La Font del Panxut a Guardiola

De vegades costa trobar zones de pícnic i barbacoes properes a Barcelona, però quina falta fan?. Hi ha bons llocs on fer una bona carn a la brasa a indrets privilegiats, com per exemple en ple Pirineu, però molt ben comunicat amb la ciutat comtal, a una hora en cotxe, per bona autovia, sense peatge. És el cas de l’àrea recreativa de la Font del Panxut, just a l’entrada de la bonica població de Guardiola de Berguedà. Està situada en un tros de terreny entre el riu Llobregat i la carretera C-16, que va al túnel del Cadí. Les instal·lacions, molt modernes, de l’any 2010, tenen encara poca ombra, però tot i ser una parcel·la petitona, disposa de força espai per jugar i còrrer. A més hi trobareu dues barbacoes dobles, molt ben pensades i dissenyades, taules de fusta de les típiques, on hi caben fins a 6 persones, o 8 amb nens, una molt més llarga, per 12 o més, prou papereres, una tauleta amb jocs com ara un parxís, i una font d’aigua potable, la del Panxut precisament. Hi ha molt de lloc per aparcar el cotxe. Tota la zona està rodejada amb unes tanques de fusta i hi ha un punt amb informació sobre el Berguedà, situat dins d’una mena de cabana de troncs, amb plafons i un banc rodó, al voltant del màstil de fusta que sosté l’edifici. Pot servir de precari aixopluc si es gira mal temps. És molt útil que hi hagi una passarel·la que travessa el riu, que de fet és un pont penjat, que us deixa a la piscina del poble, i a mà de tota mena de serveis que pugueu necessitar. Arribar-hi des de Barcelona no te secrets. Cal seguir la C-16 fins Manresa i després fins Berga. Passat Berga arribareu a l’entrada de Guardiola. Heu de continuar per la C-16 però, atenció, deixar-la ben aviat per prendre la carretera B-402 que va cap a La Pobla de Lillet, i Castellar d’en Hug, ben indicat, desviació a la dreta. Arribem a una rotonda on farem tres quarts de volta, girant, de fet, a l’esquerra, cap al riu, per un camí de terra. Passeu el pont sota la carretera, i sota l’autovia per poder deixar el cotxe al descampat. L’àrea és allà mateix. També possible entrar a Guardiola, preguntar per la piscina municipal, aparcar el vehicle per la zona i travessar la passarel·la fins el parc del Panxut. És cert que aquesta àrea està al costat d’una carretera molt transitada, i plena de camions, però us assegurem que un cop a dins predomina la sensació de natura. Complementeu, si cal, la vostra estada a Guardiola de Berguedà amb una visita al Monestir de Sant Llorenç, notable obra romànica recentment rehabilitada. O remunteu la Vall de Lillet, per exemple fins a La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. També son xules les ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i també un altre monestir: Santa Maria de Lillet. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. També heu de saber què, prop de Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic que us hem descrit, podeu anar a la del Santuari de Falgars. Si no voleu dinar de pícnic aneu a Cal Duaner, o al bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. A la Pobla de Lillet, on teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. Us recomanem també anar fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona del Pedraforca, teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes. No us preocupeu, tot l’Alt Berguedà, i perquè no, tot el Berguedà son al vostre abast fent centre a Guardiola. Recordeu els bungalows del Berga Resort. Tot en un. Ideal per infants. Bona barbacoa a Guardiola de Bergueda!.

Hoy os proponemos una zona de recreo, con mesas de pícnic y barbacoas, en pleno Pirineo pero a una hora larga de Barcelona, con buena conexión por autovia gratuïta. Se trata del parque de la fuente del Panxut, en Guardiola de Berguedà, un bonito pueblo. Justo en la entrada del mismo, en la carretera que va hacia la Pobla de Lillet, encontrareis esta zona recreativa que os decimos. Campo para correr, naturaleza, unas mesas, una fuente y buén aparcamiento. Ideal para una botifarrada o una calçotada entre amigos o con la família. Cerca del pueblo y de la carretera, pero sin demasiadas moléstias. El alto Berguedà tiene muchos alicientes turísticos: nieve cerca, la mina de petróleo, los jardines Artigas de Gaudí, monasterios como el de San Lorenzo, santuarios como Falgars, el nacimiento del Llobregat. Ya lo sabeis: una buena zona de barbacoas en pleno Pirineo, en Guardiola.

Barbacoes a Sant Joan les Fonts

Sant Joan les Fonts és un municipi de la Garrotxa, molt proper a la ciutat d’Olot. Sant Joan les Fonts te molts atractius turístics per a les famílies amb nens i nenes, més enllà del fet de estar situat en una comarca tan bonica, plena de boscos i volcans, i a tocar d’una vila tan bonica com Olot, plena de museus i de llocs encantadors. Avui us convidem a pujar fins Sant Joan les Fonts, per gaudir de la meravellosa comarca gironina de la Garrotxa, i també de l’excepcional patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, molt desconegut del gran públic, i un castell medieval, el de Junvinya, així com diverses esglésies en nuclis rurals. I també pel seu increible patrimoni natural, que permet passejades familiars, a peu o en bici, pel costat del riu Fluvià, i moltes rutes més, com l’anomenada ruta de les tres colades de lava. I és que tot el municipi està inclós dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Però avui us convidem a pujar a Sant Joan Les Fonts és per fer una bona barbacoa. I, encara que costi de creure, us direm que, al poble hi ha dos espais amb barbacoes, i amb tots els serveis per gaudir d’un bon dia de camp, i de pícnic. La primera zona està entrant a Sant Joan. Cal arribar pels volts d’Olot per l’autovia A-26, que deixarem a la sortida 84, agafant la direcció de la N-260, que va a Ripoll, Camprodón i també a Sant Joan les Fonts (Oest). Trobarem una nova rotonda, que passarem i, a la segona rotonda girarem a mà dreta per la carretera G-522 cap al poble. A pocs metres entrarem en una altra rotonda, on donarem 3/4 de volta, cap al barri de Peracaula, cosa que vol dir girar a mà esquerra, tot seguint les indicacions del pont medieval, de l’església de Sant Joan i de la ruta de les tres colades. Veureu la zona de pícnic a la vostra esquerra, direcció en la que heu de girar en arribar a una nova petita rotonda, tot i que si hi ha molta gent podeu aparcar per allà mateix. Ja es veu l’edifici de les barbacoes al final del carrer, amb molta gespa i espai al costat. També hi ha fonts, taules i bancs per seure i lloc per a què els infants corrin.

