Fira de la Girella al Pont de Suert


El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concessions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, feréstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tasts de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Bé l’Hostal Canigó, molt tradicional. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anaven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Lincoln


Lincoln és una altra bella ciutat medieval anglesa, amb un casc antic preciós, i una altra catedral de somni. Nosaltres vam tenir la sort de poder-la visitar i, a més, assistir a les unes vespres cantades per una coral meravellosa. Es tracta del popular Evensong, que a mitja tarda solen ser cantades pel cor de la catedral de cada vila anglesa. Lincoln conserva, a més de la seva fabulosa catedral, una de les més maques del món pel nostre gust, un casc antic ple de cases molt antigues, algunes del segle XII, una portalada, i muralles. Podeu fer com nosaltres i dormir un xic als afores, en L’Ibis Lincoln de color vermell. Bon hotel. I bé de preu!. Nosaltres vam sopar al costat de l’hotel, en un típic pub anglés, fantástic. Es diu Windmill farm i també és un hotel. No deixeu de visitar Lincoln, i de dormir-hi, en una ruta de Londres cap a Escòcia, o si feu un volt per terres angleses. Val molt la pena aquesta bella ciutat medieval. I no deixeu de parar abans a Peterborough que és una bonica vila medieval que haureu hagut de creuar per arribar fins a Lincoln. Ja n’hem parlat abans. I no oblideu la fastuosa Cambrigde, ni Ely, que te una catedral preciosa.

Lincoln es otra bella ciudad medieval inglesa, con un casco antiguo precioso, y otra catedral de sueño. Nosotros tuvimos la suerte de poder visitar y, además, asistir a las unas vísperas cantadas por una coral maravillosa. Se trata del popular Evensong, que a media tarde suelen ser cantadas por el coro de la catedral de cada ciudad inglesa. Lincoln conserva, además de su fabulosa catedral, una de las más bonitas del mundo por nuestro gusto, un casco antiguo lleno de casas muy antiguas, algunas del siglo XII, una portada, y murallas. Puede hacer como nosotros y dormir un poco a las afueras, en el Ibis Lincoln de color rojo. Buen hotel. Y bien de precio !. Nosotros cenamos junto al hotel, en un típico pub inglés, fantástico. Se dice Windmill farm y también es un hotel. No deje de visitar Lincoln, y de dormir, en una ruta de Londres hacia Escocia, o haciendo una vuelta por tierras inglesas. Vale mucho la pena esta hermosa ciudad medieval. Y no deje de parar antes en Peterborough que es una bonita villa medieval que deberá tenido que cruzar para llegar hasta Lincoln. Ya hemos hablado antes. Y no olvide la fastuosa Cambrigde, ni Ely, que tiene una catedral preciosa.

Lincoln is another beautiful medieval English city, with a precious old quarter, and another dream cathedral. We were fortunate enough to be able to visit it and, in addition, to attend the evenings sung by a wonderful coral. This is the popular Evensong, which in the afternoon is usually sung by the heart of the cathedral in each English town. Lincoln conserves, besides its fabulous cathedral, one of the most beautiful in the world for our taste, an old town full of very old houses, some of the 12th century, a portal, and walls. You can do as we do and sleep a little on the outskirts, in the red Ibis Lincoln. Good hotel And well priced! We dine next to the hotel, in a typical English pub, fantastic. It’s called Windmill Farm and it’s also a hotel. Do not forget to visit Lincoln, and to sleep there, on a London route to Scotland, or if you travel around English lands. It is well worth this beautiful medieval city. And do not stop before Peterborough, which is a beautiful medieval village that you had to cross to get to Lincoln. We’ve talked about it before. And do not forget the lavish Cambridge, or Ely, who has a beautiful cathedral.

Lincoln est une autre belle ville anglaise médiévale, avec un vieux quartier précieux et une autre cathédrale de rêve. Nous avons eu la chance de pouvoir le visiter et, en plus, d’assister aux soirées chantées par un magnifique corail. C’est le populaire Evensong, qui dans l’après-midi est généralement chanté par le cœur de la cathédrale dans chaque ville anglaise. Lincoln conserve, en plus de sa fabuleuse cathédrale, une des plus belles au monde à notre goût, une vieille ville regorgeant de très vieilles maisons, dont certaines datant du XIIe siècle, d’un portail et de murs. Vous pouvez faire comme nous et dormir un peu à la périphérie, dans l’Ibis Lincoln rouge. Bon hôtel Et bien trop cher! Nous dînons à côté de l’hôtel, dans un pub anglais typique, fantastique. Cela s’appelle Windmill Farm et c’est aussi un hôtel. N’oubliez pas de visiter Lincoln et d’y dormir, sur une route reliant Londres à l’Ecosse, ou si vous voyagez sur des terres anglaises. Cela vaut bien cette belle ville médiévale. Et ne vous arrêtez pas avant Peterborough, un magnifique village médiéval que vous avez dû traverser pour vous rendre à Lincoln. Nous en avons parlé auparavant. Et n’oubliez pas le somptueux Cambridge ou Ely, qui a une belle cathédrale.

Peterborough


Peterborough és una bonica vila medieval convenientment situada en la ruta de Londres cap al nord, per exemple cap a Escòcia. També està idealment emplaçada si el que voleu fer és una volta per les ciutats més boniques de l’Anglaterra medieval, com ara Cambrigde, Ely, Lincoln o York. Peterborough te una catedral preciosa, amb una portalada que us deixarà bocabadats. Dins l’art normand més pur es barreja amb la fantàstica bogeria de la capella perpenticular de Nostra Senyora. Enterrada aquí podeu veure la reina Catalina d’Aragó, muller de Enric VIII. També hi havia trobat repòs la reina Maria d’Escòcia. El poble, una vila gran, te alguns edificis preciosos, com ara l’edific del mercat, al mig de la plaça, o cases amb entramat de fusta. No hem dormit mai a Peterborough, només hi hem estat de pas, però si que hi hem dinat a la pizzeria Pizza Parlour, molt bé. Molt recomanable. Visiteu aquesta bella ciutat medieval en el decurs d’una ruta per Anglaterra, camí d’Escòcia potser. No us en penedireu!

