de gladiadors que trobareu a la plaça de Capdevila. Un espai on aprendran noves tècniques i habilitats que els permetran lluitar com autèntics gladiadors. Hi haurà un preu simbòlic per aquesta activitat. Al Fòrum, instal·lat a la plaça del Bisbe Ben-lloch, hi ha teatre. No mancaran les legions, que voltaran pel casc antic i el mercat. Tampoc unes lluides lluites de gladiadors, unes exhibicions de quàdrigues, mostra de falcons, música romana i actuacions musicals, dansa i, com a cloenda, una bacanal romana en tota regla. El Museu de Guissona proposa, a més, visites guiades per la vila.  Arribareu a Guissona per l’autovia A-2, que va cap a LLeida, sortint a Cervera, per agafar allà la L-311 fins la població. Guissona mereix una visita tot i no anar a veure cap festival romà. El nucli antic conserva restes de les muralles, com ara aquest magnífic portal de l’Àngel, (a la foto). També hi ha carrers medievals, i places porxades. També els voltants ens deparen sorpresses. Seguint el camí del cementiri, creuem la carretera LV-3113, i anem cap a la capella romànica de Sant Romà. Prop de la capella hi ha un monticle que no és altra cosa que un gegantí pou de gel. Fa més de 7 mts de diàmetre. L’obra de Fluvià, o de Santa Llúcia, és un intent de bastir un gran palau Episcopal, al segle XVI, i que fou abandonat. Avui resta encara inacabat. Està situat a la sortida de Guissona, per la carretera de Massoteres. Si s’hagués inaugurat, hores d’ara seria un dels millors monuments renaixentistes de Catalunya. Davant de la mole en ruïnes podeu prendre una pista que porta a la Font de l’Estany, a un km. És un bonic lloc d’esbarjo, per fer pic-nic i pasturar les criatures. Poca broma, a la font hi neix un riu. La comarca de la Segarra, on està situada Guissona, ofereix encara d’altres atractius turístics, com ara la ruta pels castells medievals: Les Pallargues, Florejacs i tants d’altres. O bé el poble murallat de Montfalcó, o el monestir de Sant Ramon, fites totes elles molt recomanables. Per dinar a Guissona teniu el Buffet lliure de l’Àrea de Guissona. No val la pena fer picnic. Per un preu arrebentat mengeu tot allò que vulgueu. Obert tot el dia. Ara, això si, ple de gent i amb poc glamour. Pel preu no podeu demanar més. Si desitgeu una mica més d’intimitat i tranquil·litat, podeu anar a un dels molts restaurants de la vila, tot i que, degut al buffet de l’Àrea, cada dia n’hi ha menys. Per menjar i dormir prop de Guissona el que més s’assembla a un hotel és l’hostal rural anomenat Palouet de Segarra. Un allotjament amb molt d’encant. La resta són esplèndides cases rurals disseminades pels poblets dels voltants. A Florejacs teniu “La Redolta“, restaurant i casa rural, molt bonics. A Hostafranchs, Cal Masó. A Massoteres, Les Pletes. O bé Les Orenetes, a Palou. Si us encanten els castells, un xic destartalats, i els restaurants amb caràcter, heu d’anar a Can Cuadros de Paouet. En aquest poblet també teniu Cal Comorera, una casa rural preciosa.

Iesso es el nombre romano de la villa de Guissona. Esta ciudad fue muy importante antiguamente y lo es ahora también. Sorprendentemente, mucha gente en Cataluña ignora la gran importancia de Guissona, su pujanza, y el interés turístico que puede llegar a tener esta villa. Por eso, a pesar del calor, posiblemente la celebración de su feria romana sea un buen momento para acercarse hasta la antigua Iesso, en el corazón de nuestro país. Toda la segunda semana de julio se van haciendo actos en torno al pasado romano de la villa. Son las llamadas “Celebratio Ludi Iessonensis”. Pero es el sábado el día fuerte. Comenzará con la inauguración del Mercado Romano, en las calles del casco antiguo. Todo el día los niños pueden disfrutar de los juegos romanos de la plazoleta de la calle del Olmo, que corren a cargo de la gente del Museo de Sant Boi de Llobregat. La calidad estará garantizada, ya que esta entidad organiza los “Ludi rubricati”, (hay un post en este mismo blog). También durante toda la jornada pueden llevar los niños a la escuela de gladiadores que se encuentra en la plaza de Capdevila. Un espacio donde aprenderán nuevas técnicas y habilidades que les permitirán luchar como auténticos gladiadores. Habrá un precio simbólico para esta actividad. En el Foro, instalado en la plaza del Obispo Bell Lloch, hay teatro. No faltarán las legiones, que correran por el casco antiguo y el mercado. Tampoco unas lucidas luchas de gladiadores, unas exhibiciones de cuádrigas, muestra de falcons, música romana y actuaciones musicales, danza y, como clausura, una bacanal romana en toda regla. El Museo de Guissona propone, además, visitas guiadas por la villa. Llegarán hasta Guissona por la autovía A-2, que va hacia Lleida, saliendo en Cervera, para coger allí la L-311 hasta la población. Guissona merece una visita aunque no vayan a ver ningún festival romano. El casco antiguo conserva restos de las murallas, como este magnífico portal de l’Àngel, (en la foto). También hay calles medievales, y plazas porticadas. También los alrededores nos deparan gratas sorpresas. Siguiendo el camino del cementerio, cruzamos la carretera LV-3113, y vamos hacia la capilla románica de Sant Romà. Cerca de la capilla hay un montículo que no es otra cosa que un gigantesco pozo de hielo. Hace más de 7 mts de diámetro. La obra de Fluvià, o de Santa Lucía, es un intento de construir un gran palacio Episcopal, en el siglo XVI, y que fue abandonado. Hoy queda aún inacabado. Está situado en la salida de Guissona, por la carretera de Massoteres. Si se hubiera inaugurado, ahora sería uno de los mejores monumentos renacentistas de Cataluña. Ante la mole en ruinas puede tomar una pista que les llevará a la Font de l’Estany, a un km. Es un bonito lugar de recreo, para hacer pic-nic y campar con las criaturas. Poca broma, en la fuente nace un río. La comarca de la Segarra, donde está situada Guissona, ofrece todavía otros atractivos turísticos, como la ruta por los castillos medievales: Les Pallargues, Florejacs y tantos otros. O bien el pueblo amurallado de Montfalcó, o el monasterio de Sant Ramon, metas todas ellas muy recomendables. Para comer en Guissona tienen el Buffet libre del Área de Guissona. No vale la pena hacer picnic. Por un precio ridículo pueden comer todo lo que deseen. Abierto todo el día. Ahora, eso sí, lleno de gente y con poco glamour. Por el precio no pueden pedir más. Si desean un poco más de intimidad y tranquilidad, pueden ir a uno de los muchos restaurantes de la villa, aunque, debido al buffet del Área, cada día hay menos. Para comer y dormir cerca de Guissona lo que más se parece a un hotel es el hostal rural llamado Palouet de Segarra. Un alojamiento con mucho encanto. El resto son espléndidas casas rurales diseminadas por los pueblos de la zona. En Florejacs tiene “La redolta” restaurante y casa rural, muy bonitos. En Hostafranchs, Cal Masó. A Massoteres, Les Pletes. O bien Les Orenetes en Palou. Si les encantan los castillos, un poco destartalados, y los restaurantes con carácter, tenéis que ir a Can Cuadros de Paouet. En este pueblo también tienen Cal Comorera, una casa rural preciosa.