L’altre zona de barbacoes està just a l’altra costat del poble, just a la sortida en direcció Castellfollit o Banyoles. Passeu tot el casc urbà i gireu a l’esquerra seguint les indicacions de l’àrea industrial de Cal Cisteller, del poliesportiu Santjoanenc i dels mobles Serra. Entreu a l’ampla avinguda i torneu a girar el primer carrer a la dreta, just acabat de passar el poliesportiu. Aparqueu on pugueu. Evidentment, si veniu de Castellfollit de la Roca, haureu de tombar a la dreta només entrar al poble. Al final d’aquest carreró sense sortida hi ha un petit pont que creua una riera. D’allà ja es veuen les barbacoes i el pícnic, que s’estén al llarg de la vora del riu Fluvià. Hi ha poques taules, tres o quatre, de fusta, típiques de pícnic, i un bloc amb 4 barbacoes. On hi ha les barbacoes també hi ha els lavabos i l’aigua. Hi ha encara més espai per jugar i còrrer que en les altres barbacoes, uns prats immensos, plans, de gespa natural, amb una carpa blanca. També jocs infantils. Una bona excusa per passar el dia a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. Si no us ve de gust anar de pícnic podeu tastar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciutat, d’Olot o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o el Restaurant Falguera. També Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana de natura i camp a les terres dels volcans, quina idea més fabulosa!.

¿Os gustan las barbacoas en família, los pícnics y la naturaleza?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la maravillosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts porque allí no hay una zona de barbacoas y pícnic, sinó dos, una a cada lado del pueblo, magníficas las dos, con prados de hierba para correr y con todos los servicios. Aprovechad para subir a la Garrotxa y ver los volcanes, una salida que es impresionante siempre y en todo tiempo. Y si no os va el pícnic subid igual. Podreis probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes viviendo la naturaleza, ¡qué idea más fabulosa!.

La Candelera de La Pobla de Claramunt

La Pobla de Claramunt és una vila propera a Igualada, de la comarca de l’Anoia, celebra la tradicional festa de la Candelera. El diumenge 1 de febrer serà el dia fort. Sol haver-hi missa solemne cantada i benedicció de candeles. Acabada la missa, concert de cant coral. També trobareu un bonic mercat de productes artesanals i d’alimentació, i una interessant mostra d’oficis, als carrers del nucli antic. Sol haver-hi també inflables per als infants. Tot plegat un bon matí de diumenge. Arribeu-vos fins La Pobla de Claramunt, gaudiu de les parades amb embotits, formatges, coques… o dels bunyols de la Candelera. Una bona manera de passar el diumenge!. A més, per justificar ben justificat el dia i el viatge, podeu programar una sortida al castell de Claramunt, un dels millors, sinó el millor, de Catalunya.  El castell de Claramunt, que ja hem descrit en aquest bloc, és una fita imprescindible pels viatgers familiars. Un castell esplèndit, ben conservat, poderós, altaner, que controla els camins del Penedès, de Lleida, de Barcelona i de l’Anoia. La millor pista per arribar-hi surt, precisament, des de la Pobla de Claramunt. Per anar-hi el més fàcil és agafar l’autopista sense peatge, l’A2, camí de Lleida. Sortiu-ne abans d’Igualada, just passar el túnel del Bruc, a l’alçada de La Pobla de Claramunt, tot anant en direcció Capellades per la C-15. Tot ben indicat. Al poble hi ha alguns restaurants i bars on podeu dinar. També teniu restaurants al poble de Carme, com el Racó de Carme. O bé a La Pobla de Claramunt, on hi ha la Fonda Robert, un lloc excel·lent, amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu la seva tradicional Fonda de Capellades, de tota la vida, o el restaurant El Tall de Conill, que pertany a un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bona Candelera a la Pobla de Claramunt!.

La Pobla de Claramunt es una villa próxima a Igualada, en la comarca de la Anoia, donde se organiza una fiesta por la virgen de la Candelaria. El domingo es el dia fuerte con mercado tradicional de artesanos y gastronómico, talleres para los crios y demostración de oficios. Vale la pena subir hasta Claramunt, y no solo por esta fiesta, sino porque en sus proximidades se situa una joya medieval increíble: el castillo de Claramunt, uno de los mejores, sino el mejor, de Cataluña. El castillo de Claramunt, ya descrito en este blog, es un hito imprescindible para los viajeros familiares. Un castillo espléndido, bien conservado, poderoso, que controla los caminos del Penedès, de Lleida, de Barcelona y de la Anoia. Fcilmente accesible desde el pueblo. Llegareis a la Pobla de Claramunt por la autovía A-2, libre de peaje, camino de Lleida. Salgan a la altura de Igualada, yendo luego en dirección Capellades por la C-15. Hay buenos restaurantes en el pueblo o en los vecinos, como el Racó de Carme. Pensamos ahora en la Fonda Robert, un lugar excelente, con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis otra fonda, la Fonda de Capellades, y restaurantes como El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o el hostal Can Carol. Un ambiente refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, en Dalt y Baix. ¡Buena Candelaria!.

La Candelera a Molins de Rei

Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, el primer de febrer. I ja van més de 164 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist mai. A més, està molt a prop de Barcelona, i és facilíssim arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor pel matí, o la tarda, del primer dissabte i diumenge de febrer, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Tapes bones al Gato Negro. Més clàssics teniu El Tast, o al centre també l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 163 años. (2014). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