 

I ja que esteu per aquesta zona encantadora de la campinya anglesa, un lloc adorable, no deixeu de fer els pocs kms. que separen la soberbia catedral que heu vist de la no menys bonica que hi ha al poble de Ely, a uns 25 kms. I no lluny de totes dues hi ha Cambrigde, un repòker d’asos. A Ely teniu una fantàstica catedral normanda, poderosa, ferrenya, excelsa, increible, que en cap cas heu de deixar de visitar en una ruta per Anglaterra, per Londres o pels voltants. Anglaterra no és només Londres. També heu de veure joies com Peterborough o Ely, i les seves catedrals portentoses. A Ely també hi vam dinar molt bé, al Pub de l’Hotel The Lamb, al bell mig del poble. Ideal per dormir-hi, amb habitacions senzilles però ben muntades.

Peterborough es una bonita villa medieval convenientemente situada en la ruta de Londres hacia el norte, por ejemplo hacia Escocia. También está idealmente emplazada si lo que desea hacer es una vuelta por las ciudades más bonitas de la Inglaterra medieval, como Cambrigde, Ely, Lincoln o York. Peterborough tiene una catedral preciosa, con una portada que os dejará boquiabiertos. Dentro del arte normando más puro se mezcla con la fantástica locura de la capilla perpenticular de Nuestra Señora. Enterrada aquí puede ver la reina Catalina de Aragón, esposa de Enrique VIII. También había encontrado reposo la reina María de Escocia. El pueblo, una villa grande, tiene algunos edificios preciosos, como el edifico del mercado, en medio de la plaza, o casas con entramado de madera. No hemos dormido nunca en Peterborough, sólo hemos estado de paso, pero si que hemos comido en la pizzería Pizza Parlour, muy bien. Muy recomendable. Visita esta hermosa ciudad medieval en el transcurso de una ruta por Inglaterra, camino de Escocia quizás. No se arrepentiran.

Peterborough is a beautiful medieval village conveniently located on the London route to the north, for example to Scotland. It is also ideally located if what you want to do is a tour of the most beautiful cities of medieval England, such as Cambridge, Ely, Lincoln or York. Peterborough has a beautiful cathedral, with a portal that will leave you breathless. Within the purest Norman art, it mixes with the fantastic madness of the Perpetic Chapel of Our Lady. Buried here you can see Queen Catherine of Aragon, wife of Henry VIII. Queen Maria of Scotland was also found resting. The town, a large town, has some beautiful buildings, such as the market building, in the middle of the square, or houses with wooden frames. We have never slept in Peterborough, we have only been through, but we have eaten at Pizza Parlor, very well. Highly recommended Visit this beautiful medieval city during a route to England, perhaps on the way to Scotland. Do not regret it!

Peterborough est un magnifique village médiéval idéalement situé sur la route londonienne au nord, par exemple en Écosse. Il est également idéalement situé si vous souhaitez visiter les plus belles villes de l’Angleterre médiévale, telles que Cambridge, Ely, Lincoln ou York. Peterborough a une belle cathédrale, avec un portail qui vous laissera à bout de souffle. Dans le plus pur art normand, il se mêle à la folie fantastique de la chapelle Perpetic de Notre-Dame. Enterré ici, vous pouvez voir la reine Catherine d’Aragon, épouse d’Henry VIII. La reine Marie d’Ecosse a également été trouvée au repos. La ville, une grande ville, a quelques beaux bâtiments, tels que le marché, au milieu de la place, ou des maisons avec des cadres en bois. Nous n’avons jamais dormi à Peterborough, nous n’avons fait que passer, mais nous avons très bien mangé au Pizza Parlour. Fortement recommandé Visitez cette belle ville médiévale lors d’une route vers l’Angleterre, peut-être sur le chemin de l’Écosse. Ne le regrettez pas!

Ordesa, revisitat


Ordesa és preciós just ara, la prada verda i plena de flors, i el bosc acabat de vestir de verd. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. Agafeu el bus! I a la tardor si que podreu pujar amb el vostre cotxe. I tot estarà de molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, hi haurà molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. A Torla també hi ha bons restaurants com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu cap a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bon lloc l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Ordesa!.

El Pirineu, i l’aragonès per descomptat, te pocs racons on la natura es mostri tan apabullant com a Ordesa. La vall glaciar encaixonada entre altíssimes parets de pedra, el riu saltant en mil cascades, els prats, les àligues, els boscos.