La xatonada popular del Vendrell

Aquest primer diumenge de febrer hi ha Xatonada Popular al Vendrell. A partir de les 10 hores del matí, a la Rambla, s’hi celebrarà aquesta festa gastronòmica i podreu tastar el xató del Vendrell, passejar per la Fira de productes alimentaris naturals i artesanals o participar del Concurs de Mestres Xatonaires, que enguany arriba a la 29èna edició. La Xatonada Popular del Vendrell també implica els nens amb una exhibició de xatonaires infantils, amb més de 200 nens i nenes preparant xató durant la xatonada popular. Ja ho sabeu, com cada primer diumenge de febrer, teniu aquesta festa gastronòmica catalana que és la Xatonada, a la bonica població de El Vendrell. A banda de la xatonada la vila ofereix molts més atractius que la fan ideal per a una sortida familiar. Ara no fa temps de banyar-se, però les seves platges són fantàstiques per a les famílies amb infants, planes, segures, llargues, de sorra fina i poca aigua. Bones per una passejada al sol d’hivern. Si el fred us fa fora de la platja, podeu visitar museus tan agradables com la Vil·la Casals-Museu Pau Casals, a la platja de Sant Salvador. Un lloc màgic amb records del cèlebre músic català. També hi ha la Casa Museu Àngel Guimerà, o bé el desconegut Museu Deu, que ofereix una magnífica col·lecció d’art. Ressenyarem també la fundació de l’escultor Apel·les Fenosa. El casc antic, amb places i carrers de traçat medieval, és molt coquetó. Per dinar al Vendrell us recomanarem alguns bons restaurants. Bon menú diari i plats ben cuinats, sense complicacions a L’Argilaget 9, al centre. Super cèntric també el Fondue, que ara es diu Del Costat del Museu. Més clàssic i formal l’Stil. A la cafeteria el Niu us faran plats combinats i entrepans fabulosos, però sobretot frankfurts. Una bona pizza la trobareu al Campanar, però no només pizzes!. Si voleu menjar bon peix, a la platja de Sant Salvador, arran de mar, aneu al Casinet. El Vendrell está molt ben comunicat amb Barcelona, a una hora escassa, per l’autopista AP-2/AP-7, la carretera N-340 (la de l’Ordal), o l’autovia Pau Casals pels túnels del Garraf. Bona xatonada!.

Este primer domingo de febrero hay Xatonada Popular en El Vendrell. A partir de las 10 horas de la mañana, en la Rambla, comenzarán los actos festivos con un concurso de maestros del xató, una exhibición de xatonaires Infantiles, una feria de productos alimenticios naturales y artesanales, degustaciones de café y un encuentro de placas de cava. Ya lo sabéis, como cada primer domingo de febrero, teneis esta fiesta gastronómica catalana que es la Xatonada en la bonita población de El Vendrell. Aparte de la xatonada, la villa ofrece muchos más atractivos que la hacen ideal para una salida familiar. Ahora no apetece bañarse, pero sus playas son fantásticas para las familias con niños, llanas, seguras, largas, de arena fina y poca agua. Buenas para un paseo al sol de invierno. Pero si el frío arrecia se pueden visitar museos tan agradables como la Villa Casals-Museo Pau Casals, en la playa de Sant Salvador. Un lugar mágico con recuerdos del célebre músico catalán. También existe la Casa Museo Àngel Guimerà, o bien el desconocido Museo Deu, que ofrece una magnífica colección de arte. Reseñaremos también la fundación del escultor Apeles Fenosa. El casco antiguo, con plazas y calles de trazado medieval, es muy coqueto. El Vendrell está muy bien comunicado con Barcelona, a una hora escasa, por la autopista AP-2/AP-7, la carretera N-340 (la del Ordal), o la autovía Pau Casals por los túneles del Garraf.

El Cau de Bruixes a Centelles

Com cada any us tornem a recomanar la millor sortida familiar possible aquest cap de setmana primer de febrer. No us ho perdeu si mai no hi heu anat, i si hi heu anat, no deixeu passar l’oportunitat de reveure el célebre Cau de Bruixes a Centelles. Perquè ja sabeu com els nostres infants en gaudeixen, com ho demanen, i com s’ho passen de bé. Si no sabeu de què parlem intentarem explicar-vos-ho. Al poble de Centelles, que ja és prou bonic per ell mateix, els carrers i les places es transforen en llocs diabòlicament divertit. Les cases s’engalanen amb temàtica terrorífica, amb motius de por, i en certs espais concrets la por encara s’acumula més. Pasatges mig amagats, racons sepulcrals, carrerons de mala mort… S’organitzen un munt d’actes molt ben pensats per petits i grans. Per petits sense gaire por volem dir, perquè l’ambient general del poble fa una mica de basarda. Tot està molt aconseguit, ja us ho avancem. Hi ha el famós Mercat Màgic, que cal veure, llocs on tiren el tarot, les pedres o les runes. Veureu passar cercaviles amb els grups L’Os Pedrer i Ministrers de l’Aixada. A la Plaça Major trobareu tota mena d’activitats i tallers embruixats per a infants. Hi haurà ruta de bruixes, cercavila amb els gegants Cent i Teies i els grallers de Centelles, contes de bruixes i bruixots d’arreu del món… i alguns encanteris per a infants. A la tarda, a la Plaça Major fantàstic espectacle l’heretgia, concurs de vestits de bruixa i bruixot, màgia itinerant amb Etzio el nigromant i Salvatore di Casano, repartiment del tastets de bruixa i de les recomfortants tisanes de boc. La gresca continua tota la nit amb el correfoc, els llops i altres espectacles. Per resumir: molta diversió garantida, sorpreses assegurades i voldreu tornar a repetir l’any vinent. Valoreu si la vostra canalla més petita és molt poruga, o si ja pot patir una mica, i arribeu-vos a Centelles, és molt recomanable. Perquè amb festa o sense és aquesta una noble població medieval de la comarca d’Osona, molt fàcilment accessible des de Barcelona, ja que està situada al costat de l’autovia C-17, la que va a Vic, just a la sortida del congost de Tagamanent. Anant-hi per l’autovia de l’Ametlla, es tracta d’una hora de cotxe. Centelles te moltíssim atractius turístics, com per exemple el seu casc  antic, amb la plaça major, on hi ha el palau dels comtes de Centelles, i que és el centre de la festa de les bruixes. La vila antiga de Centelles conserva els portals de les muralles, just on hi ha el mercat medieval esotèric. Els embotits de Centelles són legendaris, i boníssims. A les afores es poden visitar els molins fariners, com el Molí de la Llavina, on podeu veure com es fan formatges, i comprar-ne, anar a cavall o visitar el molí. Si us agrada molt caminar podreu accedir des de Centelles al seu antic castell roquer, situat dalt d’un escarpat turó. I fins arribar a l’indret conegut com a la Sauva Negra, impressionant vall amb una fageda. Per dinar per allà teniu moltíssim bars i restaurants. Recomanem Les Brases, al carrer  Tarragona, 27, Tel 938 811 086. Cuina casolana de mercat i brasa. També el restaurant El Racó del Pi al carrer de la Font Calenta, 8, Tel 938 810 450, on fan una especialitat de Centelles, ancestral i per estòmacs forts: la Samfaina de Centelles, que és sang i perdiu. Si us van coses més convencionals teniu una pizzeria a l’avinguda Ildefons Cerdà, 41-43, Tel 938 813 265 on trobareu les típiques pizzes i pastes italianes, de tota la vida. Si us voleu quedar a dormir al poble teniu un petit hostal casolà, senzill, bé de preu, amb bon restaurant també: el Santa Coloma. Aquest proper cap de setmana de febrer: cap a Centelles, a passar-ho bé!.