El Pirineo, y el aragonés desde luego, tiene pocos rincones dónde la naturaleza se muestre tan apabullante como Ordesa. El valle glaciar encajonado entre altísimas paredes de piedra, el río saltando en mil cascadas, los prados, las aguilas, los bosques. Subid a Ordesa via Lleida, Barbastre, Ainsa y Broto. Dejáis el coche dónde os manden, depende de la época del año hay autocares para acceder al parque, y ¡adelante!. Los niños disfrutaran de cada rincón. Los mayores tienen ascenciones para hacer: Monte Perdido, Gruta helada de Casteret, Tallón… Las familias se comformaran con llegar a las gradas de Soaso, que no es poco, (foto). ¡Venga, la montaña en estado puro os espera!. http://www.ordesa.net  Dormid en Broto o Torla, en el hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

Bujaruelo, revisitat


De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

La Magna Celebratio 2019 a Badalona


 

Un altre any ens plau de convidar-vos a venir a Badalona per assistir al magne espectacle de la Magna Celebratio. Una festa, un festival, una gran fira romana que organitza el Museu de Badalona. Serà aquest darrer cap de setmana d’abril. Aquest any el festival romà de Badalona ofereix, tot dissabte i tot diumenge, un seguit d’activitats adreçades a grans i petits que tindran les recreacions històriques com a protagonistes. La Magna Celebratio és molt més que una trobada de romans o un mercat. Si espereu veure desfilar un seguit de legions de pacotilla, no cal que vingueu a la ciutat. És tota una altra cosa. Una aposta diferent, cultural, de qualitat. És tota una ciutat que viu a la romana. Una cosa molt ben muntada, amb gran quantitat d’actes i activitats per a tota la família. Naturalment hi trobareu coses ben atractives, i ben educatives, per a totes les edats. Parades d’oficis romans, i tallers de tota mena, on es paga amb originals sestercis encunyats expressament a Badalona, que us emportareu de record. Venda al Museu. També podreu assistir a cuidades representacions i, com no, hi haurà muntat un campament romà, on no tot el dia estant els soldats desfilant. Potser el més cridaner serà la jornada de portes obertes als múltiples espais arqueològics romans de Badalona, que són molts i molt bonics. Diada excepcional per veure llocs que estan tancats habitualment, únics a Catalunya, Espanya i el món. La Magna Celebratio te una component gastronòmica afegida, doncs alguns dels restaurants de la vila ofereixen unes jornades amb un suculent menú romà. Tota la part antiga de Badalona, el Dalt la Vila, estarà ple d’espectacles i escenes sobre la vida romana. Hi haurà visites guiades i conferències de divulgació impartides per especialistes. I tot a tocar de Barcelona. Quinze minuts en cotxe, per la B-20, C-31  o la C-32. En autobús, una hora, si preneu el B-25 a plaça Urquinaona. Encara més fàcil en metro. Cal anar fins el final de la línia L2, la lila, fins l’estació de Pompeu Fabra. En tren, la línia C-1, us deixa en 20 minuts a l’estació de Badalona. La Magna Celebràtio és celebra al centre, molt a prop de l’estació del metro o el tren. Més cómode, impossible. Badalona us ocuparà un dia, que serà ben aprofitat i, si sou de Barcelona, o del Maresme, o de les rodalies, tornareu a casa sense dormir a Badalona. Però si veniu de més lluny, potser voldreu passar el cap de setmana a la ciutat. Llavors us podreu permetre el plaer de passejar per la Rambla, a tocar del mar, o fins anar a la platja a perdre-hi el sol. O bé potser visitareu el Museu de Badalona, amb un subol romà realment impactant. No us el podeu perdre. Per dinar, si voleu fer pic-nic, sense barbacoa, podeu anar al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, un xic allunyat del centre, però molt bonic. Un espai on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu anar de restaurant us recomanem, prop del centre, a tocar de la plaça de la vila, i no lluny del museu, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Seguint carretera endavant teniu La Mare del Tano, informal, hamburgueses. Al Carrer de Francesc Layret, 175, tel: 931 79 72 40. Més lluny encara, un restaurant més formal: La Sita, al carrer de Sant Bru, 48. Tel: 933 84 15 00. Tornant al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Més avall en el mateix carrer, Neruca, una petita joia, amanides, pizzes, bocates. Al Carrer del Tei, 7, tel: 933 84 12 06. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire, al La Bota de Aragón, i per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Bona fira romana a Badalona!.

Un año más, este próximo fin de semana de abril, el Museo de Badalona organiza en la ciudad la Magna Celebratio. Se trata de una gran feria romana, muy bien montada, con gran cantidad de actos y actividades para toda la familia. Encontraréis puestos de oficios romanos, talleres de todo tipo, representaciones, un campamento romano, soldados y toda la parafernalia de la época. Además habrá jornada de puertas abiertas en los múltiples espacios arqueológicos de Badalona, que son muchos y muy bonitos. En los restaurantes de la villa ofrecen unas jornadas gastronómicas con un suculento menú romano. Toda la parte antigua de Badalona, el Dalt la Vila, estará lleno de espectáculos y escenas sobre la vida romana. Habrá visitas guiadas y conferencias de divulgación impartidas por especialistas. Y todo ello, bien cerca de Barcelona. En coche, por la B-20, C-31 o la C-32. En autobús hay que tomar el B-25 en plaza Urquinaona. Más fácil en metro hasta el final de la línea L2, Pompeu Fabra. En tren, la línea C-1, Badalona. La Magna Celebratio se celebra en el centro, muy cerca de la estación del metro o el tren. Más cómodo, imposible. Para comer os recomendamos, cerca del centro, el CAOLILA, en la calle León, 79 Telf.: 93.464.27.30. O bien CA L’Arqué, carne a la brasa, en la calle de Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. También CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97 Tel. 93.384.51.70. Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero en el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. También italiano és el MIRANAPOLI, en la calle de Ribes i Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Platos romanos en NERO, calle de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio és el Txistu, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de Sant Anastasi, 102 Tel. 93384 37 63. Pequeño el DALT LA VILA, en la calle de la Fuente 6. Tel. 93.460.20.55. No acabeis la visita a Badalona sin pasear por la Rambla, junto al Mar. Pueden ir a tomar el sol. O visitar el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra. Pueden hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho espacio para correr después de comer. ¡No os perdáis la Magna Celebratio!.

Zuriza, revisitat


Si el Pirineu d’Aragó té un racó màgic de veritat, aquest és Zuriza, una antiga vall glaciar que culmina el fantàstic valle de Ansó. Ja el camí per arribar-hi, pujant fins al lloc on neix el riu Veral, és un espectacle difícilment oblidable. A la tardor tot el Valle de Ansó és una simfonia de colors. El riu brama encaixat al costat de la carretera, travessant un estret que dura kilòmetres més enllà d’Ansó. La vegetació és un esclat de luxuria. En arribar al final, de cop i volta, s’obre el circ glaciar de Zuriza. Allà hi ha un càmping on podreu dormir i menjar molt bé, anomenat Camping de Zuriza, moltes muntanyes, rius d’alta muntanya, neu a l’hivern i natura per descobrir. Camins per recórrer, pau i molta tranquil·litat. Podeu complementar la visita a Zuriza amb una ruta pels valls d’Aragó: per Hecho i per Ansó, o passar des de Zuriza mateix al vall del Roncal, a Navarra. El Valle de Roncal està allà mateix. Només 13 kms. separen aquest circ de muntanyes meravellós del poblet d’Isaba, al Roncal navarrès. Allà podeu dormir i menjar en un hotel rural molt familiar, fantàstic, que us recomanem molt de debó: l’hostal Lola. A Isaba mateix teniu també el restaurant Tapia, boníssim, reserveu!. I el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Arreu veureu pastar el bestiar, ovelles, cabres, bous, vaques i cavalls, tot bucòlic a més no poder. Ansó, la capital de la vall del mateix nom està considerat un dels pobles més bonics d’Espanya. També podeu visitar Jaca, i San Juan de la Peña, fites del romànic mundial. Si ho feu aneu a allotjar-vos a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, no lluny de Jaca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós.  La Vall d’Hecho, amb la seva petita capital fins la Selva de Oza, una meravella de parc natural, passant pel bonic monestir de Siresa, és un altre atractiu proper.

 

Si el Pirineo de Aragón tiene un rincón mágico, este es Zuriza. Ya el camino para llegar hasta allí, que va subiendo todo el valle de Ansó hasta el lugar dónde nace el río, es un espectáculo inolvidable. http://www.valledeanso.com/ El río berrea encajado junto a la carretera, atravesando un estrecho durante kilómetros más allá de Ansó. La vegetación es un estallido de lujuria verde. En otoño, una sinfonía de colores. Y cuando parece que no hay más allá, que el valle acabará en un muro, allá, allá mismo, se obre el circo glaciar de Zuriza. Hay un càmping y poco más. De hecho pronto ya no habrá càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/   Montañas, ríos, nieve, naturaleza… Zuriza. Podéis complementar la visita a Zuriza con una ruta por los valles de Aragón: Hecho y Ansó, o por el valle del Roncal, en Navarra. http://www.vallederoncal.es/ Nosotros dormimos en Isaba, en el Roncal navarro, en casa Lola, un hotelito familiar fantástico que os recomendamos de corazón. Esplendido. Y sólo a una veinte kilòmetros de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/

La Selva de Oza, revisitada


Pel pont de Tots Sants, en plena tardor, hem estat de nou a la Selva de Oza, al Valle de Hecho, a Huesca. Com sempre que pugem al Pirineu Aragonès ens vam allotjar a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, el nostre quarter general. Es tracta d’una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Oza és una selva en el sentit medieval del terme. Un racó natural intocat, magnífic, on la tardor és d’una bellesa corprenedora. Tota la vall d’Hecho es bonica, amb els seus pobles de pedra, el riu i els paisatges d’alta muntanya. Abans d’arribar a Oza passareu pel poble de Siresa, amb una església romànica de primer ordre que heu de veure. Continuant la carretera arribareu a Oza, al final de la vall. Anireu per una pista estreta però perfectament practicable i ben asfaltada. Entrareu per la “Boca del Infierno”, una entrada salvatge, un congost fantàstic per obrir-vos, al cap d’un parell de kms. un espai misteriós, amagat, encisador. Allà gaudireu dels arbres immensos, del seu riu fresc, on a l’estiu podeu banyar-vos, dels animals, dels senders per a caminar, de la natura verge. Podeu dinar-hi perquè hi ha un bon restaurant al refugi, també descansar de veritat en un entorn quasi in-alterat, entre pics que toquen el cel. Els vostres infants gaudiran al màxim. Dormiu als pobles de la vall o als hotels de les valls veïnes, a Jaca o Sabiñánigo, a Anso, Isaba o Roncal. Podeu dinar també a molts llocs. Ens agrada Casa Blasquico, un antic i petit hostal, o al restaurant del Castillo de Acher, a Siresa, que també ofereix allotjament. No deixeu un racó d’aquesta vall per veure. Tots valen molt la pena. Us recomanem vivament la Selva de Oza i la Vall d’Hecho.