Normalmente no solemos recomendar dos veces una salida familiar, pero hacemos una excepción en hitos muy interesante, como por ejemplo el Cau de Bruixes en Centelles. Esta es una fiesta especial. El pueblo entero se transforma en lugar diabólicamente divertido. Habrá calles engalanadas con motivos de miedo, y espacios concretos donde el miedo todavía acumula más. También habrá pasacalles que recorrerán todos los espacios embrujados del centro del pueblo. Trovadores, un gran Mercado Mágico, actuación de gigantes, de tamborileros, de diablos. Espectáculos teatrales y musicales, danzas y bailes. Exposiciones y talleres. Un callejón donde os echarán el tarot, o os harán la lectura de manos. Rituales para aprender, y rutas por el entorno del pueblo, a lugares más que mágicos. En suma, diversión garantizada, sorpresa asegurada. Los niños pueden sufrir un poco de miedo, porque la ambientación es muy buena. Además de la fiesta de las brujas, ir a Centelles es muy recomendable. Es una noble población medieval de la comarca de Osona, muy fácilmente accesible desde Barcelona, ya que está situada junto a la autovía C-17, la de Vic, justo a la salida del desfiladero de Tagamanent. Yendo por la autovía de la Ametlla teneis una hora de coche. Centelles tiene muchísimos atractivos turísticos, como por ejemplo su casco antiguo, con la plaza mayor, donde está el palacio de los condes de Centelles, y que es el centro de la fiesta de las brujas. La villa antigua de Centelles conserva los portales de las murallas, justo donde está el mercado medieval esotérico. Los embutidos de Centelles son legendarios, y buenísimos. En las afueras se pueden visitar los molinos harineros, como el Molino de la Llavina, donde podrán ver cómo se hacen quesos, y comprarlos, ir a caballo o visitar el molino. Si les gusta caminar se puede acceder desde Centelles a su antiguo castillo roquero, situado sobre un escarpado cerro. Y hasta llegar al lugar conocido como la Sauva Negra, impresionante valle con un hayedo. Para comer tienen muchísimos bares y restaurantes. Recomendamos Las Brasas, en la calle Tarragona, 27, Tel. 938 811 086. Cocina casera de mercado y brasa. También el restaurante El Racó del Pi en la calle de la Fuente Caliente, 8, Tel. 938 810 450, donde hacen una especialidad de Centelles, ancestral y para estómagos fuertes: la Samfaina de Centelles, que es sangre y perdiz. Si os van las cosas más convencionales hay una pizzería en la avenida Ildefons Cerdà, 41-43, Tel. 938 813 265 donde encontrareis las típicas pizzas y pastas italianas, de toda la vida.

Brescia

Brescia és una ciutat mitjana d’Itàlia, situada a mig camí entre Milano i Venezia, dues grans fites turístiques del país, i entre Bergamo i Verona, altres dos viles d’art imponents. Totes elles a peu de l’autopista A4, sense pèrdua. Brescia no és la ciutat més bonica d’Itàlia, ni pot competir amb Roma o Firenze, però si passeu prop d’ella, pareu-hi una hora, val la pena. Brescia fou una importantíssima colònia romana i queden moltes restes d’aquesta època. Entre elles el fòrum, el teatre i un temple. Romànica és la catedral vella, anomenada la Rotonda, pel seu pla circular, estrany. Al costat teniu la catedral nova, neoclàsica, sense més història. A dues passes una genial plaça del comú, amb una logia palladiana, alguns bellíssims palaus i una torre del rellotge veneciana. Tot força escenogràfic. Els museus son l’altre punt fort de la ciutat, el de l’Edat Cristiana i el de Santa Júlia, patrimoni de la humanitat, contenen peces i obres d’art des de Roma a l’edat mitja, fantàstiques. I res és ens pot oferir Brescia, vila romana i medieval, senzilla, poc aparatosa però molt cuca, com totes les ciutats d’Itàlia. Si obrim el ventall i fem de Brescia el centre d’una setmana de vacances llavors la cosa canvia una mica. A menys de 100 kms. teniu, al voltant, ciutats com Mantova, Parma, Verona, Bergamo, Piacenza, Cremona o Milano, per exemple, que mereixen una visita totes elles. Si parlem de natura no podeu deixar de veure els llacs alpins de Garda i el d’Iseo, blaus, purs, preparats per banyar-s’hi. Per dinar a Brescia us recomanem, a la plaça del Duomo, la vinateria Dolcevite, jove, informal, delirant, amb pizzas, foccacias, pannini… bons vins, és clar!. Per preus ridículs. No és un ristorante, evidentment… però la gent de Brescia l’omple, i no ens estranya. El Mangiafuoco és una trattoria italiana com la imaginem, de pel·lícula, fantàstica. Bona opció. Molt més clàssica la Colonna, de sempre, tradicional, bona cuina. D’hotels familiars no en falten: per exemple el Novotel Brescia, on els nens menors de 16 anys no paguen. O l’AC Brescia, d’aquesta cadena internacional, o el NH Brescia, molt interessant també. Brescia, cal pensar-hi si passeu prop d’ella!.