Nunca un nombre fue tan apropiado para un espacio. Este final de valle del Pirineo de Aragón es una selva en el sentido pleno del término. Subiendo por el valle de Hecho, pasado Siresa, llegaréis a Oza, por una carretera perfectamente practicable y asfaltada. Allá disfrutaréis de los árboles inmensos, de su río fresco, de los animales, de la natura. Podéis comer, bañaros y descansar de verdad en un entorno casi inalterado, entre picos que tocan el cielo. Vuestros niños disfrutarán al máximo. Dormid en los pueblos del valle. En Casa Blasquico, http://www.casablasquico.com/, encantador hotelito rural, o en el Castillo de Acher, en Siresa. No dejeis ni un solo rincón de este valle por ver. Todos valen la pena. Web: http://www.hecho.es

Mora Morisca


Us animem que, malgrat la calor de l’estiu, pugeu a Mora d’Ebre a passar el proper cap de setmana, 7 i 8 de juliol de 2018, a viure la festa de la Mora Morisca. La capital de la Ribera d’Ebre, tot i ser una vila pròspera i bonica, en ella mateixa no tindria cap gran reclam turístic que ens pugui cridar l’atenció, tret del magnífic riu i un grupet de cases d’època a tocar del mateix riu Ebre. Però la comarca que capitaneja, i els seus voltants, son esplèndids. Per exemple la vila medieval de Miravet, aigua avall de l’Ebre, amb el seu castell coronant-la. O Els pobles del Priorat, ara riu amunt, o en direcció a Falset. Però avui us volem recomanar una festa ben tradicional de Mora, la Mora Morisca. És una festa biennal de recreació històrica de Móra d’Ebre. La Móra Morisca, amb el lema de “Tres visions, un sol món”, recrea pels carrers del nucli antic, al voltant de la plaça de Baix, el passat medieval de la capital de la Ribera d’Ebre, on convivien pacíficament les comunitats morisca, cristiana i jueva. Com hem dit la Móra Morisca està estructurada en tres barris: el morisc, el cristià i el jueu, i té com a eix el Mercat de les Tres Cultures, un mercat d’època de productes artesanals i d’oficis tradicionals que se situa a la plaça de Baix i carrers adjacents, on es podran adquirir productes com ara formatges naturals, escuts heràldics, joguines de fusta, plantes i herbes remeieres, embotits, objectes de cuir, ceràmica, cristall, esmalts i perfums…  També hi haurà una zona de tavernes àrabs on es podran degustar productes agroalimentaris de diferents procedències, la representació d’espectacles itinerants de carrer i d’animació, activitats per a infants i diverses exposicions i activitats complementàries. Diverses cases particulars i cases singulars del nucli antic de Móra d’Ebre obriran les seves portes als visitants i hi ha exposicions i activitats. Amb motiu del Mora Morisca el poble decora places i carrers del barri del castell amb els tres motius, que són tres cultures que ja hem explicat: morisca, jueva i cristiana. Així va ser durant els segles XIII al XVII. Vivien en armonia, conservant cultura pròpia. i així ho han volgut representar a Mora, amb molt d’encert. I al mercat, al mercadal, la barreja. Aneu fins Mora d’Ebre per veure el mercadal i els barris de les tres cultures. Teniu molts actes i espectacles a triar i veure. Aprofiteu per fer una volta pel Priorat, visitant la Cartoixa d’Scala Dei i deixeu-vos caure per Mora. O bé baixeu Ebre avall, per Miravet i fins Tortosa. O visiteu els Ports de Tortosa i Beseit. Una excursió llarga, però agraïda. A Mora podeu dinar a molts llocs, però nosaltres us proposarem una opció sorprenent. Una pizzeria on un pare i una filla atenen un negoci familiar. No es glamurosa, és un bar molt normal. Una cafeteria, un local de menú. Un menú arregladet, baratet i ben fet. Us atendran a qualsevol hora, festius inclosos. Recomanable. Apunteu l’adreça: Carrer dels Mestres, 1. Tel: 977402009.  Si us decidiu a passar el cap de setmana sencer, podeu dormir, i menjar molt bé, a l’Hostal La Creu, una fonda de tota la vida però completament reformada, molt moderna, però amb l’esperit intacte. I, a tocar teniu el simpàtic Psicolabis, plats, racions, tapes, vins i cervesa, informal però molt bo. I si aneu a Miravet, dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta. O anar fins als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. A Horta de Sant Joan hi ha l’Hotel Miralles, un hotel i restaurant aptes pel públic familiar. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Si us dona temps podeu fer via fins el primer poble aragonés, Calaceit, més enllà de Gandesa, on hi ha molts atractius turístics i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Si no voleu anar tant lluny feu un volt pel Priorat. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles. Estireu-vos vora el riu Siurana, vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. Arribareu a Mora d’Ebre, via Tarragona, per l’AP7, i continuant després cap a Reus i Falset, tot fent camí cap a Alcanyís i Terol. O bé seguint la mateixa AP7 fins Hospitalet de l’Infant i anant a Mora per Tivissa. Bona Mora Morisca!.

Os animamos a que, a pesar del calor del verano, subais a Mora d’Ebre a pasar el próximo fin de semana de julio. La capital de la Ribera d’Ebre, a pesar de ser una villa próspera y hermosa, en sí misma no tendría ningún gran reclamo turístico que nos pueda llamar la atención, excepto el magnífico río y un grupo de casas de época junto al mismo. Pero la comarca que capitanea, sus alrededores, son espléndidos. Por ejemplo Miravet aguas abajo del Ebro. Miravet, con su castillo coronándola. O los pueblos del Priorat río arriba, o en dirección a Falset. Pero hoy os queremos recomendar una fiesta muy tradicional de Mora, que el año pasado no se pudo hacer y que la insistencia de la gente salvó. Y valió la pena porque el festival Mora Morisca no debe morir nunca. Con motivo del Mora Morisca el pueblo decora plazas y calles del barrio del castillo con tres motivos, que son tres culturas: morisca, judía y cristiana. Así fue durante los siglos XIII al XVII. Vivían en armonía, conservando cultura propia. y así lo han querido representar en Mora, con mucho acierto. Y el mercado, en el mercadal, la mezcla. Bajad hasta Mora de Ebro para ver el mercadillo y los barrios de las tres culturas. Tenéis muchos actos y espectáculos para elegir y ver. Sólo reseñaremos algunos para que podáis ver como se lo pueden pasar chicos y mayores en Mora. En la plaza de la Estrella, caravana de ponis. En el castillo, exhibición de aves rapaces. En la plaza de abajo, mercado. En el barrio morisco, oficios artesanales islámicos: como el carrizal, guarnicionero, velero… desfile de Almogàvers y talleres infantiles. En las Moreras, el campamento medieval de los repobladores cristianos y luchas de entrenamiento de caballeros. En el Mercadal mercado de quesos naturales, escudos heráldicos, juguetes de madera, mitología, plantas y hierbas medicinales, embutidos, trabajos en cuero, cerámica, cristal, esmaltes, perfumes, objetos de decoración, panes, comidas dulces y saladas, cervezas, vinos. .. Habrá pasacalles, ambientación con grupos musicales, hechizos, luchas de caballeros, domadores de serpientes, danzas, fakires, soldados medievales y almogàvers, espectáculos de circo, malabares … Cerrará el domingo, último día, el tradicional Concierto Coral y un espectáculo de fuego. Ya lo veis, hacen todo lo que vuestros hijos desean ver. Aprovechen para bajar el Ebro, por Miravet y hasta Tortosa. O visiten los Puertos de Tortosa y Beceite. Una excursión larga, pero bonita. En Mora se puede comer en muchos lugares, pero nosotros les propondremos una opción sorprendente. Una pizzería donde un padre y una hija atienden un negocio familiar. No es glamuroso, es un bar muy normal. Una cafetería, un local de menú. Un menú arregladito, baratito y bien hecho. Os atenderán a cualquier hora, festivos incluidos. Recomendable. Apunten la dirección: Calle de los Maestros, 1. Tel.: 977 402 009. Si se deciden a pasar el fin de semana entero, vayan a Miravet, y coman en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta. O hasta los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Cerca de Flix, y de Ascó, tenéis la reserva natural de Sebes, un humedal precioso al lado del río Ebro. Este espacio inundado se visita pasando por encima de unas pasarelas muy “Indiana Jones”, como si estuviéramos en la selva africana. En Horta de Sant Joan está el Hotel Miralles, un hotel y restaurante aptos para el público familiar. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot se encuentra Can Josep, un hotelito rural de primera. Si os da tiempo podéis hacer vía hasta el primer pueblo aragonés, Calaceite, más allá de Gandesa, donde hay muchos atractivos turísticos y muy buenos alojamientos. El Hotel del Sitjar es un establecimiento con mucho encanto. También es encantador el Hotel Cresol. O el Hotelet rural del Mas del Rei, en medio del campo. Vean los apartamentos rurales de La Casa del Almudí, o los del Raconet de la Plaza. Para comer en Calaceite también esta claro: hay que ir a la Fonda Alcalá, en la carretera. Avd. Cataluña 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Si no quieren ir tan lejos den una vuelta por el Priorat. Visiten la Cartuja de Scala Dei, excelsa, incomparable ruina. Disfruten de los pueblos. Túmbese orillas del río Siurana, o junto al río Montsant. Entren en las minas de plomo de Bellmunt, cerca de Falset. Disfruten de los extraordinarios vinos de esta noble tierra. Os recomendamos, sobre todo para comer, el Hostal Populetus, en Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú muy bueno, y bien de precio. También es muy bonita la Abadía del Priorat, un hotel rural con mucho glamour. Finalmente, siempre recomendaremos a todos el Hostal Sport de Falset, un hotel familiar con mucho encanto, con una mesa excepcional y unas habitaciones fantásticas. Llegarán hasta Mora d’Ebre, vía Tarragona, por la AP7 siguiendo luego hacia Reus y Falset, camino de Alcañiz y Teruel. O bien siguiendo la misma AP7 hasta Hospitalet de l’Infant y yendo a Mora por Tivissa. ¡Buena Mora Morisca!.

Somport


El Summum Portus romà, el camí de muntanya més baix en el Pirineu axial entre Espanya i França, el port de Somport, l’únic accés lliure de neu, el port de muntanya més utilitzat pels peregrins medievals a Compostela és un indret magnífic que podeu visitar tot l’any. La pujada des de Jaca és molt amable. La mateixa ciutat és meravellosa, amb la seva catedral, el casc antic, el museu diocesà amb les pintures romàniques d’Aragó. Pujant cap al port trobareu Villanua, amb una cova plena de ratspenats. I més amunt les estacions d’esquí d’Astun i de Candanchú, enmarcades per un impressionant circ de muntanyes. Tot seguit arriba el port, inesperadament. Ni ho notareu. Abans de baixar cap a França us recomanem una visita a Astún. Aquesta estació d’esquí molt familiar és lloc de partida de incontables i boniques rutes de senderisme. Com ara la que porta a l’Ibón de las Truchas, i que podeu fer en telecadira fàcilment. En baixar cap a la part francesa, entrant a la Gave d’Aspe, el decorat canvia molt. És més verd, menys agreste, menys dur. El primer poble que trobem és Urdos, graciós però sense res destacable.

Més avall un parell de poblets medievals molt bonics i, encara més avall la desviació cap a Lescun, amb el seu circ glaciar impresionant, i les valls i prats de l’Hers, un lloc molt bucòlic i pastoral, orígen de noves rutes per caminar a la muntanya en família. Accés en vehicle molt fàcil i còmode.