Brescia es una ciudad de Italia, situada a medio camino entre Milano y Venezia, dos grandes hitos turísticos del país, y entre Bergamo y Verona, otros dos villas de arte imponentes. Todas ellas a pie de la autopista A4, sin pérdida. Brescia no es la ciudad más bonita de Italia, ni puede competir con Roma o Firenze, pero si pasáis cerca de ella, parad allí una hora, vale la pena. Brescia fue una importantísima colonia romana y quedan muchos restos de esta época. Entre ellas el foro, el teatro y un templo. Románica es la catedral vieja, llamada la Rotonda, por su plano circular, extraño. Junto a ella tenéis la catedral nueva, neoclásica, sin más historia. A dos pasos una genial plaza del común, con una logia palladiana, algunos bellísimos palacios y una torre del reloj veneciana. Todo muy escenográfico. Los museos son otro punto fuerte de la ciudad, el de la Edad Cristiana y el de Santa Julia, patrimonio de la humanidad, contienen piezas y obras de arte desde Roma a la edad media, fantásticas. Y eso os puede ofrecer Brescia, ciudad romana y medieval, sencilla, poco aparatosa pero muy cuca, como todas las ciudades de Italia. Si abrimos el abanico y hacemos de Brescia el centro de una semana de vacaciones entonces la cosa cambia un poco. A menos de 100 kms. tienen, alrededor, ciudades como Mantua, Parma, Verona, Bergamo, Piacenza, Cremona o Milano, por ejemplo, que merecen una visita todas ellas. Si hablamos de naturaleza no pueden dejar de ver los lagos alpinos de Garda y el de Iseo, azules, puros, preparados para bañarse. Para comer en Brescia destacamos en la plaza del Duomo, la vinatería Dolcevite, joven, informal, delirante, con pizzas, foccacias, Pannini … buenos vinos, claro. Precios ridículos. No es un ristorante, evidentemente … pero la gente de Brescia lo llena, y no nos extraña. El Mangiafuoco es una trattoria italiana como la imaginamos, de película, fantástica. Buena opción. Mucho más clásica la Colonna, de siempre, tradicional, buena cocina. De hoteles familiares no faltan: por ejemplo el Novotel Brescia, donde los niños menores de 16 años no pagan. O el AC Brescia, de esta cadena internacional, o el NH Brescia, muy interesante también. ¡Brescia, hay que pensar en ella!.

Festa de Sant Pau a Sant Pol

He volgut aprofitar el magnífic cartell de les festes de Sant Pau per presentar el bellíssim poble mariner de Sant Pol. I ho hem fet perquè el cartell retrata el monument més significatiu de la vila. L’esglèsia de l’antic priorat de Sant Pau. Aquesta bonica ermita s’aixeca dalt d’un turó a llevant de la vila, encarada, en la llunyania, amb l’esglèsia parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades. Mediterrania ho és aquesta estampa. Com mediterrani, molt mediterrani ho és aquesta població del Maresme, a tocar d’Arenys de Mar i de Calella, i no gaire lluny de Mataró o Barcelona , (a uns 50 kms.), per la C-31 o C-32.  A l’estiu les seves platges, petites, però molt netes i boniques, us acolliran. A l’hivern, just a finals de gener, l’excusa per anar-hi poden ser les fires de Sant Pau. Perquè com no podia ser d’altra manera el 25 de gener celebren Sant Pau, que és la seva Festa Major d’Hivern. Hi ha preparat moltes coses: una escudellada andorrana amenitzada per en Toni Balam, una esplèndida fira al llarg dels carrers de la vila, cercavila de gegants, missa Solemne a l’ermita, concerts, activitats infantils a càrrec del Cau el Nus, taller de Gyotakus amb Victòria Rabal, estampació de peixos amb tinta sobre paper a càrrec dels Amics de les Arts, espectacle d’animació a càrrec de Bígolis Teatre, passejada dels gegants de Sant Pol acompanyats dels gegants de l’Ametlla de Merola i dels d’Andorra la Vella, xocolatada, escudellada popular, ball de nit, vermouth popular i espectacles infantils. Quí dona més?. No creiem que necessiteu dormir a Sant Pol, però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel-escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Bon peix, paelles esplèndides, a peu de platja: restaurant Las Rocas. Hem menjat també molt bé, peix fresc a tocar de l’aigua blava del Mediterrà, al restaurant dels Banys Lluís. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi som. Som del Maresme nosaltres!.

He querido aprovechar el magnífico cartel de las ferias de San Pau para presentar el bellísimo pueblo marinero de Sant Pol. Y lo he hecho porque el cartel retrata el monumento más significativo de la villa. La iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta sobre una colina al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. Pintada toda de blanco nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. En verano sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas, le acogerán. En invierno, a finales de enero, la excusa para ir pueden ser las ferias de San Pablo. Feria de artesanos, pasacalles, animación, oficio solemne, vermouth popular y espectáculo infantil. ¿Quién da más?. No creemos que necesiten dormir pero, si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol.  Menudos somos nosotros. ¡Somos del Maresme nosotros!.

L’ecofira d’Òdena

Ja hem parlat moltes vegades del poble d’Òdena, a l’Anoia. Avui us el tornem a proposar com a destí d’una sortida familiar amb motiu de la seva festa d’hivern, per Sant Sebastià, perquè hi fan una fira, i perquè aquest any és una ecofira. Tindrà lloc el dissabte 24 i el diumenge 25 de gener, tot i que la part d’ecofira serà només el diumenge, i en el marc de la fira més gran, com hem dit dedicada a Sant Sebastià. Ocuparà la plaça Major d’Òdena i els carrers circumdants. Durant tot el cap de setmana hi trobareu un seguit d’actes molt interessants pels vostres infants, i per a la família, com ara un esmorzar popular, tallers, jocs infantils, expo de cotxes antics, diversos espectacles, una cursa popular, bitlles catalanes, passejades a cavall, aplec de sardanes o caminada popular. No us ho penseu deues vegades i pugeu fins Òdena. S’hi accedeix molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia gratuita, la A-2, la que va a Lleida, just un xic més endavant del túnel del Bruc. És una vila de secà, amb certs atractius turístics senzills, entre els que destaquen el seu castell, molt important a l’edat mitjana, una ruïna ara, tot i que conserva parts suficients com per merèixer una visita, com ara la torre. Està situat damunt un tossal de guix, que resulta un bon mirador. Propera a la població teniu també la vil·la de l’Espelt. Es tracta d’una típica granja romana, que encara s’està excavant. D’un romànic pur i corprenedor és l’ermita de Sant Miquel d’Òdena, propera a l’entrada de la vila, dalt d’un turó. També Sant Bernabé d’Aguilera és romànica, tot i que no tant bonica com Sant Miquel. La trobareu a les afores del poble. També cal ressenyar la presència de l’aeròdrom d’Odena, una instal·lació on sempre passen coses relacionades amb el món de l’aviació, i dels globus aerostàtics. No és estrany arribar i trobar-hi un esdeveniment interessant per la canalla. Per dinar podeu fer-ho a Cal Jeroni, o al restaurant Samunta. A tota la comarca de l’Anoia hi ha bons restaurants, de qualitat, agremiats al Gremi d’Hosteleria i Turisme de l’Anoia. Si us cal allotjar-vos, perquè heu decidit passar el cap de setmana a Òdena podeu també anar a Igualada. En aquesta ciutat, molt propera, teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós. O anar fins La Pobla de Claramunt, i aprofitar per pujar fins el magnífic castell de Claramunt, joia de les fortalesses catalanes. En aquesta població us recomanem fer nit, o menjar, a l’Hotel Robert, un clàssic. Fora d’Òdena, a Igualada, per exemple, també podeu dinar molt bé al Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Tot un clàssic de la bona cuina. Més modern, el Vinnari, força trencador. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, els Fogons de l’Anoia, o bé La Tagliatella, de la franquícia ja coneguda, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40‎. Igualada no és lluny d’Òdena i és una ciutat bonica, amb les antigues adoberies i el Museu de la Pell. Bona fira ecològica de Sant Sebastià a Òdena!.