Si seguiu més enllà baixareu cap a Oloron Sainte Marie, un gran burg occità i pirenaïc amb una colosal catedral romànica de marbre rosat. Per dinar i dormir recomanem tornar a territori espanyol i us proposem dos lloc mítics: l’Anglassé a Canfranc, i podeu aprofitar per admirar la monumental estació de tren decimonònica, o bé a Jaca, davant la catedral el bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé allà. Molt recomanable. A Jaca podeu dormir a l’Hotel Reina Felicia, bé. O al Jacetania, molt bé. Però a nosaltres ens agrada fer-ho a Sabiñánigo, a l’Hotel Villa Virgínia, amb un spa increible!.

El puerto de Somport ofrece a los viajeros familiares muchos atractivos. Antes de subir este puerto pirenaico teneis la posibilidad de visitar la bella ciudad de Jaca, con su barrio antiguo y su catedral, con el museo. Subiendo al puerto hay bellos pueblos y valles. Llegando arriba teneis la estación de tren de Canfranc, y las estaciones de esquí de Candanchú y Astún. Pasado el puerto, ya en Francia, el paisaje se vuelve aún más verde si cabe. Al final del valle teneis el Circo de Lascún y la bella población de Oloron Sainte Marie, con otra espléndida catedral románica. No os perdais esta excursión.

La Magna Celebratio de Badalona


Un altre any ens plau de convidar-vos a venir a Badalona per assistir al magne espectacle de la Magna Celebratio. Una festa, un festival, una gran fira romana que organitza el Museu de Badalona. Serà aquest darrer cap de setmana d’abril. Aquest any el festival romà de Badalona ofereix, tot dissabte i tot diumenge, un seguit d’activitats adreçades a grans i petits que tindran les recreacions històriques com a protagonistes. La Magna Celebratio és molt més que una trobada de romans o un mercat. Si espereu veure desfilar un seguit de legions de pacotilla, no cal que vingueu a la ciutat. És tota una altra cosa. Una aposta diferent, cultural, de qualitat. És tota una ciutat que viu a la romana. Una cosa molt ben muntada, amb gran quantitat d’actes i activitats per a tota la família. Naturalment hi trobareu coses ben atractives, i ben educatives, per a totes les edats. Paradetes d’oficis romans, i tallers de tota mena, on es paga amb originals sestercis encunyats expressament a Badalona, que us emportareu de record. Venda al Museu. També podreu assistir a cuidades representacions i, com no, hi haurà muntat un campament romà, on no tot el dia estant els soldats desfilant. Potser el més cridaner serà la jornada de portes obertes als múltiples espais arqueològics romans de Badalona, que són molts i molt bonics. Diada excepcional per veure llocs que estan tancats habitualment, únics a Catalunya, Espanya i el món. La Magna Celebratio te una component gastronòmica afegida, doncs alguns dels restaurants de la vila ofereixen unes jornades amb un suculent menú romà. Tota la part antiga de Badalona, el Dalt la Vila, estarà ple d’espectacles i escenes sobre la vida romana. Hi haurà visites guiades i conferències de divulgació impartides per especialistes. I tot a tocar de Barcelona. Quinze minuts en cotxe, per la B-20, C-31  o la C-32. En autobús, una hora, si preneu el B-25 a plaça Urquinaona. Encara més fàcil en metro. Cal anar fins el final de la línia L2, la lila, fins l’estació de Pompeu Fabra. En tren, la línia C-1, us deixa en 20 minuts a l’estació de Badalona. La Magna Celebràtio és celebra al centre, molt a prop de l’estació del metro o el tren. Més cómode, impossible. Badalona us ocuparà un dia, que serà ben aprofitat i, si sou de Barcelona, o del Maresme, o de les rodalies, tornareu a casa sense dormir a Badalona. Però si veniu de més lluny, potser voldreu passar el cap de setmana a la ciutat. Llavors us podreu permetre el plaer de passejar per la Rambla, a tocar del mar, o fins anar a la platja a perdre-hi el sol. O bé potser visitareu el Museu de Badalona, amb un subol romà realment impactant. No us el podeu perdre. Per dinar, si voleu fer pic-nic, sense barbacoa, podeu anar al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, un xic allunyat del centre, però molt bonic. Un espai on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu anar de restaurant us recomanem, prop del centre, a tocar de la plaça de la vila, i no lluny del museu, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar una bona pizzeria: La Piccola Roma, un bon lloc. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Seguint carretera endavant teniu La Mare del Tano, informal, hamburgueses. Al Carrer de Francesc Layret, 175, tel: 931 79 72 40. Més lluny encara, un restaurant més formal: La Sita, al carrer de Sant Bru, 48. Tel: 933 84 15 00. Tornant al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Més avall en el mateix carrer, Neruca, una petita joia, amanides, pizzes, bocates. Al Carrer del Tei, 7, tel: 933 84 12 06. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire, al La Bota de Aragón, i per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Bona fira romana a Badalona!.

Un año más, este próximo fin de semana de abril, el Museo de Badalona organiza en la ciudad la Magna Celebratio. Se trata de una gran feria romana, muy bien montada, con gran cantidad de actos y actividades para toda la familia. Encontraréis puestos de oficios romanos, talleres de todo tipo, representaciones, un campamento romano, soldados y toda la parafernalia de la época. Además habrá jornada de puertas abiertas en los múltiples espacios arqueológicos de Badalona, que son muchos y muy bonitos. En los restaurantes de la villa ofrecen unas jornadas gastronómicas con un suculento menú romano. Toda la parte antigua de Badalona, el Dalt la Vila, estará lleno de espectáculos y escenas sobre la vida romana. Habrá visitas guiadas y conferencias de divulgación impartidas por especialistas. Y todo ello, bien cerca de Barcelona. En coche, por la B-20, C-31 o la C-32. En autobús hay que tomar el B-25 en plaza Urquinaona. Más fácil en metro hasta el final de la línea L2, Pompeu Fabra. En tren, la línea C-1, Badalona. La Magna Celebratio se celebra en el centro, muy cerca de la estación del metro o el tren. Más cómodo, imposible. Para comer os recomendamos, cerca del centro, el CAOLILA, en la calle León, 79 Telf.: 93.464.27.30. O bien CA L’Arqué, carne a la brasa, en la calle de Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. También CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97 Tel. 93.384.51.70. Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero en el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. También italiano és el MIRANAPOLI, en la calle de Ribes i Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Platos romanos en NERO, calle de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio és el Txistu, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de Sant Anastasi, 102 Tel. 93384 37 63. Pequeño el DALT LA VILA, en la calle de la Fuente 6. Tel. 93.460.20.55. No acabeis la visita a Badalona sin pasear por la Rambla, junto al Mar. Pueden ir a tomar el sol. O visitar el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra. Pueden hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho espacio para correr después de comer. ¡No os perdáis la Magna Celebratio!.