En Òdena, un pueblo muy agradable de la comarca de la Anoia, se celebra este próximo sábado y domingo, una singular y simpática feria, la ecoferia de San Sebastián. Un acontecimiento destinado a promocionar la villa y la zona, y atraer visitantes y turismo, que falta les hace. Habrá muestra de productos y muchas otras actividades para los niños. A Òdena se accede muy fácilmente desde Barcelona por la autovía gratuita, la A-2, la que va a Lleida, justo un poco más adelante del túnel del Bruc. Es una villa de secano, con ciertos atractivos turísticos sencillos, entre los que destacan su castillo, muy importante en la edad media, una lamentable ruina ahora, aunque conserva partes suficientes como para merecer una visita, como la torre. Está situado sobre un cerro de yeso, que resulta un buen mirador. Cercana a la población tienen también la villa de la Espelt. Se trata de una típica granja romana, que todavía se está excavando. De un románico puro y cautivador es la ermita de San Miguel de Òdena, cercana a la entrada de la villa, sobre una colina. También San Bernabé de Aguilera es románica, aunque no tan bonita como San Miguel. La encontraréis en las afueras del pueblo. También hay que reseñar la presencia del aeródromo de Odena, una instalación donde siempre pasan cosas relacionadas con el mundo de la aviación, y los globos aerostáticos. No es extraño llegar y encontrar un evento interesante para los niños. Para comer pueden hacerlo en Cal Jeroni, o en el restaurante Samunta. Si necesitan alojarse, porque han decidido pasar el fin de semana allí, pueden ir a Igualada. En esta ciudad, muy cercana, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso. Y buenos restaurantes como el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. Todo un clásico de la buena cocina. Más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comida rápida, bien de precio, pero de calidad, están los Fogones de Anoia, o bien La Tagliatella, la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40. Igualada no está lejos y es una ciudad bonita, con las antiguas curtidurías y el Museo de la Piel. También pueden ir a La Pobla de Claramunt, y aprovechar para subir hasta el magnífico castillo de Claramunt, joya de las fortalezas catalanas. En esta población se recomienda el Hotel Robert, un clásico, tanto para dormir como para comer. ¡Buena ecoferia en Òdena!.

Tres tombs a Alella

Ens agrada tornar-vos a recomanar una sortida familiar a Alella, que és un poblet de la costa del Maresme, situat a tocar de Barcelona. I ens agrada per tres motius, entre molts d’altres. Primer perquè Alella és un poble coquetó, ben muntat i organitzat, amable, amb un casc antic curiós, situat en una vall fresca, a mig camí entre el mar blau de El Masnou, i la serralada verda de Marina. Un poble on ve de gust anar, caminar, rondar pels camins a peu o en bici. Segon perquè Alella està a tocar de Barcelona, un quart d’hora en cotxe per l’autopista C-32, la que va a Mataró, a només 15 kms. No arriba a un euro el peatge!. I tercera perquè Alella fa una bonica passada dels tres tombs de Sant Antoni aquest mateix diumenge. Hi trobareu la tradicional passada dels burros, i la benedicció, és ben clar, però també una divertida passejada amb ponis, que de 10 a 12 hores estaran esperant els nens a la riera. Alella, a més, és una capital del vi. Al poble hi ha cellers de tota mena, bons vins i bon cava. La D.O. Alella és la més petita de Catalunya, però ofereix uns excel·lents vins, sobretot blancs, i uns quants caves d’altíssima categoria. Tot això ho podeu comprovar visitant algun dels molts cellers i vinoteques que trobareu en aquesta vila. Si preferiu voltar, dins el seu terme trobareu masies molt interessants, que en alguns casos són vertables palauets. Can Magarola alberga un museu sobre el vi, i can Lleonart un centre cultural on es fan moltes actvitats. Des d’Alella es pot accedir al parc de la Serralada de Marina, amb vistes aères sobre tota la comarca i el Vallès. Pujeu al Sant Mateu, amb bici o en cotxe, des de la carretera que va a Granollers, i agafeu la pista que va a l’ermita de Sant Mateu. Podeu, fins i tot, fer la travessa d’Alella a Orrius, per sobre Mataró. Boscos i vistes damunt el mediterrà, que no puc explicar perquè cal que ho aneu a veure. A banda de la mostra gastronòmica heu de saber que, a Alella, hi ha molts restaurants, alguns molt bons i molt cars, com ara el 1789, o Els Garrofers, al Passeig Antoni Borrell, 13, tel: 935 40 17 94. Tots dos d’un luxe exquisit i uns preus en consonància, però també llocs més casolans com ara La Plaça, o la masia de Can Sors, que no desmereixen. I no son els únics, també ens agrada la informalitat del Solko, cuina d’arreu del món i bones pizzes. Menjareu molt bé a Alella. Bona passada de Sant Antoni a Alella!.

Alella es un pueblecito de la costa del Maresme, situado junto a Barcelona, ​​donde este fin de semana, el domingo 25, hacen una fiesta de San Antonio con pasada de los burros, bendición de los animales y paseo en burro para los niños, en la riera de la población, de 10 a 12 de la mañana. Alella además es un pueblo chulo para ver. Alella vive del vino y para el vino. La D.O. Alella es la más pequeña de Cataluña, pero ofrece unos excelentes vinos, sobre todo blancos, y unos cuantos cavas de altísima categoría. Todo esto lo podéis comprobar visitando alguno de las muchas bodegas y vinotecas que encontrarán en esta villa. Si prefieren caminar dentro de su término municipal encontrarán casas muy interesantes, que en algunos casos son verdaderos palacetes. Can Magarola alberga un museo sobre el vino, y can Lleonart un centro cultural donde se hacen muchas actvidades. Desde Alella se puede acceder al parque de la Serralada de Marina, con vistas aéreas sobre toda la comarca y el Vallès. Subid al San Mateo, en bici o en coche, desde la carretera que va a Granollers, y tomad la pista que va a la ermita de San Mateo. Pueden, incluso, hacer la travesía de Alella a Orrius, por encima de Mataró. Bosques y vistas sobre el mediterráneo, que no os puedo explicar porque es necesario que lo veais. Aparte de la muestra gastronómica debeis saber que, en Alella, hay muchos restaurantes, algunos muy buenos y muy caros, como el 1789, de un lujo exquisito y unos precios en consonancia, pero también lugares más caseros como La plaza, que no lo desmerecen. Y no son los únicos. ¡Comeréis bien en Alella!. Buena fiesta de San Antón.

Tres tombs a Barcelona

Aquest proper dissabte, 24 de gener de 2015, les famílies amb infants tenim una cita a Barcelona, al centre mateix. Es tracta dels tres tombs de Sant Antoni, que arriben també al cor de la ciutat comtal. Els actes seran al matí, prop de quarts d’onze, que amb el retard pertinent vol dir que tot marxarà a les 11 hores, puntualment. Els infants xalaran amb la Guardia Urbana a cavall, les bandes de música i la llarga caravana de carros, tot recollint molts caramels. Podeu veure’ls sortir del carrer Calàbria, passar per Floridablanca, Comte Borrell, Parlament… agafar la Ronda de Sant Pau, anar per Comte d’Urgell cap a Tamarit, seguir pel carrer Villarroel, tornar a Floridablanca, cap a Casanova i Sepúlveda fins arribar a la Ronda de Sant Antoni. Pujaran després cap a la Plaça de la Universitat, baixaran per Pelai, i per la Rambla, fins el final, per tornar a pujar la mateixa Rambla, girar per carrer Ferran per acabar tot plegat a la Plaça de Sant Jaume. Un recorregut pel centre mateix de la ciutat comtal. Hi haurà molta gent i molts carrers tallats. Nosaltres hi anirem, i serà en metro. Fàcil. Si aquest dissabte us fa mandra fer molts kilòmetres per passar-vos-ho amb els vostres infants, no ho dubteu, ho teniu ben fàcil: els tres tombs a Barcelona!.

El sábado próximo celebran en Barcelona los tradicionales tres tombs de Sant antoni. Por el mismo centro de la ciudad condal. Los actos comenzarán sobre las once de la mañana. Los niños alucinaran con la Guardia Urbana a caballo, las bandas de música y la caravana larga de carros. Pueden verlos en muchos sitios. Quizás lo mejor sea verlos bajar Pelayo y las Ramblas, para ir por la calle Ferran hasta la misma plaza de San Jaime. Id a Barcelona este sábado, pero no vayais en coche. Hay mucha gente y muchas calles cortadas. este sábado, fácil: los Tres Tombs en Barcelona.

La festa de la calçotada a Valls

Atenció, que arriba de nou la festa de la Calçotada a Valls. Arriba el gran dia d’aquelles famílies que ens agraden els calçots, la salsa de calçots, el ritual dels calçots o, senzillament, la gresca de menjar calçots tota la colla, en un restaurant, en una masia, al camp o a casa. Força gent, bon ambient, bona materia primera, carn i botifarres en abundància i vi que corri, si pot ser de Tarragona millor. El podeu comprar a la Cooperativa de Nulles, una visita us recomanem. Només us faltarà el pitet. Els infants també disfruten i petits i grans retornem a l’època anyorada en que, menjant, porquejaves, t’embrutaves i feies les mil marranades. La llarga sobretaula convida a la flaneria i l’arcàdia, ben arrapapat, envoltat de bona gent, mentre la canalla campa i fa de les seves. Ni es nota el fred!. Doncs bé, de nou, puntual, com cada any, complint el cicle etern de la terra, a finals de gener, i durant tot el febrer, arriben les calçotades. Se’n fan arreu de Catalunya, i fins i tot més lluny. Però cal que quedi clar: el calçot és de Valls. I és en aquesta bella ciutat, la  capital de l’Alt Camp, on el darrer diumenge de gener, aquest any el dia 25 de gener, te lloc la gran festa de la calçotada. Una festa gastròmica, lúdica, divertida, plena d’olors i de sabors. Agafeu la canalla, el cotxe i l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona i Valls. Us endinsareu en el paisatge reci, dur i captivador de l’Alt Camp. D’aquesta terra noble en els maravellosos calçots. Us esperem a Valls, no hi falteu. Mireu-vos el programa de la festa. Veureu que hi ha activitats per totes les edats, familiars també. Cercavila, parades d’artesania, concursos, demostracions, cuina de calçots. L’ambient no surt al programa, i és una llàstima. Perquè és molt festiu. Podeu adquirir veritables calçots de Valls a les parades de la fira. Per emportar-vos-els, o ja cuinats a foc viu, sobre vergues de vinya, a la plça de l’oli, amb la seva salsa. Aquestes dates multitud de restaurants ofereixen bons calçots en aquesta zona. Comencem amb la Masia Bou. Allò és com la internacional de la calçotada. Un espai gegantí que serveix calçots a tota hora. Molta gent. Reserveu. Seguim amb un hotel de tota la vida, on podreu menjar calçots, i dormir molt bé: Casa Fèlix. A Nulles, després de visitar la cooperativa, podeu menjar calçots al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. Hi hem menjat bons calçots allà. Tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on podeu passar el dia visitant el maravellós monestir, i degustar els calçots fantàstics de l’Hostal Grau. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Un munt de possibilitat de visites i d’excursions. Per exemple podeu anar a Santes Creus, on us espera un fastuós monestir del Císter, o fer la ruta dels castells del Gaià. Us recomanem només tot allò que coneixem en aquesta terra. I de veritat que val la pena. No hi falteu!.