Miravete de la Sierra


Avui us paralrem del petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya de los Pianares, per una pista asfaltada, estreta però bona. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope,riu que anem resseguint de Villarroya a Miravete, dona a la ruta una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem finalment a Miravete, un llogarret petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Miravete és molt maco. Recòrrer els seus carrers de pedra, contemplar els bonics edificis d’arquitectura popular és una passada. Però a més de cases el poble te algunes peces i monuments realment imporatnts. Teniu el pont renaixentista damunt el riu, l’ajuntament i, sobretot, l’església de Santa Maria de les Neus, gótica tardana i renaixentista, amb el seu claustre. En resum: s’hi ha d’anar!.

 

Fortanete


Fortanete és un dels petits poblets del Maestrat de Terol, que podeu trobar anant cap a Terol, o tornant cap a Morella. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes. És tan poca cosa que no passaria res si no hi paressiu. Ningú no se’n adonaria. Però si voleu degustar el silenci, el gust de l’autèntic, la realitat d’un poble petit en un territori dur, aparqueu davant l’església i baixeu del cotxe. El castell, enrunat domini un tossal. No en queda res. Caminant pels carrers de la vila veureu alguns edificis notables, com ara el palau de Villasegura, el de Medinaceli, al carrer Benón, o el palau Llorca. També és xulo l’ajuntament, i l’església parroquial, barroca del XVII.

Aquestes cases de pedra que hem mencionat, els carrers medievals, son tot el que Fortanete us pot oferir. Però de veritat que, més enllà d’un poble sol, la zona mereix una visita. Pot ser en un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta, el Maestrat. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per capital. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope…

Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, medievales, únicas, magníficas, son de Fortanete. Este pueblo diminuto pertenece al Maestrazgo, una comarca llena de pueblos pequeños y lindos como este, con palacios, castillos y iglesias. Fortanete en si no merece que salgais de casa. Aislado no vale mucho la pena, a pesar de su ayuntamiento, su plaza o su iglesia, a pesar de sus palacios de piedra. Salid e id a Fortanete porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

Villarroya de los Pinares


Villarroya de los Pinares és una població del Maestrat de Terol. Una església molt interessant, divertida a l’hora de trobar l’entrada, el petit riu Guadalope, una torre que havia estat del castell, i un parell de cases nobles. De fet, tot el poble de Villarroya de los Pinares està declarat com a conjunt històric i artístic. Passejat pels seus carrers no és difícil trobar palaus i cases senyorials amb escuts. El passeig vora el riu, que acaba davant un poderós palau, amb els ànecs que neden al fil d’aigua, te un encant petit, però bucòlic.

Villarroya, a més, està sola, aillada, en mig d’un paisatge salvatge i verge, lluny de tot arreu. L’envolten boscos i rius intocats, allunyats del turisme de masses. No us demanem que aneu a Villarroya, sinó que aneu al Maestrat, una magnífica i desconeguda comarca. Podeu arribar-hi des de Barcelona per Morella, per després seguir cap al Forcall, Mirambel i Canbtavieja. Són 200 Kms. llargs. Però si hi aneu un pont o cap de setmana podreu gaudir d’una ruta per les serres i pobles veïns: Cantavieja, Miravete de la Sierra, Ares, La Iglesuela del Cid, Mirambel. Pau, silenci, natura, aire… Dormiu i mengeu a l’hotel Balfagón, a Cantavieja. Una troballa. Com a casa, o millor. Tracte familiar, menjar abundant, generòs. Ideal per famílies. Alucinareu!.

Villarroya de los Pinares está allá arriba, sola, en medio de un paisaje salvaje y virgen, lejos de todas partes. Es como una dama orgullosa, otro tiempo poderosa, que ahora prefiere la soledad a venderse por cuatro duros. Conserva magníficos monumentos en sus calles medievales. Teneis palacios, iglesia, casas de piedra… Pero eso no és lo mejor. Lo mejor son los bosques que la rodean. Bosques y ríos intocados, alejados del turismo de masas. Está en el Maestrazgo, una magnífica y desconocida comarca. Se puede llegar desde Barcelona por Morella, para después seguir hacia el Forcall, Mirambel y Cantavieja, para llegar al pueblo. Son 200 Kms.. largos. Pero si se va en un puente o fin de semana se podrá disfrutar de una ruta por las sierras y pueblos vecinos: Cantavieja, Miravete, Fortanete, Ares, La Iglesuela del Cid, Mirambel. Paz, silencio, naturaleza, aire … Dormir y comer en el hotel Balfagón. Un hallazgo. Como en casa, o mejor. Trato familiar, comida abundante, generoso. Ideal para familias. Alucinareis.

Fira de la Girella al Pont de Suert


El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la Vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.