A finales de enero, y durante todo febrero, llegan las calçotades. Se hacen toda Cataluña, e incluso por Aragón, Mallorca, Valencia y Francia, pero el origen del calçot tiene un nombre muy claro: Valls. Esta ciudad, capital del Alt Camp, y toda su comarca, es la cuna del calçot, de la cultura que lo acompaña y de la tradición. Y precisamente en Valls, a finales de enero o inicios de febrero, tiene lugar la fiesta de la calçotada. Una fiesta gastrómica, lúdica, divertida, llena de olores y sabores. Tome los niños, el coche y la autopista AP2, en dirección Lleida, y salga en la salida 11: Vilarodona, Valls. Os adentraréis en un paisaje duro, salvaje, potente y cautivador. En una tierra de hombres curtidos al sol, el frío y el campo. De allí, de los trozos minerales de esta pequeña patria, salen los maravillosos calçots. Si os gustan, seréis rápidamente fanáticos. Si no los habeis probado, os animamos. Poneros el babero, el calçot caliente en la salsa, en la celestial salsa de calçots, y comed. Regados con un buen vino de la denominación de origen Tarragona, por ejemplo de la Cooperativa de Nulles, están fantásticos. Acompañados de un buen cordero, superiores. Vean el programa de la fiesta. Verán que hay actividades para todas las edades, familiares también. Pasacalles, paradas de artesanía, concursos, demostraciones, cocina de calçots. El ambiente no sale en el programa, y es una lástima. Es festivo, alegre, de lujo. Para comer calçots tienen muchas posibilidades. En las paradas, dentro de Valls, encontraréis. Para llevar, o cocinados a fuego vivo, sobre vergas de viña, con su salsa. Como debe ser. Multitud de restaurantes abren sus puertas. En Valls o los entornos. Reservad. Empezamos con la Masía Bou, la internacional de la calçotada. Un espacio gigantesco que sirve calçots en todo momento. Seguimos con un hotel de toda la vida, donde podréis comer calçots y dormir muy bien: Casa Félix. O El Tast. En Valls, en temporada, hacen calçots en todas partes. Hasta los restaurantes del Polígono industrial, un recurso a tener en cuenta si no encuentra mesa, porque la calidad no desmerece el espacio. Tel.: 629 669 167. A la entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, tienen La Masia del Pla. En Fontscaldes, junto a Valls, La Masia de Fontscaldes. En Nulles le recomendamos mucho el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel.: 977 60 35 96. Más elegante, en Nulles mismo, La Casa Roja. En Bellavista, El Caliu. Tel.: 977 61 38 95.  En Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dentro del pueblo: Telf.. 977 60 03 71. A Picamoixons, El Esportell del Bou. En Rodonya, El Mas Pagés. Hemos comido buenos calçots allí. Tel.: 977 62 80 08. Finalmente en Vilabella del Camp, tiene Las Arades, un restaurante que empieza y va hacia arriba. Si desean pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Hoteles muy bien acondicionados, como el Class, y casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Posibilidad de excursiones a Santes Creus, fastuoso monasterio del Císter, y a Tarragona, patrimonio de la humanidad por los restos romanes. Le recomendamos sólo todo lo que conocemos. Vale la pena. No faltéis.

Concert del cicle Joves Músics

Com ja us vam comentar fa un mes, l’Orfeó Badaloní de Badalona va iniciar un cicle d’actuacions musicals amb la finalitat de que joves músics, solistes, o agrupacions musicals de cambra de la nostra ciutat, es puguin donar a conèixer al gran públic. Aquest projecte es diu Cicle Joves Músics a Badalona. Dins aquest cicle de què parlem, us volem fer saber que el proper dissabte, dia 24 de gener, a les 8 del vespre, a l’església del Convent de la Divina Providència, al carrer d’Arnús de Badalona, la Gisela Parodi, soprano, i l’Aránzazu Garcia, contralt, acompanyades al piano per la Marina Pelfort, interpretaran l’Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolessi. Com sabeu és una bellíssima obra barroca que descriu de manera magistral el dolor de la Verge Maria davant la mort de Crist. Es demanarà una col·laboració de 5€ destinats a assumir les despeses d’organització del concert. Ja ho sabeu les famílies melòmanes, les amants de la música clàssica, apunteu-vos-ho!. Hi ha poques oportunitats d’assaborir actes així a la nostra ciutat.  L’entrada és molt moderada, quasi lliure, amb una aportació de només un parell d’euros. Increible!. Si sou de fora de Badalona, animeu-vos a venir a la nostra ciutat. S’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada, o bé en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop de l’església de la Divina Providència. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la del metro. Si en sortir voleu menjar de restaurant, arribeu-vos al carrer de Maer o a la plaça de la vila en teniu de molt bons. Recomanem el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i ho haguèssiu de fer, us recomanem l’Hotel Miramar. No us perdeu aquest concert!.

Este próximo sábado, 24 de enero de 2015, a las 20 horas, en el convento de la Divina Providéncia, en la calle de Arnús de Badalona, Gisela Parodi, soprano, Aránzazu Garcia, contralto, con el piano de Marina Pelfort, interpretaran el Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolessi. Una bellísima obra barroca. Se pedirá una portación de 5€. Si vienen en coche , siga la C -32 hasta la salida Badalona Centro, bajen a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Pueden aparcar en la Plaza Pompeu Fabra , la del metro. Si al salir deseais comer de restaurante , debeis de ir a la calle de Maer o hasta la plaza de la villa donde los hay, y muy buenos . Recomendamos el bistrot del Horno Bertran , una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes . El Caolila , tampoco queda alejado . Un local moderno. La Sargantana es una propuesta diferente . Para quienes gusten de las pastas , en la carretera teneis diversas pizzerias y la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica , o el Miranapoli es una pizzería familiar . A raíz de playa , puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico . También por allí , en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim , buenísima cocina , los mejores , tradicional catalán , marinero . O bien Can Frai , gourmet , en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel . 93.384.07.18 . Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo , japonés y catalán , en dos ambientes : Aroma , un lujo asiático . Ca L’ Arqué , tiene buena carne a la brasa , en la calle Arnús , 87 . Tel . 93.464.12.22 . Más tradicional tienen el Nero , en la calle Francesc Layret , 153 . Tel . 93.384.14.49 . Un gallego de lujo : Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2 . Tel . 93.464.25.07 . Un vasco de prestigio el Txistu , en la calle San Joaquín, 15 . Tel . 93.384.38.15 . No necesitará quedarse a dormir , pero si vienen de muy lejos y lo tuviéramos que hacer , le recomendamos el Hotel Miramar . ¡No se pierdan este concierto ! .

Parma

Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos. L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Bergamo

Al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.